L'ombra de l'atzavara

El jutge imputa les responsables de l'intent de desallotjament de la Plaça Catalunya del 27 de maig

2012-01-11T19:03:00.000-08:00

MANU SIMARRO / Setmanari de comunicació Directa 11/01/2012

El jutge Josep Maria Miquel Porres ha citat a declarar en condició d'imputats els responsables del dispositiu policial que va intentar desallotjar la Plaça Catalunya, el 27 de maig de 2011. De moment, el jutge només ha citat a dos responsables polítics i a dos comandaments policials, dels més de 300 policies que van participar del que oficialment es va anomenar com una "operació de neteja per motius de seguretat" i que va acabar amb centenars de persones ferides i amb diverses persones ingressades a l'hospital. Així doncs, l'aleshores regidora de Mobilitat i Seguretat amb Jordi Hereu, Assumpta Escarp, i el Director General de la Policia i número 2 del conseller d'Interior Felip Puig, Manel Prat, hauran de comparèixer davant la justicia els dies 19 i 25 de gener respectivament, a les 10h, i respondre les preguntes del magistrat del Jutjat nº4 d'Instrucció. El mateix hauran de fer l'intendent de la Regió Metropolitana de Barcelona Antoni Antolín i el sotsinspector de la Brigada Mòbil David Bordas, els dos comandaments dels Mossos d'Esquadra que hauran de declarar els dies 26 i 31 de gener, respectivament, també a les 10h.

El jutge va decidir obrir diligències contra la cadena de comandament policial responsable de l'operatiu l'1 de desembre del passat any quan va admetre a tràmit la querella de 56 persones ferides durant l'intent de desallotjament de la Plaça Catalunya. El visionat dels reportatges gràfics que va aportar l'acusació i les declaracions de fins a 48 de les 56 persones querellades, han servit al jutge per prendre aquesta decisió. Tanmateix, cal incidir en que les declaracions de les querellades deixaven molt clara la implicació dels Mossos d'Esquadra en les múltiples agressions i no carregaven amb tanta força contra la Guàrdia Urbana de Barcelona. Un cop presa declaració, el jutge decidirà si manté les imputacions i, si és així, perquè els imputa. Els querellants demanen l'encausament de tots ells per fins a onze delictes i faltes: prohibició i dissolució d'una reunió pacífica, detenció il·legal, coaccions, amenaces, delicte contra la integritat moral, vexacions, prevaricació, lesions, danys, apropiació indeguda i furt.

Providència on Josep Maria Miquel Porres imputa a Assumpta Escarp, Manel Prat, Antoni Antolín i David Bordas

o0o

Informació relacionada:

El jutge imputa als comandaments políticas dels Mossos i l'Urbana per les càrregues als indignats 11/01/2012

Oberta una investigació als responsables dels Mossos i l'Urbana per les càrregues a la Plaça Catalunya 01/12/2011

o0o

CONCENTRACIÓ 18 de gener. Defensem el sistema públic

2012-01-11T18:46:00.001-08:00

A la reunió de sindicats de l'Administració Pública d'avui dia 11 de gener de 2012 s'ha acordat fer una concentració a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, i així reivindicar que es mantingui l'atenció permanent a les urgències cardíaques. Pensant que és un tema sensible per tothom, es vol fer una acció similar a la que es va fer al desembre també a l'Hospital Joan XXIII.

Josep Prat abandona INNOVA i USP Hospitales

2012-01-11T18:32:00.001-08:00

El president de l’ICS renuncia al seu càrrec com a director general d’INNOVA pel que cobrava, segons diversos càlculs, uns 300.000 euros anuals. També deixa de ser el director general de Serveis de l'Ajuntament de Reus i l'empresa privada que compatibilitzava amb els càrrecs públics

Josep Prat Domènech

Font: Diari el Triangle

El controvertit president de l’Institut Català de la Salut, Josep Prat Domènech, ha anunciat aquest dimecres que havia presentat la dimissió del seu càrrec com a director general d’INNOVA, el hòlding sanitari de Reus, després que dilluns fos denunciat a la Fiscalia de l’Audiència Nacional de Tarragona per la CUP de Reus per la incompatibilitat de càrrecs. A més a més de la direcció d’INNOVA, Prat ha renunciat a la direcció general de Serveis de l’Ajuntament de Reus però encara és president de l’Institut Català de la Salut (ICS) i membre del consell assessor en sanitat del president Artur Mas.

A la tarda s'ha confirmat, també, que Prat també ha deixat de ser membre del consell d'administració d'USP Hospitales, una companyia sanitària privada. A través d'una carta enviada via email als treballadors de l'ICS, Prat ha assegurat que la compatibilitat de càrrecs a la sanitat pública i privada, per la qual havia estat molt criticat, és "legal, legitima i no excepcional", però que renuncia per no danyar la imatge de l'ICS.

La denúncia de 254 pàgines de la CUP pretenia que es dilucidés la funció de Prat a INNOVA, hòlding del qual la Generalitat s’havia negat constantment a donar informació a la CUP, a més a més del seu salari i la seva declaració de renda. David Vidal, regidor de la CUP a Reus que va presentar la denúncia, juntament amb dos vocals més, ha assegurat dimecres en roda de premsa que “el jutge haurà d’interpretar ara la dimissió de Prat després de la denúncia presentada per la CUP de Reus”, denúncia que creu que ha motivat la renúncia de Prat.

Dimarts el portaveu del Govern, Francesc Homs va ser preguntat per la denúncia de la CUP i va assegurar no saber-ne res, alhora que el ratificava assegurant que s’havia complert “escrupolosament” la llei en el nomenament de Josep Prat al capdavant de l’ICS. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer ha assegurat en roda de premsa que se sentia “més alleugerit” després de la renúncia de Prat, i del seu salari desconegut ha afirmat que “quedarà en el record”.

o0o

Josep Prat comença a dimitir dels seus càrrecs després de la denúncia de la CUP de Reus

Declaracions del conseller Boi Ruiz sobre la denuncia de la CUP al director de l'ICS Josep Prat

Notícies relacionades:

Més informació:

Josep Prat deixa el càrrec de Director General d'INNOVA desprès de presentar la dimissió Guillem RS - Reus (Baix Camp)/ Del Camp 11/01/2012

El Govern no aclareix si mantindrà Prat en la presidència de l'ICS Alfons Quintà / DiarideGirona.Cat 11/01/2012

Josep Prat dimiteix com a director d'Innova i conseller d'USP Hospitals Reus Digital 11/01/2012

o0o

Josep Prat, el president de l'ICS, denunciat a la Fiscalia

o0o

Josep Prat deixa el càrrec de Director General d'INNOVA desprès de presentar la dimissió

2012-01-11T06:32:00.000-08:00

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, accepta la dimissió i assegurar sentir-se "alleugerit"

Josep Prat, a la dreta, en una imatge d'arxiu junt amb el conseller Boi Ruiz

Guillem RS - Reus (Baix Camp)/ Del Camp 11/01/2012

Josep Prat deixa de ser des d'avui Director General d'INNOVA i director general de Serveis de l'Ajuntament de Reus. Seguirà sent president de l'Institut Català de la Salut, motiu pel qual des de la CUP es va presentar la denúncia a l'Audiència Nacional espanyola.

Una roda de premsa convocada d'urgència per l'equip de Govern ha servit per anunciar que Josep Prat Domènech deixa el càrrec de director General d'INNOVA i del seu càrrec del Director General de Serveis de l'Ajuntament de Reus. Prat ha presentat aquest matí la renúncia al seu càrrec i l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, l'ha acceptat.

Malgrat Pellicer no ha aclarit si les darreres informacions aparegudes sobre les presumptes incompatibilitats de Prat i la denúncia que dilluns presentava la CUP han sigut el detonant de la dimissió de Prat, sí que ha volgut deixar clar que se sent "més alleugerit" desprès de al renúncia. "Ho han de preguntar a ell", ha sentenciat Pellicer.

Alhora, però, Pellicer també ha volgut demostrar la "fermesa i la claredat" en el full de ruta per seguir teixint la "nova INNOVA", que, com ja havia avançat el batlle, es preveu que sigui "més àgil i més transparent".

Si Prat no hagués dimitit, Carles Pellicer hagués cessat al, des d'avui, exdirector general d'INNOVA? Pellicer no ho ha volgut aclarir però no ho ha negat. "Feia temps que en parlàvem, no m'ha vingut de nou", també ha explicat Carles Pellicer. Ara bé, "el canvi de noms no afectarà en res a la intenció del Govern per seguir treballant per la nova INNOVA".

"No som responsables de la situació actual"...

Però, segons Pellicer, "ens responsabilitzem d'aportar solucions". L'alcalde creu que és aquest nou Govern qui ha de vetllar pel correcte funcionament "d'un sistema heretat" de l'antic equip de govern. Tampoc el sou sembla que s'acabarà coneixent. Carles Pellicer ha explicat que "quedarà en el record" i no ha volgut aclarir si finalment des del l'equip de Govern es faria públic.

Prat avalat per Barcelona

Ahir el portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, va assegurar en roda de premsa que s'havia complert "escrupolosament" la llei en el nomenament de Josep Prat al capdavant de la presidència de l'Institut Català de la Salut (ICS) i n'avalava la seva continuïtat.

Més informació:

El Govern no aclareix si mantindrà Prat en la presidència de l´ICS Alfons Quintà / DiarideGirona.Cat 11/01/2012

o0o

Josep Prat, el president de l'ICS, denunciat a la Fiscalia

o0o

Josep Prat, el president de l'ICS, denunciat a la Fiscalia

2012-01-11T06:04:00.000-08:00

Ahir va ser presentada una denúncia, que totalitza 254 pàgines, contra Josep Prat Domènech, de 64 anys

Alfons Quintà / DiarideGirona.Cat 11/01/2012

Ahir va ser presentada una denúncia, que totalitza 254 pàgines, contra Josep Prat Domènech, de 64 anys, president de l' Institut Català de la Salut (ICS), home fort de la Conselleria de Salut de la Generalitat, titular de diversos càrrecs públics a Reus, membre del consell assessor en sanitat del president Artur Mas i amb variats interessos privats, entre ells membre del consell d'administració de l'empresa sanitària privada, d''origen multinacional, United Surgical Partners Hospitales (USPH).

En la denúncia se cita el nom del president de la Generalitat. Podria resultar que Mas hagués conegut en el grau i amb la responsabilitat que fos, però no n'hagués tingut compte, la comissió d'un il·lícit penal.

Va adreçada a la Fiscalia de l' Audiència Nacional, que els denunciants consideren competent i signada per tres càrrecs municipals reusencs de la CUP (Candidatura d' Unitat Popular). Són un regidor David Vidal i els vocals d'empreses municipals Xavier Milian i Bartomeu Castellano. Es va presentar ahir a la subdelegació del govern a Tarragona, per a que fos tramesa a la citada Fiscalia, competent en tot l' Estat.

Es tracta d'un text molt elaborat jurídicament, la lectura del qual pot causar esgarrifança. Els fets exposats corresponen bàsicament al contingut de la vintena d' articles que, des del 25 d'octubre, Diari de Girona ha publicat en solitari, però reproduïts per digitals de sanitat, com Dempeus.

La Fiscalia haurà d'analitzar els fets exposats i estudiar les implicacions jurídiques. Aquestes podrien servir per a una tipificació penal. La part denunciant o altres amb legitimació activa, també podrien optar per presentar una querella criminal.El text de la denuncia es pregunta si no pot donar-se una presumpta prevaricació continuada i si Prat pot ser el cap visible d'un hipotètic cartel sanitari a Catalunya.

Com ja va informar aquest diari, en primícia, els denunciants afirmen que els hi va ser negada informació sobre el holding Innova. La sol·licitud incloïa que el propi consistori sabés el sou que hi percep Prat. Ara ho desconeix del tot, si bé aquest diari ha estimat que podria ser de l'ordre d'uns 300.000 euros a l'any, més que no pas el Rei. Prat tampoc no ha presentat la seva declaració de renda, malgrat que la llei l'hi obliga. Ambdós aspectes els posa ben de relleu la denúncia.

Els denunciants afirmen que la negativa de l'alcalde de Reus, Carles Pellicer (CiU), a informar sobre Prat els hi va despertar "inquietuds respecte a les actuacions que l'empleat públic de l'ajuntament de Reus, Josep Prat Domènech podia amagar. Per això, som testimonis d'unes actuacions del citat empleat públic, que sotmeten a consideració d'aqueixa Fiscalia, per si poguessin ser constitutives d'il·lícit penal i, en tot cas, com a remeï per a eludir la responsabilitat en que els signants poguessin incórrer per no haver denunciat la conducta del precitat empleat públic, Sr. Prat Domènech".

Possibles incompatibilitats

Una òbvia tipificació jurídica que planeja sobre els fets exposats són les incompatibilitats. D'aquí l'abast que poden tenir responsabilitats connexes, a nivell superior al de Prat, i en concret dels que el varen designar per les ocupacions que ara té També hi ha la vessant fiscal i les normes que protegeixen el bon ús dels cabals públics.
És palès que el Fiscal de l'Audiència nacional té molts camins oberts davant seu. No és especular destacar l'abast que pot adquirir el fet que a Prat no se l'hagi nomenat tantes vegades per a tantes coses. Això pot afectar a trajectòries polítiques més importants que la del denunciat.

La denuncia està dividida en nou epígrafs. Va acompanyada de 28 documents. En el seu moment processal, seran proves a valorar. Com advocat, no sé imaginar la possibilitat de que la denuncia s'arxivi.

Sigui quina sigui la trajectòria de l'acció judicial, pot començar a ser hora de parlar de Prat en passat. De fet, una alta font de la Generalitat ja m'havia dit, diumenge, quan no es podia ni sospitar la denuncia, que "Prat està políticament mort". Va precisar que la Generalitat no solament estava convençuda de la veracitat dels articles publicats a DdG, sinó que havia "esbrinat més coses respecte a Prat". Un altre tema.

Va precisar que dimarts passat el conseller Boi Ruiz i l'alcalde de Reus, Carles Pellicer (CiU), havien estat reunits a Barcelona per trobar una sortida, atès que Prat resistia. Varen concloure que calia esperar al resultat de l'auditoria que, finalment, es duria a terme en el holding Innova. La meva font es creia que seria cosa de pocs dies. Però resulta que després d'un intent fallit d'atribuir-la directament (i de manera que semblà esbiaixada i interessada) l'alcalde Pellicer ha hagut de convocar un concurs del qual no es coneixerà el resultat fins, com a mínim, a la primavera. Respecte a la continuïtat de Prat això són segles. Ara podria cessar per una altra via. Però fins ahir CiU no sabia com, si bé el camí d'esperar l'auditoria no sembla possible, per ser massa llarg.

Retallades

La font va afirmar que la política de retallades està fent figa i que sense Prat en farà més, ja que és difícil que ningú pugui assumir tanta severitat, excepte Mas i Boi. Però ambdós són menys capaços que Prat, que té més capacitat, més agosarament i sembla que pocs miraments.

Al llarg de la conversa, que durà dues hores, la font em digué que, "abans de ser nomenat, Ruiz es moria de ganes de ser conseller i els altres possibles candidats no hi mostraven cap interès, ans el contrari". Afegí que, per tant, "Prat podia haver estar perfectament nomenat conseller" i que "ara tampoc no hi ha cua per a substituir els fallits Ruiz i Prat".

Prat potser ja no podrà ser gaire res, mai més. En el termini immediat això crea diversos problemes. Què fer amb el monumental embolic existent a Reus, on ningú del mateix Ajuntament no sap com manegar el que Prat ha creat i ha dominat de manera omnímode i opaca? Com s'explica, es controla i es mira de tapar els forats existents? Qui i com pot assumir les retallades sanitàries del conjunt de la sanitat pública amb la radicalitat de que era capaç Prat, des de presidència de l'ICS?

No cal oblidar que Prat ja va ser un gran poder a l'ombra en bona part dels 32 anys en que Reus va ser un feu socialista. Va arribar a la sanitat la mà de l'inefable i poderós Josep Abelló, alcalde socialista de Reus i pare del Consorci Hospitalari de Catalunya, conegut per alguns socialistes honestos com el "conxorxi" (de conxorxa). Varen ser temps en que des de CiU -i de la mà d'un altre inefable, Ramón Bagó, alcalde CiU de Calella de la Costa- es creà l'equivalent proconvergent al "conxorxi", la Unió Catalana d' Hospitals (UCH). És d'on ha sortit Boi Ruiz. Aquest va ser propulsat president de la UCH pel seu antecessor, Feliu Sucarrats, qui després va ser, com ara pot informar aquest diari, la persona que més contribuí que Mas nomenés Ruiz conseller i Prat president de l'ICS.

Tothom esquitxat

Tot plegat és un tema que esquitxa a tothom. CiU ha assumit el que havia estat una creació del PSC local. Primer amb Abelló, però ben seguit i del tot amb Josep Miquel Pérez, alcalde PSC fins l'any passat. ERC sempre va ser ben tractada per aquell món. Recordi's l'oferta d'un insòlit càrrec en el món sanitari al fallit Carod Rovira. Ara el PP, que va estar marginalment en l'origen, està en coalició formal amb CiU a l'ajuntament de Reus i informal en el Parlament. Un canvi de vot del PP podria regirar-ho tot. Ho farà? És una gran responsabilitat que ha d'assumir. Clarament, sense filigranes lèxiques. O naps o cols.

El text de la denúncia apunta que, a més d'actuacions dignes de persones concretes, només Iniciativa va efectuar un clar i formal crit d'alarma. Després hi ha hagut l'actitud critica del grup municipalista "Ara Reus" i, per descomptat, la posició totalment contrària de la CUP.

Sembla impossible que sobre un tema tan delicat com la sanitat pública, que hauria d'excitar els nostres millors sentiments d'humanitat i de solidaritat, s'hagin pogut construir castells esparverants que ara puguin requerir empara judicial. Com no ho veien a venir?

És una empara que requerirà temps. Un temps durant el qual caldria evitar l'ensorrament -ben en marxa- d'una de les poques coses bàsiques que funcionaven a Catalunya. Potser era l'únic gran servei que anava bé, sobretot si el comparem amb l'ensenyament i els mitjans públics de comunicació, així com amb els Mossos, malgrat que aquest servei sembla que ara ha assumit una mica la virtut de la discreció.

Informació relacionada:

Ruiz i Prat, estimuladors de les retallades
Alfons Quintà / DiarideGirona.Cat 05/01/2012

Jo sé com retallar la sanitat
Alfons Quintà / DiarideGirona.Cat 04/01/2012

D'una sanitat bona i assumible a una de pitjor
Alfons Quintà / DiarideGirona.Cat 01/01/2012

Josep Prat. El president de l'ICS lidera un gran ‘holding’ sanitari
L'ombra de l'atzavara 29/12/2011

Tots els partits deixen sol a CiU en defensa de Prat al capdavant de l'ICS
El País 29/12/2011

El president de l'ICS lidera un gran ‘holding’ sanitari
El País 29/12/2011

El PP de Catalunya Apareix en les retallades
Alfons Quintà / DiarideGirona.Cat 29/12/2011

Qui maneja els fils del desmantellament de la sanitat pública a Catalunya?
Àngels Castells / enfocant 28/12/2011

Reus demana una auditoria del grup d'empreses públic Innova
El País 28/12/2011

Una sanitat empitjorada i encara empitjorant
Alfons Quintà / DiarideGirona.Cat 25/12/2011

Es difon més el cas del president de l'Institut Català de la Salut
Alfons Quintà / diaridegirona.cat 25/10/2011

La sanitat catalana, privatitzada furtivament
Alfons Quintà / diaridegirona.cat 25/10/2011

Josep Prat: D'un "holding" opac a les retallades sanitàries.
Font: Alfons Quintà / diaridegirona.cat 24/11/2011

Dos càrrecs amb el PSC i dos amb CiU.
DiarideGirona.Cat 24/11/2011

El Diari de Girona treu les vergonyes d'Innova i titlla el holding reusenc "d'opac"
L'article també acusa al director d'Innova, Josep Prat, de ser un dels interessats en privatitzar la sanitat a Catalunya.
Guillem RS / delcamp.cat 24/11/2011

La Casa Elizalde censura una exposició sobre la dona palestina

2012-01-02T15:14:00.000-08:00

La fotoperiodista Patricia Bobillo denuncia que no van acceptar la "reivindicació política" de la mostra i que només volien que fos "folklòrica". S'engega una campanya per demanar als equipaments públics que no censurin exhibicions "que reivindiquin la igualtat de drets entre les persones i els pobles"

El Triangle

La fotoperiodista Patricia Bobillo ha denunciat que la Casa Elizalde li ha cancel·lat l'exposició Dones palestines sota l'ocupació israeliana que estava prevista per al 8 de març, dia internacional de la dona treballadora. Segons ella, Casa Elizalde, un equipament cultural del districte de l'Eixample que depèn de l'Ajuntament de Barcelona, va al·legar "criteris de programació" per censurar la mostra. Bobillo explica que "es van adonar que als textos que s'adjuntaven a l'exposició, hi havia una reivindicació política de la dona palestina per l'alliberament nacional del país. És a dir, per la fi de l'ocupació israeliana".

La negativa a mostrar l'exhibició ja ha generat una campanya de suport a Bobillo [a la imatge una fotografia feta per ella a Palestina] i a la llibertat d'expressió als centres cívics, amb l'adhesió, entre d'altres, de la Xarxa d'Enllaç de Palestina. Segons una carta de la mateixa fotoperiodista, Casa Elizalde "no volia la realitat sobre el patiment i la lluita de les dones palestines al llarg de la història". Malgrat que Bobillo els hauria explicat als responsables de l'equipament que totes les "facetes de la vida diària de la dona palestina estan condicionades per l'ocupació israeliana", ells haurien deixat clar que volien una mostra "folklòrica" i no reivindicativa.

Durant el procés de converses per tirar endavant l'exposició, a Bobillo -segons detalla- li van censurar una imatge d'una dona amb un cartell contra Israel amb motiu de les mobilitzacions a Barcelona per rebutjar l'operació Plom Fos que va arrasar Gaza el gener de 2009. Així mateix, exposa que el títol Dones palestines sota l'ocupació israeliana tampoc va rebre el vistiplau i que els sobrava la segona part (sota l'ocupació israeliana). Malgrat tot, Bobillo va canviar el títol i va enviar els textos que acompanyaven les fotografies, però aleshores va ser quan se li va comunicar que la mostra quedava cancel·lada per "criteris de programació".

Campanya a favor de la llibertat d'expressió

La decisió ha provocat que s'hagi endegat una campanya de suport a la llibertat d'expressió i a la mateixa Patricia Bobillo a través de l'enviament de cartes a la direcció de Casa Elizalde. En el text, s'exposa que un "equipament municipal ha de servir per mostrar totes les realitats que hi ha al nostre món, per dures i conflictives que siguin, i advocar pel respecte del Dret Internacional i per la preservació de la justícia social, sense la necessitat que la institució hagi de prendre partit o posicionar-se en el contingut de les mostres".

Així mateix, afegeix que "una entitat pública no pot censurar fotografies, títols o texts d'un treball foto-periodístic per tal de 'no generar debats'". El document acaba amb l'exigència que els centres públics "no tornin a excloure treballs que reivindiquin la igualtat de drets entre les persones i els pobles".

o0o

Patricia Bobillo i la censura de la seva exposició sobre "dones palestines sota l'ocupació israeliana" a facebooc

Web de Patricia Bobillo Rodríguez

Dones palestines sota l'ocupació israeliana

o0o

Palestina, apartheid i vida quotidina: Patrícia Bobillo

Patrícia Bobillo, fotògrafa, ensenya en l'exposició que recull aquest vídeo, imatges de la vida quotidiana als territoris ocupats on es veu amb claredat la dificultat que suposa superar el dia a dia. Bobillo reflexiona sobre les polítiques racistes que aplica el govern israelià i compara la situació a Cisjordània i Gaza amb l'antic règim d'apartheid a Sud-àfrica. També anima Bobillo a boicotejar productes israelians tot convidant a participar de les campanyes de consum responsable contra l'ocupació israeliana sobre tot no adquirint productes elaborats per Israel en els territoris ocupats.

Patrícia Bobillo treballa en col•laboració amb el SCI -- Servei Civil Internacional.

o0o

Villar de Cañas acollirà el magatzem de residus nuclears

2011-12-30T22:15:00.001-08:00

El cementiri nuclear, ni a Zarra ni a Ascó

José Manuel Soria, ministre d'Indústria, Energia i Turisme, proposarà en el Consell de Ministres d'aquest divendres que aquest municipi de Conca aculli l'ATC
La vicepresidenta primera de les Corts de Castella-la Manxa, Carmen Casero, destaca la inversió “milionària”i “la creació de llocs de treball”

Una de les manifestacions en contra del cementiri nuclear a Zarra Foto: ARXIU.

elpuntavui.cat 30/12/2011

El Consell de Ministres aprovarà aquest divendres previsiblement ubicar al municipi de Villar de Cañas (Conca) la seu definitiva del Magatzem Temporal Centralitzat de residus Radioactius (ATC.

Fonts coneixedores del procés han confirmat que el govern de Castella-la Manxa ha estat informat d'aquesta decisió, que pot formalitzar-se en breu.

Aquest projecte inclouria una inversió aproximada de 700 milions d'euros que permetrien la creació d'uns 300 llocs de treball directes durant els cinc anys de construcció del complex.

Villar de Cañas, municipi principalment agrícola compte amb 442 habitants i està situat a uns 75 quilòmetres al sud-oest de Conca.

El 16 de setembre de 2010 la comissió interministerial encarregada d'avaluar els emplaçaments va aprovar un informe en el qual situava a la candidatura de Zarra amb la major puntuació (304 punts), seguida d'Ascó (300), Yebra (290) i Villar de Cañas (272).

La vicepresidenta primera de les Corts de Castella-la Manxa i diputada regional del PP, Carmen Casero, ha destacat la inversió “milionària” que suposarà l'arribada del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) a la localitat de Villar de Cañas si finalment el Consell de Ministres es decanta per aquest municipi.

Casero ha reaccionat d'aquesta manera en declaracions a Ràdio Castella-la Manxa, després de conèixer que el ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, proposarà en el Consell de Ministre d'aquest divendres que Villar de Cañas albergi l'ATC.

Tot i que caldrà esperar a conèixer el que finalment decideixi el Consell de Ministres, Casero ha subratllat que la ubicació d'aquest ATC suposa una “inversió de 700 milions d'euros, absolutament milionària, en un municipi de poc més de 400 habitants i una important creació de llocs de treball”.

Casero també ha condemnat que el govern de Zapatero, Rubalcaba i Barreda hagin estat pagant gairebé de forma gratuïta a França “una multa de 60.000 euros per acollir els residus nuclears”. “Potser intentaven que França no ridiculitzés encara més el paperot que ha fet el govern de Zapatero”, ha afegit.

Al seu entendre, és “un espectacle vergonyós i una irresponsabilitat que un país que està en la ruïna hagi estat pagant aquesta multa, aquesta és una de les herències rebudes del govern del PSOE i nosaltres estem aquí per governar i prendre decisions”, ha conclòs.

Informació relacionada:

Rajoy atorga a Cospedal el magatzem nuclear que demanava en privat
Ascó ho lamenta i qualifica l'opció del govern com la políticament més senzilla

o0o

COMUNICAT DE PREMSA. 30-12-2011: La CANC satisfeta perquè el cementiri nuclear no s’instal•li a Catalunya

o0o

Villar de Cañas allotjarà el proper magatzems de residus nuclears
"Soraya, hija, aligera"

El regidor disfruta de un botellín (centro) rodeado de algunos paisanos en el único bar del pueblo. Foto: Guillermo Sanz
"Nos ha tocado la lotería 60 años seguidos", festeja el regidor José María Sáiz

o0o

Íñigo Fernández de Mesa. Un altre ex-Lehman dirigirà la gestió del deute

2011-12-30T21:41:00.000-08:00

Tomás Burgos s'ocuparà de la Seguretat Social, i Engracia Hidalgo, d'ocupació

Público.es 30/12/2011

Íñigo Fernández de Mesa. Director general del Tresor. Procedent de la banca, coincidí amb De Guindos al Ministeri d'Economia i després en Lehman Brothers. Foto: Manuel Queimadelos

El Consell de Ministres aprovarà avui nous nomenaments en els segons nivells del Govern. Per al Ministeri d'Economia i Competitivitat, s'aprovarà previsiblement el d'Íñigo Fernández de Mesa com a nou director general del Tresor, en substitució de Soledad Núñez. El càrrec comporta el lloc de conseller del Banc d'Espanya.

Fernández de Mesa, el nomenament el va avançar ahir diari Expansión, prové de Barclays, on ocupava des de 2008 el lloc de responsable d'operacions del sector públic. El banc britànic es va quedar amb els actius de Lehman Brothers a Espanya quan va fer fallida. En aquesta entitat, on ocupava un lloc similar, va coincidir amb l'ara ministre d'Economia Luís de Guindos. Tots dos ja van estar junts en el Ministeri d'Economia durant la segona legislatura d'Aznar, quan De Guido va ser secretari d'Estat, i Fernández de Mesa era subdirector general del Tresor.

El director del Tresor és també conseller del Banc d'Espanya

La Direcció General del Tresor és l'organisme que s'ocupa de la gestió del deute sobirà (la primera subhasta de l'any serà el 14 de gener, amb una emissió de bons a tres anys) i de les relacions amb els inversors en els títols espanyols . També s'ocupa de la legislació i ordenació de la política financera.

ICV pregunta al Govern per la responsabilitat de Lehman en la crisi

Precisament, la diputada d'ICV Laia Ortiz ha dirigit diverses preguntes al Govern en què li reclama la seva opinió sobre si les pràctiques financeres de Lehman Brothers són responsables de la crisi financera internacional i espanyola, informa Juanma Romero. Igualment, el partit ecosocialista pregunta al Executiu si va a emprendre accions per jutjar els directius de les entitats financeres responsables de la crisi, com s'ha fet en altres països.

Secretaris d'Estat

El Consell de Ministres nomenarà també als secretaris d'Estat de la titular d'Ocupació, Fátima Báñez. Al capdavant de la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social estarà ocupada per Tomás Burgos, que en la legislatura passada va ser el portaveu del PP a la Comissió del Pacte de Toledo, on es va debatre la reforma de les pensions. Com secretària d'Estat d'Ocupació estarà Engracia Hidalgo, que prové de la política autonòmica madrilenya: va ser consellera amb Esperanza Aguirre primer de Hisenda, i després, de Família i Afers Socials.

Previsiblement, també s'aprovaran nomenaments en el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, de Cristóbal Montoro. El Consell de Ministres designar Miguel Ferré com a secretari d'Estat d'Hisenda. Ferré, que treballa ara en un despatx privat, va ser subdirector de Tributs encarregat de fiscalitat internacional. És probable també el nomenament de Beatriz Viana com a directora de l'Agència Tributària.

Luis de Guindos. Un ex-Lehman 'per treure el país de la crisi

2011-12-30T20:37:00.000-08:00

Luis de Guindos
ministre d'Economia i Competitivitat del Govern d'Espanya

A Espanya han nomenat al nou ministre d'Economia i Competitivitat del Govern d'Espanya, Luis de Guindos, ex-president de Lehman Brothers a Espanya, la fallida el 2008 és recordada com el preludi de la recessió global. Mentre el ministre promet tornar el país a la prosperitat, els experts no confien molt en els que van causar la crisi.

Hi ha qui ha criticat el fet que "posin al comandament de les economies a les persones que han causat misèria i empobriment col·lectiu i que estan atemptant contra el benestar de les regions del planeta ".

Qui és Luis de Guindos?

Luis de Guindos Jurado, (Madrid, 16 de gener de 1960), és un economista espanyol, ministre d'Economia i Competitivitat del Govern d'Espanya des del 22 de desembre de 2011. És membre del Partido Popular.

Pertany al Cuerpo Superior de Técnicos Comerciales y Economistas del Estado. L'any 2010 deixa la seva responsabilitat en la firma auditora PricewaterhouseCoopers, on ocupava el lloc de responsable de la divisió financera, per dirigir un nou centre d'estudis. Passa a ser director de l'Instituto de Empresa i va pertànyer al Consell d'Administració d'Endesa amb caràcter de Extern Independent.

Pel seu nomenament hi era present entre moltes "il·lustres" personalitats, el mateix president de les FAES. Tornen els voltors, si és que alguna vegada han fugit.

Luis de Guindos va cobrar 65.000 euros per ser conseller de Banco Mare Nostrum

Més informació:

Luis de Guindos Jurado. A fons. El País
Rajoy incompleix la seva paraula i Luis de Guindos apuja els impostos Público 30/12/2011
Les vegades en què Rajoy va negar una pujada d'impostos Público 30/12/2011
Guindos adverteix que l'economia espanyola entrarà en recessió el 2012 El País 27/12/2011
Un "ex-Lehman" per treure el país de la crisi Ana Flores / Público 22/12/2011
Luis de Guindos deixa Pricewaterhouse i passa a l'Instituto de Empresa El País 02/02/2010

o0o

Liberalización y política económica
Luis de Guindos

o0o

Es difon més el cas del president de l'Institut Català de la Salut

2011-12-30T18:23:00.000-08:00

Mentre altres mitjans es comencen a fer ressó dels càrrecs que ostenta el President de l'Institut Català de la Salut, Josep Prat, ICV va reclamar ahir la seva destitució i el PSC va exigir explicacions i "depurar responsabilitats". Mentretant, el Govern veu "legítim" que l'alt càrrec de la sanitat catalana compagini aquesta responsabilitat amb la de vicepresident del grup privat USP Hospitals.

DiarideGirona.Cat 30/12/2011

ALFONS QUINTÀ Iniciativa ahir va demanar que fos cessat el president de l' Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, mentre Ciutadans requeria una investigació sobre el tema de les incompatibilitats, que el podrien afectar de ple, i el PSC es pronuncià formalment en favor de que cessés la superposició de càrrecs sanitaris públics i privats, tema que afecta a Prat. Tot plegat representa un canvi de paradigma, a nivell públic, en relació a la brutal retallada sanitària.

Ahir un diari de Madrid, amb edició a Barcelona, va publicar un llarg article respecte al paper de Josep Prat, que també és director general de l'Ajuntament de Reus i d' Innova, un holding municipal de Reus, sorgit de la sanitat pública, camp en el qual és dominant fins a frontera amb al País Valencià. Els lectors de Diari de Girona ja ho sabien, tot i del tot. Com també exposà DdG, en múltiples articles, des de fa mesos, Prat és conseller de la filial espanyola de la multinacional sanitària USP. En un breu període, n'hauria estat, segons ha sabut directament DdG, fins i tot conseller delegat. Prat també es membre del consell assessor en sanitat d'Artur Mas.

Alt càrrec d'USP

Prat va arribar a USP a través del banc britànic Barclays, després de que aquest es quedés amb el Banc Zaragozano, amb la sucursal del qual a Reus Prat va tenir molt bona relació.

La informació publicada ahir pel diari de Madrid al·ludit i una altra del mateix rotatiu del dia anterior, eren afusellades del que DdG ha estat publicant durant mesos. Dies abans havia obrat igual un pamflet digital ultrasocialista. Setmanes abans el diari madrileny "La Gaceta" ja havia reproduït aquelles informacions, però citant correctament, com a origen, al DdG. Tot és constatable a Internet.

Finalment, el paradigma de silenci canvià. Cal felicitar-se'n. Ahir cadenes de ràdio es varen referir a un tema que havien ignorat. Sembla que avui altres mitjans seguiran el mateix camí.

Prat, un poder a l'ombra

Cal repetir que sense Prat la Conselleria de Salut patiria una pèrdua immensa. Ell és el gran poder a l'ombra, molt per sobre del propi conseller. Com també ho és a Reus, per damunt de l'alcalde.

Per on petarà la cadena de poder opac, molt opac, en dos àmbits, o tres, si hi afegim el privat? Prat cobraria d' Innova, segons va estimar aquest diari, el passat 11 de desembre, entre 280.000 i 325.000 euros a l'any. O sigui potser més que no pas el rei Joan Carles. A la vegada, la Generalitat no vol ni pot - segons ahir va reiterar una alta font institucional - desprendre's de Prat, més capaç, però també més radical i més preocupant que no pas Boi Ruiz.

Ja veurem quin efecte té l'esbotzada informativa a Reus, on la informació que hi arriba fa plorar. El pes de la publicitat municipal crea inferns informatius. A Reus, com a Barcelona, la pilota està molts en les mans del PP, que en els dos llocs dóna suport a CiU.

Cal destacar que el món que ha creat a Prat és originàriament més del PSC que de CiU, amb aportacions i potser beneficis per ERC i el PP, per no parlar d'altres marginals, ja exposats aquí. És un cas de manual del que a Itàlia rep el nom de "consociativismo" (conxorxa).

Primer hi va destacar l'alcalde socialista de Reus, Josep Abelló i després el també socialista Josep Miquel Pérez. Oblidar aquest dos noms resulta grotesc, malgrat que ara l'alcalde de Reus Carles Pellicer (CiU) tingui tota la responsabilitat del món. Per descomptat, aquesta no disminueix la pròpia d'Artur Mas i de Boi Ruiz, respecte a la designació de Prat a la presidència de l' ICS.

Avui Rajoy anunciarà mesures retalladores. Si queden lluny del que ja ha fet la Generalitat, com cal desitjar, no té sentit que el PP assumeixi els autèntics escàndols que representen les retallades inigualables en la sanitat catalana, ni la barbaritat còsmica produïda a Reus. Són dos fenòmens alimentats mútuament i que el PP podria tallar de cop, amb un obvi benefici electoral i quant a imatge.

Com en la làmpada d'Aladí, el follet ja no es pot tornar a ficar a dins, ni se sap on pot arribar. En efecte, la presumpta assumpció d'una incompatibilitat podria afectar al propi Mas.

Incompatibilitats existents

També comportarà un debat sobre les incompatibilitats. A França, per posar un exemple proper, existeix la figura del delicte de "presa il·legal d'interès", definit pel Codi Penal gal com "el fet, per una persona dipositària de l'autoritat pública, o encarregada d'una missió de servei públic, o per una persona investida d'un manat electiu públic, de prendre, rebre i conservar, directament o indirectament, un interès qualsevol en una empresa o en una operació de la qual en té, en el moment de l'acte, en tot o en part, la carrega de la vigilància, de l'administració, de la liquidació o del pagament".

Aquí la tipificació no és tan clara, però Artur Mas, que va estudiar en el Lycée Français, podria haver assumit aquella feliç determinació gal·la. Ja veurem com va i com acaba tot, finalment. El DdG va arribar indiscutiblement primer i molt en solitari al tema, i n'informarà. No li fa por la competència, ans al contrari, benvinguda sigui.

(clica per ampliar la imatge) DDG

o0o

Informació relacionada:

Josep Prat. El president de l'ICS lidera un gran ‘holding’ sanitari L'ombra de l'atzavara 29/12/2011
Tots els partits deixen sol a CiU en defensa de Prat al capdavant de l'ICS El País 29/12/2011
El president de l'ICS lidera un gran ‘holding’ sanitari El País 29/12/2011
El PP de Catalunya Apareix en les retallades Alfons Quintà / DiarideGirona.Cat 29/12/2011
Qui maneja els fils del desmantellament de la sanitat pública a Catalunya? Àngels Castells / enfocant 28/12/2011
Reus demana una auditoria del grup d'empreses públic Innova El País 28/12/2011
Una sanitat empitjorada i encara empitjorant Alfons Quintà / DiarideGirona.Cat 25/12/2011
Josep Prat: D'un "holding" opac a les retallades sanitàries. Alfons Quintà / DiarideGirona.Cat 24/11/2011
Dos càrrecs amb el PSC i dos amb CiU. DiarideGirona.Cat 24/11/2011
El Diari de Girona treu les vergonyes d'Innova i titlla el holding reusenc "d'opac" Guillem RS / delcamp.cat 24/11/2011
La sanitat catalana, privatitzada furtivament Alfons Quintà / DiarideGirona.Cat 25/10/2011

o0o

"Èric and the Army of the Phoenix" (The case of Èric Bertran)

2011-12-30T16:43:00.000-08:00

Spanish authorities prosecute child for terrorism when he e-mails companies requesting labelling in Catalan language, using Phoenix monicker from Harry Potter books. Police accuse him of organizing an Al Qaeda cell. Case goes all the way to Spanish High Court. U.S. press enquiries: Emily Moore, tel. (865) 254-5244, OgleMoore@gmail.com

o0o

L'Exèrcit del Fènix

Documental dirigit per Xevi Mató que tracta sobre el cas de l'Èric Bertran, un nen de 14 anys que va ser acusat de terrorisme per enviar correus electrònics demanant l'etiquetatge en català.

o0o

Noam Chomsky es pronuncia sobre "Èric i l'Exèrcit del Fènix"

per Víctor Alexandre

[ Press release in English / Nota de premsa en anglès ]

El prestigiós professor nord-americà Noam Chomsky, conegut pel seu activisme polític i autor de la teoria de gramàtica generativa (considerada la contribució més extraordinària en el camp de la lingüística teòrica del segle XX), s'ha pronunciat sobre el cas d'Èric i l'Exèrcit del Fènix amb aquestes paraules: "És increïble. Espero que els mitjans de comunicació en parlin i que hi hagi organitzada una protesta seriosa. El món hauria de saber-ho".

Chomsky ha fet aquestes declaracions després de veure el documental Èric i l'Exèrcit del Fènix, dirigit per Xevi Mató amb versió internacional de Heather Hayes, que narra el cas del nen de 14 anys que va ser acusat de terrorista per demanar l'etiquetatge en català a Supermercats DIA. Èric, fan fervorós de les aventures de Harry Potter, de J.K. Rowling, va crear una pàgina web anomenada Exèrcit del Fènix, inspirada en el famós personatge, i va signar els seus correus amb el nom de la pàgina. Arran d'això, la Justícia espanyola, tot i saber que es tractava del web d'un nen de 14 anys, va mantenir l'acusació i va associar-lo a un exèrcit terrorista. Actualment, la família de l'Èric està seguint tots els tràmits legals per dur l'Estat espanyol davant el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg i el Tribunal de Justícia de les Nacions Unides sota l'acusació d'assetjament moral i psicològic a un menor.

Sobre aquest cas, Víctor Alexandre va escriure la sàtira teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, dirigida per Pere Planella, que es va estrenar oficialment al Teatre Borràs de Barcelona el passat mes d'abril i que aquest setembre començarà a Valls i a Calella una gira pels Països Catalans.

Per altra banda, Xavier Mir, promotor des del seu bloc de Vilaweb, ara fa un any, de la campanya "Jo també vull un Estat propi" -que va donar lloc a la creació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes i el web www.estatpropi.cat-, ha fet una nova proposta: Mir convida tothom a visionar, del 3 al 9 de setembre, el documental de Xevi Mató, per tal que pugi posicions en el rànquing i entri en el circuit dels més vistos. Un dels objectius d'aquesta crida és aconseguir la projecció internacional del cas de l'Èric i difondre la presa de consciència que està experimentant el poble català amb relació als seus drets nacionals.

El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que cal visionar massivament és la primera part:

http://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4

o0o

Josep Prat. El president de l'ICS lidera un gran ‘holding’ sanitari

2011-12-29T09:13:00.000-08:00

Qui maneja els fils del desmantellament de la sanitat pública a Catalunya?

Josep Prat

El president de l'ICS lidera un gran ‘holding’ sanitari

Diari El País

o0o

Una sanitat empitjorada i encara empitjorant

ALFONS QUINTÀ
DiarideGirona.Cat 25/12/2011

Artur Mas no n'ha tingut prou de controlar TV3 i la major part dels mitjans de Barcelona, inclòs el grup més important. A pesar d'això, els catalans han acreditat no ser babaus ni mesells.

Ho demostra una enquesta de la pròpia Generalitat, si bé parteix d'una mostra esbiaixada i de la qual cal sospitar els tradicionals maquillatges. La retallada sanitària hi suspèn, amb un rebuig cívic espectacular, com informava divendres DdG.

Aquest rebuig s'ha estès fins i tot al que és el món sanitari de la mateixa CDC. Ara és fàcil trobar, en el si del pujolisme, veus crítiques contra Mas, Prat, Mas-Collell i Ruiz. Això no vol dir que sigui previsible un canvi de rumb. Ans el contrari, els quatre estan enrocats en la seva maldat.

Segons m'informa una alta font, els quatre citats saben perfectament que dins CDC hi ha una reacció en contra d'ells. Hi ha reaccionat preparant una operació contra metges prestigiosos de CDC que treballen a la sanitat pública i són també professors d'universitat. Volen establir una incompatibilitat entre les dues funcions, obligant-los a treballar només a la universitat. Seria una barbaritat i un escàndol al qual cal estar molt amatent. Per descomptat, Jordi Pujol i el seu pretendent de fill (Oriol) contemplen, sense plorar gens, com Artur Mas s'immola irresponsablement.

"Des del primer moment - em diu un eminent metge de CDC -les retallades salvatges han estat una barbaritat. Ara s'hi afegeix el tema de la fiscalitat, com si el que cal preservar prioritàriament no fos el dret a la salut i a la vida dels ciutadans".

Diverses font de la Generalitat em diuen que "Josep Prat, president de l'Institut Català de la Salut (ICS), té cada dia més força. Ha fet a l'ICS el mateix que ja va fer a Reus i en el Consorci Sanitari de Catalunya: crear un buit en el seu entorn, per esdevenir insubstituïble. La setmana passada, en ocasió d'una votació crucial, Prat va estar present en els passadissos del Parlament. Va optar per una visibilitat que abans sempre havia evitat, movent-se a l'ombra".

La interdependència entre l'escàndol generat a Reus (un endeutament de 33.532 milions de pessetes, en el holding Innova, sorgit de la sanitat) i les retallades sanitàries generals és cada vegada més gran i creixent. Prat és la figura clau en els dos camps.

Una font em diu que Prat va voler presidir l'ICS "de manera comparable a com un empresari en crisi pot acudir al seu banc, atès que la Conselleria de Salut destina, per serveis, al marc sanitari d'Innova, una quantitat anual de l'ordre de 300 milions d'euros ( prop de 50.000 milions de pessetes). Uns pagaments que no crec que s'endarrereixin gaire, sobretot amb la força de Prat en els dos fronts". A més, aquest diari va estimar que Prat cobraria, només del holding Innova de l'ordre dels quatre milions de pessetes al mes. Podria ser que fos més. Una font precisa que cessar Prat - que sempre ha gestionat Innova de manera omnímode, com ara fa l'ICS -crearia un buit monumental. Recorda que la rescissió del contracte blindat de Prat a Innova, elaborat amb la participació de la multinacional McKinsey podria arribar a costar mig milió d'euros.

Per esbrinar entre altres coses el sou de Prat (oficialment ignot) regidors de Reus varen reclamar una auditoria de gestió. L'alcalde, Carles Pellicer (CiU), la va atribuir directament (malgrat costar 230.000 euros) a Pricewaterhousecoopers, multinacional que aquí és molt propera a CDC i a la qual ja es va encarregar estudiar l'esmicolament de l'ICS. Ara Pellicer s'ha tirat enrere. Ni això va saber fer bé. Diu que farà un concurs públic. Pot tardar un grapat mesos. Aquest és un aspecte clau.

En efecte, en el seu fur intern Mas sap que Prat té data de caducitat. Està en el centre d'una potser brutal incompatibilitat de funcions, com a mínim. Hi ha un conjunt de temes que un regidor de la CUP de Reus ja ha dit que requereixen una empara judicial.

Redimir Prat a Reus sembla impossible. Ara bé, també ho sembla que la Conselleria de Salut en pugui prescindir, excepte si aquesta renunciés al seu brutal radicalisme retallador, cosa que a dia d'avui - i mentre el PP hi doni suport, amanint-ho amb bones i inconseqüents paraules - és ben poc probable. Una font municipal de Reus creu saber que quan Prat compleixi 65 anys - el proper 29 d'agost - potser se li podria mostrar una alternativa, o una via de sortida. No creu que res pugui resultar barat, ans el contrari.

Com es pot vendre aquest tema a la ciutadania, després de retallades sanitàries brutals i inacabades, diguin el que diguin, i ho digui qui ho digui? En aquest munt de barbaritats - cent per cent casolanes - també s'hi ficarà a l'Estat espanyol? Vés a saber. Ja no vindria d'un pam.

En tot cas aquesta argumentació no convindria gens ni mica al PP, del qual es pot dir -això ben justament- que sense el seu vot en el Parlament no hi podria haver les palesament excessives retallades sanitàries. Ni tampoc, sense el seu vot i la seva coalició municipal amb CiU, no podria perdurar a Reus, l'escàndol Innova, o el tema Josep Prat. Les dues qüestions no són cabòries, com ara en fa volar tantes Artur Mas, sinó dos fets objectius i inqüestionables, en els quals certament el PP no queda gens bé.

o0o

El PP de Catalunya Apareix en les retallades

ALFONS QUINTÀ
DiarideGirona.Cat 29/12/2011

Finalment, el PP de Catalunya ha actuat respecte a les retallades sanitàries. Alícia Sánchez Camacho ha anunciat una esmena a la totalitat de la llei d'acompanyament dels pressupostos.

Si perdura aquesta posició, a CiU només li quedarà la possibilitat de fer marxa enrere, o fer aprovar aquella llei amb els vots d'ERC. Quant a barrabassades, a ERC cal fer-li molta confiança.

