31 de des. 2010

Zapatistes: guanyadors del primer assalt

Crònica de la revolta zapatista a l'estat de Chiapas, Mèxic, des de l'u de gener fins el 20 de febrer, dia en que van començar les converses entre la guerrilla i el govern. S'inclouen imatges inèdites de l'entrada de l'EZLN (Ejército Zapatista de Liberación Nacional) a San Cristobal de las Casas i dels comunicats del subcomandant Marcos a la premsa. Al llarg de tot el reportatge s'inclouen fragments d'una entrevista a la capitana Maribel, la guerrillera que ha tingut segrestat el terratinent i ex governador de Chiapas, el general Absalon Castellanos.

Després de 17 anys de l'aparició de l'EZLN, el govern manté una guerra encoberta

· Les demandes no han estat complertes, assenyalen les comunitats en resistència des de 1994

· Malgrat l'estratègia contrainsurgent, els indígenes han desenvolupat una autonomia pacífica

Tropes indígenes van avançar des de la nit del 31 de desembre de 1993 cap a diversos municipis de l'entitat · Foto Raúl Ortega

San Cristóbal de las Casas, Chis. 30 de diciembre. L'aixecament armat de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) compleix 17 anys sense que, segons el parer de les comunitats indígenes en resistència des de gener de 1994, les seves demandes hagin estat complertes per quatre successius governs federals i sis administracions estatals. No obstant això això, i una perllongada estratègia contrainsurgent en contra seva, les comunitats i regions en rebel·lia desenvolupen una significativa experiència d'autonomia pacífica, clarament nacional, que ha resultat a més eficaç defensa de la sobirania territorial mexicana en temps que aquesta lluïx molt avariada.

Van arribar als barris perifèrics d'aquesta ciutat la nit del 31 de desembre de 1993. Qui els van veure aparèixer multiplicant l'ombra van contar primer centenars. Cap a la mitjanit ja eren milers, armats i uniformats. Es van concentrar en l'anell perifèric, prop del bulevar Juan Sabines Gutiérrez, després d'ocupar la plaça de San Ramón i el Puente Blanco, accés de la ciutat venint dels Altos.

Per l'altre extrem, per la sortida a Comitán, el barri de San Diego i l'avinguda Insurgentes, més tropes indígenes avançaven cap al centre. En el transcurs de la matinada, els nous insurgentes van prendre el palau municipal, la plaça central i de fet, la ciutat. El mateix ocorria en Ocosingo, Les Margaties, Altamirano i Huixtán.

En aquells dies ja estava sublevat de manera transcendent tot el territori indígena de Chiapas, encara ignorat per a la majoria dels mexicans, incloent el govern del president Carlos Salines de Gortari i dels governadors Patrocinio González Blanco Garrido i Elmar Setzer, sent el primer, en aquell temps, secretari de Governació. Els pobles maias de Chiapas van iniciar una guerra d'alliberament que segueix en peus. El “Ja basta!” que el matí següent va donar la volta al món és una fita en la història moderna de Mèxic.

Des de llavors, el moviment indígena zapatista és un actor clau en la lluita política del país. Si bé els rebels van decretar una treva, després de 12 dies de combat al gener de 1994, la guerra no ha acabat. No s'han complert les demandes que van donar origen a l'aixecament, reconegudes com legítimes pels governs de Salines de Gortari, Ernesto Zedillo i Vicente Fox. A més, els governs successius han desenvolupat una incessant guerra irregular, “de baixa intensitat”, contra les comunitats organitzades amb l'EZLN, els seus simpatitzants, i avui també les adherents a l'altra campanya.

En un context nacional d'àmplia militarització i combats irregulars, amb freqüència foscs, tendeix a oblidar-es que els muntanyes de Chiapas segueixen sent la regió més militaritzada del país, i el qual sembla “pau relativa” és en realitat una guerra encoberta. Amb les armes recolzat-los (nombroses tropes federals ocupen desenes de comunitats en el territori indígena), el govern lliura una sofisticada guerra econòmica, social (de vegades disfressada de religiosa) i sicológica.

Al llarg d'aquest període, la comunitats rebels no només han resistit i sobreviscut, sinó que es van transformar perceptiblement. Al desembre de 1994 van establir uns 40 municipis autònoms, donant inici a la rebel·lia autonòmica més perllongada i efectiva de l'era moderna en el món. Tres lustres després, el zapatisme té cinc juntes de bon govern que, enmig d'una guerra contrainsurgent en contra seva, representen un factor ineludible de governabilitat i legalitat, literalment malgrat les polítiques governamentals.

Els zapatistas no només van aplicar una reforma agrària summament igualitària que va elevar els nivells de vida, dignitat i llibertat de milers de camperols indígenes, sinó que mitjançant autèntiques “escoles” de govern (entès com servei), les juntes dels cinc Caragols on operen des de 2003 han construït sistemes alternatius d'educació, salut, justícia, producció i comercialització de productes agrícoles. A més, són ja tres lustres de relacions solidàries i polítiques amb lluites i organitzacions de la resta el país, Amèrica i Europa.

Durant 2010, actius i en lluita en les muntanyes el sud-est, els zapatistas van mantenir un pertinaç silenci, ocasionalment trencat per a denunciar agressions paramilitars, policíaques i militars quan aquestes arriben a nivells intolerables, la qual cosa no lleva que succeeixin permanentment.

Info relacionada:

L'Exèrcit Zapatista EZLN compleix 27 anys de lluita popular a Mèxic
Enlace Zapatista. (EZLN)

30 de des. 2010

Wikirebels


TV3 emet una edició especial del programa "30 minuts" amb el reportatge "Wikirebels", que mostra una visió molt propera de Julian Assange i la gent que hi ha darrere de Wikileaks: com treballen, on allotgen el seu material, com és la seva vida quotidiana.

El període de temps de distribució d'aquest vídeo és limitat. Podràs veure’l a tv3.cat

Vida Diària a Kabul

Fuente: periodismohumano.com
Vida Diària a Kabul
Alberto Arce

L’Afganistan sobreviu des de fa dècades entre la guerra civil i la intervenció estrangera. És un conflicte tan complex que només els mateixos afganesos el comprenen. La guerra afganesa sembla cada vegada més una guerra que ningú no pot guanyar. Desplaça població al mateix temps que la sotmet a una pobresa difícil de superar i l’enfonsarà, en cas que la solució existeixi, en el dolor fantasma i l’emergència permanent, un dolor que no es podrà superar amb les drogues, que no es podrà superar somiant. Tot i així, com en totes les guerres, a l’Afganistan la vida diària continua.

Fruit de la col·laboració amb l’Institut Català Internacional per la Pau, el projecte Vida diària a Kabul intenta apropar la realitat afganesa al públic a través de nou reportatges gravats i redactats durant el mes de juny del 2010.
Alberto Arce, periodista i realitzador de documentals, va viatjar a Kabul el juny del 2010. Una vegada allà, juntament amb el fotògraf Ricardo García Vilanova i gràcies a la col·laboració del seu guia i traductor local, Sayed Zafar Hashimi, van poder conversar amb les persones que apareixen als textos i als vídeos.

Stefano Casella es va encarregar de l’edició i la realització dels vídeos a Barcelona, Cristian Bettini del disseny i la programació web del projecte i Simona Marchesi del disseny gràfic.

Aquesta tasca no hauria estat possible sense la producció, el suport i la confiança a llarg termini del equip de l’Institut Català Internacional per la Pau per contribuir a generar una imatge honesta dels habitants de l’Afganistan.

Hannah McCurdy, a càrrec de la versió anglesa, Marta López Carabí amb la versió catalana i Sarah Youx i Céline Pimentel amb la francesa han col.laborat en la traducció.

IndependentDocs i Unai Aranzadi van col·laborar amb el seu suport i patrocini en matèria de seguretat, així com també Reporteros Sin Fronteras España.

AfganistanDemain, el guesthouse més acollidor i amb la millor cuinera de Kabul, ens va brindar la seva hospitalitat.
La Sarah, que sempre hi és. I la Selma, que acaba d’arribar.

índex dels vídeos:

Cinema Park
Encastats
El Mite de la Caverna

El Cooperant i el General
Checkpoint Kabul
Hel(l)mand Camp
Dolor fantasma. Emergència permanent
Kabul addiction
Picnic. Tempesta de pols a Kabul

Greenpeace recorda que el procés del cementiri nuclear ha 'fracassat políticament'

L'organització ecologista ha presentat una demanda a l'Audiència Nacional contra l'expedient

Redacció /Reus Digital 29 de desembre de 2010

Greenpeace va presentar el 23 de desembre una demanda davant l'Audiència Nacional sol·licitant que es declari nul·la de ple dret la resolució que va suposar l'inici del procés per trobar un emplaçament al Cementiri Nuclear Centralitzat. Aquest dimarts fa un any de la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat d'aquella resolució i, segons Greenpeace, durant aquest any ha quedat demostrat que "els projectes tècnics i els estudis de seguretat específics" de la instal·lació "no existeixen" com va reconèixer el Ministeri d'Indústria davant l'Audiència Nacional en el recurs contenciós administratiu interposat per l'ONG. És per això que ara se sol·licita la nul·litat de tot el procés.

En una nota feta pública per Greenpeace, l'entitat considera que "ha quedat clar que no hi ha cap urgència" per construir el magatzem, atès que els informes periòdics del Consell de Seguretat Nuclear al Congrés dels Diputats demostren que "hi ha diverses centrals nuclears que encara tenen capacitat d'emmagatzemament per molts anys a les seves piscines de refrigeració de combustible gastat".

A les centrals on ja no queda espai s'ha optat per construir magatzems temporals individualitats, com és el cas de Trillo, Zorita (en desmantellament), Ascó I i Ascó II. "El procés del Cementiri Nuclear Centralitzat ha descarrilat socialment i políticament, ja que ha quedat demostrat l'ampli rebuig social i territorial" que desperta, segons explica Carlos Bravo, responsable de la campanya nuclear de Greenpeace.

Bravo puntualitza que aquesta realitat és ben diferent a la descrita pel ministre d'Inústria, Miguel Sebastián, quan assegurava que el procés acabaria en 4 o 5 mesos i que hi hauria "bufetades" entre els municipis per fer-se amb la instal·lació.

Greenpeace reitera la perillositat del cementiri nuclear centralitzat i destaca la necessitat de posar en marxa un pla urgent de tancament progressiu de les nuclears per reduir els residus radioactius.

27 de des. 2010

Miquel Barceló. La solitude organisative 1983 - 2009

Resten pocs dies, i és una bona oportunitat per gaudir de l'obra de Miquel Barceló. Si encara no l'heu visitat i en teniu ganes, ho podeu fer fins el proper 9 de gener de 2011 Barcelona

CaixaForum Barcelona repassarà els darrers 25 anys de trajectòria de l'artista en una gran mostra que permetrà a l'espectador viure l'experiència pictòrica de Miquel Barceló (Felanitx, 1957).

L'exposició organitzada per l'Obra Social "la Caixa" no tan sols celebra els èxits d'aquest important artista viu de talla internacional en els darrers 25 anys, sinó que sobretot ofereix a l'espectador la possibilitat d'entendre el misteri, l'adrenalina i la incertesa personal que implica el procés creatiu de Barceló.

Així, aquesta mostra és clau per poder experimentar de manera coherent i emocionant l'obra de Barceló amb més de 180 peces, des de grans teles creades a partir de l'any 1983 fins a les més recents, passant per les peces ceràmiques i escultòriques, sense oblidar les aquarel·les, els dibuixos, els pòsters, els llibres i els quaderns de viatge. Tot plegat permet subratllar el ritme i la varietat de la seva trajectòria.

L'objectiu de la mostra és que el públic pugui viure l'obra de Barceló com una experiència. Per això, l'artista s'ha implicat directament en la selecció d'obres i ha prestat algunes teles de la seva pròpia col·lecció que converteixen l'exposició en un autèntic esdeveniment, i no tant en una retrospectiva del seu treball. El públic hi descobrirà la seva resposta enèrgica al món material, com es relaciona amb la tradició, els seus viatges –físics i mentals, i a través de l'espai i el temps–, l'ús d'elements insòlits i com representa el món humà i animal.

Av. Ferrer i Guàrdia, 6
08038 Barcelona (Barcelonès)

21 de des. 2010

Des de Wall Street amb amor

Francesc Sanuy

Un dels principis bàsics de la filosofia ignasiana dels jesuïtes és que, en temps de tribulació no s'han de fer mudances. Però en hores de preocupació, les persones responsables, com a mínim, analitzen la situació i miren d'estar ben informades. Per exemple, el meu dilecte amic Joaquim Vila em va comentar que el Wall Street Journal feia, ara fa quatre dies, un diagnòstic inquietant sobre l'economia espanyola. És per això que vaig repassar el que havia dit aquesta nau capitana de la flota periodística de Murdoch, que, malgrat tot, conserva un mínim de credibilitat i molta influència en cercles financers. I vet aquí el que vaig trobar. En primer lloc, una afirmació que s'ajusta a la realitat i que detecta una novetat tan important com significativa. Diu, en efecte, que a Espanya durant molts mesos i de forma sorprenent el sector de les hipoteques d'habitatges havia resistit a pesar de la caiguda dels preus i del creixement de l'atur i que eren molt pocs els qui deixaven de pagar. Als EUA, posem per cas, si el preu de la casa cau per sota de la hipoteca, el client se'n va a l'entitat financera i torna les claus. Aquí, en canvi, està estipulat que el client respon del crèdit hipotecari amb tot el seu patrimoni. I, per tant, la gent no deixa de pagar si no es troba en una situació desesperada. Doncs bé, la tendència s'ha invertit i ara el temor més generalitzat és que es pugui desencadenar una allau d'impagats amb tot el que això representaria en termes de problema econòmic i de catàstrofe social.

Anteriorment, el problema eren els crèdits que caixes i bancs havien concedit a constructores, promotors o immobiliaris, però ara és que les famílies ja no poden arribar a final de mes i veuen, per si fos poc, erosionat, a més a més, el seu insuficient poder adquisitiu per culpa d'unes autoritzacions governamentals per apujar les tarifes dels serveis públics de primera necessitat. Són serveis que s'han privatitzat i als quals no s'aplica cap sacrifici com a conseqüència de la crisi que, segons ha dit, per exemple, Sánchez Galán, el president d'Iberdrola, és el moment per guanyar més diners encara. I cal tenir present que el gran argument que es feia servir quan des de l'estranger s'expressaven dubtes sobre la solvència del sistema financer espanyol, sempre es deia que la principal garantia era la resiliència (capacitat d'encaixar un cop i, després, recuperar-se) del mercat hipotecari i residencial. La ministra Salgado va dir als seus col·legues europeus que malgrat una exposició al risc del sector construcció d'un 11% del total, l'eventual punxada de les hipoteques és una cosa trivial. Encara més, en lloc de dir despectivament que les xifres eren peanuts, és a dir, cacauets, va menystenir la dimensió del problema tot dient que era plain vanilla. És cert que la major part de les hipoteques són de primera residència i no de vacances o d'inversió, i també que l'economia submergida (un 20% del total?) permet que moltes famílies segueixin pagant, però les perspectives són de clar empitjorament de la situació i que si s'apugen els tipus d'interès això afectarà un 65% de les hipoteques que estan pactades en termes variables.

