Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges

30 de set. 2013

El govern balear no escolta el clam de la riuada verda

El vice-president insisteix que no retiraran el decret de llengües, malgrat la històrica mobilització



Font: Vilaweb 30/09/2013

Els docents de les Illes comencen avui la tercera setmana de vaga indefinida, l'endemà d'una manifestació històrica que va ser un clam contra el decret de llengües, que vol ensorrar el consens sobre la immersió lingüística, i en defensa d'una educació pública de qualitat i en català. Malgrat tot, el govern no pensa escoltar ni cedir. Antonio Gómez, vice-president de les Illes Balears i conseller de la Presidència, ha dit avui que el govern no retiraria el decret argumentant que aquest havia 'sortit de les urnes'. 

'De les urnes és d'on surt la manifestació popular i d'on surt el mandat per a determinada acció política', ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio, on ha criticat 'la lectura política' de la marxa i que s'hi veiessin símbols que, segons ell, 'no tenen res a veure amb la història i la cultura de les Illes Balears', en referència a les estelades i al suport d'ERC a la manifestació. 

Gómez ha anunciat que el govern continuaria negociant amb els docents amb una actitud 'col·laboradora' i amb la intenció d'intentar arribar a acords, i ha dit que la màxima preocupació que tenia ara el govern era que els infants no anaven a escola. 

Una riuada verda històrica planta cara a Bauzá

Desenes de milers de ciutadans es van posar ahir la samarreta verda de la revolta dels mestres i van sortir al carrer per alçar la veu contra les últimes imposicions del PP i l'aplicació del decret de llengües. Els organitzadors calculen que hi hagué noranta mil assistents a la manifestació de Palma (més de cent mil a totes les illes). La Societat Balear de Matemàtiques, que s'havia proposat de fer-ne un càlcul precís, diu que es va arribar a vuitanta mil manifestants a Palma. [Més informació]
  
Més informació:
 
Una riuada verda històrica planta cara a Bauzá
Editorial Vicent Partal: Per Mallorca ens ix el sol
Per què s'ha tallat l'emissió de Catalunya Ràdio a les Illes?
Les Illes s'omplen de samarretes verdes [FOTOS]
VilaWeb TV us ofereix vídeos de Palma, Maó i Barcelona
La Societat Balear de Matemàtiques compta més de 80.000 persones a Palma
'El TIL és una versió revisada i ampliada del decret de Nova Planta'
Catalunya se suma a la defensa del català a les escoles de les Illes
El govern balear diu que ERC impulsava la gran manifestació de Palma
Reportatge de VilaWeb TV: Les Illes diuen prou, el vídeo de la revolta educativa contra Bauzá

Recul d'imatges:  
 

14 d’oct. 2012

El creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia. Afusellat un 13 d'octubre

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909) fou un important pedagog català. El 1901 va crear l'Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària. També va escriure l'obra que duu per títol L'Escola Moderna, on exposa els seus principis pedagògics.[1]

Acusat d'haver fomentat la revolta que es coneix com a Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, va morir afusellat el 13 d'octubre al castell de Montjuïc.

L' Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada en 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucció Racional de la Infància, els principis estatutaris de la qual establien que:

· L'educació de la infància deu fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar d'ella tota noció mística o sobrenatural.

· La instrucció és part d'aquesta educació. La instrucció deu comprendre també, al costat de la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d'un ésser moral i físic bé equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.

· L'educació moral, molt menys teòrica que pràctica, deu resultar principalment de l'exemple i donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.

· És necessari, sobretot en l'ensenyament de la primera infància, que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa que gairebé no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament públic ni en el privat.

Les Escoles Modernes comunament comprenien també cursos nocturns per a l'educació d'adults. Per ser anticlerical, i per fomentar la solidaritat i l'educació lliure d'autoritat coercitiva, els anarquistes van ser grans adeptes a aquest moviment. Els sindicats i associacions obreres en els quals tenien influència van contribuir activament a fundar moltes Escoles Modernes i cursos per a adults basats en aquesta filosofia.

Més informació: Francesc Ferrer i Guàrdia (Wikipèdia)

o0o
 Aquest documental narra l'apassionant aventura que emprèn el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, al començament del segle XX, per a fundar una escola que respectés la voluntat i els drets dels nens. (TVE LA 2)
 
Francesc Ferrer i Guàrdia. Va néixer a Alella el 10 de gener de 1859. Tot i provenir d'una família de petits propietaris rurals molt catòlica, Ferrer i Guàrdia va esdevenir un reformador anticlerical. Fou enviat per la seva família a treballar a Barcelona, on va trobar col·locació a la botiga d'un graner (alguns diuen d'un drapaire) al districte de Sant Martí de Provençals. No tenia ni quinze anys quan el comerciant el va inscriure a classes nocturnes, iniciant-lo en els ideals republicans. Els anys següents el jove autodidacta va estudiar a fons l'ideari de Pi i Margall i va conèixer les doctrines dels internacionalistes. També va ingressar en la lògia maçònica Veritat, de Barcelona.

El 1886 va donar suport al pronunciament militar que pretenia proclamar la República, però en fracassar va haver d'exiliar-se a París. Va subsistir ensenyant-hi castellà fins el 1901, temps que va aprofitar per a concebre els conceptes educatius anarquistes que després aplicaria a Espanya en el seu projecte d'Escola Moderna.

Una generosa herència (un milió de francs) d'una antiga alumna, Ernestina Meunier, va fer possible portar a terme el seu projecte a la ciutat de Barcelona, fins que el 1906 Mateo Morral, traductor i bibliotecari del seu centre educatiu, va perpetrar l'atemptat frustrat contra Alfons XIII a Madrid. Això va tenir com a conseqüència per a Francesc Ferrer el tancament de l'Escola Moderna i un any d'empresonament a la presó Model de Madrid per complicitat, fins que va ser absolt. L'any següent es va traslladar a França i després a Bèlgica, on va fundar la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància.

Se'l va acusar d'haver estat l'instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona del 1909.[2], una revolta anticlerical, després de la qual Ferrer, a causa de les seves poques amistats estratègiques i la seva antiga vinculació amb Mateo Morral, va ser declarat culpable davant un tribunal militar. Va ser afusellat durant la matinada del 13 d'octubre de 1909 al fossar de Santa Amàlia de la presó del Castell de Montjuïc.

La seva obra més coneguda és L'Escola Moderna. Poc després de la seva mort es van obrir arreu del món diverses Escoles Modernes inspirades en la seva pedagogia. Una de les més importants va ser la Modern School de Nova York, fundada en 1911.

La seva execució suscità diverses reaccions de rebuig internacionalment. A conseqüència del seu processament i execució, el diari britànic The Times escrigué:
  • "Per negligència o estupidesa, el govern ha confós la llibertat d'instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, assimilant-lo a una agitació criminal"
L'escriptor escocès, i columnista a l'Edinburgh Evening News, William Archer també sentencià:
  • "Tota la vida activa de Ferrer, hauria fet menys mal al catolicisme espanyol que el que li fa en l'actualitat la mera menció del seu nom"

A França també alguns intel·lectuals s'indignaren. Així l'escritor Anatole France reaccionà vivament a aquesta notícia i en una carta oberta afirmà:
  • "El seu crim és el de ser republicà, socialista lliurepensador; el seu crim és haver creat l'ensenyança laica a Barcelona, instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles"
Referències:
  1. Harrington, Thomas S.. «L'escola de Ferrer i Guàrdia». Sàpiens [Barcelona], núm. 97 (novembre 2010), p. 28-29. ISSN 1695-2014.
  2. Solà Gussinger, Pere. «El caso Ferrer i Guàrdia». A: Antonio Moliner Prada. La Semana Trágica de Cataluña. Alella (Barcelona): Nabla ediciones, 2009, pàgs. 167-196 ISBN 978-84-92461-34-9.
Enllaços d'interès:

-:-

28 d’oct. 2011

"L'educació en un món en crisi", a càrrec d'Arcadi Oliveres

3 de novembre a les 18:30h.

Acte d'inauguració del curs acadèmic 2011-2012

El President de la Diputació de Tarragona , Josep Poblet i Tous, i el Claustre de professors de l'Escola d'Art i Disseny a Reus es complauen a convidar-vos a l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2011-2012, que tindrà lloc el proper dia 3 de novembre a les 18:30h., a la Sala Polivalent de l'escola, Passeig Boca de la Mina 35-39, Reus.

La conferència inaugural "L'educació en un món en crisi", anirà a càrrec del Sr. Arcadi Oliveres, economista, professor d'economia aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona i President de Justícia i Pau.

Escola d'Art i Disseny a Reus

Arcadi Oliveres


És un rebel, un activista social, una d'aquelles persones convençudes que canviar el món és possible. És l'economista Arcadi Oliveres, professor del departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau. Oliveres, que sempre s'ha mostrat crític amb el poder polític i econòmic, és, en aquests moments, una de les veus que s'alcen amb més contundència contra el que ell anomena "les perversions financeres" del sistema capitalista. Arcadi Oliveres denuncia sense embuts els que ens han portat a la crisi actual: els especuladors que mouen bilions i bilions de dòlars sense que ningú els posi cap fre. Ens diu que el capitalisme financer és pervers i genera desigualtats i injustícies, i que cal plantar-hi cara i canviar-lo. En el seu últim llibre, "Aturem la crisi", Arcadi Oliveres ens fa una crida a rebel·lar-nos contra els màxims responsables de la crisi, els poders financers, i també assenyala els punts febles de la nostra societat de consum desenfrenat, deslocalitzacions i democràcia afeblida. Diu que només podem aturar la crisi amb un canvi de mentalitat i si tothom pren consciència que hem de demanar responsabilitats a polítics i poders econòmics.

Arcadi Oliveres (entrevista a Singulars)

Per més informació: Cliqueu AQUÍ

o0o

21 de març 2011

Acció 1r Fòrum de l’FP i l’Ocupació || Desmilitaritzem l’Educació Tarragona

Per: Josep Maria Yago

17/18 de març. Avui s’ha iniciat el I Fòrum de l’FP i l’Ocupació de Tarragona organitzat per l’Ajuntament de Tarragona.

De la documentació facilitada es desprèn que el Fòrum és un Espai de trobada entre els Instituts, centres de formació públics i privats de Tarragona i les persones interessades en iniciar una trajectòria formativa post obligatòria o millorar la seva qualificació professional.

En la documentació s’explica, també, que la Fira comptarà amb un espai dedicat a l’orientació professional. Les persones interessades podran rebre, de personal tècnic, les pautes i orientacions necessàries per a la definició del perfil laboral o el projecte professional, rebent suport per al disseny dels itineraris més adients així com per l’assoliment de l’objectiu professional.

Les persones destinatàries de l’actuació serien:

Professionalització Inicial:
* Persones joves en transició des de l’escola cap al món del treball i en procés de definició inicial del seu objectiu i projecte professional.
* Familiars d’alumnes dels darrers cursos de l’etapa obligatòria de l’educació secundària (ESO).
* Professionals de l’àmbit educatiu, especialment aquells que tenen responsabilitats sobre l’orientació acadèmica professional dels alumnes de darrers cursos de l’ESO; membres dels equips directius del centre, personal docent, professorat amb funcions tutorials, pedagogs/es, psicopedagogs/gues, etc.

Actualització professional:
* Persones interessades en millora de l’ocupabilitat a través de l’actualització professional a què dóna lloc la incorporació/reincorporació a les instàncies educatives i formatives.
* Persones en procés de redefinició del seu objectiu professional o de reorientació de la seva trajectòria de professionalització.
* També seran destinataris de la Fira el personal tècnic i professionals de les polítiques d’ocupació i educació, així com els/les polítiques responsables de les àrees de gestió relacionades amb les trajectòries educatives i formatives.
* Persones interessades a validar/acreditar les seves qualificacions i competències professionals.

Entre les entitats participants s’hi compten organismes com el SOC, el “servicio público de empleo estatal” o el propi Ajuntament de Tarragona, entre d’altres, així com tots els centres públics de formació professional i una bona colla de privats, a més de centres de formació d’adults, centres de formació ocupacional, CC.OO., UGT, CEPTA, etc.

No entrarem a discutir la importància i/o la eficàcia d’una actuació com aquesta, que compta amb una fira d’estands i tot un ventall de xerrades i tallers però el sorprenent és que l’Ajuntament, que forma part de la Xarxa Alcaldes per la Pau i que va declarar Tarragona ciutat contra la guerra ens vol vendre la moto de que l’exèrcit també és una instància que ha d’estar representada en un fòrum relacionat amb el món de l’ensenyament i l’orientació i qualificació professional quan queda força clar que els 17.244,75 milions d’euros (que s’acabaran incrementant malgrat la crisi) de la despesa militar espanyola poca cosa té a veure amb la formació i la qualificació professional, excepte la relacionada amb els enginys de matar, clar! En tot cas, premeu sobre l’enllaç i podreu veure en què es gasten aquests diners.

Alguns/es activistes de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i de sindicats d’ensenyament (CGT, USTEC-STEs (IAC) i UGT) han visitat el Forum aquesta tarda amb una pancarta (les armes no eduquen, maten!) i han distribuït tríptics informatius i el manifest unitari que reprodueixo. L’acció s’ha desenvolupat sense cap mena d’incident a excepció d’alguna queixa que els organitzadors han manifestat que han rebut per la qual cosa els activistes han formalitzat, també, la seva queixa per la presència de l’exèrcit en un espai d’aquestes característiques.

MANIFEST UNITARI
DESMILITARITZEM EL PROFESSIONAL POINT

L’exèrcit ha estat convidat a participar al PROFESSIONAL POINT, 1r Fòrum de l’FP i l’Ocupació, de Tarragona (el 17 / 18 de març). La societat civil catalana, a favor de la pau, considerem que la seva presència en aquest esdeveniment educatiu no és admissible per les següents raons:
- Els valors que transmeten les institucions militars, l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentrisme i especialment el recurs a la violència com a mètode per a la resolució dels conflictes, contradiuen els valors de pau i diàleg que han de regir l’educació dels i les joves del nostre país.
- La proposta que l’exèrcit ofereix als estudiants s’oposa a la LOE, que s’inspira en “l’educació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests, així com la noviolència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social”, i s’orienta a la consecució de “la formació per a la pau, el respecte dels drets humans, la vida en comú, la cohesió social, la cooperació i solidaritat entre els pobles.”
- La presència de l’exèrcit en aquest Fòrum s’emmarca en la cada cop més incisiva participació en els espais educatius. L’exèrcit espanyol pretén potenciar l’eufemística “cultura de la defensa” i “l’esperit militar” entre la joventut per millorar la seva deteriorada imatge pública i pal•liar les actuals dificultats de reclutament.
- La propaganda que el jovent rep del Ministeri de Defensa és enganyosa, desprèn una imatge idíl•lica de la vida militar i edulcora el paper de les forces armades espanyoles en els conflictes bèl•lics. L’exèrcit és presentat gairebé com una ONG d’ajut humanitari, que oculta el seu rol de defensa d’interessos més espuris. En cap cas s’informa rigorosament de les conseqüències que es desprenen de l’acció militar.
- En un context on la seguretat humana s’hauria de mesurar amb indicadors de sanitat, de seguretat alimentària, d’accés al treball, de respecte als drets humans, de conservació del medi natural o del dret a l’educació, transmetre esquemes militaristes com a solució dels problemes que afecten les nostres societats és contradictori i caduc.
Així, des del convenciment que la missió de les institucions i els agents educatius és el foment de la cultura, la ciència i els valors de la convivència i la diversitat, creiem que exèrcit i educació són conceptes manifestament antagònics.
Per això manifestem el nostre ferm rebuig a la presència de l’exèrcit al PROFESSIONAL POINT, 1r Fòrum de l’FP i l’Ocupació, i comminem a l’Ajuntament de Tarragona en qualitat d’organitzador, al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya en qualitat de col•laborador, i al Palau Firal i Congressos de Tarragona que dóna el seu suport, a retirar-li la invitació per a les edicions properes.
Les armes no eduquen, maten!

Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau – CGT – USTEC-STEs (IAC) – UGT Tarragona