Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

5 de nov. 2015

Periodistes catalans qüestiona el nomenament del cònsol mexicà a Barcelona

Fidel Herrera va aterrar a la capital catalana el 19 d’octubre sota una aurèola d’acusacions de presumptes vincles amb el crim organitzat durant la seva etapa de governador de l'Estat de Veracruz 

 Roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Gorka Leiza

Barcelona, 4 de novembre
Marta Molina.- @martamoli_RR / La Directa


En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona, quatre periodistes catalans, amb el suport de diverses organitzacions de drets humans i col·lectius que treballen per la pau a Catalunya, han qüestionat el nomenament de Fidel Herrera com a nou cònsol mexicà a Barcelona. Jordi Évole, Natza Farré, David Fernández i Marc Marginedas han formulat dotze preguntes al nou cònsol de Mèxic, relacionades amb l’assassinat de periodistes, les desaparicions forçades, les violacions dels drets humans de les migrants que passen cada dia per l’Estat de Veracruz i les amenaces contra les seves defensores. El president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, s’ha dirigit al govern espanyol per preguntar per què Mariano Rajoy va declarar que no veia cap impediment en el nomenament del nou cònsol i quina informació tenien del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació per concedir aquesta autorització diplomàtica tenint en compte que se’l vincula amb activitats il·legals.

Més de 60 persones seguien la compareixença a la sala de premsa –entre periodistes i organitzacions de drets humans– i l'streaming de l'acte ha comptat amb més de 300 connexions. Lolita Bosch, escriptora i activista catalanomexicana, ha iniciat la conferència de premsa explicant que, des de l’arribada d’Herrera a la ciutat, les organitzacions que treballen per la pau a Mèxic no han deixat de rebre trucades de diversos mitjans perquè els expliquessin "qui era aquest senyor, què passa a Veracruz i quina opinió tenen sobre Herrera". Davant aquesta inquietud i a través de cinc persones de la societat catalana, han volgut donar veu a les persones mexicanes que viuen a Barcelona i que no poden qüestionar Fidel Herrera personalment per por de les represàlies, contra elles o les seves famílies. També contra les periodistes que treballen cada dia des de Mèxic per exercir el seu dret d'informar i de ser informades. Bosch ha deixat clar des de l’inici que no tenen cap investigació sòlida sobre els vincles del cònsol amb el narcotràfic i que no volen desacreditar ningú sense haver investigat amb rigor. "Per a nosaltres, el que estem fent avui és una oportunitat única per establir un diàleg amb el cònsol Herrera sobre temes que ha deixat pendents a Mèxic, com l’assassinat de periodistes durant el seu govern i la violació sistemàtica dels drets humans dels immigrants o les amenaces a activistes".


Natza Farré, periodista de RAC 1, ha formulat la seva pregunta mentre es projectaven les imatges dels 170 periodistes assassinats o desapareguts a Veracruz durant els darrers anys. Farré ha preguntat al cònsol sobre les investigacions dels casos dels nou periodistes assassinats durant la seva gestió i per què es va blindar la informació sobre les despeses en comunicació social durant els sis anys que va durar el seu govern. El també periodista David Fernàndez ha preguntat què va fer el govern de Veracruz per buscar les 134 persones desaparegudes durant el govern d’Herrera i quines propostes de col·laboració van rebre les seves famílies per part de les autoritats estatals.

La pregunta de Marc Marginedas, periodista i corresponsal d'El Periódico a Rússia, ha arribat a través de vídeo i feia referència a la fustigació de mitjans digitals com Aristegui Noticias, Sin Embargo i d’altres mitjans de Veracruz, Ciutat de Mèxic i Tamaulipas. Aquestes pressions es van produir després de la publicació d’una foto de Fidel Herrera amb Francisco Pancho Colorado, persona vinculada al crim organitzat. Marginedas ha preguntat al cònsol sobre el seu vincle amb Juan Carlos Zaragoza Ríos, extraballador de Televisa actualment acusat d’amenaçar periodistes que "embruten" la imatge d’alguns polítics.

El periodista i presentador del programa Salvados de La Sexta, Jordi Évole, s’ha ocupat d'interrogar el cònsol sobre el tracte que reben les migrants que passen per Veracruz i sobre per què aquest Estat de l’orient mexicà es va convertir en l’Estat més perillós per a les migrants centreamericanes i les defensores de drets humans durant el seu govern. Évole ha citat part d’una entrevista de Regina Martínez, periodista del setmanari Processo que va ser assassinada el 28 d’abril de 2012 a casa seva. Martínez havia descobert i publicat els vincles amb el narco de l’actual governador de Veracruz, Javier Duarte. El seu assassinat encara resta impune, malgrat els intents del govern de Veracruz de relacionar-lo amb un crim passional.

Al final de la conferencia de premsa, Barcelona En Comú ha publicat un comunicat al seu web on interpel·la "les autoritats espanyoles i catalanes perquè es pronunciïn sobre l’acceptació del nou cònsol mexicà a Barcelona, vinculat al narcotràfic i la corrupció". David Fernández ha anunciat que les CUP (Candidatura d’Unitat Popular) faran boicot institucional al consolat mexicà a Barcelona per respecte a les víctimes.

Roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Gorka Leiza

* A la memòria del periodista i fotògraf Rubén Espinosa, que va ser assassinat aquest estiu a la Ciutat de Mèxic tot i denunciar les amenaces de mort que rebia constantment quan treballava a Veracruz i intentava fer la seva feina en un país en guerra. 

Informació relaionada:

-.-

22 de nov. 2014

Més de 500 persones reclamen a Barcelona justícia pels 43 estudiants desapareguts a Ayotzinapa

Desapareguts des del passat 26 de setembre s'estan duent a terme mobilitzacions a Mèxic i altres parts del món en solidaritat. Aquesta era la Quarta Jornada Global per Ayotzinapa 



A Mèxic, cada 20 de novembre se celebra la Revolució Mexicana de 1910. No obstant això, en aquesta ocasió la celebració va tenir un significat especial. En lloc dels actes oficials, els protagonistes van ser els 43 estudiants desapareguts de Ayotzinapa, Guerrero.

Desapareguts, segons denuncien les activistes mexicanes, a causa de la repressió policíaca i el crim organitzat que predomina a Mèxic en els últims anys. Desapareguts des del passat 26 de setembre, i des de llavors, paradoxalment, la seva presència s'ha reproduït en tot Mèxic i en moltes altres parts del món, on la gent reclama en veu alta: “¡Vivos se los llevaron, vivos los queremos!”.

Barcelona és una de les ciutats on els 43 estudiants de Ayotzinapa han fet presència. Una presència que cobra vida amb les paraules de dolor i indignació dels centenars de persones que han sortit als carrers per exigir justícia, per demandar a l'Estat mexicà –presidit per Enrique Peña Nieto– que resolgui el cas, que no esmenta, i que lliuri amb vida als estudiants.

Aquest 20 de novembre, convocats per la Quarta Jornada Global per Ayotzinapa, més de 500 persones van prendre el carrer a Barcelona per solidaritzar-se, una vegada més, amb els pares, amics i companyes dels 43 estudiants desapareguts. La cita va ser a les Rambles, el centre neuràlgic del turisme barceloní.

A partir de les vuit del vespre va començar la concentració a la part alta de les Rambles. No només hi havia persones d'origen mexicà, sinó també català i d'altres països. Estaven allà per aixecar la seva veu. I ñés que la indignació és tan gran que ha creuat fronteres. La gent present es preguntava: “Com és possible tanta injustícia? Com és possible tant salvatgisme?”.

“Ayotzinapa és la suma de la indignació”

 
La paraula s'aixeca i camina. S'aixequen també els cartells, s'encenen les veles, i una musiquita comença a sonar: un grup de noies jaraneras han vingut a compartir les seves melodies de son jarocho –música tradicional mexicana. Inicia llavors una marxa que baixa a un costat de les Rambles. I la seva presència cobra vida. Malgrat estar desapareguts, els 43 estudiants de Ayotzinapa estan aquí: “¡Vivos se los llevaron, vivos los queremos!” és la consigna que després del 26 de setembre la gent no es cansa de repetir i cridar.

La marxa avança, tomba a l'alçada del carrer Portaferrissa i arriba finalment a la plaça de la Catedral. Allà les participants nomenen, un per un, als 43 estudiants desapareguts. I acusen: “¡Fue el estado, fue el estado!”. Per elles, l'Estat mexicà és el responsable d'aquesta injustícia, i ve una altra consigna: “¡Que renuncie, que renuncie!”; que renunciï Enrique Peña Nieto, president de Mèxic, que fins ara no ha estat capaç de resoldre el cas ni oferir justícia.

“Ayotzinapa és la suma de la indignació” diu un dels participants a través d'un altaveu. Els fets recents li donen la raó. En els últims anys, no només han estat assassinats i desapareguts els estudiants de Ayotzinapa, hi ha centenars de persones que també han estat assassinades i desaparegudes per les forces policials i militars. I Ayotzinapa, en efecte, és la suma d'aquesta indignació.

Llavors es va fer el silenci. Es va demanar un minut de silenci en solidaritat amb els 43 estudiants de Ayotzinapa. Mentre no hi hagi proves fefaents que estan morts, la consigna és que apareguin amb vida. És el que exigeixen els seus familiars i és la demanda que es defensa.

Aquest 20 de novembre ha estat especial. Fins i tot, en el zocalo de Ciutat de Mèxic, el govern va decidir clausurar els festejos oficials de la Revolució Mexicana. En el seu lloc, els protagonistes van ser els 43 estudiants desapareguts de Ayotzinapa. Ells també, com els zapatistes de la Revolució, han lluitat per la democràcia i la justícia. Ahir, la Revolució Mexicana no va ser relegada, sinó reivindicada.

Informació relacionada



-.-

13 de nov. 2014

Una gravació mostra la brutalitat de l'agressió a un ciutadà ucraïnès a Barcelona

http://www.324.cat/video/5345131/Atac-duns-joves-antifeixistes-a-un-grup-ducrainesos

TVC - 13/11/2014

Les imatges gravades per una dona ucraïnesa mostra l'agressió de tres joves antifeixistes a un grup d'ucraïnesos, un dels quals va rebre un fort cop de casc al cap i ha passat un mes en coma. La gravació mostra com van passar els fets, posteriors a una xerrada celebrada a l'ateneu La Torna, al barri de Gràcia, que l'11 d'octubre passat va cedir el seu espai al Comitè Català de Solidaritat amb els Antifeixistes Ucraïnesos.

En un grup d'ucraïnesos que sortien de La Torna, hi havia Sasha, un enginyer de 56 anys que havia arribat feia dues hores a Barcelona per visitar el seu cunyat. Sortint de l'acte, tres persones que no eren a l'ateneu es dirigeixen als ucraïnesos acusant-los de "feixistes" i algun cop de peu. De mica en mica, la situació es descontrola i un dels agressors estaborneix Sasha amb un cop de casc. Aquest cop provoca un xiscle de la dona que enregsitra les imatges, que reclama l'ajuda de la gent que hi ha al carrer en aquell moment. Un dels vianants, un home que fuma amb pipa, se li acosta i li etziba: "vés al consolat, 'gilipolles'".

Sasha ha passat un mes en coma a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital de Sant Pau, amb "un pronòstic reservat". Tot i que sembla que "sobreviurà", no se sap si li quedaran seqüeles.
Detinguts gràcies a la gravació

Quatre dies després dels fets, els tres agressors (de 26, 27 i 28 anys) van ser detinguts pels Mossos d'Esquadra. El més jove, autor material de l'agressió més greu, està en presó preventiva per un delicte d'homicidi en grau de temptativa. Els altres dos han quedat en llibertat amb càrrecs per delictes de lesions.

La policia catalana ha subratllat que aquests tres agressors no participaven de l'assemblea celebrada a 'La Torna' i, per tant, desvinculen totalment l'incident d'aquest centre independentista, que només havia cedit el seu espai.

L'advocat Sebastià Martínez Ramos, que defensa la família d'en Sasha, defineix l'agressió com una acció de "violència gratuïta marcada per l'odi". Creu que els fets que van tenir lloc en aquest carrer del barri de Gràcia són "rotundament intolerables".

La víctima del cop de casc al cap, traslladat en ambulància la nit dels fets.
(Foto: ACN)
 -.-

9 d’oct. 2014

Desenes de milers de persones protesten arreu de Mèxic per la desaparició de 43 estudiants a Guerrero

http://www.324.cat/video/5272003/Polemica-a-Mexic-per-la-desaparicio-destudiants

Polèmica a Mèxic per la desaparició d'estudiants

324.Cat

Desenes de milers de mexicans han protestat a diverses ciutats del país per exigir justícia per als 43 estudiants desapareguts a l'estat de Guerrero, al sud de Mèxic. Una de les mobilitzacions més multitudinàries ha estat a la capital d'aquest estat, Chilpancingo, on entre 10.000 i 50.000 persones, segons les fonts, s'han concentrat al costat dels companys dels joves desapareguts. A San Cristóbal de las Casas, a Chiapas, milers de membres de la guerrilla zapatista d'alliberament nacional (EZLN) han baixat de les muntanyes desarmats, per expressar també la seva solidaritat. A Mèxic districte federal, la manifestació l'han encapçalada familiars dels estudiants. Prop de 10.000 persones han participat en la mobilització als carrers més cèntrics de la capital.

El govern mexicà ha rebut molta pressió perquè investigui i aclareixi què va passar amb els estudiants que el 26 de setembre passat van desaparèixer al municipi d'Iguala, després d'una nit de violència i tirotejos en què van participar policies municipals i narcotraficants. Les autoritats federals han pres aquesta setmana el control de la localitat, després de l'aparició de diverses fosses clandestines amb 28 cadàvers, que podrien correspondre a alguns dels nois desapareguts.

