28 d’abr. 2011

Xerrada a Reus el 28 d’abril sobre "Immigració i crisi econòmica", a càrrec d’Arcadi Oliveres

Xerrada sobre "Immigració i crisi econòmica" a càrrec d’Arcadi Oliveres, activista social, president de Justícia i Pau i professor d’economia de la UAB.

Dijous 28 d’abril, 20 h. Sala d’actes Germandat Sant Isidre i Santa Llúcia, Raval Robuster 34, Reus.

Un acte per desmuntar tòpics sobre la relació entre immigració i crisi econòmica, analitzar realitats com la de la immigració i el sistema econòmic neoliberal, ajudar-nos a aclarir conceptes i aportar reflexions crítiques sobre la realitat que estem vivint.

Un acte dins la campanya per demanar que els partits polítics no facin demagògia ni populisme amb la immigració i contra l’entrada de partits feixistes a l’ajuntament.


L'entrevista: Arcadi Oliveres .


Organitza: A Reus primer les persones

www.facebook.com/home.php?sk=group_208801769145805

Unitat contra el feixisme i el racisme

www.unitatcontraelfeixisme.org

Per entrar en matèria, podeu veure aquests vídeos amb fragments d’una xerrada de l’Arcadi Oliveres:

El origen de las migraciones modernas 1/2

www.youtube.com/watch?v=VlelJa79Juo

El origen de las migraciones modernas 2/2
www.youtube.com/watch?v=_TR8dMPBl98

21 d’abr. 2011

Els iPhone i iPad enregistren les posicions de connexió en un arxiu ocult a l'aparell

Els mòbils i les tauletes d'Apple enregistren les dades de posició en un arxiu ocult. Això és el que han descobert Alasdair Allan i Peter Warden, que ho han explicat en una trobada d'experts a Santa Clara, a Califòrnia.

L'iPhone sap on ha estat i ho conserva en un arxiu ocult.

La seva troballa és tan sorprenent com difícil de justificar. Els dispositius iPhone i iPad indiquen la seva localització quan es connecten, cada vegada que s'activa un programa que accedeix a internet o quan es fan telefonades. Forma part del procés, però el que resulta estrany és que aquesta informació s'emmagatzema en uns arxius ocults tant en aquests aparells com en qualsevol ordinador on s'hagi fet una sincronització.

A més, els autors de la descoberta sostenen que Apple ho fa expressament, és a dir, que no es tracta d'un error sinó que alguna intenció ho hauria de justificar, però no sap quina pot ser. La possibilitat que Apple desenvolupi més endavant algun servei que demani aquestes dades és una especulació. Allan i Warden no han obtingut de moment la resposta que han demanat.

Fans d'Apple

Tots dos són reconeguts per la seva acció de divulgació però també pels projectes que han llançat. Allan ha escrit llibres sobre programació per a iPhone i manté des d'una universitat una xarxa de telecopis connectats a internet mentre que Warden, també autor de llibres i articles, ha creat eines relacionades amb mapes lliures. Deixen clar que són "fans d'Apple" i que no els agrada haver revelat aquesta qüestió, però al mateix temps es pregunten en veu alta si no es tracta d'un atac a la privacitat.

Aquestes dades serien d'accés fàcil per part d'algú amb els coneixements adequats i pot tenir conseqüències sobre la intimitat, amb les investigacions de detectius, però també de més abast. Què passaria si s'exposessin els trajectes de diplomàtics o altres persones amb moviments sensibles?

Creixen els ingressos

En realitat, les dades que hi ha als arxius no permeten el detall. Es tracta d'una posició aproximada. Però el debat sobre la privacitat s'ha posat damunt la taula i a sobre Apple taca les seves bones notícies amb una revelació que els situa en el terreny de l'ètica dubtosa.

Menys de vint-i-quatre hores després de l'anunci de l'existència d'aquests arxius, Apple ha comunicat un increment espectacular dels seus ingressos, a causa d'un ritme de vendes tan global com trepdidant. Les seves accions s'han enfilat com a reacció immediata. Per tant, de moment la qüestió de la privacitat de la posició dels usuaris no sembla que hagi danyat, almenys encara, la seva reputació.

Mapa de tothom

Allan i Warden han creat una aplicació perquè cada usuari pugui obtenir un mapa amb la seva posició arxivada. Només cal descarregar-se l'aplicació i el resultat és un mapa amb punts que indiquen els llocs des d'on el dispositiu mòbil s'ha connectat durant l'últim any, ja que aquests arxius només existeixen des d'una millora de programari de l'any 2010.

Controls policials

L'accés a les dades que s'arxiven al telèfon ha provocat un altre debat. La causa no és aquesta vegada un programa que arxiva les posicions sinó una decisió de la policia de l'estat de Michigan que els podria haver dut a capturar les dades dels dispositius mòbils dels ciutadans quan en tenien l'oportunitat, per exemple quan s'aturava algú per un control rutinari de trànsit.

L'ús d'aparells que capturen dades dels mòbils és una activitat més de les investigacions policials, però la Unió Americana per a les Llibertats Civils ha fet pública una carta amb la sospita que, en aquest cas, s'han fet servir sense els requeriments judicials, en controls rutinaris, de manera que la policia podria haver accedit a les dades de molts ciutadans, des dels seus correus i llistes de contactes i telefonades fins a les fotografies i documents emmagatzemats.

9 d’abr. 2011

El General Emiliano Zapata. 92 anys del seu assassinat

Diumenge 10 d'abril de 1919, avui fa 92 anys, cau assassinat pel traïdor Jesús Guajardo el General Emiliano Zapata, cabdill de l'Exèrcit Libertador del Sud a la hisenda de Chinameca, Morelos.

Emiliano Zapata Zalazar (8 d'agost, 1879 – 10 d'abril, 1919) fou una figura prominent de la Revolució Mexicana que es va aixecar en armes contra del govern de Porfirio Díaz el 1910. És considerat un dels herois de Mèxic.

Des de 1909 Zapata era un dirigent dels camperols a Morelos, el seu estat natal. El 1911 es va convertir en el cap del moviment revolucionari del sud del país, demandant una reforma agrària radical ("la terra pertany a qui la treballa", va ser el seu lema). Després de l'assassinat de Francisco I. Madero i la presa del poder per Victoriano Huerta, la lluita armada s'incrementà, i Zapata es va convertir en un dels caps revolucionaris més importants, introduint reformes molt radicals a Morelos, raó per la qual va ser assassinat, suposadament per ordres del nou president, i promotor de la nova constitució, Venustiano Carranza. No obstant això, el seu llegat i moltes de les seves demandes en favor dels camperols van ser escrites a la nova constitució, la qual establia el repartiment de la terra gratuïtament a tots els camperols com a dret constitucional, i una reforma agrària.

Guajardo li va fer creure a Zapata que estava descontent amb Carranza i que estaria disposat a unir-se a ell. Zapata li va demanar proves i Guajardo els hi va donar al afusellar a aproximadament 50 soldats federals, amb consentiment de Carranza i Pablo González, i oferir-li a Zapata armament i municions per continuar la lluita. Així, van acordar reunir-se en la Hisenda de Chinameca , Morelos , el 10 abril de 1919 . Zapata va acampar amb la sevas tropa a les afores de la hisenda, s'hi va apropar acompanyat únicament per la seva escorta de 300 homes. En creuar el dintell, un ordenança apostat a l'entrada, va tocar amb el clarí la crida a honors. Els homes van formar 2 files a l'entrada de la hisenda i entre ells s'hi van barrejar els 10 homes de Guajardo. Aquesta va ser el senyal perquè els tiradors ocults a les files de Zapata disparessin contra aquest que va caure ferit de 9 trets, els seus soldats van fugir espantats després d'això. Molts van condemnar el procediment. A més, això va donar lloc a que, un cop mort, Zapata es convertís en l'apòstol de la revolució i símbol dels camperols desposseïts. El moviment va continuar, encara que ja amb menys intensitat, i els zapatistes van acordar nomenar Gildardo Magaña Cerda cap de l'Exèrcit Libertador del Sud. Ell seria l'últim, ja que gairebé un any després, els antics companys de Zapata s'integrarien al govern aguaprietista , encara que alguns d'ells serien assassinats pel mateix govern.

Entre la gent comuna de l'estat de Morelos, que es negava a donar crèdit a la mort de Zapata, circulava la creença que no era el seu cabdill el que havia estat assassinat per Guajardo. Es deia que li feia falta una piga, que si Zapata era més alt o més bru. Es deia que no era possible que, si Zapata havia escapat a tantes emboscades i sempre havia tingut tan bon olfacte per als enganys, hagués caigut d'aquesta manera. Es deia que Zapata havia manat en el seu lloc a un dels seus compares, amb qui compartia una gran semblança. Malauradament la identificació del cadàver de Zapata per part d'antics companys d'armes i gent propera va ser contundent: el cadàver corresponia al cabdill del sud.

Els seguidors d'Emiliano Zapata reben des de llavors el nom genèric de zapatistes, encara que és molt important fer la distinció entre els zapatistes de temps de la Revolució Mexicana i els actuals neozapatistes del sud de Mèxic. Avui dia, l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN), un moviment pro-indígena de l'estat de Chiapas, utilitza el nom del revolucionari, identificant-se amb la seva lluita en favor dels camperols.

Zapata és l'autor de la famosa frase «És millor morir de peu que viure tota una vida agenollat». Dolors Ibárruri , «La Pasionaria», certament la va popularitzar, al costat d'altres frases de Èsquil, en els seus discursos durant la guerra civil espanyola .

Corrido d'Emiliano Zapata el cabdill de sud interpretat per Amparo Ochoa.

Funeral d'Emiliano Zapata.


Entrada de Villa i Zapata a la Ciutat de Mèxic.


Lax'n'Busto - Emiliano Zapata

6 d’abr. 2011

Setmana Solidària 2011 a Reus, del 6 al 9 d'abril, en solidaritat amb Haití

Els actes tindran lloc del 6 al 9 d'abril

La 22a edició del Mercat Solidari, que tindrà lloc dissabte de la Setmana Solidària, recollirà diners per Haití. Les accions que es realitzaran dins d'aquesta setmana, que tindrà lloc del 6 al 9 d'abril, pretén sensibilitzar i recaptar recursos econòmics per pal·liar la situació del poble d'Haití, víctima d'un fort terratrèmol el gener de 2010 i posteriorment, afectat per una epidèmia de còlera.

Durant els quatre dies d'activitats solidàries, tindran lloc diversos actes, com conferències, exposicions, espectacles, vermut solidari i, com cada any, el Sopar Solidari, on hi intervindran Xavier Graset i Oriol Grau, i on es podrà gaudir de l'actuació del grup local de pop-rock Fairant's. El sopar tindrà lloc a la parròquia de Sant Bernat Calbó, a un preu de 7 euros per als adults i de 3 euros per als nens.

El cartell d'aquest any ha comptat amb la participació dels alumnes de cinquè de primària, de les escoles Cèlia Artiga, Joan Rebull i Marià Fortuny. En total, s'han recollit més de cent dibuixos i el disseny del cartell guanyador ha estat creat per Nerea Carrión, de l'escola Cèlia Artiga.

Segons ha manifestat Pilar Pérez, regidora de participació i ciutadania, "així hem aconseguit una sensibilització d'aquests nens amb la problemàtica d'Haití". Tots els cartells participants es poden veure des del 14 de març fins al 7 d'abril al Centre Cívic Migjorn.

Font: Georgina Giné Reus Digital

PER QUÈ HAITÍ?

Per onzè any consecutiu Reus posa en marxa els actes de la Setmana Solidària, una iniciativa que vol ser punt de trobada i conscienciació sobre les accions que duem a terme des del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació al llarg de l’any i que tenen com a objectiu subvencionar projectes d’ajuda a països del "Tercer Món".

En l’edició d’aquest abril totes les accions tindran com a finalitat sensibilitzar i recaptar recursos econòmics per pal·liar la situació del poble d’Haití, el qual va patir un fort terratrèmol el gener del 2010 i posteriorment ha estat afectat per una greu epidèmia de còlera.

Dimecres 6

18.00h. Contes Solidaris d’Haití
A càrrec d’Enginyeria Sense Fronteres.
A la Sala infantil de la Biblioteca Central Xavier Amorós.

20.00 h. Haití, Reconstrucció o Refundació. Un futur incert...
Conferència a càrrec de Ramiro Pàmpols (Jesuïta que ha fet tasques d’educació i treball social a Haití de l’any 2006 al 2010. Convidat pel Comitè de Solidaritat Óscar Romero.).
A la Biblioteca Central Xavier Amorós.

Dijous 7

21.00h. Pequeño teatro diminuto
A càrrec de la Companyia La Informal (actuació en benefici del Mercat Solidari “Correm per Haití”).
Al Bravium Teatre.

Divendres 8

20.00 h Cinema Solidari i tertúl·lia:
"Haití, hora zero"d’ Eduard Sanjuán i "Haití, un país exhaust" d'Eduard Sanjuán i Lluís Jené.
Entrada gratuïta
A la sala Hort dels Canonges del Centre Cívic Llevant. (C/ Cels Gomis i Mestre, 10)

Dissabte 9

Mostra d’ONG al Mercadal.
Durant tot el dia. 22è Mercat Solidari “Correm per Haití”
Projecte educatiu gestionat pel Comitè de Solidaritat Óscar Romero.

12.00h. Vermut Solidari i actuació de Cooperativa Rakía (Catalunya, Bulgària)

13.30h. Actuació de la coral Albada del Centre Aragonès “El Cachirulo”

17.30h. Xocolatada Solidària

18.00h. Actuació dels Picarols amb l’espectacle “El pinzell iris”

21.00h. 14è Sopar Solidari
“Correm per Haití”.
“Projecte per construir una granja comunitària. Un lloc de treball i de formació”, gestionat per Pont de Solidaritat.
Intervindran: Xavier Graset i Oriol Grau.
Amb l’actuació de Fairant’s (pop-rock, Reus).
A la Parròquia de Sant Bernat Calbó.
Preu: 7€ adults i 3€ nens

EXPOSICIONS

Del 14 de març al 7 d’abril:
“Dibuixos per al cartell de la Setmana Solidària”
Alumnes de 5è de primària de les escoles Cèlia Artiga, Joan Rebull i Marià Fortuny.
Al Centre Cívic Migjorn.

De l’1 al 15 d’abril:
“Entre baobabs i tamarindos. Un recorregut per Senegal, Mali i Burkina Faso”.
Fotografies de Salva Loren, Luisa Villarroya, Sonia Santiesteban i Carme Altadill.
Al vestíbul del Centre de Lectura.

Del 4 al 9 d’abril:
“Haití, molt per fer” d’Intermon Oxfam
A la Biblioteca Central Xavier Amorós.

Organitzen: Regidoria de Solidaritat i Cooperació i Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació

Font: Campus.org

3 d’abr. 2011

Concert de Jesús Fusté, al Harlem Jazz Club de Barcelona

Concert de Jesús Fusté a Barcelona
Font: Tens una racó de món ()

Barcelona, 3 d'abril, concert de Jesús Fusté, amb el seu espectacle Lletres d'aigua, un dels cantautors amb més projecció d'aquest país. Ho farà dins del BarnaSans, a l'Espai Harlem Jazz Club de Barcelona, c/ Comtessa de Sobradiel, 8, a les 18 hores. Jo no me'l perdria. Com a mostra penjo el vídeoclip de la seva cançó Dels trenta anys, amb lletra d'Artur Bladé, però us passo també enllaços a Maig d'amor, Una sortida digna i a Encara no saps.

Dels trenta anys - Jesús Fusté


Més informació a: www.jesusfuste.cat

---

Lletres d´aigua
(Discmedi, 2008)

Jesús Fusté es un especialista consumat a l'hora de musicar els versos que el commouen, convertint-los en més propers . Així ho posa de manifest en el treball on adapta al format de cançó els poemes d'autores tan diversos como Artur Bladé, Gerard Vergés, Xavier Amorós, Cinta Mullet, entre d'altres.

---
El Barnasants entra a la recta final
Font: Vilaweb

Ivette Nadal, Quim Vila i Jesús Fusté protagonitzen el cap de setmana

El més gran dels festivals dedicats a la cançó d'autor al nostre país, el Barnasants, ha iniciat la recta final de la seua setzena edició, que va inaugurar el mes de gener passat Pau Alabajos amb la presentació del seu nou disc 'Una amable, una trista, una petita pàtria'. Fins al 14 d'abril podem gaudir encara d'onze concerts, amb noms d'artistes com Yhosvany Palma, Rafa Xambó o Andrea Marzi.

Aquest cap de setmana, la programació ofereix les actuacions d'Ivette Nadal (amb el seu segon disc 'A l'esquena d'un elefant'), dissabte a l'Auditori Municipal de Terrassa, i de l'instrumentista i lletrista de Moià, Quim Vila, diumenge a la sala Luz de Gas de Barcelona. També diumenge es farà el concert de Jesús Fusté, al Harlem Jazz Club de Barcelona, concert que en principi estava previst per al 24 de març però que es va haver d'ajornar.

La resta del festival, que tancarà Joan Amèric el 14 d'abril, durà als escenaris Andrea Marzi, Rafa Xambó, Yhosvany Palma, María Inés Ochoa, i l'espectacle en què Ester Formosa, Elena Ledda i Andrea Marzi canten Marisa Sannia. 'Música de telers' aplegarà sis bandes alcoianes, i inevitablement el Barnasannts retrà un homenatge a José Antonio Labordeta, amb un concert a Viladecans i un alttre a Saragossa.