29 de jul. 2010

El TC manté la suspensió dels aterraments del Cabanyal

Diu que preval la preservació del patrimoni històric 'davant del risc de degradació o destrucció'

L'excavadora enderroca el número 15 del carrer Vidal Canelles del barri del Cabanyal de València.

El Tribunal Constitucional ha refusat de nou els arguments de la Generalitat valenciana i ha decidit de mantenir la suspensió del decret llei sobre els enderrocaments del Cabanyal. 'Davant del risc de degradació, destrucció o pèrdua, l'interès en la preservació dels valors que defineixen els immobles afectats per l'execució del pla com a integrants del patrimoni històric artístic ha de ser considerat prevalent des de la perspectiva cautelar', diu l'interlocutori del tribunal.

El decret llei ja havia quedat sense aplicació quan l'advocat de l'estat va presentar-hi un recurs d'inconstitucionalitat en considerar que els aterraments previstos perjudicaven el conjunt històric. La Generalitat va demanar que es desestimés el recurs del govern espanyol però ara el ple del TC ha dictaminat, quan falta poc perquè acabi el termini establert per aixecar o mantenir una suspensió, que prorrogui la suspensió dels punts del decret referents als aterraments en el conjunt històric protegit.

El Consell va aprovar, al gener, el decret en què declarava que el PEPRI del Cabanyal 'no perjudica, danya o deteriora la protecció del conjunt històric de la ciutat', el qual declara bé d'interès cultural (BIC). Però en l'interlocutori publicat avui, el TC diu que el PEPRI afecta una zona especialment protegida i que 'comportarà actuacions que impliquen, com a mínim, un risc per a la integritat de l'esmentat conjunt històric i, per extensió, per a l'interès públic' inherent en la protecció del barri del Cabanyal-Canyamelar. És per això que el tribunal diu que 'els valors associats a la preservació del patrimoni històric no poden ser enervats per l'interès d'executar un Pla Especial de Reforma Interior en aquesta zona'.

Font: Vilaweb

El Tribunal Constitucional retoca una altra llei catalana

Més llenya al foc

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha apreciat inconstitucionalitat un dels articles d'una llei aprovada pel Parlament. Es tracta de la segona vegada que el TC retoca una llei catalana, després de la sentència de l'Estatut.

El Govern espanyol ha presentat un recurs al TC per la Llei de Registres i Notaria aprovada pel Parlament.

Aquest text establia que en cas de discrepància entre un notari que ha fet una escriptura i el registrador de la propietat que s'encarrega de registrar-la, qui ha de dirimir la discrepància és la Direcció General de Drets i Entitats Jurídiques de la Generalitat en tots els casos, apel·li o no al dret català.

El que el TC suspèn és la capacitat que es donava a aquesta Direcció General de la Generalitat d'abordar també els contenciosos que apel·lin al dret civil vigent a la resta de l'Estat.

La llei de registres i notaria es va aprovar l'abril del 2009 i segons la Generalitat, Catalunya té plenes competències sobre registres i notaries, perquè així els reconeixia l'actual Estatut.

La interlocutòria ha rebut un vot particular emès pel magistrat Eugenio Gay.

Font: Vilaweb

Recerca i captura per als militars americans imputats en la mort de José Couso a l'Iraq

· El jutge dicta l'ingrés a la presó dels tres militars nord-americans que suposadament van matar el càmera espanyol José Couso el 8 d'abril del 2003
· Pedraz demana autorització per visitar el lloc dels fets la tardor vinent

El càmera de Tele5, José Couso, en una imatge d'arxiu Foto: TELE 5.

El jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha ordenat aquest dijous la cerca i captura dels militars nord-americans el sergent Thomas Gibson, el capità Philip Wolford i el tinent coronel Philip Camp als quals acusa de la mort del càmera espanyol de Telecinco José Couso, mort a causa d'un tret quan era a l'Hotel Palestina a Bagdad el 8 d'abril del 2003. D'aquesta manera, pretén poder extraditar-los al nostre país perquè siguin jutjats per aquests fets a l'Audiència Nacional.

Pedraz ha sol·licitat també al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) permís per desplaçar-se a l'Iraq, entre els mesos d'octubre i novembre vinents, per investigar els fets sobre el terreny, han informat fonts jurídiques.

La interlocutòria dictada avui pel titular del jutjat central d'instrucció número 1 és conseqüència de la decisió del Tribunal Suprem de reobrir aquest cas, que havia estat arxivat per la sala penal de l'Audiència Nacional perquè va entendre que Pedraz no tenia prou base per continuar investigant la mort del càmera.

Font: El Punt

Més informació:

El jutge ordena la crida i cerca de tres militars dels EUA per la mort del càmera espanyol José Couso

28 de jul. 2010

Cadena humana "Salvem la Platja Llarga de Tarragona" el 31 de juliol



31/07/2010 12:00

La Plataforma “Salvem la Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa” convoca AQUEST DISSABTE 31 de juliol a les 12.00h una nova CADENA HUMANA de punta a punta de la PLATJA LLARGA de Tarragona

Descarregar el cartell (clica a sobre la imatge)

Aquestes són les peticions-recomanacions que fan des de la Plataforma per a la cadena humana:

Per tal que surti bé, és important que molt/es de vosaltres arribeu a les 10, o almenys a les 11, per ajudar a situar la gent sense forats i que es faci alhora a tots els punts de la platja. Quedem a l’aparcament, prop del restaurant “Mirall d’Estiu”.

Si arribeu JUST/ES de temps, podeu anar a alguna zona de la platja on calculeu que hi haurà menys gent.

La cadena és molt puntual, esteu on esteu a les 12.00 h. us apropeu a l’aigua i comenceu a formar la cadena, que calculem es completarà cap a les 12.15 h.

I si voleu ajudar a protegir les dunes i la cesquera de l’actual aparcament, estarem posant canyes i cordill a partir de les 8 del matí (també prop del restaurant).

Plataforma “Salvem la Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa”

www.platjallargatarragona.cat

El parlament de Catalunya prohibeix les corregudes de bous

La ILP ha tingut 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions · El president Montilla vota a favor dels bous

El parlament de Catalunya ha aprovat avui la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que prohibeix les corregudes de bous modificant l'article 6 de la llei de protecció dels animals. CiU i PSC han donat llibertat de vots a als seus diputats. La modificació de la llei ha obtingut 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. Us oferim una relació amb el sentit del vot de cada diputat i les primeres declaracions del president Montilla i d'Artur Mas.

El 18 de desembre de 2009 el parlament va admetre a tràmit la ILP, que va aplegar més de 180.00 signatures, i va obrir la porta a la prohibició de les 'corridas'. Va rebutjar les esmenes a la totalitat per 59 vots favorables, 67 de contraris i 5 abstencions. Aleshores, tant CiU com el PSC van donar llibertat de vot (secret) als diputats. A banda i banda, hi havia ERC i ICV-EUiA per la prohibició, i PP i C's, contra.

La ILP proposa de modificar la llei de protecció dels animals i de canviar l'article que exclou les corregudes de bous de la prohibició d'espectacles amb patiment o mort de l'animal, per un que les prohibeixi explícitament. Un acord posterior entre els grups parlamentaris permet una moratòria d'un any i mig, de manera que la prohibició entrarà en vigor l'1 de gener del 2012.

La regulació dels correbous

Alhora, el parlament va incoar la tramitació d'una iniciativa per a regular els correbous, molt vius a les Terres de l'Ebre. Però la decisió del PP de portar aquesta iniciativa al Consell de Garanties Estatutàries ha impedit que el mateix ple prohibís les corregudes i blindés els correbous, que es mantindrien allà on són tradicionals, segons la llei.

El precedent de les Canàries

Catalunya no serà pas pionera. Ja l'any 1991 les Illes Canàries van prohibir aquesta mena d'espectacles amb una llei de protecció dels animals. Allà la decisió es va prendre per unanimitat i sense pugna política. Els diputats canaris es van centrar sobretot en les lluites de galls, força vives en aquelles illes, que van restar al marge de la prohibició. La iniciativa fou acordada per tots els grups.

Font: Vilaweb

No més corrides de toros

Bloc d'Ernest Benach

"Si el grau d’educació d’un poble i d’un home es valora per com tracten els animals -frase que van fer seva Thomas Edison i Mahatma Ghandi-, Catalunya ha dit majoritàriament que no vol més curses de braus, un espectacle públic basat en la tortura, el dolor i la crueltat contra un ésser viu"...

"S’equivoquen els que es pensen que la ILP contra les corrides de toros és un debat identitari o antiespanyol. En cap cas. És un debat animalista. Com bé ha dit l’Anna Mula, la promotora de la ILP, la tortura i la mort d’un animal com a espectacle públic no coneix signes identitaris, però és normal que els que rebutgen el debat ètic utilitzin aquests tipus d’arguments. L’abolició de la tortura no té pàtria, sinó que és un bé universal, i això és precisament el que avui ha subscrit la majoria de parlamentaris catalans, en representació del poble". Llegir més...


El gran ressò que ha generat la prohibició de les corregudes de bous també s'està reflectint amb força al Twitter. 'Cataluña' és aquest migdia un dels 'trending topics' d'aquesta xarxa social d'abast mundial.

Ampli ressò de la votació del parlament als mitjans de tot el món


AlJazeera

The Catalan parliament in Spain is voting on Wednesday whether to ban bullfighting in their region.
This quintessentially Spanish pastime is already banned in the Canary Islands where animal rights campaigners had triumphed to ban the sport.
But for many Catalans, a move against bullfighting is not just about cruelty to animals, it is also about asserting their identity.
Al Jazeera's Tim Friend reports from Barcelona.
La plataforma PROU es felicita per l'aprovació de la ILP contra les corregudes bous
Els impulsors de la llei diuen que s'han 'acabat cinc segles de crueltat'

El PP demanarà al congrés i al senat espanyols que les corregudes de bous no es puguin prohibir
Vol que siguin declarades d'interès general

Humor, xarlotades i animalades:

Mayor Oreja: "La prohibición de los toros es una venganza por el éxito de la Selección Española"

(Aquesta si que és bona. Que li tallin l'oreja i el rabo, a vore que li sembla ;o)

El Viti en COPE: "dicen ser catalanes pero son miserables"
(al pas que anem sí que passarem misèria... prou expoli)

El Parlamento de Cataluña prohíbe la Fiesta Nacional
(a quin nacionalismo és deuen referir?)

La Generalitat tendrá que indemizar con más de 400 millones al sector taurino catalán

(les banyes surten cares)

Triunfaron los animales
(titular i imatge de portada del panflet El Mundo, crec que millor l'haurien d'anomenar "El InMundo")

27 de jul. 2010

L'exemplaritat, per dalt

La corona i la seva cort haurien de tenir prohibit cobrar de cap empresa o de cap particular

El Punt / Francesc Sanuy 27/07/2010

L'altre dia, el rei va dir en la cerimònia de l'any jacobeu que, arran de la crisi actual, cal actuar amb unitat i solidaritat. Pel que fa a la unitat, d'acord. Però pel que fa a la solidaritat entesa com la constant vampirització de Catalunya, la més radical oposició. I, a més a més, la reclamació que la corona encapçali l'exemplaritat en uns moments en què la pobra bona gent treballadora és víctima d'una recessió causada per uns plutòcrates desaprensius que segueixen exhibint de manera impúdica una riquesa fastuosa i ofensiva per a totes les famílies que malden per arribar a final de mes. Per exemple, l'Entrecanales Domecq, que és germà d'aquell expresident de Fecsa-Endesa que va cobrar 1.500 milions d'euros només per haver escalfat la poltrona de president del monopoli durant 14 mesos abans de fer el passing shot a Enel, patrocinada per Berlusconi, i estranya parella de Zapatero que va pactar l'operació en contra de l'alternativa d'EON que l'ultraaznarista Pizarro havia dissenyat amb els socialdemòcrates alemanys. Quin chassé croisé o quin cruzado màgico de la cotilleria íntima, oi?

Mentre els insadollables titulars de llicències per explotar, via monopolis, exclusives, concessions o serveis públics privatitzats, les masses indefenses d'assalariats i pensionistes continuen retallant el poder adquisitiu de les classes mitjanes i obreres, l'exemplaritat dels poderosos i del rei, en primer lloc, hauria de ser absoluta. Al pintoresc gendre Marichalar ja el van fer fora d'algunes multinacionals, com ara Winterthur quan va fer aquella separació conjugal tan matisada. Però la gran pregunta és què hi fan els membres de la família reial, als consells d'administració de tantes empreses lucratives? Que no ho saben, que els pot passar com al cosí del monarca, Carles de Borbó-Dues Sicílies, que fa cinc mesos va haver de dimitir del consell de Viajes Marsans, la nau capitana de la flota de l'impresentable president de la CEOE, Díaz Ferrán, i del seu conglomerat de negocis tèrbols? Aquest infante que almenys ha fet el gest dels animalets que abandonen el vaixell quan s'acosta el naufragi, resulta que també rebia retribucions de Royal Urbis, una immobiliària denunciada pel PP pels negocis entre el seu president, Rafael Santamaría, i José Bono, ara molt afligit pel divorci de la seva dona, dedicada al negoci de la joieria, que permetia justificar increments de patrimoni, sense esmentar El Pocero de Seseña o les derivades de Caja de Castilla-La Mancha, que tan cars ens sortiran als pobres contribuents catalans. La immobiliària diu que la causa està arxivada i, per tant, que l'infante pot continuar fent allò tan productiu de confondre's amb el paisatge i meritar. En realitat, però, la corona i tota la seva cort, que ja cobra del pressupost de l'Estat i de les partides suplementàries que aporta el Ministeri de Defensa per al seu comandant suprem, haurien de tenir prohibit cobrar de cap empresa o de cap particular. I, a més a més, s'haurien de negar a ser exhibits rebent embarcacions esportives (Bribón o Fortuna) d'alguna entitat financera en concepte d'obra social, mentre els indigents fan cua per menjar a Pompeia, Srta. M. Reina o a Càritas Diocesana. Tampoc no haurien de col·locar infantes o gendres a la prestesa beneficència o a una participada de La Caixa com Telefónica.

Ni tampoc no sembla aconsellable que la reina vagi el dia abans d'operar el seu marit a fer de comparsa d'un acte de presentació d'una conya relacionada amb els microcrèdits. Ni que els amics més íntims i també amb permís de blasonar de ser-ho hagin anat a la presó o s'hagin deslliurat d'anar-hi precisament per ser qui són. Repassem i veurem el príncep Tchokotua, Manuel de Prado, Mario Conde, Javier de la Rosa, els Albertos i ara, per si no n'hi hagués prou, en Mestre, capo del negoci portuari de Barcelona i detingut com a presumpte narcotraficant. Ja sé que els presidents de la Generalitat poden condecorar Fèlix Millet (Creu de Sant Jordi o millor empresari) tot i els antecedents per l'afer Renta Catalana de fa més de 20 anys. O bé que encara no fa un mes, en Mestre també rebia, a petició del SIL d'Enrique Lacalle, de les mans del president Montilla el títol de millor empresari de la logística, sense que ningú recordés que fa 28 anys ja feia robatoris de coure i llautó de la digníssima empresa Metalls i Plateria Ribera. Aquest és, doncs, un estat en què els poderosos tenen impunitat i la corona, immunitat, però el Cèsar, a més de la seva dona, ha de ser honrat i, sobretot, semblar-ho. Repassin, per tant, si a Caixa Girona no hi ha hagut irregularitats com ara atorgar pisos o crèdits en condicions privilegiades als polítics de la zona, començant per la líder del PP a Catalunya, o crèdits que poden quedar aparcats indefinidament. I segurament convindran que la Fundació Príncep de Girona hauria de fer uns canvis obligats i que s'haurien d'haver produït de motu proprio.

26 de jul. 2010

Espanya continua venent armes a països on la llei ho prohibeix

Per: Dani - Amnistia Internacional Catalunya 26/07/2010

El Govern espanyol va exportar el 2009 material de defensa i doble ús per valor de més de 1.491 milions d’euros a Israel, Sri Lanka, Colòmbia, Sudan, Aràbia Saudit i el Marroc, entre altres destinacions, segons un informe d’Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Fundació per la Pau i Greenpeace
.

L’informe L’Anàlisi de les exportacions espanyoles de material de defensa i doble ús 2009 l’han realitzat Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Fundació per la Pau i Greenpeace, amb l’assistència del Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària.

Les vendes van augmentar un 33,37% respecte a 2008. Però si es tenen en compte únicament les vendes d’armament, aquestes s’han incrementat un 44%. Aquesta és la xifra d’exportacions d’armes més alta des que es realitzen aquest tipus de controls.

No obstant això, les organitzacions mantenen una valoració positiva de la Llei sobre el Control del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús: l’informe assenyala avenços en la transparència de les dades d’exportacions i en la informació individualitzada sobre les denegacions de vendes. Així, en l’actualitat, el nombre de països i operacions dels quals és té informació detallada és més alt que abans.

El més alarmant , però, és que s’han continuat exportant quantitats molt significatives de material de defensa i de doble ús a destinacions preocupants. Són països que pateixen un conflicte armat, situacions de greu inestabilitat interna o violacions dels drets humans. Aquestes operacions, amb la llei a la mà, haurien de denegar-se.

Alguns d’aquests països als quals Espanya va vendre armes el 2009 són Aràbia Saudita, Colòmbia, els Estats Units, Geòrgia, Ghana, Indonèsia, Iran, Israel, Líban, Marroc, Pakistan, Sri Lanka, Sudan, Tailàndia o Turquia, entre altres.

Israel: exportacions que s’allunyen de les bones pràctiques
Israel va cometre crims de guerra i altres violacions del dret internacional a la Franja de Gaza durant l’ofensiva militar Plom Fos, el gener de 2009. Hi van morir més de 1.380 palestins, entre els quals hi havia centenars de civils, inclosos més de 330 nens i nenes.

Al llarg del 2009, les forces israelianes van continuar imposant severes restriccions a la llibertat de circulació de la població palestina ocupada, van obstaculitzar l’accés a serveis essencials i sovint van impedir l’entrada d’assistència humanitària i ajuda internacional a Gaza. Aquestes restriccions han continuat al llarg de 2010.

Espanya va realitzar el 2009 exportacions a Israel per valor d’uns 800.000 euros, dels quals 624.000 van correspondre a la categoria 4 (bombes, torpedes, coets i míssils), i més de 120.000 a cartutxos d’escopeta.

Mentre es presentava aquest informe sobre les exportacions espanyoles el 2009, la setmana passada tenia lloc a la seu de l’ONU, a Nova York, el primer període de sessions del Comitè Preparatori per a un Tractat sobre el Comerç d’Armes.

Aquesta és la primera deliberació formal entre Estats sobre el contingut del Tractat proposat. El Comitè Preparatori celebrarà tres períodes de sessions al llarg de 2011 i 2012, seguits d’una conferència per a la negociació del Tractat el 2012.

Les organitzacions que donen suport a un Tractat sobre el Comerç d’Armes demanen que aquest sigui un instrument internacional estricte i efectiu, jurídicament vinculant que agrupi i consolidi les obligacions que han de complir actualment els Estats en virtut del dret internacional.

Si s’aplica bé, el Tractat reduirà el cost humà de la proliferació d’armes convencionals. Impedirà que els proveïdors d’armes sense escrúpols trobin el punt feble dels sistemes de subministrament, i garantirà que tots els exportadors i importadors d’armes s’atenen a estrictes normes comunes sobre l‘ús, la gestió i la transferència d’armes.

Font Canal Solidari

Noticies relacionades:

Espanya se salta la llei per vendre armes a països en conflicte i ja és el 6è país que n’exporta més

23 de jul. 2010

Laboratorios Silanes iniciarà l'activitat al Tecnoparc el setembre

L'empresa identificarà principis actius procedents de fonts vegetals mexicanes

Redacció / Reus Digital 23/07/2010

La famarcèutica mexicana Silanes iniciarà la seva activitat a la base operativa d'Europa, situada al Tecnoparc, el proper mes de setembre, tal i com ha explicat el seu president, Antonio López de Silanes, durant una visita a les noves instal·lacions, acompanyat de l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. La companyia operarà a Europa amb el nom de Biosil, en un espai de 105 metres quadrats inclosos dins del Centre Empresarial per a la Innovació i el Desenvolupament (CEPID) i amb una plantilla inicial de quatre investigadors.

La instal·lació de l'empresa mexicana a Reus és fruit de l'acord entre Tecnoparc SA i Laboratorios Silanes per a la col·laboració en la identificació i obtenció de nous principis actius, procedents de fonts vegetals de la biodiversitat mexicana per al desenvolupament d'una línia de complements alimentaris, així com en la caracterització de soques probiòtiques pel tractament i prevenció de la mastitis i altres trastorns relacionats.

Aquesta col·laboració neix de la intenció del Tecnoparc de projectar-se comercialment a Llatinoamèrica. Laboratorios Silanes compta amb un portafoli de cent medicaments, produeïx 35 milions d'unitats cada any i disposa de més de setanta patents. A Mèxic, és el principal fabricador d'antidiabètics orals combinats.

Més informació:

Laboratorios Silanes rubrica els primers passos internacionals del Tecnoparc
Tecnoparc y Silanes acuerdan desarrollar nuevos productos para Europa y Latinoamérica
OJO!
Chiapas estalló en la mañana del 1° de enero de 1994 poniendo al desnudo todas las contradicciones del capitalismo mexicano, si no es que mundial.
El interés que importantes corporaciones transnacionales y farmacéuticas
La Selva Lacadona y Montes Azules, Manifestación de las Demandas

21 de jul. 2010

Indústria renova per deu anys més la llicència d'explotació a Vandellòs II

Redacció / Reus Digital 21/07/2010

El Ministeri d'Indústria ha renovat aquest dimecres el dret d'explotació per deu anys més de la central nuclear de Vandellòs II. Segons han explicat a l'ACN fonts del ministeri, la central, propietat d'Endesa i Iberdrola compleix amb els requisits de seguretat necessaris, comprovats pel Consell de Seguretat Nuclear. L'autorització entrarà en vigor a partir del pròxim 26 de juliol, data en què caduca la llicència actual.

El passat 22 de juny, el ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va aprovar per unanimitat l'informe favorable a la sol·licitud de renovació de l'autorització d'explotació de la central fins al 2020. Per donar el vistiplau a l'informe, el ministeri ha hagut de comprovar el funcionament correcte de la central i el manteniment adequat de la seguretat.

L'Índia: més ONG que no escoles

Per: Carabassa

El govern indi ha publicat recentment un informe sobre les organitzacions no governamentals (ONG) i entitats no lucratives que treballen sobre el terreny al país. I les dades, que no són exhaustives, fan pensar: l‘Índia és, actualment, el país amb més ONG del planeta.

En concret, el cens revela que hi ha 3,3 milions d’organitzacions en territori indi, tot i que la xifra pot ser encara molt més elevada: les ONG a l‘Índia es poden enregistrar de moltes maneres, però l’estudi només fa càlculs a partir de dues grans vies d’obtenció de permisos. Sigui com sigui, la xifra de 3,3 milions significa que hi ha una entitat per a cada quatre-cents habitants. O que, comparativament, hi ha més ONG que no pas escoles o hospitals al país.

Una altra dada digna de reflexió: un 80% d’aquestes entitats es concentren en tan sols deu estats dels vint-i-vuit de la federació. Són Maharashtra (amb 480.000 ONG), Andra Pradesh (460.000), Uttar Pradesh (430.000), Kerala (330.000), Karnataka (190.000), Gujarat (170.000), Bengala Occidental (170.000), Tàmil Nadu (140.000), Orissa (130.000) i el Rajasthan (100.000).

L‘Índia, un dels països considerats emergents del planeta (amb índexs de creixement econòmic superiors a la mitjana mundial), ha vist augmentar aquestes últimes dècades, en paral·lel a l’economia, el nombre d’organitzacions no governamentals: el 1970 el govern en tenia censades 144.000; el 1980, n’eren 179.000, i el 1990, 552.000. El 2000 es va superar la barrera psicològica del milió, amb 1,12 milions d’ONG presents al territori. I deu anys després, el nombre encara s’ha multiplicat per tres. La causa principal d’aquest últim augment, diu l’informe, és l’augment de la consciència ecologista al món, en general, i a l‘Índia, en particular: segons el cens actual, una bona part de les ONG creades aquests últims anys es dediquen a qüestions ambientals.

L’estudi representa el primer intent del govern d’analitzar amb més o menys profunditat les ONG al país, un sector molt ampli i que, com en molts altres aspectes de la societat índia, de vegades no és prou transparent. De fet, el govern prepara ara una segona part de l’estudi, dedicat a les seves fonts de finançament.

En la imatge, panoràmica d’un barri de Mumbai, la capital econòmica índia.

La CANC considera que l’estudi epidemiològic del ISCIII i el CSN oculta la incidència real de les instal·lacions radioactives.

Així també ho afirma l’epidemiòleg Dr. Eduard Rodríguez Farré, membre del Comitè Científic de la Unió Europea sobre nous riscos per a la salut (SCENIHR: Scientific Committee on Emerging and Newly Identified Health Risks) i professor de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC.

Una vegada analitzat el “Estudio epidemiológico del posible efecto de las radiaciones ionizantes derivadas del funcionamiento de las instalaciones nucleares y radiactivas del ciclo de combustible nuclear españolas sobre la salud de la población que reside en su proximidad” realitzat per l’Instituto de Salud Carlos III (ISC III) i el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), la CANC considera que l’estudi, tot i ser correcte procedimentalment, adoleix de múltiples defectes.

En primer lloc, comença identificant l’àrea d’estudi en un cercle de 30 km de radi amb centre a les instal·lacions nuclears. Altres estudis, com el “Cancer risk around the nuclear power plants of Trillo and Zorita (Spain)“ d’A. Silva-Mato, epidemiòleg de la Universidad de Alcalá de Henares, analitzen cercles concèntrics de 10, 20, i 30 km de radi entorn de les centrals nuclears. L'estudi de Silva Mato, demostra en taules de fàcil comprensió, que el primer cercle de 10 km al voltant de Trillo, té una incidència en tot tipus de tumors un 46% superior a l'àrea de control, incidència que es va reduint fins arribar als 30 km. L’àrea estudiada per l’ISCIII i el CSN, triplicada respecte a d’altres estudis, evidentment dilueix el possible efecte en les poblacions més properes. Així doncs, es posen al mateix sac les poblacions d’Ascó, Vinebre o la Torre de l’Espanyol, més properes a les Centrals nuclears, i les poblacions de Montroig del Camp, Riudecols, o Montbrió, més allunyades i que tant pels aqüífers com pels vents dominants no tenen res a veure amb l’entorn d’Ascó.

Estudis com els de A. Silva-Mato si que demostren una relació perjudicial entre població i distància a la central nuclear, concloent que ”Hay una asociación entre la proximidad de la residencia a Trillo y el riesgo de cáncer”.

Tampoc la metodologia emprada per l’ISCIII i el CSN és la més adient, doncs tot l’estudi es basa en una estadística de Certificats de Defunció, quan el més adequat seria un estudi dels casos d’incidència, tal i com indica el metge epidemiòleg Dr. Eduard Rodríguez Farré, membre del Comitè Científic de la Unió Europea sobre nous riscos per a la salut (SCENIHR: Scientific Committee on Emerging and Newly Identified Health Risks) i professor de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC. Segons el Dr. Rodriguez Farré, “el fet que la supervivència a càncers i a linfomes és infinitament superior avui en dia que en els anys setanta, fa que aquesta metodologia d’estudi dels certificats de defunció no sigui adequada, i que només porta a conclusions equivocades i tendents a considerar com inòqües les instal·lacions nuclears”.

Per últim, tot l’estudi de l’ISCIII i el CSN es realitza sobre “dosis estimades” obtingudes de la Xarxa de Vigilància Radiològica, una xarxa que, per exemple, no va ser capaç de detectar una important fuita de partícules radioactives de la Central Nuclear Ascó I entre el Novembre de 2007 i el Març de 2008. Com una xarxa d’aquestes característiques pot donar resultats fiables per realitzar aquest tipus d’estudi?.

En definitiva, es conclou que l’estudi de l’ISCIII i el CSN ha utilitzat una metodologia dirigida a satisfer la necessitat de la industria nuclear per treure’s l’estigma d’indústria perillosa i contaminant. Es tracta doncs, d’un estudi dirigit per donar arguments per a la renovació de les llicències a les envellides centrals nuclears de l’Estat, entre elles les d’Ascó I i II, i Vandellòs II, que van patir l’any 2009 més del 60% dels successos notificables, i per donar arguments per a la imposició del cementiri nuclear a Ascó.



Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 20 de juliol de 2010

19 de jul. 2010

Comiat Iñaki Gabilondo temporada de HOY (CNN+)

Per flipar. Si aquestes declaracions les fa algun “pelut”, “perroflauta” o “antissitema”, de ben segur el titllen de radical i el crucifiquen. Molts i moltes som els que ho estem dient de fa temps, ara tot sembla que Gabilondo ha vist la llum.



Comentari de comiat d'Iñaki Gabilondo de la temporada de CNN+ fins després de l'estiu. "La naturalitat amb que ha imposat la seva llei la doctrina que ens va arrossegar a l'abisme, ha descorregut la gran cortina d'una gran veritat. Fins i tot els ulls que no volien veure han hagut de donar-sen per assabentats. Som súbdits dels mercats, és a dir, que el règim que vivim és una dictadura; una dictadura molt particular, una dictadura disfressada amb les vestidures de la democràcia, però una dictadura".

América del Valle lliure a San Salvador Atenco: “Aquí estic. Gràcies, gràcies, gràcies”.

Les campanes i els canons van sonar de nou quan América del Valle va arribar als braços del poble de San Salvador Atenco el diumenge, 18 de juliol. No importava que la Secretaria de Relacions Exteriors de Mèxic hagués espatllat la recepció planejada fora de l'Ambaixada de Veneçuela a l'exigir la seva sortida avançada. No valien tots els esforços del govern d'Enrique Peña Nieto per a empresonar-la. Després de quatre anys d'incertesa, quatre anys d'estar separada de la seva família i la seva terra, sota la constant amenaça de de ser detinguda, torturada i tancada en un camp d'extermini, la filla del poble va retornar a casa. Lliure! Crits d'alegria, un sentit d'alleugeriment, una consciència que ja ho vam fer, que tot el món ho sàpiga —podem derrotar al govern. La festa seria llarga, amb agraïments, discursos, cançons, i després… la ballaruga.


Font: CML-DF

Més informació:

Abandona América del Valle l'ambaixada de Veneçuela

La filla del líder del FPDT de San Salvador Atenco ha retirat la seva sol·licitud d'asil polític a aquesta nació, després que el govern mexicà desestimés les acusacions per segrest equiparat. Va romandre a la seu diplomàtica 24 dies.

18 de jul. 2010

Greenpeace alerta que el 89% de la costa catalana està edificada

La demarcació amb 'elements més preocupants' és la de Tarragona

ACN / Reus Digital

La situació de la costa catalana és delicada. Així ho ha alertat aquest divendres Greenpeace, que ha assegurat que el 89% de la costa catalana, si no es té en compte el litoral protegit, està edificada. A més, el 46,5% de la mateixa es trobava urbanitzada el 2009. Aquestes xifres converteixen Catalunya en la comunitat amb un índex més alt de saturació del seu litoral. L'entitat ecologista, que ha presentat el seu informe 'A tota costa 2010', ha afirmat que la situació no ha millorat en la darrera dècada i ha demanat a les administracions que deixin d'apostar per la construcció i inverteixin més en la preservació del litoral.

La costa catalana, i l'espanyola en general, es troba en una situació més preocupant cada any. Aquest és l'anàlisi que ha fet Greenpeace en el seu desè informe sobre la situació de la costa. En les darreres dues dècades, la construcció d'infraestructures i la contaminació han destruït a la costa espanyola l'equivalent a vuit camps de futbol al dia.

En el cas de Catalunya la situació no és més esperançadora. Gairebé la totalitat del seu litoral està edificat i la meitat de la costa està urbanitzada. D'altra banda, compta amb un port esportiu cada 10 kilòmetres, amb els inconvenients que aquestes infraestructures artificials comporten per a l'ecosistema marí, com per exemple l'erosió de les platges. En total hi ha 47 ports esportius i comercials a Catalunya i es pretén fer un de nou a Salou, cosa que Greenpeace ha criticat.

La delegada de l'entitat ecologista a Catalunya, Ana Rosa Martínez, ha explicat que la demarcació que concentra els elements més preocupants és Tarragona. En primer lloc per la indústria química i petroquímica, en segon lloc pel projecte Els Muntanyans a Torredembarra i en tercer lloc el projecte d'ampliació del port de Coma- Ruga, que acabaria amb la biodiversitat marina.

La comunitat catalana acumula el 42% de la contaminació que es vessa directament al litoral mediterrani a Espanya. El responsable de les campanyes de contaminació de Greenpeace, Julio Barea, ha explicat que les zones més problemàtiques van del riu Besòs al Llobregat, el Delta de l'Ebre i el sector químic i petroquímic de Tarragona.

Sobre aquesta última zona, ha alertat que si es dóna el consentiment per iniciar l'explotació de dos nous pous, com ha assegurat que ha demanat Repsol, es pot produir el mateix incident que al Golf de Mèxic, on una fuga en un pou d'extracció ha vessat petroli durant més de dos mesos. 'No és descartable que pogués passar a la costa catalana', ha assegurat.

A més, ha informat que s'estan estudiant dos vessaments que es van produir l'any passat per conèixer amb detall què va passar i si es poden demanar responsabilitats.



Més informació:

· Vuit espais naturals protegits de la Costa Catalana estan en perill
28.497 vivendes, sis ports, un hotel o un polígon industrial es projectaran sobre suposats espais naturals protegits de la costa.

· Greenpeace denuncia que el 90% de la costa catalana no protegida està edificada

· En els últims 20 anys s'ha destruït a la costa espanyola la superficie equivalent a vuit camps de futbol al dia


Destrucció a tot drap, 2008. Benidorm, Alacant. Comunitat Valenciana

L'anàlisi de Greenpeace dels últims anys de destrucció de la costa mostra que no hi ha cap indici d'abandó de la construcció massiva en el litoral ni de la fi de l'assetjament als últims espais verges.

La furia española

(Hem mantingut el text original sense traduir, per tal de no perdre ni punt ni coma)

Marcos Roitman Rosenmann / La Jornada 18/07/2010

El franquismo creó un relato mítico del cual se valió para justificar el alzamiento contra la Segunda República. Los españoles, se dirá, están imbuidos de una sustancia que les hace inmunes al desaliento. Las grandes gestas de su historia sólo se pueden explicar recurriendo a dicho relato. Por consiguiente, el comienzo de la reconquista por don Pelayo, en el año 718, tendrá continuidad en la figura de don Rodrigo Díaz de Vivar, conocido como Cid Campeador, cuyo triunfo en Valencia (1094) lo convierte en gran señor de la lucha contra los moros. De su persona se extrae un compendio de virtudes, las cuales pasarán a formar parte de la historia explicada a los niños durante la dictadura. Fuerte, leal, justo y valiente, prudente y templado, guerrero y culto. Así, el mito cobra fuerza. Más tarde, la reconquista, tras ocho siglos, llega a su fin con el triunfo de los reyes católicos al tomar Granada, último fortín musulmán. Desde ese momento, España, como Estado, tiene una misión que cumplir y los españoles una razón para vivir. La conquista de América le dará esa necesaria cuota de mesianismo. La espada y la cruz. Es el destino que alumbra el nacimiento de una identidad suprahistórica. El propio Francisco Franco se encargará de reforzar el mito de la furia. Bajo el seudónimo de Jaime de Andrade, escribe un guión adaptado para el cine, donde se refleja el espíritu valiente, abnegado que identifica al español de virtudes católicas. Su título es expresivo: Raza.

Los esfuerzos no caerían en tierra baldía. La furia se transformó en una cruzada santa contra el comunismo internacional y sus sempiternos aliados, la masonería y los judíos. El destino obligaba a realizar otra gesta. Evitar la ruptura de España. Tras el fin de la guerra civil, Franco se convirtió en caudillo de España por la gracia de Dios. El golpe de Estado de 1936 se puso al mismo nivel que las acciones emprendidas por Pelayo, el Cid y los reyes católicos. Franco era la unidad de destino en lo universal de la raza española. Tenía poderes sobrenaturales. España podía sentirse orgullosa y segura. Ni las condenas internacionales, ni el aislamiento, eran obstáculos para mantener el camino de muerte y represión trazado por el régimen fascista. Como dirían sus acólitos: después de los reyes católicos, Francisco Franco. Bajo su égida, los españoles retomaron la senda de la espiritualidad. España se convertía en una grande y libre. No existían medias tintas.

Esta interpretación grotesca pero efectiva, encontró un campo abonado para crecer en las lides deportivas. Los triunfos de los atletas españoles en la esfera internacional caerán bajo el paraguas del tesón, la raza y la furia española. El ejemplo más claro de esta manipulación lo encarna Federico Bahamontes, conocido con el mote del Águila de Toledo. En 1959 se convirtió en el primer español capaz de ganar la carrera ciclista, por etapas, más dura y completa del circuito, el Tour de Francia. A su regreso, fue recibido por el caudillo y las calles de Madrid y todo el país se llenaron de gente para festejar el triunfo de la raza y la furia española sintetizadas en Bahamontes. Sin embargo, en los 40 años de dictadura, hubo pocas alegrías. Los atletas españoles participantes en las olimpiadas o en los campeonatos del mundo de futbol, baloncesto, etcétera, se teñían de frustración. Para explicar las derrotas se comenzó a urdir un argumento cuyo eje era el fatalismo y la mala suerte. La furia seguía actuando, pero los elementos jugaban en contra. Siempre había una justificación y se encontraba en factores aleatorios. A falta de triunfos de las selecciones y atletas que representaban a España, se buscó un sustituto. Los clubes de futbol ocuparon el lugar. El Real Madrid se convirtió en la marca España. Sus triunfos en Europa fueron un buen sucedáneo. Así, la furia se rencarnó en las seis copas de Europa ganadas durante la llamada generación ye-ye de los años 60. Igualmente, sus éxitos serían vitoreados en las calles y sus futbolistas y dirigentes recibidos por el caudillo. No fueron los únicos. En deportes individuales, también emergieron figuras esporádicas capaces de ser la viva encarnación de la raza y la furia. Las excepciones también existen. Paquito Fernández Ochoa en esquí, Orantes y Santana en tenis, y Angel Nieto en motociclismo. El mito se nutría de cualquier expresión existente en la estructura social. El orden de la vida social sea el religioso, económico, político, familiar o militar. En la canción, el arte, la pintura, el cine. Los triunfos se vivían como parte de la furia y la raza española. Como es natural, comunistas y opositores al régimen fascista serían despojados de tan dignos atributos, pasando a ser enemigos de la patria.

Hoy, este concepto bastardo de la furia española, aparentemente dormido, se alza para explicar el triunfo de la selección de futbol en el mundial de Sudáfrica. Es el factótum que une. El presidente de gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, es el primero en recuperarlo para explicar el éxito: la furia se ha transformado en una entrega apasionada e inteligente que acompaña un estilo hermoso. Esta selección nos muestra bastante de lo que debe ser nuestro país... Un colectivo sin complejos dispuestos a superar y a dejar atrás, y casi en el olvido, los fatalismo del pasado. Pero, Mariano Rajoy, presidente del Partido Popular, no se queda atrás: Han demostrado que la furia española es mucho más eficaz cuando va acompañada por la paciencia, la perseverancia y el control.

Con estas declaraciones, una ola de nacionalismo ramplón invade las calles. El mito de la furia española goza de buena salud y se reacomoda en la España monárquica y constitucional. Los ideólogos del franquismo pueden estar satisfechos, más allá de sus iniciales connotaciones fascistas, el mundo comparte la caracterización propuesta por el nacionalcatolicismo, los españoles se caracterizan por su raza y la furia contenida en ella. El fascismo gana una batalla más en la guerra por la palabra.

17 de jul. 2010

Abandona Amèrica del Valle l'ambaixada de Veneçuela

La filla del líder del FPDT de San Salvador Atenco ha retirat la seva sol·licitud d'asil polític a aquesta nació, després que el govern mexicà desestimés les acusacions per segrest equiparat. Va romandre a la seu diplomàtica 24 dies.

Georgina Saldierna / La Jornada 17/07/2010

México, DF. América del Valle, integrant del Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra (FPDT), ha abandonat avui a les onze del matí les instal·lacions de l'ambaixada de Veneçuela a Mèxic, després de retirar la seva sol·licitud d'asil polític.

La Secretaría de Relaciones Exteriores (SRE) va informar que durant el temps en el qual Del Valle va romandre en la representació diplomàtica, va mantenir comunicació permanent amb les autoritats veneçolanes i de l'estat de Mèxic, a fi d'atendre el cas de conformitat amb els procediments establerts per la legislació mexicana i el dret internacional, i d'aquesta manera assegurar una solució satisfactòria.

América del Valle va participar en els incidents de San Salvador Atenco a principis de 2006, i per aquesta causa havia en contra seva una ordre d'aprensió pel presumpte delicte de segrest equiparat, càrrec pel qual el seu pare, Ignacio del Valle, capdavanter del FPDT, va ser sentenciat a més de cent anys de presó.

Fa uns dies, el govern de l'estat de Mèxic va desistir dels càrrecs contra de la jove, després que la Suprema Corte de Justicia de la Nación (SCJN) va desestimar les acusacions que havia en contra d'Ignacio del Valle i va ordenar el seu immediat alliberament del penal d'alta seguretat de El Altiplano.

L'activista social va ingressar a l'ambaixada de Veneçuela el 23 de juny passat.

Más informació:
Informació relacionada:
(Vídeo) Atenco: Romper el cerco. Canal 6 de julio

Brigada Europea de Solidaritat amb les i els Zapatistas:

Conferència de premsa de la Brigada Europea de Solidaritat amb les/els zapatistes. Comunicat de la Brigada Europea de Solidaritat amb les i els zapatistes

16 / juliol

COMUNICAT DE LA BRIGADA EUROPEA DE SOLIDARITAT AMB LES i ELS ZAPATISTES

A les companyes i companys bases de suport zapatistes
A les companyes i companys de les Juntes de Bon Govern
A les companyes i companys de l'EZLN
A les companyes i companys la Otra campanya
A les companyes i companys de la Zezta Internacional
Als pobles del món en lluita
A la societat civil nacional i internacional

En el nostre “caminar preguntant”, col·lectius europeus participants de la xarxa de solidaritat amb els zapatistes, hem proposat formar una brigada per afirmar el nostre suport al seu projecte de construcció de l'autonomia, per a denunciar les polítiques de contrainsurgència dels mals governs que intenten derrotar-los i per a donar a conèixer aquestes realitats als nostres pobles, barris i lluites. Es tracta de seguir construint l´encontre de les nostres rebel·lies, intercanviant aprenentatges a través d'una relació directa de solidaritat i de companyonia.

