9 de set. 2012

Jaume Barberà: 'Per dignitat, coherència i justícia social, adéu!'

El periodista respon les 'Tres qüestions clau sobre la independència', una sèrie d'entrevistes breus

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

La independència és a totes les taules de debat, reals o virtuals, a Catalunya. Aquest Onze de Setembre encara hi pot ésser amb més pes, si es confirma que la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana aconsegueix aplegar molts milers de ciutadans per 'un nou estat d'Europa'. Per conèixer quin és l'estat de maduració i els camins de la independència, hem parlat amb una desena de personalitats de referència perquè ens exposin el seu parer sobre el quan, el com i el qui del procés. Avui respon les tres preguntes el periodista Jaume Barberà, que és director i presentador del programa 'Singulars' a TV3. 

−En quin termini és raonable que Catalunya sigui independent?
Mira, si fos per mi, la independència la tindríem demà. Des del 2008 que demano, com altres i com a últim intent, un govern de concentració a Madrid i uns pactes de la Moncloa, amb dos objectius molt clars: economia i regeneració democràtica. No tinc ara prou espai per desenvolupar aquests grans objectius, però, en forma de resum, seria nou model productiu espanyol i confederació. I una vegada més es pot constatar que l'oligarquia i la partitocràcia espanyola no pacta, imposa. Doncs, per dignitat, coherència i justícia social, adéu! 

−Com s'aconseguirà la independència?
No podrem aconseguir la independència si no hi ha una majoria de catalans que la vulguin. El que cal és que hi hagi aquesta majoria. El que ve després és secundari. Per saber si hi ha aquesta majoria s'han de convocar eleccions amb programes electorals inequívocs. 

−Qui ho farà?
Ho faran les forces polítiques que sàpiguen que el país és sempre més important que el partit. Si el president Mas no aconsegueix el que majoritàriament es va acordar al Parlament, ha de convocar eleccions. Aquesta vegada no hi pot haver rebaixes. Hem de superar la condició psicològica coneguda com 'indefensió apresa'. Personalment, voldria que la independència del meu país la declarés el Parlament.

o0o

México: El sup – Història de l'EZLN abans del 1994 (La otra Campaña)

Subcomandant Marcos (o Subcomandante Insurgente Marcos)

àudio

El sup - Historia del EZLN antes de 1994 (La otra Campaña) from Roberto Gz on Vimeo.

El
sup a Huayacocotla, Veracruz, relatant la història de l'EZLN (
Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional)
previ i durant l'alçament el 1994, fins el caminar de La Otra Campaña

(text)

A Huayacocotla, Veracruz. 26 de febrero.

Font: Enlace Zapatista

o0o

‘A un policia armat’, homenatge a Xirinacs

Arcadi Oliveres llegeix la carta (1976) de  Lluís Maria Xirinacs davant la presó Model

Per visualitzar el vídeo clicar sobre la imatge
Font: Vilaweb.Cat

L'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Angle Editorial i la Fundació Randa van fer divendres un acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs, coincidint amb els cinc anys de la seva mort aquest estiu. El president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, va llegir fragments de 'Carta a un policia armat' (vídeo), un dels textos de Xirinacs compresos en el llibre 'El valor humà de la pau i altres textos inèdits', coeditat per Angle Editorial i l'ICIP. L'acte es va celebrar davant la presó Model de Barcelona, on Xirinacs va protagonitzar una de les protestes amb més repercussió: una plantada al carrer, durant un any i mig, per reclamar l'alliberament dels presos polítics. 

Informació relacionada:

En ocasió dels cinc anys de la mort s'han programat tot d'actes per recordar el polític i activista

Xirinacs a la plaça de Sant Jaume el 2000

Vilaweb
05.08.2012

Cinc anys de la mort de Lluís Maria Xirinacs, una notícia que va commocionar la societat catalana. Per això s'han organitzat tot d'actes al país per a reivindicar la vida i el pensament del polític i activista català. Avui a migdia, per exemple, s'ha inaugurat la pedra del Memorial Xirinacs, esculpida per Jaume Rodri, al Parc de la Font dels Oms de Cardedeu, el seu poble natal.Aquesta escultura vol ésser un memorial i ha estat finançada amb aportacions populars. Durant la inauguració, l'economista i pacifista Arcadi Oliveres ha recordat Xirinacs. L’espai 31 de Cardedeu, per la seva banda, acollirà durant tota la setmana una exposició de documents, llibres i papers d’en Lluís M. Xirinacs. 

Paral·lelament, dues columnes de caminants, l'una que eixirà des de Sant Joan de les Abadesses i l’altra des de Ripoll, conflueixen avui a l'indret on van trobar el seu cos fa cinc anys, al pla de Can Pegot, a Ogassa. A l'acte de record s'hi sumaran els participants de la caminada de caràcter iniciàtic pels mites de Xirinacs i Ramon Llull a Ogassa, que va començar ahir organitzada pel Camí

Del dia 11 al dia 15 d’agost, de deu del matí a deu del vespre, la Capella de Sant Corneli convida tothom qui vulgui a participar en una 'vetlla popular de silenci en plena indignació' per recordar la lluita no violenta de Xirinacs. 

De l'amnistia a la independència

VilaWeb TV va oferir, el 29 de setembre del 2007, el documental, inèdit per al gran públic, 'Xirinacs: de l'amnistia a la independència', enregistrat l'any 2000 per Lala Gomà i Xavier Montanyà. Durant trenta minuts, Xirinacs hi parla de la no-violència de Gandhi, de la transició, de religió, de l'independentisme, etc. El mateix dia, Xavier Montanyà va dedicar el Mail Obert de VilaWeb a la figura de l'ex-capellà i ex-senador fidel als seus principis que va decidir morir l'agost del 2007.

Commoció de la societat

La desaparició sobtada de Xirinacs va commocionar la societat catalana. Moltes personalitats polítiques van destacar-ne la lluita pacífica i ferma per la llibertat i la blocosfera es va omplir de mostres de condol. El 16 d'agost, la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona va omplir-se a vessar amb milers de persones que volien acomiadar-se de Xirinacs.

El cos de Xirinacs es va trobar al pla de Can Pegot, a Ogassa (el Ripollès). Just en aquell mateix indret hi ha un monòlit en la seva memòria, que es va inaugurar el 24 de juny amb la presència de mig miler de persones, en el marc del Memorial Xirinacs.

Textos de comiat

L'endemà que es trobés el seu cos, la Fundació Randa va fer públic un text on l'ex-senador mostrava la seva disposició a passar els últims dies en soledat i on recordava, en un poema que data del 6 d'agost, que havia viscut esclau en uns Països Catalans ocupats per Espanya, França i Itàlia. També deia que es deixava morir 'per contrapuntar la covardia dels nostres líders'. A més a més, el 22 d'agost, el diari Avui publicava un article inèdit de Xirinacs, 'Cultura de mort', on hi defensava el dret de morir lliurement. Lluís Maria Xirinacs va ser triat com a personatge de l'Any 2007 pels lectors de VilaWeb. 

Notícies relacionades: