Fa poques setmanes va arribar a la nostra redacció un document molt
delicat: el que explica la història de l’Informe 29/2005-IP de la
Sindicatura de Comptes. L’informe 29/2005-IP va trobar greus
irregularitats a la Corporació de Salut Maresme i La Selva. Però aquell
informe mai va veure la llum. En aquests dos vídeos expliquem la
història d’aquest informe que implica a persones molt destacades de la
política catalana.
Part I
Part II
Per veure la investigació completa fet pel cafèambllet sobre la Corporació de Salut Maresme i La Selva, click aquí
Avel·lí
Artís-Gener (Barcelona, 1912 - 2000), més conegut com a “Tísner”, va
ser novel·lista, periodista, dibuixant i pintor. Va ser redactor a
publicacions com L'Opinió i La publicitat. També va publicar caricatures
satíriques a El Be Negre.
Combatent voluntari durant
la guerra civil, un cop acabada va haver d’exiliar-se a Mèxic on
continua amb les tasques periodístiques amb revistes com Pont Blau i La
Nova Revista. A l’exili mexicà coincideix amb altres escriptors,
especialment amb el seu cunyat Pere Calders.
Torna a
Barcelona el 1965 exerceix de periodista i ninotaire, col·laborant en
diferents mitjans com Tele-Exprés, El Noticiero, i l'Avui. És a La
Vanguardia on hi té una secció fixa: els mots encreuats.
Durant la seva trajectòria va obtenir, entre d'altres, el premi Prudenci Bertrana per Prohibida l'evasió; el Sant Jordi, amb L'enquesta del canal 4; i el Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d'Or amb els llibres de memòries Viure i veure. També ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Josep Maria Espinàs,
entrevistava a l'any 1984 a Avel·lí Artís-Gener
El programa 'Identitats', dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs,
entrevistava el 31 d'octubre de 1984 l'escriptor i periodista català
Avel·lí Artís-Gener.
Principals actes de la celebració
L’scrabble en català
Partida simultània d'Scrabble
Palau Moja (Carrer Portaferrissa, 1)
27 de maig de 2012, de 10 a 13h
Tísner no només va ser un jugador empedreït d’scrabble, sinó també un
dels artífexs de la versió catalana d’aquest joc de paraules. Per
retre-li homenatge, alguns jugadors protagonitzen una partida en memòria
seva.
Amb Oriol Comas, Màrius Serra i Miquel Sesé (organitzadors) i jugadors d’scrabble.
Organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes
Records a la premsa
Dilluns dia 28 de maig,
data del naixement de Tísner, acció sorpresa a l’Ara, El País, El
Periodico, El Punt- Avui, La Vanguardia.
Coordina Màrius Serra. Impulsa ILC
Escriure en temps difícils
Exposició itinerant dedicada a Tïsner, Calders, Sales i Ferrater Mora.
Cicle de conferències i lectures “Escriure en temps difícils”
Quatre sessions d’iniciació a la lectura i tria de textos de Tísner, Calders, Sales i Ferrater Mora.
Impulsat per la ILC i organitzat amb l’Ateneu Barcelonès.
Vida i obra d’Avel·lí Artís-Gener, per Joaquim Carbó. Posterior lectura de fragments de l’obra d’Avel·í Artís-Gener. A l’Ateneu Barcelonès.
Dimarts, 3 de juliol de 2012, a les 19h
De l'abisme antagònic: de tot el que distancia la caritat que humilia de la solidaritat que transforma, ha nascut 'No falten cadires, sobra cinisme'. Un treball audiovisual que qüestiona obertament la Marató de la Pobresa de TV3 i aquells que la patrocinen (Abertis, La Caixa, Movistar, entre d'altres). En menys de 12 hores, el vídeo ha multiplicat per 10 les visites rebudes per l'anunci oficial de la Marató a Youtube i ha superat les 22.000 visualitzacions.
Sobren cínics i cinisme
El treball, una lectura crítica i contrapublicitària que imita i replica l'anunci oficial, ha estat impulsat des dels moviments sociopolítics sabadellencs. Membres del SIPS, l'MPS, la PAHC, la CUP i la comunitat amazigh han prés part per criticar la hipocresia d'aquells emporis econòmics que desnonant (La Caixa), acomiadant amb beneficis (Telefònica) o enriquint-se amb autopistes amortitzades (Abertis) pretenen, en una operació de marketing, presentar-se com agents actius en la lluita contra la pobresa, l'exclusió i la marginació social.