El PP considera "inacceptables, tal com estan, la taxa turística, el tiquet sanitari i la pujada de l'impost d'actes jurídics documentats". Són part del projecte de llei dita d'Acompanyament perquè complementa el Pressupost pel 2012.

Un cop més, la Generalitat acredita una voluntat deliberada i injustificada de destrossar la sanitat pública. Com es mostrarà, la Generalitat retalla ingressos i drets que van contra l'equitat i la protecció sanitària, mentre augmenta els ingressos per impostos que afecten pocs. Ho fa per carregar-se la sanitat pública.

El redactat té un to comparable al de les lleis de repressió,abundoses sota el franquisme. Hi ha voluntat de provocació, com n'hi ha hagut en el fulletó de mal gust de l'IRPF dels funcionaris. Potser el projecte introdueix mesures retroactives o vulnera la jerarquia normativa. Aquí els metges del sistema públic ja estaven pitjor que els d'arreu d'Espanya. La diferència s'incrementarà.

A hores d'ara no sembla que l'actual govern espanyol, que sens dubte haurà de retallar, sigui capaç d'usar un to tan brutal, ni tampoc vagi tan lluny. En tot cas, començarem a veure-ho demà. De moment a Catalunya som campions en barbàrie retalladora. Per exemple, a Euskadi, el 2010 es gastaven en sanitat 1.600 euros per persona i any, 400 euros més que aquí. Malgrat això, allí han retallat un tres per cent, mentre que a Catalunya la retallada real (ben real, però no oficial) ja ha estat d'un bestial dotze per cent (1.400 milions d' euros). I el que vindrà. Podem dir "eskerrik asko", mai "gràcies".

Les retallades contra els metges catalans - de sempre els pitjor pagats de l'Estat - són manicomials. El projecte reafirma la voluntat de la Generalitat d'espantar, avorrir i fer fugir als metges del sistema públic. Així podrà ensorrar-lo, perquè no hi ha medicina sense metges. S'entronitzarà les assegurances i les mútues privades. L'atenció sanitària serà òbviament pitjor, més complicada i més cara.

D'entrada, el projecte de CiU va contra la productivitat per objectius, que havia fet que en els darrers set anys el Servei Català de Salut fos el que més reduí despeses de tota Espanya. No havíem quedat que calia introduir la productivitat a l'administració?

El projecte introdueix la jubilació forçada d'ofici als 65 anys, sense cap referència a les places vinculades a la docència. Està clar: volen fer fora de l'assistència pública a catedràtics eminents (alguns amb carnet de CDC)obligant-los a anar a la pràctica privada, quan precisament la seva generosa presència en la sanitat pública contribuïa molt a la seva qualitat. Per això se'ls fa fora. Tampoc no es parla dels emèrits, que avui són un altre factor d'excel·lència.

Respecte a la taxa d' ús d'un euro per les receptes, es fa la filigrana de crear un nou impost, altrament la llei espanyola el faria il·legal. Ai las, no es precisen excepcions, pels que no tinguin cap mitjà, ni pels crònics, com s'havia afirmat.

Significativament i aclaridorament, hi ha fortes disminucions d'imposició en temes que no tenen la gravetat social general pròpia de les retallades sanitàries. Així, pels tributs que graven el joc - que no és pas una necessitat social, però si un negoci d'amics de CiU -es passarà d'ingressar 308 milions (2011) a 254 milions (2012) estimats ara per la Generalitat. L'impost de successions i donacions havia aportat 808 milions el 2009 i 569 el 2010. Afectat per un canvi normatiu, va passar a 288 el 2011. Ara la Generalitat estima que seran només de 197 milions el 2012. Augmentarà el tram autonòmic dels hidrocarburs, percebent-se 130 milions. També estimen que ingressaran 100 milions per la taxa sobre les receptes i 100 més per l'impost a l'allotjament turístic.

No tothom ha d'estar preocupat. Així, ahir es va saber que el sou del Rei és de prop de 300.000 euros a l'any, o sigui pràcticament idèntic al que aquí es va estimar que cobrava de l'empresa pública Innova (sorgida a Reus, de la sanitat pública) el president de l'Institut Català de Salut, Josep Prat. A aquest no se li retalla res, mentre els responsables del diner públic que cobra Prat ni tan sols informen de quan percep exactament, com ha fet ara el rei. Vaja, si estàs a la cúpula de la sanitat catalana pots viure com un rei. Els de baix són uns pàries. El 2011 més dissortats que el 2010, però menys que del que ho seran el 2012.

o0o

Noticies relacionades:

Josep Prat: D'un "holding" opac a les retallades sanitàries.
Font: Alfons Quintà / diaridegirona.cat 24/11/2011

Dos càrrecs amb el PSC i dos amb CiU.

La sanitat catalana, privatitzada furtivament
Alfons Quintà / diaridegirona.cat 25/10/2011

El Diari de Girona treu les vergonyes d'Innova i titlla el holding reusenc "d'opac"
L'article també acusa al director d'Innova, Josep Prat, de ser un dels interessats en privatitzar la sanitat a Catalunya.
Guillem RS / delcamp.cat 24/11/2011

o0o

El jutge encausa Urdangarín

2011-12-29T07:31:00.001-08:00

El jutge encausa Urdangarín

El jutge aixeca el secret de sumari del cas Palma Arena · L'acusa de malbaratament de diners públics, falsedat documental, frau i prevaricació · Declararà el 6 de febrer · Ell proclama la seva innocència i la Casa del Rei es limita a respectar la justícia

Font: Vilaweb .Cat 29/12/2011

El jutge José Castro, titular del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, ha encausat (interlocutòria, en pdf) el duc de Palma i gendre del rei espanyol, Iñaki Urdangarín pel 'cas Palma Arena', i l'ha citat a declarar el 6 de febrer. L'encausament s'ha formalitzat d'acord amb el fiscal anticorrupció, Pedro Horrach, just quan s'ha aixecat el secret de sumari, de dues mil pàgines, aquest matí. En la causa judicial oberta s'investiguen indicis de delictes de malbaratament de diner públic, falsedat documental, frau a l'administració pública i prevaricació, per part del conglomerat d'empreses de l'Institut Nóos, un organisme sense ànim de lucre, impulsat per Urdangarín.

L'institut Nóos va organitzar congressos de foment turístic de Mallorca pels quals va cobrar 2,3 milions d'euros del govern balear. Segons la investigació, més de la meitat d'aquests diners van anar a parar a empreses d'Urdangarín o del seu soci, Diego Torres, també encausat en el cas.

La mateixa investigació ha destapat pràctiques molt similars al País Valencià, on Urdangarín va organitzar tres edicions del congrés Summit entre 2004 i 2006 per les quals el govern de Francisco Camps va pagar quasi tres milions d'euros.

El jutge Castro sospita que Urdangarín i Torres van organitzar un entramat d'empreses a través del qual desviaven els fons públics i privats que rebia l'Institut Nóos, apoderant-se dels mateixos, segons consta en l'acta judicial que ordenava els registres de les empreses de la suposada trama.

Segons la investigació, aquestes empreses no van poder justificar totes les despeses, o ho van fer de manera irregular. El desviament de fons es feia contractant serveis ficticis a empreses de la mateixa trama i propietat d'Urdangarín o Torres o, en algun cas, facturant serveis a un preu superior al preu real.

Va ser el 2003 quan va començar la relació entre Urdangarín i el govern de Jaume Matas: Urdangarín va actuar com a mitjancer en la venda de l'equip ciclista de Banesto perquè dugés la marca Illes Balears, per 18 milions d'euros en tres anys. El 2004, Urdangarín va gestionar per al seu grup tres contractes directes per 300.000 euros. Aquests contractes són investigats ara en sospitar-se que van ser ficticis.

Entre el 2003 i el 2006, l'Institut Nóos va facturar més de 15 milions d'euros, la meitat dels quals a través de contractes amb administracions públiques. A més, segons les investigacions, prop de mig milió van ser derivats a una societat domiciliada a Londres, a través d'una de les societats de la trama, De Goes Center for Stakeholder Management, que havia estat comprada d'un paradís fiscal per una de les branques de Nóos, la Fundació Esports, Cultura i Integració Social.

La Casa del Rei no vol fer valoracions

La Casa del Rei espanyola no ha volgut fer cap valoració sobre l'encausament d'Urdangarín, més enllà de mostrar el seu 'respecte absolut a les decisions judicials', segons que ha indicat un portaveu.

Urdangarín es defensa

Iñaki Urdangarín ha defensat, a través del seu advocat i portaveu, Mario Pascual Vives, la seva 'absoluta innocència' i ha dit que ara tindrà 'l'oportunitat de començar a defensar-se' de les informacions i valoracions aparegudes. Unes informacions que, al parer de Pascual, 'donaven a entendre que hi havia un clamor popular perquè fos imputat'. En aquest sentit, ha criticat que se sotmeti Urdangarín a un judici paral·lel.

La infanta Cristina, propietària d'una de les empreses a la qual es van desviar fons

Dins d'aquest conglomerat d'empreses privades en les quals es van desviar fons des de l'institut Nóos, hi ha la societat Aizoon, que és propietat de la infanta Cristina i del mateix Urdangarín. Aquesta empresa va facturar centenars de milers d'euros pel seu suport logístic als esdeveniments que organitzava Nóos a les Illes. De fet, la infanta Cristina i també Carlos García Revenga, assessor de la Casa del Rei, també formaven part de la junta directiva de Nóos fins a l'any 2006, quan van dimitir juntament amb Urdangarín. El jutge, però, considera que ni la infanta ni Revenga no participaven en la presa de decisions.

o0o

La infanta Cristina, propietària d'una de les empreses que rebia fons desviats

Amb tot, el jutge considera que no era ella qui prenia les decisions

Font: Vilaweb.Cat 29/12/2011

El 'cas Palma Arena' continua esquitxant la casa reial espanyola. A banda de l'encausament, avui, del duc de Palma i gendre del rei, Iñaki Urdangarín, l'aixecament del sumari del cas ha revelat que una de les empreses de que va rebre diners presumptament desviats de manera il·legal a través de l'Institut Nóos era Aizoon, una promotora immobiliària propietat de la infanta Cristina i del mateix Urdangarín. Aquesta empresa va facturar centenars de milers d'euros pel seu suport logístic als esdeveniments que organitzava Nóos a les Illes. Segons el jutge, els serveis d'aquesta empresa podrien haver estat ficticis o, simplement, facturats a preus molt superiors al corresponent.

Però encara hi ha altres vincles entre l'activitat d'Urdangarín i la casa reial. La infanta Cristina i Carlos García Revenga, assessor de la Casa del Rei, també formaven part de la junta directiva de Nóos fins a l'any 2006, quan van dimitir juntament amb Urdangarín. Les activitats presumptament delictives de l'institut Nóos es van produir entre 2004 i 2006. El jutge, però, considera que ni la infanta ni Revenga no participaven en la presa de decisions i no s'espera que siguin encausats. Urdangarín, per la seva banda, ja va mirar de desvincular la seva activitat de la família reial fa unes quantes setmanes. I després la casa reial va apartar-lo de l'agenda oficial d'actes.

De moment, avui, la casa reial espanyola no ha volgut fer cap valoració sobre l'encausament d'Urdangarín, més enllà de mostrar el seu 'respecte absolut a les decisions judicials', segons que ha indicat un portaveu.

o0o

Documents:

Interlocutòria en què el jutge encausa Iñaki Urdangarín. (pdf)

Notícies relacionades:

Andreu Manresa: 'Les empreses d'Urdangarín eren una màquina de fer diners' (29.12.2011)
La infanta Cristina, propietària d'una de les empreses que rebia fons desviats (29.12.2011)
Urdangarín defensa la seva innocència a través del seu advocat (29.12.2011)
La casa reial espanyola publica només una part dels comptes (28.12.2011)
El rei evita esmentar Urdangarín (25.12.2011)
Fabra anuncia que el govern actuarà contra l'organització Urdangarín si es demostra que va enganyar el Consell (16.12.2011)
L'escàndol del duc de Palma retruny a la premsa internacional (13.12.2011)
La Casa Reial espanyola aparta Iñaki Urdangarín (12.12.2011)
Dos ex-directius de la Ciutat de les Arts encausats pels contractes amb Urdangarín (03.12.2011)
La policia interroga el número dos de Barberà pels contractes amb Urdangarín (02.12.2011)
Urdangarín va obtenir beneficis milionaris el 2005 a Palma, segons la investigació (12.11.2011)
L'ajuntament de València va pagar 1,3 milions a l'institut d'Urdangarín (10.11.2011)
El cas Palma Arena acorrala Urdangarin (10.11.2011)

o0o

Monàrquics

Font: Vicent Partal / Vilaweb. Cat 27/12/2011

Els monàrquics s'han acostumat tant a donar per bona una institució anacrònica i irracional que ells mateixos es delaten. Prova n'és el discurs de Nadal de Juan Carlos. Una simple insinuació vaga i genèrica sobre la corrupció esdevé, segons els defensors de la monarquia, una condemna contundent de la corrupció dins la casa reial mateixa. Ells fan el discurs que ell no vol fer: avantatges de portar una corona al cap.

Però Juan Carlos no va esmentar ni una vegada Urdangarín, suposant que parlem d'aquesta corrupció. Els monàrquics, tanmateix, han corregut a explicar-nos que n'és, de bo, el rei d'Espanya, que opina que 'la justícia és igual per a tothom'. I encara es pensen que hem de celebrar-ho acríticament. Però, no.

Perquè com podríem celebrar que un home que està fora del sistema judicial diga que la justícia és igual per a tothom? Jo tan solament puc interpretar-ho com una burla. I per a ell? És igual també per a ell? Diu la constitució que, el rei, no pot ser jutjat, faça què faça. I ho he de celebrar que, precisament ell, diga que la justícia és igual 'per a tothom'?

Però, suposant que puga passar això per alt, hi ha una cosa més greu encara. Imaginem que Urdangarín, i Cristina de Borbón, hagen delinquit. Imaginem-ho. Imaginem que la història que ens expliquen siga substancialment certa i que Juan Carlos faça quatre anys que ho sap. ¿Enviar-los als Estats Units, fugint, no seria un acte d'encobriment? Imaginem que ho fes cap de nosaltres. Que, en l'evidència d'un delicte, moguéssem contactes i relacions per posar-hi terra a sobre --aigua pel mig, en aquest cas-- i enviàssem el delinqüent a l'estranger. No seríem perseguits judicialment com a encobridors i còmplices del delicte?

I amb quina autoritat moral, després d'haver fet això, pot dir ningú que la justícia és igual per a tots?

Els monàrquics proven de continuar la feina que han fet totes aquestes dècades: manipular la realitat per presentar-nos la monarquia com un objecte precís, perfecte i sense màcula. És la seua feina, supose. Però aquesta vegada la cosa se'ls gira més difícil que mai, perquè la manipulació haurà de ser d'una dimensió tan considerable i perfecta que és molt difícil d'imaginar que puga funcionar.

director@vilaweb.cat

o0o

Lectura recomanada:

"Un rei cop per cop" Patricia Sverlo.

Cliqueu a sobre la imatge per descarregar-lo en format pdf

"Un rei cop per cop", és la biografia no autoritzada de Joan Carles de Borbó. El primer intent d'aproximació crítica a la figura del monarca, actual rei d'espanya i el més gran tabú informatiu del regne. En aquesta biografia no autoritzada se'l presenta com un personatge atret pel poder des de molt jove, que ha basat la seva trajectòria vital en esquivar tot escull que s'hagi presentat davant d'ell, amb l'únic objectiu de ser rei".

Així podreu llegir que a l'Urdangarín li ve de família, el seu sogre l'ensinistrat bé.

o0o

Urdangarín i Juan Carlos

Font: Vicent Partal / Vilaweb. Cat 12/12/2011

D'ençà que a primers anys vuitanta vaig començar a treballar de periodista no he parat de sentir històries sobre Juan Carlos en totes les redaccions per les quals he passat. Històries no oficials vull dir. Explicacions sobre la seua fortuna personal, que anaven des de les comissions pagades per les grans empreses espanyoles fins a tràfics poc ètics o gens. I, és clar, històries sobre amants i diversions vàries que no lligaven gens amb la imatge oficial.

Molt poques vegades aquestes converses de redacció han arribat al gran públic. Fa uns quants anys que han començat a circular els seus festeigs. No en fa tants que el seu paper gens clar en el 23-F sembla que comence a explicar-se (Juan Carlos era favorable a un colp, però no estava amb Tejero ni va compartir el seu mètode). Els negocis, de moment, restaven al marge amb alguna explicació tangencial i prou.

Fins que no esclata l'afer Urdangarín.

Amb les coses que sabem avui sembla molt més que probable que el gendre del rei haja de seure davant un tribunal, acusat de casos de corrupció diversos. I és difícil de no pensar que els qui pagaven amb tanta alegria i amb tan poc rigor ho feien perquè ell era qui era: el gendre del rei. Dit a l'inrevés: és fàcil de suposar que qui pagava es pensava que pagava d'una manera o una altra a 'la casa reial'.

Contra això, que és pura lògica, i vist com és de perillós per a ell, Juan Carlos prova ara d'alçar dues barreres. La primera consisteix a dir que tot plegat és una cosa personal d'Iñaki Urdangarín i que la seua dona, Cristina de Borbó, únicament signava coses, com qui diu sense saber què signava. Difícil de creure i poc elegant.

La segona consisteix a dir que, en tot cas, això no té res a veure amb la 'casa reial'. Però una afirmació així és impossible de sostenir. Per quina raó els diners serien tan fàcils, si no fos perquè ell era el gendre del rei? És clar que té a veure amb la casa reial, tot plegat. Oimés que la qüestió essencial és que la monarquia ha funcionat en aquest país com una mena d'institució intocable amb regles pròpies, envoltada de tabús i sense gens de transparència, i és això que ara se li gira a la contra. Perquè quan, després de dècades d'esforços per fer-la aparèixer com si fóra immaculada, ja no te'n pots creure res, aleshores tot esdevé creïble...

director@vilaweb.cat

o0o

¡Viva México!

2011-12-26T20:59:00.000-08:00

¡Viva México!

Web oficial: http://www.vivamexicofilm.com

FITXA TÈCNICA:

Documental Color / 159 min.
Mèxic / 2010
Producció Terra Nostra Films
Guió i Direcció Nicolas Défossé

Producció Executiva Daniela Contreras Calcáneo, Nicolas Défossé
Càmera i So Nicolas Défossé, Carlos Pérez Rojas
Edició Nicolas Défossé
Música Original Fermin Orlando, Angel Chacón, Sebastian Coll
Disseny sonor y Mezcla Adolfo Hernández Santisteban, Gabriel Coll Barberis
Post-producció d'imatge Carlos Rossini
Animació gràfica Vincent Défossé
Amb el recolzament de:
SCAM-"bourse brouillon d'un rêve" (Francia), Bambú Audiovisual (México), Sonipro (México), Promedios (México), Ojo de Tigre Video (México), YaMoy (Francia), La Garrafona (México), La Otra Mirada (México).

SINOPSI

Los Angeles, Estats-Units. Emigrants mexicans són perseguits per la policia, mentre lluiten per sobreviure sense renunciar a la seva cultura.

A l'altre extrem del mapa, a les muntanyes del sud-est mexicà clareja amb boirina. És 1er de gener del 2006, milers d'indígenes zapatistes acomiaden el Subcomandante Insurgente Marcos, també anomenat Delegat Zero. La seva missió: recórrer durant 6 mesos tot el país per escoltar les paraules de resistència de mexicans i mexicanes que lluiten per un Mèxic millor. Així arrenca un viatge que planeja arribar fins a la frontera amb els Estats-Units, a l'altre extrem del país ...

Des Chiapas a Quintana Roo, de Yucatán a Oaxaca, de Nayarit a Colima, de Michoacán a Guerrero, i fins al cor del país en l'enorme urbs anomenada Ciutat de Mèxic, seguim els passos d'aquest viatge que va dibuixant la cara de "un altre "Mèxic, rostre diferent de la imatge que els mass media construeixen cada dia. És un viatge que aposta a "començar a construir el mirall que som a baix" com ho expressa el Delegat Zero.

L'aposta no va sense riscos ... al destapar la cara del Mèxic digne i rebel, al irrigar les llavors de rebel · lia i solidaritat d'un país sencer, aquest viatge és una provocació per als que controlen la seva economia i la seva imatge. El que va començar com murmuri aïllat es fa gran en el crit de centenars de milers: Visca Mèxic! ¿Quina serà la resposta del poder?

Nicolás Défossé: "Si miramos abajo, México tendrá futuro"

El director francès Nicolás Défossé va recórrer durant sis mesos tot Mèxic per escoltar les paraules de resistència dels mexicans i les mexicanes que lluiten per un país millor. L'acompanya Adolfo López que al seu torn fotografia tot el procés.

Diamants de sang

2011-12-25T20:18:00.000-08:00

Any 2006
País: Estados Unidos
Director: Edward Zwick
Guió: Charles Leavitt, Marshall Herskovitz, Edward Zwick (Historia: Charles Leavitt, C. Gaby Mitchell)
Música: James Newton Howard
Fotografia: Eduardo Serra
Repartiment: Leonardo DiCaprio, Jennifer Connelly, Djimon Hounsou, Arnold Vosloo, David Harewood, Caruso Kuypers, Michael Sheen, Basil Wallace, Ntare Mwine, Stephen Collins, Jimi Mistry, Chris Astoyan, Benu Mabhena
Productora: Warner Bros. Pictures

Diamants de sang (o Diamants de guerra) són aquells diamants obtinguts en una zona de guerra, mitjançant l'ús d'esclaus o persones en règim de semiesclavitud. Usualment s'associen amb els que finançaven els conflictes que van tenir la seva escalada enmig dels anys 90 ia principis de la primera dècada del tercer mil·lenni a l'Àfrica Occidental.

En alguns casos, les Nacions Unides han sancionat l'exportació d'aquests diamants, argumentant que financen exèrcits enfrontats a governs legals o bé involucrats en greus violacions dels Drets humans perllongant d'aquesta forma els conflictes. En concret s'assenyalava a la UNITA angolesa i al FRU de Sierra Leone com a proveïdors de diamants de guerra. En aquests casos, usualment són venuts de forma clandestina, mitjançant el contraban dels mateixos a terceres nacions que s'adjudiquen el haver-los extret.

El desenvolupament de pràctiques com aquestes són un exemple fàctic i concís de la violació massiva de drets humans i de l'existència òbvia de l'esclavitud i el poder de les empreses transnacionals, el tràfic, les duanes i les grans marques de moda. L'ONU s'ha pronunciat repetides vegades sobre aquest tema, però les solucions, encara que han estat significatives, encara no arriben al centre del tema, que és la problemàtica política, cultural i legal de l'Àfrica i de les nacions pobres embolicades en aquest tema.

Però, encara que el tema sembla ser només de poder, diners i ostentació, no s'allunya molt d'un altre tema: les malalties i les empreses farmacològiques. La baixa alimentació, el treball excessiu, els virus emergents, les poques defenses tant físicament humanes com científicament existents dins d'aquestes nacions o zones, sumada a la pobresa pronunciada, generen un atractiu obvi per a l'experiment de noves vacunes per part dels laboratoris internacionals i que a més de produir molts diners, també produeixen "fama" i respecte en el món.

Més informació: Diamants de sang (o Diamants de guerra)

Blood Coltan

2011-12-25T19:35:00.000-08:00

El coltan, una barreja dels minerals columbita i tantalita, és un mineral utilitzat per fabricar transistors en els nostres telèfons mòbils, jocs de vídeo, ordinadors i electrodomèstics. Comparable amb els diamants de sang, la seva mineria no només ha causat dany ecològic, sinó també abusos als drets humans, i, per alguns, la recrudescència del conflicte al Congo.

Blood Coltan és un documental de 52 minuts de durada fet per Patrick Forestier. La pel·lícula de l'any 2007 mostra els pros i contres del comerç de coltan, la situació amb les milícies i com les vides dels ciutadans comuns són afectades pel metall que és moltes vegades la seva única font d'ingrés en viles pobres aïllades d'altres llocs i els usos desconeixen.

"Blood Coltan" és un impressionant reportatge-documental Alemany del canal TG4 sobre el conflicte del coltan a Àfrica (Congo).

El coltan, fins fa poc era un material pràcticament desconegut; s'ha convertit en el nou or negre del continent africà. Crucial per a la fabricació de noves tecnologies de la informació en els països desenvolupats-com telefonia mòbil, ordinadors portàtils i altres dispositius electrònics, el coltan es troba en importants quantitats a la zona est de la República Democràtica del Congo i la creixent demanda de coltan per part d'Occident està propiciant matances a la regió. Sota la vigilància de les milícies rebels, fins i tot els nens extreuen aquest material de forma perillosa en les mines.

Aquest documental d'investigació els endinsarà en la fosca xarxa d'interessos que salvaguarden aquest comerç sagnant. Podran conèixer als senyors de la guerra que esclavitzen a la població local i als homes de negoci que, des d'Europa, continuen important coltan indiscriminadament, tot i les advertències de Nacions Unides.

