10 de juny 2014

Madrid li recorda el crims al president mexicà Peña Nieto

"Malvinguda" al president mexicà Peña Nieto BEATRIZ DE CORO

Emma de Coro
El Diagonal 10/06/2014

La visita oficial de Enrique Peña Nieto a Madrid ha estat marcada per les protestes. Més de 30 col·lectius han signat el comunicat "Malvingut" al president, que es va llegir ahir a la tarda a les portes de l'ambaixada de Mèxic.

Aquest acte va suposar el tancament a una jornada de lluita que va començar al Teatro Real, on va tenir lloc el fòrum organitzat pel grup PRISA "Mèxic, reformar per créixer". Al fòrum, que es va celebrar a primera hora del matí, es van acostar una trentena d'activistes amb pancartes en què es podia llegir "Fora Peña Nieto per corrupte i extorsionador" o "No al feminicidi". Totes les persones que participaven en la protesta van ser identificades per la policia.

Dos de les manifestants van aconseguir entrar a l'acte i increpar el president mexicà, tots dos van ser desallotjats ràpidament. "Ens van reduir i ens van treure de la sala, la consigna que donaven als agents que ens havien detingut era que ens portessin a un lloc discret. Ens van tenir retinguts una hora", ens comenta Luis Miguel García, de la Plataforma de Suport i solidaritat amb Chiapas i Guatemala, un dels desallotjats. "Passat aquest temps ens van deixar anar, però amb una denúncia per alteració de l'ordre públic", diu. Peña Nieto va assistir a l'acte, convidat per Juan Luis Cebrián, president del diari El País.

"La línia editorial d'El País respecte als conflictes que s'estan vivint a Mèxic està clara des de fa temps, aquest fòrum no fa més que confirmar els estrets llaços que uneixen al seu grup editorial amb el govern Mexicà. No per casualitat tenen al seu consell d'administració a l'expresident Zedillo", ens comenta Rosa Martín, una de les manifestants identificades. "Per posar un exemple, és escandalós el tractament que estan donant al tema del conflicte a Chiapas", comenta.

Les claus d'or

Entorn les quatre de la tarda, Peña Nieto arribava a la plaça de Cibeles, on estava previst que l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, li fes lliurament de les claus d'or de la ciutat. En aquesta mateixa plaça l'esperaven un grup de manifestants que no van parar de increpar, al crit de "Peña Nieto Assassí" o "Atenco Viu, la lluita continua". Un parell de persones van tractar d'accedir a la terrassa de l'Ajuntament per penjar un pancarta, però van ser interceptades quan accedien a l'edifici "És increïble el blindatge que tenen aquests personatges, a nosaltres ens van identificar només entrar a l'Ajuntament i ens van registrar les bosses; per descomptat es van quedar amb la nostra pancarta i ens van prendre les dades ", ens comenta una de les activistes identificades.

L'acte final va tenir lloc als voltants de l'ambaixada de Mèxic. Entorn de les set de la tarda van començar a arribar persones de diversos col·lectius. Els efectius policials no van permetre a les participants manifestar-se a la porta de l'ambaixada i els van obligar a posar-se al llarg del carrer per no interrompre el pas dels transeünts, tot i que era una concentració per a la qual s'havia demanat autorització. Entre fortes mesures de seguretat, que van provocar, fins i tot, les protestes de la premsa que intentava cobrir l'acte, es va llegir el comunicat de "Malvinguda a Peña Nieto". En el text es va fer esment a l'assassinat, en la presa de possessió de president, de l'activista Francisco Kuykendall a mans de la policia. Assassinat que continua impune ja que el principal testimoni Teodulfo Torres Soriano, que va gravar l'agressió, es troba en l'actualitat desaparegut. Així mateix es va fer referència als 1.997 assassinats de dones impunes que es van perpetrar mentre Peña Nieto va ser Governador de Mèxic i al recent assassinat del mestre zapatista Galeano, que ha suposat un fort cop per al moviment.

Els crims de Peña Nieto

En relació a aquest assassinat i com a homenatge al mestre, algunes participants portaven caretes de Galeano amb el típic mocador zapatista, el paliacate. "És indignant que una persona que ha ordenat personalment la repressió brutal que es va donar a Atenco, no oblidem que les forces de seguretat van assassinar a un nen de catorze anys, un jove de vint i que van torturar i violar a vint-i-sis dones en els propis furgons policials, sigui rebut amb honors", declara Clara Redal, de la Plataforma de Suport i solidaritat amb Chiapas i Guatemala a Diagonal. "És irònic que amb aquesta visita vulguin signar un 'pacte anti-crim', mentre no fan referència a cap dels seus crims", denuncia.

"Amb aquests actes hem volgut expressar el nostre frontal rebuig a que governants sobre els quals pesen crims i abusos com els perpetrats a Atenco, governants que menystenen el feminicidi o el sofriment dels pobles indígenes en la seva lluita per l'autonomia siguin rebuts i felicitats" amb aquesta declaració d'intencions tancava el comunicat que va ser llegit per Lola Sepúlveda del Centre de documentació sobre Zapatisme de Madrid.



-.-

5 de juny 2014

EZLN: La rebel·lia de les passions alegres



Un article d’Ángel Luis Lara

L’EZLN ha fet 30 anys i n’han passat vint des que una inesperada tropa d’indígenes va sorgir de la nit per prendre cinc capçaleres municipals de l’Estat mexicà de Chiapas i va declarar la guerra a l’oblit i l’abandonament. L’1 de gener de 1994, aquest aixecament va suposar el que, a Mèxic, s’anomena ‘parteaguas’, el naixement d’un abans i un després en el temps. El moviment zapatista en va tenir prou amb pocs mesos per demostrar al món que allò no era cap farsa ni cap repetició de la història. Aleshores, va començar a proposar una transformació pràctica de la racionalitat política que ha afectat tant les maneres de dir com de fer, ha col·locat els mitjans per sobre dels objectius, ha produït una innovació en els llenguatges i les formes de l’acció política i ha convertit les zapatistes en una referència clau per als desigs col·lectius d’emancipació arreu del món.

Enguany, els néts i les nétes d’Emiliano Zapata celebren el trentè aniversari de la fundació de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN, en les sigles en castellà) amb l’alegria no només de ser vius, sinó també d’haver conquerit el dret a una vida ben diferent. Perquè, lluny de totes les modes i les passarel·les mediàtiques, d’ideologies i coordenades suades, el neozapatisme és, sobretot, una forma de vida. Potser no és la del talp o la serp, però sí la de la formiga. Potser les maies del sud-est mexicà són les més petites entre les més petites, però la seva dignitat, els seus èxits i la seva persistència pacient fan que la seva força tingui la grandària d’un gegant.

El clima i la climatologia

El 22 de desembre de 2012, més de 40.000 bases de suport zapatistes van prendre pacíficament els carrers de diversos municipis de Chiapas. Desarmades i cobertes amb passamuntanyes, van deixar un silenci captivador i un missatge senzill: “Que ho han sentit? És el so del seu món que s’esfondra”. La seva aparició imprevista les connectava, gairebé vint anys després, amb el caràcter inesperat de l’aixeca-ment armat. “Des de fa anys i sense saber per què, m’han interessat els mapes del desert, les descripcions dels vents i dels wadi: cursos secs d’aigua que, de sobte, s’omplen de pluja”, diu la feminista Carol Gilligan. Ik Otik (Som vent), xiuxiueja el ressò de les zapatistes tzotzils des de l’Alt de Chiapas. El neozapatisme és, sobretot, vent i pluja. Va néixer als ulls del món al començament de la postguerra freda, va tenir la capacitat d’agitar i d’omplir el curs sec de l’aigua d’un desig emancipador que feia massa temps que es trobava atrapat al desert d’una esquerra inoperant i arronsada.

Potser per la seva condició de pluja i vent, el neozapatisme es pot entendre amb la diferència entre clima i climatologia. El clima, per definició, és atzarós. És cert que, com passa amb els pobles nòmades, sempre es mou pels mateixos llocs, que a l’estiu fa calor i a l’hivern, fred. Tanmateix, ningú no pot programar una tempesta o una sequera. La negació del caràcter atzarós del clima és, precisament, l’obsessió de tota climatologia: ciència de la norma i el pronòstic per eliminar la possibilitat de l’inesperat. “El poder sempre es reserva l’atzar i atribueix la norma”, proposava el sociòleg Jesús Ibáñez. Com qualsevol clima, el zapatisme funciona com un desafiament a la norma i com a fallida del poder. “Per nosaltres, els neozapatistes, la nostra feina és sempre desconcertar, fer el contrari del que el poder espera de nosaltres”, deia el sotscomandant Marcos l’any 2001. Potser la reapropiació de l’atzar és, precisament, la primera coordenada al mapa de les profundes innovacions polítiques aportades pel neozapatisme durant els últims trenta anys. Enfocar la pregunta, no la resposta. Desbordar amb la creativitat, en comptes d’apostar per ser reactiu. No acceptar només el guió que escriuen els poderosos, sinó portar la partida a un altre tauler per deixar-los fora de joc.

El març de 2001, la Comandància General de l’EZLN va prendre la capi-tal de Mèxic sense disparar cap tret. La seva arma més poderosa eren els centenars de milers de persones amb què arribava. Aquest viatge des del sud-est de Mèxic es va anomenar la marxa del color de la terra. Quan tothom esperava que Marcos anés al Congrés de la Unió per portar la paraula dels pobles indis de Mèxic a la classe política, les zapatistes hi van enviar la comandanta Esther, la més petita de tots ells i elles. El seu missatge va ser senzill: “Mai més un Mèxic sense nosaltres”. I, al fons de la frase, l’arrel d’una política ben diferent: en lloc de negar l’enemic, despullar-lo amb preguntes fins a fer palès el teixit de les seves contradiccions. La paradoxa d’un exèrcit rebel que s’ha- via aixecat en armes, set anys abans, embolcallat amb la bandera nacional i la Constitució mexicana per enfrontar-se, precisament, al poder instituït.

La complexitat d’un oxímoron

La potència de les paradoxes ha estat l’ingredient bàsic de la complexitat amb què les zapatistes han vestit l’acció emancipadora que duen a terme des de fa trenta anys. En realitat, el neozapatisme és un oxímoron enorme: “Figura retòrica, variant de l’antítesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat”, d’acord amb la definició del diccionari. Un silenci eixordador és un oxímoron. Un exèrcit antimilitarista n’és un altre. L’EZLN és, probablement, l’únic exèrcit del món que té autoritats civils. “És bo que aquest exèrcit es proposi com a fita més alta el fet de desaparèixer”, deien, poc temps després d’aparèixer públicament l’any 1994.

Els homes i les dones zapatistes es van armar per defensar-se de l’assassinat sistemàtic perpetrat durant segles per terratinents i guàrdies paramilitars. Lluny del tamís ideològic i a prop dels problemes concrets que afrontaven els pobles indígenes i la pagesia. En una entrevista sobre el llibre Los girasoles ciegos, Alberto Méndez explicava una cosa molt semblant sobre la defensa de la ciutat de Madrid dels atacs de les tropes franquistes: “No la va defensar cap exèrcit regular; la van defensar senyors que anaven a treballar i, en sortir de la feina, agafaven el fusell, se n’anaven al front i, després, tornaven a casa i havien de ficar-se al llit per-què havien d’entrar d’hora a la feina”. Persones comunes armades davant el problema que compartien. Els contes són els relats de quatre derrotes que expressen la derrota de la democràcia i la llibertat a l’Estat espanyol.

Tanmateix, el que ha passat amb les zapatistes és que no han perdut. Es van alçar convençudes que moririen pel camí i que el soroll de la seva mort serviria, almenys, per fer saber al món que els pobles indígenes de Mèxic existien. Però no van morir. “Perquè ens veiessin, ens vam tapar la cara; perquè ens anomenessin, ens vam negar el nom; apostem pel present per tenir futur i, per viure, morim”, van dir aleshores. Com tants altres cops, es van equivocar.

Visca la vida, mori la mort

Al seu magnífic tractat sobre la guerrilla, Lawrence d’Aràbia parla del secret del “camp magnètic” i de l’“ànima metafísica”: quan has construït un ampli territori d’empatia entre la societat, la teva força adquireix la potència de la legitimitat i et fas invencible. “És just com el vent, l’aire que es res-pira i el gas verinós que fem respirar a l’enemic alhora”, apunta Wu Ming 4 al seu estudi sobre el text de Lawrence. Aleshores, aquest enemic esdevé una qüestió perifèrica i tota l’energia del projecte rebel es desplaça de la clàssica rellevància de l’enemistat en política a la centralitat absoluta de la construcció d’una amistat activa.

Les zapatistes diuen que, en un moment determinat, van deixar de mirar cap amunt, cap al poder, per abocar-se irremeiablement a teixir un bé comú a sota. “No volem prendre el poder, volem organitzar la societat”, deien. El miracle de la resistència durant dues dècades ha estat, entre altres coses, gràcies al respecte que s’han sabut guanyar als seus territoris. Una resistència que no consisteix tant a enfrontar-se com a proposar una altra forma de vida concretament i materialment. Tot i la resistència cons-tant a la guerra imposada que pateixen, per a les zapatistes, sembla que el conflicte té menys relació amb la dialèctica hegeliana que clàssicament ha caracteritzat el relat de l’esquerra que amb les narratives de l’èxode i la diàspora que dimanaven dels somnis i les rebel·lions de les esclaves i els esclaus. Irrellevància d’enfrontar l’enemic i importància superlativa de bastir, aquí i ara, un altre món possible.

Trenta anys després del seu naixement, aquest altre món possible implica centenars de milers de persones al sud-est de Mèxic. Homes, dones, mainada, ancians i ancianes. Centenars de milers de persones que viuen col·lectivament d’una manera ben diferent. Una descolonització de la manera de viure que va més enllà de la terrible imposició generalitzada de la forma mercaderia, cap a la construcció col·lectiva i igualitària d’un món d’usos i no de consums. Un viatge del poder a la potència, més enllà de la dominació del privat i el públic, per teixir democràticament un bé comú on totes les persones són cridades a ser i fer govern. Una materialitat de l’existència, al capdavall, que, al territori zapatista, es tradueix en institucions, relacions socials, sistemes productius, economies, sexualitats i canvis culturals profunds, plens de punts suspensius. Un altre món dins aquest món, al qual les zapatistes han donat el nom d’autogovern i autonomia.

I el que potser resultarà més significatiu és que aquest altre món dins aquest món implica el part d’una nova geometria de les emocions, en què la imposició neoliberal de l’egoisme i de la tristesa és derrotada de manera irreversible per la rebel·lia de les passions alegres. Un base de suport zapatista, Abel, diu: “La meva família està implicada en la lluita per-què ens fa bé; un sap per què es lleva cada matí. Ens fa estar contents i ens dóna molta alegria, ens fa sentir dignes”. Com ell apunta, ha nascut dues vegades: “Una, de la meva mare, l’altra, de la nit de l’aixecament, l’1 de gener”. Perquè viure no és només respirar i, com diu Eduardo Galeano, som el que fem per canviar el que som.

* Un article d’Ángel Luis Lara publicat al núm. 352 del setmanari Directa.



Informació relacionada:

01/06/2014 Una nova etapa del zapatisme 

-.-

1 de juny 2014

Una nova etapa del zapatisme

L'EZLN fa desaparèixer el Subcomandant Marcos durant l'Homenatge a un mestre zapatista assassinat

Foto dels mitjans lliures, alternatius, autònoms o com es diguin

Marc Delcan / Marta Molina
Caracol de La Realidad, Chiapas, Mèxic
@MarcDelAl / @martamoli_RR
Roda el Món / La Directa 28/05/2014

Mitjanit. Passades les dotze segons l'horari del front de combat sud-oriental de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN). Som a La Realidad, caracol 1, zona de la selva fronterera. Una llarga nit envolta l'escenari que han construït les zapatistes i que, durant tot el dia, ha vist passar els actes d'homenatge José Luis Solís López, Galeano, assassinat a trets per membres d'una organització camperola (CIOAC-Històrica) cooptada pel govern de Chiapas en aquest lloc emblemàtic (La Realidad) la primera capital del zapatisme civil i pacífic.

L'homenatge del dia 24 s'ha replicat a diversos racons del món mentre més de 2.300 bases de apoyo i gairebé mil persones de la societat civil arriben a La Realidad. Surten a l'escenari a l'escenari el subcomandant insurgent Moisés i el subcomandant insurgent Marcos. El silenci parla. Si ara comencés a ploure amb força, com sol fer en estes terres xafogoses de la Selva Lacandona, ningú no és mouria. Som a l'acte final de l'homenatge que l'EZLN havia convocat quinze dies enrere per mostrar força, des de la lluita amb mitjans pacífics, i compartir el dolor i la ràbia. L'objectiu: abraçar la gran família zapatista que ara envolta la figura de Galeano.

Es tracta del primer idígena base de apoyo, és a dir, civil zapatista, assassinat per grups partidaris del govern des de 2003, fet que demostra la continuïtat de l'estratègia contrainsurgent de l'Estat mexicà davant un conflicte armat no resolt des de 1994 (l'any que les zapatistes s'alcen i declaren la guerra al govern). Davant aquest atac, el poble maia zapatista demana "justícia i no venjança", reiterant així la seva aposta per la pau.

És la primera aparició pública, des de fa més de cinc anys, del subcomandant Marcos, figura coneguda als ulls del món, el mestís que donava veu als pobles indígenes, profundament criticat i profundament estimat. A primera hora del matí, protegit per una formació de la milícia insurgent de l'EZLN i davant la població civil zapatista, ha irromput cavalcant per última vegada la seva própia imatge. Envoltat de tot el Comitè Clandestí Revolucionari Indígena (la Comandància General de l'EZLN), apareix per anunciar la seva desaparició en un comunicat que llegirà davant dels mitjans lliures durant més d'una hora. Essent les 2:08, declara que deixa d'existir el subcomandant Marcos, autoanoment subcomandant d'Acer inoxidable".

Una de les primeres evidències del nou escenari del zapatisme és va produir a incicis de 2013, quan Marcos -l'únic mestís de la comandància zapatista- va presentar el subcomandant Moisés -un dels primers indígenes maia-tzeltal format completament pel moviment a la dècada dels 90 i ara cap militar de l'organització com portaveu de l'EZLN.

Aquest relleu està motivat pels processos de construcció d'autonomia que s'han reforçat durant els últims anys en àmbits com la salut, l'educació i els governs autònoms i per l'esforç de tornar a cridar l'atenció de la societat civil nacional i internacional amb estratègies com La Escuelita Zapatista (durant les tres edicions que s'han celebrat), que va portar fins a Chiapas més de 7.000 persones d'arreu per viure "la llibertat d'acord amb els zapatistes".

El subcomandant Moisés havia repassat, a la tarda, la situació d'assetjament que pateix el zapatisme per part "del mal govern". "La ràbia que tenim és contra el capitalisme", afirmà durant la lectura d'un comunicat molt emotiu que assenyala als culpables i aferma la voluntat dels zapatisme de no provocar amb violència.

A pocs metres del caracol, ara en silenci, descansa la tomba del votán (mestre) Galeano i les espelmes mantenen oberta l'esperança i la memòria, el dolor i la ràbia contingudes. El munt de pedres col·locades una per una sobre la tomba recorda el compromís de resistència -dura com les pedres- que cada zapatista ha afirmat sobre la memòria de Galeano. "Bon viatge. Cuideu-vos, cuideu-nos", diu una veu en off que, primer era el subcomandante Marcos i que ara diu que s'anomena subcomandant Galeano. Una veu que ja parla des d'una nit distinta, des d'una història distinta.

Una crida als mitjan lliures

la Directa va formar part dels mitjans "lliures, independents, autònoms o com es diguin" -en paraules de Marcos- que es van desplaçar fin La Realidad al bell mig de la selva Lacandona. L'EZLN havia fet una crida als mitjans lliures, un reconeixement al treball col·lectiu i anticapitalista que duen a terme en silenci. "Si algú vol saber que va passar avui, haurà d'anar als mitjans lliures per assabentar-se'n" va comentar el subcomandant Marcos.

Lideratge i zapatisme

El lideratge, en el zapatisme, és un mirall de la lluita col·lectiva. "És la nostra convicció i la nostra pràctica que, per poder rebel·lar-se i lluitar, no calen ni cabdills ni messies ni salvadors. Per lluitar, només cal un poc de vergonya, un xic de dignitat i molta organització. La resta o serveix al col·lectiu o no serveix". Un lideratge que s'autodissol davant un poble que obeeix. La iconoclàstica de la imatge de Marcos executada per ells mateixos.

-.-

Videos.

Comunicat "Entre La Llum I L'Ombra", la Realidad 24/05/2014



Homenatge a Galeano. La conferència de premsa del finat Sup-Comandant Insurgente Marcos "Entre la Llum I L'Ombra" 24 maig 2014 La Realidad, Chiapas, Mèxic.

Font:
Promedios Mexico


Comunicado Entre La Luz Y La Sombra Parte 1 




Comunicado Entre La Luz Y La Sombra Parte 2




Comunicado Entre La Luz Y La Sombra Parte 3



-.-

Video 01 Caravana per l'assassinat del company Galeano. Mitjans lliures maig 2014



Font: Los Tejemedios

Vídeo 01 Caravana per l'assassinat del company Galeano. Mitjans lliures maig 2014. Creative Comons 3.0

Aquest material està publicat sota una llicència Creative Commons, atribució-no comercial-compartir igual. Còpia, reprodueix i distribueix; sense fins comercials i citant autoria de "mitjans lliures, alternatius, autònoms o com es diguin".
 
Alguns dels participants d'aquest tequio de mitjans són: Koman Ilel, EmergenciaMX, Ke huelga, Promedios de comunicación, Otras Voces Otra historia, Regeneración Radio, Agencia SubVersiones, Más de 131, Hijos de la Tierra, Radio Votan Zapata, Radio Zapatista, Colectivo Pozol, Sociedad Civil Las Abejas de Actel, Zapateando, Centro de Medios Libres, Zapateándole al mal gobierno, COMPPA, Kolectivo Zero, Oaxaca Autonomia Radial, El Rebozo, Sancristencia, Piratas x tierra mojada, Reporting on resistances, Global Proyect, La Voladora, Somos el Medio, Unitierra, Radio Tlayuda, Tejemedios y Color Nómada.


Galeano viu!

Els morts de sempre, morint de nou però ara per viure


-.-





Per més informació:

Enlace Zapatista  

-.-

Manifestació contra BCN World a Salou

Unes tres-centes persones protesten amb el lema 'No juguem al joc de BCN World'

Una pancarta amb el lema "No juguem al joc de BCN World"
ha encapçalat la manifestació. (Foto: ACN)

Vilaweb.Cat 01/06/2014

Un intens ruixat va començar a caure a Salou (Tarragonès) minuts abans de les set de la tarda, hora prevista per iniciar la manifestació. Tot i això, a un quart de vuit la marxa va arrencar. Sota el lema 'No juguem al joc de BCN World' unes 300 persones van mostrar el seu rebuig al macrocomplex d'oci previst al territori. Joan Pons, portaveu de la plataforma Aturem BCN World, va exposar els motius que els van portar a convocar la protesta: les rebaixes fiscals que es van concedir al projecte, el canvi de model turístic que suposaria i els impactes socials que comportaria. La marxa, que va transcorre sense incidents, va anar des de la plaça Bonet fins a la plaça de la Pau, on Itziar González, arquitecta i ex-regidora del barri de Ciutat Vella de Barcelona, va llegir el manifest.

'No fareu negoci al nostre territori', 'Guerra, guerra, guerra, guerra per la terra' o 'Ni un pam de terra, ni una gota d'aigua', foren algunes de les consignes que van cridar els manifestants al llarg de la protesta. Una manifestació convocada des de la plataforma Aturem BCN World, però que van secundar una cinquantena d'entitats. Quim Arrufat i David Fernández, de la CUP, també van ser a Salou per donar suport a la plataforma Aturem BCN World.

El portaveu de la plataforma, Joan Pons, va criticar aquesta tarda l'acord entre CiU i PSC per tirar endavant el macrocomplex d'oci i casinos, i els va recriminar que diguessin que feia més social el projecte, 'tot i que després, veient el text de la llei, ens hem adonat que és exactament el mateix que demanava Convergència', ha sentenciat. Pons també ha manifestat que la via parlamentària ha quedat 'morta', i ha exposat que ara cal que 'BCN World defineixi exactament què és el que vol fer, on ho vol fer, amb quina planificació, i què és el que vol canviar'. El portaveu tambéva insistir que des de la plataforma continuaran informant sobre el projecte i els impactes que suposa.

Itziar González, arquitecta i ex-regidora del barri de Ciutat Vella de Barcelona,
va ser l'encarregada de llegir el manifest. (Foto: ACN)

Més informació:

31/05/2014 Unes 300 persones es manifesten a Salou contra el projecte del BCN World 324.cat

31/05/2014 Unes 300 persones es manifesten a Salou contra el macrocomplex d'oci BCN World Diari de Tarragona

Per saber-ne més:

28/05/2014 COMUNICAT DE L’ASSEMBLEA ATUREM BCN WORLD  

La solidaritat amb Can Vies desborda el centre de Barcelona

Milers de persones s'han manifestat avui a Barcelona per rebutjar el desallotjament de Can Vies i la repressió de les protestes dels darrers dies al barri de Sants. La mobilització –que ha reunit columnes dels barris de Sants, Gràcia, Horta, Sant Andreu, el Guinardó, el Clot i també de ciutats de l'àrea metropolitana, com El Prat i Badia del Vallès– omplia el carrer d'Urgell des de Sepúlveda fins a tocar del Paral·lel. Amb una densitat de dos manifestants per metre quadrat això equivaldria a més de 20.000 persones. La manifestació ha transcorregut sense problemes des de la plaça Universitat fins a l'Avinguda de les Drassanes, on els Mossos havien desplegat un cordó i han impedit que la marxa continués cap a la plaça Sant Jaume. La protesta s'ha dispersat i un grup ha conseguit arribar a Sant Jaume, mentre altres avançaven per l'avinguda de les Drassanes i la rambla del Raval. A la Gran Via, els Mossos han envoltat i identificat un grup d'un centenar de persones que, al final de la protesta, tornaven cap al barri de Sants

Pancarta que encapçalava la manifestació en suport a Can Vies
ROBERT BONET

@LA_DIRECTA 01/06/2014

“Des de la perifèria de Barcelona s'està vivint amb molta intensitat la mobilització per Can Vies, perquè és un referent del moviment okupa, juvenil, estudiantil i feminista.... ho vivim molt a flor de pell”, explicava en Pol, que acabava d'arribar amb la columna d'Horta. “Hem sortit 25 persones i hem arribat aquí centenars: estem fent concentracions i cassolades diàries i molta gent del barri, de totes les edats, simpatitza amb la protesta”, afegia. “Si Can Vies va a terra, tothom en peu de guerra”, i l'exigència de llibertat sense càrrecs per a tots els detinguts han estat els crits més sentits a la protesta, i també se sentien consignes com “Violència és no arribar a final de mes” o “Trias, escolta, això és una revolta”.