Construcció de l'autonomia

Durant el nostre recorregut, hem vist i compartit els forts i importants avanços que són els fruits de la lluita zapatista. Renunciant a hegemonitzar i homogeneïtzar la societat, les i els zapatistes han sabut convertir la resistència al capitalisme en una escola, l'escola de la seva llibertat a través de la construcció de l'autonomia que es declina entre d´altres en organització política, salut, educació, agro-ecologia, comunicació, lluita per la terra i el territori i pels drets de les dones.

Organització política

L'espai polític zapatista s'organitza en tres nivells : la comunitat, el municipi (MAREZ) i la zona (Juntes de Bon Govern). Els principis democràtics són les assemblees i el “manar obeint”. Així, el poble mana, prenent les decisions i nomenant les seves autoritats en assemblea en els distints nivells amb un número de persones suficient per a permetre torns en l'exercici dels càrrecs que tenen una duració generalment de tres anys.

La Junta de Bon Govern té com a càrrec coordinar o controlar el treball de les comissions de les diferents àrees, les qui al seu torn, apliquen les decisions del poble. També s'assegura la repartició equitativa dels recursos financers i materials i intervé a les qüestions de justícia, de terra i territori. Les propostes poden fer-se tan pels pobles com per les autoritats a les assemblees. Una comissió de vigilància, de la mateixa forma designada per les assemblees observa el treball de les autoritats garantint la transparència de la seva acció.

Tots els càrrecs són una responsabilitat que no implica cap tipus de privilegi ni de salari, solament un deure envers la comunitat. Per aquesta raó molts càrrecs són rotatius.

Salut

Un dels àmbits més importants a totes les zones zapatistes és la construcció d'un sistema autònom de salut que ha permès reduir la mortalitat infantil i materna. Els sistemes de salut s'organitzen des de les comunitats que nomenen promotors per a les seves cases de salut i sev clíniques de municipi i / o de zona. Es dóna molta importància a la recuperació de la medicina tradicional que es practica en tres àmbits: herbolària, parteres i "hueseras" sense descartar la medicina al·lòpata. En general, es dóna molt èmfasi al treball de la prevenció i de la vacunació.

Per exemple, al Caracol de la Realidad, s'ha establert un hospital general que té ultrasò i laboratori d'anàlisi i fa cirurgies. La Clínica de la Dona “Comandanta Ramona” situada al Caracol de La Garrucha i inaugurada a 2008 és tot un referent pel que fa als drets de les dones. Les promotores de salut porten a la pràctica el dret a la salut sexual i reproductiva.

Educació

L'educació, “obligatòria fins a la vellesa”, és un dels eixos considerat pels pobles com a fonamental per a la seva emancipació. Per les i els zapatistes, l'educació és un procés del qual l'escola és part, però també compartir i treballar a la comunitat al llarg de la vida. Les comunitats nomenen els seus promotors que porten a terme l'ensenyament primari que es coordina a nivell del municipi i/o de la zona. El nivell secundari s'està desenvolupant a tots els cargols en distintes formes.

Un exemple d'això hem vist al Caracol de Morelia. Allí, els tres graus de la primària duren el temps que es necessita per a adquirir-los. No sols s'ensenya lectura, escriptura, matemàtiques, història, geografia, política i ciències naturals, sinó també cultura, producció i arts. També aquest any 2010 surt la primera generació de l'escola secundària tècnica els alumnes de la qual assumiran càrrecs a l'educació o d´altres sectors segons la necessitat de la seva comunitat i la seva voluntat.

Dones

Un any abans de l'aixecament, a 1993, les/els Zapatistes pronunciaren la Llei revolucionària de Dones. Per a molts/es fou una revolució dintre de la revolució perquè les dones indígenes han fet visible la seva situació de marginació i han assolit el reconeixement de drets fonamentals per a l'equitat. A totes les zones autònomes existeixen col·lectius de dones que tenen un paper important per a l'autonomia i el desenvolupament de la seva auto-emancipació.

Per exemple, al Caracol de Roberto Barrios les dones ens conten que abans del 1994 el seu treball no era considerat important i que no tenien dret a participar als processos col·lectius. Ara aquesta situació ha canviat, les dones tenen responsabilitats a les Juntes de Bon Govern i als consells municipals, a les àrees de la salut o de l'educació.

Al Caracol de La Realidad, un membre de la Junta de Bon Govern va manifestar que la importància de l'equitat entre homes i dones ja s'ensenya des dels primers nivells de l'educació autònoma.

També organitzen xerrades entre els homes per a què prenguin més consciència pel que fa aquest punt i assumeixin igualment el treball a la casa.

Terra i Territori

“No tenim vergonya perquè no estem robant sinó que estem treballant la terra. Mai anem a deixar la lluita.” Així parlà el company representant de torn del balneari El Salvador que pertany a la comunitat d'Agua Clara situada al Caracol de Morelia. Va subratllar que la terra no es ven, sinó que és per als que la treballen. Elles/ells no la mantenen per a fer negoci, afirmen que no necessiten diners, que el que volen és treballar. Treballar la terra en col·lectiu, cuidar-la per a què els seus fills/filles i per a què les generacions futures puguin disposar d'ella. És dur el treball que realitzen però encara així lxs zapatistes ens mostren la cara de la resistència i de la dignitat.

Les seves paraules sobre la importància de la terra i el territori per a la lluita zapatista ressonaren a tots els cargols ja que és la base fonamental de l'autonomia.

Agroecologia

“Tot el que prenem de la terra, hem de tornar-ho (...). És tot el contrari del capitalisme que exigeix més i més de la terra sense tornar-li res”. Així l'autonomia zapatista es construeix sobre el principi fonamental i ancestral de la cura de la terra i dels recursos naturals com l'aigua, el bosc i els animals. La sobirania alimentària depèn d'aquests principis de l'agroecologia així com del rebuig dels productes químics i de la conservació de les llavors nadiues per a no dependre de productors grans o d'empreses multinacionals com Monsanto.

Al Caragol de Oventik, ens van explicar com usar productes orgànics sostenibles i no químics perquè provoquen problemes de salut de la terra. Es tracta aleshores d'ensenyar als pobles com produir sense danyar-la, sense contaminar-la. Depenent del clima, dels costums i de les prioritats dels pobles, els promotors promouen treballs distints.

Comunicació

Un aspecte de la creativitat del moviment zapatista a la resistència quotidiana és el treball col·lectiu de les ràdios comunitàries i dels equips de videoastes. L'empeny i el compromís dels promotors/promotores a difondre els avanços de la lluita són fermes i incansables.