Els manifestants reclamen justícia. (Foto: Reuters)


-.-

8 d’oct. 2014

L'atac de policies a estudiants a Ayotzinapa: la gota que farà vessar el got a Mèxic?

Aquest article forma part de l'acord de col·laboració entre Global Voices i VilaWeb


VilaWeb.Cat 09/10/2014

Pel cap baix, vint-i-vuit cossos s'han exhumat d'una fossa comuna prop d'Iguala, un municipi de l'estat de Guerrero al sud de Mèxic. Els cossos, que mostren signes clars de tortura, es van posar sobre branques i troncs, s'hi va llançar combustible i es van encendre.

Aparentment, les víctimes es van morir cremades vives, segons que va dir un guàrdia que era al lloc dels fets al diari El Mundo. En total, hi havia vint-i-vuit persones calcinades de, segons que sembla, trenta-quatre sense confirmar. Ara les autoritats fan anàlisis forenses per a concloure si les restes humanes corresponen als quaranta-tres estudiants de pedagogia de la comunitat d'Ayotzinapa desapareguts el 26 de setembre, quan el seu autobús fou tirotejat per policies i membres del crim organitzat. Segons les autoritats, la identificació de les víctimes s'allargarà entre quinze dies i dos mesos i hi participaran nou especialistes argentins, a petició d'estudiants d'Ayotzinapa.

Iñaky Blanco, procurador general de Justícia de l'estat de Guerrero, va assegurar que 'alguns dels elements policíacs tenien vincles amb la delinqüència organitzada i, en certs casos, se sabia que eren membres actius del narcotràfic'. Va afegir, en una conferència de premsa a Acapulco, que 'havia estat el director de Seguretat Pública d'Iguala, Francisco Salgado Valladares, qui havia fet detenir els estudiants normalistes d'Ayotzinapa, i un individu anomenat 'El Chuky', del grup delictiu Guerreros Unidos, en va ordenar el segrest i l'assassinat'.

En l'atac del 26 de setembre també van perdre la vida tres joves estudiants, un jugador de futbol —que anava amb un altre autobús també atacat—, el conductor del bus i una dona adulta que anava amb un taxi. No se sap el parador del batlle de la ciutat d'Iguala, José Luis Abarca, ni tampoc la del secretari de seguretat pública municipal.

Tot i que encara no se sap la identitat dels cossos trobats, molts s'aventuren a assegurar que són els estudiants desapareguts, cosa que significaria un gran cop per al govern, car estaria directament involucrat en la matança de civils desarmats.

Després de saber-se els fets, la xarxa mexicana es va omplir de reaccions, des de condols fins a crides a impugnar el govern.

Cal dir que el 1996 el governador de Guerrero, Rubén Figueroa Alcocer, va sol·licitar llicència del càrrec a conseqüència de la matança d'Aguas Blancas. Aquell mateix dia el congrés de Guerrero el va designar governador substitut, fins a la fi del període constitucional, el 1999.
Uns quants usuaris també han comentat amb pessimisme l'estat de violència en què es troba sumit el país.

I circula una crida a una marxa nacional de suport als estudiants d'Ayotzinapa i les seves famílies, el 8 d'octubre, i de rebuig a la violència institucionalitzada de Mèxic.

Per a reaccions i notícies sobre el cas, es poden seguir les etiquetes:

#Ayotzinapa, #AyotzinapaNoSeOlvida i #JusticiaParaAyotzinapa

-.-

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.772311596159590.1073741846.100001422701889&type=1



A Barcelona:

Àlbum fotogràfic

08/10/2014 Barcelona. "Ens fa mal Mèxic, frenem aquesta barbàrie" #TodosSomosAyotzinapa

08/10/2014 Barcelona amb Ayotzinapa

07/10/2014 Suport des de Barcelona als normalistes d'Ayotzinapa


A Chiapas:

Àlbum fotogràfic

08/10/2014 "El seu dolor és el nostre dolor" missatge de l'EZLN a Ayotzinapa

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.772366152820801.1073741847.100001422701889&type=1
 
-.-

11 de set. 2014

Clam per la independència amb una V gegantina

· Riuades de gent han omplert la Diagonal i la Gran Via de Barcelona formant una senyera.

· Un milió vuit-cents mil catalans van omplir ahir la Gran Via i la Diagonal de Barcelona.


Vilaweb.Cat 11/09/2014

Dues grans senyeres formades per centenars de milers de persones han omplert la Diagonal i la Gran Via de Barcelona i han confluït al vèrtex de la plaça de les Glòries a les 17.14. D'aquesta manera s'ha format una gran V per demanar la independència del país i demostrar la determinació de votar el 9 de novembre. Segons la guàrdia urbana, hi han participat un milió vuit-cents mil manifestants.

'9N Votarem. 9N Guanyarem', deia la pancarta de la capçalera, on s'han situat les presidentes de l'ANC i Òmnium Cultural, Carme Forcadell i Muriel Casals, al costat de membres del govern i representants de partits polítics. Quan la V s'ha completat, una noia que el dia de la consulta farà setze anys ha dipositat un vot en una de les urnes de l'escenari principal, amb què ha simbolitzat la voluntat de votar i de victòria.

En acabar la V, Forcadell i Casals s'han adreçat al Palau de la Generalitat a reunir-se amb el president Artur Mas. Acabada la reunió, Mas ha fet una declaració pública.

Carme Forcadell: 'President, posi les urnes!'

En un enèrgic discurs, Carme Forcadell ha instat el parlament i el president del govern a disposar les urnes per poder votar el 9 de novembre, i ha anunciat que l'ANC i Òmnium es comprometien 'a fer la campanya unitària més participativa que s'hagi fet mai a Catalunya, que arribarà a totes les llars del país'.

'Ara és l'hora de la veritat, dels ciutadans. Tots i cadascun de nosaltres hem de fer-nos voluntaris del nou país.' Forcadell ha recordat les paraules del president Mas en què deia que en moments excepcionals calien decisions excepcionals: 'Ha arribat l'hora de les decisions excepcionals. Demanem als nostres representants polítics que deixin de banda els interessos de partit i que actuïn d'acord amb el moment i la transcendència històrica que vivim. Som garants de la unitat. No hem arribat fins aquí per fer-nos enrere i arronsar-nos. Arribarem fins al final i guanyarem.'

'President, posi les urnes!', ha exclamat Forcadell. I ha insistit: 'El 9 de novembre votarem i guanyarem'.

Un milió vuit-cents mil manifestants 

Un milió vuit-cents mil manifestants, segons dades de la guàrdia urbana, han desbordat el centre de Barcelona. Un cop formada la V, cantaires de corals, acompanyats al piano per Lluís Llach, han interpretat l'himne 'Ara és l'hora' i el 'Cant de la senyera'. Tot seguit, hi ha hagut els discursos polítics i l'acte s'ha tancat a quarts de set amb la interpretació de l'himne nacional de Catalunya.

En els onze quilòmetres llargs del traçat de la V, una cinquantena de colles han alçat castells de manera simultània. Prèviament, hi havia hagut actuacions als escenaris dels extrems de la V --a la plaça Pius XII ('Voluntat') i a la plaça de Sarah Bernhardt ('Votar'). Hi ha actuat grups com ara 9Son, Elèctrica Dharma, Pep Sala, Joan Fortuny, Joan Rovira, Tremendos i Pepet i Marieta. L'escenari del vèrtex de la V, a la plaça de les Glòries Catalanes ('Victòria'), dissenyat per Lluís Danés, simbolitzava la voluntat de votar, amb divuit columnes d'urnes.

-.-

Informació relacionada:

Especial multimèdia de l'Onze de Setembre, amb fotos dels participants a la V de la Diada

Editorial de Vicent Partal: Ara no és l'hora de les excuses

Les millors imatges aèries de la V de la Diada

La V de la Diada, a la premsa internacional

La foto més impressionant de la V de la Diada

Carme Forcadell: 'President, posi les urnes' La presidenta de l'ANC i Muriel Casals demanen a govern i partits que facin possible el 9-N

Comparació entre la V de la Diada i l'acte unionista de Societat Civil

Foto: @Cartesys99

Els piulets geolocalitzats dibuixen la V


Els ultres agredeixen Sánchez-Llibre a la sortida de la Blanquerna de Madrid.

S'hi van aplegar una trentena d'individus.

Foto: @324cat

El diputat de CiU Josep Sánchez-Llibre ha tornat a ser objecte d'una agressió a la porta del Centre Blanquerna de Madrid, seu de la delegació de la Generalitat, quan sortia de l'acte informal organitzat amb motiu de la Diada. Segons fonts de la federació, mentre caminava en direcció al congrés ha rebut una empenta i insults d'un dels ultres que havia de participar en la concentració feixista de Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional davant de Blanquerna. Tot i les empentes, no ha arribat a caure a terra. El diputat de CiU, que ja va ser agredit a la Diada de l'any passat en l'assalt dels ultres a la delegació, ha dit que demà denunciaria els fets.


La convocatòria d'aquests tres partits ha tingut molt poc ressò: tan sols una trentena d'ultres, que s'han manifestat sense incidents davant un fort desplegament policíac.

Ha tingut molt més seguiment l'acte organitzat per Libres e Iguales uns quants metres més enllà, al Círculo de Bellas Artes, que ha convocat uns quants centenars d'assistents, entre els quals Mario Vargas Llosa.

-.-

#CatalansVote9N, 'trending topic' mundial. Crida feta per a traslladar a la xarxa el clam de la V de la Diada.
-.-

El millor de la Via Catalana 2014




A fora ens observen:

https://www.facebook.com/lajornadaonline/posts/10152784619388706?comment_id=10152785118878706&ref=notif&notif_t=like

The New York Times: With Eye on Scotland, Catalonia Hails Its Secession Bid
With Eye on Scotland, Catalonia Hails Its Secession Bid

-.-

29 de jul. 2014

El jove que va gravar l'agressió racista al metro admet els fets i diu que va ser una 'criaturada'

L'únic major d'edat implicat nega que els missatges neonazis que penja a internet siguin racistes


Vilaweb.Cat 29/07/2014

L'únic major d'edat implicat en l'agressió racista al metro de Barcelona del passat 28 de juny, i que va gravar els fets, ha declarat aquest dimarts al jutjat que investiga el cas que l'agressió. Segons ell,  el fet d'enregistrar i penjar el vídeo a internet va ser una 'criaturada'.

D'acord amb les fonts judicials, la versió de l'implicat és que el jove agredit d'origen mongol va increpar una dona que demanava diners al metro, cosa que va fer que el menor d'edat detingut la defensés. Va ser aleshores quan el mongol hauria increpat aquest menor d'edat i s'hauria originat l'agressió i l'enrenou posterior.

Aquest relat però, no coincideix amb el dels testimonis del vagó que van declarar a comissaria. D'acord amb les declaracions d'alguns d'ells, l'agressor va atacar sense motiu aparent el passatger mongol.



VÍDEO de l'agressió nazi al metro de Barcelona... por vilawebtv

Apologia del nazisme 

Al jove se li ha recordat que en els seus comptes a les xarxes socials hi ha nombrosos missatges i vídeos exaltant la violència i el nazisme, com lemes a favor de Hitler o de la raça blanca i en contra dels negres. Però segons ell, això no és racisme.


També ha explicat que feia uns sis anys que coneixia el menor agressor, però que no s'havien vist de feia molt temps. Es van retrobar i van quedar, ha dit. Així ha volgut negar que formessin un grup organitzat o amb intenció premeditada d'agredir ningú.




Aquest jove és l'únic major d'edat entre els implicats en l'agressió, la resta són menors. L'agressor directe del jove mongol haurà d'estar ingressat almenys fins al setembre en un centre de menors.

Els fets

Aquell dissabte 28 de juny a la nit, els tres implicats van pujar al metro a l'estació d'Universitat de la Línia 1. Dues parades més endavant, a Urquinaona, va pujar un jove de 25 anys, d'origen mongol i veí de Santa Coloma de Gramenet. Per causes encara no aclarides, entre les estacions de Sagrera i Fabra i Puig, el menor d'edat detingut es va encarar al jove asiàtic i després d'un breu intercanvi de paraules va començar a colpejar-lo amb les mans a la cara.

Això va provocar un cert enrenou al vagó, ja que diverses persones van intentar interposar-se en l'agressió. Ja a l'estació de Fabra i Puig un dels passatgers va fer fora del vagó la víctima, que va quedar asseguda a l'andana. Tot i així, va poder tornar a pujar al mateix comboi, mentre que l'agressor i dos dels seus acompanyants van baixar allà i van sortir de l'estació.

L'intercanvi de paraules i l'agressió dins del vagó van ser gravades per un telèfon mòbil d'un acompanyant de l'agressor, fins que la víctima va ser expulsada del vagó. Aquest acompanyant va pujar el vídeo a internet i a partir d'aleshores les xarxes socials se'n van fer ressò, arribant a concretar detalls de la identitat de l'agressor i del noi que va penjar el vídeo. Això i la denúncia de la víctima van permetre als Mossos d'Esquadra actuar amb rapidesa i detenir l'agressor menys de 48 hores després.

Notícia relacionada:

- Vídeo d'una nova agressió nazi al metro de Barcelona

- Qui són els nazis agressors del metro?

- Identifiquen el nazi agressor del metro i en publiquen les dades a Twitter

-.-

18 de jul. 2014

La lluita Zapatista segons l@s Zapatistas

!!! Aquí i allà reconstruint la realitat !!!

Nit solidària amb les comunitats zapatistes.
! Si toquen a una ens toquen a totes !
Perquè nostra millor arma és la solidaritat.

H. 21.00
Musica rebel amb MUNA

H. 22.00
Cinema a la fresca: Projecció de curts realitzats per l@s zapatistes + debat.

*15 preguntes per apropar-se al Zapatismo.
*L’altra comunicació.
*La vida de les dones en resistència.
*La terra és de qui la treballes.
*La escuelita Zapatista.

CAN VIES Carrer Jocs Florals n. 40-42 Sants Barcelona

Pinxos mexicans + begudas + refrescs + materials informatius.

Presentat per la Adhesiva – Espai de trobada y acció.

Moltes gràcies a CAN VIES per compartir l’espai i fer possible l’esdeveniment!




Cinema Can Vies, Viernes 18 de Julio, a partir de las 21 horas, con la Adhesiva, espai de Trobada i Acció

Las comunidades zapatistas en práctica de su proyecto de Resistencia y Existencia, se organizan para tener acceso a la Tierra, el Agua, la Educacion, la Salud...

Desde 1998 las Base de Apoyo Zapatistas tomaron las video-cámaras y se apropiaron de los medios de comunicacion audiovisual

Apoyados por la Asociacion ProMedios, promotores de Comunicación, encargados por sus comunidades, toman talleres de Grabación, de Edición y de Sonido.

Así se genera la herramienta que da testimonio de las represiones, los abusos y la destruccion del medio ambiente, además de mostrar los esfuerzos, las luchas, las fiestas y dar una mirada desde el interior de la Resistencia Zapatista. Esas imagénes nos permiten vivir un momento de su Realidad.

Estos reportajes se diferencian del todos los reportajes y documentales realizados sobre los rebeldes de Chiapas en un punto esencial: fueron realizados por aquellos que luchan.

Repasaremos diferentes videos donde l@s zapatistas explican su lucha, y haremos denuncia de las recientes agresiones paramilitares contra el proceso de Autonomía zapatista.

El 2 de mayo de 2014 en Chiapas fueron atacados compañeros y compañeras zapatistas en el Caracol I, La Realidad uno de los lugares centrales del movimiento zapatista, donde se coordinan todos los pueblos zapatistas de la región fronteriza, El ataque paramilitar tuvo como sueldo varios heridos graves, el asesinato cruel de “Galeano”, …, un compañero zapatista nativo de ahí, y la destrucción de una escuela y de una clínica autónoma.

Por ello desde la Adhesiva les inviatamos a participar en la “campaña mundial para la reconstrucción de la escuela y clínica de La Realidad, Chiapas, México”, convocada por el Ejercito Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).

!!! Aquí y allà reconstruyendo la Realidad !!!

¡Si tocan auna nos tocan a todas!

Porque nuestra mejor arma es la solidaridad


Fuente: ADHESIVA, espai de trobada i acció

-.-

1 de juny 2014

La solidaritat amb Can Vies desborda el centre de Barcelona

Milers de persones s'han manifestat avui a Barcelona per rebutjar el desallotjament de Can Vies i la repressió de les protestes dels darrers dies al barri de Sants. La mobilització –que ha reunit columnes dels barris de Sants, Gràcia, Horta, Sant Andreu, el Guinardó, el Clot i també de ciutats de l'àrea metropolitana, com El Prat i Badia del Vallès– omplia el carrer d'Urgell des de Sepúlveda fins a tocar del Paral·lel. Amb una densitat de dos manifestants per metre quadrat això equivaldria a més de 20.000 persones. La manifestació ha transcorregut sense problemes des de la plaça Universitat fins a l'Avinguda de les Drassanes, on els Mossos havien desplegat un cordó i han impedit que la marxa continués cap a la plaça Sant Jaume. La protesta s'ha dispersat i un grup ha conseguit arribar a Sant Jaume, mentre altres avançaven per l'avinguda de les Drassanes i la rambla del Raval. A la Gran Via, els Mossos han envoltat i identificat un grup d'un centenar de persones que, al final de la protesta, tornaven cap al barri de Sants

Pancarta que encapçalava la manifestació en suport a Can Vies
ROBERT BONET

@LA_DIRECTA 01/06/2014

“Des de la perifèria de Barcelona s'està vivint amb molta intensitat la mobilització per Can Vies, perquè és un referent del moviment okupa, juvenil, estudiantil i feminista.... ho vivim molt a flor de pell”, explicava en Pol, que acabava d'arribar amb la columna d'Horta. “Hem sortit 25 persones i hem arribat aquí centenars: estem fent concentracions i cassolades diàries i molta gent del barri, de totes les edats, simpatitza amb la protesta”, afegia. “Si Can Vies va a terra, tothom en peu de guerra”, i l'exigència de llibertat sense càrrecs per a tots els detinguts han estat els crits més sentits a la protesta, i també se sentien consignes com “Violència és no arribar a final de mes” o “Trias, escolta, això és una revolta”.

Pau Guerra, del col·lectiu de Can Vies, no amagava la seva emoció amb la resposta: “Han vingut milers de persones, i moltes més que han sortit a repicar cassoles. Ara continuarem treballant per reconstruir l'espai i recuperar la vida social, política i cultural que teníem fins ara. Volem que ens deixin en pau el districte i l'Ajuntament”. El col·lectiu reclama la dimissió de Xavier Trias, alcalde de Barcelona i del regidor de Sants, Jordi Martí. “Dilluns van fer una salvatjada i cada dia que passa queda més clar. És cínic que parlin de diàleg després de desallotjar-nos i començar a enderrocar l'espai”. Can Vies també reclama la llibertat immediata i sense càrrecs de tots el detinguts i la paralització del procediments judicials oberts contra els espais okupats de la ciutat.

El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell, també ha participat en la protesta i ha defensat el model de mobilització d'aquest dissabte al matí “que ha permès que tot el veïnat se sumi” a l'inici de la reconstrucció del centre social. “Cal seguir pressionant l'ajuntament en tots els àmbits per defensar que el que sembla una fràgil treva es mantingui i que Can Vies es pugui consolidar: la mobilització ha obert una finestra d'oportunitat conquerida amb la lluita i cal aprofitar-la”. Rabell ha denunciat les “crides incendiàries” del regidor del PP Alberto Fernández Díaz, que avui ha demanat l'enderrocament de Can Vies “per evitar que es converteixi en un mausoleu dels antisistema”. El president de la federació veïnal l'ha acusat de “voler una situació de caos per justificar la mà dura... i si és de Madrid millor”.

En la protesta han participat també els familiars de Sergi Rubià, de 30 anys, un dels dos detinguts per als quals el jutge ha imposat presó preventiva. “Ha estat una detenció totalment arbitrària: el Sergi va decidir marxar quan va veure que la situació es complicava i el van agafar: és un cap de turc, li podia passar al fill de qualsevol família”, explicava el germà del jove, que pertany als Castellers de Sants i és estudiant de cinema i auxiliar d'Infermeria.

Un cop s'ha endinsat al Raval no es veia ni l'inici ni el final de la manifestació
ROBERT BONET

Bloqueig policial a les drassanes

La marxa ha avançat enmig d'un fort dispositiu policial fins a l'avinguda de les Drassanes, on l'advertència de la intervenció dels mossos ha fet dividir la protesta. Els antiavalots s'han posat les màscares, han demanat a la premsa que es quedés a un costat i han anunciat una càrrega. Alguns manifestants han cremat contenidors, mentre la resta es movia pels carrers del centre, on hi havia molts turistes que miraven encuriosits i feien fotografies. Finalment una part de la gent ha pogut reagrupar-se a plaça Sant Jaume, i els Mossos han concentrat una trentena de furgonetes al carrer Ferran. L'altre focus de la protesta ha estat a la Rambla del Raval, on s'han aixecat nombroses barricades amb contenidors encesos i hi ha hagut trencadissa de vidres. Un vehicle que era al costat d'un contenidor també ha quedat cremat.

Un grup d'un centenar ha tornat a la plaça Universitat i es dirigia cap a Sants quan desenes de furgonetes els han encerclat a la Gran Via, a l'alçada del carrer Rocafort i els han forçat a que s'identifiquessin. La policia ha pres imatges dels retinguts amb diferents peces de roba abans de deixar-los marxar un cop havien donat les seves dades. “Ens seguien una vintena de furgonetes per Gran Via i de sobte a Rocafort ens han encerclat: els mossos han baixat i ens han acorralat fins al xamfrà de Rocafort. Després d'una bona estona, ens han agafat a cadascun dos mossos, ens han registrat les bosses i si teniem peces de roba ens les feien posar per gravar-nos amb elles, ens han gravat de dalt a baix i també el nostre DNI i ens han deixat marxar després de tenir-nos encerclats més de cinquanta minuts”, explica Gabriel, un dels joves que han estat identificats.

Els mossos d'esquadra amb la màscara antigas al capdevall de les Rambles
ROBERT BONET
Més informació:

6 d’oct. 2013

La preocupació pels actes ultres del 12-O es trasllada de Barcelona a Tarragona

La cerimònia de beatificació de cinc cents 'màrtirs' de l'Església serà aprofitada pels grups d'extrema dreta.


Font: Vilaweb.Cat 05/10/2013

La preocupació pels actes que diverses associacions i partits d’extrema dreta preparen a Catalunya els pròxims dies s’està traslladant progressivament de Barcelona a Tarragona, concretament als actes de beatificació de ‘cinc cents màrtirs’, la majoria d’ells morts en la guerra de Franco, que s’hi farà el dia tretze.

Segons diverses fonts del govern consultades per VilaWeb l’alarma sobre els possibles incidents a Barcelona està disminuint, vist que el nombre d’autocars que s’hi desplaçaran des de fora de Catalunya és molt inferior al que era previst en un primer moment. En canvi creix l’alarma sobre Tarragona perquè s’ha detectat que pràcticament tots els grups ultres s’hi desplaçaran després de les concentracions de Barcelona i s’hi trobaran en un ambient favorable a les seves proclames.

A Tarragona i la Conferència Episcopal Espanyola han anunciat que no admetran la presència de banderes de cap classe en l’acte de beatificació, que tindrà lloc al Complex Educatiu de la ciutat i al qual s’espera que acudeixin unes vint mil persones. Tanmateix això no impedirà que els participants, la majoria d’ells dels sectors més conservadors de l’Església espanyola i arribats de tot l’estat, puguin lluir els seus símbols per la ciutat. Església Plural ja ha denunciat l’acte en aquest escrit, afirmant que malmet la imatge de l’Església catalana i ‘se’ls pot escapar de les mans’.

Diverses organitzacions d’esquerra i independentistes han convocat una concentració el 12 d’octubre mateix a Tarragona per denunciar l’acte de beatificació.

-.-
 
-.-

24 de maig 2013

Jornada de suport a la lluita contra el parc eòlic a la regió de l'Istme d'Oaxaca

Implicades transnacionals espanyoles 

REDACCIÓ DIRECTA | 23/05/2013 

Diversos col·lectius de la ciutat de Barcelona organitzen des d'avui 23 de maig fins dissabte 25 diverses activitats en el marc d'una campanya de suport al procés de resistència que s'està duent a terme a la regió d'Istme, a Oaxaca (Mèxic), contra la construcció d'un parc eòlic que causaria greus danys e l'entorn i a les comunitats camperoles de la zona.

L'Istme es troba al sud de l'estat d'Oaxaca, a la costa pacífica. Empreses transnacionals, en col·laboració amb el govern, volen construir a l'Istme un parc eòlic, que seria el més gran del continent americà. Els camperols de la zona denuncien els probables efectes del parc: danys ecològics irreversibles, espoli de terres, contractes enganyosos, corrupció política i repressió contra els opositors. El projecte, a més, suposaria la desaparició de les comunitats indígenes i la seva forma de vida i la seva relació amb el territori i la transformació de les terres comunals en un polígon industrial gegant.

Les comunitats no han estat consultades i l'únic estudi d'impacte ambiental, realitzat el 2004, no ha estat mai publicat. Fins ara, la lluita dels pobles indígenes ha evitat que comencin les obres. Però la repressió ha augmentat recentment. La majoria de les empreses energètiques darrere el projecte són espanyoles: Gamesa, Endesa, Demex, Unión Fenosa, Preneal, Iberdrola, Gas Natural i Mareña Renovables.

Amb motiu de la presència a Barcelona de Carlos Beas, representant de la UCIZONI (Unión de Comunidades Indígenas del Istmo de Tehuantepec), els col·lectius de suport a Barcelona han organitzat el següent programa d'activitats. 

Energia bruta: invasió territorial de les corporacions energètiques 

Del programa destaquen diversos actes. El primer, dijous 23 de maig a les 18.30h a la Facultat d'Antropologia de la UB, on es presentaran i connectaran diferents conflictes provocats pels interessos de les transnacionals de l'energia, com el cas ja mencionat, però també el de la hidroelèctrica del Quimbo, a Colòmbia, o l'amenaça de la fractura hidràula, el fracking, a casa nostra. Hi intervendran Jesús Carrión de l'Observatori del Deute en la Globalització, Carlos Beas de la UCIZONI, Llorenç Planagumà de la Plataforma Aturem el Fracking i Miller Dussan, representant d'ASOQUIMBO.

Altres actes tindran lloc divendres 24 de maig a Can Batlló, on a les 19h es projectarà el documental Somos Viento, sobre la lluita contra el megaprojecte eòlic d'Oaxaca, i el dissabte 25 de maig a les 19h a la Casa de la Solidaritat on s'emetrà el mateix documental.

o0o

7 de març 2013

“Grups autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica”


El setembre de 1973 era desarticulat el MIL però aquella ràtzia no va acabar amb el moviment autònom armat sinó que el va reforçar. Les accions per intentar evitar l'execució de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la ràbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca d'oli.

Un any després de la desarticulació de l’OLLA i dels GARI moria el dictador, en poc temps es va passar de lluitar contra una dictadura feixista a fer-ho contra una democràcia capitalista i monàrquica.

Van ser els temps en que el rei jurà els Principios del Movimiento Nacional i la Constitució, el PSOE abandonà el marxisme, el PCE deixà enrere el republicanisme i el capital fonamentà les bases del sistema social que ha acabat esclafant socialment i econòmica la ciutadania de l'estat espanyol.