Pobresa als Països Catalans
Una pobresa que afecta avui 1'3 milions de persones a Catalunya -2'7 milions als Països Catalans- i que no és de nou encuny. La pobresa a Catalunya és crònica i està cronificada: des de fa tres dècades, situa un 20% de la població en paràmetres de vulnerabilitat i exclusió. Els darrers cinc anys de crisi han aguditzat l'empobriment, que ja afecta una de cada cinc persones a Catalunya. La població major de 65 anys és el col·lectiu més vulnerable amb una taxa de risc a la pobresa del 25,1%, seguida dels menors de 16 anys (23,4%). 1 de cada 5 llars catalanes té uns ingressos anuals inferiors a 14.000 euros mentre el 32% de les llars catalanes tenen la percepció d'arribar a finals de mes amb dificultat.
Les darreres dades disponibles sobre l’index de Gini català, que mesura les desigualtats, descriuen una estructura social on el 20% més ric de la població accedeix al 37% de la renda, mentre el 20% més pobre només accedeix al 7,9%. El 10% de les llars més favorides a Catalunya ingressen 7,6 vegades més que el 10% de les llars més pobres. A l’Estat espanyol, el 10% més ric controla el 41% de la riquesa i l’1% més ric detenta el 18,23%.
Empreses que mai perden i sempre guanyen
Aquesta realitat social conviu amb un beneficis extraordinaris de les majors empreses de l'IBEX 35 -entre elles, algunes de les patrocinadores- que en els darrers cinc anys de crisi han guanyat més de 230.000 milions d'euros en beneficis nets. I amb un frau fiscal català que s'apuja als 16.000 milions, quan la millor previsió de la Marató és superar els 10 milions de recaptació. El cas de CaixaBank, una de les entitats que donen suport, és paradigmàtic. Des de l'inici de la crisi ja ha guanyat 8.612 milions d'euros en beneficis nets: 4'7 milions d'euros al dia, 200.000 euros l'hora, 3.000 euros al minut, 55 euros al segon. Només dos dies de guanys de 'la Caixa' cobririen els objectius de la Marató. És per aquest motiu, que el vídeo apel·la, front la caritat oficial, a "la solidaritat, la consciència i la lluita". I ho fa afegint un altre element d'actualitat: els mossos d'esquadra de paisà i braçalet que han perimetrat les darreres mobilitzacions socials contra les retallades. Una metàfora que recorda l'antològic 'Diccionari del Nou Ordre Mundial' d'Eduardo Galeano, quan escrivia: "Riquesa: segons els rics, no produeix la felicitat. Segons els pobres, produeix quelcom força semblant. Però les estadistíques indiquen que els rics són rics perquè són pocs, o les forces armades i la policia se n'ocupen d'aclarir qualsevol possible confusió al respecte".
L'economista Josep Maria Busqueta, del setmanari d'Economia Crítica Taifa, ja va escriure la setmana passada una dura anàlisi titulada "La Marató per la pobresa: un exemple per entendre la dinàmica present i futura del capitalisme". Fins i tot dins de la casa, el periodista de TV3 Joan Carles Peris ha escrit un post al seu bloc reclamant que s'informi sobre les "causes reals" d'una pobresa que és estructural.
Que el Govern que més ha contribuït en generar misèria en tota la Història de Catalunya, ara tingui la cara dura de fer una pornogràfica “Marató de la Pobresa” a la televisió pública és, sens dubte una repugnant mostra d’hipocresia galopant. És una broma de mal gust que la televisió pública recapti diners per a que "ningú quedi fora de joc" després de la retallada i tancat el grifo de la Renda Mínima d'Inserció (la eina més potent que es tenia contra l'exclusió i pobresa), imposat el pagament de les receptes mèdiques, retallat la sanitat, l'educació, apujat el transport públic. La Marató per la pobresa de TV3 del proper 27 de maig, que en tot cas hauria de ser “contra” i no “per” la pobresa, és un insult a la intel·ligència, ens prenen per rucs. Ens estan robant a la cara i després tenen la barra d’intentar-nos fer creure que no hi ha lladres, que tot plegat passa per que si, que és un fet natural. En comptes de potenciar una falsa solidaritat aprofitant-se dels sentiments nobles de la gent el que han de fer és tornar-nos els diners! Hem de ser valents i valentes i sortir al carrer a lluitar en comptes de plorar i practicar la caritat.
Les empreses que “aporten” diners a aquesta campanya, per tal de rentar-se la cara:
-ABERTIS, l’empresa que cobra tots els peatges a Catalunya, va augmentar el 2011 un 8% els seus beneficis fins als 720 milions d’euros, al mateix temps que redueix la seva plantilla en 400 treballadors. Tot un exemple d’ètica !
-La Caixa, com no, també hi participa, després de rebre 977 milions públics del FROB i acomiadar 3.500 treballadors en el seu procés de fusió.
-Movistar: va tancar 2010 amb un augment dels beneficis del 31% (uns 10.000 milions). Tot i això ha anunciat un ERO per a 8.500 treballadors, al mateix temps que reparteix 450 milions en primes per a directius.
-Pricewaterhouse-Coopers: empresa que es dedica a l’auditoria financera. Assessorava Lehman Brothers el 2008, quan es va enfonsar. El seu president a Espanya era llavors Luis de Guindos, actual Ministre d’Economia. Actualment assessora a la Generalitat de Catalunya en com fer les retallades en Sanitat.
-El Corte Inglés: empresa que va aplicar primer la reforma laboral, fent centenars d’acomiadaments per absències justificades al treball.
El procés d’atorgament de les ajudes es farà mitjançant un grup assessor format, entre altres, per:
-Jaume Lanaspa Gatnau, President de la Fundació La Caixa (entitat que té un pressupost de 168.929.000 euros anuals).
-Josep Santacreu de DKV (empresa d’assegurances mèdiques privades que l’any passat va obtenir uns beneficis de 37,69 milions d’euros)
-Salvador Cardús Ros (col·laborador de La Vanguardia, Grup Godó)
-Anna Mercadé Ferrando, Cambra de Comerç de Barcelona (Patronal dels empresaris comerciants de Barcelona)
Lamentablement serà un esforç estèril si el que es vol és eliminar la pobresa. I serà molt trist perquè s’estarà enganyant als milers de persones de bona fe que participin d’aquesta iniciativa que només està pensada per netejar la cara a un govern que aplica unes polítiques amb uns resultats totalment oposats als objectius que predica als quatre vents.
Demana que se suspengui per la xiulada prevista · Basagoiti (PP) li respon que no s'haurien de jugar partits 'amb banderes amb pollastres' · Bosch la qualifica de piròmana, Duran de 'tifosa', Coscubiela diu que tira una cortina de fum · Per Homs és 'd'una altra galàxia'
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, vol que se
suspengui la final de la Copa entre el Barça i l'Athletic al Vicente
Calderón i que es faci 'a porta tancada en una altra banda' per por de
la xiulada contra els Borbons mentre soni l'himne espanyol. 'Els
ultratges a la bandera o a l'himne són delicte tipificat pel codi penal.
No es pot consentir', ha dit Aguirre en una entrevista a Onda Cero (àudio).
'Aquest és el campionat d'Espanya. Aquesta copa la lliurava el
president de la república quan hi havia república, Franco quan hi havia
Franco i ara és la copa de sa majestat el rei, però és la Copa
d'Espanya', ha dit; i que hi ha molts afeccionats que 'no són
nacionalistes, ni separatistes ni antiespanyols'. 'Si volen xiular,
doncs miri, el partit no es farà, així de clar.'
També la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáez de
Santamaría, ha parlat de la final de Copa, demanant que no es
barregessin les reivindicacions amb l'esport. 'L'esport és per a xalar,
no per a fer una altra mena de reivindicacions.'
Rosell replica que els culers s'han de poder expressar lliurement
El president del Barça, Sandro Rosell, ha dit que els culers havien
de poder expressar 'lliurement els seus sentiments' durant el partit de
divendres.
Pel secretari general de l'Esport català, Iban Tibau, les declaracions d'Aguirre són un atemptat a la llibertat d'expressió.
I el jugador del Barça, Gerard Piquéha manifestat:
'Volem jugar el partit, i concentrar-nos a guanyar la final. Els
afeccionats es comportaran amb tot el respecte del món, i tenen dret
d'expressar-se com vulguin. Per una altra banda, al país hi ha ara
mateix problemes molt més importants.'
Coscubiela: 'Vol desviar l'atenció del dèficit ocult'
Joan Coscubiela, portaveu d'ICV al congrés espanyol, ha acusat
Esperanza Aguirre d'aprofitar la final de Copa per 'desviar l'atenció'
dels problemes de Bankia i del dèficit ocult de la Comunitat de Madrid.
Bosch també ho considera una cortina de fum
'És una piròmana', ha dit el diputat d'ERC al congrés espanyol Alfred
Bosch, a qui no sorprenen gens les paraules d'Aguirre, que són 'el pa
de cada dia: 'És una més, ja hi som acostumats. Ho fa servir de cortina
de fum per amagar els seus problemes'.
Basagoiti, contra les banderes 'amb pollastre'
Aguirre ha tingut una resposta ràpida i contundent justament des de
les files del PP. El president del PP basc, Antonio Basagoiti, ha
defensat el dret de l'afecció del Barça i de l'Athletic de gaudir de la
final de copa. I ha dit: 'S'hauria de suspendre la final de Bucarest [de
l'Europa League, entre l'Athletic i l'Atlètic de Madrid], on hi havia
banderes amb l'àguila, les banderes amb pollastres que no són ni
constitucionals ni democràtiques.'
Duran i Lleida defensa la llibertat d'expressió
El portaveu de CiU al congrés espanyol, Josep Antoni Duran i Lleida,
troba 'fora de lloc' que Esperanza Aguirre es dediqui a parlar de la
final de la Copa per comptes d'ocupar-se del dèficit de la seva
comunitat. 'No crec que tingui res a dir, una 'tifosa' del Reial
Madrid', ha dit Duran, que ha defensat la llibertat d'expressió i que la
gent pugui xiular, si vol.
Santiago Espot compara Aguirre amb Primo de Rivera
Santiago Espot, president de Catalunya Acció, ha comparat Aguirre amb
Primo de Rivera i troba que la proposta de la presidenta madrilenya és
la mateixa que va fer el dictador espanyol el 1925 quan va tancar el
camp del Barça per una xiulada.
El TSJ de Madrid dóna la raó a la Falange · Permet la manifestació contra els seguidors del Barça i l'Athletic el mateix dia del partit
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha permès a la Falange de
manifestar-se divendres a la capital d'Espanya, coincidint amb la final
de la Copa entre el Barça i l'Athletic. La sala de
contenciós-administratiu ha admès el recurs interposat per la Falange,
un dels convocants de la manifestació ultra, contra la resolució dictada
per la delegada del govern espanyol de Madrid, Cristina Cifuentes, que va canviar la data de la manifestació per evitar incidents entre l'extrema dreta i els afeccionats del Barça i l'Athletic.
Ara el tribunal madrileny ha deixat sense efecte l'ordre de la delegació espanyola.
La manifestació es presentava com una 'resposta a les provocacions'
del seguidors del Barça i l'Athletic. Entre els convocants hi ha, a més
de la Falange, el sindicat TNS, les joventuts de la Falange, Patriotas,
Plataforma Memoria y Lealtad, In Memoriam Juan Ignacio, Hermandad de la
Vieja Guardia, Alternativa Española i Hermandad de Banderas de Falange.
Diuen que volen respondre a l'insult 'a tot Espanya i tots els
espanyols' que representa la xiulada contra l'himne espanyol prevista
pels seguidors catalans i bascos a l'estadi Vicente Calderón, tal com va
passar fa tres anys a València (vídeo).
Les plataformes basca, catalana i gallega pro-seleccions han presentat un manifest al congrés espanyol
Les plataformes basca, catalana i gallega pro-seleccions nacionals s'han unit per presentar al congrés espanyol un manifest (pdf) per defensar el dret de participar en competicions internacionals. A la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, ESAIT i Siareir@s Galeg@s
els han acompanyat alguns diputats gallecs, bascos i catalans. Han fet
una crida a les aficions del Barça i l'Athlètic de Bilbao a aprofitar la
final de la Copa per defensar els drets de les seleccions ensenyant les banderes i els símbols nacionals de Catalunya i el País Basc.
Les
tres entitats han volgut deixar clar que fan una crida en positiu, no
contra ningú sinó per reivindicar la presència dels equips nacionals en
les competicions internacionals.
Per part de la Plataforma
ProSeleccions Esportives Catalanes han intervingut el vice-president
Sergi Blázquez i el coordinador Francesc Serra. Per part d'ESAIT, Iñigo
Santxo i Martxel Toledo. I per part de Siareir@s Galeg@s, David Rodeiro i
Alexandre Sanmartín.
