24 de febr. 2013

L'assassí de Yolanda González treballa per la guàrdia civil i la policia espanyola

El País revela la nova identitat de l'ultradretà Emilio Hellín Moro 

L'assassí Emilio Hellín Moro
L'ultradretà Emilio Hellín Moro va ser condemnat el 1982 a 43 anys de presó per assassinar Yolanda González Martín, una jove estudiant basca del Partit Socialista dels Treballadors. Avui l'assassí de Fuerza Nueva s'ha canviat el nom i treballa per a la guàrdia civil i la policia espanyola en qüestions de terrorisme i crim organitzat, segons que rebela El País en un reportatge publicat aquest diumenge.

Segons que ha pogut esbrinar el periodista José María Irujo, Emilio Hellín Moro es va canviar el nom fa setze anys pel de Luis Enrique Hellín. Ho va fer poc després de complir condemna (catorze anys, dels trenta), quan va decidir construir-se una nova vida. 'Ara és un dels principals assessors del servei de criminalística de la guàrdia civil, participa en investigacions judicialitzades sobre terrorisme i delinqüència, fa cursos de formació a agents de la guàrdia civil, la policia espanyola, el ministeri de Defensa, l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra, fa conferències i cobra pels seus serveis del Ministeri de l'Interior', relata El País.

El diari també recorda la commoció per la mort de Yolanda González, de dinou anys: 'el divendres 1 de febrer de 1980, els militants de Fuerza Nueva Emilio Hellín Moro i Ignacio Abad Velázquez, es van presentar al domicili de Yolanda amb la intenció de segrestar-la i interrogar-la. [...] La van reduir amb violència, van escorcollar el pis i la van obligar a acompanyar-los al cotxe. [...] En un descampat fret i solitari, Hellín va obligar-la a sortir del cotxe i li va disparar dos trets al cap a menys d'un mentre de distància.'

El periodista, que relata una conversa amb Hellín per demanar-li la veritat sobre la seva identitat, també s'ha posat en contacte amb la família de González. Alejandro Arizcun, parella aleshores de Yolanda, reacciona així a la informació del País: 'Això demostra els vincles que Hellín tenia aleshores amb els cossos policíacs, i que encara manté vius. Mai no es va investigar a fons la implicació d'alguns policies en l'assassinat'. 

Font: Vilaweb.Cat

Fitxa policial de Emilio Hellín.
José María Irujo
El País 24/02/2013
Un ex-criminal de la ultradreta condemnat a 43 anys per assassinat treballa per els "Cuerpos y Fuerzas de la Seguridad del Estado" en casos judicialitzats i forma als sus agents en tècniques forenses d'espionatge i rastreig informàtic. Llegir més ..

Yolanda González Martín
Nasqué a Biscaia, filla d'un obrer metal·lúgic originari de Burgos. De ben joveneta entrà en contacte amb els que després fundarien Izquierda Socialista i milità inicialment en les Joventuts Socialistes d'Espanya. Després d'unes jornades d'IS a Sant Martí de Llémena (1978) coneix Alejandro Avizcun, amb qui es trasllada primer a Bilbao i després al barri d'Aluche (Madrid).

Yolanda González era la representant del Centre de Formació Professional de Vallecas (Madrid) en la Coordinadora de Estudiantes de Enseñanza Media. Allí trencà amb les JSE i després de militar un temps en la Lliga Comunista Revolucionària l'octubre de 1979 participà en la fundació del trotskista Partido Socialista de los Trabajadores.[1] Va participar activament en la vaga d'Ensenyament Mitjà del 28 de gener de 1980.

L'1 de febrer de 1980 fou segrestada a punta de pistola a la porta de casa seva pels militants de Fuerza Nueva Emilio Hellín Moro, Ignacio Abad Velázquez, José Ricardo Prieto i Félix Pérez Ajero. Duta dins d'un cotxe, fou torturada i interrogada, però davant la seva resistència aturaren el cotxe. Emilio Hellín li va disparar dos trets al cap amb una Walter P-38 de 9 milímetres i Ignacio Abad li donà el tret de gràcia. Després la van deixar a una cuneta de la carretera a San Martín de Valdeiglesias (Madrid), on fou trobada l'endemà.[2] 

El seu assassinat fou reivindicat des de Barcelona per l'autoanomenat Grupo 41 del Batallón Vasco-Español i l'acusaven infundadament de formar part d'un grup d'informació d'ETA. Els assassins comptaren amb la col·laboració com a vigilants i informants de diversos subjectes més. Juan Carlos Roda Crespo, policia nacional que va ser "convidat" pel grup a participar en l'assassinat, es va negar i els va delatar a les autoritats, encara que també pertanyia al "Grup 41" i havia fet labors de vigilància sobre Yolanda.[3] 

El 7 de febrer de 1980 foren detinguts Emilio Hellín i Ignacio Abad, mentre que José Ricardo Prieto i Félix Pérez Ajero aconseguiren fugir. L'Audiència Nacional d'Espanya els va processar i va jutjar com a banda armada juntament amb el policia Juan Carlos Roda Crespo i al cap de seguretat de Fuerza Nueva, David Martínez Loza. El 2 de juny de 1982 Emilio Hellín Moro va rebre una condemna per assassinat amb traïdoria i nocturnitat de 30 anys de presó i fou internat a la presó de Zamora; Ignacio Abad, de 26 anys, vuit mesos i un dia; Félix Pérez Ajero i José Ricardo Prieto, a 4 anys, 2 mesos i un dia; David Martínez Loza, a sis anys de presó menor i multa de 100.000 pessetes i Juan Carlos Rodas, tres mesos.[4] 

El 20 de febrer de 1987 Hellín va aconseguir un permís carcerari, concedit pel jutge de Vigilància Penitenciària José Donato Andrés Sanz. El va aprofitar per fugir a Paraguai, on es dedicà a la informàtica i va col·laborar amb els serveis secrets de la policia d'aquest país. Tanmateix hi fou localitzat pel periodista d'Interviú José Luis Morales. El juliol de 1989 fou detingut per la Interpol i el 21 de setembre de 1990 fou extraditat a Espanya. [5] Malgrat aquests antecedents, el 1993 va obtenir novament un permís per a sortir de la presó. Segons el diari El País el 1996 va canviar la seva identitat per Luis Enrique Helling i des d'aleshores ençà treballa com a assessor de la guàrdia civil i de la Policia Nacional, i ha impartit cursos de formació sobre terrorisme i crim organitzat per a l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra.[6] [5][7]
21/09/1993 Senyories Jorge M. Reverte
02/03/1991 Emilio Hellín,
20/09/1990 El lliurament d'Hellín, prevista per demà Francisco Mercado
20/08/1989 Yolanda González Jesús Jaén.
26/12/1988 Edición Impresa Repetición de la jugada Luis Prados
Un dels assassins de Yolanda González gaudeix d'un permís idèntic al que un altre va usar per fugir.
12/03/1987 'Cas Hellín'. 
L'ultradretà i militant de Fuerza Nueva Emilio Hellín, detingut el passat dia 10 de febrer com a presumpte assassí de la jove Yolanda González, capturat ahir a Madrid una hora després d'haver-se escapat de la presó d'Alcalá de Henares en companyia de deu presos comuns, serà traslladat demà a la presó d'Herrera de la Manxa, considerada com la més segura del país. Igual sort correran els altres dos presos detinguts en companyia d'Hellín -Eduardo Lorca i Leonardo Coelho-. Mentrestant, els altres set interns fugats continuaven sense ser localitzats en el dia d'ahir, tot i l'ampli desplegament policial. Llegir més..
L'ultradretà Emilio Hellín Moro, de trenta anys, detingut el 9 de febrer de 1980 com presumpte assassí de la jove de dinou anys Yolanda González, trobada morta en la nit del passat 2 de febrer, va aconseguir escapar-se a la tarda de la presó d'Alcalá de Henares i va ser detingut minuts més tard en les proximitats de Madrid. La fugida la va portar a terme en companyia de nou reclusos, dos dels quals van ser detinguts en companyia d'Hellín, que va resultar ferit lleu en el curs d'un tiroteig amb agents policials. Llegir més..

o0o

El llibre 'Un rei cop a cop' torna a córrer per la xarxa

.
En va desaparèixer la seva edició impresa el 2001 · Desmunta la versió oficial de la trajectòria de Juan Carlos de Borbó

Font: Vilaweb

El llibre 'Un rei cop a cop' (Kale Gorria, 2001), publicat sota pseudònim, torna a córrer per la xarxa. Es tracta d'una documentada investigació sobre la trajectòria del rei Juan Carlos de Borbó, que va desaparèixer de les llibreries i del qual és molt complicat trobar-ne exemplars de l'edició impresa.

Vuit anys després de publicar-se aquell llibre, el senador nacionalista basc Iñaki Anasagasti va desfer, a 'Una monarquía protegida por la censura' (Foca, 2009), el fals retrat de la família reial imposat durant tants anys.

Més informació, a Cançons contra els Borbons

Entrevista de VilaWeb amb Iñaki Anasagasti: 'El rei pot estar enfadat, però hi està implicat'

Els casos de censura de la monarquia espanyola

Editorial de Vicent Partal: 'M'interessen els diners de Juan Carlos'

Opinió contundent de Martí Estruch: 'El rei va nu'

Plou merda sobre el rei
_

Urdangarin exculpa la casa reial del cas Nóos


El secretari personal de les infantes espanyoles diu que no portava els comptes de l'Institut tot i ser-ne el tresorer
Iñaki Urdangarin ha negat al jutge que la casa del rei espanyol assessorés les seves activitats a l'Institut Nóos. El seu ex-soci, Diego Torres, havia presentat documents que l'implicaven a ell i al seu sogre, el rei Juan Carlos, en la trama de corrupció. Llegir més.. 

o0o