Els analistes avisen també de les dificultats de col·locar emissions de deute que pels bons a 10 i 15 anys han hagut de menester uns interessos i unes assegurances de crèdit més alts. Avui tindran una última venda de lletres de tresor a 3 i 6 mesos i, a continuació, vindrà la calma, fins que els mercats tornin possiblement amb esperit de venjança al mes d'abril, quan s'haurà de passar la prova de foc amb uns venciments importants. Aquesta és, doncs, la situació de compàs d'espera i de confiar que la visita d'Angela Merkel a Madrid sigui de benedicció i suport. Tanmateix es produeixen petites anècdotes dignes de menció. Primer, l'entrada de Felipe González al consell de Gas Natural, que s'ha hagut de justificar tot negant qualsevol intencionalitat política i donant explicacions a Artur Mas i a Rajoy. La Caixa ha desequilibrat, per tant, un consell on encara hi té Narcís Serra malgrat que ja no és el representant de Catalunya Caixa. Possiblement el que volia Criteria era tenir Felipe en el seu equip, però no era possible que hi fos al costat del seu principal, que és Carlos Slim, el mexicà que encapçala el rànquing dels homes més rics del món. Antoni Brufau volia, ja fa uns mesos, situar en el consell el seu patrocinat del PP, Romay Beccaria, però segurament s'hauria d'esperar a proposar un altre nom popular per quan hagi de dimitir en Rosell, el patrocinat de La Caixa i president del Fomento si guanya avui les eleccions de la CEOE. Això és el que diu la premsa de la capital. Que, aquí, ja se sap que el silenci, en determinades qüestions, és sepulcral. Per cert, a Madrid també publiquen que Salvador Alemany ha donat carabasses a Artur Mas i declinarà la petició que sigui conseller del nou govern avalada per la comissió de veterans de CiU. Això sí, ja que la cosa va de comitès, sembla que acceptaria de presidir un grup de savis. Corre, en canvi, la brama que la primera entitat financera del país té una carta de recanvi en la persona d'un col·laborador que ha col·locat com a “ull de Moscou” en la junta del Barça i que podria anar a supervisar el govern des de dintre. Bé, vaja, fugint de les flames potser anirem a parar a les brases.

Font: El Punt.Cat

Felipe González cobrará más de 120.000 euros como asesor de Gas Natural

20 de des. 2010

L'economia especulativa, segons Arcadi Oliveres

dilluns 20 de desembre a internet
Dimarts 21 de desembre, a les 22.25, al Canal 33 -

Arcadi Oliveres és economista de referència entre els moviments socials. Entre altres temes, és expert en economia mundial, en finances especulatives i en despesa militar. Doctor en Ciències Econòmiques, imparteix nombrosos cursos i conferències, i fa classe d’Economia Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Col•labora amb diversos moviments socials i cristians, i presideix, entre altres, l’associació Justícia i Pau, la Federació Catalana d’ONG’s per la Pau i la Universitat Internacional de la Pau.


Segons Arcadi Oliveres, l’especulació generalitzada, l’enorme frau fiscal i la despesa militar, fomentada pel “complex militar-industrial” –entre moltes altres coses-, evidencien la necessitat d’una reforma global del sistema econòmic.

Per aconseguir aquesta reforma cal incrementar el pes de la societat civil i dels moviments socials, i enllaçar-los amb la presa de decisions polítiques. I començar a impulsar canvis, a partir de projectes concrets.

El concepte de “complex militar-industrial” es va popularitzar arran del discurs de comiat de Dwight Eisenhower, president dels Estats Units del 1953 al 1960, en el que va advertir que el seu creixement desmesurat, pot posar en risc les llibertats i la democràcia.

ENLLAÇOS

ASSOCIACIÓ JUSTICIA I PAU

FEDERACIÓ CATALANA D'ONG PER LA PAU

UNIVERSITAT INTERNACIONAL PER LA PAU

DISCURS DE COMIAT D. EISENHOWER, president dels Estats Units 1953-1960 Fragments a Youtube. ....... Discurs sencer, només àudio

Font: TV3.Cat Latituds

19 de des. 2010

Cantinflas torna al cine

El director Alejandro Monteverde prepara el guió per a dur a la pantalla gran la vida del llegendari còmic Mario Moreno qui, si visqués, compliria 100 anys aquest proper any 2011.

“*Cantinflada”: dita o acció propis de qui parla o actua com Cantinflas, actor mexicà. El diccionari de la Real Acadèmia recull i defineix així la filosofia del personatge que va fer famós al còmic Mario Moreno Reyes, una icona del cinema del segle XX.

Pocs personatges han transcendit d'aquesta forma en la cultura popular, només alguns com Charles Chaplin, qui no obstant això va qualificar a Mario Moreno com “el millor còmic del món”.

El mite mexicà, mort en 1993, compliria 100 anys el 12 d'agost de 2011, el que va inspirar al director Alejandro Gómez Monteverde (Bella) per a dur la seva vida al cinema.

Qui representarà el paper de Mario Moreno (Cantinflas), serà el català d'Esplugues de Llobregat, Oscar Jaenada

Per continuar llegint l'article del diari "El Universal" CLICA AQUÍ


Fortino Mario Alfonso Moreno Reyes (12 d'agost de 1911 – 20 d'abril de 1993), conegut amb el nom artístic de Cantinflas, va ser un actor còmic mexicà. Aconseguí una enorme popularitat amb la interpretació del person...atge Cantinflas, un gandul sortit dels barris pobres. Aquest personatge es va associar amb la identitat nacional de Mèxic i li va permetre desenvolupar una llarga i reeixida carrera cinematogràfica que va incloure una participació a Hollywood.

Es diu que l'estil de sortir a fer comèdia, disfressat de peladito, el va aprendre del comediant de Veracruz Eduardo Rugama, el chato. Charlie Chaplin va dir una vegada que era "el millor comediant del món". De fet, Mario Moreno de vegades és anomenat el "Charlie Chaplin de Mèxic".

Mentre que algunes de les seves pel·lícules van ser doblades a l'anglès per a les audiències nord-americanes i el seu treball va ser ben rebut entre la gent de França, els jocs de paraules que feia en castellà no es traduïen bé a altres llengües.

Va obtenir un gran èxit a Llatinoamèrica. Com a pioner del cinema mexicà, Mario Moreno va contribuir al seu creixement en l'època d'or, i Mèxic es va convertir en la capital americana de l'entreteniment.

A més de ser un líder en els negocis, també va arribar a involucrar-se en els difícils i de vegades perillosos assumptes de política de Mèxic. Encara que políticament era conservador, la seva reputació com a portaveu dels desprotegits va donar autenticitat a les seves accions i el va convertir en una persona important en la lluita contra el charrismo sindical, que era la pràctica del govern, d'un sol partit, de manipular i controlar els sindicats.

A més, la identitat de Cantinflas, que es va barrejar amb la d'ell, va ser analitzada pels crítics dels mitjans de comunicació, filòsofs, antropòlegs i lingüistes, que el veien com a un perill per a la societat mexicana, una mena de filantrop, un capitalista aventurer, un capgirador dels papers del sexe, un catòlic pietós, un innovador verbal i un pallasso picaresc.

En efecte, Mario Moreno era tot això. Cantinflas, en el seu intent per abastar la identitat de tota una nació, va desenvolupar les contradiccions i complexitats inherents en qualsevol intent de representar un país tan complex i contradictori com Mèxic.

Font: Wikipedia

Per més informació:
mariomorenocantinflas.com
Biografia de Cantinflas [Mario Moreno Reyes]
Filmografia i personatges

Su Excelencia - Cantinflas - Part I

Su Excelencia - Cantinflas - Parte II

"Jo estimo, tu estimes, ell estima, nosaltres estimem, vosaltres estimeu, ells estimen. Tant de bo no fos una conjugació sinó una realitat"
Mario Moreno “Cantinflas”

16 de des. 2010

Comprar, llençar, comprar

Comprar, llençar, comprar
TV3.Cat

Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per “matar” un producte? Com s’ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d’iPods? I què té tot això a veure amb l’Obsolescència Programada?

L'obsolescència programada és l'escurçament deliberat de la vida d'un producte per incrementar-ne el consum. L'any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis." I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.

Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i utilitzant imatges d’arxiu molt poc conegudes, COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR relata la fascinant història de l’Obsolescència Programada des dels seus orígens cap a 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten a productes electrònics de darrera generació (iPods, impressores...) passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.

El documental, rodat a Catalunya, França, Alemanya, els EUA i Ghana, recull testimonis d’una pràctica empresarial que s’ha convertit en la base de l’economia moderna, i mostra les terribles conseqüències mediambientals que se’n deriven – com els enormes abocadors de “escombraries electròniques” que sorgeixen al voltant de ciutats com Accra. I també presenta diversos exemples de l’esperit de resistència que està creixent entre els consumidors.

A més de documentar la història secreta de l’Obsolescència Programada, el film presenta l’anàlisi i l’opinió de economistes, dissenyadors i pensadors que proposen vies alternatives per salvar l’economia I el medi ambient. També inclou exemples d’ emprenedors que posen en pràctica nous models de negoci que no es basen en l’obsolescència.

Dirigit per Cosima Dannoritzer.

Una producció de Televisió de Catalunya, Media 3.14, Article Z, Arte, TVE. Amb el suport del programa MEDI

En col·laboració amb NRK, Tore Tomter, Carina Bordevich, RTBF, Claire Colart, SBS-TV Australia, Mark Atkins, Andrew Golding, TG4, Micheal O’ Meallaigh, Télévision Suisse Romande (TSR), Unité des Films Documentaires, Irène Challand / Gaspard Lamunière, YLE, Jenny Westergård.

Amb el suport de Programme MEDIA Plus de la Communauté Européenne

http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=36638&catid=1270

En Castellà: Comprar, tirar, comprar

Cosima Dannoritzer, directora de "Comprar, llençar, comprar"
Entrevista amb la directora del documental "Comprar, llençar, comprar". Aquest treball relata la fascinant història de l'obsolescència programada des dels seus orígens, cap al 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques), fins a casos actuals.

Informació relacionada:
Esclaus del consumisme: fins a 122 productes de consum habitual són fets amb mà d'obra esclavitzada

13 de des. 2010

Esclaus del consumisme: fins a 122 productes de consum habitual són fets amb mà d'obra esclavitzada

Carabassa /Canalsolidari.org

Fa pocs dies, per l’inici de la campanya nadalenca, es va fer en força països el tradicional Buy Nothing Day, que denuncia el consumisme que esclavitza occident. Ben diferent és el concepte d’esclaus del consumisme que descobreix la web ProductsOfSlavery.org.

Impulsada per l’organització Anti-Slavery International, la pàgina ProductsOfSlavery.org plasma en un mapamundi les darreres dades del Departament de Treball dels EUA sobre l’explotació laboral infantil i els treballadors forçats adults a tot el món. L’estudi, en concret, va detectar al mercat fins a cent vint-i-dos productes de consum habitual fets a partir de mà d’obra esclavitzada, i provinents d’una seixantena de països de l’hemisferi sud.

Amb aquesta eina interactiva, que permet creuar totes les dades i mostrar-les al mapa segons els productes (esportius, del ram de la construcció, agrícoles…) o països que li indiquem, Anti-Slavery International vol forçar les empreses i multinacionals a expulsar l’esclavatge laboral de la cadena de producció.

I què puc fer jo?

Abans de comprar pensa-t’ho bé. Informa’t sobre la responsabilitat de les empreses fabricants en la vulneració dels drets humans dels treballadors.

A la web de l’Observatori del Deute en la Globalització trobaràs informació sobre la responsabilitat de les transnacionals espanyoles en la violació de drets humans.

Consulta altres notícies sobre consum responsable publicades a CanalSolidari.org i treu idees per al teu dia a dia!

ONG com Save the Children duen a terme campanyes per acabar amb el treball infantil. Busca la teva forma de col·laborar amb ells. També pots buscar a hacesfalta.org ofertes de voluntariat amb entitats que treballen en la defensa del drets d’infants i joves.

Jornades d'Homenatge als Maquis UAB

Jornades d'Homenatge als Maquis a la UAB del 13 al 17 de Desembre

Des dels organitzadors de les Jornades d'Homenatge als Maquis a la UAB. Volíem exposar el següent error a la programació:

La jornada de dimecres 15, el títol de la xerrada és:

El GARI, línia ideològica i relació amb altres grups antifranquistes.

Per tant s'ha d'excloure el MIL i l'OLLA.

Assumim tota la responsabilitat sobre aquest error i els possibles malentesos que s'hagin pogut derivar.

Les jornades queden així:

Dilluns 13

Quico Sabaté i el grup assasinat al Mas Clarà. (A càrrec de la Comissió 50 anys Quico Sabaté) Xerrada debat i projecció de vídeo.
13h Aula 305 Facultat de Lletres

Dimarts 14

Els Maquis a Catalunya 1939-1963. (A càrrec de Ricard de Vargas Golarons) Presentació debat i projecció del documental.
13h Aula 305 Facultat de Lletres

Dimecres 15

GARI. Línea ideològica i relació amb altres grups antifranquistes. (A càrrec de Txema Bofill) Xerrada debat.
13h Aula 305 Facultat de Lletres

Dijous 16 a la Pl. Cívica

12h Parada de distribuidores antiautoritàries
13h Dinar vegà i ecològic
16h Maquis, Memorial Democràtic i instrumentalització per part de la democràcia (A càrrec de Josep Cara Rincón) Xerrada debat.

Divendres 17

Salvador Puig Antich. (A càrrec de Ricard de Vargas Golarons) Xerrada debat.
13h Aula 305 Facultat de Lletres

Tots els dies: Exposició itinerant sobre la Marxa d'Homenatge als Maquis. Dilluns Educació. Dimarts Ciències. Dimecres Lletres. Dijous Pl.Civica.

Salut.

Grup FEL-UAB
www.fel-web.org www.fel-web.org/uab

Militarització d'aeroports i estat d'alarma contra demandes laborals: Qui en dóna més?

Kiku / Canalsolidari

Un guàrdia civil custodia les instal·lacions. Foto: ACN

En una societat com la nostra, l‘ús de les forces militars per esmenar una circumstància com aquesta no deixa de ser un pas enrere. És la força militar qui ha de vetllar, igual que en els antics règims dictatorials, perquè la nostra democràcia funcioni?

Vaig viure la vaga sorpresa dels controladors aeris des de lluny de casa i només l’he pogut seguir puntualment des de la televisió, sense poder-ne contrarestar la informació ni poder llegir digitalment els diferents punts de vista que suposo que hi deu haver.

Malgrat que d’aquest succés ja s’hagi opinat lo inopinable, hi ha un aspecte que des del primer moment m’ha deixat molt preocupat; motiu doncs d’aquest escrit, sense voluntat de repetir-me.

No conec les condicions laborals d’aquest col·lectiu i, com la majoria de mortals que fem mans i mànigues per arribar a final de mes, les seves demandes ens resultaran banals al saber què s’embutxaquen cada any. Però tot treballador té drets i deures que ha d’exigir, els primers, i acomplir, els segons; ja que no podem reclamar fins a la sacietat uns, i oblidar els altres. Ambdós estan relacionats. Les demandes dels seus suposats drets les coneixem, però tots hem vist com s’han omés alguns deures, i això els resta credibilitat a l’hora d’exigir els primers.

Un exemple en serien les seves figurades incapacitats laborals temporals. Una manca de responsabilitat cap al seu lloc de treball, però també cap als mateixos mortals d’abans, els qui fem mans i mànigues per arribar a fi de mes, ja que les seves baixes, com la de la resta de classe treballadora que fingeix malalties, es costegen amb els centenars d’euros que l’estat descompta cada mes a cadascú de nosaltres.

La baixa per malaltia és un dret? Si, sens dubte! Però aquest dret obté sentit si existeix corresponsabilitat amb la resta dels qui paguem mensualment la Seguretat Social. Perquè tots ja sabem què acaba passant quan mig país pren consciència de que està treballant per la barra de l’altre mig (que es grata la panxa simulant estar malalts).

Aquestes falses malalties no deixen de ser una anècdota més de tot aquest conflicte gestat des de fa molt de temps. El preocupant del cas, i que fa posar en dubte la idoneïtat de que aquests individus ocupin aquestes places, és que han posat en situació d’alerta tot un estat només per reclamar unes millores laborals, en alguns casos totalment subjectives. Han fet abús de la seva posició assolida de forma democràtica, arribant a propiciar un semi-totalitarisme amb la intervenció de l’exèrcit.

Repeteixo que no sé quines són les seves condicions. I que aquests siguin els millor pagats de tot Europa no ha de voler dir que ja estiguin bé. Potser són els controladors italians (que cobren la meitat que els espanyols) els qui han d’arribar al nivell salarial dels d’aquí. Però malgrat tenir una jornada laboral excessiva, escassos dies de lliure disposició, i un sou que no es correspon gens amb la responsabilitat que exerceixen, no poden permetre’s el luxe de boicotejar la vida de milers de persones que volien gaudir del seu dret al descans, que havien de ser intervinguts en algun centre hospitalari, o simplement havien estalviat molts mesos per tenir una desena part del sou mensual d’un controlador per fer el viatge de la seva vida.

I el que neguiteja de tot plegat és que s’hagi aribat a fer ús de l’exèrcit per pal·liar la situació. En una societat com la nostra, en vies de desenvolupament i de camí a una major humanització, l‘ús de les forces militars per esmenar una circumstància com aquesta no deixa de ser un pas enrere.
Si ja hem de veure anuncis, absurdament contradictoris, on l’exèrcit es ven com l’eina per dur a terme missions de pau, sense entendre que la Pau és un mitjà i no un fi que es pugui imposar per la força, la violència i la mort. Si ja hem de sentir dir que les forces militars espanyoles duen a terme grans missions humanitàries, sense que els seus defensors coneguin la resta d’organitzacions, igual o més preparades, que també en realitzen amb un cost molt inferior, i sense estar supeditades a voluntats polítiques o interessos econòmics. Ara resultarà que gràcies a l’exèrcit s’ha superat aquest entrebanc. Amb altres paraules, que és l’exèrcit i no els propis ciutadans qui vetlla pel funcionament normal del nostre Estat. O dit d’una altre manera, que la nostra democràcia és fictícia, ja que funciona per la força; avança gràcies al control militar permanent.

I si això ja és preocupant, aquest grau personal de neguiteig es veu agreujat al veure l’aprovació social generalitzada que ha tingut aquesta actuació militar del govern central.

Fins on ha arribat el funcionariat si és capaç d’atacar el propi estat d’aquesta manera? Haurem de repensar el model de gestió pública per la immaduresa dels propis treballadors?
És la força militar qui ha de vetllar, igual que en els antics règims dictatorials, per que la nostra democràcia funcioni? O haurem de desdir-nos dels nostres ideals i cedir totalment a la privatització?

Sort que el món de la restauració és de gestió privada (o ocasionalment concertada), perquè si demà els milers de bars acordessin no aixecar les seves persianes, estaríem a l’inici de la 2a Guerra Civil, sobretot si el govern decidís pal·liar la situació posant l’exèrcit darrere les barres.

Més informació:

Controladores aéreos españoles
Controladores Aéreos y otras hierbas
USCA
Controladores AENA

12 de des. 2010

Nicaragua també prohibeix les corrides de toros

Aquesta setmana s'ha aprovat la Llei de benestar animal que prohibeix matar o ferir les bèsties durant les corrides

Font: Vilaweb

L'assemblea de Nicaragua també ha decidit aquesta setmana prohibir les corrides de toros amb una Llei de benestar animal que impedeix ferir o matar les bèsties durant les exhibicions. La decisió adoptada per l'assemblea estatal ha estat molt celebrada per la Societat mundial per a la protecció dels animals (WSPA, en les sigles angleses) i moltes altres organitzacions animalistes del país.

L'aprovació de la llei, molt a prop de la unanimitat, és el resultat de cinc anys d'esforç i campanya de WSPA i les societats col·laboradores de Nicaragua. Aquesta organització internacional va formar part i va col·laborar amb la Plataforma Prou que va portar una Iniciativa Legislativa Popular al Parlament amb l'aval de més de cent quaranta mil signatures de ciutadans. A Catalunya la llei que abolia la pràctica dels toros es va aprovar definitivament el 28 de juliol d'enguany.

La Llei de benestar animal ha obtingut el suport de setanta-quatre diputats del congrés nicaragüenc, per només cinc vots en contra. Nicaragua és el primer estat que prohibeix la crueltat d'aquest espectacle a tota la seva jurisdicció, quasi cent anys després que ho fes Uruguai el 1912.

Les famílies de les víctimes de la repressió franquista a Tarragona tanquen un dol de més de 70 anys


L'escultura 'Dignitat' inaugurada aquest diumenge presideix la fossa comuna de les víctimes de la dictadura

Tarragona ha fet justícia a les víctimes de la repressió franquista amb un acte d'homenatge i la inauguració de l'espai escultòric 'Dignitat' que presideix la fossa comuna de més de 770 persones afusellades fins a l'any 1948 a la ciutat. Centenars de familiars han participat a l'acte presidit pel Conseller en funcions d'Interior, Joan Saura, qui ha remarcat la lluita de totes aquestes víctimes pels valors democràtics. 'Som hereus d'aquesta gent que ens ha deixat un llegat democràtic', ha dit. A l'homenatge s'han repetit les crides a trencar el silenci, a explicar aquest negre episodi de la història del país a les futures generacions i a no oblidar els morts. Tot, per no repetir els errors del passat.

ACN

L'associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona (AVRFT), amb el suport del Memorial Democràtic, La Diputació de Tarragona i l'Ajuntament, han inaugurat, aquest diumenge al matí, l'espai escultòric 'Dignitat', de l'artista Salvador Manyosa, i que presidirà la fossa comuna del cementiri de la ciutat on estan sepultades la majoria d'aquelles víctimes. Centenars de familiars han participat l'acte, presidit pel conseller en funcions d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura.

El conseller ha aprofitat per demanar que "es continuï defensant la democràcia" ja que aquesta "no es guanya d'una vegada per sempre, ni és segura i sempre hi ha perills de retallades de la democràcia". Saura ha defensat que la política de la Memòria Democràtica té l'objectiu de conservar una societat amb els valors "de la justícia social, de l'equitat, la fraternitat i la solidaritat".

Hi ha hagut també molts reconeixements a la llarga i dura tasca de l'AVRFT i en concret a la seva presidenta, Montserrat Giné. Giné s'ha mostrat satisfeta per haver aconseguit la dignificació de la fossa comuna del cementiri de la ciutat i ha lamentat que moltes persones no hagin estat a temps de veure aconseguit aquest deure. La presidenta també recordat que s'havia oblidat, tant per la societat i com de les administracions, i durant molt de temps, "massa", ha dit, "una part trista de la nostra història", i ha agraït poder tancar un dol que s'arrossegava des de feia 72 anys.

La primera dignificació de la fossa comuna de Tarragona es va fer el gener d'aquest mateix any amb la inauguració d'uns plafons on es recullen els noms de les persones, un totals de 771, afusellades a la Muntanya de l'Oliva, i les mortes a les presons i hospitals de Tarragona en acabar la Guerra Civil i fins l'any 1948. La ciutat ha fet altres accions per recuperació de la memòria històrica amb la senyalització de la Casa del Pretori Romà 'Pilats', presó franquista fins el 1953, on més de 3.500 persones van patir tot tipus de vexacions i on moltes en sortien per a ser afusellades al costat del cementiri.

La COP 16. E1 Govern català segueix pixant fora de test

El Govern celebra l'acord de la cimera de Cancún perquè 'assenta les bases per continuar fent front al canvi climàtic'

Vilaweb

Barcelona (ACN).- El Govern ha celebrat aquest dissabte els resultats de la 16a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic (COP 16) i la 6a Conferència de les Parts signatàries del Protocol de Kioto, que ha finalitzat aquesta matinada a Cancún (Mèxic). Segons la Generalitat, els documents adoptats a la COP 16 'assenten les bases per continuar fent front al canvi climàtic' i rellancen el procés multilateral de presa de decisions per lluitar contra l'escalfament global. Igualment, el Govern destaca el manteniment definitiu en el text de l'acord de Cancún de l'esmena catalana que reconeix el paper dels govern subnacionals i nacionals en la lluita contra el canvi climàtic.