"Blood Coltan" mostra com les empreses de comunicació occidentals (com Motorola, Nokia, entre d'altres) són coparticipants juntament amb la Xina de sostenir la situació de guerra al Congo.

També exposa el cost real de la nostra necessitat d'estar sempre a la moda en la tecnologia. Els telèfons mòbils, consoles de videojocs, netbooks (mini notebooks), etc comporten una tarifa oculta d'inimaginables conseqüències humanes: segrest, assassinat i treball en l'esclavitud.

El progrés és més car del que imaginem.

Més informació: Proyecto Matriz

El Món segons Monsanto

2011-12-25T19:24:00.000-08:00

El Món segons Monsanto traça la història del principal fabricant d'organismes genèticament modificats (OGM), els grans de soja, blat de moro i cotó es propaguen pel món tot i les alertes ecologistes.

La directora, la francesa Marie-Monique Robin, va centrar la seva pel·lícula i un llibre del mateix títol a l'empresa de Saint-Louis (Missouri, EUA), que en més d'un segle d'existència va ser fabricant del PCB (piralè ), de l'agente taronja usat com a herbicida a la guerra del Vietnam i d'hormones d'increment de la producció làctia prohibides a Europa.

El documental assenyala els perills resultants del creixement exponencial dels cultius de transgènics, que el 2007 cobrien 100 milions d'hectàrees, amb propietats genètiques patentades en un 90% per Monsanto.

Documental: Viatge al centre de la selva

2011-12-25T17:17:00.000-08:00

Viaje Al Centro De La Selva (Memorial Zapatista)
(Viatge al centre de la selva)

Avui recuperem un documental

Viaje Al Centro De La Selva (Memorial Zapatista)
Director: Epigmenio Ibarra

Data d'estrena: 20 setembre 1994 (Mèxic)
De Proyecto Ambulante

Llargmetratge documental en vídeo que presenta una crònica de les activitats del l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN), des del seu alçament i irrupció en l'escena pública l'1 de gener de 1994 fins la Convenció Nacional Democràtica, celebrada a Chiapas el 9 d'agost del mateix any. El recompte és exposat a través d'imatges de la vida quotidiana i entrevistes als pobladors de la zona, així com amb suport de testimonis de personatges com el Subcomandante Marcos, Samuel Ruiz, bisbe de Sant Cristóbal de les Cases, el polític Manuel Camacho Solís , comissionat per la Pau i la Reconciliació a Chiapas, i l'activista maia-guatemalenca Rigoberta Menchú.

La Rebel·lió

L'acció militar del gener de 1994 va coincidir amb l'entrada en vigor del TLC, signat per Mèxic, Estats Units i Canadà. Més tard van declarar que era la seva manera de dir encara estem aquí al mig de la globalització. Els revoltats, tapats amb passamuntanyes, van començar un aixecament i van prendre 4 capçaleres municipals que es van estendre a 7 com són San Cristóbal de las Casas, Altamirano, Las Margaritas, Ocosingo, Oxchuc, Huixtán i Chanal, a més d'altres diverses poblacions fan pública la (llavors primera) declaració de la Selva Lacandona.

A San Cristóbal de les Cases, l'1 de gener de 1994, els rebels van prendre la capçalera municipal, rendint als judicials. Mentrestant, Ocosingo va ser assetjada per neozapatisme des de les 6 am, seguint el mateix procediment que a San Cristobal de les Cases, on es trobava Marcos. A San Cristobal de les Cases dels zapatistes llancen un comunicat reivindicant les preses completes de Sant Cristóbal de les Cases i Ocosingo, i esperant la caiguda de Las Margaritas i Altamirano. Els neozapatismo declaren oficialment la guerra al Govern de Mèxic i anuncien els seus plans de dirigir cap a la capital. A Las Margaritas mor en les primeres hores del primer de gener el Subcomandante Pedro, qui en aquell moment era Cap de l'Estat Major i segon al comandament de l'EZLN. El 2 de gener de 1994, durant la Batalla d'Ocosingo, de la mateixa manera mor el Comandant Hugo "El senyor Ik" en els embats contra l'Exèrcit Federal per aquesta plaça. En els combats l'EZLN pren com a presoner de guerra a l'ex governador de Chiapas, el general Absalón Castellanos Domínguez. Segueixen les hostilitats al sud de Sant Cristóbal i als voltants de la caserna de Rancho Nuevo. El bisbe Samuel Ruiz emet un comunicat anomenat treva i la suspensió d'hostilitats.

Després d'uns dies de lluita, el president Carlos Salines de Gortari, en aquell moment en el seu últim any de mandat, va oferir un alto el foc per dialogar amb els rebels, el portaveu era el Subcomandante Marcos.

Pedro Morenés y Álvarez de Eulate (i els seus negocis)

2011-12-24T02:55:00.000-08:00

Nom complet: Pedro Morenés y Álvarez de Eulate

(Guecho, Vizcaya, 17 de setembre de 1948) es un empresari i polític español, ministro de Defensa del Gobierno de España des del 22 de desembre de 2011.

Va néixer a Guecho, el 17 de setembre de 1948, sent el segon dels fills de José María Morenés i Carvajal, IV vescomte de Alesón (fill al seu torn dels Condes de Asalto , grans d'Espanya ) i Ana Sofia Álvarez de Eulate i Mac-Maó. En 1978 es llicencia en Dret per la Universitat de Navarra . Seguidament es diploma en Direcció d'Empreses per la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Deusto .

Entre 1984 i 1988 treballa en un bufet d'advocats, per passar, el 1988, a l'Empresa Astilleros Españoles SA, i d'aquí, el 1991, l' Instituto Nacional de Indústria .

El 1996, després de la victòria electoral del Partido Popular , en les eleccions generals, el nou ministre de Defensa Eduardo Serra Rexach , el nomena Secretari d'Estat de Defensa. Roman en el càrrec tota la Legislatura.

El 2000 és nomenat Secretari d'Estat de Seguretat en el Ministeri de l'Interior , i finalment, entre 2002 i 2004 va ser Secretari d'Estat de Política Científica i Tecnològica en el Ministerio de Ciencia y Tecnología .

Després de les eleccions generals de 2004 va tornar a l'activitat privada, primer com a Secretari General del Cercle d'empresaris, des de gener de 2009 com a President del Consell d'Administració de Construcciones Navales del Norte i des de juny de 2010 director general per a Espanya de l'empresa paneuropea de míssils MBDA .

2011 , després de la victòria del Partit Popular en les eleccions generals, és nomenat ministre de Defensa d'Espanya per Mariano Rajoy .

o0o

Instalaza SA. És una companyia que aplica tecnologies avançades en el disseny, desenvolupament i fabricació d'equips i material militar d'infanteria. L'empresa, fundada el 1943, té la seu i la seva planta de producció a Saragossa (Aragó). La companyia es va fer famosa per la producció de llançadors de coets de gran precisió.

L'experiència professional de Instalaza està àmpliament contrastada com proveïdora de les Forces Armades espanyoles i de països de tot el món. Els seus productes han superat controls de qualitat exigents encara en les condicions més dures de treball.

Els productes de Instalaza S.A . equipen a les forces armades de països de tot el món, amb un màxim nivell d'operativitat i eficàcia. Instalaza ha comptat amb Pedro Morenés y Álvarez de Eulate, secretari d'Estat de Defensa entre 1996 i 2000, secretari d'Estat de seguretat entre 2000 i 2002, i secretari d'Estat de Ciència i Tecnologia entre 2002 i 2004, com a representant i conseller^[1]

L'empresa va entrar en crisi el 2008 després de la prohibició de les bombes de dispersió pel tractat de Dublín^[2] El gener de 2009, Instalaza encara mantenia la bomba de dispersió MAT-120 en el catàleg de la seva web que, tot i no estar il·legalitzada pel tractat de Dublín, el Govern havia recomanat la parada de la seva producció. Després d'un escàndol mediàtic, Instalaza va aclarir que ja no proveïen el MAT-120 i que el mantenen en el seu catàleg com una mostra del seu nivell tecnològic.^[3] A més, Instalaza no podrà vendre cap patent relacionada amb aquesta bomba.^[4] No obstant això, la companyia va aconseguir reorientar la seva producció i mercats amb nous segments tecnològics i ara novament Instalaza SA continua subministrant equips a forces militars de diversos països d'arreu del món.

L'abril de 2011 la bomba de dispersió MAT-120 va assolir notorietat internacional després que el diari estatunidenc The New York Times publiqués una notícia^[5] en què assegurava que Moammar al-Gaddafi estava utilitzant aquest armament contra població civil durant la Revolució de Líbia de 2011^[6]

^{Font: Wikipedia}

^{Joguines preferides:}

Instalaza C-90

ALCOTAN-100

Com podreu veure, no són massa de fiar

MAT-120

Instalaza demana 40 milions per la prohibició de las bombas de dispersió

Bombas de dispersió espanyoles a Líbia

Ja no hi són, ni l'un ni l'altre, malgrat els negocis dels seus amos segueixen amb altres representants

Informació relacionada:

o0o

"IAIOFLAUTAS" prenen la Patronal de Sanitat

2011-12-23T08:44:00.000-08:00

Fotos Oscar Martinez

Qui deu a qui?

¿Repagament?

No Gràcies!

Actuació
de classe i amb classe

Iaioflautas ocupen la Patronal
de la Sanitat privada catalana

Ahir 22 desembre 2011, mentre mig país estava pendent del sorteig de la loteria de Nadal, un grapat dels nostres majors tenia altres preocupacions: les retallades en sanitat, el deteriorament dels serveis públics a causa de les polítiques de falsa austeritat, en una paraula, el procés semi-ocult de privatització de l'estat de benestar que estem patint amb l'excusa de la crisi i el dèficit públic.

Fent-se ressò del moviment 15M i formant ja part d'aquest, els / les iaioflautas porten protagonitzant des d'octubre diverses accions per cridar a la societat a combatre l'atac del neoliberalisme contra els drets socials i laborals. L'últim ha estat l'ocupació simbòlica de l'edifici de la patronal dels hospitals privats catalans, al número 72 del carrer Bruc, a Barcelona.

#boimafioso
@iaioflautas

Font: ¿Quién debe a quién?

@Iaioflautas no som d'eixe món
(La cançó / La canción /The song)

o0o

COMUNICAT @iaioflautas en solidaritat amb el poble grec #joroñaquejoroña #iaioflautas

http://www.iaioflautas.org

o0o

Els Mossos detenen 5 guàrdies civils en el marc d'una operació contra lladres d'autopistes

2011-12-23T08:11:00.000-08:00

Els Mossos d'Esquadra han detingut cinc guàrdies civils en una operació contra una banda de lladres que actuava a les autopistes. Cinc persones més, totes presumptes membres de l'organització, que actuava sobretot a l'AP-7, han estat detingudes en la mateixa operació.

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3874432

Segons publica el diari "El Periódico" les detencions dels guàrdies civils es van fer fa uns dies i van quedar en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial. Els agents formen part de Grup Operatiu d'Autopistes a Catalunya i, segons el rotatiu, la banda indicava als guàrdies civils on podien recollir alguns dels cotxes que prèviament havien robat, i a canvi els agents presumptament els facilitaven informació dels fitxers policials, una informació que els servia per saber si els investigaven o no.

La mateixa font assegura que no consta que els lladres subornessin els guàrdies civils ni que aquests cooperessin en els robatoris. Les detencions s'han fet a Terrassa, Barcelona, Sant Boi de Llobregat i l'Hospitalet. La policia catalana imputa a la banda més d'un centenar de robatoris i ha recuperat una vintena de cotxes de gamma alta.

Que sap Google de nosaltres?

2011-12-22T16:04:00.000-08:00

Si s'usa Adwords: el nostre perfil de comprador i els nostres plans de màrqueting

Si s'usa Adsense: amb quins llocs guanyem diners (o perdrem), com segmentar els anuncis i quant pagar-nos
Si s'usen les Alertes: saben quines coses ens importen saber
Si s'usa Analytics: coneixen els llocs que monitoritzem, les seves variacions i les seves tendències

Si s'usa Blogger: saben sobre el que escrivim, cada paraula, cada frase, cada enllaç ... TOT
Si s'usa Calendar: saben a on vam anar o a on anirem, què farem i què deixarem de fer
Si s'usa Google Directori: saben que volem i que comprem
Si s'usa Chrome: coneixen cada lloc pel qual naveguem a internet
Si s'usa Google Desktop: coneixen tot el que tenim en el nostre ordinador

Si s'usa Google Docs: saben que estem escrivint un programa de codi obert que compartirem amb ells i ens oferiran U $ S30 per ell ja que també saben que en el nostre compte de banc estem sobre-girats
Si s'usa Google Earth: saben on ens agradaria estar o si pensem llançar míssils
Si s'usa FeedBurner: saben tot sobre els nostres llocs i els nostres lectors
Si s'usa Google Finances: coneixen el nostre patrimoni i el que farem amb ell
Si s'usa Gmail: saben tot, simplement tot ... sí ... això també
Si s'usen els Grups de Google: saben de les nostres pors, les nostres penes i si creiem en ovnis

Si s'usa la recerca d'imatges: saben de la nostra debilitat per Britney Spears, la xocolata amarga i això no és res, saben tot això que ja s'imaginen
Si s'usa la recerca local: saben on som i ens poden seguir
Si s'usa Google Maps: saben on hauríem d'estar
Si s'usa Google Reader: coneixen els nostres interessos
Si s'usa el cercador (qualsevol d'ells): coneixen totes i cadascuna de les cerques que hem realitzat

Si s'usa Google Talk: saben qui son els nostres amics i què diem a l'esquena
Si s'usa Google Toolbar: coneixen tots els llocs que visitem
Si s'usa Google Translate: saben que no sabem anglès ni alemany ni xinès

Si s'usa Google Video o YouTube: saben els gèneres que ens agraden, incloent aquests que no ens atrevim a mostrar a ningú

La veritat sobre Google

Font: Del Bloc amic Té la mà Maria - Reus
(RELATS SATÍRICS I LÚDICS PER A GRANS I PETITS)
http://telamamaria.blogspot.com

Artur Mas a Reus 15/12/2011

2011-12-15T19:17:00.000-08:00

(Foto: Eva Martí)

‘Artur Mas, lladre com ton pare’
Jordi Martí

Reus, 15 de desembre de 2011.

“La seva agressió, la nostra resposta. Sortim al carrer!”, “Qui sembra misèria, recull la ràbia”, “Si retalleu drets, retallarem privilegis!” o “Ens feu fàstic” han estat algunes de les frases que portaven escrites les pancartes que avui a Reus han rebut Artur Mas, president de la Generalitat de Dalt i principal culpable de les retallades que estan afectant ja la salut i els mínims vitals de la població del Principat. No parlo en va: avui mateix Càritas feia públic un informe en què explicava que els casos de nens i nenes mal nodrits a Barcelona cada cops són més habituals i cada cop més han de complementar l’alimentació dels infants que no reben ja beca de menjador com a conseqüència de les retallades de beques i de la situació de precarietat dels seus progenitors.

Mas s’ha reunit amb la gent fina de Reus, com deia la Laura, i junts s’han afartat de menjar, beure... i d’escridassades, d’insults (tot i que se’n mereixen molts més). Convidat per la Cambra de Comerç de Reus a participar en els actes del seu 125è aniversari, en concret en el sopar commemoratiu de lliurament dels premis Cambra Reus, que s’ha portat a terme a la nau principal de l'antiga fàbrica de Vermuts Rofes, el successor de Montilla i Pujol s’ha envoltat de gent de la bona de Reus i de la no tan bona. Reunits en taules, han badat mentre el gos executor de les ordres de la banca en territori de les quatre províncies els explicava que les coses van tan malament... Tan malament que ho hauran de privatitzar tot i, per art de màgia, es folraran els anteriors amos del conseller de Sanitat Boi Ruiz (si és que mai ha deixat de treballar per a qui treballava) i del Joan Prat, de Ca Senyor Prat de la Fatarella, principal cervell de la destrucció de la sanitat a Catalunya i ‘capo’ del ‘holding’ d’empreses públiques reusenques Innova. Quina crisi, no?

Els rics i riques reien mentre sortien del sopar, segurament pensant allò de “pobres pobres, que us donguin pel cul”... perquè de dissidència dins no se n’han escoltat massa, per no dir cap. Més aviat l’han ovacionat i ningú ha gosat dir-li el nom del porc o el nom del retallable més ben argumentat a l’amo. L’espectacle ha de continuar i incrementar-se i en temps de crisi són els lladres els que s’enriqueixen més. I el sopar no n’hi havia només un... Dubto si alguns exindependentistes reusencs -ara de CiU- hi eren o han preferit no enfangar-se més encara...

Mentre a dintre aplaudien, al carrer, un cop més Reus ha demostrat que, tal com deia el ganxet Josep Llunas, al segle XIX, és la ciutat més lliure del món, entenent “lliure” per amant de la llibertat. Més lliure perquè més de cinc-centes persones han dit a la cara, als amos, que no els tenim por malgrat les porres que gasten els únics “funcionaris” que no tenen retallades de plantilla i que continuen intentant fer por però dels quals ens en continuem rient. Cassoles, crits, xiulets, càntics... “Artur Mas, a quina mútua vas?”, o “Artur Mas, lladre com ton pare” han estat algunes de les rimes i no rimes que s’han dedicat a aquest lacai del capital que diu que s’estima el país mentre malmet la vida de la nostra gent, de la immensa majoria, de totes i tots els que no riem les seves gràcies ni les seves mentides, de totes les persones que plantem cara a aquest atracament que ells anomenen “crisi”.

No, no ens representeu i no us tenim por, per molts ‘porreros’ que ens envieu per atemorir-nos (sense número de placa i preparats per obrir els caps que fes falta si els amos ho manaven). Som els mateixos de sempre, la immensa majoria de la població i només exigim coses bàsiques: escola i sanitat de qualitat i universal. I no us permetrem que ni tu, Prat; ni tu, Ruiz; ni tu, Mas; ens robeu la vida ni, sobretot, el somriure. I no ho permetrem perquè, sense cobrar per fer-ho, hi posarem el cos, fins a fer-nos-hi mal, si cal. Avui l’hem posat i el posarem tantes vegades com faci falta. Ha patit, ha treballat i ha mort massa gent perquè ara ens deixeu sense res només perquè us voleu enriquir encara més. I recordeu-ho, hi posarem el cos. Fins a fer-nos-hi mal, si cal.

o0o

Artur Mas marxa per la porta del darrera a Reus

o0o

Uns 200 indignats increpen Mas a Reus i l'obliguen a sortir per la porta del darrera

El President Mas ha rebut l'escridassada d'un grup de persones que clamaven contra les retallades

Guillem RS / Redacció - Reus (Baix Camp) / delCamp

Sense placa (Foto: Eva Martí)

Unes 200 persones s'han concentrat, a dos quarts d'onze de la nit, convocades per l'Assemblea Popular de Reus, a l'exterior de l'establiment on el president de la Generalitat, Artur Mas, assistia a l'acte commemoratiu del 125è aniversari de la Cambra de Comerç de Reus. Els indignats han cridat consignes en contra de les retallades de Mas. Alguns dels manifestants també duien cartells de protesta referents a la ciutat de Reus, en un, per exemple, es podia llegir: "INNOVA = màfia".

Durant l'acte el grup de manifestants ha escridassat al President Mas des de l'exterior i han colpejat una de les portes que donava accés al lloc on s'estava fent el sopar. Agents dels Mossos d'Esquadra han contingut els manifestants i han realitzat un cordó policial per tallar l'accés als carrers propers al recinte. Malgrat alguns moments de tensió entre agents antiavalots dels Mossos i els manifestants, la concentració s'ha desenvolupat sense més incidents. L'acte a l'interior s'ha desenvolupat amb total normalitat.

A fora diversos indicatius dels antiavalots continuaven tallant els accessos al recinte. Els manifestants s'han desplaçat pels carrers propers i finalment la policia els ha contingut en un dels carrers. Quan faltaven pocs minuts per dos quarts d'una de la matinada, enmig d'insults i retrets, per una porta del darrera, el President Artur Mas ha abandonat el recinte. Els indignats, a escassos cent metres, no han arribat a veure al President Mas. Una furgoneta dels Mossos impedia la visibilitat.

Els manifestants han seguit als carrers propers al restaurant on es celebrava l'acte i també han increpat als diferents convidats quan anaven abandonant el recinte. Pocs minuts després de la una de la matinada les dues furgonetes dels Mossos d'Esquadra s'han retirat. Malgrat el President Mas ja havia marxat, a l'interior del restaurant encara hi havia l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el Delegat del Govern al Camp de Tarragona, Quim Nin.

o0o

Guia Textil dels Altos de Chiapas

2011-12-15T18:37:00.000-08:00

Guía Textil de los Altos de Chiapas

Un lloc anomenat Chiapas / A Place Called Chiapas

2011-12-15T18:27:00.000-08:00

A Place Called Chiapas (Part I of X)

A Place Called Chiapas (II of X)

A Place Called Chiapas (III OF X)

A Place Called Chiapas (IV OF X)

A Place Called Chiapas (V OF X)

A Place Called Chiapas (VI OF X)

A Place Called Chiapas (VII OF X)

A Place Called Chiapas (VIII OF X)

A Place Called Chiapas (IX OF X)

A Place Called Chiapas (X OF X)

Documental de Nettie Wild

o0o

L'activista Mumia Abu-Jamal no serà executat

2011-12-07T16:22:00.000-08:00

Després de 30 anys de lluita li commutaran la pena per la cadena perpètua · Fou condemnat per la mort d'un policia el 1981 que ell sempre ha negat

Font: Vilaweb

L'activista i periodista Mumia Abu-Jamal no serà finalment executat. La decisió de la fiscalia de no acceptar la condemna arriba quan fa trenta anys que Abu-Jamal, ex-membre del Partit Pantera Negra, va ser condemnat per la mort del policia Daniel Faulkner, el 1981. La condemna a mort ha estat commutada ara per la cadena perpètua, d'acord amb les lleis de l'estat nord-americà de Pensilvània.

Abu-Jamal sempre ha negat que matés un policia blanc després d'un control viari al seu germà negre a Filadèlfia, el 1981. El jurat, format per blancs, el va condemnar a mort, però ell va recórrer la sentència al·legant que havia estat víctima del racisme. Un jutge va demanar que es repetís la vista oral perquè hi havia trobat irregularitats, però la fiscalia va recórrer la sentència el 2001: el fet va desencadenar protestes d'universitaris i advocats, oimés que els escrits i els discursos crítics d'Abu-Jamal sobre el sistema de justícia nord-americà havien sacsejat la societat nord-americana. En aquests trenta anys, Abu-Jamal s'ha convertit en un símbol de la lluita contra el racisme i contra la pena de mort.

Neix l’Assemblea de la URV

2011-11-30T19:11:00.000-08:00

pobleviu.cat

En front els continus atacs al model d’universitat pública en forma de retallades, intrusió d’empreses privades, establiment de criteris d’eficiència empresarial, precarització laboral del professorat, PDI, PAS i investigadors, o augment de taxes, els i les estudiants de la URV han pres consciència i han decidit crear l’Assemblea de la Universitat Rovira i Virgili. Sorgida arran de la mobilització estudiantil del passat 17 de novembre, neix amb la intenció d’aglutinar tota la comunitat universitària (estudiants, professors, investigadors, PDI, PAS) per tal de sumar esforços en la defensa i lluita per la universitat pública i de qualitat.

Per tant s’oposen frontalment a l’augment de taxes anunciat de cara l’any vinent per Artur Mas, que conjuntament amb l’augment de taxes d’enguany i a les retallades aplicades en els pressupostos de la universitat, suposen una devaluació important de la qualitat de l’ensenyament superior. Alhora que en l’actual context de crisi econòmica i amb un panorama on l’atur arriba a quasi un 10% al Principat de Catalunya, mentre que el juvenil frega el 50%, aquestes mesures són un atac directe i injustificat a les possibilitats d’accés de les classes populars a l’ensenyament públic universitari.

Entenen que la defensa de l’ensenyament públic i de qualitat no es pot deslligar de la lluita global per la defensa dels drets públics. Estudiants, professores, metges, infermers, aturats, desnonades, funcionaris… i en definitiva les classes populars són els que estan patint els atacs neoliberals d’un govern supeditat al poder econòmic.

Així doncs, fan una crida al conjunt de la societat per tal d’interconnectar les diferents lluites en un sol front.

Des de l’Assemblea de la URV denucien:

Que l’educació és un procés de formació integral en el qual és cabdal el pensament crític i que cal dotar dels recursos, el personal i les instal·lacions necessàries per tal de garantir la qualitat i una major socialització del coneixement

Que les retallades i augment de taxes suposen una devaluació de la qualitat de l’ensenyament, una elitització i la precarietització de les condicions de treball del conjunt de la comunitat universitària.

Per tot plegat encoratgen al conjunt de la comunitat universitària a unir-se a les assemblees setmanals que se celebren cada dijous a les 14:00h al pati del Campus Catalunya.

Signatures. Les fronteres dels de dalt no pararan la digna ràbia que s'uneix i enforteix entre els i les de baix

2011-11-30T17:00:00.000-08:00

Centro de derechos de la Mujer de Chiapas protesta davant la injusta deportació de la companya DDH, Concepción Suárez.

Centro de Derechos de la Mujer de Chiapas A. C.

A la Presidència de la República
A la Secretaria de Governació a México
A la Secretaria de Relacions Exteriors
A l'ambaixada d'Espanya a Mèxic
Als mitjans de comunicació
A la Societat Civil nacional i internacional

El Centro de derechos de la Mujer de Chiapas protesta davant la injusta deportació de la nostra companya, defensora de drets humans, Concepción Suárez Aguilar el 25 de novembre, al pas fronterer de Madrid Barajas, impedint la seva participació en el Fòrum Per la Pau i els Drets Humans organitzat per Mundubat a la ciutat Basca de Sant Sebastià (Donostia).

Tot i que la companya portava seus documents migratoris en regla i que Mundubat va fer arribar a temps els requisits que justifiquen l'objecte, les condicions de la seva estada, així com la responsabilitat de les despeses durant la seva permanència a l'Estat Espanyol, a la companya se li va negar l'entrada al país.

De la mateix maner protestem pel mal acompliment de l'advocat d'ofici que se li assignà, la incomunicació, la discriminació, el racisme i burles a què va ser sotmesa durant la seva detenció.

El racisme amb què són aplicades les polítiques migratòries són, d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, formes de tortura per les circumstàncies i les condicions en què es desenvolupen, el que representa una relació de tipus colonial, que lluny de fomentar la solidaritat entre els pobles posen en evidència les polítiques d'exclusió dels països centrals cap als estats dependents amb l'aval dels seus governs.

Aquests fets obliguen al Centro de derechos de la Mujer de Chiapas a manifestar públicament les accions violatòries a drets humans dutes a terme pel govern Espanyol cap a la defensora de drets humans Concepció Suárez Aguilar.

En conseqüència, el Centro de derechos de la Mujer de Chiapas, AC, exigeix als governs espanyol i mexicà el respecte als acords de reciprocitat internacional i el conseqüent respecte als drets humans dels nostres conciutadans.

Font: Enlace Zapatista

o0o

Signatures de suport
o0o

Reproduïm el text íntegre sense traduir:

Retienen durante horas y le niegan la entrada al Estado Español a compañera adherente a la Sexta

Compañer@s

El pasado 25 de noviembre una compañera adherente a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona y que participa y se organiza dentro de la Otra Campaña se le negó la entrada al Estado Español cuando se dirigía a Euskal Herria como invitada en calidad de ponente en un foro, en la denuncia explica con detalle todo el proceso que vivió la compañera.

Hacemos un llamado a las organizaciones adherentes a la Otra Camapaña y a aquellas que caminan abajo y a la izquierda a adherirse a esta denuncia pública. Interesad@s en firmar pueden enviar la firma de su organización, colectivo o persona a este correo:
redvsrepresion.chiapas@gmail.com

Las fronteras de los de arriba no pararán la digna rabia que se une y fortalece entre l@s de abajo.

El día 24 de noviembre del presente, a las 12:00 horas tiempo del estado Español, 05:00 tiempo de México en el aeropuerto de Barajas, Madrid, fue detenida la compañera Concepción Suárez Aguilar adherente de la Otra Campaña Chiapas, en un puesto fronterizo de la policía nacional española, bajo el uso de las leyes racistas y represivas de extranjería.

De este momento a las 14:30 del 25 de noviembre, en que la compañera fue conducida a un avión que la trajo de regreso a México, estuvo retenida durante 3 horas en una especie de separos para interrogatorios y posteriormente en la sala de inadmitidos de la terminal 1 del aeropuerto de Barajas, donde vivió y presenció las siguientes violaciones a los derechos humanos:

Incomunicación durante las primeras horas de detención. La compañera logra comunicarse a México cerca de las 8:30 horas (hora nacional), gracias a que pudo comprar una tarjeta telefónica, que le vendieron en 5 euros.
A todas las personas les es retenido su equipaje, no pueden cambiarse de ropa, no cuentan con artículos de higiene, incluyendo toallas sanitarias, son requisados teléfonos, memorias, usb, cámaras y hasta bolígrafos, que son cruciales para anotar datos que se puedan recibir telefónicamente para resolver su situación.
En la sala de inadmitidos hay una televisión permanentemente encendida, las luces nunca son totalmente apagadas esto suma a la situación de stress, ya que el cerebro humano requiere de oscuridad y silencio para lograr descanso físico.
Burlas, violencia psicológica y sexual en el auscultamiento y con frases como las siguientes: “Viene a un foro de derechos humanos con los vascos, jaja, esto sí que es bueno, los vascos son los que necesitan aprender que son los derechos humanos”, “seguro viene con los del partido ese”, “mira la morena que guapa está” “¿Veniste a buscar un novio español?” “nos dijeron que íbamos a transportar a 3 gatitas pero no dijeron que las gatitas estaban tan buenas”, etc.
Maltrato físico contra una mujer venelozana de más de 50 años de edad que fue empujada para subir a una ambulancia cuando pidió le dieran las medicinas que llevaba en su bolso y que son de un tratamiento médico prescrito por un médico en su país. Esta mujer no podía caminar rápido por el cansancio y el estrés y cuando dijo “soy una mujer mayor, no puedo ir más rápido”, le contestaron: “mujer, que no estás en un paseo por las nubes, joder, muévete ya”.
A otra mujer mexicana que también solicitó sus medicinas la llevan al traslado y pregunta: ¿me llevan a un doctor? Y le responden: “a tí con un veterinario tía”.
Los alimentos eran escasos y se encontraban en muy malas condiciones, el día en que la compañera fue sacada del Estado Español, todas las personas retenidas en la sala de inadmitidos sólo recibieron un café y un pan hasta las 14:30 en que a ella la sacan de ahí para subirla al avión. Pasan cerca de 7 horas más antes de que la compañera reciba los alimentos del vuelo, mismos que no pudo consumir en su totalidad pues el estado de estress, angustia, y falta de alimentos le produjeron trastornos digestivos.
Se realiza una especie de juicio express en manos de la policía, proporcionan un abogado de oficio cuyo papel principal es asegurarse de que la policía encuadre bien los requisitos para sacar a la gente del país.
La declaración de la compañera no fue redactada conforme a su dicho, el policía interpretaba su palabra y la redactaba a modo para coincidir con los criterios de negación de entrada al estado español. Cuando la compañera se negó a firmar, recibió palabras insultantes y un trato más agresivo de parte de los policías.
Durante la toma de declaración fueron bajadas a unas oficinas policiales la compañera y otras dos mujeres mexicanas, durante la toma de declaración una de ellas solicita la lleven al baño y le dicen que al terminar. Después de que la compañera Coni declara, las llevan a unas sillas para que esperen. Las 3 solicitan nuevamente ir al baño y sólo les contestan que gracias a que no firmaron ahora tienen más trabajo y que se esperen. Pasan aproximadamente 30 minutos hasta que después de pedirle al abogado de oficio que intervenga, son conducidas por un policía hacia un baño.
El departamento de acciones en el norte de Mundubat, organización que invitó a la compañera a su jornada en el País Vasco, envió los documentos que acreditaban el motivo de su estancia y quien cubriría sus gastos (motivos por los que le niegan la entrada) mismos que jamás le son entregados a la compañera, ni se consideran como evidencia a favor en su caso.

El neoliberalismo ha creado leyes para neutralizar los flujos migratorios a la vez que provoca la migración forzada a través de los procesos de despojo y explotación en contra de l@s de abajo. Estas mismas leyes les sirven para contar con el instrumento adecuado para impedir los encuentros de las resistencias anticapitalistas. Los defensores de derechos humanos, movimientos sociales, redes feministas, etc. que se asumen anticapitalistas fuera de la lógica de las luchas que se enmarcan en las vías institucionales como las ONGs u organizaciones que no cuestionan de fondo al sistema de explotación, despojo, represión y discriminación, nos convertimos en el blanco directo de estas políticas neoliberales de contención de las luchas.

La detención de Coni, no puede ser vista como un caso más de los muchos que ocurren a diario en los aeropuertos de Europa violando sistemáticamente los derechos humanos de l@s migrantes, es evidente que se trata de una embestida contra la presencia y la voz de una mujer de Chiapas, feminista anticapitalista y de la Otra Campaña que denunciaría en diferentes espacios la situación de violencia que prevalece en Chiapas bajo el gobierno de Juan Sabines Guerrero: la reciente escalada en los ataques a las comunidades autónomas zapatistas, la violencia de género que a diario se suscita en nuestro estado, la situación de l@s pres@s políticos y personas injustamente presas adherentes a La Otra Campaña, los despojos a las tierras y territorios de los pueblos indígenas por la implementación de los megaproyectos, etc., información que ha sido ocultada por el gobierno de Sabines bajo el beneplácito de la ONU y otros organismos internacionales que incluso lo han galardonado.

Los de arriba han desatado la crisis, los de arriba buscan paralizarnos, pero no lo lograrán.

Por ello los colectivos, organizaciones y personas abajo firmantes les decimos a los de arriba:

No nos pararán, abajo y a la izquierda la digna rabia se levanta cada vez con más fuerza y decisión de luchar.

Convocamos a todos y todas las adherentes nacionales e internacionales a manifestarse según sus tiempos y formas.
Movilicémonos en contra de las leyes de extranjería.
Contra el clacismo y racismo de los cuerpos policíacos en puestos fronterizos.
Contra la violencia de género y el abuso de poder que ejercen los cuerpos policíacos contra l@s de abajo y en particular en contra de las mujeres migrantes.
Contra la inoperancia de la embajada mexicana que deja en la indefensión a sus connacionales con lo que evidencia la corresponsabilidad del gobierno de México.

Contra el capitalismo, por la democracia, la libertad y la justicia
La Otra Campaña VA

Pese a las barreras que este sistema nos quiere imponer, con su actitud machista y racista, los colectivos, organizaciones y personas en lo individual que caminamos abajo y a la izquierda demostramos, con acciones de solidaridad como ésta, que son superables y que con rapidez nos

organizamos para hacerles frente.

Muchas gracias a tod@s por el apoyo y las muestras de solidaridad...

México

Brigada Feminista (adherente a La Otra Campaña, Chiapas)
Mujeres y la Sexta DF-Edomex
Colectivo de Mujeres Tejiendo Resistencias Adherente a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona.
Tierra Lesbik
Mundubat Delegación Chiapas
Centro de Derechos de la Mujer de Chiapas, A.C.
Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de Las Casas, A.C.
Grupo de Trabajo No Estamos Todxs (adherente a La Otra Campaña, Chiapas)
Red Contra la Represión y por la Solidaridad Chiapas. (adherente a La Otra Campaña)
Municipio Autónomo de San Juan Copala, Oaxaca, México
Comité por la Defensa y Justicia para el MASJC, México, Varios Estados.
Sector Nacional Obrero de Trabajadores de la Ciudad, el Campo, el Mar y el Aire de la Otra Campaña, México.
Frente Único Nacional de Activos, Pensionados y Jubilados del IMSS
Coaliciòn de Trabajadores Administrativos y Acadèmicos del STUNAM
Colectivo Acciòn Inteligente de Desempleados, Estudiantes y Trabajadores
Sindicato de Uniroyal
La Otra Huasteca Totonacapan
La Otra en Juaritox
Grupo Marxista Revolucionario
Promedios A.C
Koman Ilel -Colectivo de comunicación-
K'uxaelan- Colectivo de comunicación
Agencia prensa india
Tequio Jurídico A. C
Niñas y Niños en La Otra Campaña-DF México
Colectivo Educación para la Paz y los Derechos Humanos A.C.
CEPAZ DH A.C
VOCAL (Voces Oaxaqueñas Construyendo Autonomía y Libertad). Oaxaca – México
Producciones Nube Roja
Espacio social y kultural LA KARAKOLA espacio colektivo de kreación
Mariposas de Papel Ameyali

Estado Español

CGT - Estado español
La Reus, Cultural i Solidària per la Pau
CGT-Andalucía, Comité Confederal, Secretaría de Acción Social.
La Adhesiva, espai de Trobada i Acció
La Plataforma de Solidaridad con Chiapas de Madrid
Grupo IRU
Red Libertaria Apoyo Mutuo

País Vasco (Euskal Herria)
Mundubat Bilbao
Mundubat San Sebastián (Donosti)
Bizilur. Asociación para la Cooperación y el Desarrollo de los Pueblos
Plataforma Vasca de Solidaridad con Chiapas
Azkapena
Comités Internacionalistas
Paz con Dignidad Euskadi
Entrepueblos / Herriarte

Reino Unido

Edinburgh-Chiapas Solidarity Group
UK Zapatista Network

Grecia

Colectivo Espiral de Solidaridad Semilla de Resistencia (Grecia)
Asamblea de Solidarios, Anarquistas, Antiautoritarios y Libertarios. (Grecia)

Brasil

Movimiento Utopia e Luta Porto Alegre Brasil

Argentina

Ecoportal.Net, Argentina

Nueva Zelanda

Wellington Zapatista Support Group, New Zealand (Nueva Zelanda)

Personas a título individual

Mercedes Olivera y Bustamante. Feminista, Doctora en Antropología.
María Inés Roque. Realizadora de Cine Documental
Lucrecia Gutiérrez Maupoumé. Realizadora de Cine Documental
Fabiola Ixchel Muñoz Soto, Chiapas México
Yaredh Marín Vazquez
Mtra. Amaranta Cornejo Hernández
Anaïs López Méndez
Javier Garrido Miralles
Cristina Mas Serra
Santiago Mestre Miravet
Carmen Arias Rodríguez
Anna GINE MARCH
Noemi Abad
Martha B. Torres
Luis G. Iglesias
Nicte-Há Dzib Soto
Mónica Alonso San Millán
Gabriel Ramírez Cuevas, D.F
Antonio Sarmiento Galán
Adelina González Marín
Ida Ramundo
Antonio J Silano
Italia Mendez
Salvador Martí Güell
Adherentes a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona en lo individual de varios estados.

-—

Red contra la Represión Chiapas
(RvsR-Chiapas)
redvsrepresion.chiapas@gmail.com

Mor la soprano Montserrat Figueras, creadora de la Capella Reial de Catalunya

2011-11-24T16:56:00.000-08:00

Tenia 63 anys d'edat i, juntament amb el seu marit, Jordi Savall, van ser escollits l'any 2008 "artistes per la pau" per la Unesco

Diari de Girona

La soprano catalana Montserrat Figueras, especialitzada en música antiga i una de les creadores del cor La Capella Reial de Catalunya, va morir ahir a Bellaterra, segons va confirmar la Fundació Centre Internacional de Música Antiga (CIM). La cantant, de 63 anys, havia nascut a Barcelona en una família de melòmans, i estava casada amb el violagambista i director d'orquestra Jordi Savall, president del CIM, amb el qual va participar en tots els seus projectes musicals.

Des de molt jove, Montserrat Figueras va començar a estudiar cant i teatre i de seguida es va unir al grup de música antiga Ars Musicae de Barcelona, on cantaria les obres dels grans polifonistes espanyols del segle XVI, i on coneixeria a qui seria el seu marit durant més de 40 anys.

Va rebre, entre d'altres premis, el Grand Prix de la Nouvelle Académie du Disque i el Grand Prix de l'Académie Charles Cros. Des del 2003 era dama de l'Ordre de les Arts i les Lletres.

També va participar activament en CIM, una fundació dedicada a la difusió, documentació, catalogació i docència de música antiga a la qual va estar vinculada durant tota la seva vida, i que és un referent internacional per la revaloració de la música antiga interpretada amb instruments d'època.

Savall i Figueras van ser elegits el 2008 com a "artistes per la pau" per la Unesco i van ser els creadors del segell discogràfic Alia Vox, que es dedica en especial a l'edició de música antiga.

per més informació:

Montserrat Figueras i Garcia - Viquipèdia
Jordi Savall · Alia Vox

Palestina als nostres ulls, el 26 de novembre a Reus

2011-11-24T08:20:00.001-08:00

Comença: 26/11/2011 20:00

campusreus.org noticies

Dissabte 26 novembre, 20:00h. a les 8 del vespre, a la sala d'actes del Casal Despertaferro, xerrada-debat amb:

Artiz Nafarroa, politòleg i vocal de Mashrek de Sodepau, Josep M. Navarro, antropòleg i president de Sodepau, i Montserrat Solà, antropòloga (visita Cisjordània estiu 2011).

I després, al bar del Casal: Concert amb el cantautor palestí Navil.

Exposició fotogràfica.

Especialitats gastronòmiques àrabs.

Organitzen: Sodepau i Casal Despertaferro

Josep Prat: D'un "holding" opac a les retallades sanitàries

2011-11-24T07:43:00.001-08:00

El president de l' Institut Català de la Salut i principal artífex de les retallades sanitàries, Josep Prat, és a més el director general d'un immens conglomerat d'ens instrumentals, molts dels quals sanitaris, nascuts a Reus. Des del 2003, en que deixà de ser director general del Servei Català de Salut, Prat dirigeix de manera omnímode un opac holding municipal reusenc, Innova Grup d'Empreses SA.

Font: Alfons Quintà / diaridegirona.cat24/11/2011

A la imatge: Josep Prat Domènech.

Innova i Prat estan en el centre d' un complex entramat centrat a Reus però estès incomprensiblement fins a la frontera amb el País Valencià. Aquest conjunt és d'una gran utilitat general per entendre com i des de què es vol retallar i recompondre la sanitat pública catalana, atès que la conselleria no ho ha exposat. Per això l'anàlisi de l' insòlit entramat creat per Prat, persona que ha concebut i vol executar les retallades sanitàries, és d'interès per Girona i per tot Catalunya. Davant el silenci oficial, pot resultar ser la millor manera de preveure què es pretén. Reus volia assumir la capitalitat sanitària d'una gran àrea. Però tot indica que Prat mitjançant Innova ha creat un entramat opac, molt car i ara en una situació econòmica que pot resultar ser molt preocupant.

Sembla increïble, però Innova té tres vegades més pressupost municipal específic que tota la resta de l'Ajuntament, que disposa d'un pressupost de 111 milions d'euros. En canvi, el pressupost l'específic del holding municipal citat és de 335 milions d'euros, és a dir 55.610 milions de pessetes. El continent (l'Ajuntament) té tres vegades menys diners que una part del seu contingut (Innova). És un fet sense parió a Catalunya. Hi ha una gran opacitat. Regidors de Reus manifesten ignorar-ho tot d' Innova. No saben quin és el seu endeutament -gran tema- ni tampoc quant cobra Prat, en tant que director general d' Innova. Com a president de l' ICS Prat tampoc té sou, només dietes. Està acreditat que Prat és propietari de diversos béns immobles.

El 2010, després de dos anys de crisi mundial, l'alcalde socialista, Lluís Miquel Pérez, declarava insòlitament que a Reus "tenim el segon pressupost municipal de Catalunya, només superat per Barcelona". Barcelona té 1.600.000 habitants i Reus 109.000.

Entramat opac

La descripció, entre cofoia i vaga, de la finalitat d'algunes empreses d'Innova fa pensar que hi ha força fum. Altrament, Reus seria el centre del progrés tècnic i científic mundial, en particular el sanitari. La cosa va en sentit contrari: en algunes empreses no queda clara la seva realitat pràctica. Regidors de la CUP i del grup Ara Reus reclamen infructuosament conèixer l'estat real de totes les empreses (de les quals diuen que no saben ni tan sols el nombre) i efectuar en totes elles auditories de gestió.

L'arribada al consistori, el passat maig, d'aquests dos grups ha estat crucial. Però l'embolic s'havia anat creant al llarg de molts anys. Fins aleshores CiU, PSC, ERC, PP i IC assumien el que fos, amb l'argument que Reus havia de ser l'avantguarda en sanitat. Una altra dada és que Prat sempre ha tingut una diguem-ne bona entesa amb les cúpules sindicals locals (en especial les sanitàries) de CCOO i UGT.

Fa dos mesos l'alcalde Carles Pellicer (CiU) anuncià una auditoria de gestió a quatre empreses del conglomerat Innova. El temps ha passat i d'auditories res de res, diuen uns regidors.

Fonts municipals han expressat a aquest diari que "com a catalans, ens esgarrifa el gran domini que avui Prat posseeix sobre la sanitat catalana. Com a reusencs, no entenem que es deixi a Prat imposar el seu desastre sanitari, basat en ens instrumentals, extremadament opacs. Voldríem parlar-li els peus perquè aquí deixarà una herència horrible. Però ens costa oposar-nos-hi perquè se'ns amaga informació clau"

Ningú a Reus no ignora la immensa força de Prat. Hi mana de manera absoluta. Això permet recordar el que afirmen alts funcionaris de la Conselleria de Salut, segons els quals qui mana a la conselleria és Prat, no pas el conseller Boi Ruiz.

Cal tenir present que Prat és membre del consell d'administració de la filial espanyola de la multinacional United Surgical Partners (USP), la principal empresa privada de sanitat d'Espanya, ben present a Girona i a Barcelona, entre altres llocs. També és membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, presidit pel mateix Artur Mas.

Ara, a més, es pot revelar que Prat és accionista de la immobiliària Wanplais, amb seu al passeig de la Bonanova de Barcelona. Les operacions de construcció dutes a terme per Prat, des d' Innova, són infinites. Algunes estan aturades i han generat grans problemes econòmics a Reus. Prat va arribar a la multinacional USP de la mà del banc britànic Barclays, que ara està afectat per l'aturada de les obres de construcció d'un gran centre comercial a Reus.

Totes aquestes dades estan confirmades. Ara bé, Prat no ha lliurat oficialment a l' Ajuntament de Reus -com hi està obligat per llei- la còpia de la liquidació de la declaració de Renda corresponent al 2010. Ja han acabat els terminis legals per efectuar-ho.

Paradoxalment, a finals de l'any 2010, Innova declarava tenir beneficis i també 22 milions d' euros de reserves. Els regidors consultats creuen que ara hi ha moltes pèrdues. Però no tenen informació precisa respecte a la situació interna de les empreses del holding Innova. Tot plegat sembla enfortir la presumpció de que Prat no vol, ni sap, crear una sanitat més barata, sinó més cara, més ineficient, més discriminatòria i certament interessant per a personatges com Prat.

Informe negatiu

Un informe del secretari general de l'ajuntament de Reus, de data 27 d'octubre i del qual aquest diari en té un exemplar, ha dictaminat que "la negativa a facilitar informació" (sobre una empresa de Innova) "es contrària a les disposicions legals". Ara, finalment, l'Ajuntament haurà de donar a conèixer la situació de totes les empreses d'Innova o bé els regidors tenen la via oberta a reclamar-la en instàncies judicials. Un camí o l'altre afectarà la seva manera d'obrar de Prat i a la seva voluntat -més severa que la de ningú- de retallar la sanitat pública.

En l'entramat d' Innova hi ha 17 o 18 Societats Anònimes Municipals (una barbaritat: a Barcelona n'hi ha 24 i les estan reduint), les quals participen majoritàriament o minoritàriament en el capital d'infinitat d'ens, ben variats. Unes fonts parlen d'un total de 40, altres de 50. Si malgrat l'informe del mateix secretari general, l'alcalde manté l'opacitat es pot trobar amb una justificada acció judicial. Què farà llavors Mas? Mantenir a Prat com a cap de fet de la sanitat catalana?

En l'origen llunyà de tot plegat hi ha una voluntat cívica reusenca d'esdevenir una capital sanitària més important que no pas Tarragona. Respecte a les terres de l' Ebre això es va assolir, si bé en termes i maneres molt específics.

Algú pogué prendre's aquella voluntat per una invitació a tirar pel dret, pensant també en si mateix, en el grau que fos, o bé en els interessos reals dels partits, quant a control social i finançament.

Informació relacionada:

Dos càrrecs amb elPSC i dos amb CiU.

A Reus, Prat exerceix legalment dos càrrecs. El de director general de l' ajuntament (pel que pot percebre uns tres mil euros mensuals) i, a la vegada, el de director general del holding municipal d'empreses, Innova, amb un sou desconegut fins i tot pels regidors. Ambdós càrrecs els ha ocupat tant amb ajuntaments dominats pel PSC i com per CiU. Després de les municipals de maig, (guanyades a Reus per CiU) Prat va reassumir els dos càrrecs que ja ocupava amb el PSC. La reassumpció del càrrec de director general de l' ajuntament per Prat es va dur a terme sense efectuar un concurs públic, com hi obliga la llei. Ara l'Ajuntament de Reus té un endeutament oficial de 137,5 milions d'euros (22.825 milions de pessetes). Ja en el passat juny, el dèficit municipal d'enguany era, segons informe de l'interventor, de 13,5 milions d'euros. Innova hi té una bona part de culpa. Alfons Quintà barcelona.

Més informació:

La sanitat catalana, privatitzada furtivament Alfons Quintà / diaridegirona.cat 25/10/2011

El Diari de Girona treu les vergonyes d'Innova i titlla el holding reusenc "d'opac"

L'article també acusa al director d'Innova, Josep Prat, de ser un dels interessats en privatitzar la sanitat a Catalunya. Guillem RS / delcamp.cat 24/11/2011

Goldman Sachs: “fer el treball de Déu” / Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI

2011-11-24T07:29:00.000-08:00

Goldman Sachs: “fer el treball de Déu” / Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI. Articles d’opinió de Jordi Martí

campusreus.org noticies

Goldman Sachs: “fer el treball de Déu”

No crec en conspiracions planetàries ni en trames mundials de malèfics que manen des de l’ombra més que no pas els que posen la cara com a suposats “amos”. De la mateixa manera, però, no crec tampoc en tantes coincidències i menys encara que una crisi d’aquesta magnitud que envia a la misèria i a la mort, dia rere dia, milions de persones no tingui culpables o com a mínim, responsables. Per això assenyalo aquestes coincidències i curiositats i les continuaré assenyalant aquí.

Als Estats Units d’Amèrica, Goldman Sachs és ben conegut, no només per ser un dels causants de la crisi econòmica que el món sencer passa ara mateix sinó, sobretot, perquè ha esdevingut també un dels màxims beneficiaris d’aquesta mateixa crisi. I no beneficiari per casualitat sinó perquè si manes prou sempre pots muntar-t’ho perquè els mecanismes econòmics dependents de l’Estat et beneficiïn, fins i tot si ets ultraliberal com ells mateixos són i odies l’Estat. No és per casualitat que se’ls anomeni “Govern Sachs”.

Així, el secretari del Tresor de Clinton, Robert Rubin, responsable de la total desregulació financera, venia de Goldman Sachs. El va succeir, ja amb Bush, Hank Paulson, prèviament president executiu de Goldman Sachs i membre del Directori de Governadors del Fons Monetari Internacional; va ser qui es va encarregar de transferir als estats el deute podrit dels bancs durant la crisi financera i també se l’acusa de ser una peça clau a l’hora de deixar caure el banc d’inversions Lehman Brothers, un dels màxims rivals de Goldman, la caiguda del qual, junt amb les hipoteques subprime s’apunten com a desencadenants de la crisi capitalista mundial actual. Ja sigui per implicació o per omissió, aquests alts càrrecs econòmics està clar que han estat jugadors de primera fila en el desenvolupament de la situació de crisi total d’ara mateix i sobta moltíssim que cap ni un dels implicats hagi estat acusat formalment de res. Bé, sobta si pensem que els delictes i fer anar malament milions de persones hauria d’estar penat molt més que ho està el petit furt o els robatoris sense violència. No és el cas. En aquest terreny, també, els riquíssims i poderosíssims ho tenen tot lligat i ben lligat. I entre els lligams evidents, públics i coneguts, per exemple, el finançament de la campanya que va portar Obama a la presidència dels EUA.

Aquestes i altres informacions apareixen a un dels dos llibres de què ara mateix disposem per entendre com és i quina cara té aquest amo del món que existeix del de finals del segle XIX però que mai havia tingut tan poder com ara mateix. Es tracta d’”El banc. Com Goldman Sachs dirigeix el món”, disponible en espanyol i en francès però encara no en català. És obra del periodista francès Marc Rocha i a banda d’haver guanyat el Prix du Livre d’Économic, al millor assaig econòmic de l’any, crec que hauria de ser lectura obligatòria per a qualsevol persona que vulgui entendre on som i qui ens hi ha portat. De les preguntes sobre el futur que ens espera, potser millor no fer-nos-les ara ja que estem en època de canvis i vés a saber qui o què prendrà aquest poder que ara té Goldman Sachs en les properes hores, dies o anys. En tot cas, potser seria bo de recordar les paraules de l’actual president del banc, Lloyd Blankfein, a qui li agrada dir que ell s’encarrega de fer “el treball de Déu”.

---------------------------------------------------------------------

Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI

Europa, novembre del 2011. En pocs dies, després d’intenses setmanes d’amenaces en forma de casuals caigudes de les borses i de negació explícita del dret a decidir quan es tracta d’economia, la Unió Europea ha vist com “els mercats” dictaven qui havien de ser els nous caps de dos dels seus estats. Grècia i Itàlia ja tenen nous primers ministres i, no ens hauria de sorprendre però sí repugnar-nos, són homes de Goldman Sachs. Finalment, els polítics ja no obeeixen el poder econòmic perquè ara és el poder econòmic qui ha pres les regnes dels estats.

D’una banda, tenim Lucas Papademos, que va ser governador del Banc Central Grec entre 1994 i 2002; i, per tant, va participar en la falsificació dels comptes de l’Estat grec al costat de Goldman Sachs. S’han acabat els mitjancers, els polítics d’un partit o de l’altre que feien d’intermediaris de les decisions dels amos. Ara, manen directament. Alhora, el nou govern grec inclou, per primera vegada des de la dictadura dels coronels, membres de l’extrema dreta. Una bona mostra pràctica de com els ultres del liberalisme no tenen cap mena de dubte, a través dels governs de “concentració nacional”, a l’hora d’abraçar el feixisme i de netejar la imatge i donar prestigi social als qui connecten directament el país amb l’anterior dictadura, aleshores militar.

D’una altra banda, el nou primer ministre d’Itàlia, Mario Monti, és assessor del mil vegades anomenat banc nord-americà des del 2005, però no només. El seu currículum no té palla, és tot gra fort. Amb 68 anys, ha estat comissari europeu i director de la Trilateral, el lobby ultraliberal fundat per Rockefeller al 1973. Alhora, també és membre del Club Bilderberg, al qual cada cop més gent qualifica de “govern mundial a l’ombra”. Li haurem d’estar agraïts per haver fet fora l’odiat Berlusconi? No cal, amb el temps i sense tant d’espectacle si analitzem bé què fa i què farà en tindrem prou odiant-lo a ell. Perquè la seva feina està ben clara: desmuntar tot l’estat del benestar i fer-ne negoci i diners per als amics i amigues.

El Poder capitalista s’està reinventant davant dels nostres ulls, i ho fa amb una rapidesa que no ens deixa espai per a la reflexió ni per a la contesta social. El pensament, exterminat i relegat a la consideració social d’excentricitat inútil, s’escapa com pot per sobreviure en els boscos dels llibres. Monti assegura que plegarà quan calgui, quan s’acabi la crisi i com ja ens deia Orwell: “el sistema és la crisi, la crisi és el sistema”.

No hi ha sortida davant d’aquests cops d’estat amb forma acceptada per la majoria i sense sang vessada? Doncs sí, n’hi ha però costa. Tenim la llibertat que ens dóna veure la realitat i explicar-la, anomenar-la, conèixer-la i intentar transformar-la. Costarà, però com sempre: podrem si volem. Ara bé, que ningú deixi de pensar que ara serà encara més complicat, tot i que alhora més necessari. Totes aquelles que quan eren joves o no tant preguntaven als seus antecessors com era possible que no s’haguessin implicat en la lluita antifranquista, ja es poden calçar, perquè si ara no lluitem els que vinguin després ens diran exactament el mateix. Cal que ens enfrontem a cada una de les dictadures que imposen i imposaran, perquè no són tecnocràcies, tal com les anomenen ells i la seva premsa, són dictadures! I com a tals les hem de combatre.

* Jordi Martí és periodista, professor i militant de la CGT de Tarragona

Y sigue la mata dando: els nous joves zapatistes

2011-11-24T01:20:00.000-08:00

Fototoreportatge

Y sigue la mata dando: els nous jóvens zapatistes
Fotografia blanc i negre: Simona Granati
Fotografia color: Ricardo Trabulsi
Text: Hermann Bellinghausen
Música: Contra el poder. Pedro Guerra

Depressió Post-Electoral 20-N

2011-11-23T19:10:00.000-08:00

Crec que s'escau començar amb la banda sonora del NO-DO, després dels últims esdeveniments.

Celebracions de joia a Madrid diumenge passat 20-N
poc ha canviat des de fa 36 anys

Diumenge passat 20-N, els mitjans ens informaven minut a minut dels resultats a peu d'urna, des de l'estudi central, l'estudi mòbil al carrer ... tot mentre ens les anaven engaltant, retallades a tort i a dret durant una campanya electoral esperpèntica que ens costa un caleram a la societat civil, tant si participes o no. Evidentment no podien fer públiques aquestes retallades (en diuen mesures) en plena campanya, així ho han reconegut. Saben que molts dels que els van donar la confiança, no els l'haurien donat.

Per altra banda, casualitat o no, la coincidència de la data, tot apunta que la memòria és feble o ens la volen esborrar i això pinta que tirem enrere. No vaig veure ni llegir cap mitjà que recordés aquella data de fa 36 anys en que va passar espero que a pitjor vida el criminal dictador. No és que hi tingui una especial devoció, crec que és just i necessari no perdre la memòria històrica. I ara més que mai.

Cada any, quan arriba aquesta data no se m'oblida, sempre em ve a la ment un poema "Final!", creat la mateixa nit de la seva mort, l'autor és en Joan Brossa, sorprenent amb la senzillesa i simplicitat amb què en uns pocs mots pugui sintetitzar tant i descriure'l tant bé. Millor us el copio i pego a que jo m'enrotlli.

Final! (Joan Brossa)

Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

---

Buff, és quedà descansat. Bé, doncs aquí la tenim interpretada per un cantaor com la copa d'un pi. Miguel Poveda, (Barcelona, 1973) cantant de flamenc català El poema "Final!" està inclòs al seu disc Desglaç.

Aquí la prova:

Cantant de flamenc i intèrpret d'altres gèneres musicals amb els que enriqueix la seva trajectòria artística en una experimentació constant dins la seva obra, gèneres com la copla, el tango, el bolero o el fado no li son aliens, encara que el flamenc sigui des dels seus inicis la seva música de partença, deixa la seva pròpia petjada amb arrel flamenca en la interpretació d'altres tipus de músiques.

Poveda s'interessa per anar més enllà de la imatge tòpica del cantautor típic i s'endinsa en altres terrenys artístics que no sempre són ben vistos pel món del flamenc més ortodox. Mostra del seu interès per cercar l'art en altres gèneres musicals són les seves nombroses col·laboracions amb altres artistes de disciplines ben diverses, treballs que donen a conèixer la seva veu a uns altres públics no habituats al flamenc.

Pel seu origen català, nascut a Barcelona, passa la seva infantesa i adolescència a Badalona, amb pare de Múrcia i mare de Castella-La Manxa, sense cap ascendència andalusa, trobà més dificultats en els seus inicis que gràcies al seu talent finalment aconsegueix vèncer per a créixer artísticament com a cantautor des de Barcelona. Comença a cantar el 1988, però és en el 33 Festival Nacional del Cante de las Minas de La Unión (Múrcia) de 1993 quan és reconegut el seu valor artístic a un nivell més professional. Després del seu creixement artístic i personal, el 2003 trasllada la seva residència a Sevilla per ser més a prop de les fonts de l'art flamenc, sense oblidar Catalunya en la seva trajectòria musical, com ho demostra posteriorment amb el seu disc Desglaç. Més informació a wikipedia.org

Bé, ara tornem a tocar de peus a terra i fem cinc cèntims de tal com ha anat la "cosa".

Repassant els mitjans destaquem algunes noticies:

Divendres 18-N

L'Assemblea Popular de Reus ha empaperat avui les seus del BBVA (a la imatge), Santander i La Caixa, situades en l'entorn de la cèntrica plaça Prim de la ciutat, amb pamflets en els que convidaven els ciutadans a votar els banquers, que són, en la seva opinió, "els que realment manen".

Dissabte 19-N

El passat dissabte 19 ens comunicaven que els diputats italians deixaran de percebre la pensió "vitalícia", mentre aquí fèiem veure que reflexionàvem.

Diumenge 20-N

Dades i més dades que aquí no les posarem, ja hi ha molts mitjans que ho han fet, però en trobem algunes de força interessants evidentment a la xarxa, no als mitjans massius.

8 coses sobre el 20-N que NO ens van explicar els telenotícies:

1 .- El 20-N Rajoy va obtenir 458.642 vots menys que Zapatero el 2008
2 .- El 20N Rajoy va rebre el suport de 3 de cada 10 espanyols amb dret a vot. El 30,1% exactament.
3 .- El 20N Rajoy va rebre el suport de 12 de cada 100 bascos amb dret a vot.
4 .- El 20N Rajoy va rebre el suport de 13 de cada 100 catalans amb dret a vot.
5 .- L'únic diputat per la Ciutat de Melilla va ser per al PP. Només el van votar 3,4 de cada 10 Melilla amb dret a vot.
6 .- El gran triomf popular a Madrid: 63 de cada 100 madrilenys amb dret a vot no van votar al Partit Popular.
7 .- En el gran feu popular, València, el 61% dels valencians amb dret a vot, no van votar al Partit Popular.
8 .- 80 de cada 100 catalans han donat l'esquena a CiU, el partit que està tancant els hospitals.

És evident que tot depèn del l'objectiu i l'angle de com es miri. Alguna cosa no acaba de rutllar.

o0o

Dilluns 21-N

Ressaca ...

El patriotisme de Mariano Rajoy

Marco Roitman Rosenmann / La Jornada 2011.11.21

El futur president de govern a Espanya, Mariano Rajoy, és una persona singular. Vilipendiat en el seu partit, amb detractors en la seva direcció nacional i el nivell d'acceptació pels espanyols no arriba a l'aprovat, s'alça amb el triomf i la majoria absoluta.

Sense haver fet res per merèixer-ho, serà el nou inquilí de la Moncloa. Els votants del PSOE li van donar l'esquena al seu candidat. Rubalcaba no va ser capaç de convèncer els defraudats i el gairebé milió i mig dels seus votants es van quedar a casa, augmentant en cinc punts l'índex d'abstenció. La resta de vots que se li escapen ha anat a parar majoritàriament a l'esquerra. Cap novetat, els resultats eren previsibles i la majoria absoluta també. Segir llegint ...

Dimarts 22-N

El govern reduirà els salaris dels funcionaris aquest 2012, pujarà matrícules, aigua i gasolina i introduirà el copagament farmacèutic

Només 48 hores després que CiU guanyés per primer cop unes eleccions generals al Principat (convertides en un referèndum sobre les retallades aplicades per l’executiu català), el president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat aquest dimarts que hi haurà una reducció de les retribucions dels empleats públics aquest 2012, si bé no l’ha precisat. Llegir més ...

Un referèndum guanyat amb un 20%? Cal que s'ho facin mirar. Els aniria bé baixar al carrer i visitar alguna de les assembles populars.

Artur Mas anuncia un 2012 d'increment de taxes i rebaixes salarials
Mas anuncia que s'apujarà la benzina, el transport públic, les matrícules universitàries i l'aigua
La Generalitat retallarà els sous dels empleats públics l'any 2012

o0o

Pedro Olalla: Diguem no!

Entrevista a Pedro Olalla, filòleg, hel·lenista i actualment professor a la Universitat d'Atenes. Olalla és extremadament dur i crític i diu ben clar que els que controlen el poder financer s'estan apropiant del poder polític a través del deute dels estats.

Per Pedro Olalla, el que ha passat a Grècia no és només cosa dels grecs, és una amenaça per a tothom.

L'indigna el discurs polític i mediàtic dels països europeus, Espanya inclosa, que diuen "nosaltres no som com Grècia"; titllen els grecs de poc treballadors i diuen que es mereixen el que els està passant. Per ell, la crisi no és altra cosa que un atac econòmic organizat pels poders financers, i defineix el deute com un producte dissenyat com a arma de sotmetiment dels ciutadans.

Una perla de document

o0o

Dimecres 23-N

Guaita quines confiances, quanta generositat en temps de retallades.

“Artur Mas puja 12.000 euros el sou de set càrrecs de confiança de les delegacions territorials”

Tarragona21

Austeritat, sí, però no igual per a tothom. Perque mentre Artur Mas no para de retallar en temes com la sanitat i reclama sacrifici als ciutadans, set als càrrecs de la Generalitat que exerceixen com com a caps de gabinet dels delegats en els àmbits equiparables a les vegueries han vist incrementat el seu sou en 12.000 euros bruts l’any (fins a sumar 60.000 euros, si atenem a les xifres més conservadores fetes públiques en diversos mitjans). Entre ells el de Tarragona, el periodista procedent de Canal Català, Joan Martínez. La decisió, que fa grinyolar la coherència del discurs de l’executiu convergent, es posa en pràctica a partir de l’augment de l’escala funcionarial dels caps de gabinet i es justifica pels estalvis aconseguits en les delegacions territorials gràcies a la reducció de presència territorial d’alguns dels departaments. Ara bé, la pregunta és òbvia: comptat i debatut, quant s’estalvia realment al final? I més si tenim en compte que la mateixa Generalitat ha ajornat l’aplicació de la llei de vegueries. Alhora, i per poder tenir elements comparatius que ajudin a valorar la pujada, cal tenir present que el cap de gabinet del delegat de govern a Tarragona cobrarà més que l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, que tenia un sou de 64.000 euros abans de retallar-se’l en un 10% arran de la decisió del govern central de reduir el salari dels funcionaris.

Segons es reflecteix en diversos mitjans d’informació, entre ells ‘El Periódico’, tots els beneficiats per aquesta contradicció del discurs de Mas “són personal eventual i van ser contractats com a càrrecs de confiança. Estan adscrits al Departament de Presidència i bàsicament la seva funció és coordinar la tasca dels delegats territorials”.

o0o

Té pebrots la cosa trobem al mateix mitjà i al mateix dia una altra noticia que ens diu: El Govern reconeix que va amagar les retallades durant la campanya electoral. Recordem aquella dada "8 .- 80 de cada 100 catalans han donat l'esquena a CiU, el partit que està tancant els hospitals". És creuen legitimats amb aquestes dades per imposar el que els mercats "ordenen".

El Govern reconeix que va amagar les retallades durant la campanya electoral

Tarragona21

Francesc Homs, portaveu del Govern de la Generalitat, ha afirmat aquest dimecres a RAC 1 que no es van presentar els pressupostos abans del 20-N perquè les retallades anunciades “necessiten de grans consensos” i en campanya electoral haurien estat “una bomba de rellotgeria” per al debat parlamentari. Una forma com altra de reconèixer que el Govern tenia preparades les retallades i que no van voler anunciar-les durant la campanya per les conseqüències electorals que podrien haver tingut per a CiU durant les eleccions del passat diumenge.

Les declaracions d’Homs no acaben d’encaixar amb el que va afirmar ahir dimarts Artur Mas, quan va assegurar que el Govern català “en el seu conjunt” no coneixia les noves retallades i que per als seus membres ha estat una “sorpresa”. De fet, el conseller de Salut, Boi Ruiz, unes setmanes abans de les eleccions, tampoc va descartar que de cara al 2012 es tinguessin que tocar sous dels treballadors públics, com finalment acabarà passant.

Homs ha justificat les noves mesures i s’ha mostrat “orgullós” d’estar en un país “que pren la iniciativa” sense esperar a que li diguin què ha de fer, en al·lusió a altres regions de l’Estat. Ha recordat que a altres països europeus amb millor situació econòmica, retallades d’aquest tipus ja s’han dut a terme. En aquest sentit ha dit que s’ha de triar entre “el model andalús” i “el model alemany”.

Avui, ja no serien 80, ens serien un grapat més.

Mas era el beneficiari dels fons evadits pel seu pare a Liechtenstein

El jutge Pedraz ha arxivat un delicte fiscal del pare d'Artur Mas en considerar que ha prescrit. El líder de CiU era un dels beneficiaris dels fons evadits pel seu progenitor en Liechstentein i Suïssa, on durant 24 anys va mantenir dues comptes opacs amb gairebé dos milions. Llegir més ... (ojo! les fonts no són de massa fiar, tot i que la noticia existeix)

Comencen a fer els deures

Rajoy explicarà els seus plans econòmics a Merkel i Sarkozy en dues setmanes

o0o

Els voltors sobrevolen la presa, o la poca carronya que resta de la difunta democràcia.

Aznar posa deures a Rajoy per al 21-N

Aznar ha advertit que "Espanya no té temps per a cent dies de cortesia" o per a una lluna de mel electoral per la "fallida" a la qual, segons Aznar, l'ha portat el PSOE.

Rato es reuneix amb Rajoy a Gènova
La trobada suscita tot tipus d'especulacions, ja que Rajoy està conformant l'equip que formarà part del seu proper Govern.

Un tecnòcrata amb un llarg currículum al servei dels mercats. Va ser premiat al juny de 2004 siguent nomenat Director Gerent del Fons Monetari Internacional (FMI)

I els "sindicats"? és despengen una mica tard o és que fins ara han esta fent el joc. Qui us ha vist i qui us reconeix, CC OO i UGT
Els sindicats carreguen contra l'anunci de noves retallades al País Basc i Catalunya

o0o

La resta del món, doncs el tenim ben embolicat, indignats d'aquí i d'allà despleguen imaginació i creativitat.

La història després de les batsenyals del 99%

Milers marxaven cap al Pont de Brooklyn quan van veure aparèixer sobre un gegantí edifici una projecció estil Batman que deia: "99% / Prova de micròfon! / Mirin al seu voltant / són part / d'un aixecament global / som una crida / des del cor / del món / som imparables / altre món és possible / feliç aniversari / # moviment ocupa / ocupa Wall Street / (una llista de ciutats, estats i països) / ocupa Terra / anem guanyant / és el començament del començament / no tinguin por / amor ". Va passar en culminar el dia de mobilització nacional per commemorar els dos mesos d'Ocupació Wall Street, el 17 de novembre. El bloc Boing Boing entrevistar Mark Read, creador de les projeccions. Llegir més ...

o0o

De fet, actualment els cops d'estat ja no són militars, ara son tecnocràtics, de tal manera ho em pogut veure a Grècia i Itàlia. Excepte a Egipte que encara utilitzen el vell sistema per imposar el "Deu" Mercat.

Ens governen els "mercats", i n'han fet dels polítics els seus titelles i executors.

Avui, Rajoy comença a rebre els banquers

Com diu l'amic Roitman: "Corren mals temps per a la democràcia, encara que sigui la representativa, l'estat de salut ja era precari. Franco tenia raó, va deixar tot lligat i ben lligat. En el patriotisme hi ha la solució a la crisi. ¡¡Arriba España, Una, Grande y Libre!!"

Això no és democràcia

Situació d'Alberto Patishtán i presos polítics. Chiapas

2011-11-13T21:08:00.000-08:00

En el Centre Federal de Readaptació Social de Sinaloa, Alberto Patishtán rep la seva primera visita

Font: Chiapas Indymedia

El passat 8 de novembre, Gabriela Patishtán va estar en Guasave, Sinaloa, i per espai de 20 minuts va tenir oportunitat de veure a Alberto Patishtán. Així explica com va ser la primera visita que va tenir el company:

Gabriela Patishtán.

Informe Gral de la visita.
Bloc sobre la visita a Alberto Patishtán al penal de màxima seguretat en Sinaloa.

Els presos que ocupen les presons federals són els sentenciats per un delicte federal, els que estan subjectes a investigació i els sentenciats que estan en procés d'apel·lació de les seves sentències.

Oficialment tenen com a objectiu fer complir les penes privatives de llibertat a interns considerats d'alta perillositat, en un règim de màxima seguretat i estricte afecció a la legislació aplicable ... Com clar exemple de la criminalització social, com a delinqüents d'alta perillositat van ser tractats Ignacio de la Valle , Felipe Álvarez i Hèctor Galindo, després dels fets del 3 i 4 de maig a Atenco. Així van ser considerats també els germans Cerezo o Gloria Arenas i Jacobo Silva, presos per qüestions polítiques. I ara Alberto Patishtán.

La presó política que van viure va tenir tots els elements d'aquest tipus de presó a Mèxic i al món: detenció il·legal, desaparició per diversos dies, tortura, irregularitats processals ... Tots ells i ella van recobrar la seva llibertat després d'anys d'injusta presó, i saben molt bé per què lluny de tractar-se de centres per a la reaptación social s'han de considerar penals d'extermini.

Comitè Cerezo.

La informació sobre Ceferesos està restringida. La gent no es pot acostar més enllà de cert perímetre de distància no pot fer fotos .... Una política del govern és que poden moure als presos indiscriminadament a on vulguin, reubicar-los en qualsevol dels ceferesos del país i poden ser canviats a discreció de les autoritats sense que donin cap tipus d'explicació.

Mantenen a les persones recloses 23 hores a les seves cel·les per la més absoluta ociositat, amb el clar objectiu de destruir la seva consciència, destruir física i psicològicament.

Glòria Arenas, referent al trasllat de Patishtán apuntava a una represàlia contra el moviment i explica que els ceferesos busquen acabar psicològicament amb la persona:

Gloria Arenas.

El règim també és molt més agressiu per a la persona presa i la seva família, que és despullada i revisada de cap a cap, en tots els orificis, obligada nua a posar-se a la gatzoneta, entre d'altres, i qualsevol reclam de qualsevol tipus, redunda en un càstig per al pres del que mai avisen a la família.

Jacobo Silva dóna una idea del que li està tocant viure ara a Patishtán:

Jacobo Silva.

Recordar que Alberto Patishtán, va ser traslladat el 20 d'octubre al penal federal de Guasave, Sinaloa, a més de 2.000 quilòmetres de San Cristóbal de las Casas. Per a la família, va començar el viacrucis de tractar d'arribar allà i aconseguir entrar.

Fayba parla sobre la vaga de fam, la situació d'Alberto Patishtán, la carta pública a Calderón i Sabines i la situació a les comunitats zapatistes

Víctor Hugo López, director del Centro d'Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas, fa una valoració de la vaga de fam i dejuni que van emprendre els companys i la companya injustament presxs en els penals de Sant Cristóbal de les Cases, Motozintla i Cintalapa i de l'actitud que ha mostrat el govern davant aquesta acció que va posar en situació d'extrema gravetat a diversos dels companys, que finalment van desistir de seguir endavant amb la vaga després de 39 dies, sense negociar res a canvi i amb una lluita per endavant en la defensa dels drets de les persones recloses.

També explica la situació actual del company Alberto Patishtán qui va ser traslladat al penal federal de Guasave, Sinaloa, el 20 d'octubre, com una mostra més de la fustigació que durant l'acció d'exigència per justícia i llibertat van venir patint les companyes presos i les seves famílies.

Víctor H. López explica també la interpretació que el Centre fa sobre la Carta pública a Felipe Calderón i Juan Sabines, que fins ara ha rebut més de 400 adhesions d'organitzacions, col·lectius i persones a títol individual i que ha generat dos "respostes", però únicament a través de mitjans de comunicació, per part del govern. Ambdues en to similar. Una el 29 d'octubre, pocs dies després de difosa la carta i on s'emplaçava al Consell Directiu del centre a una reunió el 4 de novembre, i l'altra nota el 6 de novembre, després de l'actualització de la carta pública amb les nombroses adhesions. Un joc mediàtic que acostuma a fer el govern, ja que hi ha més vies de comunicació amb el centre i no va hi va recórrer.

I recorda, davant l'increment preocupant des de fa almenys dos anys de la violència i de la confrontació en zones autònomes, que l'objectiu d'aquesta carta pública és precisament posar de manifest les situacions de les quals es responsabilitza el govern federal i estatal, per acció i per omissió. El que expressa la mateixa és a més compartit per organitzacions, col·lectius i persones que treballen de una o altra manera a prop de les comunitats zapatistes i destaquen les agressions de les que han estat aquestes objecte, ja denunciades pels les diferents Juntas de Buen Gobierno. Assenyala els casos de Sant Marcos Avilés i Sant Patricio, però no només.

I finalitza que, malgrat els intents recents del govern de Sabines de fer veure que va resoldre el conflicte a San Patricio amb gran desplegament de mitjans, la situació d'amenaça i d'emergència a la zona segueix vigent. Sense oblidar que precisament l'estratègia mediàtica és un dels pilars de la política de l'estat.

Entrevista amb Víctor Hugo López, director del Centro de Derechos Humanos Frayba.

Convocatòria: Brigades d'Observació i Suport a San Patricio.

Recol·lecta per les comunitats zapatistes.

Suport de provisións per a les comunitats zapatistes.

Convocatòria a noves activitats. Campanya Miles de rabia, un corazón: Vivan La comunidades zapatistas!

Acaba la vaga de fam i dejuni, però no acaben les violacions als drets de les persones preses a Chiapas.

En una breu nota difosa per la Xarxa contra la Repressió de Chiapas, assenyalaven que autoritats del penal de Motozintla, van castigar a Joan Collazo: "pel matí va arribar un guàrdia a treure a Juan Collazo, suposadament per portar-lo a la infermeria, però ara es troba en l'àrea de càstig. El van treure a base d'engany i no té roba".El company es trobava en vaga de fam l'última setmana, després de diverses setmanes de dejuni i després de l'anunci del desistiment, hauria d'estar recuperant-se i en lloc d'això, l'han estat castigat. Des del penal de San Cristóba els companys denuncien aquest fet.

Informe des del penal de San Cristóbal. 8 nov

En pronunciament de GT i RvsR en solidaritat amb Juan Collazo, expressen que Juan va continuar la vaga exigint el seu trasllat al Cereso 5, probable causa del càstig. S'ignora la situació d'Enrique i se sap que Patishtán va seguir el dejuni en Guasave fins al 31 d'octubre.

S'aixeca plantada de familiars .-

Un dia després d'anunciar el desistiment de l'acció de vaga de fam i dejuni, els i les familiars que recolzant l'acció han estat en plantón a la plaça de la resistència de San Cristóbal de las Casas des del passat 8 d'octubre, han abandonat ja el lloc, per tornar a les seves comunitats i, igual que els companys i la companya des dels penals, seguiran la lluita, encara que d'una altra manera, i agraeixen tota la solidaritat i suport que han rebut al llarg de l'últim mes.

Famílies aixequen plantada a San Cristóbal.

Patishtán segueix a Sinaloa i els companys continuen presos, i continua també la solidaritat .-

* Des de l'Estat espanyol, com a persones i membres de l'acadèmia compromeses, activistes i solidaris amb els moviments indígenes de Chiapas i Mèxic, llancem el següent comunicat per signar i difondre:

Signatures. Comunicat Internacional contra el trasllat forçós d'Alberto Patishtán i de solidaritat amb els altres ex vaguistes presos a Chiapas.

Suïssa, exigeixen l'alliberament dels presos polítics de Chiapas.

* Dia, (7 de novembre), sent la fi de la vaga de fam, nosaltres els participants d'Ocupació Wall St i els integrants del Movimento por Justicia del Barrio, reunits aquí a l'Est de Harlem, Nova York, en una declaració en suport als presos adherents a La Otra Campaña reclamem que tornin al company Alberto Patishtán Gómez a Chiapas i que l'alliberin immediatament, i exigim la llibertat immediata i incondicional de la resta dels presos. Denunciem fortament les violacions a Chiapas, Mèxic, i fem responsable al govern Mexicà per la salut i benestar dels presos.

Des de França, dislocada internacional per la llibertat dels presos.
Acció a París per la llibertat.
DF: actes de solidaritat en acabar la vaga de fam.
Manifest d'organitzacions i col·lectius en suport les i als presos.

S'AIXECA LA VAGA DE FAM

A 39 dies de vaga de fam, la tarda del diumenge 6 de novembre, els companys i companya en vaga de fam i dejuni van decidir deixar l'acció que ja havia posat en perill la seva situació de salut.

Per via telefònica, el company Pedro ens explica el desistiment de l'acció. S'aixeca la vaga de fam.

38 dies de vaga de fam i dejuni: amb dolor i ràbia la lluita continua
Els cossos s'afebleixen, la voluntat es reafirma

Notícies des de la presó

Aquesta setmana va començar amb una dolorosa notícia que es suma una injustícia més a la ja injusta situació de presó que viuen les companyes Rosa, en dejú i Alfredo, en vaga de fam: la pèrdua del seu petit fill Natanael de 4 anys d'edat, qui va morir causa de la negligència mèdica i qui tingués paràlisi cerebral a causa de la tortura que va patir Rosa quan va ser presa tenint 4 mesos de gestació.

Rosa compartir el seu dolor i coratge en una trucada telefònica i Alfredo expressar en una carta "el meu fill va morir per una negligència mèdica que la meva família els negar tot per ser pobres i analfabets, els van discriminar."

I des de la presó, en informe telefònic , el compa Pedro, en vaga de fam, explica que no hi ha resposta del govern sobre la seva exigència de llibertat i comparteix l'acció de protesta que ha emprès Alfredo per la mort de Natanael iniciant una vaga de set per 10 hores cada dia durant tres dies.

També aquesta setmana, en un comunicat Juan Collazo des del penal de Motozintla, continua exigint l'alliberament de les companyes en vaga i dejuni.

I les companyes presxs en lluita envien paraules d'ànim al professorat Patish en una carta : "et diem que aquí estem pregant molt per tu i per la seva família perquè Déu et protegeix en aquest lloc d'on el mal govern t'ha enviat com si fos un delinqüent. "

L'informe mèdic a 36 dies de vaga expressa dades alarmants: "En tots els casos, hi ha impossibilitat per mantenir-se en peu per si mateixos ... el seu estat de consciència és lúcid, encara que s'ha manifestat afectació en la memòria i episodis de confusió i desorientació espacial i temporal. En tots hi ha manifestacions de deshidratació.

En tots hi ha taquicàrdia, la tensió arterial és baixa, el pols s'aprecia feble i els nivells de sucre es mantenen per sota de nivells adequats. La temperatura corporal és inferior a la normal en alguns.

La situació de salut dels vaguistes és crítica. No existeixen encara dades de falla orgànica, però es manté la situació actual, és d'esperar danys en la funció renal de risc immediat per a la seva vida ... és menester la presència de personal mèdic que pugui brindar seguiment diàriament, però les autoritats del CERSS continuen restringint el pas al personal de salut. "

Les accions i mostres de solidaritat continuen

Davant la crida a realitzar accions per exigir l'alliberament de les companyes en vaga i dejuni, el proper dilluns 7 de novembre:

A Chiapas es convoca a una mobilització a la ciutat de Tuxtla Gutiérrez a partir de les 12:00 enfront del palau del govern de l'estat. De San Cristóbal de las Casas la sortida està convocada a les 10 am.

Al Districte Federal es convoca mobilitzacions davant de la Casa de Representació de Chiapas a les 11 am i davant la Direcció de Centres Penitenciaris Federals a les 12 pm.

El Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat publica una carta de Gaby Patishtán en resposta a la carta que el moviment dirigís al professorat en ser traslladat i difon la convocatòria del 7 de novembre.

En altres accions, diverses ràdios lliures estan fent difusió de la lluita per la llibertat que porten les companyes en vaga i dejuni i els seus familiars des del plantón:

Transmissió especial des del plantón del 2 de novembre de ràdio Koman ilel.

Transmissió especial des del plantón del 6 de novembre de ràdio Koman ilel.

Programa especial de Zapateando a Veracruz i Contrabanda ràdio a Barcelona.

Transmissió de entrevista a Pedro de ràdio Tas-tes des del país Basc.

Reportatge sobre la vaga de fam del informatiu Más Voces desde Madrid en la seva edició del 3 d'novembre.

Des de França, 6 organitzacions es manifesten en una carta de suport.

La CGT des de Madrid s'inicia llança la Campanya per la llibertat d'Alberto Patishtán i la de tots els presos polític de La Otra Campaña i anarquistes.

Comunicat del Grupo de Trabajo no estamos Todos i todas i la Red contra la repressión y la solidaridad Chiapas.

Carta de John Berger dirigida als i les compas presxs en vaga i dejuni, aquesta és resposta a una carta dels i les companys presxs l'escriptor anglès.

Per més informació i seguiment:

Segiment. Presos polítics de Chiapas
Chacatorex
Chiapas Indymedia

Ens enviaran monitors?

2011-11-13T20:52:00.000-08:00

Qualsevol observador diria que el poder real està en mans dels financers i especuladors. En efecte, actualment, els governs es comporten com a subordinats

Francesc Sanuy 13/11/2011

Al final de la seva carrera, el president Eisenhower va denunciar que els EUA eren un país dominat per un complex industrial i militar. Avui, en canvi, qualsevol observador diria que el poder real està en mans dels financers i especuladors. En efecte, actualment, els governs es comporten com a subordinats, perquè realment ho són tal com visiblement es nota quan la camarilla dels tràfics d'influència fa ostentació del seu poder sobre els servents polítics que, com a col·laboradors necessaris, els faciliten els monopolis, les exclusives i les adjudicacions. Són acròbates que treballen en xarxa, és a dir, sense risc o toreros que s'enfronten a bous afaitats. En tot cas, hi ha entre polítics i financers una relació incestuosa reforçada per una justícia com l'espanyola que garanteix la impunitat dels grans delinqüents de coll blanc. El capitalisme Cibeles de Madrid és gairebé tot ell de grans empreses d'obres públiques, en règim de concessions o de serveis públics privatitzats i de tarifa regulada.

Nogensmenys, això de posar les guineus a vigilar els galliners o de posar els carrabiners a fer de contrabandistes (cosa que a la inversa sí que podria funcionar) no és un fenomen únicament madrileny. Als EUA, per exemple, hi ha el rei Goldman Sachs, la mostra més representativa de la cobdícia portada fins als últims extrems i de portar la interlocució amb els poders públics a nivells d'autèntica complicitat. Ja coneixen segurament aquella definició d'hongarès que diu: és una persona que et cedeix el pas davant d'una porta giratòria i, després, et rep a dintre. Doncs bé, els homes de Goldman Sachs són genials tant a l'entrada com a la sortida. Vegin, si no, on es col·loquen quan pleguen. Sense anar gaire més lluny, l'equip Draghi-Monti, ex-Goldman, és ara la peça més influent de l'intent de salvació de l'euro. Per tant, els nous dirigents han transformat un banc de negocis tradicional caracteritzat per la prudència en un engranatge més de l'economia de casino. L'exconseller delegat del Goldman, Jon Corzine, ha protagonitzat la fallida de l'MF Global. Hi ha gent que en lloc de Goldman Sachs diuen Sacks (que vol dir ‘saqueig') i d'altres que diuen Goldman Sex. Es refereix a l'episodi del director Samuelides que recorda molt la pel·lícula Una proposició indecent, de Robert Redford i Demi Moore. La casa té normes d'indumentària i pautes de comportament com de secta. I en moments de recessió no és partidària d'exhibir riquesa i despesa no pas per puritanisme, sinó per qüestió d'imatge. Així, doncs, són aquesta mena de personatges els que ens han de guiar cap a la sortida de la crisi!

La situació és particularment difícil, perquè,igual com s'ha produït una primavera àrab que s'ha escampat d'un país a un altre, l'efecte dòmino també afecta ja per contagi els països perifèrics i meridionals de la UE. Curiosament les primeres víctimes són els caps de govern que ja han estat defenestrats i els que són a la cua tot esperant tanda. En el cas de Grècia, és interessant de subratllar el paper que han tingut les oligarquies com a causants de moltes de les desgràcies. Són unes quantes famílies que controlen els negocis i el sector financer del país. L'exprimer ministre Papandreu, en un discurs al Parlament, va expressar la seva preocupació per l'estat de molts bancs de Grècia. També va revelar una gran operació de contraban a tots els Balcans que representa 3.000 milions d'euros de pèrdues anuals d'ingressos per a Grècia. La reacció dels oligarques ha estat l'habitual: situar els diners als paradisos fiscals. A més a més, han quedat a l'expectativa i pendents de quedar-se, a preu de ganga, les privatitzacions que queden per fer (xarxa elèctrica, aeroports, loteries, etc.) coses ue aquí, al capitalisme Cibeles, no van reeixir. D'altra banda, Grècia ha consentit una corrupció generalitzada. A Itàlia, també hi ha una esclerosi institucional que fa possible el domini de Berlusconi sobre totes les televisions o l'activa presència de la Camorra, la N'Drangheta i la Cosa Nostra. Tal com és el cas, aquí, també les classes treballadores assalariades són els únics que paguen impostos, atès que els rics són evasors amb escapatòries que figuren a la llei.

Després d'Irlanda, Portugal i Grècia, ara és el torn d'Itàlia, que pel seu volum i dimensió pot ser un problema massa gran per digerir-lo. Estem parlant d'1,9 bilions d'euros amb B de Barcelona i no amb la B dels anglosaxons, que són mil vegades menys. A Itàlia, dimecres passat, es van presentar els supervisors de la UE, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional amb l'encàrrec de monitorar l'economia transalpina. El programa incorpora la venda d'actius, privatitzacions, flexibilització del mercat de treball i reforma de les pensions. Veiem, doncs, que estem parlant d'una seriosa emergència. Alguns malpensats opinen que Draghi, des del BCE, va ser un dels partidaris de fer fora Berlusconi i que va pressionar amb unes exigències que sabia perfectament que Itàlia no podria complir. I és que, de vegades, al darrere d'això eteri que en diuen mercats hi ha persones que mouen els fils. La pregunta és, en última anàlisi, si val la pena lluitar per la supervivència de l'euro. En cas afirmatiu, segons el professor Roubini la prioritat haurà de ser el creixement econòmic, aplicar facilitats monetàries, un euro devaluat amb polítiques d'estímul i, finalment, reestructuració del deute i fractura parcial de l'eurozona. Finalment, vetllar per la gran regla de la democràcia que si truquen de matinada no sigui la policia i tampoc, de cap manera, el cobrador del frac de la zona euro.

Informació relacionada:

Banquers i prestidigitadors 30/10/2011

Més articles ...

o0o

La mort de dos neonazis revela a Alemanya una trama assassina

2011-11-13T20:37:00.000-08:00

La fiscalia investiga l'assassinat de nou immigrants entre el 2000 i el 2006 amb una arma en possessió dels ultres

Berlín - Gemma C. Serra / El Punt 13/11/2011

L'eficiència dels serveis d'intel·ligència i la policia d'investigacions criminals alemanys s'ha posat en dubte, com a mínim, des del suïcidi, ara fa una setmana, de dos neonazis de 34 i 38 anys, en una caravana aparcada a Zwickau (a la meitat est del país). Tot indica que es van matar poc després d'haver atracat un banc i mentre la companya de tots dos feia esclatar la casa on vivien els tres. Primer es va trobar, a la caravana, l'arma d'una policia assassinada el 2007, al sud del país. Després, a la runes de la casa, la pistola amb què van morir assassinats, entre el 2000 i el 2006, vuit immigrants turcs i un de grec, tots d'un tret al cap.

La mort dels nou immigrants mai no havia estat aclarida, com tampoc la de la policia. De cop, els investigadors alemanys han destriat un historial del tercet de neonazis que inclou una vintena d'atracaments i deu assassinats i que revela una trama ultradretana que ningú no havia investigat.

Els dos homes morts, més la dona, detinguda després d'haver cremat la casa, eren coneguts com a membres d'un grupuscle ultradretà. En les restes de la casa que va esclatar s'han trobat, segons el setmanari Der Spiegel, enregistraments d'una confessió completa de quinze minuts de durada, en què a més d'atribuir-se l'autoria de les morts dels immigrants parlen d'altres atemptats futurs, per part de companys de militància.

Terrorisme ultradretà

La pregunta de per què no s'havia investigat la mort dels estrangers plana sobre el cas. Es tractava de petits comerciants, que o bé preparaven Döner a Munic o bé feien còpies de claus a l'altra punta del país. Els assassinats no van ser considerats “xenòfobs”, sinó que van quedar en el munt de casos sense aclarir, potser identificables com a ajustaments de comptes entre rivals. De cop, els serveis d'intel·ligència parlen d'una “nova dimensió” i fins i tot de terrorisme, un terme que a Alemanya s'ha aplicat a l'extrema esquerra, no a la ultradreta.

o0o

Els Nazis alarmen Alemanya: Hi són implicades les forces de seguretat?

Per Redacció Sírius 14/11/2011

Ahir diumenge, durant una visita a la ciutat de Leipzig, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va admetre sentir-se preocupada pel que pot amagar-se darrere de deu assassinats atribuïts a una organització neonazi, comesos en l'última dècada en diferents parts d'Alemanya. El cas deixa en evidència estructures i procediments "que no podíem imaginar. Per això hem de prestar atenció sempre a qualsevol forma d'extremisme", va dir la cap del Govern neoliberal germànic. Foto: Uwe M., Beate Z. y Uwe B, tres membres del grup neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista.

El ministre de l'Interior, Hans-Peter Friedrich, va secundar a Merkel, qualificant els assassinats per primera vegada com a actes de terrorisme: "Pel que sembla estem bregant amb una nova forma de terrorisme d'extrema dreta", va dir Friedrich, al · ludint als resultats parcials de les investigacions. Elles suggereixen que una mateixa cèl·lula neonazi el va fer morir a vuit petits empresaris turcs ia un grec, entre els anys 2000 i 2006, ia una policia alemanya, el 2007. Cap d'aquests casos havia estat resolt.

Els tres presumptes assassins no eren del tot desconeguts per a les autoritats alemanyes. A la dècada dels noranta se'ls va vincular amb el grup d'extrema dreta Defensa de la Pàtria, de Turíngia, però la policia els va perdre el rastre. "Això demostra la tendència d'aquest i altres governs a ignorar l'extremisme de dreta i el perill que representen la seva ideologia i la seva estructura", va assenyalar la presidenta del partit Els Verds, Claudia Roth, dissabte (2011.12.11). De confirmar-se les sospites dels investigadors, aquest seria un dels pitjors casos de violència neonazi a Alemanya des del final de la Segona Guerra Mundial.

S'autodenominaven Clandestinitat Nacionalsocialista

Els investigadors van començar a relacionar els assassinats quan dos dels tres sospitosos, Uwe M. i Uwe B., van aparèixer morts en un automòbil que ells mateixos van incendiar, immediatament abans de suïcidar-se amb una pistola. Els dos neonazis acabaven de robar un banc -la seva font de finançament, segons el setmanari Der Spiegel- quan es van adonar que diversos policies els havien seguit la pista. L'arma reglamentària de l'agent assassinada va ser trobada en l'automòbil dels dos homes.

La tercera integrant del grup neonazi, Beate Z., va ser arrestada el 8 de novembre, acusada d'haver calat foc a la casa que els tres compartien a la ciutat alemanya de Zwickau, Estat federat de Saxònia, amb la intenció aparent de destruir tota informació comprometedora. Der Spiegel va informar que la pistola amb què es va matar als nou immigrants va ser trobada en l'habitatge comú. Una altra troballa important: un vídeo de quinze minuts amb testimonis dels neonazis.

Al vídeo, el trio -autodenominat Clandestinitat Nacionalsocialista- confessa haver assassinat als empresaris ia l'agent policial, mostra fotografies d'algunes de les víctimes i s'atribueix altres atemptats, entre ells, l'explosió d'una bomba el 2004 que va deixar ferides a 22 persones en un carrer de Colònia habitada sobretot per immigrants turcs. El grup adverteix en la gravació que, "si no es produeixen canvis fonamentals en la política, la premsa i la llibertat d'expressió", consumaria nous atacs.

Estan implicades forces de seguretat alemanyes?

Los diez assassinats ja havien causat cert grau de commoció a Alemanya, però el nou gir que han pres les investigacions pertinents converteix l'assumpte en un delicat tema de política interior, no només perquè torna a posar de manifest la inconsistència de la lluita contra la violència racista i xenòfoba practicada sistemàticament per la ultradreta, un retret que se li fa a l'Estat, en general, sense que ningú doni un pas endavant per respondre per les omissions. Sinó perquè, en aquest cas, institucions concretes podrien acabar assumint responsabilitats.

Apartant l'arrest d'una quarta persona, sospitosa d'haver facilitat el seu permís de conduir i fins a la seva passaport per donar suport a les activitats dels neonazis en qüestió, el que va acaparar l'atenció de l'opinió pública alemanya aquest 13 de novembre va ser el reportatge del diari Bild , segons el qual nous indicis apunten fins i tot que els neonazis podrien tenir còmplices en les forces de seguretat, que podrien estar implicades en els crims comesos pel grup Clandestinitat Nacionalsocialista o, si més no, haver estat al corrent d'ells, el que explicaria que aconseguissin actuar durant més de deu anys sense ser descoberts.

Citant a fonts governamentals -entre elles, l'expert en assumptes de política interior, Hans-Peter Uhl-, el diari alemany va reportar el decomís de documents d'identitat a la casa dels neonazis que, en general, només són obtenibles per investigadors secrets que treballen d'incògnit per al servei d'intel·ligència germànic. La ministra de Justícia, Sabine Leutheusser-Schnarrenberger, va dir que seria necessari aclarir com s'havia desenvolupat l'actuació del servei secret en el si de les organitzacions d'extrema dreta en l'última dècada, el PKG, el Gremi Parlamentari de Control, que supervisa el treball de l'Executiu i dels serveis d'intel·ligència, es dedicarà a aquesta tasca en els pròxims dies. Font: http://www.dw-world.de/dw/article/0,,15529659,00.html

Metges: de la indignació a la vaga

2011-11-13T20:28:00.000-08:00

· El sindicat Metges de Catalunya exigeix al govern tornar a la situació prèvia a les retallades

· Salut considera “inassumible” un increment del pressupost per al 2012
· El pes social i econòmic de la sanitat pública fa que es visqui amb especial tensió l'efecte de la tisorada

Barcelona - Marta Ciércoles / El punt 13/11/2011

En plena campanya electoral, els 16.500 metges de la sanitat pública estan cridats a dues jornades de vaga, convocades pel sindicat Metges de Catalunya per als propers dimarts i dimecres. Els efectes de la restricció pressupostària aplicada a la partida sanitària –un 10% del pressupost, l'equivalent a uns 900 milions d'euros– han fet de la sanitat la cara més visible de les retallades imposades pel govern. Cap servei públic ha viscut la tisorada amb la tensió que s'ha apoderat de la sanitat.

Els motius de la vaga

El sindicat Metges de Catalunya (MC) demana que el pressupost de sanitat de l'any vinent torni a la situació de 2010. Els metges exigeixen recuperar l'activitat assistencial i les condicions laborals i retributives prèvies a la retallada, un punt de partida que, segons el secretari d'estratègia i coordinació del Departament de Salut, Francesc Sancho, és “inassumible”.

A banda del perjudici que les retallades han suposat per als usuaris –més llistes d'espera, tancament de centres i serveis assistencials, etc.–, els facultatius denuncien el deteriorament de les seves condicions laborals. Mentre que als centres concertats –on s'inclouen més de 50 hospitals–, sindicats i patronals han arribat a acords que han implicat rebaixes salarials a canvi de minimitzar els acomiadaments, la negociació amb l'Institut Català de la Salut (ICS) fa mesos que està enquistada.

La direcció de l'ICS ha començat a aplicar de manera unilateral mesures com ara la reducció de la jornada d'alguns professionals i la rebaixa de les retribucions per guàrdies que els metges consideren inadmissibles. L'entitat planteja, a més, una reducció de la paga de Nadal que afectaria tots els treballadors, a canvi de mantenir els llocs de treball del personal interí. L'estancament de les negociacions a l'ICS ha estat un dels principals detonants de la vaga convocada per MC.

Suport a la vaga

El sindicat MC és l'únic convocador de la vaga de la setmana vinent. Ni el sindicat d'infermeria Satse ni els sindicats generals (UGT, CCOO i CATAC) hi donen suport. Tant CCOO com UGT no consideren que sigui el moment de fer una vaga i han acusat MC d'haver trencat la unitat sindical i haver deixat de banda el problema de la qualitat assistencial per defensar els interessos corporatius.

Més enllà dels sindicats, Salut va rebre l'anunci de vaga “amb sorpresa”, tenint en compte que les negociacions a l'ICS “encara estan obertes”. D'altra banda, malgrat que, des del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), el seu vicepresident, Jaume Padrós, apostava fa uns dies per exhaurir les vies de diàleg, res sembla indicar que la vaga pugui ser desconvocada demà.

L'experta en economia de la salut Anna Garcia-Altés considera “injustificada” la vaga prevista per a la setmana vinent. “Els metges estan posant el sistema contra les cordes”, afirma, ja que “de moment, el govern no ha plantejat noves retallades”.

El catedràtic d'economia de la UPF Guillem López-Casasnovas assegura que “la vaga suposarà una retallada més a les prestacions sanitàries que alguns professionals diuen defensar”. Per aquest expert, “cal seny, responsabilitat i un discurs positiu per oferir un escenari intel·ligent més enllà de les retallades”. Fer el contrari generarà “més desànim i més angoixa” als usuaris de la sanitat.

Temor de més retallades

Tot i que el conseller de Salut, Boi Ruiz, i el mateix president Artur Mas van garantir davant del Parlament que no hi hauria més retallades en l'assistència sanitària de cara al 2012, MC tem que l'any vinent s'apliqui una altra tisorada que afecti les condicions laborals. El sindicat sosté que la intenció del govern és reduir el pressupost de Salut un 4,8%. “Ho sabem de fonts ben informades”, assegura el president de MC, Albert Tomàs.

Des del Departament de Salut, Francesc Sancho recorda que “el pressupost encara està en fase d'elaboració” i apel·la al compromís expressat pel govern. El temor de MC –explica Tomàs– és que una altra retallada deixi sense efecte els pactes assolits als hospitals concertats i que, l'any vinent, desenes de llocs de treball tornin a estar en perill. “El govern s'ha compromès a no fer més retallades en assistència, però no ha dit res sobre el personal ni sobre les condicions laborals”, afirma Tomàs.

Tensions en la sanitat

Tot i que el govern ha aplicat retallades a totes les partides, no n'hi ha cap que hagi generat el mateix malestar que s'ha viscut en l'àmbit de la sanitat. El secretari d'estratègia i coordinació de Salut, Francesc Sancho, ho atribueix al fet que la salut és un tema d'“especial sensibilitat”, tant pel fet que afecta la totalitat de la població com pel volum de professionals que treballen en el sistema sanitari o en sectors que en depenen. Sancho admet que “l'ajustament s'ha hagut d'aplicar amb molta urgència” i considera que això “potser ha impedit que, des de la conselleria, s'expliquessin les mesures prou bé als ciutadans”.

El vicepresident del COMB, Jaume Padrós, també atribueix bona part de la tensió a una “gestió de la comunicació millorable”, ja que, segons afirma, “no hi ha informació objectiva que demostri que s'estigui produint un dèficit assistencial per culpa de la retallada”.

L'economista Anna Garcia-Altés destaca que la sanitat pública és un servei “molt valorat” pels ciutadans, motiu pel qual alguns missatges que s'han pervertit han acabat “generant molts nervis”. Albert Tomàs, de MC, recorda que el pressupost de Salut (9.188 milions d'euros) és, amb diferència, el més elevat de la Generalitat. “Retallar-ne el 10% implica perdre prop de mil milions de cop.”

La salut, un motor econòmic

Però si la retallada ha fet més mal en sanitat que en altres àmbits, també ha estat pel paper que juga el sector salut en l'economia del país. La despesa pública en salut representa al voltant del 5% del PIB català, un percentatge que arriba a més del 7% si s'hi suma la despesa sanitària privada, que és de més de 4.500 milions anuals.

Més de 200.000 afiliats a la Seguretat Social treballen en diversos àmbits del sector sanitari, tant públic com privat (un 7,3% del total d'afiliats, segons l'informe El sector de la salut a Catalunya, publicat l'any 2009 per la Cambra de Comerç de Barcelona). Es tracta del quart sector en nombre d'ocupats, molt per sobre d'altres serveis bàsics com ara l'educació.

Aquesta realitat és la que explica que “els ajustaments salarials hagin afectat molta més gent en la sanitat que en altres sectors, i això ha fet que el debat sobre la salut hagi estat molt més present en l'esfera pública”, argumenta el secretari d'estratègia i coordinació de Salut.

“De cada deu euros que es gasta la Generalitat, quatre es destinen a salut”, recorda Sancho. Aquesta despesa té un efecte multiplicador sobre el conjunt de l'economia, ja que la inversió en salut genera una gran demanda de béns i serveis, bona part dels quals (bàsicament tecnologia avançada i serveis basats en el coneixement) són, a més, d'alt valor afegit.

A més, el sector salut destaca pel seu propi valor afegit, ja que el 60% dels professionals que hi treballen són titulats superiors, un potencial que proporciona innovació i que genera constantment nou coneixement.

Pallassos detinguts i corrida de toros a Wall Street

2011-11-13T18:44:00.000-08:00

"Tant el toro com el matador van sobreviure per lluitar un altre dia."

A la punta sud de Nova York, dos pallassos van saltar les tanques de metall que protegeixen la famosa escultura de bronze coneguda com el toro de Wall Street, i van començar a provocar per escalfar la bèstia per a la torejada. Pocs segons després, la policia encarregada de protegir el toro va capturar als dos pallassos, obligant un a llançar-se a terra mentre l'altre-una dona-continuava tocant una harmònica. Amb els oficials distrets, va aparèixer un matador, en "traje de luces", que va pujar al sotre del cotxe de la patrulla, mostrant la seva capa color sang el toro, preparat per la feina.

"Em vaig preguntar si jo, un matador novell, aconseguiria sotmetre a aquesta bèstia, famosa per córrer cap a les guanys mentre trepitja al treballador." "Passés el que fos, sabia que ho hauria d'intentar," va declarar el torero d'Ocupa Wall Street. Mentrestant, el pallasso estirat a terra per la policia cridava "aquest toro ha arruïnat milions de vides." "Tot i així, ell i els seus còmplices han estat recompensats amb milers de milions dels nostres impostos, i nosaltres, que estem aquí per posar un alt a tot això, anem arrossegats per terra." "És un escàndol." Al final, els organitzadors van afirmar que "tant el toro com el matador van sobreviure per lluitar un altre dia."

L'acció va ser realitzada pel Yes Lab, del famós grup de performance polític Yes Men, provocadors dels poderosos, com a part del moviment Ocupa Wall Street.

Amb informació de David Brooks / La Jornada

Yes Lab :

Wall Street bull survives attack by matador; clowns arrested

(Clicar sobre las imágenes para ampliar)

Photos: www.yeslab.org/bull#photos
Video: www.yeslab.org/bull#video

Indignats a Mèxic:

Indignats al Món:

13 nov 2011 Marxen milers a Portugal, Alemanya i Espanya en contra de la crisi a Europa Afp i DPA
12 novembre 2011 Tres persones mortes van ser trobades en campaments del moviment Ocupa Afp
11 nov 2011 Repressió policíaca i d'autoritats universitàries contra activistes d'Ocupació David Brooks
11 nov 2011 Mor home després tiroteig prop de campament d'Ocupació Oakland De la Redacció/La Jornada
11 nov 2011 Entre crisi i protestes, pressions externes s'imposen a la democràcia a Grècia De la Redacció/La Jornada
Dj, 10 novembre 2011 GB: protesten milers contra retallades a l'educació Reuters i Afp
10 novembre 2011 Corrida de toros a Wall Street. David Brooks
09 novembre 2011 Viatge dels seixanta a la Plaça de la Llibertat; Ocupa Wall Street és ja un tema nacional David Brooks
08 nov 2011 Tot i l'amenaça de desallotjament, els ocupa marxar de cap a cap de Manhattan David Brooks
07 novembre 2011 arresta la policia de NY a 20 ocupes Afp
04 novembre 2011 Després del triomf a Oakland, els Ocupa passen a una fase més enllà de la denúncia David Brooks
03 nov 2011 A Oakland, participen milers a la vaga general David Brooks
03 novembre 2011 Veterans de guerres van a NY en suport a Ocupa Wall Street David Brooks
02 Nov 2011 entre els nord-americans, 59% estan d'acord amb Ocupa Wall Street David Brooks
31 octubre 2011 Arresten a 20 ocupes a Denver, i 50 a Portland i Austin Afp i Notimex
30 octubre 2011 Protesta de desenes de milers de "indignats" a Israel Afp i DPA
30 octubre 2011 Reprimeix la policia a manifestants que es dirigien a la seu del govern de Colorado Afp, Notimex i Reuters
29 Oct 2011 Activitats d'Ocupació Wall Street lliuren 6000 cartes a bancs de part "del 99%" David Brooks
28 octubre 2011 Per disminuir la desigualtat s'ha d'incentivar el mercat intern: Stiglitz Juan Carlos Miranda
28 octubre 2011 Ara 86% novaiorquesos concorda amb Ocupa Wall Street, segons sondeig David Brooks
Oct 2011 La desconfiança en el govern d'EU, al punt més alt de la història David Brooks
27 octubre 2011 Gairebé la meitat de nord-americans concorda amb plantejaments d'Ocupació Wall Street David Brooks
26 octubre 2011 Reprimeix la policia a activistes d'Ocupació Oakland i deté més de 23 a Dallas David Brooks
25 octubre 2011 Tot és un mateix moviment, clamen líders de la Plaça Tahrir i d'Ocupació Wall Street David Brooks
24 octubre 2011 Detenen a 130 activistes d'Ocupació Chicago Reuters i Afp
22 octubre 2011 Ocupa Wall Street i els seus ecos, els temes més seguits per l'opinió pública als EUA David Brooks
21 octubre 2011 Ocupa Wall Street evoluciona en una comunitat més permanent i organitzada David Brooks
20 oct 2011 Paralitza a Grècia "la mare de totes les vagues" contra retallades presupuestales Afp, DPA, Notimex
20 oct 2011 UE: crides d'alerta
19 octubre 2011 Ocupa Wall Street s'estén a cent ciutats d'EU, xocs amb policies David Brooks
18 octubre 2011 Entre els votants de Nova York, 67% dóna suport a Ocupa Wall Street: enquesta David Brooks
16 octubre 2011 Milers es van congregar a Nova York contra l'avarícia i la corrupció David Brooks
15 Oct 2011 Per què tenen por al moviment? David Brooks
15 octubre 2011 Triomfa Ocupa Wall Street davant l'alcalde i l'empresa que pretenien el desallotjament David Brooks
14 octubre 2011 Amenacen amb desallotjar d'un parc al campament d'Ocupació Wall Street David Brooks
12 octubre 2011 S'estén Ocupa WS a la zona rica novaiorquesa Ap, Reuters i Afp
11 octubre 2011 Protestes "anti Wall Street" ocupen més espais als EUA, amb varietat de partícips David Brooks
10 octubre 2011 American curiós David Brooks
08 octubre 2011 El descontentament social s'estén per tot EU David Brooks
07 octubre 2011 Activistes ocupen les "dos caps de la bèstia": Wall Street i Washington David Brooks
06 Oct 2011 El "99%" va marxar per Wall Street contra l'avarícia empresarial i la desigualtat David Brooks
05 octubre 2011 Ocupa Wall Street conjunta ira i diversió, elements per al gran activisme: veterà David Brooks
04 octubre 2011 Zombis recórren Wall Street, i a diverses ciutats s'estén el repudi a l'avarícia David Brooks
03 Oct 2011 Es multipliquen els suports als EUA per Ocupa Wall Street David Brooks
03 octubre 2011 American curiós David Brooks
02 Oct 2011 Se suma sindicat nacional al moviment Ocupa Wall Street David Brooks
01 octubre 2011 Sindicalistes, migrants i grups socials reforcen Ocupa Wall Street David Brooks
30 Set 2011 Sindicat del transport de NY declara el seu suport oficial a Ocupa Wall Street David Brooks
28 Set 2011 Els amos de Wall Street, lladres, gàngsters i cleptòmans: Michael Moore David Brooks
26 Sep 2011 American curiós David Brooks
21 Set 2011 Desallotjament la policia a indignats de Manhattan Agències
19 Set 2011 Manifestants ocupen ja una plaça propera a Wall Street Afp
18 Set 2011 Convoquen joves a prendre Wall Street Afp

Per més informació

Especial Indignats a La Jornada

o0o

Testimoni de supervivent de la massacre del 2 octubre 1968. Mèxic

2011-11-08T22:41:00.000-08:00

Carlos Beltrán Maciel, detingut la matinada del 3 d'octubre de 1968.

Fa més de 40 anys a la Plaça de les Tres Cultures, Tlatelolco, va ser detingut Carlos, i com ell mateix es proclama, un dels líders del Consell General de Vaga. En el monument als caiguts apareix el seu nom i edat, 27 anys, quan va ser donat per desaparegut i / o mort. Més de 40 anys en diverses presons, incloses les que ell anomena "Presons del poble", que al meu judici han de ser una mena de camps de concentració que el govern utilitza per desaparèixer presos polítics o amenaces contra el sistema. Ara, acabat de sortir del penal i amb càncer en etapa terminal, no té documents d'identificació, no té casa, no té dona ni filla perquè ambdues van morir en el terratrèmol del 85. Està sol i del Moviment del 68 només li queden els records i alguns poemes escrits a la presó. Fins a la Victòria Sempre!.

o0o

COMUNICAT @iaioflautas en solidaritat amb el poble grec #joroñaquejoroña #iaioflautas

2011-11-07T22:26:00.000-08:00

#Iaioflautas

Vam lluitar i aconseguir una vida millor pels nostres fills i filles

COMUNICAT @iaioflautas en solidaritat amb el poble grec #joroñaquejoroña #iaioflautas

Dilluns 7 de novembre de 2011

El moviment dels Iaioflautas s’estén. En els darrers dies hem participat en l’ocupació del CAP Marina de l’Hospitalet per evitar el seu tancament (#CAPMarina) i a Girona vam ocupar la seu del Departament de Salut (#OpPebrots). Cada cop som més, amb més raons i més convicció que és urgent i necessari un canvi, que està en les nostres mans. Hem estat presents des del principi, frec a frec amb altres generacions durant tots aquests mesos, a l’Estat espanyol, però també al moviment Occupy dels EUA, així com a Portugal i a Grècia, entre d’altres indrets, perquè l’agressió contra la democràcia i els drets de ciutadania és mundial.

Ara tenim un nom, @IAIOFLAUTAS, que ens ha visibilitzat. Som de la generació que va lluitar i aconseguir una vida millor per als seus fills i filles. Hem estat a tota la resposta social que s’ha anat donant contra les polítiques d’”austeritat” que ens estan imposant els banquers i els seus polítics còmplices, i que encobreix una brutal acceleració de l’acumulació de riquesa en mans d’uns pocs i la destrucció dels drets de ciutadania conquerits amb tant d’esforç. Per continuar i intensificar aquesta resposta, fem una crida als IAIOFLAUTAS a continuar impulsant accions en defensa dels nostres

drets, i a participar en una Assemblea dimarts 15 de novembre a l’Ateneu Roig (C/ Ciudad Real 25 a Barcelona) per continuar la lluita.

Avui, 7 de novembre, amb l’acció #joroñaquejoroña volem mostrar la nostra solidaritat amb el poble grec. Grècia, com Portugal, ha estat no només amenaçada, com Espanya, per seguir polítiques de destrucció de l’Estat de Benestar, sinó intervinguda per FMI, BCE i UE (troika), que dicten directament la política. El resultat és un desastre amb baixades de salaris i pensions, atur massiu, condicions sanitàries que han fet retornar la malària., etc. Aquesta intervenció ha provocat la caiguda en un 25% del seu PIB, l’equivalent a l’efecte a l’economia grega dels dos primers anys de la I Guerra Mundial. El nou “pla de rescat” que vol aplicar la UE implica més austeritat, és a dir, més patiment. Quan es va plantejar la possibilitat fa uns dies de consultar democràticament el poble grec què en pensava, la pressió va ser brutal, fins que es va abandonar la idea. Cada vegada queda més clar que la democràcia és incompatible amb els mercats financers, que tenen segrestada la sobirania popular als nostres pobles.

PERQUÈ NO ÉS CERT QUE NO ENS PORTIN PEL MATEIX CAMÍ, PERQUÈ ESTEM EN EL MATEIX VAIXELL, TOTES SOM GRÈCIA

Fem aquest acte solidari denunciant el paper de l’agència de qualificació de riscos Fitch en l’especulació amb el deute públic. Juntament amb Moody’s i Standard & Poor’s, l’activitat de totes tres és un clar oligopoli. La seva activitat se centra en avaluar els riscos existents per als inversors que vulguin finançar entitats públiques i privades, des dels Estats fins a la banca, i emeten dictàmens suposadament independents amb aquesta finalitat. Si les agències rebaixen la qualificació d’un Estat, aquest es veu obligat a oferir més interessos als inversors per col·locar les emissions de deute i poder finançar les polítiques públiques. Les tres agències tenen un enorme poder per alterar els preus en el mercat del deute, mitjançant els seus informes. Aquestes agències de qualificació de riscos són les mateixes que, fins al mateix moment d’esclatar la crisi, donaven la màxima qualificació a les hipoteques escombraria i als seus productes derivats. El problema rau en l’opacitat de les seves operacions, ja que incorren en més d’un conflicte d’interessos per preservar els seus beneficis.

LES NOSTRES VIDES O ELS SEUS BENEFICIS!

Informació relacionada:

Acció #joroñaquejoroña en solidaritat amb el poble grec
TOTES SOM GRECIA

Dos vaixells intentaran trencar altre cop el bloqueig criminal d'Israel a Gaza

2011-11-02T20:31:00.000-07:00

Redacció Sírius 03/11/2011

Dos vaixells civils, el Tahrir (Alliberament), del Canadà, i l'irlandès Saoirse (Llibertat), condueixen 27 persones de nou països (inclosos els periodistes i la tripulació), que es troben en aigües internacionals i que es dirigeixen a la assetjada franja de Gaza desafiant el bloqueig permanent i criminal d'Israel al territori palestí. Un jove activista palestí de Haifa s'ha sumat a aquesta missió internacional renovant el desafiament contra el domini implacable d'Israel a Gaza a través del mar.

El missatge que porten és el de la unitat, la rebel·lia i l'esperança, tot i les polítiques d'Israel que manté els palestins separats físicament un de l'altre. Els organitzadors de les "Onades de Llibertat per a Gaza" van decidir no donar a conèixer l'esforç amb anticipació donat els esforços d'Israel per bloquejar i sabotejar la II Flotilla de la Llibertat el juliol passat.

Els vaixells, que van salpar de Fethiye, Turquia, s'espera que arribin a Gaza el divendres a la tarda, navegant per aigües internacionals i entrant directament a les aigües territorials de Gaza, sense entrar en les aigües d'Israel. Els vaixells porten una càrrega simbòlica -30.000 dòlars en medicaments-, juntament amb un grup divers de persones, tots ells compromesos amb la defensa no violenta de la flota i els drets humans palestins.

"Israel ha engabiat els palestins a Gaza i Cisjordània, i prohibeix el contacte físic entre nosaltres. Volem trencar el bloqueig que Israel ha imposat al nostre poble", va dir Majd Kayyal, un estudiant de filosofia palestí de Haifa a bord del Tahrir. Kayyal afegí: "El fet que estem en aigües internacionals és ja una victòria per al moviment. El setge d'Israel de Gaza és insostenible i és una responsabilitat moral posar fi a aquesta injustícia".

Font:
http://electronicintifada.net

o0o

L'ombra de l'atzavara

El jutge imputa les responsables de l'intent de desallotjament de la Plaça Catalunya del 27 de maig

CONCENTRACIÓ 18 de gener. Defensem el sistema públic

Josep Prat abandona INNOVA i USP Hospitales

Josep Prat deixa el càrrec de Director General d'INNOVA desprès de presentar la dimissió

Josep Prat, el president de l'ICS, denunciat a la Fiscalia

La Casa Elizalde censura una exposició sobre la dona palestina

Villar de Cañas acollirà el magatzem de residus nuclears

COMUNICAT DE PREMSA. 30-12-2011: La CANC satisfeta perquè el cementiri nuclear no s’instal•li a Catalunya

Íñigo Fernández de Mesa. Un altre ex-Lehman dirigirà la gestió del deute

Luis de Guindos. Un ex-Lehman 'per treure el país de la crisi

Es difon més el cas del president de l'Institut Català de la Salut

"Èric and the Army of the Phoenix" (The case of Èric Bertran)

Josep Prat. El president de l'ICS lidera un gran ‘holding’ sanitari

El jutge encausa Urdangarín

¡Viva México!

Diamants de sang

Blood Coltan

El Món segons Monsanto

Documental: Viatge al centre de la selva

Pedro Morenés y Álvarez de Eulate (i els seus negocis)

Pedro Morenés Eulate

Bombas de dispersió espanyola a Líbia

Gadafi utilitza bombes de dispersió

Instalaza demana 40 milions per la prohibició de les bombes de dispersió

"IAIOFLAUTAS" prenen la Patronal de Sanitat

Els Mossos detenen 5 guàrdies civils en el marc d'una operació contra lladres d'autopistes

Que sap Google de nosaltres?

Artur Mas a Reus 15/12/2011

Guia Textil dels Altos de Chiapas

Un lloc anomenat Chiapas / A Place Called Chiapas

L'activista Mumia Abu-Jamal no serà executat

Neix l’Assemblea de la URV

Signatures. Les fronteres dels de dalt no pararan la digna ràbia que s'uneix i enforteix entre els i les de baix

Mor la soprano Montserrat Figueras, creadora de la Capella Reial de Catalunya

Palestina als nostres ulls, el 26 de novembre a Reus

Josep Prat: D'un "holding" opac a les retallades sanitàries

Goldman Sachs: “fer el treball de Déu” / Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI

Y sigue la mata dando: els nous joves zapatistes

Depressió Post-Electoral 20-N

Situació d'Alberto Patishtán i presos polítics. Chiapas

Ens enviaran monitors?

La mort de dos neonazis revela a Alemanya una trama assassina

Metges: de la indignació a la vaga

Pallassos detinguts i corrida de toros a Wall Street

Testimoni de supervivent de la massacre del 2 octubre 1968. Mèxic

COMUNICAT @iaioflautas en solidaritat amb el poble grec #joroñaquejoroña #iaioflautas

Dos vaixells intentaran trencar altre cop el bloqueig criminal d'Israel a Gaza