Els grups polítics presents que hi han
donat suport han estat Amaiur, amb Rafael Lareina i Xavier Mikel
Errekondo; Unió Democràtica de Catalunya, amb Marta Surroca i Eva
Parera; Convergència Democràtica de Catalunya, amb Josep Maldonado i
Jordi Jané; Esquerra Republicana de Catalunya, amb Joan Tardà, Alfred
Bosch i Teresa Jordà; Iniciativa per Catalunya-Verds, amb Joan
Coscubiela i Laia Ortiz; i el Bloque Nacionalista Galego, amb Olaia
Fernández Davila.
"Via llibre" commemorarà el centenari del naixement dels escriptors Pere Calders i Tísner, en un programa que dedicarà a l'exili. A partir de les 21.45, farà un primer viatge a Mèxic per descobrir com va ser l'exili d'aquestes dues figures clau de la literatura catalana, i com aquest exili va afectar la seva obra, al llarg dels molts anys que van passar exiliats a Mèxic.
D'altra banda, oferirà una conversa entre Pius Alibek, un iraquià instal·lat a Barcelona des de fa trenta anys, i Olga Merino, una periodista i escriptora que ha voltat pel món fent de corresponsal. Tots dos presenten novetat: Pius Alibek, "El dol del quetzal"; i Olga Merino, "Perros que ladran en el sótano".
Finalment, es farà un repàs de la vida de Neus Català, que va patir els rigors del camp de concentració nazi de Ravensbrück i que ara ha estat protagonista de la novel·la de Carme Martí "Un cel de plom". Martí parlarà de com ha sigut la seva relació amb Neus Català durant el procés d'escriptura.
Ja era hora que aquí, a "casa", el pare Alejandro Solalinde sortís a
algun mitjà de comunicació massiu i que a banda de parlar de la seva
situació (ben fotuda, per cert) també el deixin explicar breument el
calvari que passen els migrants
centreamericans. Molts d'aquests migrans, trobaran la fi d'aquest
calvari sota terra, en una fosa comuna o bé en un senzilla tomba d'un
cementiri qualsevol d'un poble qualsevol, sense cap nom, sense cap flor
... D'altres quedaran
amputats, mutilats o trinxats sota les rodes de “La Bestia”.
Llàstima de no haver aprofundit una mica més en l'entrevista. De
fet, la presentadora tampoc és una Carmen Aristegui o Blache Petrich o
una Mònica “Terribles”... En fi, menys és res.
Salutacions.
L'ombra
PS.
Aquí us deixo una mica més d'informació sobre qui és el
padre Alejandro Solalinde, el que fa ... , del projecte que dirigeix:
"Hellas Hell" és el relat de la situació de desemparament que viuen milers de sol · licitants d'asil i refugiats a Grècia.
La pressióde fronteresha traslladatgran partdel fluxmigratoricap a la fronteragreco-turca.Elsmigrantsque aconsegueixenentrar al paíshel · lèes trobendesatesosisense einesamb quèsobreviure. Per escaparde Grèciaes dirigeixen a lesciutatsportuàries dePatrasiIgoumenitsaon cadadiaes juguen lavida intentantamagar-se enun camiórumb aItàlia.
"HellasHell" és un projecteperiodísticmultimèdiaindependenti de llicèncialliure. Haestat realitzatper la periodistai editoramultimèdiaRominaPeñate, l'editorwebAntonioRull iel fotoperiodistaGabrielPecot; partintde la premissa queéspossiblei indispensableproduirperiodismede qualitat.
Les eleccions legislatives gregues d’ahir, tot i l’èxit de l’esquerra alternativa Syriza, ens van deixar l’amarg regust de l’entrada del partit neonazi “Golden Dawn“, que obtenia el 7% de vot i 21 diputats, quan en anteriors comicis era un irrisori grupuscle marginal amb menys del 1%. Analitzem les claus del seu èxit
“El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. GRAMSCI
Aquest partit va un pas més enllà del que representa el Front Nacional a França o PxC a Catalunya, doncs en aquest cas no es molesten en disfressar-se de demòcrates sota la fal·lacia eufemística d’”identitaris“. En el cas del partit grec llueix obertament un emblema que recorda a l’svastica, tenen forces paramilitars uniformades que apallissen i apunyalen immigrants, realitzen la salutació romana, tenen creences neo-paganes i veneren l’ocultisme nazi (que alternen amb l’ortodòxia cristiana grega), editen llibres anti-semites, defensen la superioritat de la “raça hel·lènica“, han profanat monuments a Holocaust i mostrat suport al KKK o als afrikaners sudafricans.
Aquest grillats proposen augmentar el pressupost de Defensa (elevadíssim i principal causa del dèficit grec) per tal d’envair la República Iugoslava de Macedònia, ja que consideren que forma part del seu espai vital, mentre reivindiquen obertament la dictadura feixista de Ioannis Metaxás, durant la qual 30.000 persones varen ser torturades o exiliades. També cal destacar que el seu líder és un ex-militar expulsat de els forces armades acusat de terrorisme.
Quines son les claus de l’èxit d’aquest grup feixista?
1.- El context econòmic: Atur del 20%, retallades brutals a l’estat del benestar, plans de rescat draconians imposats per la Troika, rebaixes del sou al·lucinants, un dèficit públic disparadíssim amb uns interessos tan elevats que resulta difícil d’imaginar que algun dia s’arribin a pagar. Fa uns dies m’explicaven el cas d’un catedràtic que vivia en un caixer, ja que amb el seu sou de 400 euros no podia fer front al lloguer.
2.- El fracas de Laos: El partit feixista Laos (un xic més camuflat i moderat), va entrar al Govern de concentració amb el PASOK i Nova Democràcia acceptant el pla de rescat imposat per Europa, fet que els ha comportat un enfonsament total del seu electorat fins al 2,9%, esdevenint extraparlamentaris.
3.- La legitimació del seu discurs xenòfob per part dels dos partits grans: PASOK i ND han competit durant tota la campanya a veure qui prometia més ma dura envers l’arribada d’immigrants, fet que ha normalitzat el discurs nazi, situant-lo en la centralitat política i assenyalant els nouvinguts com a culpables de la crisi dins l’imaginari col·lectiu. Res que no hagi passat abans a Vic o a França.
4.- El fracàs d’un antifeixisme unitari i massiu: el caïnitisme suïcida de l’esquerra grega es per abufetejar-los fins a dir prou. Si bé “Unitat contra el Feixisme” existeix a Grècia, i fins i tot han fet accions mediàtiques impressionants com llençar iogurt en directe a un presentador que havia donat cobertura a Golden Dawn, es tracta d’un moviment molt petit, en mans d’anticapitalistes radicals que es neguen a teixir un moviment ampli i plural, deixant enrere el seu sectarisme i l’absurd fraccionalisme irracional que impedeix a l’esquerra arribar al poder, tot i tenir molts més vots que la dreta o la social-democràcia. Cal destacar que la passada setmana a Anglaterra, el BNP va perdre tots els regidors que es votaven, gràcies a la brillant campanya massiva de “Unite Against Fascism“.
5.- La seva presència normalitzada als mitjans: A part d’editar un diari setmanal amb una tirada de 5.000 números, que es ven als quioscos normals, el seu líder presenta un programa propi cada dilluns en un canal de televisió privat (Tile-Asty, propietat d’un milionari anti-semita). També cal destacar que tenen una xarxa de llibreries, una editorial pròpia i que realitzen festivals de black-metal amb assiduïtat.
6.- La preocupació de la burgesia per l’auge de l’esquerra: I vostè es preguntarà: qui paga tot això? Doncs bé, resulta evident que darrere aquest partit es mou molt diner i que aquest no prové de les quotes de quatre skins poligoneros semi-analfabets, sinó d’un capital financer que observa amb preocupació com l’esquerra radical de Syriza ja és la segona força parlamentària (hauria estat la 1a de lluny si s’hagués presentat unida amb la resta de grups rojos i verds) , cada cop hi han més revoltes al carrer i cada dia més radicals, amb la qual cosa una part de la dreta liberal tem per les seves propietats, comença ja a pensar que la democràcia pot ser un perill i que cal aturar les revoltes amb violència al marge de la llei.
PS. Bé, també m’he oblidat de comentar que la seva campanya s’ha basat en el
populsime més repugnant: anar repartint menjar gràtis als barris
pobres, com fa Keiku Fujimori al Perú, filla d’un corrupte autócrata
d’ultradreta. Arqueòleg Glamurós
