30 de nov. 2011

Neix l’Assemblea de la URV

pobleviu.cat

En front els continus atacs al model d’universitat pública en forma de retallades, intrusió d’empreses privades, establiment de criteris d’eficiència empresarial, precarització laboral del professorat, PDI, PAS i investigadors, o augment de taxes, els i les estudiants de la URV han pres consciència i han decidit crear l’Assemblea de la Universitat Rovira i Virgili. Sorgida arran de la mobilització estudiantil del passat 17 de novembre, neix amb la intenció d’aglutinar tota la comunitat universitària (estudiants, professors, investigadors, PDI, PAS) per tal de sumar esforços en la defensa i lluita per la universitat pública i de qualitat.

Per tant s’oposen frontalment a l’augment de taxes anunciat de cara l’any vinent per Artur Mas, que conjuntament amb l’augment de taxes d’enguany i a les retallades aplicades en els pressupostos de la universitat, suposen una devaluació important de la qualitat de l’ensenyament superior. Alhora que en l’actual context de crisi econòmica i amb un panorama on l’atur arriba a quasi un 10% al Principat de Catalunya, mentre que el juvenil frega el 50%, aquestes mesures són un atac directe i injustificat a les possibilitats d’accés de les classes populars a l’ensenyament públic universitari.

Entenen que la defensa de l’ensenyament públic i de qualitat no es pot deslligar de la lluita global per la defensa dels drets públics. Estudiants, professores, metges, infermers, aturats, desnonades, funcionaris… i en definitiva les classes populars són els que estan patint els atacs neoliberals d’un govern supeditat al poder econòmic.

Així doncs, fan una crida al conjunt de la societat per tal d’interconnectar les diferents lluites en un sol front.

Des de l’Assemblea de la URV denucien:

  • Que l’educació és un procés de formació integral en el qual és cabdal el pensament crític i que cal dotar dels recursos, el personal i les instal·lacions necessàries per tal de garantir la qualitat i una major socialització del coneixement
  • Que les retallades i augment de taxes suposen una devaluació de la qualitat de l’ensenyament, una elitització i la precarietització de les condicions de treball del conjunt de la comunitat universitària.

Per tot plegat encoratgen al conjunt de la comunitat universitària a unir-se a les assemblees setmanals que se celebren cada dijous a les 14:00h al pati del Campus Catalunya.

Signatures. Les fronteres dels de dalt no pararan la digna ràbia que s'uneix i enforteix entre els i les de baix

Centro de derechos de la Mujer de Chiapas protesta davant la injusta deportació de la companya DDH, Concepción Suárez.

Centro de Derechos de la Mujer de Chiapas A. C.

A la Presidència de la República
A la Secretaria de Governació a México
A la Secretaria de Relacions Exteriors
A l'ambaixada d'Espanya a Mèxic
Als mitjans de comunicació
A la Societat Civil nacional i internacional

El Centro de derechos de la Mujer de Chiapas protesta davant la injusta deportació de la nostra companya, defensora de drets humans, Concepción Suárez Aguilar el 25 de novembre, al pas fronterer de Madrid Barajas, impedint la seva participació en el Fòrum Per la Pau i els Drets Humans organitzat per Mundubat a la ciutat Basca de Sant Sebastià (Donostia).

Tot i que la companya portava seus documents migratoris en regla i que Mundubat va fer arribar a temps els requisits que justifiquen l'objecte, les condicions de la seva estada, així com la responsabilitat de les despeses durant la seva permanència a l'Estat Espanyol, a la companya se li va negar l'entrada al país.

De la mateix maner protestem pel mal acompliment de l'advocat d'ofici que se li assignà, la incomunicació, la discriminació, el racisme i burles a què va ser sotmesa durant la seva detenció.

El racisme amb què són aplicades les polítiques migratòries són, d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, formes de tortura per les circumstàncies i les condicions en què es desenvolupen, el que representa una relació de tipus colonial, que lluny de fomentar la solidaritat entre els pobles posen en evidència les polítiques d'exclusió dels països centrals cap als estats dependents amb l'aval dels seus governs.

Aquests fets obliguen al Centro de derechos de la Mujer de Chiapas a manifestar públicament les accions violatòries a drets humans dutes a terme pel govern Espanyol cap a la defensora de drets humans Concepció Suárez Aguilar.

En conseqüència, el Centro de derechos de la Mujer de Chiapas, AC, exigeix ​​als governs espanyol i mexicà el respecte als acords de reciprocitat internacional i el conseqüent respecte als drets humans dels nostres conciutadans.

Font: Enlace Zapatista
o0o

Signatures de suport
o0o

Reproduïm el text íntegre sense traduir:

Retienen durante horas y le niegan la entrada al Estado Español a compañera adherente a la Sexta

Compañer@s

El pasado 25 de noviembre una compañera adherente a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona y que participa y se organiza dentro de la Otra Campaña se le negó la entrada al Estado Español cuando se dirigía a Euskal Herria como invitada en calidad de ponente en un foro, en la denuncia explica con detalle todo el proceso que vivió la compañera.

Hacemos un llamado a las organizaciones adherentes a la Otra Camapaña y a aquellas que caminan abajo y a la izquierda a adherirse a esta denuncia pública. Interesad@s en firmar pueden enviar la firma de su organización, colectivo o persona a este correo:
redvsrepresion.chiapas@gmail.com

Las fronteras de los de arriba no pararán la digna rabia que se une y fortalece entre l@s de abajo.

El día 24 de noviembre del presente, a las 12:00 horas tiempo del estado Español, 05:00 tiempo de México en el aeropuerto de Barajas, Madrid, fue detenida la compañera Concepción Suárez Aguilar adherente de la Otra Campaña Chiapas, en un puesto fronterizo de la policía nacional española, bajo el uso de las leyes racistas y represivas de extranjería.

De este momento a las 14:30 del 25 de noviembre, en que la compañera fue conducida a un avión que la trajo de regreso a México, estuvo retenida durante 3 horas en una especie de separos para interrogatorios y posteriormente en la sala de inadmitidos de la terminal 1 del aeropuerto de Barajas, donde vivió y presenció las siguientes violaciones a los derechos humanos:
  • Incomunicación durante las primeras horas de detención. La compañera logra comunicarse a México cerca de las 8:30 horas (hora nacional), gracias a que pudo comprar una tarjeta telefónica, que le vendieron en 5 euros.
  • A todas las personas les es retenido su equipaje, no pueden cambiarse de ropa, no cuentan con artículos de higiene, incluyendo toallas sanitarias, son requisados teléfonos, memorias, usb, cámaras y hasta bolígrafos, que son cruciales para anotar datos que se puedan recibir telefónicamente para resolver su situación.
  • En la sala de inadmitidos hay una televisión permanentemente encendida, las luces nunca son totalmente apagadas esto suma a la situación de stress, ya que el cerebro humano requiere de oscuridad y silencio para lograr descanso físico.
  • Burlas, violencia psicológica y sexual en el auscultamiento y con frases como las siguientes: “Viene a un foro de derechos humanos con los vascos, jaja, esto sí que es bueno, los vascos son los que necesitan aprender que son los derechos humanos”, “seguro viene con los del partido ese”, “mira la morena que guapa está” “¿Veniste a buscar un novio español?” “nos dijeron que íbamos a transportar a 3 gatitas pero no dijeron que las gatitas estaban tan buenas”, etc.
  • Maltrato físico contra una mujer venelozana de más de 50 años de edad que fue empujada para subir a una ambulancia cuando pidió le dieran las medicinas que llevaba en su bolso y que son de un tratamiento médico prescrito por un médico en su país. Esta mujer no podía caminar rápido por el cansancio y el estrés y cuando dijo “soy una mujer mayor, no puedo ir más rápido”, le contestaron: “mujer, que no estás en un paseo por las nubes, joder, muévete ya”.
  • A otra mujer mexicana que también solicitó sus medicinas la llevan al traslado y pregunta: ¿me llevan a un doctor? Y le responden: “a tí con un veterinario tía”.
  • Los alimentos eran escasos y se encontraban en muy malas condiciones, el día en que la compañera fue sacada del Estado Español, todas las personas retenidas en la sala de inadmitidos sólo recibieron un café y un pan hasta las 14:30 en que a ella la sacan de ahí para subirla al avión. Pasan cerca de 7 horas más antes de que la compañera reciba los alimentos del vuelo, mismos que no pudo consumir en su totalidad pues el estado de estress, angustia, y falta de alimentos le produjeron trastornos digestivos.
  • Se realiza una especie de juicio express en manos de la policía, proporcionan un abogado de oficio cuyo papel principal es asegurarse de que la policía encuadre bien los requisitos para sacar a la gente del país.
  • La declaración de la compañera no fue redactada conforme a su dicho, el policía interpretaba su palabra y la redactaba a modo para coincidir con los criterios de negación de entrada al estado español. Cuando la compañera se negó a firmar, recibió palabras insultantes y un trato más agresivo de parte de los policías.
  • Durante la toma de declaración fueron bajadas a unas oficinas policiales la compañera y otras dos mujeres mexicanas, durante la toma de declaración una de ellas solicita la lleven al baño y le dicen que al terminar. Después de que la compañera Coni declara, las llevan a unas sillas para que esperen. Las 3 solicitan nuevamente ir al baño y sólo les contestan que gracias a que no firmaron ahora tienen más trabajo y que se esperen. Pasan aproximadamente 30 minutos hasta que después de pedirle al abogado de oficio que intervenga, son conducidas por un policía hacia un baño.
  • El departamento de acciones en el norte de Mundubat, organización que invitó a la compañera a su jornada en el País Vasco, envió los documentos que acreditaban el motivo de su estancia y quien cubriría sus gastos (motivos por los que le niegan la entrada) mismos que jamás le son entregados a la compañera, ni se consideran como evidencia a favor en su caso.
El neoliberalismo ha creado leyes para neutralizar los flujos migratorios a la vez que provoca la migración forzada a través de los procesos de despojo y explotación en contra de l@s de abajo. Estas mismas leyes les sirven para contar con el instrumento adecuado para impedir los encuentros de las resistencias anticapitalistas. Los defensores de derechos humanos, movimientos sociales, redes feministas, etc. que se asumen anticapitalistas fuera de la lógica de las luchas que se enmarcan en las vías institucionales como las ONGs u organizaciones que no cuestionan de fondo al sistema de explotación, despojo, represión y discriminación, nos convertimos en el blanco directo de estas políticas neoliberales de contención de las luchas.

La detención de Coni, no puede ser vista como un caso más de los muchos que ocurren a diario en los aeropuertos de Europa violando sistemáticamente los derechos humanos de l@s migrantes, es evidente que se trata de una embestida contra la presencia y la voz de una mujer de Chiapas, feminista anticapitalista y de la Otra Campaña que denunciaría en diferentes espacios la situación de violencia que prevalece en Chiapas bajo el gobierno de Juan Sabines Guerrero: la reciente escalada en los ataques a las comunidades autónomas zapatistas, la violencia de género que a diario se suscita en nuestro estado, la situación de l@s pres@s políticos y personas injustamente presas adherentes a La Otra Campaña, los despojos a las tierras y territorios de los pueblos indígenas por la implementación de los megaproyectos, etc., información que ha sido ocultada por el gobierno de Sabines bajo el beneplácito de la ONU y otros organismos internacionales que incluso lo han galardonado.

Los de arriba han desatado la crisis, los de arriba buscan paralizarnos, pero no lo lograrán.

Por ello los colectivos, organizaciones y personas abajo firmantes les decimos a los de arriba:

No nos pararán, abajo y a la izquierda la digna rabia se levanta cada vez con más fuerza y decisión de luchar.

Convocamos a todos y todas las adherentes nacionales e internacionales a manifestarse según sus tiempos y formas.
Movilicémonos en contra de las leyes de extranjería.
Contra el clacismo y racismo de los cuerpos policíacos en puestos fronterizos.
Contra la violencia de género y el abuso de poder que ejercen los cuerpos policíacos contra l@s de abajo y en particular en contra de las mujeres migrantes.
Contra la inoperancia de la embajada mexicana que deja en la indefensión a sus connacionales con lo que evidencia la corresponsabilidad del gobierno de México.

Contra el capitalismo, por la democracia, la libertad y la justicia
La Otra Campaña VA

Pese a las barreras que este sistema nos quiere imponer, con su actitud machista y racista, los colectivos, organizaciones y personas en lo individual que caminamos abajo y a la izquierda demostramos, con acciones de solidaridad como ésta, que son superables y que con rapidez nos
organizamos para hacerles frente.

Muchas gracias a tod@s por el apoyo y las muestras de solidaridad...

México

Brigada Feminista (adherente a La Otra Campaña, Chiapas)
Mujeres y la Sexta DF-Edomex
Colectivo de Mujeres Tejiendo Resistencias Adherente a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona.
Tierra Lesbik
Mundubat Delegación Chiapas
Centro de Derechos de la Mujer de Chiapas, A.C.
Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de Las Casas, A.C.
Grupo de Trabajo No Estamos Todxs (adherente a La Otra Campaña, Chiapas)
Red Contra la Represión y por la Solidaridad Chiapas. (adherente a La Otra Campaña)
Municipio Autónomo de San Juan Copala, Oaxaca, México
Comité por la Defensa y Justicia para el MASJC, México, Varios Estados.
Sector Nacional Obrero de Trabajadores de la Ciudad, el Campo, el Mar y el Aire de la Otra Campaña, México.
Frente Único Nacional de Activos, Pensionados y Jubilados del IMSS
Coaliciòn de Trabajadores Administrativos y Acadèmicos del STUNAM
Colectivo Acciòn Inteligente de Desempleados, Estudiantes y Trabajadores
Sindicato de Uniroyal
La Otra Huasteca Totonacapan
La Otra en Juaritox
Grupo Marxista Revolucionario
Promedios A.C
Koman Ilel -Colectivo de comunicación-
K'uxaelan- Colectivo de comunicación
Agencia prensa india
Tequio Jurídico A. C
Niñas y Niños en La Otra Campaña-DF México
Colectivo Educación para la Paz y los Derechos Humanos A.C.
CEPAZ DH A.C
VOCAL (Voces Oaxaqueñas Construyendo Autonomía y Libertad). Oaxaca – México
Producciones Nube Roja
Espacio social y kultural LA KARAKOLA espacio colektivo de kreación
Mariposas de Papel Ameyali

Estado Español

CGT - Estado español
La Reus, Cultural i Solidària per la Pau
CGT-Andalucía, Comité Confederal, Secretaría de Acción Social.
La Adhesiva, espai de Trobada i Acció
La Plataforma de Solidaridad con Chiapas de Madrid
Grupo IRU
Red Libertaria Apoyo Mutuo

País Vasco (Euskal Herria)
Mundubat Bilbao
Mundubat San Sebastián (Donosti)
Bizilur. Asociación para la Cooperación y el Desarrollo de los Pueblos
Plataforma Vasca de Solidaridad con Chiapas
Azkapena
Comités Internacionalistas
Paz con Dignidad Euskadi
Entrepueblos / Herriarte

Reino Unido

Edinburgh-Chiapas Solidarity Group
UK Zapatista Network

Grecia

Colectivo Espiral de Solidaridad Semilla de Resistencia (Grecia)
Asamblea de Solidarios, Anarquistas, Antiautoritarios y Libertarios. (Grecia)

Brasil

Movimiento Utopia e Luta Porto Alegre Brasil

Argentina

Ecoportal.Net, Argentina

Nueva Zelanda

Wellington Zapatista Support Group, New Zealand (Nueva Zelanda)

Personas a título individual

Mercedes Olivera y Bustamante. Feminista, Doctora en Antropología.
María Inés Roque. Realizadora de Cine Documental
Lucrecia Gutiérrez Maupoumé. Realizadora de Cine Documental
Fabiola Ixchel Muñoz Soto, Chiapas México
Yaredh Marín Vazquez
Mtra. Amaranta Cornejo Hernández
Anaïs López Méndez
Javier Garrido Miralles
Cristina Mas Serra
Santiago Mestre Miravet
Carmen Arias Rodríguez
Anna GINE MARCH
Noemi Abad
Martha B. Torres
Luis G. Iglesias
Nicte-Há Dzib Soto
Mónica Alonso San Millán
Gabriel Ramírez Cuevas, D.F
Antonio Sarmiento Galán
Adelina González Marín
Ida Ramundo
Antonio J Silano
Italia Mendez
Salvador Martí Güell
Adherentes a la Sexta Declaración de la Selva Lacandona en lo individual de varios estados.

-—

Red contra la Represión Chiapas
(RvsR-Chiapas)
redvsrepresion.chiapas@gmail.com

24 de nov. 2011

Mor la soprano Montserrat Figueras, creadora de la Capella Reial de Catalunya










Tenia 63 anys d'edat i, juntament amb el seu marit, Jordi Savall, van ser escollits l'any 2008 "artistes per la pau" per la Unesco

Diari de Girona

La soprano catalana Montserrat Figueras, especialitzada en música antiga i una de les creadores del cor La Capella Reial de Catalunya, va morir ahir a Bellaterra, segons va confirmar la Fundació Centre Internacional de Música Antiga (CIM). La cantant, de 63 anys, havia nascut a Barcelona en una família de melòmans, i estava casada amb el violagambista i director d'orquestra Jordi Savall, president del CIM, amb el qual va participar en tots els seus projectes musicals.

Des de molt jove, Montserrat Figueras va començar a estudiar cant i teatre i de seguida es va unir al grup de música antiga Ars Musicae de Barcelona, on cantaria les obres dels grans polifonistes espanyols del segle XVI, i on coneixeria a qui seria el seu marit durant més de 40 anys.

Va rebre, entre d'altres premis, el Grand Prix de la Nouvelle Académie du Disque i el Grand Prix de l'Académie Charles Cros. Des del 2003 era dama de l'Ordre de les Arts i les Lletres.

També va participar activament en CIM, una fundació dedicada a la difusió, documentació, catalogació i docència de música antiga a la qual va estar vinculada durant tota la seva vida, i que és un referent internacional per la revaloració de la música antiga interpretada amb instruments d'època.

Savall i Figueras van ser elegits el 2008 com a "artistes per la pau" per la Unesco i van ser els creadors del segell discogràfic Alia Vox, que es dedica en especial a l'edició de música antiga.



per més informació:

Montserrat Figueras i Garcia - Viquipèdia
Jordi Savall · Alia Vox

Palestina als nostres ulls, el 26 de novembre a Reus

Comença: 26/11/2011 20:00

campusreus.org noticies

Dissabte 26 novembre, 20:00h. a les 8 del vespre, a la sala d'actes del Casal Despertaferro, xerrada-debat amb:

Artiz Nafarroa, politòleg i vocal de Mashrek de Sodepau, Josep M. Navarro, antropòleg i president de Sodepau, i Montserrat Solà, antropòloga (visita Cisjordània estiu 2011).

I després, al bar del Casal: Concert amb el cantautor palestí Navil.

Exposició fotogràfica.

Especialitats gastronòmiques àrabs.

Organitzen: Sodepau i Casal Despertaferro

Josep Prat: D'un "holding" opac a les retallades sanitàries

El president de l' Institut Català de la Salut i principal artífex de les retallades sanitàries, Josep Prat, és a més el director general d'un immens conglomerat d'ens instrumentals, molts dels quals sanitaris, nascuts a Reus. Des del 2003, en que deixà de ser director general del Servei Català de Salut, Prat dirigeix de manera omnímode un opac holding municipal reusenc, Innova Grup d'Empreses SA.

Font: Alfons Quintà / diaridegirona.cat24/11/2011

A la imatge: Josep Prat Domènech.

Innova i Prat estan en el centre d' un complex entramat centrat a Reus però estès incomprensiblement fins a la frontera amb el País Valencià. Aquest conjunt és d'una gran utilitat general per entendre com i des de què es vol retallar i recompondre la sanitat pública catalana, atès que la conselleria no ho ha exposat. Per això l'anàlisi de l' insòlit entramat creat per Prat, persona que ha concebut i vol executar les retallades sanitàries, és d'interès per Girona i per tot Catalunya. Davant el silenci oficial, pot resultar ser la millor manera de preveure què es pretén. Reus volia assumir la capitalitat sanitària d'una gran àrea. Però tot indica que Prat mitjançant Innova ha creat un entramat opac, molt car i ara en una situació econòmica que pot resultar ser molt preocupant.

Sembla increïble, però Innova té tres vegades més pressupost municipal específic que tota la resta de l'Ajuntament, que disposa d'un pressupost de 111 milions d'euros. En canvi, el pressupost l'específic del holding municipal citat és de 335 milions d'euros, és a dir 55.610 milions de pessetes. El continent (l'Ajuntament) té tres vegades menys diners que una part del seu contingut (Innova). És un fet sense parió a Catalunya. Hi ha una gran opacitat. Regidors de Reus manifesten ignorar-ho tot d' Innova. No saben quin és el seu endeutament -gran tema- ni tampoc quant cobra Prat, en tant que director general d' Innova. Com a president de l' ICS Prat tampoc té sou, només dietes. Està acreditat que Prat és propietari de diversos béns immobles.

El 2010, després de dos anys de crisi mundial, l'alcalde socialista, Lluís Miquel Pérez, declarava insòlitament que a Reus "tenim el segon pressupost municipal de Catalunya, només superat per Barcelona". Barcelona té 1.600.000 habitants i Reus 109.000.

Entramat opac

La descripció, entre cofoia i vaga, de la finalitat d'algunes empreses d'Innova fa pensar que hi ha força fum. Altrament, Reus seria el centre del progrés tècnic i científic mundial, en particular el sanitari. La cosa va en sentit contrari: en algunes empreses no queda clara la seva realitat pràctica. Regidors de la CUP i del grup Ara Reus reclamen infructuosament conèixer l'estat real de totes les empreses (de les quals diuen que no saben ni tan sols el nombre) i efectuar en totes elles auditories de gestió.

L'arribada al consistori, el passat maig, d'aquests dos grups ha estat crucial. Però l'embolic s'havia anat creant al llarg de molts anys. Fins aleshores CiU, PSC, ERC, PP i IC assumien el que fos, amb l'argument que Reus havia de ser l'avantguarda en sanitat. Una altra dada és que Prat sempre ha tingut una diguem-ne bona entesa amb les cúpules sindicals locals (en especial les sanitàries) de CCOO i UGT.

Fa dos mesos l'alcalde Carles Pellicer (CiU) anuncià una auditoria de gestió a quatre empreses del conglomerat Innova. El temps ha passat i d'auditories res de res, diuen uns regidors.

Fonts municipals han expressat a aquest diari que "com a catalans, ens esgarrifa el gran domini que avui Prat posseeix sobre la sanitat catalana. Com a reusencs, no entenem que es deixi a Prat imposar el seu desastre sanitari, basat en ens instrumentals, extremadament opacs. Voldríem parlar-li els peus perquè aquí deixarà una herència horrible. Però ens costa oposar-nos-hi perquè se'ns amaga informació clau"

Ningú a Reus no ignora la immensa força de Prat. Hi mana de manera absoluta. Això permet recordar el que afirmen alts funcionaris de la Conselleria de Salut, segons els quals qui mana a la conselleria és Prat, no pas el conseller Boi Ruiz.

Cal tenir present que Prat és membre del consell d'administració de la filial espanyola de la multinacional United Surgical Partners (USP), la principal empresa privada de sanitat d'Espanya, ben present a Girona i a Barcelona, entre altres llocs. També és membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, presidit pel mateix Artur Mas.

Ara, a més, es pot revelar que Prat és accionista de la immobiliària Wanplais, amb seu al passeig de la Bonanova de Barcelona. Les operacions de construcció dutes a terme per Prat, des d' Innova, són infinites. Algunes estan aturades i han generat grans problemes econòmics a Reus. Prat va arribar a la multinacional USP de la mà del banc britànic Barclays, que ara està afectat per l'aturada de les obres de construcció d'un gran centre comercial a Reus.

Totes aquestes dades estan confirmades. Ara bé, Prat no ha lliurat oficialment a l' Ajuntament de Reus -com hi està obligat per llei- la còpia de la liquidació de la declaració de Renda corresponent al 2010. Ja han acabat els terminis legals per efectuar-ho.

Paradoxalment, a finals de l'any 2010, Innova declarava tenir beneficis i també 22 milions d' euros de reserves. Els regidors consultats creuen que ara hi ha moltes pèrdues. Però no tenen informació precisa respecte a la situació interna de les empreses del holding Innova. Tot plegat sembla enfortir la presumpció de que Prat no vol, ni sap, crear una sanitat més barata, sinó més cara, més ineficient, més discriminatòria i certament interessant per a personatges com Prat.

Informe negatiu

Un informe del secretari general de l'ajuntament de Reus, de data 27 d'octubre i del qual aquest diari en té un exemplar, ha dictaminat que "la negativa a facilitar informació" (sobre una empresa de Innova) "es contrària a les disposicions legals". Ara, finalment, l'Ajuntament haurà de donar a conèixer la situació de totes les empreses d'Innova o bé els regidors tenen la via oberta a reclamar-la en instàncies judicials. Un camí o l'altre afectarà la seva manera d'obrar de Prat i a la seva voluntat -més severa que la de ningú- de retallar la sanitat pública.

En l'entramat d' Innova hi ha 17 o 18 Societats Anònimes Municipals (una barbaritat: a Barcelona n'hi ha 24 i les estan reduint), les quals participen majoritàriament o minoritàriament en el capital d'infinitat d'ens, ben variats. Unes fonts parlen d'un total de 40, altres de 50. Si malgrat l'informe del mateix secretari general, l'alcalde manté l'opacitat es pot trobar amb una justificada acció judicial. Què farà llavors Mas? Mantenir a Prat com a cap de fet de la sanitat catalana?

En l'origen llunyà de tot plegat hi ha una voluntat cívica reusenca d'esdevenir una capital sanitària més important que no pas Tarragona. Respecte a les terres de l' Ebre això es va assolir, si bé en termes i maneres molt específics.

Algú pogué prendre's aquella voluntat per una invitació a tirar pel dret, pensant també en si mateix, en el grau que fos, o bé en els interessos reals dels partits, quant a control social i finançament.

Informació relacionada:

Dos càrrecs amb elPSC i dos amb CiU.

A Reus, Prat exerceix legalment dos càrrecs. El de director general de l' ajuntament (pel que pot percebre uns tres mil euros mensuals) i, a la vegada, el de director general del holding municipal d'empreses, Innova, amb un sou desconegut fins i tot pels regidors. Ambdós càrrecs els ha ocupat tant amb ajuntaments dominats pel PSC i com per CiU. Després de les municipals de maig, (guanyades a Reus per CiU) Prat va reassumir els dos càrrecs que ja ocupava amb el PSC. La reassumpció del càrrec de director general de l' ajuntament per Prat es va dur a terme sense efectuar un concurs públic, com hi obliga la llei. Ara l'Ajuntament de Reus té un endeutament oficial de 137,5 milions d'euros (22.825 milions de pessetes). Ja en el passat juny, el dèficit municipal d'enguany era, segons informe de l'interventor, de 13,5 milions d'euros. Innova hi té una bona part de culpa. Alfons Quintà barcelona.

Més informació:

La sanitat catalana, privatitzada furtivament
Alfons Quintà / diaridegirona.cat 25/10/2011

El Diari de Girona treu les vergonyes d'Innova i titlla el holding reusenc "d'opac"
L'article també acusa al director d'Innova, Josep Prat, de ser un dels interessats en privatitzar la sanitat a Catalunya. Guillem RS / delcamp.cat 24/11/2011

Goldman Sachs: “fer el treball de Déu” / Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI

Goldman Sachs: “fer el treball de Déu” / Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI. Articles d’opinió de Jordi Martí

Goldman Sachs: “fer el treball de Déu”

No crec en conspiracions planetàries ni en trames mundials de malèfics que manen des de l’ombra més que no pas els que posen la cara com a suposats “amos”. De la mateixa manera, però, no crec tampoc en tantes coincidències i menys encara que una crisi d’aquesta magnitud que envia a la misèria i a la mort, dia rere dia, milions de persones no tingui culpables o com a mínim, responsables. Per això assenyalo aquestes coincidències i curiositats i les continuaré assenyalant aquí.

Als Estats Units d’Amèrica, Goldman Sachs és ben conegut, no només per ser un dels causants de la crisi econòmica que el món sencer passa ara mateix sinó, sobretot, perquè ha esdevingut també un dels màxims beneficiaris d’aquesta mateixa crisi. I no beneficiari per casualitat sinó perquè si manes prou sempre pots muntar-t’ho perquè els mecanismes econòmics dependents de l’Estat et beneficiïn, fins i tot si ets ultraliberal com ells mateixos són i odies l’Estat. No és per casualitat que se’ls anomeni “Govern Sachs”.

Així, el secretari del Tresor de Clinton, Robert Rubin, responsable de la total desregulació financera, venia de Goldman Sachs. El va succeir, ja amb Bush, Hank Paulson, prèviament president executiu de Goldman Sachs i membre del Directori de Governadors del Fons Monetari Internacional; va ser qui es va encarregar de transferir als estats el deute podrit dels bancs durant la crisi financera i també se l’acusa de ser una peça clau a l’hora de deixar caure el banc d’inversions Lehman Brothers, un dels màxims rivals de Goldman, la caiguda del qual, junt amb les hipoteques subprime s’apunten com a desencadenants de la crisi capitalista mundial actual. Ja sigui per implicació o per omissió, aquests alts càrrecs econòmics està clar que han estat jugadors de primera fila en el desenvolupament de la situació de crisi total d’ara mateix i sobta moltíssim que cap ni un dels implicats hagi estat acusat formalment de res. Bé, sobta si pensem que els delictes i fer anar malament milions de persones hauria d’estar penat molt més que ho està el petit furt o els robatoris sense violència. No és el cas. En aquest terreny, també, els riquíssims i poderosíssims ho tenen tot lligat i ben lligat. I entre els lligams evidents, públics i coneguts, per exemple, el finançament de la campanya que va portar Obama a la presidència dels EUA.

Aquestes i altres informacions apareixen a un dels dos llibres de què ara mateix disposem per entendre com és i quina cara té aquest amo del món que existeix del de finals del segle XIX però que mai havia tingut tan poder com ara mateix. Es tracta d’”El banc. Com Goldman Sachs dirigeix el món”, disponible en espanyol i en francès però encara no en català. És obra del periodista francès Marc Rocha i a banda d’haver guanyat el Prix du Livre d’Économic, al millor assaig econòmic de l’any, crec que hauria de ser lectura obligatòria per a qualsevol persona que vulgui entendre on som i qui ens hi ha portat. De les preguntes sobre el futur que ens espera, potser millor no fer-nos-les ara ja que estem en època de canvis i vés a saber qui o què prendrà aquest poder que ara té Goldman Sachs en les properes hores, dies o anys. En tot cas, potser seria bo de recordar les paraules de l’actual president del banc, Lloyd Blankfein, a qui li agrada dir que ell s’encarrega de fer “el treball de Déu”.

---------------------------------------------------------------------

Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI

Europa, novembre del 2011. En pocs dies, després d’intenses setmanes d’amenaces en forma de casuals caigudes de les borses i de negació explícita del dret a decidir quan es tracta d’economia, la Unió Europea ha vist com “els mercats” dictaven qui havien de ser els nous caps de dos dels seus estats. Grècia i Itàlia ja tenen nous primers ministres i, no ens hauria de sorprendre però sí repugnar-nos, són homes de Goldman Sachs. Finalment, els polítics ja no obeeixen el poder econòmic perquè ara és el poder econòmic qui ha pres les regnes dels estats.

D’una banda, tenim Lucas Papademos, que va ser governador del Banc Central Grec entre 1994 i 2002; i, per tant, va participar en la falsificació dels comptes de l’Estat grec al costat de Goldman Sachs. S’han acabat els mitjancers, els polítics d’un partit o de l’altre que feien d’intermediaris de les decisions dels amos. Ara, manen directament. Alhora, el nou govern grec inclou, per primera vegada des de la dictadura dels coronels, membres de l’extrema dreta. Una bona mostra pràctica de com els ultres del liberalisme no tenen cap mena de dubte, a través dels governs de “concentració nacional”, a l’hora d’abraçar el feixisme i de netejar la imatge i donar prestigi social als qui connecten directament el país amb l’anterior dictadura, aleshores militar.

D’una altra banda, el nou primer ministre d’Itàlia, Mario Monti, és assessor del mil vegades anomenat banc nord-americà des del 2005, però no només. El seu currículum no té palla, és tot gra fort. Amb 68 anys, ha estat comissari europeu i director de la Trilateral, el lobby ultraliberal fundat per Rockefeller al 1973. Alhora, també és membre del Club Bilderberg, al qual cada cop més gent qualifica de “govern mundial a l’ombra”. Li haurem d’estar agraïts per haver fet fora l’odiat Berlusconi? No cal, amb el temps i sense tant d’espectacle si analitzem bé què fa i què farà en tindrem prou odiant-lo a ell. Perquè la seva feina està ben clara: desmuntar tot l’estat del benestar i fer-ne negoci i diners per als amics i amigues.

El Poder capitalista s’està reinventant davant dels nostres ulls, i ho fa amb una rapidesa que no ens deixa espai per a la reflexió ni per a la contesta social. El pensament, exterminat i relegat a la consideració social d’excentricitat inútil, s’escapa com pot per sobreviure en els boscos dels llibres. Monti assegura que plegarà quan calgui, quan s’acabi la crisi i com ja ens deia Orwell: “el sistema és la crisi, la crisi és el sistema”.

No hi ha sortida davant d’aquests cops d’estat amb forma acceptada per la majoria i sense sang vessada? Doncs sí, n’hi ha però costa. Tenim la llibertat que ens dóna veure la realitat i explicar-la, anomenar-la, conèixer-la i intentar transformar-la. Costarà, però com sempre: podrem si volem. Ara bé, que ningú deixi de pensar que ara serà encara més complicat, tot i que alhora més necessari. Totes aquelles que quan eren joves o no tant preguntaven als seus antecessors com era possible que no s’haguessin implicat en la lluita antifranquista, ja es poden calçar, perquè si ara no lluitem els que vinguin després ens diran exactament el mateix. Cal que ens enfrontem a cada una de les dictadures que imposen i imposaran, perquè no són tecnocràcies, tal com les anomenen ells i la seva premsa, són dictadures! I com a tals les hem de combatre.

* Jordi Martí és periodista, professor i militant de la CGT de Tarragona

Y sigue la mata dando: els nous joves zapatistes

Fototoreportatge

Y sigue la mata dando: els nous jóvens zapatistes
Fotografia blanc i negre: Simona Granati
Fotografia color: Ricardo Trabulsi
Text: Hermann Bellinghausen
Música: Contra el poder. Pedro Guerra


Desinformemonos

23 de nov. 2011

Depressió Post-Electoral 20-N


Crec que s'escau començar amb la banda sonora del NO-DO, després dels últims esdeveniments.

Celebracions de joia a Madrid diumenge passat 20-N
poc ha canviat des de fa 36 anys

Diumenge passat 20-N, els mitjans ens informaven minut a minut dels resultats a peu d'urna, des de l'estudi central, l'estudi mòbil al carrer ... tot mentre ens les anaven engaltant, retallades a tort i a dret durant una campanya electoral esperpèntica que ens costa un caleram a la societat civil, tant si participes o no. Evidentment no podien fer públiques aquestes retallades (en diuen mesures) en plena campanya, així ho han reconegut. Saben que molts dels que els van donar la confiança, no els l'haurien donat.

Per altra banda, casualitat o no, la coincidència de la data, tot apunta que la memòria és feble o ens la volen esborrar i això pinta que tirem enrere. No vaig veure ni llegir cap mitjà que recordés aquella data de fa 36 anys en que va passar espero que a pitjor vida el criminal dictador. No és que hi tingui una especial devoció, crec que és just i necessari no perdre la memòria històrica. I ara més que mai.

Cada any, quan arriba aquesta data no se m'oblida, sempre em ve a la ment un poema "Final!", creat la mateixa nit de la seva mort, l'autor és en Joan Brossa, sorprenent amb la senzillesa i simplicitat amb què en uns pocs mots pugui sintetitzar tant i descriure'l tant bé. Millor us el copio i pego a que jo m'enrotlli.

Final! (Joan Brossa)

Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

---

Buff, és quedà descansat. Bé, doncs aquí la tenim interpretada per un cantaor com la copa d'un pi. Miguel Poveda, (Barcelona, 1973) cantant de flamenc català El poema "Final!" està inclòs al seu disc Desglaç.

Aquí la prova:

Cantant de flamenc i intèrpret d'altres gèneres musicals amb els que enriqueix la seva trajectòria artística en una experimentació constant dins la seva obra, gèneres com la copla, el tango, el bolero o el fado no li son aliens, encara que el flamenc sigui des dels seus inicis la seva música de partença, deixa la seva pròpia petjada amb arrel flamenca en la interpretació d'altres tipus de músiques.

Poveda s'interessa per anar més enllà de la imatge tòpica del cantautor típic i s'endinsa en altres terrenys artístics que no sempre són ben vistos pel món del flamenc més ortodox. Mostra del seu interès per cercar l'art en altres gèneres musicals són les seves nombroses col·laboracions amb altres artistes de disciplines ben diverses, treballs que donen a conèixer la seva veu a uns altres públics no habituats al flamenc.

Pel seu origen català, nascut a Barcelona, passa la seva infantesa i adolescència a Badalona, amb pare de Múrcia i mare de Castella-La Manxa, sense cap ascendència andalusa, trobà més dificultats en els seus inicis que gràcies al seu talent finalment aconsegueix vèncer per a créixer artísticament com a cantautor des de Barcelona. Comença a cantar el 1988, però és en el 33 Festival Nacional del Cante de las Minas de La Unión (Múrcia) de 1993 quan és reconegut el seu valor artístic a un nivell més professional. Després del seu creixement artístic i personal, el 2003 trasllada la seva residència a Sevilla per ser més a prop de les fonts de l'art flamenc, sense oblidar Catalunya en la seva trajectòria musical, com ho demostra posteriorment amb el seu disc Desglaç. Més informació a wikipedia.org

Bé, ara tornem a tocar de peus a terra i fem cinc cèntims de tal com ha anat la "cosa".

Repassant els mitjans destaquem algunes noticies:

Divendres 18-N



L'Assemblea Popular de Reus ha empaperat avui les seus del BBVA (a la imatge), Santander i La Caixa, situades en l'entorn de la cèntrica plaça Prim de la ciutat, amb pamflets en els que convidaven els ciutadans a votar els banquers, que són, en la seva opinió, "els que realment manen".


Dissabte 19-N

El passat dissabte 19 ens comunicaven que els diputats italians deixaran de percebre la pensió "vitalícia", mentre aquí fèiem veure que reflexionàvem.

Diumenge 20-N

Dades i més dades que aquí no les posarem, ja hi ha molts mitjans que ho han fet, però en trobem algunes de força interessants evidentment a la xarxa, no als mitjans massius.

8 coses sobre el 20-N que NO ens van explicar els telenotícies:

1 .- El 20-N Rajoy va obtenir 458.642 vots menys que Zapatero el 2008
2 .- El 20N Rajoy va rebre el suport de 3 de cada 10 espanyols amb dret a vot. El 30,1% exactament.
3 .- El 20N Rajoy va rebre el suport de 12 de cada 100 bascos amb dret a vot.
4 .- El 20N Rajoy va rebre el suport de 13 de cada 100 catalans amb dret a vot.
5 .- L'únic diputat per la Ciutat de Melilla va ser per al PP. Només el van votar 3,4 de cada 10 Melilla amb dret a vot.
6 .- El gran triomf popular a Madrid: 63 de cada 100 madrilenys amb dret a vot no van votar al Partit Popular.
7 .- En el gran feu popular, València, el 61% dels valencians amb dret a vot, no van votar al Partit Popular.
8 .- 80 de cada 100 catalans han donat l'esquena a CiU, el partit que està tancant els hospitals.

És evident que tot depèn del l'objectiu i l'angle de com es miri. Alguna cosa no acaba de rutllar.

o0o

Dilluns 21-N

Ressaca ...

El patriotisme de Mariano Rajoy

Marco Roitman Rosenmann / La Jornada 2011.11.21

El futur president de govern a Espanya, Mariano Rajoy, és una persona singular. Vilipendiat en el seu partit, amb detractors en la seva direcció nacional i el nivell d'acceptació pels espanyols no arriba a l'aprovat, s'alça amb el triomf i la majoria absoluta.

Sense haver fet res per merèixer-ho, serà el nou inquilí de la Moncloa. Els votants del PSOE li van donar l'esquena al seu candidat. Rubalcaba no va ser capaç de convèncer els defraudats i el gairebé milió i mig dels seus votants es van quedar a casa, augmentant en cinc punts l'índex d'abstenció. La resta de vots que se li escapen ha anat a parar majoritàriament a l'esquerra. Cap novetat, els resultats eren previsibles i la majoria absoluta també. Segir llegint ...

Dimarts 22-N


Només 48 hores després que CiU guanyés per primer cop unes eleccions generals al Principat (convertides en un referèndum sobre les retallades aplicades per l’executiu català), el president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat aquest dimarts que hi haurà una reducció de les retribucions dels empleats públics aquest 2012, si bé no l’ha precisat. Llegir més ...

o0o

Pedro Olalla: Diguem no!



Entrevista a Pedro Olalla, filòleg, hel·lenista i actualment professor a la Universitat d'Atenes. Olalla és extremadament dur i crític i diu ben clar que els que controlen el poder financer s'estan apropiant del poder polític a través del deute dels estats.

Per Pedro Olalla, el que ha passat a Grècia no és només cosa dels grecs, és una amenaça per a tothom.


L'indigna el discurs polític i mediàtic dels països europeus, Espanya inclosa, que diuen "nosaltres no som com Grècia"; titllen els grecs de poc treballadors i diuen que es mereixen el que els està passant. Per ell, la crisi no és altra cosa que un atac econòmic organizat pels poders financers, i defineix el deute com un producte dissenyat com a arma de sotmetiment dels ciutadans.


Una perla de document
o0o

Dimecres 23-N

Guaita quines confiances, quanta generositat en temps de retallades.

Austeritat, sí, però no igual per a tothom. Perque mentre Artur Mas no para de retallar en temes com la sanitat i reclama sacrifici als ciutadans, set als càrrecs de la Generalitat que exerceixen com com a caps de gabinet dels delegats en els àmbits equiparables a les vegueries han vist incrementat el seu sou en 12.000 euros bruts l’any (fins a sumar 60.000 euros, si atenem a les xifres més conservadores fetes públiques en diversos mitjans). Entre ells el de Tarragona, el periodista procedent de Canal Català, Joan Martínez. La decisió, que fa grinyolar la coherència del discurs de l’executiu convergent, es posa en pràctica a partir de l’augment de l’escala funcionarial dels caps de gabinet i es justifica pels estalvis aconseguits en les delegacions territorials gràcies a la reducció de presència territorial d’alguns dels departaments. Ara bé, la pregunta és òbvia: comptat i debatut, quant s’estalvia realment al final? I més si tenim en compte que la mateixa Generalitat ha ajornat l’aplicació de la llei de vegueries. Alhora, i per poder tenir elements comparatius que ajudin a valorar la pujada, cal tenir present que el cap de gabinet del delegat de govern a Tarragona cobrarà més que l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, que tenia un sou de 64.000 euros abans de retallar-se’l en un 10% arran de la decisió del govern central de reduir el salari dels funcionaris.

Segons es reflecteix en diversos mitjans d’informació, entre ells ‘El Periódico’, tots els beneficiats per aquesta contradicció del discurs de Mas “són personal eventual i van ser contractats com a càrrecs de confiança. Estan adscrits al Departament de Presidència i bàsicament la seva funció és coordinar la tasca dels delegats territorials”.

o0o

Té pebrots la cosa trobem al mateix mitjà i al mateix dia una altra noticia que ens diu: El Govern reconeix que va amagar les retallades durant la campanya electoral. Recordem aquella dada "8 .- 80 de cada 100 catalans han donat l'esquena a CiU, el partit que està tancant els hospitals". És creuen legitimats amb aquestes dades per imposar el que els mercats "ordenen".

El Govern reconeix que va amagar les retallades durant la campanya electoral

Tarragona21

Francesc Homs, portaveu del Govern de la Generalitat, ha afirmat aquest dimecres a RAC 1 que no es van presentar els pressupostos abans del 20-N perquè les retallades anunciades “necessiten de grans consensos” i en campanya electoral haurien estat “una bomba de rellotgeria” per al debat parlamentari. Una forma com altra de reconèixer que el Govern tenia preparades les retallades i que no van voler anunciar-les durant la campanya per les conseqüències electorals que podrien haver tingut per a CiU durant les eleccions del passat diumenge.

Les declaracions d’Homs no acaben d’encaixar amb el que va afirmar ahir dimarts Artur Mas, quan va assegurar que el Govern català “en el seu conjunt” no coneixia les noves retallades i que per als seus membres ha estat una “sorpresa”. De fet, el conseller de Salut, Boi Ruiz, unes setmanes abans de les eleccions, tampoc va descartar que de cara al 2012 es tinguessin que tocar sous dels treballadors públics, com finalment acabarà passant.

Homs ha justificat les noves mesures i s’ha mostrat “orgullós” d’estar en un país “que pren la iniciativa” sense esperar a que li diguin què ha de fer, en al·lusió a altres regions de l’Estat. Ha recordat que a altres països europeus amb millor situació econòmica, retallades d’aquest tipus ja s’han dut a terme. En aquest sentit ha dit que s’ha de triar entre “el model andalús” i “el model alemany”.

Avui, ja no serien 80, ens serien un grapat més.

Mas era el beneficiari dels fons evadits pel seu pare a Liechtenstein

El jutge Pedraz ha arxivat un delicte fiscal del pare d'Artur Mas en considerar que ha prescrit. El líder de CiU era un dels beneficiaris dels fons evadits pel seu progenitor en Liechstentein i Suïssa, on durant 24 anys va mantenir dues comptes opacs amb gairebé dos milions. Llegir més ... (ojo! les fonts no són de massa fiar, tot i que la noticia existeix)

Comencen a fer els deures

Rajoy explicarà els seus plans econòmics a Merkel i Sarkozy en dues setmanes

o0o

Els voltors sobrevolen la presa, o la poca carronya que resta de la difunta democràcia.

Aznar posa deures a Rajoy per al 21-N
Aznar ha advertit que "Espanya no té temps per a cent dies de cortesia" o per a una lluna de mel electoral per la "fallida" a la qual, segons Aznar, l'ha portat el PSOE.

Rato es reuneix amb Rajoy a Gènova
La trobada suscita tot tipus d'especulacions, ja que Rajoy està conformant l'equip que formarà part del seu proper Govern.

Un tecnòcrata amb un llarg currículum al servei dels mercats. Va ser premiat al juny de 2004 siguent nomenat Director Gerent del Fons Monetari Internacional (FMI)

I els "sindicats"? és despengen una mica tard o és que fins ara han esta fent el joc. Qui us ha vist i qui us reconeix, CC OO i UGT
Els sindicats carreguen contra l'anunci de noves retallades al País Basc i Catalunya

o0o

La resta del món, doncs el tenim ben embolicat, indignats d'aquí i d'allà despleguen imaginació i creativitat.

La història després de les batsenyals del 99%

Milers marxaven cap al Pont de Brooklyn quan van veure aparèixer sobre un gegantí edifici una projecció estil Batman que deia: "99% / Prova de micròfon! / Mirin al seu voltant / són part / d'un aixecament global / som una crida / des del cor / del món / som imparables / altre món és possible / feliç aniversari / # moviment ocupa / ocupa Wall Street / (una llista de ciutats, estats i països) / ocupa Terra / anem guanyant / és el començament del començament / no tinguin por / amor ". Va passar en culminar el dia de mobilització nacional per commemorar els dos mesos d'Ocupació Wall Street, el 17 de novembre. El bloc Boing Boing entrevistar Mark Read, creador de les projeccions. Llegir més ...

o0o

De fet, actualment els cops d'estat ja no són militars, ara son tecnocràtics, de tal manera ho em pogut veure a Grècia i Itàlia. Excepte a Egipte que encara utilitzen el vell sistema per imposar el "Deu" Mercat.

Ens governen els "mercats", i n'han fet dels polítics els seus titelles i executors.

Avui, Rajoy comença a rebre els banquers

Com diu l'amic Roitman: "Corren mals temps per a la democràcia, encara que sigui la representativa, l'estat de salut ja era precari. Franco tenia raó, va deixar tot lligat i ben lligat. En el patriotisme hi ha la solució a la crisi. ¡¡Arriba España, Una, Grande y Libre!!"

Això no és democràcia

13 de nov. 2011

Situació d'Alberto Patishtán i presos polítics. Chiapas

En el Centre Federal de Readaptació Social de Sinaloa, Alberto Patishtán rep la seva primera visita

Font: Chiapas Indymedia

El passat 8 de novembre, Gabriela Patishtán va estar en Guasave, Sinaloa, i per espai de 20 minuts va tenir oportunitat de veure a Alberto Patishtán. Així explica com va ser la primera visita que va tenir el company:

Gabriela Patishtán.

Informe Gral de la visita.
Bloc sobre la visita a Alberto Patishtán al penal de màxima seguretat en Sinaloa.

Els presos que ocupen les presons federals són els sentenciats per un delicte federal, els que estan subjectes a investigació i els sentenciats que estan en procés d'apel·lació de les seves sentències.

Oficialment tenen com a objectiu fer complir les penes privatives de llibertat a interns considerats d'alta perillositat, en un règim de màxima seguretat i estricte afecció a la legislació aplicable ... Com clar exemple de la criminalització social, com a delinqüents d'alta perillositat van ser tractats Ignacio de la Valle , Felipe Álvarez i Hèctor Galindo, després dels fets del 3 i 4 de maig a Atenco. Així van ser considerats també els germans Cerezo o Gloria Arenas i Jacobo Silva, presos per qüestions polítiques. I ara Alberto Patishtán.

La presó política que van viure va tenir tots els elements d'aquest tipus de presó a Mèxic i al món: detenció il·legal, desaparició per diversos dies, tortura, irregularitats processals ... Tots ells i ella van recobrar la seva llibertat després d'anys d'injusta presó, i saben molt bé per què lluny de tractar-se de centres per a la reaptación social s'han de considerar penals d'extermini.

Comitè Cerezo.

La informació sobre Ceferesos està restringida. La gent no es pot acostar més enllà de cert perímetre de distància no pot fer fotos .... Una política del govern és que poden moure als presos indiscriminadament a on vulguin, reubicar-los en qualsevol dels ceferesos del país i poden ser canviats a discreció de les autoritats sense que donin cap tipus d'explicació.

Mantenen a les persones recloses 23 hores a les seves cel·les per la més absoluta ociositat, amb el clar objectiu de destruir la seva consciència, destruir física i psicològicament.

Glòria Arenas, referent al trasllat de Patishtán apuntava a una represàlia contra el moviment i explica que els ceferesos busquen acabar psicològicament amb la persona:

Gloria Arenas.

El règim també és molt més agressiu per a la persona presa i la seva família, que és despullada i revisada de cap a cap, en tots els orificis, obligada nua a posar-se a la gatzoneta, entre d'altres, i qualsevol reclam de qualsevol tipus, redunda en un càstig per al pres del que mai avisen a la família.

Jacobo Silva dóna una idea del que li està tocant viure ara a Patishtán:

Jacobo Silva.

Recordar que Alberto Patishtán, va ser traslladat el 20 d'octubre al penal federal de Guasave, Sinaloa, a més de 2.000 quilòmetres de San Cristóbal de las Casas. Per a la família, va començar el viacrucis de tractar d'arribar allà i aconseguir entrar.

Fayba parla sobre la vaga de fam, la situació d'Alberto Patishtán, la carta pública a Calderón i Sabines i la situació a les comunitats zapatistes

Víctor Hugo López, director del Centro d'Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas, fa una valoració de la vaga de fam i dejuni que van emprendre els companys i la companya injustament presxs en els penals de Sant Cristóbal de les Cases, Motozintla i Cintalapa i de l'actitud que ha mostrat el govern davant aquesta acció que va posar en situació d'extrema gravetat a diversos dels companys, que finalment van desistir de seguir endavant amb la vaga després de 39 dies, sense negociar res a canvi i amb una lluita per endavant en la defensa dels drets de les persones recloses.

També explica la situació actual del company Alberto Patishtán qui va ser traslladat al penal federal de Guasave, Sinaloa, el 20 d'octubre, com una mostra més de la fustigació que durant l'acció d'exigència per justícia i llibertat van venir patint les companyes presos i les seves famílies.

Víctor H. López explica també la interpretació que el Centre fa sobre la Carta pública a Felipe Calderón i Juan Sabines, que fins ara ha rebut més de 400 adhesions d'organitzacions, col·lectius i persones a títol individual i que ha generat dos "respostes", però únicament a través de mitjans de comunicació, per part del govern. Ambdues en to similar. Una el 29 d'octubre, pocs dies després de difosa la carta i on s'emplaçava al Consell Directiu del centre a una reunió el 4 de novembre, i l'altra nota el 6 de novembre, després de l'actualització de la carta pública amb les nombroses adhesions. Un joc mediàtic que acostuma a fer el govern, ja que hi ha més vies de comunicació amb el centre i no va hi va recórrer.

I recorda, davant l'increment preocupant des de fa almenys dos anys de la violència i de la confrontació en zones autònomes, que l'objectiu d'aquesta carta pública és precisament posar de manifest les situacions de les quals es responsabilitza el govern federal i estatal, per acció i per omissió. El que expressa la mateixa és a més compartit per organitzacions, col·lectius i persones que treballen de una o altra manera a prop de les comunitats zapatistes i destaquen les agressions de les que han estat aquestes objecte, ja denunciades pels les diferents Juntas de Buen Gobierno. Assenyala els casos de Sant Marcos Avilés i Sant Patricio, però no només.

I finalitza que, malgrat els intents recents del govern de Sabines de fer veure que va resoldre el conflicte a San Patricio amb gran desplegament de mitjans, la situació d'amenaça i d'emergència a la zona segueix vigent. Sense oblidar que precisament l'estratègia mediàtica és un dels pilars de la política de l'estat.


Recol·lecta per les comunitats zapatistes.

Suport de provisións per a les comunitats zapatistes.

Convocatòria a noves activitats. Campanya Miles de rabia, un corazón: Vivan La comunidades zapatistas!

Acaba la vaga de fam i dejuni, però no acaben les violacions als drets de les persones preses a Chiapas.

En una breu nota difosa per la Xarxa contra la Repressió de Chiapas, assenyalaven que autoritats del penal de Motozintla, van castigar a Joan Collazo: "pel matí va arribar un guàrdia a treure a Juan Collazo, suposadament per portar-lo a la infermeria, però ara es troba en l'àrea de càstig. El van treure a base d'engany i no té roba".El company es trobava en vaga de fam l'última setmana, després de diverses setmanes de dejuni i després de l'anunci del desistiment, hauria d'estar recuperant-se i en lloc d'això, l'han estat castigat. Des del penal de San Cristóba els companys denuncien aquest fet.

Informe des del penal de San Cristóbal. 8 nov

En pronunciament de GT i RvsR en solidaritat amb Juan Collazo, expressen que Juan va continuar la vaga exigint el seu trasllat al Cereso 5, probable causa del càstig. S'ignora la situació d'Enrique i se sap que Patishtán va seguir el dejuni en Guasave fins al 31 d'octubre.

S'aixeca plantada de familiars .-

Un dia després d'anunciar el desistiment de l'acció de vaga de fam i dejuni, els i les familiars que recolzant l'acció han estat en plantón a la plaça de la resistència de San Cristóbal de las Casas des del passat 8 d'octubre, han abandonat ja el lloc, per tornar a les seves comunitats i, igual que els companys i la companya des dels penals, seguiran la lluita, encara que d'una altra manera, i agraeixen tota la solidaritat i suport que han rebut al llarg de l'últim mes.

Famílies aixequen plantada a San Cristóbal.

Patishtán segueix a Sinaloa i els companys continuen presos, i continua també la solidaritat .-

* Des de l'Estat espanyol, com a persones i membres de l'acadèmia compromeses, activistes i solidaris amb els moviments indígenes de Chiapas i Mèxic, llancem el següent comunicat per signar i difondre:


Suïssa, exigeixen l'alliberament dels presos polítics de Chiapas.

* Dia, (7 de novembre), sent la fi de la vaga de fam, nosaltres els participants d'Ocupació Wall St i els integrants del Movimento por Justicia del Barrio, reunits aquí a l'Est de Harlem, Nova York, en una declaració en suport als presos adherents a La Otra Campaña reclamem que tornin al company Alberto Patishtán Gómez a Chiapas i que l'alliberin immediatament, i exigim la llibertat immediata i incondicional de la resta dels presos. Denunciem fortament les violacions a Chiapas, Mèxic, i fem responsable al govern Mexicà per la salut i benestar dels presos.

Des de França, dislocada internacional per la llibertat dels presos.
Acció a París per la llibertat.
DF: actes de solidaritat en acabar la vaga de fam.
Manifest d'organitzacions i col·lectius en suport les i als presos.

S'AIXECA LA VAGA DE FAM

A 39 dies de vaga de fam, la tarda del diumenge 6 de novembre, els companys i companya en vaga de fam i dejuni van decidir deixar l'acció que ja havia posat en perill la seva situació de salut.

Per via telefònica, el company Pedro ens explica el desistiment de l'acció. S'aixeca la vaga de fam.

38 dies de vaga de fam i dejuni: amb dolor i ràbia la lluita continua
Els cossos s'afebleixen, la voluntat es reafirma

Notícies des de la presó

Aquesta setmana va començar amb una dolorosa notícia que es suma una injustícia més a la ja injusta situació de presó que viuen les companyes Rosa, en dejú i Alfredo, en vaga de fam: la pèrdua del seu petit fill Natanael de 4 anys d'edat, qui va morir causa de la negligència mèdica i qui tingués paràlisi cerebral a causa de la tortura que va patir Rosa quan va ser presa tenint 4 mesos de gestació.

Rosa compartir el seu dolor i coratge en una trucada telefònica i Alfredo expressar en una carta "el meu fill va morir per una negligència mèdica que la meva família els negar tot per ser pobres i analfabets, els van discriminar."

I des de la presó, en informe telefònic , el compa Pedro, en vaga de fam, explica que no hi ha resposta del govern sobre la seva exigència de llibertat i comparteix l'acció de protesta que ha emprès Alfredo per la mort de Natanael iniciant una vaga de set per 10 hores cada dia durant tres dies.

També aquesta setmana, en un comunicat Juan Collazo des del penal de Motozintla, continua exigint l'alliberament de les companyes en vaga i dejuni.

I les companyes presxs en lluita envien paraules d'ànim al professorat Patish en una carta : "et diem que aquí estem pregant molt per tu i per la seva família perquè Déu et protegeix en aquest lloc d'on el mal govern t'ha enviat com si fos un delinqüent. "

L'informe mèdic a 36 dies de vaga expressa dades alarmants: "En tots els casos, hi ha impossibilitat per mantenir-se en peu per si mateixos ... el seu estat de consciència és lúcid, encara que s'ha manifestat afectació en la memòria i episodis de confusió i desorientació espacial i temporal. En tots hi ha manifestacions de deshidratació.

En tots hi ha taquicàrdia, la tensió arterial és baixa, el pols s'aprecia feble i els nivells de sucre es mantenen per sota de nivells adequats. La temperatura corporal és inferior a la normal en alguns.

La situació de salut dels vaguistes és crítica. No existeixen encara dades de falla orgànica, però es manté la situació actual, és d'esperar danys en la funció renal de risc immediat per a la seva vida ... és menester la presència de personal mèdic que pugui brindar seguiment diàriament, però les autoritats del CERSS continuen restringint el pas al personal de salut. "

Les accions i mostres de solidaritat continuen

Davant la crida a realitzar accions per exigir l'alliberament de les companyes en vaga i dejuni, el proper dilluns 7 de novembre:

A Chiapas es convoca a una mobilització a la ciutat de Tuxtla Gutiérrez a partir de les 12:00 enfront del palau del govern de l'estat. De San Cristóbal de las Casas la sortida està convocada a les 10 am.

Al Districte Federal es convoca mobilitzacions davant de la Casa de Representació de Chiapas a les 11 am i davant la Direcció de Centres Penitenciaris Federals a les 12 pm.

El Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat publica una carta de Gaby Patishtán en resposta a la carta que el moviment dirigís al professorat en ser traslladat i difon la convocatòria del 7 de novembre.

En altres accions, diverses ràdios lliures estan fent difusió de la lluita per la llibertat que porten les companyes en vaga i dejuni i els seus familiars des del plantón:

Transmissió especial des del plantón del 2 de novembre de ràdio Koman ilel.

Transmissió especial des del plantón del 6 de novembre de ràdio Koman ilel.

Programa especial de Zapateando a Veracruz i Contrabanda ràdio a Barcelona.

Transmissió de entrevista a Pedro de ràdio Tas-tes des del país Basc.

Reportatge sobre la vaga de fam del informatiu Más Voces desde Madrid en la seva edició del 3 d'novembre.

Des de França, 6 organitzacions es manifesten en una carta de suport.


Comunicat del Grupo de Trabajo no estamos Todos i todas i la Red contra la repressión y la solidaridad Chiapas.

Carta de John Berger dirigida als i les compas presxs en vaga i dejuni, aquesta és resposta a una carta dels i les companys presxs l'escriptor anglès.

Per més informació i seguiment:

Segiment. Presos polítics de Chiapas
Chacatorex
Chiapas Indymedia