11 de nov. 2015

El periodisme de dades posa al descobert la història del narcotràfic a Mèxic


Vilaweb.Cat 11/11/2015

Des de fa quatre dècades els càrtels de la droga tenen sotmès Mèxic, per mitjà de la violència i la corrupció institucional. Ara un gran projecte de periodisme de dades, Narcodata, s’ha imposat l’objectiu de posar al descobert tota la informació disponible sobre el narcotràfic mexicà, de la manera més visual i planera possible.

Impulsat pel portal informatiu Animal Político i la plataforma col·laborativa Poderopedia, Narcodata vol plasmar ‘la història recent del crim organitzat amb visualitzacions interactives que expliquen el sorgiment dels càrtels, els seus caps, els conflictes entre grups, l’expansió geogràfica i les activitats delictives que cometen’.

La idea d’aquest projecte de periodisme de dades va néixer fa un any, quan Animal Político va obtenir, amb la llei de transparència mexicana, un document de la Procuradoria General de la República amb totes les cèl·lules delictives de Mèxic i el càrtel al qual obeïen.


-.-

5 de nov. 2015

Periodistes catalans qüestiona el nomenament del cònsol mexicà a Barcelona

Fidel Herrera va aterrar a la capital catalana el 19 d’octubre sota una aurèola d’acusacions de presumptes vincles amb el crim organitzat durant la seva etapa de governador de l'Estat de Veracruz 

 Roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Gorka Leiza

Barcelona, 4 de novembre
Marta Molina.- @martamoli_RR / La Directa


En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona, quatre periodistes catalans, amb el suport de diverses organitzacions de drets humans i col·lectius que treballen per la pau a Catalunya, han qüestionat el nomenament de Fidel Herrera com a nou cònsol mexicà a Barcelona. Jordi Évole, Natza Farré, David Fernández i Marc Marginedas han formulat dotze preguntes al nou cònsol de Mèxic, relacionades amb l’assassinat de periodistes, les desaparicions forçades, les violacions dels drets humans de les migrants que passen cada dia per l’Estat de Veracruz i les amenaces contra les seves defensores. El president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, s’ha dirigit al govern espanyol per preguntar per què Mariano Rajoy va declarar que no veia cap impediment en el nomenament del nou cònsol i quina informació tenien del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació per concedir aquesta autorització diplomàtica tenint en compte que se’l vincula amb activitats il·legals.

Més de 60 persones seguien la compareixença a la sala de premsa –entre periodistes i organitzacions de drets humans– i l'streaming de l'acte ha comptat amb més de 300 connexions. Lolita Bosch, escriptora i activista catalanomexicana, ha iniciat la conferència de premsa explicant que, des de l’arribada d’Herrera a la ciutat, les organitzacions que treballen per la pau a Mèxic no han deixat de rebre trucades de diversos mitjans perquè els expliquessin "qui era aquest senyor, què passa a Veracruz i quina opinió tenen sobre Herrera". Davant aquesta inquietud i a través de cinc persones de la societat catalana, han volgut donar veu a les persones mexicanes que viuen a Barcelona i que no poden qüestionar Fidel Herrera personalment per por de les represàlies, contra elles o les seves famílies. També contra les periodistes que treballen cada dia des de Mèxic per exercir el seu dret d'informar i de ser informades. Bosch ha deixat clar des de l’inici que no tenen cap investigació sòlida sobre els vincles del cònsol amb el narcotràfic i que no volen desacreditar ningú sense haver investigat amb rigor. "Per a nosaltres, el que estem fent avui és una oportunitat única per establir un diàleg amb el cònsol Herrera sobre temes que ha deixat pendents a Mèxic, com l’assassinat de periodistes durant el seu govern i la violació sistemàtica dels drets humans dels immigrants o les amenaces a activistes".


Natza Farré, periodista de RAC 1, ha formulat la seva pregunta mentre es projectaven les imatges dels 170 periodistes assassinats o desapareguts a Veracruz durant els darrers anys. Farré ha preguntat al cònsol sobre les investigacions dels casos dels nou periodistes assassinats durant la seva gestió i per què es va blindar la informació sobre les despeses en comunicació social durant els sis anys que va durar el seu govern. El també periodista David Fernàndez ha preguntat què va fer el govern de Veracruz per buscar les 134 persones desaparegudes durant el govern d’Herrera i quines propostes de col·laboració van rebre les seves famílies per part de les autoritats estatals.

La pregunta de Marc Marginedas, periodista i corresponsal d'El Periódico a Rússia, ha arribat a través de vídeo i feia referència a la fustigació de mitjans digitals com Aristegui Noticias, Sin Embargo i d’altres mitjans de Veracruz, Ciutat de Mèxic i Tamaulipas. Aquestes pressions es van produir després de la publicació d’una foto de Fidel Herrera amb Francisco Pancho Colorado, persona vinculada al crim organitzat. Marginedas ha preguntat al cònsol sobre el seu vincle amb Juan Carlos Zaragoza Ríos, extraballador de Televisa actualment acusat d’amenaçar periodistes que "embruten" la imatge d’alguns polítics.

El periodista i presentador del programa Salvados de La Sexta, Jordi Évole, s’ha ocupat d'interrogar el cònsol sobre el tracte que reben les migrants que passen per Veracruz i sobre per què aquest Estat de l’orient mexicà es va convertir en l’Estat més perillós per a les migrants centreamericanes i les defensores de drets humans durant el seu govern. Évole ha citat part d’una entrevista de Regina Martínez, periodista del setmanari Processo que va ser assassinada el 28 d’abril de 2012 a casa seva. Martínez havia descobert i publicat els vincles amb el narco de l’actual governador de Veracruz, Javier Duarte. El seu assassinat encara resta impune, malgrat els intents del govern de Veracruz de relacionar-lo amb un crim passional.

Al final de la conferencia de premsa, Barcelona En Comú ha publicat un comunicat al seu web on interpel·la "les autoritats espanyoles i catalanes perquè es pronunciïn sobre l’acceptació del nou cònsol mexicà a Barcelona, vinculat al narcotràfic i la corrupció". David Fernández ha anunciat que les CUP (Candidatura d’Unitat Popular) faran boicot institucional al consolat mexicà a Barcelona per respecte a les víctimes.

Roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Gorka Leiza

* A la memòria del periodista i fotògraf Rubén Espinosa, que va ser assassinat aquest estiu a la Ciutat de Mèxic tot i denunciar les amenaces de mort que rebia constantment quan treballava a Veracruz i intentava fer la seva feina en un país en guerra. 

Informació relaionada:

-.-

1 de gen. 2015

Entrevista a Gustavo Esteva, assessor de l’EZLN en els Acords de San Andrés

“El govern mexicà no ha deixat d’aplicar una estrategia contrainsurgent contra els zapatistes”

 Gustavo Esteva, assessor de l'EZLN - Damián López

Cristina Castaño
Directa.Cat 01/01/2015

L’1 de gener de 1994, l’Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) –organització armada mexicana constituida per camperols i indígenes dels grups chamula, tzeltal, tojolabal, chol i lacandón- anunciava el seu aixecament en armes contra el govern federal del president Carlos Salinas de Gortrari, del Partit Revolucionari Institucional (PRI). A 21 anys de la insurrecció a Chiapas, entrevistem Gustavo Esteva, el que fou assessor de l’EZLN en les seves mediacions als Acords de San Andrés amb el govern federal de Mèxic l’any 1996. Esteva, activista mexicà i intel·lectual desprofessionalitzat, és el fundador de la Universidad de la Tierra de Mèxic, i ha publicat una dotzena de llibres. Des del 1996 col·labora i participa amb l’EZLN. Actualment, resideix en un petit poble a Oaxaca, al sud de Mèxic.

Gustavo Esteva afirma que els mitjans d’informació convencionals han estat part d’una campanya contrainsurgent cap al moviment zapatista, que va passar d’etiquetar al Subcomandante Marcos i a l’EZLN com a guerrila d’Internet; fins a ignorar o distorsionar els esdeveniments que es produeixen en zona zapatista. La molt àmplia difusió del zapatisme per Internet i xarxes socials és producte d'iniciatives independents dels que simpatitzen amb les idees i pràctiques zapatistes i consideren important difondre-les.

En quina situació es troben ara les comunitats originaries de Mèxic?

No hi ha generalització possible. Les comunitats indígenes són molt diverses i es troben en diferents situacions. Dos milions d’indígenes viuen a la ciutat de Mèxic sota una intensa discriminació. Les comunitats aïllades de petits pobles indis pateixen extrema opressió i marginació. La majoria dels indígenes es troben classificats, segons els indicadors convencionals, sota la classificació dels més pobres. Però també hi ha un gran nombre de comunitats indígenes que es troben en la primera línia de la batalla en la confrontació actual amb el capital i el govern, davant l’amenaça de despulla de les seves terres i recursos. Moltes es troben assentades en territoris rics en minerals i biodiversitat. El govern ha lliurat concessions a 50 anys a companyies transnacionals, per a l'explotació minera; prop del 40% de Mèxic s'ha venut d'aquesta manera i bona part d'aquestes concessions, suposadament legals, són de naturalesa il·legal perquè abasten territoris que pertanyen als pobles indígenes. S'han modificat les lleis per facilitar la despulla i el govern fa servir tots els seus recursos, legals i il·legals, per accelerar-lo. Les comunitats resisteixen i han passat de la lluita per la terra a la defensa del territori, incloent terres, aigua i la seva manera de vida i de govern.

Com s’organitzen aquestes comunitats que encara resisteixen?

S’organitzen des de les Juntes de Bon Govern (JBG), formades per persones designades per assemblees comunitàries, que ocupen aquesta posició de forma temporal i honorària, sense percebre cap salari. S'ocupen de tots els assumptes de govern i justícia que es presenten a la zona de la seva jurisdicció i se sotmeten a la seva consideració. Existeixen cinc JBG, cadascuna de les quals abasta de cinc a set Municipis Autònoms Zapatistes. Les normes que regulen la convivència de les i els zapatistes es formulen i aproven des de les comunitats, els municipis i les zones –los Caracoles de las JBG-. Existeixen les lleis revolucionàries promulgades amb la insurrecció, elaborades per la pròpia gent i en contínua revisió, així com els set principis que han de complir els que ocupen posicions d'autoritat. Els membres de l'EZLN no poden tenir càrrecs en les JBG i han transferit tot el poder dels comandaments polític-militars, del temps de l'alçament, a la gent que els va conferir aquest poder.

Com cada JBG és autònoma van començar a sorgir diferents estils de vida i govern entre les diferents zones. Van decidir llavors crear grups a cada zona, formats per persones que havien ocupat ja alguna posició d'autoritat, perquè acudissin a les altres zones per tal d'aprendre unes de les altres, sense tractar de homogeneïtzar-les. El 2013 van decidir reproduir aquesta experiència amb persones d'altres parts de Mèxic i del món. Van obrir per a elles les seves comunitats i els seus habitants. Més de sis mil persones, de moltes parts de Mèxic i de dotzenes de països van cursar ja el primer nivell del curs "La Llibertat segons els zapatistes" en la Escuelita, impartit pels propis zapatistes.

Quina és la vostra postura davant els processos post-revolucionaris dels governs d’Amèrica Llatina?

Aprecio el que han fet per alleujar les condicions de pobresa extrema en els seus països i alguns aspectes de les seves polítiques públiques. Alhora, penso que són font contínua de confusió i falses expectatives. No són el que diuen ser o el que molts encara creuen. Han concertat una aliança amb el capital i en nom de diversos ideals progressistes, o fins i tot revolucionaris, exerceixen un control més o menys autoritari sobre la població i els moviments socials, per aplicar fórmules d'enginyeria social que, al meu parer, no només són obsoletes sinó contraproductives. Com ha dit Raúl Zibechi, pretenen governar per a la població, però sense ella, i en molts casos contra ella. Tots els anomenats governs “progressistes” d’Amèrica Llatina, Argentina, Bolívia, Brasil, Equador, Veneçuela o fins i tot Cuba van prendre la decisió d’associar-se amb el capital transnacional en nom del nacionalisme, la lluita antiimperialista i banderes semblants. Tot i això, existeix a Amèrica Llatina una altra esquerra que mai es va rendir a Lula da Silva o als seus equivalents en altres països. Reconec els seus mèrits. No redueix la seva gestió als escàndols de corrupció que van afectar la gestió de Lula, habituals en els governs "d'esquerra". Però també observa a l'ombra. Lula va acabar la seva gestió en un país en què l’1% de la població posseeix el 46% de la terra laborable. S'explica així la tensió que hi va haver sempre entre el seu govern i el Movemento dos sam Terra, o la que es va ampliar contínuament amb els ambientalistes o amb qui li van exigir una reforma laboral i de pensions, que va evitar per protegir el creixement i l’acumulació. L'esquerra que avui s'estén en els moviments socials llatinoamericans ha après les lliçons que van deixar el nacionalisme, l’estatisme i el desenvolupisme, amb el seu menyspreu per la natura i la justícia social. És una esquerra que es resisteix a pensar com a Estat i s'ocupa de reorganitzar la societat des de la base i reconstruir el poder polític. Concentra l'obstinació en la llibertat i la justícia i cancel·la la separació entre mitjans i fins: la societat que es busca apareix ja en la forma de la lluita.

Com ha sigut la repressió i persecució policial cap als zapatistes després de la promulgació de la Ley de Concordia y Pacificación al 1995?

El govern de Mèxic no ha deixat d'aplicar una estratègia contrainsurgent contra els zapatistes en tot aquest temps. Utilitza per a això tota mena d'eines, incloent grups paramilitars i agressions directes. Programes socials de tota índole formen part d'aquest repertori contrainsurgent. No s'ha atrevit a intervenir directament en l'àrea zapatista protegida per la llei, amb la policia o l'exèrcit, però no cessa en les seves provocacions i agressions.

El 2006, l’EZLN va iniciar una nova etapa amb la mobilització “La Otra Campaña”. Quins objectius perseguia?

El 2006 l'EZLN es va plantejar crear una opció per als que no confiaven ja en el procediment electoral. Que la gent sàpiga, deien, que hi ha també un altre camí. En comptes de les campanyes electorals, "La Otra Campaña" va ser un intent d'aconseguir que la gent se sentís a si mateixa i tractés d'articular les seves percepcions i esforços. El Subcomandante Marcos, com a Delegado Zero, va recórrer bona part del país per a aquest fi... fins que es va veure obligat a aturar el recorregut, després de diversos incidents en el camí i en particular per la repressió d’Atenco. Es van crear nombrosos grups, a tot el país, concentrats en l'activisme local, que a poc a poc es va començar a articular. El 2014 van abandonar el lema de “La Otra Campaña” i van adoptar l'emblema de la Sisena Declaració de la Selva Lacandona, un notable document col·lectiu dels zapatistes que sintetitza la postura zapatista assumida actualment per moltes persones. Cada vegada més, ens tractem d'articular sota el lideratge dels pobles indis.

Quina és la postura de l’EZLN com a revolucionàries davant de l’hegemonia europea i el món de la teoria revolucionaria contaminada d’economicisme eurocentrista?

Han fracassat tots els intents de posar una marca de fàbrica determinada sobre el moviment zapatista: marxistes, guerrillers, guevaristes, anarquistes i altres. No hi té cabuda en cap d'elles. S’haurà d'acceptar que han creat una nova categoria: zapatistes, neozapatistas... Rebutgem totes les formes de colonització i les actuals fórmules que tracten de rescatar el capital del seu desastre i impulsen l'acumulació per despossessió. Som obertament anticapitalistes i antipatriarcals. En la teoria i en la pràctica, tornem la política i l'ètica al centre de la vida social i expulsem l'economia.

Com heu aconseguit trencar amb això per a construir una cultura política fora de les lògiques de dirigisme i patriarcat?

Els zapatistes van plantejar des del principi la necessitat d'impulsar una altra manera de fer política. No busquem "prendre el poder" de dalt, com si fos una cosa que convé conquerir per fer des d'aquí la revolució o qualsevol altra cosa. Intentem reorganitzar la societat des de baix i a l'esquerra. Potser la seva frase més radical és la que sosté que només són gent comuna, homes i dones ordinaris, i per tant inconformes, rebels, somiadors. En comptes de líders, partits i avantguardes, plantegen teòrica i pràcticament una cultura política.


Notícies relacionades:

La llavor de l’EZLN
César Rojo 22/11/2013 
El 17-N se'n va celebrar el 30è aniversari