31 de jul. 2014

L'ONU dóna 90 dies a Espanya per aclarir les desaparicions de la Guerra Civil

http://www.324.cat/video/5195371/LONU-demana-a-Espanya-que-fara-per-les-victimes-del-franquisme

324.Cat

L'ONU
ha donat un termini de 90 dies al govern espanyol perquè presenti un calendari d'actuació en relació amb els desapareguts durant la Guerra Civil Espanyola i el franquisme.

El setembre passat, una delegació de les Nacions Unides va visitar el Fossar de la Pedrera, a Barcelona, i es va reunir amb associacions memorialistes. Després d'aquestes i d'altres visites va instar Espanya a buscar els culpables de les desaparicions i a jutjar els autors dels crims.

A més a més, en un dur informe va destacar la frustració de les famílies per la poca ajuda del govern per localitzar els desapareguts i obrir les fosses comunes. Considera que hi ha impunitat davant les desaparicions de la Guerra Civil i la dictadura.

Per això, l'ONU vol saber ara, en un termini de tres mesos, què pensa fer Espanya per resoldre aquesta situació.


-.-

Anticorrupció demana al jutge que reclami a Andorra i Suïssa comptes de la família Pujol

Imatge d'arxiu de la família Pujol-Ferrusola.

324.Cat 31/07/2014

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat a la jutge de Barcelona que ha admès la denúncia de Manos Limpias contra l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol que remeti una comissió rogatòria a Andorra i Suïssa per poder determinar l'existència en els dos països de comptes bancaris de la família Pujol.

En un escrit, Anticorrupció també demana a la jutge del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona que reclami a Hisenda les declaracions complementàries i especials de l'IRPF i sobre l'impost sobre el patrimoni de Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, així com dels seus set fills: Jordi, Josep, Marta, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer.

-.-.-.-

La fiscalia demana que el jutge investigui possibles comptes de Pujol a Andorra i Suïssa

El jutge ha admès a tràmit la denúncia de Manos Limpias

Vilaweb.Cat

La fiscalia anticorrupció ha demanat al jutjat d'instrucció 31 de Barcelona que dugui a terme les diligències pertinents per esbrinar si la família Pujol tenia comptes a Andorra i Suïssa. Aquest jutjat havia admès a tràmit la querella de l'organització d'ultradreta Manos Limpias contra Jordi Pujol, i ha demanat opinió a la fiscalia, que li ha fet arribar un escrit demanant les primeres diligències.

D'una banda, demana que l'Agència Tributària li remeti les declaracions complementàries o especials que hagin presentat, per IRPF i impost de patrimoni, Jordi Pujol, Marta Ferrusola i els seus set fills (Jordi, Josep, Marta, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer), i també tota la documentació que en el seu cas hagin acompanyat aquestes declaracions.

D'una altra banda, demana que el jutjat expedeixi una comissió rogatòria a Andorra i una altra a Suïssa perquè es facin 'les gestions oportunes amb les entitats financeres' d'aquests estats per a 'determinar l'existència de comptes bancaris o instruments financers de qualsevol classe' a nom d'algun dels membres de la família Pujol, 'o aquells que en constin com a apoderats o autoritzats, o hi presentin un vincle jurídic de qualsevol naturalesa'.

Querella de Manos Limpias contra Pujol

Després de la confessió de Jordi Pujol dient que durant anys havia tingut diners no declarats fora de l'estat espanyol procedents d'una herència familiar, Manos Limpias l'acusa de set delictes. També demana que la seva dona sigui acusada i que els citin a declarar tots dos i tres dels seus fills.

Concretament, aquesta organització d'extrema dreta acusa l'ex-president de la Generalitat dels delictes de suborn, malversació de fons públics, tràfic d'influències, prevaricació, delicte fiscal, falsedat en document públic i emblanquiment de capital. Demana que s'acusi Marta Ferrusola per còmplice i encobridora i vol que siguin citats a declarar tres dels fills: Jordi, Oriol i Marta.

En la denúncia, Manos Limpias aporta la carta remesa per l'advocat de Pujol als mitjans de comunicació, reclama que l'Agència Tributària aporti les declaracions dels últims cinc anys de Jordi Pujol i Marta Ferrusola, que també s'aporti el testament de Florenci Pujol i que es facin les comissions rogatòries que siguin pertinents fora de l'estat espanyol.

En l'escrit presentat al jutjat, s'assegura que el novembre del 2012 la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (de la policia espanyola) va detectar 137 milions en un sol compte i que en un informe s'apuntava al cobrament de comissions per la concessió d'obres o serveis. De fet, Manos Limpias demana a la UDEF que presenti aquest informe i també fa referència a l'acusació del 3% expressada per l'ex-president Pasqual Maragall a CiU al parlament l'any 2005.

'La policia atribueix part dels diners en paradisos fiscals al cobrament sistemàtic de comissions il·legals per adjudicacions d'obres i serveis de l'executiu autonòmic català, entre el 1980 i el 2003, que era quan el denunciat ostentava la presidència de la Generalitat', assegura Manos Limpias. I afegeix que els paradisos fiscals d'Andorra, Panamà, Luxemburg, Liechtenstein, Jersey, Guernsey, Suïssa, etc. és on pot haver anat a parar el capital defraudat.

Manos Limpias considera que han quedat acreditats els negocis del govern català amb la família directa de Jordi Pujol. Així mateix, considera que hi ha una presumpció més que raonable d'un entramat societari del clan Pujol-Ferrusola, motiu pel qual demana que, a més de prendre declaració a Pujol i Ferrusola, també declarin els tres fills esmentats: Jordi, Oriol i Marta.

-.-

Informació relacionada:

Pujol decidirà si compareix al parlament 

Els antipujolistes teníem raó Josep Sala i Cullell

El jutge Ruz cita a declarar Jordi Pujol fill i la seva dona el 15 de setembre

Jordi Pujol renuncia a les seves prerrogatives com a ex-president

Pujol i els seus fills, la mala consciència Opinió contundent Francesc-Marc Álvaro

-.-

Lliures, contra la seva història


David Fernàndez
Opinió contundent / Vilaweb.Cat 31/07/2014

Paradoxes catatòniques i ataràctiques, n'hi ha prou que formalment s'acabi un reglamentari període parlamentari de sessions --dijous passat, posem per cas-- perquè tot esclati i la política despullada suri de veres. Càlcul estiuenc de provocat incendi forestal, sis dies i escaig donen per a descodificar tot un país, un model sencer i una història antiga. Contradictòria setmana fèrtil i darrer dijous de juliol: castells de cartes que s'ensorren, mites que cauen, fonaments que tremolen i modes en ruïna estavellades en latituds suïsso-andorranes. I referèndums que arriben. Passin i vegin. Tsunami. 'Show must go on.'

Càustic resum dràstic del juliol del 14: Bustos surt d'escena, Matas entra a presó, Al Capone Fabra finalment enxampat i Pujol confessant per carta. Caram. I més. Tot allò que el procés s'hauria d'endur. Foc nou. Per fer net. Que xiula la Sindicatura de Comptes que el Fòrum de les Cultures --aquell que havia de canviar el món-- només va canviar l'alçada i volum d'alguns comptes corrents --ritual de lletania habitual: sobresous estratosfèrics per dalt, ETT per baix i enginyeries comptables de privilegis fiscals--; que diu la fiscalia que s'apuja el mercuri amb 44 alcaldes imputats per tarifa plana de dietes; i que els mercats que manen basteixen una operació d'estat per recordar-nos que el foradat forat impune més impune que es recordi --Catalunya Caixa, 12.000 milions d'euros que tripliquen totes les retallades des de 2010-- restarà en mans del BBVA. El model de caixes liquidat en mans dels angelets de la terra. Una altra història que és la mateixa. BBVA: 1.300 milions a les illes Caiman, pornogràfiques pensions de luxe a Jersey, indústria militar que envileix, desnonaments que cotitzen i recolonitzacions a l'Amèrica Llatina que esparveren. En el cicle del bucle, si no ens en sortim, tot sempre convergeix. Maldestrament. Diguem-ho així.

I enmig del guirigall, epistolar bomba de neutrons a ranvespre de divendres poc tendre. Simbòlica violència devastadora. La carta, quan el carter sempre truca dues vegades. La confessió, en 'prime time'. Fi de cicle i fi de règim. Tot alhora. I cartes enlaire. Causalitats casuals, va ser un altre dissabte de juliol quan Millet, dry martini a la mà abans d'enfilar l'estiuet a Menorca, ens llegia la seva: que sí, que furtava de feia uns quants anys. Rerefons de tragèdia grega i mutis d'escena: la 'demos' expulsa de la 'polis' el 'pater familia' del pujolisme --un relat del poder, no pas del carrer-- i enfila de pet l'ostracisme. Mínim sol ètic, només faltaria, i un altre 'fet social diferencial': o ho feia o li ho fèiem. Pujol: fora de l'esfera pública i ben lluny de qualsevol dimensió institucional. I a continuar independitzant-nos de fraus, tupinades i corrupcions.

N'hi ha més acumulades, oi? 'Tangentopoli' a la catalana? No exactament, però és que pitjor que la corrupció és la vergonyant impunitat insultant de la corrupció. Que tragina quotidianament. No us n'oblideu pas: els de Caixa Penedès --condemnats en ferm-- faran estiu d'alçada i iot i mariscada --tot per la pàtria, ja se sap--; el privilegi penitenciari habitual diu que els condemnats per les pensions milionàries de FGC ja gaudeixen, com  ningú, de tercer grau; i mireu si la cosa ve de lluny que una altra nissaga, la dels Nuñez y Navarro, encara no ha entrat a la presó, malgrat que el cas es remunta al 1991 i la sentència és ferma. Com ferm és l'indult que el PP va concedir als d'Unió pel cas Pallerols fa no res, mentre Duran juga a voltor redemptor. L'arbre i el bosc. De la impunitat impune.

I, cirereta al pastís i dens teló de fons, això del frau fiscal, sempre en mans dels pròcers de la pàtria. No ens autoenganyem. Encara que sigui en mirada curta, que en la llarga ens ofegaríem, la xacra del frau fiscal ha deixat enguany insignes nissagues al descobert. En un anyet, aneu sumant, els Carulla han abonat 6,4 milions d'euros per frau, Demetrio Carceller (pare i fill), totpoderosos propietaris de la Damm, a judici per haver defraudat 72 milions; Montserrat Caballé, abonaré de 500.000 euros per comptes andorrans. I Messi, és clar. I Neymar. I més, molts més. Com a mínim, pel cap baix acotat, 1.500, en allò que vincla --sense pàtria ni bandera-- a un patró de conducta comú de les oligarquies catalanes i espanyoles. 1.500 evasors enxampats i descoberts a Suïssa i Liechtenstein entre el 2009 i el 2010 per un valor superior a 8.000 milions d'euros, sense comptar els 2.000 milions que atresorava a Suïssa la família Botin.

El poder escup sempre el seu llenguatge tafurer. Quan Roma mai no paga traïdors. Rebombori d'axioma: la corrupció no és del sistema. Ha estat el sistema. Quan l'estat ha après de la màfia tot allò que la màfia creia que havia aprés de l'estat. Ves per on. No és gens difícil d'identificar-los: un té cadàvers del GAL i acaba a Gas Natural, l'altre té tots els morts de l'Irac i múltiple nòmina internacional --Murdoch, per exemple-- i el rei destronat que Franco va nomenar rei amb un patrimoni fosc i mai acreditat, segons The New York Times, de 1.800 milions d'euros. I s'ha de dir, ferum de clavegueram, que si el procés no fos procés res no sabríem i Pujol continuaria encimbellat com a 'espanyol de l'any'. Suggeriment titulaire: allò que el procés s'endugué. Subtítol: tot allò que cal canviar encara.

Ritual habitual, doncs, sense temps pel nihilisme de no creure en res ni en ningú. Dislèxia de bandera i cartera, confusió entre país i negoci, cacofonia entre pare i padrí, confirmada hipòtesi de les elits extractives i anatomia d'una impunitat que passa, de compte corrent en compte corrent, per Mèxic, Panamà, la ITV, Andorra, Suïssa i Vilassar. Amb tots els paper de l'auca, Lady Macbeth Ferrusola inclosa. En el nom del pare.

Sí, el mite de l'oasi. La realitat del femer. La contracrònica del pessebre. Els números de la fira, del festival, del desconcert. Això per dalt. Per baix, sense mites i despullada, l'esperança encara. En paral·lel i al marge, quan el vector de canvi --l'esperança mai perduda que algun dia alguna cosa canviï alguna vegada-- rau en l'afora. El dia que el BBVA engolia Catalunya Banc, el regulador autoritzava la primera banca ètica cooperativa. No us n'oblideu tampoc, desenes d'entitats socials són l'acusació popular en el cas Mercuri, aplegades en 'Sabadell contra la corrupció'. No ens n'oblidem: fa quaranta-tres dies que la PAH d'Osona acampa davant el BBVA i a Bellvitge han aturat el tancament de plantes, llits i quiròfans. El país que anem essent: aquesta és la nostra història, no pas l'altra: de la Catalunya SA cap als Països Catalans Societat Cooperativa.

A propòsit del miratge de l'oasi, escrivia Chesterton que 'el capitalisme és un monstre que creix en els deserts', en els angles cecs i opacs del fonamentalisme de mercat. Tens i trasbalsat, trasquilat i complex, així és el darrer dijous de juliol certament. Si fa no fa com sempre, podríem convenir tal vegada: massa política --l'art del poder-- i ben poca ètica --la necessitat de limitar-lo. Però filem prim, perquè aquest procés --que és alhora democràtic, polític i ètic-- va començar amb urnes --urnes prohibides a Arenys de Munt i rehabilitades immediatament per la societat-- i amb urnes acabarà per tornar a començar. Urnes i carrer. Democratitzant la democràcia. Desobeint la imposició per obeir-nos a nosaltres mateixos.

Perquè sí, perquè volem i perquè d'això va tot plegat: de ser lliures, contra la nostra pròpia història. Contra la seva història. Perdoneu-me la llargària. Però és que quan la memòria no és ignífuga, la realitat crema i l'únic lloc comú i real on construir l'altre futur és el present. Incendis, sí. Com el del darrer divendres de juliol, format epístola. Benaurat, doncs, l'agost i el demà, fitant el novembre. I els extintors en forma d'urna. I les llavors col·lectives contra tota terra cremada.

-.-

L'Audiència de València dicta absolució: la investigació de l'operació Panzer va ser "paupèrrima i ridícula"

Un bazuca entre les armes comissades
i posteriorment destruïdes per la Guàrdia Civil

JESÚS RODRÍGUEZ / @ALBERTMARTNEZ
Directa.Cat 30/07/2014

La secció quarta de l'Audiència de València ha absolt –amb una sentència que es comunicarà a les acusacions i la defensa aquest dimecres al migdia– les divuit persones encausades dins l'operació Panzer. El magistrat José Manuel Megía Carmona considera, amb el vot favorable dels altres dos jutges de la secció, que la investigació feta durant dos anys per la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Comandància de la Guàrdia Civil de València va ser “paupèrrima i ridícula”. En referència als informes de la Benemèrita afirma que incorporen “obvietats buides de contingut incriminatori”, i en relació a l'actuació del jutjat d'instrucció diu que “concedeix el valor del dogma a la afirmació policial”. Segons Megía Carmona, l'afirmació que tres dels encausats havien organitzat una cadena de distribució d'armes de foc “és gratuïta, nascuda de quelcom no acreditat”. Es dóna la circumstància que el jutge és el mateix que l'any 2005 va dictar l'absolució dels membres d'un altre presumpte grup neonazi, que es va conèixer com a cas Armagedon.

Tota la sentència està plena de retrets contra la Guàrdia Civil i desqualificacions a la forma d'actuar del jutjat d'instrucció 20 de València, que va ser el que va ordenar punxar els telèfons, fer les detencions i els escorcolls. Segons l'Audiència “no existia cap indici objectiu de comissió de delicte que permetés vulnerar el secret de les comunicacions", i com a conseqüència d'això, ha anul·lat totes les gravacions de trucades telefòniques incorporades a la investigació i que eren un dels pilars de l'acusació pels delictes d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes prohibides i tinença d'armes de foc reglamentàries. L'anul·lació de les gravacions com a prova, sumat a la destrucció “errònia” de les armes comissades que es va perpetrar per part de la Guàrdia Civil abans del judici –entre les quals hi havia un bazuca–, o la “mínima” concreció dels testimonis policials durant les sessions de la vista oral, han portat el tribunal a justificar la sentència absolutòria.

Dos militars, un regidor d'España 2000 i l'assassí de Guillem Agulló

Cal recordar que se'ls acusava de formar un presumpte grup neonazi anomenat Frente Antisistema i que, entre els imputats, hi figuraven dos militars, un regidor de la població valenciana de Silla del partit ultradretà España 2000 i Pedro José Cuevas Silvestre, l'assassí confés del jove antifeixista de Burjassot Guillem Agulló, mort l'abril de 1993. Els informes policials redactats l'any 2005 assenyalaven que aquest presumpte grupúscle es reunia al “Centre Cultural Thule” i tenia com a objectiu “fer proselitisme i adoctrinament de la ideologia nacional-socialista, difonent informacions que justifiquessin l'ús de la violència contra determinats grups de la població per raó de les seves creences i origen racial (moros, homosexuals, immigrants,...)”.

En la part resolutiva del text, es decreta l'absolució de tots ells, se'ls hi retornen totes les fiances dipositades al jutjat i s'acorda que les costes judicials siguin pagades d'ofici. Curiosament, però, malgrat no haver estat condemnats per possessió d'armes ni drogues, l'Audiència ordena que totes les substàncies i efectes incautats durant els registres i que siguin d'il·lícita circulació siguin decomissades, així com que la resta “que no reuneixin aquestes característiques” siguin retornades als seus propietaris.

Informació relacionada:


Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi
-.-

L'Estat espanyol és part i còmplice dels atacs de l'extrema dreta al nostre país

Quim Arrufat (CUP-AE) valora l'absolució dels 16 nazis de l'operació Panzer, entre ells l'assassí de Guillem Agulló.


«L'Estat treballa per encobrir el feixisme armat», diu la CUP

Quico Sallés 29/07/2014

Contundent crítica de la CUP a l'absolució dels 16 acusats en el cas Panzer pertanyents a l'organització ulttra Frente Antisistema, la major operació policial contra l'extrema dreta armada al País Valencià. Després de fer-se pública la sentència per manca de proves -han desaparegut les armes que van ser decomissades i han estat declarades il·legals les escoltes de la Guàrdia Civil-, el diputat de la CUP, Quim Arrufat, ha culpat l'aparell de l'Estat espanyol de l'encobriment de les activitats de l'extrema dreta. Des dels faristols del Parlament, Arrufat ha assegurat que “l'Estat treballa a favor de l'absolució, de l'encobriment, de la immunitat i de la impunitat de l'extrema dreta i del feixisme armat” així com l'ha titllat de “part, còmplice i necessària dels atacs de l'extrema dreta al nostre país».

-.-

Informació relacionada:

Absolt el grup nazi de l'assassí de Guillem Agulló


Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi
-.-

Els antipujolistes teníem raó

Des del fiord. Una visió de Catalunya des de Noruega

S’ha acabat.

Jo sempre he estat un fervent antipujolista. Em resulta totalment incomprensible la veneració d’alguns per un polític de tan curta volada, per un fals estadista que va poder muntar una nova administració i va copiar els pitjors defectes de la castellana, per un cínic que s’omplia la boca de Catalunya mentre en destruïa el paisatge, per un prepotent que sempre va prioritzar els interessos particulars davant de les necessitats generals (vint anys per fer l’Eix Transversal!), per algú que va confondre país, partit i família.

Pujol no és el salvador de la pàtria ni de la llengua, és un dels principals responsables de la seva decadència. Durant dues dècades va muntar un país de fireta sense poder real, però que ell podia manegar al seu gust, i encara posant pals a les rodes al món municipalista, l’autèntic element de transformació social. El 1999, per mi l’any clau de la Catalunya actual, va poder tornar a governar gràcies a la inexistència d’una llei electoral, i va condemnar el país a una legislatura d’inactivitat i politiqueig mediocre (la tria entre Mas i Duran) mentre Aznar muntava amb els diners de tots el Gran Madrid (i la Gran València). Això sí, aquells quatre anys li van servir per donar un gran grup audiovisual als Godó, a canvi que aquests es carreguessin el tripartit maragallià.

Però ara per fi coneixem la raó de tot plegat, resumida a l’esgarrifós primer paràgraf d’un article de Francesc Valls a El País:

Cuentan los políticos veteranos de CiU que cuando un negociador de Convergència comparecía ante algún ministro del Gobierno central, ya fuera del PSOE o del PP, una enorme carpeta con los negocios de la familia Pujol, a modo de comodín, les disuadía de cualquier reivindicación intempestiva que perturbara los planes del Ejecutivo de Madrid. CiU ayudaba a gobernar España y el PP o PSOE —PSC, en su encarnación catalana— contribuían a que los convergentes se mantuvieran sobre la maroma del poder. Por eso CiU nunca quiso pactar con Esquerra Republicana, aunque tuviera la oportunidad de hacerlo, como sucedió en 1999 (..) Entre CiU y el gobernante central de turno había también un pacto tácito de silencio, que comprendía los negocios de la familia Pujol y que ha perecido víctima del fuego cruzado provocado por el proceso soberanista.

* * *

Aquests darrers anys hem vist un Pujol amargat, desagradable, i obsessionat amb el seu llegat. La seva nèmesi, Pasqual Maragall, ja ha passat a la història com l’alcalde olímpic, com el president que va intentar el darrer i definitiu pacte amb Espanya (l’Estatut), i com el valent que no es va amagar de la seva malaltia. Però i Pujol? El procés sobiranista ha esmicolat la imatge que s’havia construït, perquè ha fet comprendre tothom la Catalunya de cartró-pedra que tenim. Si Mas afirma que necessitem “estructes d’estat”, és que allò del pujolisme era una altra cosa.

Pujol ha fet alguns intents de redreçar-ho, però poc reeixits. Les seves memòries, dictades a Manuel Cuyàs, són tan blanques i esbiaixades que ningú no se les ha pres com un document seriós. L’intent d’apropiar-se el mèrit dels Jocs Olímpics durant les celebracions del vintè aniversari va ser repugnant, i la famosa entrevista amb Jordi Évole, la més reveladora del seu estat d’ànim actual, no va convèncer ningú.

Ara entenem la misteriosa frase que va deixar anar a El convidat (“encara sóc a temps d’espatllar el meu llegat”), i per què, segons Francesc-Marc Álvaro, aquests mesos deia que li tocaria morir-se. Per sort no ho ha fet, i ha de viure en primera persona l’escarni i la vergonya pública.

L’alegria infinita que em produeix l’enfonsament del mite Pujol només queda atemperada per les conseqüències que hem patit tots per culpa d’aquest fals mite, d’aquest mentider.

Font: Els antipujolistes teníem raó. 30/07/2014
Autor: Josep Sala i Cullell
Des del fiord. Una visió de Catalunya des de Noruega

-.-

Informació relacionada:

El jutge Ruz cita a declarar Jordi Pujol fill i la seva dona el 15 de setembre

Jordi Pujol renuncia a les seves prerrogatives com a ex-president

Pujol i els seus fills, la mala consciència Opinió contundent Francesc-Marc Álvaro

-.-

29 de jul. 2014

El jutge Ruz cita a declarar Jordi Pujol fill i la seva dona el 15 de setembre

El magistrat emet una comissió rogatòria a Andorra en què demana informació sobre els seus comptes bancaris

Jordi Pujol Ferrusola.

Pedro Águeda
Ara.Cat 29/07/2014

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha citat a declarar com a imputats el pròxim 15 de setembre Jordi Pujol Ferrusola i la seva dona, Mercè Gironès, i ha cursat una comissió rogatòria a Andorra en què demana informació sobre els seus comptes bancaris. L'endemà declararà com a testimoni Cristina Isabel de Francisco, la secretària de Pujol Ferrusola.

El magistrat, que en la interlocutòria atribueix indiciàriament al matrimoni –imputat des del febrer– un delicte de blanqueig de capitals i un altre contra la hisenda pública, ha realitzat aquesta citació en el marc de la causa en què investiga els pagaments superiors a 200.000 euros que els haurien fet societats que haurien estat adjudicatàries de contractes públics a Catalunya.

El jutge emet una comissió rogatòria a Andorra per reunir "tota la documentació o informació que estigui a disposició de la Banca Privada d'Andorra de productes bancaris i/o fons dels quals s'hagin vist beneficiats" els dos imputats i les cinc mercantils de les quals són propietaris. Banca Privada d'Andorra és l'entitat en què van realitzar ingressos per valor de 3,4 milions d'euros cinc membres de la família Pujol el Nadal del 2010.

Ruz va obrir aquest procediment el 2013 després de rebre una denúncia de l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, María Victoria Álvarez, que va assegurar el 17 de gener davant el jutge que va acompanyar el fill de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol a Andorra, per traslladar-hi una motxilla plena de bitllets de 500 euros.

Les diligències de Ruz se circumscriuen de moment a la investigació sobre el primogènit de l'expresident. No obstant això, en la interlocutòria el jutge fa referència al comunicat de Jordi Pujol de divendres passat en què confessava l'ocultació des del 1980 d'una herència milionària a l'estranger. El jutge constata que Pujol feia referència a diners dels membres de la seva família que Jordi Pujol Ferrusola no havia regularitzat. Per aquest motiu emet una comissió rogatòria a Andorra a petició del fiscal.

-.-



Conversa completa entre Alícia Sánchez Camacho i Victoria Àlvarez al restaurant La Camarga de Barcelona.

Gravació íntegra de la conversa qu e la presidenta del PP i l'ex-companya sentimental de Jordi Pujol Ferrusola van mantenir en aquest restaurant barceloní el 7 de juliol del 2010.

-.-

Contingut relacionat

Jordi Pujol renuncia a les seves prerrogatives com a ex-president


Ho ha anunciat el president de la Generalitat, Artur Mas, en una compareixença pública

Vilaweb.Cat 29/07/2014
Jordi Pujol ha renunciat al càrrecs de president fundador de CDC i de CiU i a les prerrogatives que tenia com a ex-president de la Generalitat, és a dir, a l'oficina de l'ex-president, a la pensió vitalícia i a cotxe oficial. Així ho ha anunciat avui al matí el president de la Generalitat, Artur Mas, en una compareixença en què ha explicat que ahir es va reunir amb Pujol, que li va fer saber aquestes decisions. 'Ha posat les coses fàcils, conscient de la repercussió de tot plegat. Va dir que faria tot el que calgués per ajudar tothom, i per ajudar el país', ha dit Mas.

Mas, que s'ha confessat molt dolgut i que ha dit que sentia 'molta pena i compassió', també ha explicat que divendres al matí ja va parlar amb Jordi Pujol, que li va dir que no aniria mai més a les reunions del partit.

El president ha declarat: 'Tinc la necessitat de dir que [Jordi Pujol] ha treballat tota la seva vida pel país. I més enllà de les falles i les debilitats, ell vol continuar ajudant, i la manera que té de fer-ho és posant les màximes faciliats perquè CDC, i una mica CiU, i sobretot el país, en la situació complexa que és i amb els envits que té per endavant, en quedin afectats el mínim possible.'

Reunió amb Pujol, divendres passat a les vuit del matí

Mas també ha explicat que la primera informació que va tenir del cas fou ara fa dues setmanes, quan El Mundo va pubicar una notícia sobre uns comptes a la Banca Privada d'Andorra. I que no va ser fins divendres a les vuit del matí, just abans de la reunió per a designar la nova cúpula directiva de CDC, que Pujol en persona li va fer saber que al vespre d'aquell mateix dia emetria un comunicat.
El president ha afegit que 'el país passa per davant de qualsevol persona, per important que sigui. Però tots som més importants que un. I això val per a tothom.'

Reaccions a CDC

Entre les files convergents s'han anat succeint les reaccions pels fets. Alguns membres del partit han parlat de 'xoc' i hi ha qui ha demanat de refundar CDC.

El conseller més contundent ha estat Santi Vila, responsable de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Ahir va dir que el comportament de Pujol era inadmissible i que la idealització de la seva figura havia estat exagerada. La primera lliçó que se'n pot extreure, segons Vila, és que cal no idealitzar cap lideratge, especialment 'quan és molt messiànic'. També va dir que trobava xocant la notícia, sobretot tractant-se del president Pujol, que 'sempre incorporava una reflexió ètica i moralitzant' en els discursos.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es va manifestar atònit per la confessió de Pujol. La notícia va ser 'un cop' per a ell. El conseller es va afanyar a desvincular els fets del procés sobiranista. 

Cap a la refundació de CDC 

Per una altra banda, Francesc Homs assegurava ahir que Convergència prendria 'les decisions pertinents' ben aviat. Aquest cap de setmana el nou coordinador general, Josep Rull, ha demanat de 'tancar una etapa i obrir-ne una de nova', i ha defensat una 'refundació' del partit.


El jove que va gravar l'agressió racista al metro admet els fets i diu que va ser una 'criaturada'

L'únic major d'edat implicat nega que els missatges neonazis que penja a internet siguin racistes


Vilaweb.Cat 29/07/2014

L'únic major d'edat implicat en l'agressió racista al metro de Barcelona del passat 28 de juny, i que va gravar els fets, ha declarat aquest dimarts al jutjat que investiga el cas que l'agressió. Segons ell,  el fet d'enregistrar i penjar el vídeo a internet va ser una 'criaturada'.

D'acord amb les fonts judicials, la versió de l'implicat és que el jove agredit d'origen mongol va increpar una dona que demanava diners al metro, cosa que va fer que el menor d'edat detingut la defensés. Va ser aleshores quan el mongol hauria increpat aquest menor d'edat i s'hauria originat l'agressió i l'enrenou posterior.

Aquest relat però, no coincideix amb el dels testimonis del vagó que van declarar a comissaria. D'acord amb les declaracions d'alguns d'ells, l'agressor va atacar sense motiu aparent el passatger mongol.



VÍDEO de l'agressió nazi al metro de Barcelona... por vilawebtv

Apologia del nazisme 

Al jove se li ha recordat que en els seus comptes a les xarxes socials hi ha nombrosos missatges i vídeos exaltant la violència i el nazisme, com lemes a favor de Hitler o de la raça blanca i en contra dels negres. Però segons ell, això no és racisme.


També ha explicat que feia uns sis anys que coneixia el menor agressor, però que no s'havien vist de feia molt temps. Es van retrobar i van quedar, ha dit. Així ha volgut negar que formessin un grup organitzat o amb intenció premeditada d'agredir ningú.




Aquest jove és l'únic major d'edat entre els implicats en l'agressió, la resta són menors. L'agressor directe del jove mongol haurà d'estar ingressat almenys fins al setembre en un centre de menors.

Els fets

Aquell dissabte 28 de juny a la nit, els tres implicats van pujar al metro a l'estació d'Universitat de la Línia 1. Dues parades més endavant, a Urquinaona, va pujar un jove de 25 anys, d'origen mongol i veí de Santa Coloma de Gramenet. Per causes encara no aclarides, entre les estacions de Sagrera i Fabra i Puig, el menor d'edat detingut es va encarar al jove asiàtic i després d'un breu intercanvi de paraules va començar a colpejar-lo amb les mans a la cara.

Això va provocar un cert enrenou al vagó, ja que diverses persones van intentar interposar-se en l'agressió. Ja a l'estació de Fabra i Puig un dels passatgers va fer fora del vagó la víctima, que va quedar asseguda a l'andana. Tot i així, va poder tornar a pujar al mateix comboi, mentre que l'agressor i dos dels seus acompanyants van baixar allà i van sortir de l'estació.

L'intercanvi de paraules i l'agressió dins del vagó van ser gravades per un telèfon mòbil d'un acompanyant de l'agressor, fins que la víctima va ser expulsada del vagó. Aquest acompanyant va pujar el vídeo a internet i a partir d'aleshores les xarxes socials se'n van fer ressò, arribant a concretar detalls de la identitat de l'agressor i del noi que va penjar el vídeo. Això i la denúncia de la víctima van permetre als Mossos d'Esquadra actuar amb rapidesa i detenir l'agressor menys de 48 hores després.

Notícia relacionada:

- Vídeo d'una nova agressió nazi al metro de Barcelona

- Qui són els nazis agressors del metro?

- Identifiquen el nazi agressor del metro i en publiquen les dades a Twitter

-.-

Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials

Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials


Guillem Agulló
Vilaweb 29/07/2014

La sentència de l'operació Panzer [que resol l'absolució del grup nazi Frente Antisistema] demostra que els aparells oficials encobreixen grups neonazis i terroristes. Ara els agradaria --a la justícia i els governants-- que féssem una defensa de la lluita armada d'autodefensa davant d'estos grups terroristes i que ens col·locàrem en la mateixa situació d'il·legalitat i terrorisme. Hagueren volgut que anéssem al judici i que hi haguera bronca per poder dir 'són iguals'. Però a la família no ens hi trobaran mai de la vida, perquè nosaltres venim de la cultura de la pau. Som pacifistes, demòcrates convençuts i creiem que l'única via per resoldre les coses és parlant, en democràcia i pacíficament. 

Jo sabia que tot açò podia passar. Quan la gent s'escandalitzà perquè van confondre el nom de Guillem amb el seu assassí, ens ho agafàrem amb calma. Ja patírem tota la pressió mediàtica de criminalitzar la memòria de Guillem, i a nosaltres per ser els pares. Sabíem que açò era un judici per a rentar la cara a la justícia. Però aquesta situació de gravetat és difícil de resoldre perquè ells --institucions penitenciàries, justícia, policia, guàrdia civil…-- són part del problema. Emparen els grups terroristes, que són els que els fan la feina bruta. I per això han de mantenir-los, protegir-los i tenir-ne cura. 

Tot plegat demostra que s'ha de liquidar la transició i anar cap a una ruptura democràtica i un procés constituent; i els qui som catalanistes, cap a la independència. Perquè amb aquesta gent no es pot anar enlloc. Els independentistes no podem perdre-hi ni un minut més. 

Guillem Agulló
(Opinió recollida per telèfon)

-.-


L'Audiència de València absol l'assassí de Guillem Agulló i la resta de processats en l'operació Panzer

Salvador Almenar
Ara.Cat 29/07/2014

L'Audiència de València ha absolt els 18 acusats en el judici de la coneguda operació Panzer que va permetre desarticular l'any 2005 el grup neonazi Frente Antisistema. Els imputats van ser jutjats fa dues setmanes a València acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes prohibides i tinença d'armes de foc reglametades.

Entre els acusats figuraven dos militars, un regidor de la població valenciana de Silla pertanyent al partit ultra España2000 i l'assassí confés del jove antifeixista de Burjassot Guillem Agulló, mort a l'abril de 1993.

El tribunal ha decidit absoldre tots els acusats perquè "no té elements per condemnar els fets pels quals van ser jutjats", expliquen fonts del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià. Les mateixes fonts assenyalen que el tribunal arriba a aquesta conclusió en la sentència perquè anul·la totes les diligències que es van practicar en fase d'instrucció arran unes converses telefòniques intervingudes entre els suposats membres del Frente Antisistema.

El TSJ valencià explica que la sala ha acordat anul·lar les intervencions telefòniques que es van acordar en fase d'instrucció "perquè no existeix cap indici objectiu de comissió de delicte que permeti vulnerar el secret de les comunicacions". "El tribunal entén que la informació que es va facilitar a la instructora per acordar aquestes intervencions és inexistent a efectes penals, objectivament mancava de qualsevol indici raonable", apunten les mateixes fonts.

La informació que es va facilitar a la instructora del cas partia de l'existència de dues pàgines web que venien armes prohibides, però no il·legals. "És a dir, la tinença d'aquestes armes no està inicialment penada. És a dir, s'inicia una recerca per una activitat no tipificada com a delictiva amb finalitats purament prospectives fent fallida així qualsevol proporcionalitat exigible per la llei", explica el TSJ valencià.

A més, el tribunal considera que la identificació de les persones responsables de la gestió aquestes pàgines web no es va fer recorrent als mitjans tècnics que es disposaven, com és la identificació d'una adreça IP, sinó que es va fer a través d'informacions referides per confidents.

"És aquesta informació insuficient segons la jurisprudència per vulnerar un dret fonamental com el secret de les comunicacions –pel qual el Tribunal Suprem és clarament exigent en l'existència objectiva d'indicis–, amb la qual se sustenta l'autorització a través del primer acte d'intervenir diversos telèfons. I sense més dades objectives, la següent pròrroga", explica el TSJ en un comunicat.

Per aquest motiu, per haver iniciat una investigació per una activitat que no suposava un il·lícit penal, el tribunal "ha hagut de declarar nul l'acte que va permetre aquestes converses i, en conseqüència, el resultat d'accions derivades d'aquestes intervencions".

"Anul·lades les intervencions telefòniques i, en el que seria l'aplicació de la Teoria de l'arbre enverinat, el resultat de les diligències practicades com a conseqüència d'aquestes intervencions el tribunal no té elements per condemnar pels fets pels quals van ser jutjats en vista pública", expliquen fonts del TSJ valencià.

Durant el judici, la Fiscalia va demanar per als acusats penes de presó d'entre 2 i 6 anys. En el transcurs de les vistes, diversos dels agents de la Guàrdia Civil que van dirigir la denominada operació Panzer contra aquest col·lectiu van explicat que el Frente Antisistema disposava d'estructura jerarquitzada i lliurava armes als seus integrants a la seva seu social de València.

Segons es desprèn de les escoltes telefòniques que es van realitzar durant la recerca, els agents creuen que els dirigents d'aquest grup determinaven el compliment de les ordres, i si s'incomplien es discutia el fet entre els caps, així com la possibilitat de possibles càstigs.

En el local social de l'organització es realitzava la captació de nous membres, i a través de la seva pàgina web es podien adquirir armes, com defenses extensibles i punys americans, encara que no es va poder confirmar si es va arribar a realitzar alguna venda, sempre segons el testimoni dels agents que van comparèixer com a testimonis en el judici.

Les armes que es van confiscar en les entrades als habitatges dels acusats no es van poder exhibir durant el judici perquè van ser destruïdes per la Guàrdia Civil per culpa d'un error judicial. Entre les armes confiscades l'any 2005 i eliminades temps després per l'Institut Armat hi havia un bazuca, pistoles semiautomàtiques, una ballesta, espases, matxets, bolígrafs-pistola i d'altres armes blanques, així com munició per a les armes de foc.

Absolt el grup nazi de l'assassí de Guillem Agulló

L'Audiència considera nul·les les escoltes telefòniques · Acusació popular: Quin missatge dóna el tribunal a la societat?


Vilaweb.Cat 29/07/2014

L'Audiència Provincial de València ha absolt els setze integrants del grup neonazi Frente Antisistema perquè considera nul·les les escoltes telefòniques enregistrades als seus integrants. Fa dues setmanes que es va fer el judici de l'anomenada operació Panzer, enmig de tensió amenaces, provocacions i insults. Entre els acusats, hi havia l'assassí confés de Guillem Agulló i un regidor d'España 2000 al municipi de Silla

Segons fonts judicials, el tribunal entén que la informació facilitada per la guàrdia civil a la jutgessa instructora del cas per autoritzar les intervencions telefòniques no es basava en cap indici de delicte, ja que les dues pàgines web inicialment investigades venien armes prohibides, però no il·legals, de manera que la seva tinença no és inicialment penada.

Així, considera que s'ha trencat la proporcionalitat i vulnerat un dret fonamental, el secret de les comunicacions, en intervenir converses basant-se en una activitat no delictiva. Com que no hi havia altres indicis o proves complementàries (ja que la guàrdia civil va destruir les armes) que portessin a investigar els acusats, s'aplica la doctrina de l'arbre enverinat, que anul·la totes les proves que derivin d'una prova anul·lada.

El tribunal considera que la identificació dels responsables de la web no es va fer amb els mitjans tècnics habituals, com la identificació d'una adreça IP, sinó a través d'informacions de confidents. Aquestes informacions, segons la jurisprudència, són insuficients per a vulnerar un dret fonamental i el Suprem exigeix que hi hagi indicis objectius de delicte per a fer-ho.

Acusació popular: 'Açò no anul·la la realitat'

L'acusació popular encara no ha rebut la sentència, i retreu el pcomportament anormal del tribunal, que l'ha filtrada sense que una de les parts en tinguera coneixement. En funció de l'argumentació legal de la sentència, l'acusació valorarà la possibilitat de presentar un recurs. 

'L'eliminació de les escoltes pot significar l'anul·lació d'una prova però no de la realitat. I la realitat és que està comprovat que existia un grup nazi organitzat, amb una ideologia i una actitud violentes, i que posseïa armes prohibides --diu Toni Gisbert, portaveu de l'acusació popular. I la pregunta que fem en veu alta és: considera el tribunal que no és delicte la possessió d'armes prohibides, ni l'organització d'un grup nazi, ni l'existència d'un grup d'ideologia i actitud violentes? Quin missatge dóna el tribunal a la societat?'. 

A més, Gisbert posa damunt la taula el context europeu, 'en què hi ha una alarma social creixent respecte l'emergència del feixisme i el populisme'. 'Han sorgit moltes veus socials amb un missatge de preocupació. I mentrestant, la possessió d'armes i la creació de grups feixistes no són delicte a l'estat espanyol.'

La sala, de la secció 4 de l'Audiència de València, ja té un precedent en el mateix sentit, recorda l'acusació popular: l'any 2005 va absoldre el grup nazi Armagedon.

Judici

El judici s'ha fet aquest mes en quatre sessions. La guàrdia civil hi ha explicat que el grup tenia una estructura jerarquitzada i lliurava armes als seus membres a la seu social que tenia a València. 

Durant la investigació es van fer escoltes telefòniques, de les quals la guàrdia civil va concloure el funcionament jeràrquic del grup: els dirigents donaven ordres, i si no es complien es discutia sobre el fet amb els caps i també es parlava de possibles càstigs. 

Al local social del grup a València es captaven nous membres, i a través de la web es podien adquirir porres extensibles i punys americans, segons un testimoni dels agents. L'agent responsable de la investigació va dir al judici que la guàrdia civil intentava evitar les agressions que el grup planejava i de les quals tenien coneixement per les escoltes. I van decidir decomissar les armes per por de possibles agressions. 

La guàrdia civil havia destruït la principal prova

Tanmateix, pocs dies abans de començar el judici, es va saber que la guàrdia civil havia destruït les armes de guerra, que eren una de les proves més importants del cas. Es va descobrir quan el fiscal va demanar que s'exhibís el material per al judici.

Operació Panzer

La guàrdia civil va desarticular l'any 2005 l'organització Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de vint-i-dues persones i l'escorcoll de locals a tot de municipis del País Valencià. Es van decomissar nombroses armes de foc i armes blanques i també molta propaganda nacionalsocialista, amb continguts xenòfobs i violents.

Segons l'informe de la guàrdia civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i amb les quotes dels membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les principals activitats, hi havia les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.

Informació relacionada: 




Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi

-.-

"L'Estat espanyol és part i còmplice dels atacs de l'extrema dreta al nostre país"


Valoració de la CUP sobre la sentència.

-.-


Armes confiscades i desaparegudes
-.-

25 de jul. 2014

Feliç dia fora del temps!

Pot existir un dia fora del temps? Segons el calendari maia, avui és el Dia Fora del Temps. Un dia en què els diners, el rellotge i les agendes són substituïts per l’autèntic art de viure

El calendari maia té un total de 364 dies.
El que falta és el Dia Fora del Temps.

LAURA SAULA
Ara.Cat 25/07/2014

Avui no és un dia qualsevol. Avui és el Dia Fora del Temps. I un es deu preguntar: com pot ser que existeixi un dia sense temps? Un cop més, la resposta la trobarem a la cultura maia. Els sacerdots d’aquesta virtuosa civilització utilitzaven un calendari anomenat Tzolkin, que consistia en tretze mesos, o llunes, de vint-i-vuit dies cadascun i que sumaven 364 dies en total. El resultat era un calendari de cicles exactes que seguien la Lluna i les Plèiades. Tot i això, els astrònoms aviat es van adonar que per completar la volta de la Terra al Sol faltava un dia. Aquest dia va ser anomenat el Dia Fora del Temps, que en el nostre calendari gregorià coincideix amb el 25 de juliol.

Segons els astrònoms de l’època, en aquesta jornada el Sol se sincronitza amb l’estrella Sírius i comença una revolució solar a la Terra. Consegüentment, el dia 26 de juliol es converteix en el primer dia del calendari maia, ja que té la primera lluna de l’any. De fet, aquesta mateixa conjunció astronòmica ja assenyalava el començament de l’any a l’antic Egipte i en diverses cultures mesoamericanes. Durant el Dia Fora del Temps, la comunitat maia celebrava amb música i balls l’inici d’un nou any, sempre sota el concepte que per a ells el temps era igual a l’art, i no a l’or (el més semblant als diners que hi havia en aquella època). Aquell dia, també anomenat Dia Verd, era celebrat com un dia especial per cuidar l’ànima abans de començar un nou cicle i reservar-se un espai per al joc, l’art, la màgia i la creativitat.

Retorn als orígens

Com en molts altres àmbits, l’Església va posar fi a aquests calendaris mil·lenaris i va imposar les seves pròpies regles, com el nostre calendari actual, el gregorià. El seu nom prové del papa Gregori XIII (1502-1585), que va imposar aquest nou model per circumstàncies polítiques, econòmiques i ideològiques. Amb el temps s’ha demostrat que, astronòmicament, aquest calendari és artificial, irregular i allunyat dels cicles naturals.

Un dels principals detractors d’aquest calendari i impulsors del calendari maia va ser l’historiador nord-americà José Argüelles (1939-2011). Home àmpliament conegut dins el moviment new age, va ser ell qui va començar a promoure la celebració del Dia Fora del Temps, un dia lliure d’horaris en què toca celebrar la vida i les seves múltiples manifestacions artístiques. Argüelles també va crear el 1989 la seva teoria sobre la llei del temps, en què s’estableix que el temps és la freqüència de sincronització universal i la seva fórmula és T(E)=art. És a dir, el temps factoritzat per l’energia és igual a art. En resum, segons l’historiador, si tothom utilitzés el calendari de les tretze llunes de vint-i-vuit dies s’aconseguiria harmonitzar tots els éssers humans amb la biosfera.

Un model amb crítiques

Evidentment, a Argüelles no li van faltar detractors, que el van acusar de ser poc rigorós i modificar el calendari maia tradicional per adaptar-lo a la nostra era. De fet, si ens endinsem una mica en la complexa cultura maia veiem que, en realitat, tenien tres models de calendaris diferents. D’una banda hi havia el Tzolkin, un sistema utilitzat amb finalitats rituals i d’endevinació, que estava compost per tretze mesos; el calendari de compte llarg, que es va iniciar cap als voltants de l’any 3113 aC, i el calendari civil o Haab, que regia les cerimònies comunitàries, així com el treball de la terra i els cicles de cultiu. Aquest últim calendari tenia cinc dies fora del temps, coneguts com a Uayeb, que també es consideraven jornades de reflexió i purificació.

Tornem al calendari Tzolkin, que és el que fa celebrar avui el Dia Fora del Temps. Segons els seus nombrosos seguidors arreu del món, el 25 de juliol és un dia per festejar l’art de viure, en contraposició a entendre el temps com a sinònim de diners. Per aquest motiu, s’anima els seus adeptes a evitar durant tota la jornada gastar diners, a no anar a treballar si és possible, no agafar transport públic o cotxe, no utilitzar les noves tecnologies i, en casos més extrems, a no obrir el gas ni l’aigua corrent.

Ramon Planas, barceloní de 64 anys, va descobrir el Dia Fora del Temps ara fa deu anys, després de conèixer un ciutadà mexicà al Fòrum de les Cultures de Barcelona. “De manera críptica -explica Planas- em va dir: «Busca Tortuga»”. Intrigat, el Ramon va buscar per internet i, d’una web a una altra, va descobrir tot el misteri que envolta el Dia Fora del Temps. “Ho vaig trobar esplèndid: un dia fora del temps!” Per aquest empresari barceloní, el 25 de juliol és un dia de regal, d’esbarjo i llibertat, en què no compta per a res cap tipus d’agenda ni rellotge. Durant aquesta jornada el Ramon acostuma a reunir la família i els amics en un indret agradable a l’aire lliure. Els assistents porten alguna cosa per menjar i beure, així com instruments de música i decoracions corporals. Tot i això, el més important del dia, segons Planas, és “l’actitud i les ganes de crear un espai de temps harmònic, optimista i creatiu”.

Segons asseguren els adeptes a aquesta tradició, el Dia Fora del Temps cada vegada se celebra més a tot el món. I, de fet, més de setanta ciutats brasileres, com São Paulo, celebren aquesta festa, passant per la costa oest dels Estats Units, l’Amèrica Central, el Japó, Malàisia, Nova Zelanda, Itàlia i el Regne Unit. Ramon Planas, per la seva banda, opina: “Som davant d’una celebració emergent que sintonitza amb sensibilitats i corrents d’opinió creixents que ens uneixen a tots”.

Així doncs, si avui voleu celebrar el Dia Fora del Temps, recordeu-vos de deixar el mòbil, la cartera i el rellotge a casa i sortiu amb els amics, la família o els veïns a gaudir de l’art de viure com més us agradi. Feliç Dia Fora del Temps!

Què és el temps?

Quin és el significat real de la paraula temp s? No hi ha científic, filòsof o artista que no s’hagi parat a pensar mai què s’amaga sota aquest concepte tan inexorable. L’escriptor argentí Jorge Luis Borges deia que el temps és la substància de la qual estem fets, i ho descrivia com un riu que ens arrossega a tots, amb la paradoxa que, en el fons, nosaltres mateixos som el riu. Més tard, Albert Einstein va descriure el temps mitjançant la seva famosa teoria de la relativitat. Una de les seves frases amb què s’entén més bé aquesta teoria diu que, si passes l’estona amb una noia maca, una hora semblarà un segon, mentre que si t’asseus sobre carbó cremant, un segon semblarà una hora. Jorge Wagensberg, físic i primer director del CosmoCaixa, explicava en el seu article “El temps en aforismes” que no es pot definir el temps sense al·ludir al canvi, ni definir el canvi sense al·ludir al temps. D’altra banda, Wagensberg també fa menció de com el pas del temps fa que les hores ens semblin cada vegada més llargues i que els anys ens semblin cada cop més curts.

En tot cas, quan ens hem referit a la paraula temps, al llarg de la història moderna s’ha intentat explicar com una mesura del que dura una determinada cosa que sigui susceptible de canvi. És a dir, quan un objecte passa d’un estat a un altre diferent i aquest canvi és advertit per un observador, aquest període es podrà quantificar i mesurar com a temps.

-.-

18 de jul. 2014

La lluita Zapatista segons l@s Zapatistas

!!! Aquí i allà reconstruint la realitat !!!

Nit solidària amb les comunitats zapatistes.
! Si toquen a una ens toquen a totes !
Perquè nostra millor arma és la solidaritat.

H. 21.00
Musica rebel amb MUNA

H. 22.00
Cinema a la fresca: Projecció de curts realitzats per l@s zapatistes + debat.

*15 preguntes per apropar-se al Zapatismo.
*L’altra comunicació.
*La vida de les dones en resistència.
*La terra és de qui la treballes.
*La escuelita Zapatista.

CAN VIES Carrer Jocs Florals n. 40-42 Sants Barcelona

Pinxos mexicans + begudas + refrescs + materials informatius.

Presentat per la Adhesiva – Espai de trobada y acció.

Moltes gràcies a CAN VIES per compartir l’espai i fer possible l’esdeveniment!




Cinema Can Vies, Viernes 18 de Julio, a partir de las 21 horas, con la Adhesiva, espai de Trobada i Acció

Las comunidades zapatistas en práctica de su proyecto de Resistencia y Existencia, se organizan para tener acceso a la Tierra, el Agua, la Educacion, la Salud...

Desde 1998 las Base de Apoyo Zapatistas tomaron las video-cámaras y se apropiaron de los medios de comunicacion audiovisual

Apoyados por la Asociacion ProMedios, promotores de Comunicación, encargados por sus comunidades, toman talleres de Grabación, de Edición y de Sonido.

Así se genera la herramienta que da testimonio de las represiones, los abusos y la destruccion del medio ambiente, además de mostrar los esfuerzos, las luchas, las fiestas y dar una mirada desde el interior de la Resistencia Zapatista. Esas imagénes nos permiten vivir un momento de su Realidad.

Estos reportajes se diferencian del todos los reportajes y documentales realizados sobre los rebeldes de Chiapas en un punto esencial: fueron realizados por aquellos que luchan.

Repasaremos diferentes videos donde l@s zapatistas explican su lucha, y haremos denuncia de las recientes agresiones paramilitares contra el proceso de Autonomía zapatista.

El 2 de mayo de 2014 en Chiapas fueron atacados compañeros y compañeras zapatistas en el Caracol I, La Realidad uno de los lugares centrales del movimiento zapatista, donde se coordinan todos los pueblos zapatistas de la región fronteriza, El ataque paramilitar tuvo como sueldo varios heridos graves, el asesinato cruel de “Galeano”, …, un compañero zapatista nativo de ahí, y la destrucción de una escuela y de una clínica autónoma.

Por ello desde la Adhesiva les inviatamos a participar en la “campaña mundial para la reconstrucción de la escuela y clínica de La Realidad, Chiapas, México”, convocada por el Ejercito Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).

!!! Aquí y allà reconstruyendo la Realidad !!!

¡Si tocan auna nos tocan a todas!

Porque nuestra mejor arma es la solidaridad


Fuente: ADHESIVA, espai de trobada i acció

-.-

17 de jul. 2014

La cultura i els protocols de la política

Joan M. Minguet publica aquesta setmana al blog Pensacions una reflexió sobre la participació (i a vegades intromissió) de les autoritats polítiques en les activitats culturals.


Núvol / Joan M. Minguet 13/07/2014

1. Per què en les estrenes de les arts escèniques els polítics i càrrecs de l’administració es posen en les primeres files? És que ells hi entenen més que els professionals del sector o els crítics que n’han de parlar? O més que el públic que ha pagat l’entrada religiosament i que ha de seure lluny de l’escenari? Molts bons modals en aparença, però pedanteria de fons; s’aprofiten del càrrec, ras i curt.

2. Per què en les inauguracions de les exposicions els comissaris han d’atendre a les autoritats i explicar-los coses que, a l’engròs, no comprenen i/o no els interessen? No seria més lògic atendre als prestadors, als col·legues o, simplement, a la família?

3. En realitat, la pregunta bona és: per què venen les autoritats a les inauguracions de les exposicions que han finançat? Que no és la seva obligació pagar esdeveniments culturals? No sé si sabeu que en el món anglosaxó els polítics no van mai a les inauguracions, es fan a un costat i deixen que la cultura i la política no es barregi. (Un exemple: en la inauguració de l’exposició Joan Miró. The Ladder of the Escape a la Tate Modern de Londres, el conseller de cultura de la Generalitat va parlar i el món cultural britànic es preguntava per què, sobretot quan en l’inici del seu parlament va dir que estàvem davant d’una exposició de Picasso (sic).)

4. Per què se’ls ha d’esperar, als polítics, en els inicis dels actes públics, si a més solen arribar tard? Per què es permet aquell acte tan humiliant que consisteix en què el director del centre hagi d’anar a rebre les autoritats a l’entrada? Si no vinguessin, com fan els britànics, això que ens estalviaríem. (Prometo solemnement, ara i aquí, que quan sigui conseller (sic) aboliré aquesta mesura de regustos feudals.)

5. Per què els catàlegs de les exposicions contenen això que en diem “textos institucionals”? Les pàgines inicials dels catàlegs o de tot tipus de publicacions pagades per les institucions públiques contenen escrits de presidents, consellers o alcaldes. Són aquelles pàgines que mai ningú no llegeix; primer, perquè tothom sap que la immensa majoria d’aquells textos no els han redactat aquells que els signen, sinó que tenen uns “negres” (ja em perdonareu l’ús d’aquest terme racista) que els fan dir coses que ells no saben; segon, perquè una publicació és dels seus autors, de qui l’ha concebut i no necessita pròlegs insubstancials. Si ningú no ho llegeix, per què se segueixen publicant aquests textos? (Un cop més, sabeu que hi ha llocs del món cultural global on els polítics no tenen la temptació d’intervenir? I, per tant, no es gasta paper en aquestes pàgines ignominioses.)

6. Per què els polítics han d’intervenir en les rodes de premsa? I allargar-se i allargar-se amb frases retòriques que només els periodistes més dòcils i servents reproduiran en els seus mitjans? Els bons periodistes només pregunten i recullen les opinions dels qui han participat en l’obra, la publicació, l’exposició, el festival, l’esdeveniment cultural que s’està presentant.

6. Per què els polítics estan en permanent roda de premsa quan l’únic lloc on haurien de parlar és en el parlament o en el ple municipal? Quina vanitat els porta a pensar que són algú en el món de la cultura si la majoria de vegades la seva formació és tan escassa? Ells són uns gestors ocasionals, col·locats allà per un partit que ha guanyat unes eleccions i que considera la cultura la part menys susceptible de ser avalada per un bon pressupost. Per tant, com poden anar amb aquests fums perdonavides?

7. Per què els logotips de les institucions tenen un tamany tan desproporcionat a les cobertes o contracobertes? Amb una simple menció o un logotip petit no n’hi hauria prou? Així, a més, deixarien treballar als professionals del disseny sense aquesta dictadura del protocol que controlen un seguit de funcionaris que, en cada institució, només es dedica a comptar els centímetres quadrats que es mereix cadascuna de les entitats que ha finançat una publicació o un acte cultural.

8. Per què…? La llista podria continuar. En realitat, però, la qüestió última que ens hem de preguntar és per quin coi de motiu acceptem totes aquestes normes protocol·làries, aquests tractes inútils, aquests textos que ningú no llegeix, aquestes presències vanitoses…

-.-