Pau Guerra, del col·lectiu de Can Vies, no amagava la seva emoció amb la resposta: “Han vingut milers de persones, i moltes més que han sortit a repicar cassoles. Ara continuarem treballant per reconstruir l'espai i recuperar la vida social, política i cultural que teníem fins ara. Volem que ens deixin en pau el districte i l'Ajuntament”. El col·lectiu reclama la dimissió de Xavier Trias, alcalde de Barcelona i del regidor de Sants, Jordi Martí. “Dilluns van fer una salvatjada i cada dia que passa queda més clar. És cínic que parlin de diàleg després de desallotjar-nos i començar a enderrocar l'espai”. Can Vies també reclama la llibertat immediata i sense càrrecs de tots el detinguts i la paralització del procediments judicials oberts contra els espais okupats de la ciutat.

El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell, també ha participat en la protesta i ha defensat el model de mobilització d'aquest dissabte al matí “que ha permès que tot el veïnat se sumi” a l'inici de la reconstrucció del centre social. “Cal seguir pressionant l'ajuntament en tots els àmbits per defensar que el que sembla una fràgil treva es mantingui i que Can Vies es pugui consolidar: la mobilització ha obert una finestra d'oportunitat conquerida amb la lluita i cal aprofitar-la”. Rabell ha denunciat les “crides incendiàries” del regidor del PP Alberto Fernández Díaz, que avui ha demanat l'enderrocament de Can Vies “per evitar que es converteixi en un mausoleu dels antisistema”. El president de la federació veïnal l'ha acusat de “voler una situació de caos per justificar la mà dura... i si és de Madrid millor”.

En la protesta han participat també els familiars de Sergi Rubià, de 30 anys, un dels dos detinguts per als quals el jutge ha imposat presó preventiva. “Ha estat una detenció totalment arbitrària: el Sergi va decidir marxar quan va veure que la situació es complicava i el van agafar: és un cap de turc, li podia passar al fill de qualsevol família”, explicava el germà del jove, que pertany als Castellers de Sants i és estudiant de cinema i auxiliar d'Infermeria.

Un cop s'ha endinsat al Raval no es veia ni l'inici ni el final de la manifestació
ROBERT BONET

Bloqueig policial a les drassanes

La marxa ha avançat enmig d'un fort dispositiu policial fins a l'avinguda de les Drassanes, on l'advertència de la intervenció dels mossos ha fet dividir la protesta. Els antiavalots s'han posat les màscares, han demanat a la premsa que es quedés a un costat i han anunciat una càrrega. Alguns manifestants han cremat contenidors, mentre la resta es movia pels carrers del centre, on hi havia molts turistes que miraven encuriosits i feien fotografies. Finalment una part de la gent ha pogut reagrupar-se a plaça Sant Jaume, i els Mossos han concentrat una trentena de furgonetes al carrer Ferran. L'altre focus de la protesta ha estat a la Rambla del Raval, on s'han aixecat nombroses barricades amb contenidors encesos i hi ha hagut trencadissa de vidres. Un vehicle que era al costat d'un contenidor també ha quedat cremat.

Un grup d'un centenar ha tornat a la plaça Universitat i es dirigia cap a Sants quan desenes de furgonetes els han encerclat a la Gran Via, a l'alçada del carrer Rocafort i els han forçat a que s'identifiquessin. La policia ha pres imatges dels retinguts amb diferents peces de roba abans de deixar-los marxar un cop havien donat les seves dades. “Ens seguien una vintena de furgonetes per Gran Via i de sobte a Rocafort ens han encerclat: els mossos han baixat i ens han acorralat fins al xamfrà de Rocafort. Després d'una bona estona, ens han agafat a cadascun dos mossos, ens han registrat les bosses i si teniem peces de roba ens les feien posar per gravar-nos amb elles, ens han gravat de dalt a baix i també el nostre DNI i ens han deixat marxar després de tenir-nos encerclats més de cinquanta minuts”, explica Gabriel, un dels joves que han estat identificats.

Els mossos d'esquadra amb la màscara antigas al capdevall de les Rambles
ROBERT BONET
Més informació: