30 de des. 2011

Villar de Cañas acollirà el magatzem de residus nuclears

El cementiri nuclear, ni a Zarra ni a Ascó

José Manuel Soria, ministre d'Indústria, Energia i Turisme, proposarà en el Consell de Ministres d'aquest divendres que aquest municipi de Conca aculli l'ATC
La vicepresidenta primera de les Corts de Castella-la Manxa, Carmen Casero, destaca la inversió “milionària”i “la creació de llocs de treball”

Una de les manifestacions en contra del cementiri nuclear a Zarra Foto: ARXIU.

elpuntavui.cat 30/12/2011

El Consell de Ministres aprovarà aquest divendres previsiblement ubicar al municipi de Villar de Cañas (Conca) la seu definitiva del Magatzem Temporal Centralitzat de residus Radioactius (ATC.

Fonts coneixedores del procés han confirmat que el govern de Castella-la Manxa ha estat informat d'aquesta decisió, que pot formalitzar-se en breu.

Aquest projecte inclouria una inversió aproximada de 700 milions d'euros que permetrien la creació d'uns 300 llocs de treball directes durant els cinc anys de construcció del complex.

Villar de Cañas, municipi principalment agrícola compte amb 442 habitants i està situat a uns 75 quilòmetres al sud-oest de Conca.

El 16 de setembre de 2010 la comissió interministerial encarregada d'avaluar els emplaçaments va aprovar un informe en el qual situava a la candidatura de Zarra amb la major puntuació (304 punts), seguida d'Ascó (300), Yebra (290) i Villar de Cañas (272).

La vicepresidenta primera de les Corts de Castella-la Manxa i diputada regional del PP, Carmen Casero, ha destacat la inversió “milionària” que suposarà l'arribada del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) a la localitat de Villar de Cañas si finalment el Consell de Ministres es decanta per aquest municipi.

Casero ha reaccionat d'aquesta manera en declaracions a Ràdio Castella-la Manxa, després de conèixer que el ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, proposarà en el Consell de Ministre d'aquest divendres que Villar de Cañas albergi l'ATC.

Tot i que caldrà esperar a conèixer el que finalment decideixi el Consell de Ministres, Casero ha subratllat que la ubicació d'aquest ATC suposa una “inversió de 700 milions d'euros, absolutament milionària, en un municipi de poc més de 400 habitants i una important creació de llocs de treball”.

Casero també ha condemnat que el govern de Zapatero, Rubalcaba i Barreda hagin estat pagant gairebé de forma gratuïta a França “una multa de 60.000 euros per acollir els residus nuclears”. “Potser intentaven que França no ridiculitzés encara més el paperot que ha fet el govern de Zapatero”, ha afegit.

Al seu entendre, és “un espectacle vergonyós i una irresponsabilitat que un país que està en la ruïna hagi estat pagant aquesta multa, aquesta és una de les herències rebudes del govern del PSOE i nosaltres estem aquí per governar i prendre decisions”, ha conclòs.

Informació relacionada:

Rajoy atorga a Cospedal el magatzem nuclear que demanava en privat
Ascó ho lamenta i qualifica l'opció del govern com la políticament més senzilla


o0o

COMUNICAT DE PREMSA. 30-12-2011: La CANC satisfeta perquè el cementiri nuclear no s’instal•li a Catalunya

o0o

Villar de Cañas allotjarà el proper magatzems de residus nuclears
"Soraya, hija, aligera"

El regidor disfruta de un botellín (centro) rodeado de algunos paisanos en el único bar del pueblo. Foto: Guillermo Sanz
"Nos ha tocado la lotería 60 años seguidos", festeja el regidor José María Sáiz

o0o

Íñigo Fernández de Mesa. Un altre ex-Lehman dirigirà la gestió del deute

Tomás Burgos s'ocuparà de la Seguretat Social, i Engracia Hidalgo, d'ocupació

Público.es 30/12/2011

Íñigo Fernández de Mesa. Director general del Tresor. Procedent de la banca, coincidí amb De Guindos al Ministeri d'Economia i després en Lehman Brothers. Foto: Manuel Queimadelos

El Consell de Ministres aprovarà avui nous nomenaments en els segons nivells del Govern. Per al Ministeri d'Economia i Competitivitat, s'aprovarà previsiblement el d'Íñigo Fernández de Mesa com a nou director general del Tresor, en substitució de Soledad Núñez. El càrrec comporta el lloc de conseller del Banc d'Espanya.

Fernández de Mesa, el nomenament el va avançar ahir diari Expansión, prové de Barclays, on ocupava des de 2008 el lloc de responsable d'operacions del sector públic. El banc britànic es va quedar amb els actius de Lehman Brothers a Espanya quan va fer fallida. En aquesta entitat, on ocupava un lloc similar, va coincidir amb l'ara ministre d'Economia Luís de Guindos. Tots dos ja van estar junts en el Ministeri d'Economia durant la segona legislatura d'Aznar, quan De Guido va ser secretari d'Estat, i Fernández de Mesa era subdirector general del Tresor.

El director del Tresor és també conseller del Banc d'Espanya

La Direcció General del Tresor és l'organisme que s'ocupa de la gestió del deute sobirà (la primera subhasta de l'any serà el 14 de gener, amb una emissió de bons a tres anys) i de les relacions amb els inversors en els títols espanyols . També s'ocupa de la legislació i ordenació de la política financera.

ICV pregunta al Govern per la responsabilitat de Lehman en la crisi

Precisament, la diputada d'ICV Laia Ortiz ha dirigit diverses preguntes al Govern en què li reclama la seva opinió sobre si les pràctiques financeres de Lehman Brothers són responsables de la crisi financera internacional i espanyola, informa Juanma Romero. Igualment, el partit ecosocialista pregunta al Executiu si va a emprendre accions per jutjar els directius de les entitats financeres responsables de la crisi, com s'ha fet en altres països.

Secretaris d'Estat

El Consell de Ministres nomenarà també als secretaris d'Estat de la titular d'Ocupació, Fátima Báñez. Al capdavant de la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social estarà ocupada per Tomás Burgos, que en la legislatura passada va ser el portaveu del PP a la Comissió del Pacte de Toledo, on es va debatre la reforma de les pensions. Com secretària d'Estat d'Ocupació estarà Engracia Hidalgo, que prové de la política autonòmica madrilenya: va ser consellera amb Esperanza Aguirre primer de Hisenda, i després, de Família i Afers Socials.

Previsiblement, també s'aprovaran nomenaments en el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, de Cristóbal Montoro. El Consell de Ministres designar Miguel Ferré com a secretari d'Estat d'Hisenda. Ferré, que treballa ara en un despatx privat, va ser subdirector de Tributs encarregat de fiscalitat internacional. És probable també el nomenament de Beatriz Viana com a directora de l'Agència Tributària.

Luis de Guindos. Un ex-Lehman 'per treure el país de la crisi

Luis de Guindos
ministre d'Economia i Competitivitat del Govern d'Espanya

A Espanya han nomenat al nou ministre d'Economia i Competitivitat del Govern d'Espanya, Luis de Guindos, ex-president de Lehman Brothers a Espanya, la fallida el 2008 és recordada com el preludi de la recessió global. Mentre el ministre promet tornar el país a la prosperitat, els experts no confien molt en els que van causar la crisi.




Hi ha qui ha criticat el fet que "posin al comandament de les economies a les persones que han causat misèria i empobriment col·lectiu i que estan atemptant contra el benestar de les regions del planeta ".

Qui és Luis de Guindos?

Luis de Guindos Jurado, (Madrid, 16 de gener de 1960), és un economista espanyol, ministre d'Economia i Competitivitat del Govern d'Espanya des del 22 de desembre de 2011. És membre del Partido Popular.

Pertany al Cuerpo Superior de Técnicos Comerciales y Economistas del Estado. L'any 2010 deixa la seva responsabilitat en la firma auditora PricewaterhouseCoopers, on ocupava el lloc de responsable de la divisió financera, per dirigir un nou centre d'estudis. Passa a ser director de l'Instituto de Empresa i va pertànyer al Consell d'Administració d'Endesa amb caràcter de Extern Independent.

Pel seu nomenament hi era present entre moltes "il·lustres" personalitats, el mateix president de les FAES. Tornen els voltors, si és que alguna vegada han fugit.

Luis de Guindos va cobrar 65.000 euros per ser conseller de Banco Mare Nostrum

Més informació:

Luis de Guindos Jurado. A fons. El País
Rajoy incompleix la seva paraula i Luis de Guindos apuja els impostos Público 30/12/2011
Les vegades en què Rajoy va negar una pujada d'impostos Público 30/12/2011
Guindos adverteix que l'economia espanyola entrarà en recessió el 2012 El País 27/12/2011
Un "ex-Lehman" per treure el país de la crisi Ana Flores / Público 22/12/2011
Luis de Guindos deixa Pricewaterhouse i passa a l'Instituto de Empresa El País 02/02/2010

Es difon més el cas del president de l'Institut Català de la Salut

Mentre altres mitjans es comencen a fer ressó dels càrrecs que ostenta el President de l'Institut Català de la Salut, Josep Prat, ICV va reclamar ahir la seva destitució i el PSC va exigir explicacions i "depurar responsabilitats". Mentretant, el Govern veu "legítim" que l'alt càrrec de la sanitat catalana compagini aquesta responsabilitat amb la de vicepresident del grup privat USP Hospitals.

DiarideGirona.Cat 30/12/2011

ALFONS QUINTÀ Iniciativa ahir va demanar que fos cessat el president de l' Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, mentre Ciutadans requeria una investigació sobre el tema de les incompatibilitats, que el podrien afectar de ple, i el PSC es pronuncià formalment en favor de que cessés la superposició de càrrecs sanitaris públics i privats, tema que afecta a Prat. Tot plegat representa un canvi de paradigma, a nivell públic, en relació a la brutal retallada sanitària.

Ahir un diari de Madrid, amb edició a Barcelona, va publicar un llarg article respecte al paper de Josep Prat, que també és director general de l'Ajuntament de Reus i d' Innova, un holding municipal de Reus, sorgit de la sanitat pública, camp en el qual és dominant fins a frontera amb al País Valencià. Els lectors de Diari de Girona ja ho sabien, tot i del tot. Com també exposà DdG, en múltiples articles, des de fa mesos, Prat és conseller de la filial espanyola de la multinacional sanitària USP. En un breu període, n'hauria estat, segons ha sabut directament DdG, fins i tot conseller delegat. Prat també es membre del consell assessor en sanitat d'Artur Mas.

Alt càrrec d'USP

Prat va arribar a USP a través del banc britànic Barclays, després de que aquest es quedés amb el Banc Zaragozano, amb la sucursal del qual a Reus Prat va tenir molt bona relació.

La informació publicada ahir pel diari de Madrid al·ludit i una altra del mateix rotatiu del dia anterior, eren afusellades del que DdG ha estat publicant durant mesos. Dies abans havia obrat igual un pamflet digital ultrasocialista. Setmanes abans el diari madrileny "La Gaceta" ja havia reproduït aquelles informacions, però citant correctament, com a origen, al DdG. Tot és constatable a Internet.

Finalment, el paradigma de silenci canvià. Cal felicitar-se'n. Ahir cadenes de ràdio es varen referir a un tema que havien ignorat. Sembla que avui altres mitjans seguiran el mateix camí.

Prat, un poder a l'ombra

Cal repetir que sense Prat la Conselleria de Salut patiria una pèrdua immensa. Ell és el gran poder a l'ombra, molt per sobre del propi conseller. Com també ho és a Reus, per damunt de l'alcalde.

Per on petarà la cadena de poder opac, molt opac, en dos àmbits, o tres, si hi afegim el privat? Prat cobraria d' Innova, segons va estimar aquest diari, el passat 11 de desembre, entre 280.000 i 325.000 euros a l'any. O sigui potser més que no pas el rei Joan Carles. A la vegada, la Generalitat no vol ni pot - segons ahir va reiterar una alta font institucional - desprendre's de Prat, més capaç, però també més radical i més preocupant que no pas Boi Ruiz.

Ja veurem quin efecte té l'esbotzada informativa a Reus, on la informació que hi arriba fa plorar. El pes de la publicitat municipal crea inferns informatius. A Reus, com a Barcelona, la pilota està molts en les mans del PP, que en els dos llocs dóna suport a CiU.

Cal destacar que el món que ha creat a Prat és originàriament més del PSC que de CiU, amb aportacions i potser beneficis per ERC i el PP, per no parlar d'altres marginals, ja exposats aquí. És un cas de manual del que a Itàlia rep el nom de "consociativismo" (conxorxa).

Primer hi va destacar l'alcalde socialista de Reus, Josep Abelló i després el també socialista Josep Miquel Pérez. Oblidar aquest dos noms resulta grotesc, malgrat que ara l'alcalde de Reus Carles Pellicer (CiU) tingui tota la responsabilitat del món. Per descomptat, aquesta no disminueix la pròpia d'Artur Mas i de Boi Ruiz, respecte a la designació de Prat a la presidència de l' ICS.

Avui Rajoy anunciarà mesures retalladores. Si queden lluny del que ja ha fet la Generalitat, com cal desitjar, no té sentit que el PP assumeixi els autèntics escàndols que representen les retallades inigualables en la sanitat catalana, ni la barbaritat còsmica produïda a Reus. Són dos fenòmens alimentats mútuament i que el PP podria tallar de cop, amb un obvi benefici electoral i quant a imatge.

Com en la làmpada d'Aladí, el follet ja no es pot tornar a ficar a dins, ni se sap on pot arribar. En efecte, la presumpta assumpció d'una incompatibilitat podria afectar al propi Mas.

Incompatibilitats existents

També comportarà un debat sobre les incompatibilitats. A França, per posar un exemple proper, existeix la figura del delicte de "presa il·legal d'interès", definit pel Codi Penal gal com "el fet, per una persona dipositària de l'autoritat pública, o encarregada d'una missió de servei públic, o per una persona investida d'un manat electiu públic, de prendre, rebre i conservar, directament o indirectament, un interès qualsevol en una empresa o en una operació de la qual en té, en el moment de l'acte, en tot o en part, la carrega de la vigilància, de l'administració, de la liquidació o del pagament".

Aquí la tipificació no és tan clara, però Artur Mas, que va estudiar en el Lycée Français, podria haver assumit aquella feliç determinació gal·la. Ja veurem com va i com acaba tot, finalment. El DdG va arribar indiscutiblement primer i molt en solitari al tema, i n'informarà. No li fa por la competència, ans al contrari, benvinguda sigui.

(clica per ampliar la imatge) DDG
o0o

Informació relacionada:

o0o

"Èric and the Army of the Phoenix" (The case of Èric Bertran)



Spanish authorities prosecute child for terrorism when he e-mails companies requesting labelling in Catalan language, using Phoenix monicker from Harry Potter books. Police accuse him of organizing an Al Qaeda cell. Case goes all the way to Spanish High Court. U.S. press enquiries: Emily Moore, tel. (865) 254-5244, OgleMoore@gmail.com

o0o

L'Exèrcit del Fènix

Documental dirigit per Xevi Mató que tracta sobre el cas de l'Èric Bertran, un nen de 14 anys que va ser acusat de terrorisme per enviar correus electrònics demanant l'etiquetatge en català.

o0o

Noam Chomsky es pronuncia sobre "Èric i l'Exèrcit del Fènix"

per Víctor Alexandre


[ Press release in English / Nota de premsa en anglès ]

El prestigiós professor nord-americà Noam Chomsky, conegut pel seu activisme polític i autor de la teoria de gramàtica generativa (considerada la contribució més extraordinària en el camp de la lingüística teòrica del segle XX), s'ha pronunciat sobre el cas d'Èric i l'Exèrcit del Fènix amb aquestes paraules: "És increïble. Espero que els mitjans de comunicació en parlin i que hi hagi organitzada una protesta seriosa. El món hauria de saber-ho".

Chomsky ha fet aquestes declaracions després de veure el documental Èric i l'Exèrcit del Fènix, dirigit per Xevi Mató amb versió internacional de Heather Hayes, que narra el cas del nen de 14 anys que va ser acusat de terrorista per demanar l'etiquetatge en català a Supermercats DIA. Èric, fan fervorós de les aventures de Harry Potter, de J.K. Rowling, va crear una pàgina web anomenada Exèrcit del Fènix, inspirada en el famós personatge, i va signar els seus correus amb el nom de la pàgina. Arran d'això, la Justícia espanyola, tot i saber que es tractava del web d'un nen de 14 anys, va mantenir l'acusació i va associar-lo a un exèrcit terrorista. Actualment, la família de l'Èric està seguint tots els tràmits legals per dur l'Estat espanyol davant el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg i el Tribunal de Justícia de les Nacions Unides sota l'acusació d'assetjament moral i psicològic a un menor.

Sobre aquest cas, Víctor Alexandre va escriure la sàtira teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, dirigida per Pere Planella, que es va estrenar oficialment al Teatre Borràs de Barcelona el passat mes d'abril i que aquest setembre començarà a Valls i a Calella una gira pels Països Catalans.

Per altra banda, Xavier Mir, promotor des del seu bloc de Vilaweb, ara fa un any, de la campanya "Jo també vull un Estat propi" -que va donar lloc a la creació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes i el web www.estatpropi.cat-, ha fet una nova proposta: Mir convida tothom a visionar, del 3 al 9 de setembre, el documental de Xevi Mató, per tal que pugi posicions en el rànquing i entri en el circuit dels més vistos. Un dels objectius d'aquesta crida és aconseguir la projecció internacional del cas de l'Èric i difondre la presa de consciència que està experimentant el poble català amb relació als seus drets nacionals.

El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que cal visionar massivament és la primera part:


o0o

29 de des. 2011

Josep Prat. El president de l'ICS lidera un gran ‘holding’ sanitari


Diari El País
o0o

Una sanitat empitjorada i encara empitjorant

ALFONS QUINTÀ
DiarideGirona.Cat 25/12/2011

Artur Mas no n'ha tingut prou de controlar TV3 i la major part dels mitjans de Barcelona, inclòs el grup més important. A pesar d'això, els catalans han acreditat no ser babaus ni mesells.

Ho demostra una enquesta de la pròpia Generalitat, si bé parteix d'una mostra esbiaixada i de la qual cal sospitar els tradicionals maquillatges. La retallada sanitària hi suspèn, amb un rebuig cívic espectacular, com informava divendres DdG.

Aquest rebuig s'ha estès fins i tot al que és el món sanitari de la mateixa CDC. Ara és fàcil trobar, en el si del pujolisme, veus crítiques contra Mas, Prat, Mas-Collell i Ruiz. Això no vol dir que sigui previsible un canvi de rumb. Ans el contrari, els quatre estan enrocats en la seva maldat.

Segons m'informa una alta font, els quatre citats saben perfectament que dins CDC hi ha una reacció en contra d'ells. Hi ha reaccionat preparant una operació contra metges prestigiosos de CDC que treballen a la sanitat pública i són també professors d'universitat. Volen establir una incompatibilitat entre les dues funcions, obligant-los a treballar només a la universitat. Seria una barbaritat i un escàndol al qual cal estar molt amatent. Per descomptat, Jordi Pujol i el seu pretendent de fill (Oriol) contemplen, sense plorar gens, com Artur Mas s'immola irresponsablement.

"Des del primer moment - em diu un eminent metge de CDC -les retallades salvatges han estat una barbaritat. Ara s'hi afegeix el tema de la fiscalitat, com si el que cal preservar prioritàriament no fos el dret a la salut i a la vida dels ciutadans".

Diverses font de la Generalitat em diuen que "Josep Prat, president de l'Institut Català de la Salut (ICS), té cada dia més força. Ha fet a l'ICS el mateix que ja va fer a Reus i en el Consorci Sanitari de Catalunya: crear un buit en el seu entorn, per esdevenir insubstituïble. La setmana passada, en ocasió d'una votació crucial, Prat va estar present en els passadissos del Parlament. Va optar per una visibilitat que abans sempre havia evitat, movent-se a l'ombra".

La interdependència entre l'escàndol generat a Reus (un endeutament de 33.532 milions de pessetes, en el holding Innova, sorgit de la sanitat) i les retallades sanitàries generals és cada vegada més gran i creixent. Prat és la figura clau en els dos camps.

Una font em diu que Prat va voler presidir l'ICS "de manera comparable a com un empresari en crisi pot acudir al seu banc, atès que la Conselleria de Salut destina, per serveis, al marc sanitari d'Innova, una quantitat anual de l'ordre de 300 milions d'euros ( prop de 50.000 milions de pessetes). Uns pagaments que no crec que s'endarrereixin gaire, sobretot amb la força de Prat en els dos fronts". A més, aquest diari va estimar que Prat cobraria, només del holding Innova de l'ordre dels quatre milions de pessetes al mes. Podria ser que fos més. Una font precisa que cessar Prat - que sempre ha gestionat Innova de manera omnímode, com ara fa l'ICS -crearia un buit monumental. Recorda que la rescissió del contracte blindat de Prat a Innova, elaborat amb la participació de la multinacional McKinsey podria arribar a costar mig milió d'euros.

Per esbrinar entre altres coses el sou de Prat (oficialment ignot) regidors de Reus varen reclamar una auditoria de gestió. L'alcalde, Carles Pellicer (CiU), la va atribuir directament (malgrat costar 230.000 euros) a Pricewaterhousecoopers, multinacional que aquí és molt propera a CDC i a la qual ja es va encarregar estudiar l'esmicolament de l'ICS. Ara Pellicer s'ha tirat enrere. Ni això va saber fer bé. Diu que farà un concurs públic. Pot tardar un grapat mesos. Aquest és un aspecte clau.

En efecte, en el seu fur intern Mas sap que Prat té data de caducitat. Està en el centre d'una potser brutal incompatibilitat de funcions, com a mínim. Hi ha un conjunt de temes que un regidor de la CUP de Reus ja ha dit que requereixen una empara judicial.

Redimir Prat a Reus sembla impossible. Ara bé, també ho sembla que la Conselleria de Salut en pugui prescindir, excepte si aquesta renunciés al seu brutal radicalisme retallador, cosa que a dia d'avui - i mentre el PP hi doni suport, amanint-ho amb bones i inconseqüents paraules - és ben poc probable. Una font municipal de Reus creu saber que quan Prat compleixi 65 anys - el proper 29 d'agost - potser se li podria mostrar una alternativa, o una via de sortida. No creu que res pugui resultar barat, ans el contrari.

Com es pot vendre aquest tema a la ciutadania, després de retallades sanitàries brutals i inacabades, diguin el que diguin, i ho digui qui ho digui? En aquest munt de barbaritats - cent per cent casolanes - també s'hi ficarà a l'Estat espanyol? Vés a saber. Ja no vindria d'un pam.

En tot cas aquesta argumentació no convindria gens ni mica al PP, del qual es pot dir -això ben justament- que sense el seu vot en el Parlament no hi podria haver les palesament excessives retallades sanitàries. Ni tampoc, sense el seu vot i la seva coalició municipal amb CiU, no podria perdurar a Reus, l'escàndol Innova, o el tema Josep Prat. Les dues qüestions no són cabòries, com ara en fa volar tantes Artur Mas, sinó dos fets objectius i inqüestionables, en els quals certament el PP no queda gens bé.

o0o

El PP de Catalunya Apareix en les retallades

ALFONS QUINTÀ
DiarideGirona.Cat 29/12/2011

Finalment, el PP de Catalunya ha actuat respecte a les retallades sanitàries. Alícia Sánchez Camacho ha anunciat una esmena a la totalitat de la llei d'acompanyament dels pressupostos.

Si perdura aquesta posició, a CiU només li quedarà la possibilitat de fer marxa enrere, o fer aprovar aquella llei amb els vots d'ERC. Quant a barrabassades, a ERC cal fer-li molta confiança.

El PP considera "inacceptables, tal com estan, la taxa turística, el tiquet sanitari i la pujada de l'impost d'actes jurídics documentats". Són part del projecte de llei dita d'Acompanyament perquè complementa el Pressupost pel 2012.

Un cop més, la Generalitat acredita una voluntat deliberada i injustificada de destrossar la sanitat pública. Com es mostrarà, la Generalitat retalla ingressos i drets que van contra l'equitat i la protecció sanitària, mentre augmenta els ingressos per impostos que afecten pocs. Ho fa per carregar-se la sanitat pública.

El redactat té un to comparable al de les lleis de repressió,abundoses sota el franquisme. Hi ha voluntat de provocació, com n'hi ha hagut en el fulletó de mal gust de l'IRPF dels funcionaris. Potser el projecte introdueix mesures retroactives o vulnera la jerarquia normativa. Aquí els metges del sistema públic ja estaven pitjor que els d'arreu d'Espanya. La diferència s'incrementarà.

A hores d'ara no sembla que l'actual govern espanyol, que sens dubte haurà de retallar, sigui capaç d'usar un to tan brutal, ni tampoc vagi tan lluny. En tot cas, començarem a veure-ho demà. De moment a Catalunya som campions en barbàrie retalladora. Per exemple, a Euskadi, el 2010 es gastaven en sanitat 1.600 euros per persona i any, 400 euros més que aquí. Malgrat això, allí han retallat un tres per cent, mentre que a Catalunya la retallada real (ben real, però no oficial) ja ha estat d'un bestial dotze per cent (1.400 milions d' euros). I el que vindrà. Podem dir "eskerrik asko", mai "gràcies".

Les retallades contra els metges catalans - de sempre els pitjor pagats de l'Estat - són manicomials. El projecte reafirma la voluntat de la Generalitat d'espantar, avorrir i fer fugir als metges del sistema públic. Així podrà ensorrar-lo, perquè no hi ha medicina sense metges. S'entronitzarà les assegurances i les mútues privades. L'atenció sanitària serà òbviament pitjor, més complicada i més cara.

D'entrada, el projecte de CiU va contra la productivitat per objectius, que havia fet que en els darrers set anys el Servei Català de Salut fos el que més reduí despeses de tota Espanya. No havíem quedat que calia introduir la productivitat a l'administració?

El projecte introdueix la jubilació forçada d'ofici als 65 anys, sense cap referència a les places vinculades a la docència. Està clar: volen fer fora de l'assistència pública a catedràtics eminents (alguns amb carnet de CDC)obligant-los a anar a la pràctica privada, quan precisament la seva generosa presència en la sanitat pública contribuïa molt a la seva qualitat. Per això se'ls fa fora. Tampoc no es parla dels emèrits, que avui són un altre factor d'excel·lència.

Respecte a la taxa d' ús d'un euro per les receptes, es fa la filigrana de crear un nou impost, altrament la llei espanyola el faria il·legal. Ai las, no es precisen excepcions, pels que no tinguin cap mitjà, ni pels crònics, com s'havia afirmat.

Significativament i aclaridorament, hi ha fortes disminucions d'imposició en temes que no tenen la gravetat social general pròpia de les retallades sanitàries. Així, pels tributs que graven el joc - que no és pas una necessitat social, però si un negoci d'amics de CiU -es passarà d'ingressar 308 milions (2011) a 254 milions (2012) estimats ara per la Generalitat. L'impost de successions i donacions havia aportat 808 milions el 2009 i 569 el 2010. Afectat per un canvi normatiu, va passar a 288 el 2011. Ara la Generalitat estima que seran només de 197 milions el 2012. Augmentarà el tram autonòmic dels hidrocarburs, percebent-se 130 milions. També estimen que ingressaran 100 milions per la taxa sobre les receptes i 100 més per l'impost a l'allotjament turístic.

No tothom ha d'estar preocupat. Així, ahir es va saber que el sou del Rei és de prop de 300.000 euros a l'any, o sigui pràcticament idèntic al que aquí es va estimar que cobrava de l'empresa pública Innova (sorgida a Reus, de la sanitat pública) el president de l'Institut Català de Salut, Josep Prat. A aquest no se li retalla res, mentre els responsables del diner públic que cobra Prat ni tan sols informen de quan percep exactament, com ha fet ara el rei. Vaja, si estàs a la cúpula de la sanitat catalana pots viure com un rei. Els de baix són uns pàries. El 2011 més dissortats que el 2010, però menys que del que ho seran el 2012.

o0o

Noticies relacionades:

Josep Prat: D'un "holding" opac a les retallades sanitàries.

Font: Alfons Quintà / diaridegirona.cat 24/11/2011

Dos càrrecs amb el PSC i dos amb CiU.

La sanitat catalana, privatitzada furtivament
Alfons Quintà / diaridegirona.cat 25/10/2011

El Diari de Girona treu les vergonyes d'Innova i titlla el holding reusenc "d'opac"
L'article també acusa al director d'Innova, Josep Prat, de ser un dels interessats en privatitzar la sanitat a Catalunya.
Guillem RS / delcamp.cat 24/11/2011

o0o

El jutge encausa Urdangarín

El jutge encausa Urdangarín

El jutge aixeca el secret de sumari del cas Palma Arena · L'acusa de malbaratament de diners públics, falsedat documental, frau i prevaricació · Declararà el 6 de febrer · Ell proclama la seva innocència i la Casa del Rei es limita a respectar la justícia

Font: Vilaweb.Cat 29/12/2011

El jutge José Castro, titular del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, ha encausat (interlocutòria, en pdf) el duc de Palma i gendre del rei espanyol, Iñaki Urdangarín pel 'cas Palma Arena', i l'ha citat a declarar el 6 de febrer. L'encausament s'ha formalitzat d'acord amb el fiscal anticorrupció, Pedro Horrach, just quan s'ha aixecat el secret de sumari, de dues mil pàgines, aquest matí. En la causa judicial oberta s'investiguen indicis de delictes de malbaratament de diner públic, falsedat documental, frau a l'administració pública i prevaricació, per part del conglomerat d'empreses de l'Institut Nóos, un organisme sense ànim de lucre, impulsat per Urdangarín.

L'institut Nóos va organitzar congressos de foment turístic de Mallorca pels quals va cobrar 2,3 milions d'euros del govern balear. Segons la investigació, més de la meitat d'aquests diners van anar a parar a empreses d'Urdangarín o del seu soci, Diego Torres, també encausat en el cas.

La mateixa investigació ha destapat pràctiques molt similars al País Valencià, on Urdangarín va organitzar tres edicions del congrés Summit entre 2004 i 2006 per les quals el govern de Francisco Camps va pagar quasi tres milions d'euros.

El jutge Castro sospita que Urdangarín i Torres van organitzar un entramat d'empreses a través del qual desviaven els fons públics i privats que rebia l'Institut Nóos, apoderant-se dels mateixos, segons consta en l'acta judicial que ordenava els registres de les empreses de la suposada trama.

Segons la investigació, aquestes empreses no van poder justificar totes les despeses, o ho van fer de manera irregular. El desviament de fons es feia contractant serveis ficticis a empreses de la mateixa trama i propietat d'Urdangarín o Torres o, en algun cas, facturant serveis a un preu superior al preu real.

Va ser el 2003 quan va començar la relació entre Urdangarín i el govern de Jaume Matas: Urdangarín va actuar com a mitjancer en la venda de l'equip ciclista de Banesto perquè dugés la marca Illes Balears, per 18 milions d'euros en tres anys. El 2004, Urdangarín va gestionar per al seu grup tres contractes directes per 300.000 euros. Aquests contractes són investigats ara en sospitar-se que van ser ficticis.

Entre el 2003 i el 2006, l'Institut Nóos va facturar més de 15 milions d'euros, la meitat dels quals a través de contractes amb administracions públiques. A més, segons les investigacions, prop de mig milió van ser derivats a una societat domiciliada a Londres, a través d'una de les societats de la trama, De Goes Center for Stakeholder Management, que havia estat comprada d'un paradís fiscal per una de les branques de Nóos, la Fundació Esports, Cultura i Integració Social.

La Casa del Rei no vol fer valoracions

La Casa del Rei espanyola no ha volgut fer cap valoració sobre l'encausament d'Urdangarín, més enllà de mostrar el seu 'respecte absolut a les decisions judicials', segons que ha indicat un portaveu.

Urdangarín es defensa

Iñaki Urdangarín ha defensat, a través del seu advocat i portaveu, Mario Pascual Vives, la seva 'absoluta innocència' i ha dit que ara tindrà 'l'oportunitat de començar a defensar-se' de les informacions i valoracions aparegudes. Unes informacions que, al parer de Pascual, 'donaven a entendre que hi havia un clamor popular perquè fos imputat'. En aquest sentit, ha criticat que se sotmeti Urdangarín a un judici paral·lel.

La infanta Cristina, propietària d'una de les empreses a la qual es van desviar fons

Dins d'aquest conglomerat d'empreses privades en les quals es van desviar fons des de l'institut Nóos, hi ha la societat Aizoon, que és propietat de la infanta Cristina i del mateix Urdangarín. Aquesta empresa va facturar centenars de milers d'euros pel seu suport logístic als esdeveniments que organitzava Nóos a les Illes. De fet, la infanta Cristina i també Carlos García Revenga, assessor de la Casa del Rei, també formaven part de la junta directiva de Nóos fins a l'any 2006, quan van dimitir juntament amb Urdangarín. El jutge, però, considera que ni la infanta ni Revenga no participaven en la presa de decisions.

o0o

La infanta Cristina, propietària d'una de les empreses que rebia fons desviats

Amb tot, el jutge considera que no era ella qui prenia les decisions

Font: Vilaweb.Cat 29/12/2011

El 'cas Palma Arena' continua esquitxant la casa reial espanyola. A banda de l'encausament, avui, del duc de Palma i gendre del rei, Iñaki Urdangarín, l'aixecament del sumari del cas ha revelat que una de les empreses de que va rebre diners presumptament desviats de manera il·legal a través de l'Institut Nóos era Aizoon, una promotora immobiliària propietat de la infanta Cristina i del mateix Urdangarín. Aquesta empresa va facturar centenars de milers d'euros pel seu suport logístic als esdeveniments que organitzava Nóos a les Illes. Segons el jutge, els serveis d'aquesta empresa podrien haver estat ficticis o, simplement, facturats a preus molt superiors al corresponent.

Però encara hi ha altres vincles entre l'activitat d'Urdangarín i la casa reial. La infanta Cristina i Carlos García Revenga, assessor de la Casa del Rei, també formaven part de la junta directiva de Nóos fins a l'any 2006, quan van dimitir juntament amb Urdangarín. Les activitats presumptament delictives de l'institut Nóos es van produir entre 2004 i 2006. El jutge, però, considera que ni la infanta ni Revenga no participaven en la presa de decisions i no s'espera que siguin encausats. Urdangarín, per la seva banda, ja va mirar de desvincular la seva activitat de la família reial fa unes quantes setmanes. I després la casa reial va apartar-lo de l'agenda oficial d'actes.

De moment, avui, la casa reial espanyola no ha volgut fer cap valoració sobre l'encausament d'Urdangarín, més enllà de mostrar el seu 'respecte absolut a les decisions judicials', segons que ha indicat un portaveu.

o0o

Documents:

Interlocutòria en què el jutge encausa Iñaki Urdangarín. (pdf)

Notícies relacionades:

o0o

Monàrquics

Font: Vicent Partal / Vilaweb. Cat 27/12/2011

Els monàrquics s'han acostumat tant a donar per bona una institució anacrònica i irracional que ells mateixos es delaten. Prova n'és el discurs de Nadal de Juan Carlos. Una simple insinuació vaga i genèrica sobre la corrupció esdevé, segons els defensors de la monarquia, una condemna contundent de la corrupció dins la casa reial mateixa. Ells fan el discurs que ell no vol fer: avantatges de portar una corona al cap.

Però Juan Carlos no va esmentar ni una vegada Urdangarín, suposant que parlem d'aquesta corrupció. Els monàrquics, tanmateix, han corregut a explicar-nos que n'és, de bo, el rei d'Espanya, que opina que 'la justícia és igual per a tothom'. I encara es pensen que hem de celebrar-ho acríticament. Però, no.

Perquè com podríem celebrar que un home que està fora del sistema judicial diga que la justícia és igual per a tothom? Jo tan solament puc interpretar-ho com una burla. I per a ell? És igual també per a ell? Diu la constitució que, el rei, no pot ser jutjat, faça què faça. I ho he de celebrar que, precisament ell, diga que la justícia és igual 'per a tothom'?

Però, suposant que puga passar això per alt, hi ha una cosa més greu encara. Imaginem que Urdangarín, i Cristina de Borbón, hagen delinquit. Imaginem-ho. Imaginem que la història que ens expliquen siga substancialment certa i que Juan Carlos faça quatre anys que ho sap. ¿Enviar-los als Estats Units, fugint, no seria un acte d'encobriment? Imaginem que ho fes cap de nosaltres. Que, en l'evidència d'un delicte, moguéssem contactes i relacions per posar-hi terra a sobre --aigua pel mig, en aquest cas-- i enviàssem el delinqüent a l'estranger. No seríem perseguits judicialment com a encobridors i còmplices del delicte?

I amb quina autoritat moral, després d'haver fet això, pot dir ningú que la justícia és igual per a tots?

Els monàrquics proven de continuar la feina que han fet totes aquestes dècades: manipular la realitat per presentar-nos la monarquia com un objecte precís, perfecte i sense màcula. És la seua feina, supose. Però aquesta vegada la cosa se'ls gira més difícil que mai, perquè la manipulació haurà de ser d'una dimensió tan considerable i perfecta que és molt difícil d'imaginar que puga funcionar.

Cliqueu a sobre la imatge per descarregar-lo en format pdf

"Un rei cop per cop", és la biografia no autoritzada de Joan Carles de Borbó. El primer intent d'aproximació crítica a la figura del monarca, actual rei d'espanya i el més gran tabú informatiu del regne. En aquesta biografia no autoritzada se'l presenta com un personatge atret pel poder des de molt jove, que ha basat la seva trajectòria vital en esquivar tot escull que s'hagi presentat davant d'ell, amb l'únic objectiu de ser rei".

Així podreu llegir que a l'Urdangarín li ve de família, el seu sogre l'ensinistrat bé.

o0o

Urdangarín i Juan Carlos

Font: Vicent Partal / Vilaweb. Cat 12/12/2011

D'ençà que a primers anys vuitanta vaig començar a treballar de periodista no he parat de sentir històries sobre Juan Carlos en totes les redaccions per les quals he passat. Històries no oficials vull dir. Explicacions sobre la seua fortuna personal, que anaven des de les comissions pagades per les grans empreses espanyoles fins a tràfics poc ètics o gens. I, és clar, històries sobre amants i diversions vàries que no lligaven gens amb la imatge oficial.

Molt poques vegades aquestes converses de redacció han arribat al gran públic. Fa uns quants anys que han començat a circular els seus festeigs. No en fa tants que el seu paper gens clar en el 23-F sembla que comence a explicar-se (Juan Carlos era favorable a un colp, però no estava amb Tejero ni va compartir el seu mètode). Els negocis, de moment, restaven al marge amb alguna explicació tangencial i prou.

Fins que no esclata l'afer Urdangarín.

Amb les coses que sabem avui sembla molt més que probable que el gendre del rei haja de seure davant un tribunal, acusat de casos de corrupció diversos. I és difícil de no pensar que els qui pagaven amb tanta alegria i amb tan poc rigor ho feien perquè ell era qui era: el gendre del rei. Dit a l'inrevés: és fàcil de suposar que qui pagava es pensava que pagava d'una manera o una altra a 'la casa reial'.

Contra això, que és pura lògica, i vist com és de perillós per a ell, Juan Carlos prova ara d'alçar dues barreres. La primera consisteix a dir que tot plegat és una cosa personal d'Iñaki Urdangarín i que la seua dona, Cristina de Borbó, únicament signava coses, com qui diu sense saber què signava. Difícil de creure i poc elegant.

La segona consisteix a dir que, en tot cas, això no té res a veure amb la 'casa reial'. Però una afirmació així és impossible de sostenir. Per quina raó els diners serien tan fàcils, si no fos perquè ell era el gendre del rei? És clar que té a veure amb la casa reial, tot plegat. Oimés que la qüestió essencial és que la monarquia ha funcionat en aquest país com una mena d'institució intocable amb regles pròpies, envoltada de tabús i sense gens de transparència, i és això que ara se li gira a la contra. Perquè quan, després de dècades d'esforços per fer-la aparèixer com si fóra immaculada, ja no te'n pots creure res, aleshores tot esdevé creïble...

o0o

26 de des. 2011

¡Viva México!

¡Viva México!



Web oficial: http://www.vivamexicofilm.com








FITXA TÈCNICA:

Documental Color / 159 min.
Mèxic / 2010
Producció Terra Nostra Films
Guió i Direcció Nicolas Défossé



Producció Executiva Daniela Contreras Calcáneo, Nicolas Défossé
Càmera i So Nicolas Défossé, Carlos Pérez Rojas
Edició Nicolas Défossé
Música Original Fermin Orlando, Angel Chacón, Sebastian Coll
Disseny sonor y Mezcla Adolfo Hernández Santisteban, Gabriel Coll Barberis
Post-producció d'imatge Carlos Rossini
Animació gràfica Vincent Défossé
Amb el recolzament de:
SCAM-"bourse brouillon d'un rêve" (Francia), Bambú Audiovisual (México), Sonipro (México), Promedios (México), Ojo de Tigre Video (México), YaMoy (Francia), La Garrafona (México), La Otra Mirada (México).

SINOPSI

Los Angeles, Estats-Units. Emigrants mexicans són perseguits per la policia, mentre lluiten per sobreviure sense renunciar a la seva cultura.

A l'altre extrem del mapa, a les muntanyes del sud-est mexicà clareja amb boirina. És 1er de gener del 2006, milers d'indígenes zapatistes acomiaden el Subcomandante Insurgente Marcos, també anomenat Delegat Zero. La seva missió: recórrer durant 6 mesos tot el país per escoltar les paraules de resistència de mexicans i mexicanes que lluiten per un Mèxic millor. Així arrenca un viatge que planeja arribar fins a la frontera amb els Estats-Units, a l'altre extrem del país ...

Des Chiapas a Quintana Roo, de Yucatán a Oaxaca, de Nayarit a Colima, de Michoacán a Guerrero, i fins al cor del país en l'enorme urbs anomenada Ciutat de Mèxic, seguim els passos d'aquest viatge que va dibuixant la cara de "un altre "Mèxic, rostre diferent de la imatge que els mass media construeixen cada dia. És un viatge que aposta a "començar a construir el mirall que som a baix" com ho expressa el Delegat Zero.

L'aposta no va sense riscos ... al destapar la cara del Mèxic digne i rebel, al irrigar les llavors de rebel · lia i solidaritat d'un país sencer, aquest viatge és una provocació per als que controlen la seva economia i la seva imatge. El que va començar com murmuri aïllat es fa gran en el crit de centenars de milers: Visca Mèxic! ¿Quina serà la resposta del poder?

Nicolás Défossé: "Si miramos abajo, México tendrá futuro"




El director francès Nicolás Défossé va recórrer durant sis mesos tot Mèxic per escoltar les paraules de resistència dels mexicans i les mexicanes que lluiten per un país millor. L'acompanya Adolfo López que al seu torn fotografia tot el procés.

25 de des. 2011

Diamants de sang



Any 2006
País: Estados Unidos
Director: Edward Zwick
Guió: Charles Leavitt, Marshall Herskovitz, Edward Zwick (Historia: Charles Leavitt, C. Gaby Mitchell)
Música: James Newton Howard
Fotografia: Eduardo Serra
Repartiment: Leonardo DiCaprio, Jennifer Connelly, Djimon Hounsou, Arnold Vosloo, David Harewood, Caruso Kuypers, Michael Sheen, Basil Wallace, Ntare Mwine, Stephen Collins, Jimi Mistry, Chris Astoyan, Benu Mabhena
Productora: Warner Bros. Pictures

Diamants de sang
(o Diamants de guerra) són aquells diamants obtinguts en una zona de guerra, mitjançant l'ús d'esclaus o persones en règim de semiesclavitud. Usualment s'associen amb els que finançaven els conflictes que van tenir la seva escalada enmig dels anys 90 ia principis de la primera dècada del tercer mil·lenni a l'Àfrica Occidental.

En alguns casos, les Nacions Unides han sancionat l'exportació d'aquests diamants, argumentant que financen exèrcits enfrontats a governs legals o bé involucrats en greus violacions dels Drets humans perllongant d'aquesta forma els conflictes. En concret s'assenyalava a la UNITA angolesa i al FRU de Sierra Leone com a proveïdors de diamants de guerra. En aquests casos, usualment són venuts de forma clandestina, mitjançant el contraban dels mateixos a terceres nacions que s'adjudiquen el haver-los extret.

El desenvolupament de pràctiques com aquestes són un exemple fàctic i concís de la violació massiva de drets humans i de l'existència òbvia de l'esclavitud i el poder de les empreses transnacionals, el tràfic, les duanes i les grans marques de moda. L'ONU s'ha pronunciat repetides vegades sobre aquest tema, però les solucions, encara que han estat significatives, encara no arriben al centre del tema, que és la problemàtica política, cultural i legal de l'Àfrica i de les nacions pobres embolicades en aquest tema.

Però, encara que el tema sembla ser només de poder, diners i ostentació, no s'allunya molt d'un altre tema: les malalties i les empreses farmacològiques. La baixa alimentació, el treball excessiu, els virus emergents, les poques defenses tant físicament humanes com científicament existents dins d'aquestes nacions o zones, sumada a la pobresa pronunciada, generen un atractiu obvi per a l'experiment de noves vacunes per part dels laboratoris internacionals i que a més de produir molts diners, també produeixen "fama" i respecte en el món.

Més informació: Diamants de sang (o Diamants de guerra)

Blood Coltan



El coltan, una barreja dels minerals columbita i tantalita, és un mineral utilitzat per fabricar transistors en els nostres telèfons mòbils, jocs de vídeo, ordinadors i electrodomèstics. Comparable amb els diamants de sang, la seva mineria no només ha causat dany ecològic, sinó també abusos als drets humans, i, per alguns, la recrudescència del conflicte al Congo.

Blood Coltan és un documental de 52 minuts de durada fet per Patrick Forestier. La pel·lícula de l'any 2007 mostra els pros i contres del comerç de coltan, la situació amb les milícies i com les vides dels ciutadans comuns són afectades pel metall que és moltes vegades la seva única font d'ingrés en viles pobres aïllades d'altres llocs i els usos desconeixen.


"Blood Coltan" és un impressionant reportatge-documental Alemany del canal TG4 sobre el conflicte del coltan a Àfrica (Congo).

El coltan, fins fa poc era un material pràcticament desconegut; s'ha convertit en el nou or negre del continent africà. Crucial per a la fabricació de noves tecnologies de la informació en els països desenvolupats-com telefonia mòbil, ordinadors portàtils i altres dispositius electrònics, el coltan es troba en importants quantitats a la zona est de la República Democràtica del Congo i la creixent demanda de coltan per part d'Occident està propiciant matances a la regió. Sota la vigilància de les milícies rebels, fins i tot els nens extreuen aquest material de forma perillosa en les mines.

Aquest documental d'investigació els endinsarà en la fosca xarxa d'interessos que salvaguarden aquest comerç sagnant. Podran conèixer als senyors de la guerra que esclavitzen a la població local i als homes de negoci que, des d'Europa, continuen important coltan indiscriminadament, tot i les advertències de Nacions Unides.

"Blood Coltan" mostra com les empreses de comunicació occidentals (com Motorola, Nokia, entre d'altres) són coparticipants juntament amb la Xina de sostenir la situació de guerra al Congo.

També exposa el cost real de la nostra necessitat d'estar sempre a la moda en la tecnologia. Els telèfons mòbils, consoles de videojocs, netbooks (mini notebooks), etc comporten una tarifa oculta d'inimaginables conseqüències humanes: segrest, assassinat i treball en l'esclavitud.

El progrés és més car del que imaginem.

Més informació: Proyecto Matriz

El Món segons Monsanto


El Món segons Monsanto traça la història del principal fabricant d'organismes genèticament modificats (OGM), els grans de soja, blat de moro i cotó es propaguen pel món tot i les alertes ecologistes.

La directora, la francesa Marie-Monique Robin, va centrar la seva pel·lícula i un llibre del mateix títol a l'empresa de Saint-Louis (Missouri, EUA), que en més d'un segle d'existència va ser fabricant del PCB (piralè ), de l'agente taronja usat com a herbicida a la guerra del Vietnam i d'hormones d'increment de la producció làctia prohibides a Europa.

El documental assenyala els perills resultants del creixement exponencial dels cultius de transgènics, que el 2007 cobrien 100 milions d'hectàrees, amb propietats genètiques patentades en un 90% per Monsanto.

Documental: Viatge al centre de la selva

Viaje Al Centro De La Selva (Memorial Zapatista)
(Viatge al centre de la selva)


Avui recuperem un documental

Viaje Al Centro De La Selva (Memorial Zapatista)
Director: Epigmenio Ibarra
Data d'estrena: 20 setembre 1994 (Mèxic)
De Proyecto Ambulante

Llargmetratge documental en vídeo que presenta una crònica de les activitats del l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN), des del seu alçament i irrupció en l'escena pública l'1 de gener de 1994 fins la Convenció Nacional Democràtica, celebrada a Chiapas el 9 d'agost del mateix any. El recompte és exposat a través d'imatges de la vida quotidiana i entrevistes als pobladors de la zona, així com amb suport de testimonis de personatges com el Subcomandante Marcos, Samuel Ruiz, bisbe de Sant Cristóbal de les Cases, el polític Manuel Camacho Solís , comissionat per la Pau i la Reconciliació a Chiapas, i l'activista maia-guatemalenca Rigoberta Menchú.

La Rebel·lió

L'acció militar del gener de 1994 va coincidir amb l'entrada en vigor del TLC, signat per Mèxic, Estats Units i Canadà. Més tard van declarar que era la seva manera de dir encara estem aquí al mig de la globalització. Els revoltats, tapats amb passamuntanyes, van començar un aixecament i van prendre 4 capçaleres municipals que es van estendre a 7 com són San Cristóbal de las Casas, Altamirano, Las Margaritas, Ocosingo, Oxchuc, Huixtán i Chanal, a més d'altres diverses poblacions fan pública la (llavors primera) declaració de la Selva Lacandona.

A San Cristóbal de les Cases, l'1 de gener de 1994, els rebels van prendre la capçalera municipal, rendint als judicials. Mentrestant, Ocosingo va ser assetjada per neozapatisme des de les 6 am, seguint el mateix procediment que a San Cristobal de les Cases, on es trobava Marcos. A San Cristobal de les Cases dels zapatistes llancen un comunicat reivindicant les preses completes de Sant Cristóbal de les Cases i Ocosingo, i esperant la caiguda de Las Margaritas i Altamirano. Els neozapatismo declaren oficialment la guerra al Govern de Mèxic i anuncien els seus plans de dirigir cap a la capital. A Las Margaritas mor en les primeres hores del primer de gener el Subcomandante Pedro, qui en aquell moment era Cap de l'Estat Major i segon al comandament de l'EZLN. El 2 de gener de 1994, durant la Batalla d'Ocosingo, de la mateixa manera mor el Comandant Hugo "El senyor Ik" en els embats contra l'Exèrcit Federal per aquesta plaça. En els combats l'EZLN pren com a presoner de guerra a l'ex governador de Chiapas, el general Absalón Castellanos Domínguez. Segueixen les hostilitats al sud de Sant Cristóbal i als voltants de la caserna de Rancho Nuevo. El bisbe Samuel Ruiz emet un comunicat anomenat treva i la suspensió d'hostilitats.

Després d'uns dies de lluita, el president Carlos Salines de Gortari, en aquell moment en el seu últim any de mandat, va oferir un alto el foc per dialogar amb els rebels, el portaveu era el Subcomandante Marcos.

24 de des. 2011

Pedro Morenés y Álvarez de Eulate (i els seus negocis)

Nom complet: Pedro Morenés y Álvarez de Eulate

(Guecho, Vizcaya, 17 de setembre de 1948) es un empresari i polític español, ministro de Defensa del Gobierno de España des del 22 de desembre de 2011.

Va néixer a Guecho, el 17 de setembre de 1948, sent el segon dels fills de José María Morenés i Carvajal, IV vescomte de Alesón (fill al seu torn dels Condes de Asalto , grans d'Espanya ) i Ana Sofia Álvarez de Eulate i Mac-Maó. En 1978 es llicencia en Dret per la Universitat de Navarra . Seguidament es diploma en Direcció d'Empreses per la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Deusto .

Entre 1984 i 1988 treballa en un bufet d'advocats, per passar, el 1988, a l'Empresa Astilleros Españoles SA, i d'aquí, el 1991, l' Instituto Nacional de Indústria .

El 1996, després de la victòria electoral del Partido Popular , en les eleccions generals, el nou ministre de Defensa Eduardo Serra Rexach , el nomena Secretari d'Estat de Defensa. Roman en el càrrec tota la Legislatura.

El 2000 és nomenat Secretari d'Estat de Seguretat en el Ministeri de l'Interior , i finalment, entre 2002 i 2004 va ser Secretari d'Estat de Política Científica i Tecnològica en el Ministerio de Ciencia y Tecnología .

Després de les eleccions generals de 2004 va tornar a l'activitat privada, primer com a Secretari General del Cercle d'empresaris, des de gener de 2009 com a President del Consell d'Administració de Construcciones Navales del Norte i des de juny de 2010 director general per a Espanya de l'empresa paneuropea de míssils MBDA .

2011 , després de la victòria del Partit Popular en les eleccions generals, és nomenat ministre de Defensa d'Espanya per Mariano Rajoy .

o0o

Instalaza SA. És una companyia que aplica tecnologies avançades en el disseny, desenvolupament i fabricació d'equips i material militar d'infanteria. L'empresa, fundada el 1943, té la seu i la seva planta de producció a Saragossa (Aragó). La companyia es va fer famosa per la producció de llançadors de coets de gran precisió.

L'experiència professional de Instalaza està àmpliament contrastada com proveïdora de les Forces Armades espanyoles i de països de tot el món. Els seus productes han superat controls de qualitat exigents encara en les condicions més dures de treball.

Els productes de Instalaza S.A. equipen a les forces armades de països de tot el món, amb un màxim nivell d'operativitat i eficàcia. Instalaza ha comptat amb Pedro Morenés y Álvarez de Eulate, secretari d'Estat de Defensa entre 1996 i 2000, secretari d'Estat de seguretat entre 2000 i 2002, i secretari d'Estat de Ciència i Tecnologia entre 2002 i 2004, com a representant i conseller[1]

L'empresa va entrar en crisi el 2008 després de la prohibició de les bombes de dispersió pel tractat de Dublín[2] El gener de 2009, Instalaza encara mantenia la bomba de dispersió MAT-120 en el catàleg de la seva web que, tot i no estar il·legalitzada pel tractat de Dublín, el Govern havia recomanat la parada de la seva producció. Després d'un escàndol mediàtic, Instalaza va aclarir que ja no proveïen el MAT-120 i que el mantenen en el seu catàleg com una mostra del seu nivell tecnològic.[3] A més, Instalaza no podrà vendre cap patent relacionada amb aquesta bomba.[4] No obstant això, la companyia va aconseguir reorientar la seva producció i mercats amb nous segments tecnològics i ara novament Instalaza SA continua subministrant equips a forces militars de diversos països d'arreu del món.

L'abril de 2011 la bomba de dispersió MAT-120 va assolir notorietat internacional després que el diari estatunidenc The New York Times publiqués una notícia[5] en què assegurava que Moammar al-Gaddafi estava utilitzant aquest armament contra població civil durant la Revolució de Líbia de 2011[6]

Font: Wikipedia

Joguines preferides:

Instalaza C-90

ALCOTAN-100

Com podreu veure, no són massa de fiar