Fou una lluita que durà poc més de deu anys fins que el 1984 es desmantellaren els darrers grups actius.

Aquest llibre ens apropa als joves que van formar part d'aquells grups autònoms que es van rebel·lar davant de la gran mentida anomenada "transició democràtica" i també al context en el qual van viure: la contracultura, l’autonomia obrera, la clandestinitat i, per suposat, la repressió. La mort del Jebo, en esclatar-li l’artefacte que manipulava a Tolosa de Llenguadoc o l’assassinat de l’Agustín Rueda a la presó de Carabanchel formen part de la nostra història silenciada.

Autor: Joni D.
Pròleg: Mateo Seguí
Portada: Undergroove aka Dabunker
Edita: El Lokal
Distribueix: Virus
394 pàgines.

4 de des. 2012

Stop Bales de Goma, Felip Puig. Última víctima, l'Ester Quintana.


El conseller Felip Puig nega que Quintana perdés un ull per una acció dels mossos · L'oposició i plataformes demanen que es prohibeixi l'ús d'aquests projectils


Vilaweb.Cat 04.12.2012

El conseller d'Interior, Felip Puig, va comparèixer ahir al parlament per explicar l'actuació dels mossos durant el vespre de la vaga general del 14 de novembre. I va negar que Ester Quintana hi hagués perdut un ull per cap acció dels mossos. L'oposició i les plataformes Stop Bales de GomaRereguarda en Moviment han criticat les declaracions de Puig i han tornat a posar damunt la taula el debat sobre l'ús de les bales de goma.

Puig va dir ahir que lamentava les lesions a l'ull d’Ester Quintana, però va descartar que fossin responsabilitat dels mossos. Segons el conseller, a la confluència del passeig de Gràcia amb la Gran Via aquell vespre no s’hi va fer cap llançament de projectil, tan sols dues salves. En canvi, va dir que en aquella zona sí que hi havia 'individus encaputxats' que havien llançat objectes.

Les paraules de Puig contrasten amb les de diversos testimonis, recollits en un vídeo, i amb les d'Ester Quintana, que també explicava que havia vist com els mossos carregaven i que ella n'era la prova. 'Sé que un mosso amb un projectil em va fer això.'

La plataforma Rereguarda en Moviment, el grup de suport a Ester Quintana, i representants de Stop Bales de Goma retreuen que Puig no diu la veritat i denuncien manca de transparència. 'Cada vegada hi ha més víctimes de la violència policíaca desmesurada, i cada vegada es deixa més marge al cos de policia per exercir aquesta violència amb total impunitat', diu Stop Bales de Goma en un comunicat, i recorden que hi ha uns quants testimonis que han declarat el contrari de Puig i que fins i tot algú ha recollit projectils en aquella zona: 'O menteix reiteradament, o bé la direcció de la policia li facilita informes falsos i ell hi confia cegament.' En aquest cas, denuncia 'la possibilitat concreta que el cos dels mossos actuï de manera independent del conseller i del director general de la policia catalana, Manel Prat'. Finalment, Stop Bales de Goma demana la dimissió de Puig i Prat i que es dissolgui la brigada mòbil de la policia com a 'unitat totalment descontrolada i d'enorme perillositat per a la societat'.

El portaveu del grup de suport a Ester Quintana, Joni, insisteix a dir que 'la mida de la ferida, el tipus de lesió i la velocitat no fan dubtar' sobre l'origen de l'impacte, i assegura que el dictamen mèdic també ho assenyala.

Pel que fa als grups de l'oposició, tant el PSC com ERC i ICV-EUiA demanen que es reconsideri l'ús d'aquests projectils en les actuacions antiavalots. Puig es va comprometre ahir a debatre la qüestió durant la legislatura que aviat començarà. 

El menor ferit a Tarragona 


Quant als incidents de Tarragona, Puig va explicar que unes 150 persones amb banderes de la CGT havien causat danys en diversos indrets de la ciutat, i a la plaça de la Generalitat havien atacat els policies que protegien El Corte Inglés, llançant-los objectes contundents com ara ampolles de vidre, pedres o peces de ferro que portaven en motxilles o que agafaven dels contenidors. El cap del dispositiu va ordenar la contenció i, després, la dispersió, de primer amb furgoneta i més tard a peu.

Durant la persecució, un dels mossos va donar un cop, ‘de rebot, involuntari i fortuït', a un menor, que va haver de menester quatre punts de sutura al cap. Dos agents que no havien vist l'acció van colpejar una noia ajupida que protegia el menor i una altra que els recriminava l'acció. 'Les imatges incomoden i enutgen', diu Puig, que considera que l'acció dels agents 'sembla desproporcionada i podria no ajustar-se als protocols establerts'. Per això es va obrir un expedient informatiu que ara ha quedat suspès perquè s’ha iniciat una investigació judicial. Els tres agents implicats continuen a la seva unitat, però no participaran en actuacions d'ordre públic fins que no es tanqui l'expedient. 

Informació relacionada: 

VÍDEO: 'Sé que un mosso amb un projectil em va fer això'
'Els antiavalots han perdut el control'. Un nou cas d'agressió durant la vaga
Testimoni: El braç d’un passant per la Via Laietana trencat pels mossos
Un vídeo aplega testimonis i imatges de les càrregues dels mossos el 14-N

o0o
Felip Puig torna a mentir:
Testimonis del #14N. #CiUésViolència #ÀnimsEster

o0o

"El senyor Felip Puig m'ho podria explicar, veure'm a mi i explicar-me que allà no hi havia policia i que no van carregar”


Jesús Rodríguez
Setmanari Directa. 29/11/2012 

La veïna de 42 anys del barri de la Verneda de Barcelona que va perdre l'ull esquerre per l'impacte d'un projectil dels mossos d'esquadra el dia de la vaga general al passeig de Gràcia de Barcelona ha fet les seves primeres declaracions a l'equip de 15mbcntv. Esther Quintana explica de manera molt serena i emotiva tot el relat dels fets des del passat 14 de novembre fins el dia d'avui. Després d'abandonar l'Hospital de Sant Pau ha hagut de deixar el seu habitatge i traslladar-se a viure amb els seus pares, que encara li han de fer cures a l'ull cada vuit hores. Entre d'altres coses, Quintana recorda perfectament el moment de l'impacte: “Em vaig girar i vaig veure els furgons i els policies, aleshores vaig notar l'impacte a la cara. No tinc ull, no tinc ull. No és que em fes mal en un punt en concret, em feia mal a tota la cara. L'ambulància no venia, deien que no la deixaven passar”. S'adreça directament al conseller d'Interior Felip Puig i li diu: “El senyor Felip Puig va dir que allí no hi havia cap càrrega. Jo no sé amb quin projectil em van donar a mi, però va ser un mosso d'esquadra amb un projectil. Si ell no va donar l'ordre qui la va donar. Potser m'ho podria explicar, veure'm a mi i explicarme que allà no hi havia policia i que no van carregar”. Fa una crida a seguir manifestant-se i considera que si no es frena l'actuació repressiva dels mossos d'esquadra “quin serà el següent pas? Què més ens faran? Hem de seguir anant a les manifestacions”. En el mateix vídeo, la mare d'Esther Quintana es dirigeix als policies que van efectuar el tret contra la seva filla: “El que lo haya hecho, si tiene hijos y a alguno de ellos le hubiera pasado, que se meta la mano en el pecho a ver si duele o no duele”. 


o0o
Els mossos que cacen ulls

J.R.  Setmanari Directa 29/11/2012
 
El cas d'Ester Quintana és l'últim, però no es tracta d'una excepció ni un accident aïllat. En els últims 5 anys ja són 7 les persones que han perdut un ull per l'impacte d'una bala de goma o un projectil llançat pels Mossos d'Esquadra. Qui són i com actuen els agents que s'amaguen darrera del passamuntanyes? De qui reben les ordres? Perquè la seva actuació ha empitjorat en els últims anys? Us ho expliquem.

Antidisturbis del Mossos d'Esquadra disparant amb llançadores GL-06 a l'alçada de la cara
ROBERT BONET
La Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra actualment està formada per 8 unitats fixes d'antiavalots. Cadascuna d'aquestes unitats té 7 furgonetes, i a cada furgoneta hi viatgen 7 agents. Un dels agents de cada furgoneta és l'escopeter que dispara bales de goma o projectils. La seu central dels antiavalots de la Generalitat és a l'edifici Egara de Sabadell, des d'on cada dia surten i entren les columnes de furgons que es dirigeixen a manifestacions, desnonaments, concentracions i d'altres tipus d'esdeveniments. A la majoria de casos es tracta de mobilitzacions de caràcter polític i social. En els inicis del desplegament a l'àrea metropolitana, l'any 2006, els antiavalots no duien la cara tapada i mostraven el número de placa. De mica en mica, però, la seva actuació va anar degenerant. A dia d'avui els escamots de la Brigada Mòbil actuen fora de la llei. Un decret de l'any 2008 signat per José Montilla, expresident de la Generalitat, i Joan Saura, exconseller d'Interior, els obliga a dur el número de placa sempre visible, però per ordre de Felip Puig incompleixen de forma sistemàtica aquesta normativa d'obligat compliment. La cúpula política i policial dels mossos ha encobert durant aquests anys la transformació parapolicial d'aquesta unitat presumptament especialitzada en ordre públic. 

Els fets de Bolonya, un punt d'inflexió 

Va ser el matí del 19 de març de 2009 quan es va començar a gestar l'actual situació de descontrol. Després de les duríssimes càrregues dels mossos contra els i les estudiants que lluitaven contra el pla Bolonya, l'aleshores Director General de la Policia, Rafael Olmos, va fer unes declaracions davant la premsa assegurant que la violència dels antiavalots contra els periodistes no es tornaria a repetir i que es depurarien responsabilitats. Aquelles paraules d'Olmos van questionar tot l'establishment corporatiu de l'edifici Egara de Sabadell, i els tentacles dels poderosos comissaris de la policia catalana es van començar a moure. El conseller d'Interior, Joan Saura, va destituir Olmos. El missatge que ICV va enviar a l'opinió pública fou que la baixa d'Olmos era un càstig per les càrregues policials, però la realitat era molt diferent. Aquell matí del 19 de març el veritable poder a l'ombra dels Mossos, Joan Delort, va visitar els centenars d'agents que havien protagonitzat les càrregues el dia anterior, i acompanyat del comissari Sergi Pla (antic policia nacional) va felicitar els agents per la seva professionalitat. La lectura interna fou que Olmos era destituït per haver-se atrevit a criticar públicament els antiavalots. A partir d'aleshores va començar la impunitat. 

Sense número de placa, amb extrema violència

Les regnes les va agafar aquell dia, i fins a dia d'avui, el comissari Sergi Pla, qui amb el vist-i-plau de Felip Puig ha pujat el llistó de la violència indiscriminada cap a manifestants. Els agents oculten sistemàticament el número de placa, l'ús de les pilotes de goma i els projectils de les llançadores GL-06 ha esdevingut un autèntic 'divertimento' pels joves agents ansiosos d'adrenalina que han entrat a la Brigada Mòbil i, fins i tot, s'ha conegut el cas de diversos agents –de més edat– que han abandonat la unitat per la seva discrepància respecte la barra lliure d'impunitat que es serveix a dia d'avui a l'edifici Egara. Sergi Pla es va fer tristament famós a un reportatge del programa Salvados de la Sexta, on va assegurar que fins i tot Gandhi hauria rebut cops de porra si hagués estat a la plaça Catalunya de Barcelona el 27 de maig de 2011. Entre la plantilla dels antiavalots s'ha estés la idea que tot està permès i que qualsevol il·legalitat rebrà la cobertura dels seus comandaments polítics i policials. I així és. Segons Felip Puig –amb la creença que una mentida repetida mil cops esdevé una veritat– el 14 de novembre no hi va haver cap càrrega policial al passeig de Gràcia. No s'ha obert cap expedient informatiu, cap investigació de unitat d'afers interns. L'agent que va disparar contra Ester Quintana i els 6 agents que l'acompanyaven saben el que realment va passar. El jutjat de guàrdia ja ha rebut la denúncia pels fets.



o0o

Els mètodes bàrbars de repressió en defensa del neoliberalisme s'estenen.

Ens arriben noticies que no només aquí i a la "nostra" "democràcia" hi ha cafres d'aquest calibre. A Mèxic s'estant trobant en una situació similar. Al menys pel que fa a la repressió cap a tot manifestant desafectes al règim.

En relació de la presa de posició del nou President de la República dels Estats Units Mexicans (és a dir, Mèxic), en Peña Nieto no només pren possessió del càrrec sinó que continua amb la barbàrie i mètodes del seu predecessor Felipe de Jesús Caderón Hinojosa, el qual s'emporta a les espatlles més de 100.000 morts i desapareguts en una guerra estúpida de no se sap qui contra qui, però amb una víctima molt clara i evident, la població civil i els moviments socials, defensors pels Drets Humans, ecologistes, ... i el país més perillós per exercir el periodisme, a banda dels migrants (no hi ha números, no hi ha noms, no hi ha repòs en una tomba).

Aquest passat cap de setmana hi ha hagut fortes esbatussades, ferits greus per pots de fum de gasos lacrimògens i pilotes de goma i garrotades al més pur estil dels "Puig Boys". 

Transcripció literal del missatge rebut:

"A propósito de las balas de goma que ya han causado muertos en Atenco y Oaxaca, y heridos de gravedad en ambos lugares y éste 1 de diciembre en San Lázaro, además de en otras partes de país acá un manifiesto desde Barcelona: STOP a les bales de goma.
En México urge una campaña contra las balas de goma, las bolas de goma y las escopetas de granadas lacrimógenas usadas ilegalmente de manera letal disparadas directamente contra la muchedumbre y en particular contra la cabeza de las y los manifestantes".

Noticies relacionades:
  
o0o