-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-

Mostres de suport a Julian Assange i Wikileaks a València, Barcelona i Alacant

Centenars de ciutadans es concentren davant els consolats britànics i suec

Simpatitzants de Julian Assange van protestar ahir per a exigir l'alliberament del fundador del lloc web Wikileaks. Es van realitzar manifestacions ciutats, com Barcelona, València, Alacant, Lima, Amsterdam, Londres... · Foto Reuters

Vilaweb

Quatre dies després de l'arrest del fundador de Wikileaks, l'australià Julian Assange (llegiu-ne aquest perfil), a Londres, la plataforma FreeWikileaks és al darrere d'unes quantes concentracions que es van fer ahir en ciutats del país. Se'n van fer a Alacant (davant el consolat britànic), Barcelona (també davant el consolat britànic) i València (davant el consolat suec). FreeWikileaks reclama, a través del manifest 'Per la llibertat, digues no al terrorisme d'estat', vuit punts relacionats amb l'activitat i la persecució de Wikileaks, com ara la posada en llibertat de Julian Assange i el restabliment del domini Wikileaks.org.

A les concentracions hi van assistir centenars de persones que es van aplegar sota pancartes com 'La transparència és una obligació i no un crim', 'Els governs són titelles dels EUA' i 'La democràcia és una farsa', els manifestants van defensar la transparència informativa i van reclamar la llibertat del fundador de WikiLeaks, Julian Assange.

Els assistents a la concentració de Barcelona, que va fer-se a la porta de la Torre de Barcelona de l'Avinguda Diagonal, on hi té la seu el consolat britànic a la ciutat comtal, van fer crides a favor de la posada en llibertat d'Assange i de Bradley Manning, el soldat acusat d'haver filtrat els documents que van derivar en les publicacions dels diaris de guerra d'Afganistan i dels registres de guerra a Iraq. També es va reclamar el restabliment del domini a internet.

Més enllà de les concentracions, la solidaritat amb Wikileaks i la seva cara visible, Julian Assange, s'ha multiplicat aquestes dues setmanes per mitjà de la xarxa. El tancament de la web principal del portal, Wikileaks.org, ha esperonat l'obertura de centenars de servidors mirall a tot el món que redupliquen els continguts de Wikileaks. Ara mateix hi ha un miler i mig de còpies, entre les quals n'hi ha unes quantes en dominis del nostre país: Wikileaks.cat, Wiikileaks.deca.cat, Wikileaks.laotracarboneria.net, Wikileaks.pirata.cat, Wikileaks.ppcc.cat...

L'ambaixada nord-americana considera Catalunya el major centre del terrorisme islamista del mediterrani

WikiLeaks revela que la comunitat islamista a Barcelona, Tarragona, L'Hospitalet, Badalona i Reus preocupa a Washington

Els Estats Units defineixen Catalunya com 'el major centre mediterrani d'activitat de radicals islamistes' i han instal·lat a Barcelona una seu dels serveis d'intel·ligència per controlar també el crim organitzat, també amb forta implantació.

Els serveis d'intel·ligència nord-americans estan preocupats per la 'forta implantació de la comunitat paquistanesa i marroquina a Barcelona i l'efervescent activitat d'islamistes en localitats com Tarragona, L'Hospitalet, Badalona i Reus'. Així ho expliquen els documents de l'ambaixada nord-americana a Madrid filtrats per WikiLeaks i fet públics a través del diari espanyol 'El País' avui. Per combatre el terrorisme islamista i el crim organitzat, el govern dels EUA va crear l'octubre del 2007 una 'multiagència d'intel·ligència' a Barcelona.

Un informe secret de l'ex-ambaixador dels EUA a Madrid, Eduardo Aguirre, explica que l'alta immigració, tant legal com il·legal, des del nord de l'Àfrica (Marroc, Tunísia, Algèria), així com del Pakistan i Bangla Desh fa de Catalunya 'un iman per reclutar terroristes'. L'informe, de fa tres anys, recull dades oficials, que estimen que a Catalunya hi vivien uns 60.000 pakistanesos, la majoria homes, solters i sense documentació, així com molts immigrants del nord da l'Àfrica. 'Viuen al marge de la societat espanyola, no parlen la llengua, sovint estan aturats i tenen pocs llocs per practicar la seva religió amb dignitat'. Unes circumstàncies que, segons Aguirre, 'proporcionen un terreny fèrtil per al reclutament de terroristes'. 'Catalunya s'ha convertit en la primera base d'operacions per l'activitat terrorista', conclou la filtració.

'L'amenaça a Catalunya és evident. Els EUA han de saber qui i què circula per aquesta àrea entre Argèlia, Tunis, Rabat i el sud de França. El Consolat de Barcelona seria la plataforma ideal per la central, perquè té prou espai, comunicacions segures i una bona localització', diu un dels cables.

Tràfic de drogues i xarxes criminals

L'informe assegura, a més, que Catalunya és la porta d'entrada als mercats europeus de la cocaïna d'Amèrica del Sud, el cànnabis del Marroc i l'heroïna de l'Afganistan. Segons un informe del Departament del Tresor nord-americà citat al document, l'estat espanyol és la base europea per blanquejar els beneficis dels traficants. 'Funcionaris nord-americans i espanyols consideren que Barcelona és la base operacional per la distribució i el finançament dels càrtels de cocaïna colombians', afirma el document.

El cable secret també cita l'aeroport de Barcelona com un dels més utilitzats per les màfies dedicades al tràfic de persones, segons informes nord-americans. 'Les autoritats espanyoles ens diuen que màfies de xinesos, romanesos i albanokosovars s'han establert a Catalunya, s'estenen per la costa mediterrània i guanyen terreny', explica la filtració citant grups amb entrenament militar i criminal que dirigeixen xarxes de prostitució; una organització criminal russa dedicada a la pornografia infantil; i grups ucraïnesos, lituans i xinesos establerts a Barcelona, Tarragona i València.

Notícies relacionades:

* Els EUA van fer marxar el Banc Sabadell de l'Iran
* Catalunya és una base d'activitats de la màfia russa, segons un cable de Wikileaks
* La branca europea de la màfia georgiana es dirigia des de Barcelona
* El govern nord-americà considera l'estat espanyol el centre d'emblanquiment de diners més important d'Europa

Última hora de Wikileaks:

Compte de Twitter de Wikileaks.
Tots els apunts sobre Wikileaks al Twitter.
Web 'oficial': Wikileaks.ch.

9 de des. 2010

L'Hora de xavier Macaya, al Bravium Teatre de Reus

DISSABTE 11 DESEMBRE
L'HORA DE XAVIER MACAYA. 25 ANYS D'ÈXITS

A LES 21.30h. NIT
AL BRAVIUM TEATRE DE REUS

Ha gravat uns cinquanta discos com a músic d'estudi amb el Lluís Llach, el cantautor Javier Bergia, Els Pets, amb la gent de The Kluba i d'altres. També he fet gires per catorze països: per França, Alemanya, Canadà (amb una gran cantant de música medieval: Maria Lacid), Estats Units, Portugal, Itàlia, Islàndia; sempre col·laborant amb artistes, cantants o grups de folk. I pel que fa a discos, l'any 1986 va publicar l'àlbum Tralmanactrumens , amb música catalana popular infantil, i fa poc amb el pianista i compositor Conrad Setó, va treure un àlbum de folk anomenat Radicel·la i també La milana. Rallo & Xavier Macaya . És un disc de folk fusió, amb violí, percussions orientals i viola de roda, produït pel Jordi Rallo i per ell mateix. Ha participat com a músic en companyies de teatre com Teatrapart, en l'obra de comèdia de l'arte En Pantaleone no pot dormir , sota la direcció de Carles Bigorra; amb Toni Albà en l'espectacle L'Animalada i en l'obra Ràdio Sentiment , de la companyia Copi Raid. Actualment representa l'obra Brots juntament amb Toni Albà, Fermí Fernández i Gerard Domènech.

Font: Campus

Fito Luri + Xavier Macaya (12-1-2007)

Un grup d'internautes ofereix el domini .cat a Wikileaks, que segueix reproduint els seus "miralls"

La resposta de la comunitat digital als atacs a la pàgina de les filtracions continua ampliant-se. Entre els gairebé 600 "miralls" que en reprodueixen el contingut ja es pot trobar wikileaks.cat

Cristina Mas / ara.cat


Un grup d'internautes ha posat en marxa el wilikeaks en el domini .cat. És un dels gairebé 600 "miralls" amb què compta la pàgina web de les filtracions. Aquesta és una de les respostes de la comunitat digital als atacs que ha patit el portal i a l'empresonament del seu fundador, Julian Assange. Els "miralls" són còpies de la web en servidors d'altres països, de manera que si el lloc "mare" és deshabilitat, la resta podran continuar difonent la documentació secreta.

-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-

Segons informacions d'última hora, els número de "miralls" superen els 1300.

Més informació: Clica AQUÍ

Els nacionalismes han estat la causa de les pitjors carnisseries de la història

Joan Lladonet / Directe.cat

Té raó el Nobel Mario Vargas Llosa. En el discurs de recepció del premi Nobel va dir aquesta gran veritat. Segurament alguns dels que llegiu aquest escrit, si sabíeu que havia pronunciat aquestes paraules, haureu pensat que es referia al nacionalisme català, al basc, al gallec o a qualsevol altre nacionalisme d’aquests que els grans estats no reconeixen i no pot ser mai, ja que aquests són completament pacífics (el nacionalisme basc ho és, una cosa diferent és el terrorisme) i reivindicatius. Nosaltres, persones que usam la llengua per a entendre’ns amb altri no pot ser que caiguem en l’error de no entendre un escriptor al qual li han concedit el premi Nobel. Nosaltres com a mínim hem d’entendre la llengua, perquè si això ho va dir en una de les dues llengües oficials d’aquí, l’única la qual tenim obligació de conèixer, no podem dir que no l’hem comprès. L’hem entès perfectament, perquè nosaltres coneixem la llengua espanyola que ell parla.

Ell deu parlar segurament de la colonització que va rebre el seu país, Perú, per part dels espanyols que aspiraven a tenir una nació en la qual no es pongués el sol. I el seu país i els altres 19 de Llatinoamèrica varen patir aquesta carnisseria que ell com a bon llatinoamericà encara recorda, perquè sap que els seus avantpassats varen esser condemnats a la misèria moral, política, cultural i econòmica. Que milers dels avantpassats varen esser exterminats en múltiples carnisseries que els invasors espanyols varen dur a terme, per engrandir la seva gran nació, per arribar al seu nacionalisme imperial o al seu imperialisme nacional.

No vaig sentir tot el discurs del Nobel, però supòs que també es va referir a l’explotació, l’espoliació i el saqueig que varen patir: or, plata, coure, estany, maragdes, robins, topazis, diamants, etc., per engrandir el seu nacionalisme. Dins la carnisseria hi degué incloure l’explotació humana, ja que se’ls obligava a fer treballs forçosos de manera gratuïta i en aquests treballs forçats eren milers els indígenes que morien: o els mataven, o els deixaven morir de cansament o per inanició. També degué afirmar que alguns historiadors diuen que abans del descobriment d’Amèrica hi havia una població d’uns 80 milions d’indis i que 150 anys després només en quedaven uns tres milions. Té raó el Nobel. S’havia fet una gran carnisseria.

Hem de pensar i creure i creure i pensar que el Nobel Vargas denunciaria també que varen arribar de la gran nació patriotes que varen robar la terra als indígenes i després els varen obligar a cultivar-la en benefici dels colonitzadors. També degué recordar que si alguna vegada se’ls donava un salari de misèria que no bastava per pagar tot el que l’amo anotava que els havia subministrat per a menjar. Igualment degué dir que quan venien un terreny, els propietaris deien que el venien amb indis i tot. Eren considerats com si fossin arbres del terreny. Això ha passat a Equador fins al segle passat. Ho va recordar el peruà espanyolitzat?

Si en algun moment el Nobel Vargas Llosa va tenir en ment Catalunya degué esser pensant en la carnisseria feta per l’exèrcit de Felip V en el setge dels anys 1713 i 1714, per apoderar-se del Principat i de la resta de la nació. O deu pensar en les tropes franquistes quan hi varen entrar per fer la seva Espanya “una, grande y libre”.

Així que el premi Nobel de Literatura va fer un gran discurs, un discurs que li hem d’agrair, ja que així ha contribuït a retornar el bon tracte que va trobar per part dels catalans mentre va viure en el Principat. Segurament, discursos com aquest podran evitar que quan des la més pura democràcia, demanem que se’ns retorni tot el que se’ns ha robat per la força de les armes, que no ens declararan l’estat d’excepció o el de setge, ara que ja han après a fer por a la població amb l’estat d’alarma.

Londres aprova l'increment de taxes universitàries enmig del caos al carrer

Una cinquantena de ferits en les manifestacions a Londres contra l'augment de les taxes universitàries

Estudiants s'enfronten a la policia a Parliament Square, a Londres.

El parlament aprova per un marge estret de vots l'increment del cost de les matrícules, enmig de les protestes d'estudiants al centre de la capital britànica

AGÈNCIES Londres / ara.cat

Una quarantena d'estudiants i una desena de policies han resultat ferits durant les protestes al centre de Londres en contra de la pujada del preu de les taxes universitàries. La manifestació s'ha acabat amb una quinzena de detencions, després que s'hi hagin produït aldarulls, enfrontaments entre policia i estudiants i un incendi.

Un grup de manifestants ha atacat el cotxe en què viatjaven el príncep Carles d'Anglaterra i la seva esposa, Camilla. Un portaveu de la família reial britànica ha assegurat que cap dels dos ha pres mal.

El cotxe del príncep Carles, amb els vidres trencats i tacat de pintura en la manifestació d'estudiants de Londres

Mentre es produïen els aldarulls a Parliament Square, la Cambra dels Comuns ha tirat endavant per un marge estret de vots la proposta de triplicar el cost de les matrícules universitàries fins als més de 10.700 euros anuals. La votació s'ha saldat amb la dimissió de tres ajudants de ministres de l'executiu de David Cameron, dos de liberal demòcrates i un de conservador.

Londres ha viscut una nova jornada de manifestacions i enfrontaments entre la policia i els estudiants. Milers d'estudiants s'han concentrat al voltant de la zona del parlament de Westminster en un últim intent per evitar que els diputats votessin a favor d'una reforma que triplicarà el preu de les matrícules universitàries fins a les 9.000 lliures, 11.000 euros, anuals. Els parlamentaris, però, han aprovat la mesura, tot i que el govern ha aconseguit només una majoria de 21 vots. La policia ha tancat els accessos al parlament britànic, i molts manifestants no han pogut arribar a la zona. De moment, hi ha hagut dinou ferits, segons els serveis mèdics de Londres. A més, la policia ha detingut almenys set manifestants.

Mentre milers d'estudiants protestaven als carrers contra els canvis al model educatiu, els diputats votaven dins del parlament de Westminster, protegit per un intens cordó de seguretat per evitar que els manifestants arribessin a la cambra. De fet, la policia britànica ha tancat tots els accessos a Parliament Square, i centenars de manifestants s'han quedat rodejats per les forces de seguretat.

Minuts abans de la votació definitiva dels diputats, els manifestants han cremat contenidors d'escombraries que han provocat intenses flames de foc a pocs metres de Westminster. Quan han conegut el resultats, els estudiants han tornat a intensificar les protestes, i han indicat que continuaran lluitant per evitar que la mesura no s'aprovi, ara, a la cambra dels Lords.

La divisió entre els parlamentaris, especialment dins del partit liberal demòcrata de Nick Clegg, ha provocat la dimissió de tres diputats liberal demòcrates amb càrrecs al govern de coalició: Jenny Willott, Mike Creockart i Lee Scott. Tots tres han deixat el càrrec per poder votar en contra dels plans del govern, que contradiuen la promesa electoral del partit d'evitar qualsevol augment en el preu de les universitats públiques.

La votació final ha donat la victòria al govern de coalició després de llargues negociacions i tensions entre els diversos partits. Fins a 333 diputats han votat a favor de l'increment dels preus de les matrícules, mentre que 302 han votat en contra. La xifra significa que el govern ha aprovat el canvi amb una majoria reduïda de només 21 diputats, molt menor de la que gaudeix normalment. De fet, en condicions normal el govern de coalició entre conservadors i liberal demòcrates té una majoria de més de 80 parlamentaris.

7 de des. 2010

Pobresa, violència i VIH/Sida a Nicaragua: La realitat d’una epidèmia silenciada

Per: Cecília / FARMACÈUTICS MUNDI

La imatge és de Farmamundi

Als països empobrits, el 80% de les persones que viuen amb VIH desconeixen el seu estat. A Nicaragua, país on Farmamundi treballa des de fa més de 15 anys en projectes de cooperació al desenvolupament, la taxa d’incidència del VIH/Sida s’ha duplicat en els últims tres anys.

A Nicaragua, país on Farmamundi treballa des de fa més de 15 anys en projectes de cooperació al desenvolupament, la taxa d’incidència del VIH/Sida ha augmentat d’una manera molt important, passant del 0’66% l’any 1987, al 13% en el 2009. Aquesta taxa s’ha duplicat en els últims tres anys.

Segons dades oficials (setembre 2009) del Ministeri de Salut (MINSA) de Nicaragua, al país hi havia registrats 3.876 casos de VIH, dels quals 2.544 eren asimptomàtics, 516 havien desenvolupat la SIDA i 810 persones van morir. Altres dades mostren que per cada dona infectada es registren 1’7 homes, alhora que la majoria dels diagnòstics són de persones d’entre 15 i 45 anys, franja de població econòmicament activa.

La realitat d’una epidèmia silenciada

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 80% de les persones que viuen amb el VIH en països d’ingressos mitjans o baixos, ignora la seva condició de seropositivat, el que fa pensar que els registres oficials podrien estar subestimant el veritable nombre de casos afectats per aquesta malaltia. Segons les estadístiques del Laboratori de Referència Nacional del MINSA, l’any 2008 es van fer 106.736 proves per a la detecció del VIH. Si considerem que aquestes proves es fan a un nicaragüenc diferent per primer cop, a aquest ritme, es necessitarien més de 40 anys perquè a cada nicaragüenc se li fes la prova de detecció del VIH. “Aquesta situació representa un alt risc d’epidèmia silenciada, especialment quan es combina amb una falsa sensació de seguretat (a l’inici de la pandèmia, Nicaragua registrava les taxes més baixes de VIH a la regió), un alt nivell de violència sexual (amb els valors més alts de Llatinoamèrica) i un alt nivell de pobresa, que es reflecteix en l’Index de Desenvolupament Humà que situa al país, en l’avantpenúltim lloc a Llatinoamèrica”, argumenta Carlos Berrios, responsable de Farmamundi a Nicaragua.

La discriminació, la manca d’oportunitats i la poca sensibilitat de la població sumada a un model social fortament androcèntric, amb un sector polític patriarcal que combat la incidència, els models alterns de representació i l’agrupació de la societat civil, són reptes que dificulten la presa de mesures efectives per contrarestar i prevenir la propagació del VIH. Berrios explica que altres factors que influeixen i a tenir en compte són “l’explotació sexual infantil, el tràfic de persones, la desregulació de l’estat i la legislació lesiva als drets sexuals i reproductius de la població”.

Impacte socioeconòmic i els objectius del mil·lenni

El VIH té un impacte negatiu en el creixement de les economies i un efecte directe en el món laboral, la productivitat, l’estalvi i els serveis públics. A més, degut a la sobrecàrrega del sistema sanitari, el VIH té a més un impacte important en les economies de les llars. Estimacions de l’Organització Mundial de la Salut indiquen que la triple teràpia antiretroviral per aturar la propagació del virus, costa entre US$10.000 i US$15.000 anualment per pacient, en els països més desenvolupats. No obstant això, el cost d’aquesta malaltia va més enllà del preu del tractament, ja que una persona que viu amb el VIH ha de canalitzar recursos al seu benestar físic i psicològic en la prevenció secundària (per evitar les complicacions de la malaltia) i en la terciària (per rehabilitar i restituir els efectes crònics del VIH). “Tot i que el país compta amb un Pla Estratègic Nacional 2006-2010 per al VIH, organitzacions de persones que viuen amb el VIH/Sida (PVVS) afirmen que les millores han estat modestes, ja que el Pla encara no reconeix aquesta epidèmia com un problema de tots, sinó que estigmatitza a segments específics de la societat” apunta Berrios.

Malgrat els Objectius del Mil·lenni per al 2015 tenen com a fita, no tan sols aturar la propagació del VIH, sinó també canviar-ne el sentit, Nicaragua està registrant un augment progressiu del nombre de persones afectades pel VIH. A més, fins al moment, no s’han anunciat o implementat noves mesures que indiquin la possibilitat de complir amb aquestes fites.

Esforços des de les contraparts de Farmamundi

El Col·lectiu de Dones de Matagalpa (CMM) treballa, des dels seus inicis l’any 1987 (any en què es va anunciar oficialment a Nicaragua la primera persona amb VIH), pels drets i la salut sexual. Les primeres accions d’incidència van incloure l’educació permanent a personal del sistema de salut i a agents comunitaris sobre l’epidèmia del VIH/SIDA, amb un enfocament no discriminatori i de drets de les persones, a més de campanyes informatives i de sensibilització, tant a nivell nacional com internacional. “L’any 1992 el CMM va començar a aplicar l’estratègia d’atenció directa, enfortint en primer lloc el treball de les llevadores comunitàries, com a persones de referència per a les dones embarassades, i ampliant amb el temps, l’atenció en salut sexual i reproductiva, amb la implementació de proves per a infeccions de transmissió sexual (ITS), incloent les proves de VIH” explica l’Ana Ara Sorribas, membre del Col·lectiu. L’any1999 la primera persona amb SIDA va contactar directament amb el CMM i és llavors quan va començar l’atenció integral i l’acompanyament psicosocial de persones amb VIH. “Aquell mateix any, es va iniciar també un programa de formació específica per a promotores i promotors de salut sexual reproductiva i de lluita contra la violència” continua l’Ana Ara, que també explica, que amb l’inici del mil·lenni, i degut a la organització i pressió de la societat civil, es va publicar la llei 238 de Promoció, protecció i defensa dels drets humans en front de la SIDA.

Des de l’any 2000, el Col·lectiu continua amb campanyes de sensibilització i prevenció, explicant experiències en escoles de primària i secundària. Fruit d’aquesta experiència, el Col·lectiu va publicar el manual “Trabajando temas de salud y sexualidad desde el aula“, a més d’incorporar capítols sobre el VIH en textos de formació de personal sanitari i de consulta sobre salut com en el llibre “Buscando remedio“ editat per AIS Nicaragua, un altre soci local de Farmamundi.

Finalment, destacar que a partir del 2003, any en què arriben els antiretrovirals a Nicaragua, i en coordinació amb el MINSA central, s’amplia l‘àrea d’atenció, per tal de garantir l’atenció i el tractament dels PVVS de Matagalpa. Des de l’aquell mateix any, Farmamundi ha donat suport decidit al treball en salut del Col.lectiu de Dones, com les accions per a la prevenció i atenció a persones que viuen amb el virus de la Sida.

Algunes dades

Avui, més de 33 milions de persones viuen amb la Sida a tot el món, la major part d’elles a l‘Àfrica subsahariana, on només un 15% reben tractament.

Farmamundi denuncia la manca d’accés als antiretrovirals i els seus elevats preus que impedeixen, a gran part dels persones infectades pel VIH, pagar el tractament que els hi permeti dur una vida digna. En molts llocs del planeta, les polítiques de prevenció no són suficients i la majoria de la població infectada no té accés al tractament.

Farmamundi treballa a Nicaragua des de fa més de 15 anys, amb el suport de nou organitzacions i institucions locals. Aquest treball està centrat en diverses línies estratègiques: afavorir l’accés i ús racional dels medicaments, assegurar la qualitat dels medicaments i l’atenció primària en salut, destacant la salut sexual i reproductiva. Durant 2009 es van invertir prop d’un milió d’euros i en l’actualitat s’està treballant amb diversos socis locals, en sis projectes.

Article de Dr. Carlos Berrios, responsable de Farmamundi en Nicaragua i Douglas Quintero.

Més informació de subministrament d’antiretrovirals a ALH de Farmamundi aquí.