Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xenofobia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xenofobia. Mostrar tots els missatges

1 de nov. 2011

El burca i l’estigmatització dels musulmans

Pau Fabregat Bernal / Vents de dignitat

El burca i el nicab tornen a ser objecte de polèmica en la societat catalana arrel de l’anunci fet pel Govern de la Generalitat d’aprovar una llei que pretén prohibir el seu ús, no només en espais públics com ja han fet diversos ajuntaments catalans, sinó també en la via pública.

Segons el Conseller d’Interior Felip Puig, aquesta llei obeeix a raons de “seguretat ciutadana” ja que afirma “aborda els efectes per a la seguretat pública de l’ocultació de la identitat personal”.

No s’han fet esperar les reaccions crítiques de col·lectius i entitats islàmiques, així com d’estudiosos/es en la matèria, com és el cas de l’escriptora i professora de la UAM, Ángeles Ramírez que argumenta “la prohibició serveix a les administracions per demostrar a la resta de la societat que les dones son subjectes governables, i que l’Estat està controlant als musulmans” també explica la diversitat de motius pels quals algunes dones musulmanes utilitzen el vel integral, ja que no es pot generalitzar que sempre s’utilitza el burca o nicab per imposició de l’home, sinó també per qüestions culturals i d’estatus social.

Arguments de la Generalitat

Segons la Generalitat la llei que s’està gestant obeeix a la raó de que l’utilització del vel integral es pot fer servir per a amagar la identitat de la persona a la vegada que possibles artefactes perillosos, descuidant que qualsevol persona por ocultar la seva identitat i dur objectes perillosos sense la necessitat de vestir un burca o nicab.

L‘alliberament de la dona front al suposat masclisme musulmà, és una altra de les raons més potents que abanderen des del Govern per a tirar endavant l’esmentada llei. No obstant cal tenir en compte que, com ja s’ha dit abans, l’utilització del burca no només respon a criteris d’imposició per part de l’home i que s’ha d’anar amb peus de plom al jutjar desde la nostra perspectiva occidental i etnocentrista la pressuposada submissió de la dona musulmana, ja que a casa nostra encara queda molt per fer en aquest àmbit.

Possibles conseqüències

La prohibició del vel integral als espais públics de Catalunya es posada en dubte per alguns sectors de la societat degut a que podria desencadenar una serie de conseqüències contraproduents tant en la població musulmana resident a Catalunya com en la mateixa societat catalana. Si de veritat aquestes dones estan coaccionades pels seus homes a dur el burca o nicab cap la possibilitat de que ja ni tan sols surtin al carrer i es cree més marginació cap a la figura de la dona musulmana incrementant així el problema.

També s’ha de tenir en compte el context actual que viu Catalunya, d’immigració i auge de l’extrema dreta racista, la qual aprofitaria la prohibició del vel integral per reafirmar-se en les seves postures feixistes i estigmatitzar, ara ja amb marc polític que els empare, la cultura musulmana i el món islàmic incrementant així la xenofòbia front a aquestes dones que “vulnerarien la llei”.

13 de set. 2010

(In)humans: 3 notícies sobre explotació, violació i maltractament

Per: CiJ / Canal Solidari

La imatge és de Bogdan Danescu/Mediafax

Foto: Una dona romanesa gitana crida contra uns agents de policia quan intenten retenir-la, fora de Craiova, al sud de Romania, durant la demolició de les construccions il·legals habitades per uns 200 gitanos.

72 migrants assassinats prop de la frontera amb els EUA, centenars de persones d‘ètnia gitana expulsades de França, desenes de brasilers obligats a prostituir-se a Espanya… tres històries que parlen de persones que obtenen beneficis econòmics a costa de l’anul·lació de la dignitat d’altres.

Els últims dies d’agost ens han deixat diverses notícies esgarrifoses. Al nord de Mèxic, els cossos de 72 persones (54 homes i 18 dones) van ser trobades per l’exèrcit mexicà prop de la frontera amb els EUA.

Tots eren migrants procedents del Brasil, Hondures, Equador i El Salvador que buscaven assolir el pas fronterer per provar fortuna als EUA. Van ser assassinats per una banda de Los Zetas, segons sembla, per negar-se a convertir-se en sicaris. Aquest episodi posa en relleu una cosa que Amnistia Internacional porta molt de temps denunciant: la desprotecció total i l’abús, violacions, pallisses, segrestos, detencions i extorsions als quals els migrants llatins es veuen sotmesos al seu pas per Mèxic, on les bandes del narcotràfic han trobat en els migrants un objectiu fàcil i constant. Segons un informe de la Comissió Nacional de Drets Humans, només entre setembre de 2008 a febrer de 2009, van ser segrestats 9.758 migrants, prop de 1.600 per mes.

Ja a Europa, a França, el Govern Sarkozy ens ha deixat també una inesborrable fotografia del miler de persones d’ètnia gitana que han estat expulsades a Romania. Temorosa Europa de l’increment en els últims anys de l’extrema dreta encapçalada per Le Pen, ara resulta que s’ha infiltrat en el mateix si de l’Executiu francès. El discurs de l’odi i la por que Sarkozy i el seu cercle més estret gestionen des de fa temps, ha tingut algunes reaccions. Alguns sectors del mateix Govern i els sectors d’esquerra francesos han denunciat la deriva xenòfoba empresa amb la decisió, la Comissió Europea està avaluant la possibilitat d’emprendre accions i, a Romania, líders gitanos han exhortat a emprendre un boicot contra els productes francesos. A principis d’agost, 190 adults i 49 nens immigrats van ser també desallotjats a la força per la policia francesa dels seus apartaments en un barri de París, en unes imatges també inesborrables.

Finalment, a Espanya, recentment ha estat desarticulada una xarxa de prostitució masculina que explotava a 80 brasilers, els quals havien estat enganyats amb el reclam d’obtenir a l’arribar un treball de model o de ballarí. Vivien amuntegats en petits pisos i eren obligats a exercir jornades de treball interminables i a consumir estupefaents i pastilles per mantenir el ritme de trobades sexuals. Aquesta és la primera xarxa de prostitució masculina que s’ha desarticulat a Espanya. En els darrers anys, però, han estat nombroses les notícies relatant l’existència de xarxes de prostitució, en aquest cas, femenines, que exploten de manera sistemàtica a dones que són enganyades amb algun fals reclam i que són obligades a prostituir-se.

Les tres notícies parlen de l’explotació, violació i maltractament d’uns éssers humans contra els altres, de persones que obtenen beneficis econòmics a costa de la humiliació d’altres, de l’anul lació absoluta de la seva dignitat. Les tres històries deixen vides que no existeixen, que han estat negades perquè altres visquin per sobre de les seves possibilitats: uns, enriquint-se; altres, dibuixant una ideologia i un model de societat en la qual molts no hi caben; alguns, aprofitant-se d’una realitat que lluny de ser aliena, els converteix en còmplices, legitimant com a usuaris la prostitució, per exemple. És el món ‘Patas arriba’ de què parla Eduardo Galeano, en el qual l’humà i el inhumà es barregen amb massa facilitat.

Escrit per Óscar Mateos, cap de l‘àrea social de Cristianisme i Justícia.

Informació relacionada: