27 d’oct. 2014

L’escarni de Guillem Agulló i la fiscal en cap de València

El Nou d'Octubre. Imatge LaVeupv.com

Francesc Viadel
LaVeupv.com 27/10/2014

L’escarni és un element central del missatge del terror. La humiliació cruel de l’assassinat desfigura al botxí, esborra qualsevol indici d’humanitat que aquest poguera tenir, ens avisa de la seua naturalesa despietada, de la seua absència de moral i, alhora, ens predisposa a témer el pitjor dels patiments o a acotar el cap i acceptar la dominació per la força. Els nazis apallissaven públicament, entre riallotes, molts dels jueus que en un moment o altre anaven a matar, es fotografiaven al costat dels enfilalls de civils penjats a les ciutats i viles ocupades amb un somrís d’orella a orella, feien ballar còmicament els rabins i cavar les seues pròpies tombes abans d’afusellar-los. Els ústaixes croates del camp d’extermini de Jasenovac posaven teatrals i greus al costat dels presoners que estaven a punt d’executar a colps de martell o a destralades a la riba del riu Drina. L’escarni de la víctima, en definitiva, proclama la bestialitat aterridora de qui agredeix. L’escarni està en l’essència de la propaganda pròpia de la ideologia de l’odi adoptada també pels mafiosos, els fanàtics, els psicòpates com a instrument de perfectibilitat de la seua maldat.

L’altre dia a València, durant la processó del 9 d’octubre, una vegada més, la memòria de Guillem Agulló, el jove antifeixista assassinat per Pedro Cuevas el 1993 a Montanejos, fou motiu d’escarni per part de membres de Valencia-Nacional Revolucionaria, un grupuscle nacionalsocialista vinculat a l’estètica skinhead. Les imatges difoses per La Veu del País Valencià no deixen lloc a dubtes ni del fet ni de molts dels seus responsables, fàcilment identificables amb un simple visionat. Al costat d’aquests hi ha també els insults i les provocacions dels membres del GAV i, encara, dels d’España 2000 contra els pacífics manifestants de Compromís.

L’exhibició amenaçadora d’aquestes faccions del feixisme més tronat en un acte tan assenyalat, confirma les dades que apunten al País Valencià com el territori capdavanter pel que fa als delictes de violència racista, a l’activitat de l’extrema dreta en un context on el Partit Popular ja fa dècades que juga la carta d’atiador del conflicte identitari. Justament, l’alcaldessa Rita Barberà va veure, i degué escoltar clarament, els insults contra Agulló, contra els pacífics manifestants valencianistes, les amenaces de mort contra el president Artur Mas, els crits contra els regidors de l’oposició i, a l'última, només va encertar a confondre malèvolament l’opinió pública igualant agressors i agredits, als uns i als altres, proclamant el seu partit com a garant de la democràcia, l’estabilitat social i econòmica i la moderació. L’altre dia, amb les seues declaracions, Barberà també va fer escarni, va humiliar l’existència penosa d’una democràcia durant més de trenta anys colpejada pel terrorisme de baixa intensitat de l’anticatalanisme feixista. Així les coses, atès el cínic tacticisme exhibit, faríem bé de preguntar-nos en veu alta en quina part de la processó estarà el proper 9 d’octubre l’alcaldessa i tots els seus correligionaris.

Han passat més de vint anys des de l’assassinat de Guillem Agulló. La primera humiliació que va patir el jove Agulló va ser la despolitització del seu assassinat per part de l’Audiència Provincial de Castelló, la transformació judicial de la seua mort violenta per raons polítiques en un simple afer de delinqüència juvenil. Després vindrien les pintades ofensives, els insults en l’estadi de Mestalla, les amenaces de mort als seus pares Carme i Guillem, la incapacitat sorprenent de la justícia per esclarir l’autoria de tots aquest fets. L’altre dia –recordem- Agulló tornà a ser insultat només que ara sabem qui són. La justícia, doncs, no pot continuar mirant cap a una altra banda, la fiscal en cap de València no pot ignorar la gravetat d’uns fets que ens situen als valencians a la vora d’un abisme. No pot ignorar més les bombes contra les seus dels partits polítics de l’esquerra, els delictes d’odi, la descaradura del blaverisme organitzat, de l’extrema dreta en general.

En una carta publicada per aquest mateix mitjà, Carme i Guillem, responien digníssimament els nazis que l’altre dia preguntaven sarcàsticament pel parador del seu fill: “Guillem i els seus amics estan on hi ha gent lluitant contra la discriminació, ja siga racial, de gènere, laboral, lingüística... I també de la justícia social, pels drets humans, en contra de la pobresa, dels desnonaments, de l’atur, de l’homofòbia...

Guillem està, en cadascuna de les persones honrades que estimen el seu país, la seua llengua, la seua cultura, la seua música, la seua gent. Està en cada racó del seu País, que amb tota l’alegria del món, aspira a la seua llibertat”. Prou d’escarni.

-.-

09/10/2014 Vídeo: El Nou d'Octubre, la Diada Segrestada


Individus d'extrema dreta uniformats, fent símbols nazis, portant banderes feixistes, esvàstiques i proferint visques a Hitler. A plena llum i amb total impunitat. És el que va passar, com ja sembla habitual, durant la desfilada de la senyera a València el passat Nou d'octubre. En aquest vídeo del guionista i realitzador Albert Montón, publicat a la Veu del País Valencià, es pot veure com grups nazis van manifestar-se, protegits per la policia, i van insultar i amenaçar els participants en el recorregut, sobretot quan hi passaven simpatitzants de Compromís.

Insults a la gent de Compromís, amenaces a Artur Mas, més insults a la memòria de Guillem Agulló, assassinat fa vint anys per un grup de nazis. En el reportatge, es poden veure els individus feixistes cridant consignes com ara 'Artur Mas, cámara de gas', 'Guillem Agulló, pio, pio, pio', 'Sieg Heil', 'Dónde estan, no se ven, los amigos de Guillem', 'Catalanistes, cabrons, sou espanyols', 'Fora, fora, fora el català de l'escola'.

Font: Vilaweb
-.-

Carta de Carme Salvador i Guillem Agulló, pares de Guillem Agulló sobre els insults del 9 d'Octubre al seu fill

Carme Salvador i Guillem Agulló. Imatge LaVeupv.com

Font: LaVeupv.com

Érem molts els que sabíem que açò passava amb molta freqüència al País València. Tot açò ara s'ha pogut veure gràcies al vídeo de La Veu del País Valencià realitzat per Albert Montón.

Tots sabíem el nivell d'agressivitat i al mateix temps, la tolerància, permissivitat i connivència amb els aparells de l'estat, perquè açò no té res a veure amb la llibertat d'expressió, aquests són delictes d'odi, que no es toleren en cap lloc  d'Europa.

 Açò no canviarà mentre no fem fora el PP, perquè són còmplices necessaris perquè seguisquen impunes. Nosaltres sabem que no els passarà res, i ells també ho saben.

Hi ha molta literatura escrita i visualitzada sobre aquests temes de tanta gravetat, és d'agrair que isca més informació sobre aquest assumpte, perquè ens fa passar de la solitud, a la solidaritat de masses, per a combatre-ho.

Ara el que volíem aclarir, per a qui  no ho sàpiga, és on estan Guillem i els seus amics. Nosaltres els seus pares, us ho expliquem, a veure si després de 21 anys, no ho torneu a preguntar f.de p.

Guillem i els seus amics estan on hi ha gent lluitant contra la discriminació, ja siga racial, de gènere, laboral, lingüística... I també per la justícia social,  pels drets humans, en contra de la pobresa,  dels desnonaments,  de l'atur,  de l'homofòbia...

Guillem està, en cadascuna de les persones honrades que estimen el seu país, la seua llengua, la seua cultura, la seua música, la seua gent. Està en cada racó del seu País, que amb tota l'alegria del món, aspira a la seua llibertat.

 Carme Salvador i Guillem Agulló

-.- 

Durant la processó del 9 d’octubre

impunitat


 
 
Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi

-.-

9 d’oct. 2014

L'EZLN realitza una marxa silenciosa en senyal de dolor i coratge per Ayotzinapa

L'EZLN realitza una marxa silenciosa en senyal de dolor i coratge per Ayotzinapa. Octubre de 2014
.

Font: :: Radio Pozol ::.

San Cristóbal de les Casas, Chiapas. Octubre 8. De diferents regions de Chiapas, Zapatistes es manifesten a San Cristóbal "EN SUPORT A LA COMUNITAT DE L'ESCOLA NORMAL DE AYOTZINAPA, I PER LA DEMANDA DE JUSTÍCIA VERITABLE".

Milers de Bases de suport, de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN), van realitzar una "MARXA SILENCIOSA EN SENYAL DE DOLOR I CORATGE", en motiu de l'assassinat de 6 estudiants, i la desaparició d'altres 43 de la Normal Rural de Ayotzinapa, d'Iguala Guerrero. 

-.-

"El seu dolor és el nostre dolor, la seva rabia també és la nostra", EZLN per Ayotzinapa


Desenes de milers de persones protesten arreu de Mèxic per la desaparició de 43 estudiants a Guerrero

http://www.324.cat/video/5272003/Polemica-a-Mexic-per-la-desaparicio-destudiants

Polèmica a Mèxic per la desaparició d'estudiants

324.Cat

Desenes de milers de mexicans han protestat a diverses ciutats del país per exigir justícia per als 43 estudiants desapareguts a l'estat de Guerrero, al sud de Mèxic. Una de les mobilitzacions més multitudinàries ha estat a la capital d'aquest estat, Chilpancingo, on entre 10.000 i 50.000 persones, segons les fonts, s'han concentrat al costat dels companys dels joves desapareguts. A San Cristóbal de las Casas, a Chiapas, milers de membres de la guerrilla zapatista d'alliberament nacional (EZLN) han baixat de les muntanyes desarmats, per expressar també la seva solidaritat. A Mèxic districte federal, la manifestació l'han encapçalada familiars dels estudiants. Prop de 10.000 persones han participat en la mobilització als carrers més cèntrics de la capital.

El govern mexicà ha rebut molta pressió perquè investigui i aclareixi què va passar amb els estudiants que el 26 de setembre passat van desaparèixer al municipi d'Iguala, després d'una nit de violència i tirotejos en què van participar policies municipals i narcotraficants. Les autoritats federals han pres aquesta setmana el control de la localitat, després de l'aparició de diverses fosses clandestines amb 28 cadàvers, que podrien correspondre a alguns dels nois desapareguts.

Els manifestants reclamen justícia. (Foto: Reuters)


-.-

8 d’oct. 2014

L'atac de policies a estudiants a Ayotzinapa: la gota que farà vessar el got a Mèxic?

Aquest article forma part de l'acord de col·laboració entre Global Voices i VilaWeb


VilaWeb.Cat 09/10/2014

Pel cap baix, vint-i-vuit cossos s'han exhumat d'una fossa comuna prop d'Iguala, un municipi de l'estat de Guerrero al sud de Mèxic. Els cossos, que mostren signes clars de tortura, es van posar sobre branques i troncs, s'hi va llançar combustible i es van encendre.

Aparentment, les víctimes es van morir cremades vives, segons que va dir un guàrdia que era al lloc dels fets al diari El Mundo. En total, hi havia vint-i-vuit persones calcinades de, segons que sembla, trenta-quatre sense confirmar. Ara les autoritats fan anàlisis forenses per a concloure si les restes humanes corresponen als quaranta-tres estudiants de pedagogia de la comunitat d'Ayotzinapa desapareguts el 26 de setembre, quan el seu autobús fou tirotejat per policies i membres del crim organitzat. Segons les autoritats, la identificació de les víctimes s'allargarà entre quinze dies i dos mesos i hi participaran nou especialistes argentins, a petició d'estudiants d'Ayotzinapa.

Iñaky Blanco, procurador general de Justícia de l'estat de Guerrero, va assegurar que 'alguns dels elements policíacs tenien vincles amb la delinqüència organitzada i, en certs casos, se sabia que eren membres actius del narcotràfic'. Va afegir, en una conferència de premsa a Acapulco, que 'havia estat el director de Seguretat Pública d'Iguala, Francisco Salgado Valladares, qui havia fet detenir els estudiants normalistes d'Ayotzinapa, i un individu anomenat 'El Chuky', del grup delictiu Guerreros Unidos, en va ordenar el segrest i l'assassinat'.

En l'atac del 26 de setembre també van perdre la vida tres joves estudiants, un jugador de futbol —que anava amb un altre autobús també atacat—, el conductor del bus i una dona adulta que anava amb un taxi. No se sap el parador del batlle de la ciutat d'Iguala, José Luis Abarca, ni tampoc la del secretari de seguretat pública municipal.

Tot i que encara no se sap la identitat dels cossos trobats, molts s'aventuren a assegurar que són els estudiants desapareguts, cosa que significaria un gran cop per al govern, car estaria directament involucrat en la matança de civils desarmats.

Després de saber-se els fets, la xarxa mexicana es va omplir de reaccions, des de condols fins a crides a impugnar el govern.

Cal dir que el 1996 el governador de Guerrero, Rubén Figueroa Alcocer, va sol·licitar llicència del càrrec a conseqüència de la matança d'Aguas Blancas. Aquell mateix dia el congrés de Guerrero el va designar governador substitut, fins a la fi del període constitucional, el 1999.
Uns quants usuaris també han comentat amb pessimisme l'estat de violència en què es troba sumit el país.

I circula una crida a una marxa nacional de suport als estudiants d'Ayotzinapa i les seves famílies, el 8 d'octubre, i de rebuig a la violència institucionalitzada de Mèxic.

Per a reaccions i notícies sobre el cas, es poden seguir les etiquetes:

#Ayotzinapa, #AyotzinapaNoSeOlvida i #JusticiaParaAyotzinapa

-.-

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.772311596159590.1073741846.100001422701889&type=1



A Barcelona:

Àlbum fotogràfic

08/10/2014 Barcelona. "Ens fa mal Mèxic, frenem aquesta barbàrie" #TodosSomosAyotzinapa

08/10/2014 Barcelona amb Ayotzinapa

07/10/2014 Suport des de Barcelona als normalistes d'Ayotzinapa


A Chiapas:

Àlbum fotogràfic

08/10/2014 "El seu dolor és el nostre dolor" missatge de l'EZLN a Ayotzinapa

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.772366152820801.1073741847.100001422701889&type=1
 
-.-