30 de set. 2013

Mas, Trias i Rajoy, denunciats pel Moviment Cívic 12-O

Per no haver convocat actes per la diada de la Hispanitat


Vilaweb 30/09/2013

El Moviment Cívic 12-O, l'entitat que va convocar i anul·lar posteriorment una contramanifestació anti-independentista a la Sagrada Família la passada diada, ha presentat una denúncia davant la fiscalia contra el president de la Generalitat, Artur Mas, el batlle de Barcelona, Xavier Trias, i el president espanyol, Mariano Rajoy. L'associació considera que, com a màxims responsables de les institucions de Catalunya i Espanya, podrien haver comés un delicte de 'prevaricació i d'incompliment de la llei' en no haver convocat actes civils de commemoració del 12 d'octubre com a 'dia nacional espanyol'.

L'assemblea d'afiliats del Moviment Cívic 12-O va acordar dissabte portar Mas, Trias i Rajoy a la Fiscalia Superior de Catalunya pel que ells consideren que és un incompliment legal greu. Segons l'entitat, aquest dilluns al matí han presentat la denúncia per presumpta prevaricació i 'altres possibles incompliments de la llei'.

Els dirigents de l'associació asseguren que a la Llei 18/1987 sobre 'la festa nacional espanyola' es diu, en l'exposició de motius, que cal 'una data d'adequada solemnitat', el fitxa el 12 d'octubre pel que 'simbolitza', i es proclama que serà 'la Festa Nacional a tots els efectes'. Això, segons l'entitat, xoca amb el fet que ni l'Ajuntament de Barcelona, ni la Generalitat, ni el govern espanyol hagin convocat 'actes institucionals civils i populars per a la celebració solemne que la llei exigeix'. És en base a això que el Moviment Cívic 12-O interpreta que s'està incomplint la norma i que podrien incórrer en 'altres delictes del Copi Penal'.

L'entitat també ha recordat que participaran en la concentració que s'ha convocat per reclamar la unitat d'Espanya a la plaça de Catalunya el proper 12 d'octubre i que celebraran una marxa unes hores abans que acabarà, precisament, en aquest indret de Barcelona. '



 -.-

El govern balear no escolta el clam de la riuada verda

El vice-president insisteix que no retiraran el decret de llengües, malgrat la històrica mobilització



Font: Vilaweb 30/09/2013

Els docents de les Illes comencen avui la tercera setmana de vaga indefinida, l'endemà d'una manifestació històrica que va ser un clam contra el decret de llengües, que vol ensorrar el consens sobre la immersió lingüística, i en defensa d'una educació pública de qualitat i en català. Malgrat tot, el govern no pensa escoltar ni cedir. Antonio Gómez, vice-president de les Illes Balears i conseller de la Presidència, ha dit avui que el govern no retiraria el decret argumentant que aquest havia 'sortit de les urnes'. 

'De les urnes és d'on surt la manifestació popular i d'on surt el mandat per a determinada acció política', ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio, on ha criticat 'la lectura política' de la marxa i que s'hi veiessin símbols que, segons ell, 'no tenen res a veure amb la història i la cultura de les Illes Balears', en referència a les estelades i al suport d'ERC a la manifestació. 

Gómez ha anunciat que el govern continuaria negociant amb els docents amb una actitud 'col·laboradora' i amb la intenció d'intentar arribar a acords, i ha dit que la màxima preocupació que tenia ara el govern era que els infants no anaven a escola. 

Una riuada verda històrica planta cara a Bauzá

Desenes de milers de ciutadans es van posar ahir la samarreta verda de la revolta dels mestres i van sortir al carrer per alçar la veu contra les últimes imposicions del PP i l'aplicació del decret de llengües. Els organitzadors calculen que hi hagué noranta mil assistents a la manifestació de Palma (més de cent mil a totes les illes). La Societat Balear de Matemàtiques, que s'havia proposat de fer-ne un càlcul precís, diu que es va arribar a vuitanta mil manifestants a Palma. [Més informació]
  
Més informació:
 
Una riuada verda històrica planta cara a Bauzá
Editorial Vicent Partal: Per Mallorca ens ix el sol
Per què s'ha tallat l'emissió de Catalunya Ràdio a les Illes?
Les Illes s'omplen de samarretes verdes [FOTOS]
VilaWeb TV us ofereix vídeos de Palma, Maó i Barcelona
La Societat Balear de Matemàtiques compta més de 80.000 persones a Palma
'El TIL és una versió revisada i ampliada del decret de Nova Planta'
Catalunya se suma a la defensa del català a les escoles de les Illes
El govern balear diu que ERC impulsava la gran manifestació de Palma
Reportatge de VilaWeb TV: Les Illes diuen prou, el vídeo de la revolta educativa contra Bauzá

Recul d'imatges:  
 

Els assaltants de la Blanquerna criden a anar a Barcelona després d'haver cremat estelades

Uns quants grups feixistes es van aplegar ahir a Cercedilla (Madrid), en un acte previ al 12 d'octubre
Acte d'ahir a Cercedilla.
Uns quants grups feixistes espanyols van fer ahir una cremada d'estelades a Cercedilla (Madrid) com a acte preparatori del 12 d'octubre, dia de la Hispanitat. L'acció la convocava la plataforma Espanya en Marcha, formada per la Falange, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional, Movimiento Católico Español i Democracia Nacional, és a dir, els grups que van assaltar la delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid l'Onze de Setembre. Els convocants no van permetre que la premsa s'hi acostés, i avui han difós les imatges de l'acte.

Per assistir a la cremada d'estelades, l'organització havia establert un procés d'inscripció totalment secret i controlat, amb el propòsit d'evitar els periodistes. Les entrades s'havien de pagar en una botiga virtual de material feixista i deixar-hi les dades de contacte. Després, els organitzadors es posaven en contacte amb l'interessat per assegurar-se que no era cap periodista. Un cop segurs de la identitat del sol·licitant, li donaven l'adreça exacta de la finca on es feia l'acte.

Acte d'ahir a Cercedilla.
Vindran a Barcelona el 12 d'octubre

La plataforma que aplega aquests grups feixistes (La España en Marcha) va ser la mateixa que va convocar l'atac violent a la seu de la delegació de la Generalitat a Madrid, la llibreria Blanquerna, l'Onze de Setembre. L'acte de dissabte va servir per a recaptar diners per anar a Barcelona el 12 d'octubre. En aquesta convocatòria de Barcelona amenacen d'anar a 'caçar separatistes'. Diuen que faran una manifestació per carrers de la ciutat i que acabaran amb un acte a Montjuïc al punt de migdia.



El batlle de Cercedilla, contra la concentració feixista

L'ajuntament d'aquest petit municipi madrileny va emetre un comunicat per desvincular-se totalment de la cremada de banderes i per condemnar l'acte feixista. El batlle, Javier de Pablo, va dir que s'havia organitzat un dispositiu de la guàrdia civil per evitar possibles incidents. A més, va voler deixar clar que l'ajuntament no havia autoritzat cap acte d'aquest estil ni n'autoritzaria cap.

Atac falangista a Blanquerna,
delegació de la
Generalitat de Catalunya a Madrid
-.-

Resposta al professor Granell: Catalunya independent, un estat fallit?

L'advocat Vicenç Aparicio respon al catedràtic Francesc Granell, que va comparar Catalunya amb Somalilàndia en una entrevista a El País


Vicenç Aparicio
Vilaweb 30/09/2013

En l'entrevista publicada a El País aquest cap de setmana, el professor Francesc Granell feia un seguit d'afirmacions sobre una eventual independència de Catalunya que, per la seva contundència, difícilment passaven desapercebudes al lector. En aquest text, Vicenç Aparicio, advocat, llicenciat en dret i administració d'empreses (UPF) i en ciències polítiques (UOC), respon fil per randa les afirmacions de Granell contra la viabilitat institucional i econòmica d'una Catalunya independent, que va arribar a comparar amb Somalilàndia.

Catalunya i la Unió Europea

És difícil de saber què passarà a la Unió Europea si Catalunya esdevé un estat independent, perquè no hi ha cap precedent d'una secessió d'un territori d'un estat membre que formi part de la Unió.

La convenció de Viena, del 1978, sobre successió d'estat en matèria de tractats només s'aplica en defecte d'allò que prevegi l'organització, en aquest cas la Unió Europea. I aquí, cada organització internacional té els propis criteris. Per exemple, per formar part de les Nacions Unides cal sol·licitar-hi l'accés, si bé hi ha hagut una excepció: quan Síria es va escindir de la República Àrab Unida l'any 1961, de la qual formava part amb Egipte. Aleshores va ser admesa automàticament a les Nacions Unides. Algunes altres organitzacions internacionals accepten l'admissió directa si es compleixen unes certes condicions (com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional), i n'hi ha que no posen cap mena de condició per a l'admissió directa (com la Unió Postal Internacional i l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica). Les solucions, doncs, són diverses i depenen de cada organització internacional.

Atès el silenci dels tractats, una tesi que podríem anomenar contractualista, i que sembla que és la que manté la Comissió de la UE quan s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió, sosté que, com que Catalunya esdevindria un nou estat que no seria part en els tractats comunitaris, hauria de sol·licitar de ser-hi admesa. Aquesta és la tesi que també sosté el professor Granell.

Ara bé, en aquest cas cal advertir que l'expulsió automàtica de la Unió Europea només s'esdevindria quan Catalunya fos reconeguda com a estat independent. Altrament –és a dir, si la resta d'estats membres continuen reconeixent la sobirania espanyola sobre el territori i la població de Catalunya– no podria acomplir-se aquesta 'expulsió'. Més encara, perquè Espanya pogués expulsar de la Unió Europea una Catalunya no reconeguda com a estat independent per la resta d'estats, hauria de modificar els tractats i excloure el territori de Catalunya de la seva aplicació, cosa que requereix la unanimitat dels estats membres. Així doncs, fins i tot seguint la doctrina que sembla mantenir la Comissió Europea, el no-reconeixement i l'expulsió de Catalunya de la Unió Europea són realitats incompatibles.

Tampoc no caldria que el procés d'adhesió s'allargués en el temps. En la mesura que una Catalunya independent compliria tots els criteris de Copenhaguen, mitjançant una decisió en el si del Consell Europeu (reunió dels caps d'estat i de govern dels estats membres), que hauria de ser unànime, adoptada el mateix dia d'efectes de la independència, es podria acordar l'adhesió de Catalunya a la Unió Europea.

Uns altres autors defensen una tesi, que podríem anomenar institucionalista, segons la qual amb la secessió d'una part d'un estat membre es produeix una ampliació interna de la Unió Europea, de manera que, en cas d'independència, Catalunya romandria dins de la Unió Europea, si bé hauria d'establir una negociació amb la resta dels estats membres per modificar els aspectes institucionals dels tractats. La idea de fons és que la Unió Europea és més que una organització internacional; és una confederació o federació d'estats, amb disposicions que no s'apliquen únicament als estats membres, sinó que també són d'aplicació directa als particulars.

En termes similars, en un dictamen del professor Roland Vaubel, s'entén que la solució que resulta compatible amb les finalitats d'integració de la Unió Europea és l'aplicació de l'article 34 de la convenció de Viena, segons el qual ambdós estats, tant Espanya com Catalunya, continuarien essent membres de la Unió Europea.

Enmig d'aquestes opcions, se n'han presentades més, que també són compatibles amb els tractats, com ara la que es formula en el dictamen del professor Graham Avery per encàrrec del parlament britànic. Segons aquesta proposta, s'arribaria a una situació transitòria en què el Regne Unit mantindria la sobirania nominal sobre Escòcia, mentre Escòcia negociaria amb la resta d'estats membres la reforma dels tractats i, una vegada reformats, obtindria la independència formal.

Així doncs, no hi ha obstacles jurídics perquè Catalunya romangui dins la Unió Europea en cas d'independència. En darrer terme, dependrà de la voluntat política dels autors.

Sigui com vulgui –també és bo de recordar-ho–, una Catalunya independent podria accedir al mercat comú fins i tot si no fos membre de la Unió Europea. Catalunya podria signar amb la Unió Europea un tractat comercial bilateral, que, d'acord amb els articles 207 i 218 TFUE, no ha pas de ser aprovat unànimement en el Consell de la UE, sinó que n'hi ha prou amb la majoria qualificada. No hi ha obstacle jurídic perquè aquest tractat comercial abasti les quatre llibertats comunitàries: la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i treballadors.

Catalunya i l'euro

Poca cosa puc afegir a allò que ja ha escrit el professor Jordi Galí. Una Catalunya independent pot adoptar l'euro com a moneda pròpia, i les entitats financeres que operen a Catalunya podrien accedir a la liquiditat del Banc Central Europeu (BCE) a través de les seves sucursals obertes en estats de la zona de l'euro: d'acord amb la documentació general sobre els instruments i els procediments de política monetària de l'Eurosistema, publicada pel BCE, complirien els requeriments per a ser 'entitats de contrapartida'; en concret, restar subjectes al sistema de reserves mínimes, ser solvents i complir els requisits establerts pel BCE.

També podria encunyar monedes d'euro pròpies i les entitats financeres que operen a Catalunya podrien accedir directament a la liquiditat del BCE (sense haver de passar per les sucursals), si Catalunya signés un acord monetari amb la Unió Europea, com els que ja hi han signat Mònegue, San Marino, el Vaticà i Andorra.

Diu el professor Granell que si Catalunya abandonés l'euro i tingués moneda pròpia 'estaríem condemnats a la devaluació'. No s'entén aquesta conclusió si tenim present que Catalunya és una economia netament exportadora. En el gràfic següent, amb dades extretes de l'INE i de la base de dades trimestral del comerç interregional de béns C-interreg, es veu, en dades anuals, l'evolució de la balança comercial exterior de Catalunya i d'Espanya, en proporció al PIB.

A diferència d'Espanya, Catalunya és una economia exportadora neta i, en cas de sortir de l'euro, no es veu per què hauria de devaluar si amb el tipus de canvi actual ja és competitiva.

Catalunya i els deutes del regne d'Espanya

Diu el professor Granell: 'No es pot dir, com fa algun il·lustre col·lega, que el deute és del regne d'Espanya i que ens en desentendríem. Entrar en el món sense reconèixer els deutes com a part d'Espanya i els propis és incorporar-se amb molt mal peu en el sistema internacional. Entrant en aquesta dinàmica no sé si podríem apujar pensions o lluitar contra la crisi, tal com ens prometen.'

Cal partir de la premissa que si una Catalunya independent no és reconeguda com a estat per part d'Espanya, tampoc no pot succeir al regne d'Espanya en la seva posició deutora. Perquè pugui haver-hi successió en els deutes cal un acord entre l'estat predecessor i l'estat escindit, i d'aquest acord, que és un autèntic tractat internacional, només en poden ser part els subjectes de dret internacional, ço és, estats o organitzacions internacionals. Si no hi ha acord, no és que Catalunya es desentengui dels deutes d'Espanya, sinó que l'únic obligat per aquests deutes amb els seus creditors és el regne d'Espanya.

Nota addicional:

La convenció de Viena, del 1983, sobre successió d'estats en matèria de béns, arxius i deutes de l'estat, que és cridada a regular aquesta qüestió, no ha entrat en vigor perquè no ha estat ratificada per un nombre d'estats suficient. En tot cas, convé destacar que no és d'aplicació a tots els deutes, sinó a aquells que són contrets amb subjectes de dret internacional (no pas amb particulars). El principi pel qual opta la convenció (que, hi insistim, no és vigent), és que els deutes de l'estat predecessor passen a l'estat successor en una proporció equitativa, tenint en compte els béns, drets i interessos que passen a l'estat successor en relació amb el deute de l'estat. Així doncs, el criteri de repartiment no seria ni el PIB (19%) ni la població (16%), sinó la proporció de béns, drets i interessos que passen a Catalunya. Els béns que passarien a Catalunya serien els béns immobles (edificis, infrastructures) situats al territori de Catalunya, els béns mobles vinculats i els béns mobles i immobles situats fora de Catalunya 'en una proporció equitativa'. Assumint que solament passarien a Catalunya els béns situats a Catalunya, el criteri de repartiment que s'adequaria millor a la convenció de Viena del 1983 seria el percentatge d'inversions executades a Catalunya aquests últims anys.