Per exemple, al Caracol de Roberto Barrios, la comissió de vídeo treballa des de 1998 i ha publicat diversos documentals sobre temes com: testimonis de gent gran, música tradicional, treballs col·lectius i processos de resistència entre d´altres. Aquests vídeos funcionen com una memòria política, cultural i social del moviment i a més són eines eficaces per a difondre els avanços de la lluita zapatista al territori autònom i a tot el món.

Al Caracol de la Realidad, existeixen dues ràdios “Radio Despertar” i “Radio San Pedro”. La primera emet de forma quotidiana i la segona els caps de setmana. Aquestes ràdios volen tenir un paper educatiu envers les comunitats zapatistes i no zapatistes. Les/els locutores locutors fan torns en el seu càrrec i se segueixen capacitant.

Situació actual i estratègia de contrainsurgència dels mals governs

El conjunt de les comunitats zapatistes s'enfronta a agressions tan idèntiques que no ens queda més que confirmar l'existència d'una estratègia global elaborada al més alt nivell d'un poder polític estretament lligat als interessos d'una economia capitalista internacional.

Petroli, fusta, aigua, plantes medicinals patentables i riqueses minerals, Chiapas disposa de recursos naturals que no poden més que suscitar els apetits depredadors de les multinacionals cada cop més d'Europa.

Les reivindicacions per l'autonomia de les comunitats indígenes i rebels són, aleshores, una espina al peu del gegant neoliberal. Així, assistim a totes les zones zapatistes a un escenari que, per pocs detalls, presenta el mateix desenvolupament.

En això, l'acció governamental ocupa un lloc central. La posada en pràctica de programes federals i estatals consisteix a injectar a Chiapas un flux financer l'objectiu del qual és dividir les comunitats. A l'exemple d'aquests/es camperols/es que es veuen “oferir” un desplaçament combinat amb l'abandonament de les seves terres. A l'exemple d'aquestes dones a les qui es proposa un suport financer per a la realització de projectes col·lectius en intercanvi de l'abandó de la seva participació a l'organització zapatista. Fins a les autoritats municipals que porten a terme una campanya d'incitació al registre de les terres al Tribunal agrari per a transformar el "ejidatario" en petit propietari susceptible de vendre la seu milpa.

A més a més, on es troben comunitats zapatistes, veiem aparèixer de cop i volta microestructures de salut, consultes de proximitat, veiem també accelerar la construcció de sistemes d'aigua, tot tipus d'especulació sobre la precarietat sabent que qui recorre al servei de l'Estat s'exclou del moviment.

Però les mesures institucionals sent insuficients, l'Estat també conta amb aliats per a intentar dividir les comunitats. En una població profundament religiosa certes sectes cristianes no dubten en imputar misèria i malaltia a la voluntat divina, a presentar la rebel·lia com una ofensa al creador.

El paper jugat per la majoria dels mitjans de comunicació contribuïx també a l'intent d'aïllament del moviment zapatista. Se li atribueix tot tipus de comportaments delictius. Criminalitzant-lo així, es busca aïllar-lo del suport popular.

Si s'adjunten les maniobres clientelistes dels partits polítics, els qui en període electoral compren els vots dels més pobres, disposem d'un quadre bastant complet del que no es pot concebre d'altra forma que com una empresa concertada d´estabilització.

Però una política de contrainsurgència no podria ser completa sense l'intent d'instaurar un clima de temor. Qui no cedeix a la temptació, hauria de viure sota l'amenaça permanent. Amenaces institucionals en primer lloc per la presència militar massiva amb patrulles quotidianes a tota la regió.

També estan les irrupcions intempestives de les policies a la zona zapatista sota el pretext de buscar armes o droga o d'arbitrar “conflictes intercomunitaris” instrumentalitzats. El corol·lari de la criminalització també està l'empresonament arbitrari que es pot produir en qualsevol moment sobre tots els membres del moviment com és el cas dels quatre companys que vam visitar al Cereso 5.

Més enllà de les intervencions dels poders públics, la part més violenta de les pressions s'exerceix per intermedi de grups paramilitars que multipliquen les exaccions en una completa impunitat. Aquests beneficien del suport ocult de les autoritats.

Aquest esquema global que alterna gratificació i càstig és, desgraciadament celebre i s'inscriu en el programa de les escoles militars estatunidenques i europees que han format a més d'un militar mexicà però també de tota Amèrica Llatina.

L'intent de reduir el moviment zapatista respon aleshores a dos objectius essencials del poder: el control de la població a través de la ciutats rurals sostenibles i concretar la privatització de la terra per al benefici d'inversions multinacionals en les esferes de “l'eco-turisme” i de l'explotació dels recursos naturals conforme al projecte neoliberal que caracteritzen el TLCAN, el projecte Mesoámerica (abans Plan Puebla-Panamà) i la Iniciativa Mèrida.

Construint ponts

Durant el temps compartit amb els companys i les companyes dels cinc Cargols hem constatat molts avanços en la construcció de l'autonomia en tots els seus àmbits, a malgrat de la situació de repressió generalitzada que sofreixen les comunitats indígenes rebels. Les els zapatistes s'organitzen i lluiten en base a la seva cultura i als seus principis per a combatre l'avanç del neoliberalisme al seu territori.

En aquesta lluita les/els zapatistes no estan soles/sols. Al llarg d'aquests anys s´ha construït una xarxa de solidaritat amb les comunitats zapatistes, de la qual forma part aquesta brigada europea. Des del 1994 fins avui hem compartit i seguirem compartint encontres, paraules, lectures del món i lluites amb la fi de construir “un món on càpiguen molts mons”. Perquè per a nosaltres no existeixen homes, dones, ni drets prescindibles.

En aquest caminar cap un món just i solidari, l'exemple combatiu, l'esperit crític al model capitalista i els passos determinats en la construcció de l'autonomia dels zapatistes estan presents, d'una o d´altra forma, en diverses de les nostres lluites a Europa. Ens uneix la mirada enfocada cap a la mateixa direcció: acabar amb el model capitalista - neoliberal i els seus mals governs les conseqüències dels quals serien la fi de la humanitat i de la naturalesa a través de la repressió, la despulla, l'explotació, el menyspreu i la mort.

Ens uneix també la voluntat i la necessitat de construir a través de les nostres rebel·lies aquest món que ja creix a la pràctica com ens han donat a conèixer els més dignes d'aquesta terra.

Ens n'anem doncs amb la paraula, la determinació, la dignitat i la ràbia de la lluita de les companyes i dels companys zapatistes compartint altres mons amb llibertat, justícia, democràcia i autonomia, des dels nostres racons europeus.

Agraïm als zapatistes pel seu companyonia, la seva hospitalitat i per compartir la seva lluita i la seva paraula i els enviem una forta abraçada. També agraïm al Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas pel seu suport i els seus consells.

A San Cristobal de las Casas, Chiapas, Mexico

El 16 de juliol del 2010.

BRIGADA EUROPEA DE SOLIDARITAT AMB LES/ELS ZAPATISTES


COMUNICACIONS DE LA BRIGADA DURANT EL SEU RECORREGUT

Arribada de la Brigada de Solidaritat a Chiapas
Butlletí 1
Butlletí 2
Bolletí 3
Butlletí 4
Butlletí 5
Butlletí 6
Butlletí 7

Diari 1
Diari 2 a Oventic
Diari 2 a la Garrucha

Àudios:

Font: Chiapas Indymedia

Més informació: