San Cristóbal de las Casas, Chiapas. 26 de gener. Trencant el silenci més perllongat que se li recordi després de l'aixecament armat de 1994, el Comitè Clandestí Revolucionari Indígena-Comandància General de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) va manifestar el seu "dol per la mort del bisbe emèrit don Samuel Ruiz García".
Signat pel Subcomandant Marcos i el Tinent Coronel Moisés, el comunicat de l'EZLN ret homenatge a don Samuel: "No només va destacar en un catolicisme practicat en i amb els desposseïts, amb el seu equip també va formar tota una generació de cristians compromesos amb aquesta pràctica de la religió catòlica. No només es va preocupar per la greu situació de misèria i marginació dels pobles originaris de Chiapas, també va treballar, juntament amb el seu heroic equip de pastoral, per millorar aquestes indignes condicions de vida i mort".
Va revolucionar la diòcesi de San Cristóbal de Las Casas i va ser mediador entre el Govern i l'Exèrcit Zapatista
El bisbe Samuel Ruiz, que va fer de mediador amb la guerrilla zapatista després que la seva tasca pastoral facilités la rebel·lió dels indígenes de Chiapas, ha mort als 86 anys en un hospital del sud de la ciutat de Mèxic al complicar-se dues malalties que patia des de fa 10 anys.
El bisbe Samuel Ruiz, el 1995, amb el 'subcomandante' zapatista Marcos. HERIBERTO RODRIGUEZ | REUTERS
Nascut a l'estat de Guanajuato, Samuel Ruiz va estar a càrrec de la diòcesi chiapaneca de San Cristóbal de las Casas durant 40 anys, fins que es va jubilar el 1999.
Sota la idea de la teologia de l'alliberament, es va convertir en un autèntic líder de milers d'indígenes, que li deien Tatic i omplien no només la catedral, sinó també la plaça de San Cristóbal per escoltar homilies que eren autèntiques proclames.
Reprès pel Papa i guardonat per la UNESCO
"Si seguim l'opció evangèlica, hem de desmantellar les estructures que estan en favor de la dominació", deia per exemple el bisbe. Reprès personalment pel Papa, a qui va advertir en una carta que la pobresa de la regió portava a la rebel·lia, es va convertir en eficaç mediador entre el Govern i la guerrilla de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional(EZLN), alçat en armes el gener del 1994 en nom dels indígenes de Chiapas.
Samuel Ruiz, que es va negar finalment que el sotmetessin a més cirurgies i tractaments mèdics per afrontar una mort digna, va rebre diversos guardons, entre els quals destaca el premi Simón Bolívar, concedit per la UNESCO l'any 2000, "pel seu especial compromís personal i el seu paper com a mediador, contribuint així a la pau i al respecte de la dignitat de les minories".
Els indis em van convertir El testimoni d'un bisbe després de quaranta anys de viure entre els indis maies. Samuel Ruiz Carles Torner Traducció: Ginés, Maria Col·lecció: Perfils [Núm 44 ] Editorial: Proa ISBN: 978-84-8437-529-6
Síntesi "Jo creia que m'havien enviat a Chiapas per evangelitzar els indígenes i vet aquí que ells em van evangelitzar a mi." Després de quaranta anys de viure entre els indis maies, Samuel Ruiz reviu en aquestes pàgines la seva experiència com a bisbe de la diòcesi de San Cristóbal de Las Casas. Testimoni d'excepció dels esdeveniments que han convulsat la regió durant anys, mediador entre el moviment zapatista i el govern mexicà, la seva mirada ens apropa la realitat d'un poble fustigat per la pobresa i sotmès al poder central de Mèxic. Ruiz, que ha acompanyat la comunitat indígena en la seva lluita per ser respectada, en reivindica la dignitat amb la fortalesa i l'esperança que li dóna la fe en Crist. Els indis em van convertir també recull altres veus, properes a Samuel Ruiz, que revelen la solidesa del compromís dels maies envers els drets humans i la justícia.
La Coalició Internacional d'Espais de Consciènciava decidir incloure a la comunitat tzotzil d'Acteal, en el municipi de San Pedro Chenalhó, Chiapas, com un dels 17 llocs històrics en el món que tenen com funció recordar a la humanitat injustícies del passat, amb l'objectiu d'evitar que aquestes es repeteixin i contribuir la construcció d'una cultura ciutadana de drets humans. Segons puntualitza la mateixa coalició, els llocs de consciència es proposen: “…els llocs històrics tenen l'obligació d'ajudar que les persones estableixin connexions entre la història dels nostres llocs i les seves implicacions contemporànies. Considerem que estimular el diàleg sobre temes socials urgents i fomentar els valors democràtics i humanitaris són la nostra funció fonamental”, diu la Coalició en el seu portal d'internet: http://www.sitesofconscience.org
· A 12 años Acteal, crimen de Estado e impunidad: Frayba Acteal, Sitio de Conciencia · Ante la ineficacia del sistema de justicia y la complicidad del Estado mexicano, nuevos caminos de Justicia y Verdad florecen desde el pueblo organizado. · Tierra Sagrada de los Mártires de Acteal, es declarado Sitio de Conciencia.
Signat pel Subcomandant Marcos i el Tinent Coronel Moisés, el comunicat de l'EZLN ret homenatge a don Samuel: "No només va destacar en un catolicisme practicat en i amb els desposseïts, amb el seu equip també va formar tota una generació de cristians compromesos amb aquesta pràctica de la religió catòlica. No només es va preocupar per la greu situació de misèria i marginació dels pobles originaris de Chiapas, també va treballar, juntament amb el seu heroic equip de pastoral, per millorar aquestes indignes condicions de vida i mort".