Més informació:

I què és Somalilàndia?
Vídeo: 'Sóc espanyola i votaré sí a la independència'
Nou error diplomàtic espanyol: prohibeix a la OSCE monitoritzar la manifestació d'ahir a Madrid contra la monarquia
Otegi: 'Catalunya està donant grans lliçons que hauríem d'aprendre'

-.-

26 de set. 2013

Zapatistas al Parlament de Catalunya?

Doncs, sí, també.

"Nosaltres som zapatistes. De la cultura del poble mana i el govern obeeix",
"... Llibertat, Justícia i Democràcia"
. David Fernàndez 
(min. 10:05)


Rèplica.
Debat sobre l'orientació política general del Govern (Exp: 255-00005/10)
Intervinent: Sr. David Fernàndez i Ramos (Membre) | Grup Mixt
De 19:50:58 a 20:03:29 - Durada: 12 m. 30 s.

Intervenció.
Debat sobre l'orientació política general del Govern (Exp: 255-00005/10)
Intervinent: Sr. David Fernàndez i Ramos (Membre) | Grup Mixt
De 18:54:03 a 19:25:22 - Durada: 31 m. 19 s.

Intervenció de David Fernàndez (CUP-AE) al Debat de Política General 2013 al Parlament de Catalunya 


- David Fernàndez: 'No es poden posar portes a la llibertat, i algun dia caldrà desobeir'.

El diputat de la CUP blasma les retallades i defensa un país 'fora d'aquesta Unió Europea'.
 
VilaWeb Dijous 26.09.2013 19:41

'Hem passat del llibertat, igualtat i fraternitat a l'austeritat, desigualtat i autoritat', ha dit el diputat de la CUP David Fernàndez en el debat de política general. Amb una samarreta en record de Guillem Agulló, i després de col·locar-ne al faristol una de verda en suport a la vaga de docents a les Illes, Fernàndez ha començat avaluant la situació econòmica i de crisi del país.

Ha recordat que les retallades de l'últim cicle polític equivalien al 66% del rescat de Catalunya Caixa; ha repassat uns quants casos de corrupció política, i s'ha demanat: 'Per què costa tant la transparència, la justícia, l'ètica? Fins quan continuarà la justícia de classe, la impunitat i la falta de transparència?'


Sobre el procés d'independència, ha dit que hi havia 'un excés d'emocionalització' i que calia 'racionalitzar i articular el procés'. Per la CUP, ha dit, 'qui hi ha deixat sempre la pell han estat les classes populars, fos en la república, en la dictadura o en el nazisme'.

També ha demanat 'més sincronització' a Mas en el procés, perquè 'alliberar un país requereix intel·ligència i coratge col·lectiu'. I ací ha defensat la desobediència civil per superar el 'xoc entre legalitat i legitimitat a favor d'una majoria social' i ha avisat de les estratègies de 'por i dilació' que assegura que vindran.

'No es poden posar portes a la llibertat política d'aquest poble, i algun dia caldrà desobeir', ha sentenciat. Ha insistit que 'la gent no entén en renúncies' i s'ha demanat quin diàleg podia haver-hi amb el govern espanyol i un partit, 'el de Bárcenas, que ha fet bandera de tantes desigualtats'.

També s'ha referit a la Unió Europea: 'És part del problema i no de la solució.' Ha demanat que el procés independentista situï el país 'fora d'aquesta Unió Europa' i ha defensat 'l'Europa i la Mediterrània dels pobles'.

Finalment, ha blasmat les accions de grups feixistes i ha recordat: 'Nosaltres no celebrarem mai el 12 d'octubre. Perquè tenim memòria: el va instaurar el general Franco el 1940 com a dia de la raça.'

-.-