28 de nov. 2010

Wikileaks publica centenars de milers de documents de la diplomàcia nord-americana

El portal va denunciar un atac de denegació de servei dels seus servidors abans de la publicació

Un paquet de 250.000 telegrames diplomàtics, enviats del departament d'Estat a Washington i de totes les ambaixades americanes del món, ha estat filtrat per Wikileaks als cinc mitjans amb qui té un acord i que donen fe de la validesa dels documents. The New York Times dels EUA, The Guardian a Gran Bretanya, Der Spiegel a Alemanya, Le Monde a França i El País a l'Estat espanyol.

El govern dels EUA es va afanyar a dir que la filtració de documents secrets va en contra de la llei i que pot posar moltes vides en perill

La resposta oficial de la Casa Blanca d'aquest matí diu que els documents “no són una expressió política ni coincideix sempre amb les decisions polítiques finals. Així i tot, aquests telegrames podrien comprometre discussions privades amb governs estrangers i líders opositors, i quan el contingut de converses privades és publicat a les pàgines principals de diaris arreu del món, això pot tenir un profund impacte no només sobre els interessos estrangers americans, sinó també pels nostres aliats i amics arreu del món”.

Unes pinzellades:

Presenten llibre sobre el pederasta Marcial Maciel, el fundador dels Legionarios de Cristo

Marcial Maciel, el fundador dels Legionarios de Cristo amb el papa Juan Pau II. Foto Ap

Aquest diumenge, a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, serà presentat el nou llibre de Carmen Aristegui: Maciel. Història d'un criminal. Amb 296 pàgines, documenta la trajectòria fosca del fundador dels Legionarios de Cristo. Amb autorització de l'editorial Random House Mondadori, que publica aquest volum sota el seu segell Grijalbo, presentem, a manera d'avenç, el capítol 13, d'un total de 17, on la família González Lara rendeix testimoni sobre els abusos dels quals ser víctimes per part de Marcial Maciel.

Lo conocí en Tijuana; él tenía 56 años y yo 19, relata la esposa mexicana de Maciel
Carmen Aristegui/La Jornada 28/11/2010
¿Quieres ser padre? ¿De cuántos niños?, cuestionó a su hijo que quería ser sacerdote

Maciel, acusat d'abusos pels seus fills · Foto Notimex

Ustedes son la familia que construyó Marcial Maciel en México. Hoy han decidido compartir su historia con la sociedad mexicana; tienen sus razones para hacerlo. Una fundamental es que se conozca la verdad. Blanca, ¿cómo conociste a Marcial Maciel? Lo conocí en Tijuana. Es una historia muy larga; siempre te bajan la luna, el sol, las estrellas. Todo. Él tenía 56 años y yo diecinueve. Me dijo que era viudo y que andaba buscando una muchacha para casarse, que quería formar su familia. Lo conocí, no sé si desgraciadamente o afortunadamente. Ya no sé ni cómo decirlo. Pero así surgió todo. Llegir més: Clica AQUÍ

Més informació:

La Legión de Cristo a Catalunya:
La Legión de Cristo a Espanya

Legión de Cristo a Wikipedia

Informació relacionada:

Arrenca la cimera del Clima de Cancún

Els països pobres esperen ven poc de la trobada

LAIA GORDI / ara.cat

Els ministres de més de 190 països estan volant cap a Mèxic, a la ciutat de Cancún on demà han de començar les converses del clima per minimitzar l'impacte de l'escalfament global, la necessitat que s'arribi a un acord contrasta amb les baixes expectatives dels participants.

Si la cimera no aconsegueix un pacte eficient per reduir seriosament les emissions de CO2, l'escalfament global podria afectar centenars de milions de persones que viuen en les àrees més pobres del món i hi ha un gran perill que puguin els nivells del mar, la sequera i la fam.

Els experts i les ONGs alerten els delegats a la conferència de la urgència d'arribar a un compromís.

Les decisions de la cimera de l'any passat a Copenhagen no va ser suficient ni tant sols per assolir la meitat dels objectius per mantenir l'escalfament a 2 graus centígrads en 100 anys. Si continuem com fins ara, diuen els científics, les temperatures pujaran entre 3 i 4 graus.

Noticies relacionades:

Converteixen Cancún en una fortalesa per la cimera del canvi climàtic
"Uns 5 mil a 6 mil efectius policials i militars s'encarregaran de mantenir la seguretat a partir del dilluns i fins al 10 de desembre durant la Conferència dels Pobles sobre el Canvi Climàtic"
Llegir més: Clica AQUÍ

Cancún i la resistència a la barbàrie ambiental
"... constructors, polítics i cadenes hoteleres multinacionals que han finançat la construcció de més de 27 mil cambres d'hotel i precipitat la formació d'un nucli urbà de més de 700 mil habitants. Un projecte que ha provocat un ecocidi i en el qual milers de persones viuen sense clavegueram, i amb pocs serveis d'aigua i electricitat”.
“Cancún,... un territori per a rentar diners, per al tràfic de blanques i el narcotràfic, floreixen allí fortunes i inseguretat”.
“... Rubén Flores Hernández, guardià dels boscos de Morelos, va ser assassina el passat 28 d'abril, pels saquejadors del lloc. No és l'únic. En els últims anys més de 30 ambientalistes han estat assassinats”.
Llegir més: Clica AQUÍ

26 de nov. 2010

Islàndia convoca una assemblea popular per a canviar la constitució

Parlament islandès.

La reforma constitucional permetrà aplicar la llei de protecció del periodisme d'investigació, aprovada al parlament al juny · Qualsevol ciutadà pot presentar-se com a candidat a formar part de l'assemblea, només amb l'aval de trenta persones

Arran de la greu crisi financera del 2008 a Islàndia, aquest petit i peculiar país ha entrat en un important procés de regeneració democràtica. Amb la pressió de la població i del nou govern de coalició entre el Partit Socialdemòcrata i l'esquerra verda, l'any passat es va acordar d'organitzar una assemblea popular (versió en català amb Google Translate) per a reformar la constitució del país, que data de la independència respecte de Dinamarca, la dècada de 1940. Dissabte vinent, els poc més de dos-cents mil islandesos amb dret de vot podran elegir la trentena de membres que compondran aquesta comissió, que haurà de repensar la constitució en eixos tan importants com l'organització del poder, el rol de la presidència, la justícia, la democràcia participativa, la transferència de poders a organitzacions internacionals i qüestions ambientals. S'hi presenten mig miler de ciutadans, alguns dels quals tenen lligams amb grups de pressió i partits, tal com denuncia l'activista i candidat Smári McCarthy.

'Sabem que hi ha candidats que tenen lligams amb lobbies, grups d'interès i formacions polítiques, i de fet hi ha algun gran partit que s'ha mostrat en contra de tot aquest procés', explica a VilaWeb McCarthy. 'Però també hi ha moltes iniciatives, sorgides de l'àmbit hacker i de xarxes socials (que són molt populars al país), que han aplegat dades amb el perfil de tots els candidats perquè els electors puguin saber si hi ha algú darrere seu'. Uns candidats, explica, que tan sols necessitaven tenir dret de vot i l'aval de trenta persones per a presentar-se a les eleccions de dissabte.

La Iniciativa Islandesa pro Mitjans de Comunicació Moderns, a l'expectativa

El 6 de novembre, tres setmanes abans de les eleccions, es va fer un encontre nacional previ, al qual van participar un miler de persones seleccionades aleatòriament de tot el país. S'hi va parlar dels canvis més prioritaris que caldran a la constitució de 1944, entre els quals es va esmentar de manera descatada la preocupació pels drets humans i la llibertat d'expressió. Són dos aspectes, comenta Smári McCarthy, bàsics per poder enfortir una original proposta legislativa islandesa de la qual s'ha parlat molt enguany, i de la qual ell és impulsor. La Iniciativa Islandesa pro Mitjans de Comunicació Moderns (IMMI), aprovada el 16 de juny passat al parlament, demana al govern que adopti lleis per a protegir la tasca informativa dels periodistes de tot el món. La llei, que per implementar-se necessita la modificació d'alguns aspectes constitucionals, preveu convertir Islàndia en el primer refugi del periodisme d'investigació, que garanteixi l'anonimat de les fonts i la llibertat d'expressió, i protegeixi de la persecució. D'alguna manera, equival a transposar el model dels paradisos fiscals a l'àmbit de la llibertat d'expressió.

La Iniciativa Islandesa pro Mitjans de Comunicació Moderns ha rebut força suport d'organitzacions per la llibertat d'expressió i la cultura lliure, entre les quals hi ha el col·lectiu eXgae. També hi ha una pàgina en línia que recull adhesions d'internautes a la proposta.

Més símptomes de regeneració

La regeneració que viu l'illa també s'ha viscut recentment en l'àmbit polític. La classe política tradicional, considerada responsable d'haver permès una actuació irregular dels bancs, va rebre una gran clatellada el maig passat quan el comediant islandès Jón Gnarr va guanyar les eleccions municipals a la capital del país, Reykjavik. Al capdavant del Millor, un partit de broma amb unes quantes propostes inversemblants, Gnarr va obtenir el 34,7% dels vots i és el batlle de la ciutat.

No es pot deslligar d'aquest canvi de mentalitat i de tendències l'aprovació per unanimitat, l'11 de juny al parlament, de la llei del matrimoni de parelles homosexuals. Per quaranta-nou vots a favor i cap en contra, l'Althingi va acceptar de canviar legislativament els termes del matrimoni per incloure-hi la unió entre dos homes o dues dones. Cal recordar que Islàndia és l'únic país al món on el cap d'estat, la socialdemòcrata Johanna Sigurdardottir, s'ha declarat obertament lesbiana.

24 de nov. 2010

El Mercat d'Art Solidari a Reus, 3 i 4 de desembre

Els dies 3 i 4 de desembre
  • Es realitzarà el Mercat d'Art Solidari, organitzat per la regidoria i el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, a la Sala Fortuny del Centre de Lectura
Per la Casa del Caminante, Tatic Samuel a Palenque, Chiapas

El flux migratori a la frontera sud de Mèxic es dóna principalment pel conducte ferroviari i en quantitats variables que en ocasions arriba a ser aproximadament entre 300 i 500 persones en un viatge, el trajecte el realitzen als sostres dels carros de càrrega del tren, a la intempèrie. A vegades van caminant per les vies quan no passa el tren. Segons els seus propis testimonis, en cada viatge una mitjana de 3 persones s’accidenten i desgraciadament són freqüents les caigudes ocasionant ferits, mutilats i fins i tot morts.

Dels grups que passen predominen persones d’Hondures, El Salvador, Guatemala, i d’altres països d’Amèrica Llatina, la majoria són joves i menors d’edat, a banda hi ha moltes dones amb nens petits o embarassades. Les autoritats migratòries i altres elements de la policia a més de perseguir-los els extorqueixen prenent-los-hi els pocs diners que porten i el mateix fan els "polleros", persones que trafiquen amb els immigrants en conxorxa amb les autoritats. Les dones pateixen violacions i poden ser segrestades per passar a les xarxes de prostitució.

A l’estació de Pakal-na, Palenque, es troba la segona estació del tren en territori mexicà (la primera és a la frontera, a Tenosique) i és on el tren s’atura més temps per proveir-se de combustible, és aquí on els immigrants busquen avituallament, aigua, aliments i suport, ja que vénen amb condicions físiques molt dolentes.

Davant de les violacions dels drets humans que pateixen els immigrants centreamericans la comunitat parroquial de Palenque, amb la cobertura de la diòcesis de Sant Cristóbal de las Casas, fa dos anys van començar a organitzar-se en grups per portar aliments, roba, medicaments, ànims i esperança, a les vies del ferrocarril de Pakal-ná

El dia 20 de setembre de 2008, els voluntaris de la parròquia de Palenque van llogar una petita casa de fusta on es van fer tres habitacions, amb 3 banys i unes dutxes, amb el més elemental, per poder cobrir les necessitats bàsiques i donar atenció mèdica i psicològica a les persones que van arribant. Li van posar el nom “Casa del Caminante Tatic Samuel” fent un homenatge a Don Samuel Ruiz, bisbe emèrit de Sant Cristóbal de las Casas i gran defensor dels indígenes i dels drets humans.

En aquesta casa es va donar suport als immigrants durant un any i mig, però la seva situació al costat mateix de les vies la feia poc segura, i va ser presa pels “maras salvatrucha” bandes dedicades al crim organitzat i pels zetas, grups paramilitars que fins fa uns mesos van estar al servei del cartel del Golfo, però que ara controlen el tràfic de drogues, d’armes i de persones. Són els que van perpetrar la matança de 72 immigrants a San Fernando (Tamaulipas).

Davant d’aquesta situació la parròquia de Palenque es va replantejar el projecte i van decidir amb el suport dels voluntaris i de la diòcesi adquirir un terreny una mica més apartat de les vies. La primera fase del projecte ja està feta, s’ha tancat el terreny amb blocs de formigó per garantir la seguretat.

La prioritat ara és aconseguir els suports necessaris per construir una casa de bloc de formigó, segura, amb els espais necessaris per poder atendre en les millors condicions possibles a tota la gent que passa per allà. La casa constarà de cuina, menjador, habitacions, banys i una bodega on poder tenir reserves de menjar, roba i tot el necessari. També és farà un petit dispensari mèdic, i un espai d’assessoria legal on s’informarà als immigrants dels seus drets.

Més informació:

Migrants a Mèxic: víctimes invisibles
Masacre de migrants a Tamaulipas

Doncs, sí… ja hi tornem a ser

Qui és La Reus

LaReus -Societat civil cultural i solidària per la pau-, som una associació independent, plural i solidària.

La nostra actuació no té cap finalitat de lucre i es basa en la dedicació totalment voluntària dels associats.

La tasca principal del nostre col·lectiu és acompanyar a Chiapas, (Mèxic), diferents projectes que tenen a veure amb el suport als drets humans, a la cultura i l’educació i també als municipis autònoms zapatistes en el procés de construcció de la seva autonomia donant suport als diferents projectes dissenyats per les pròpies comunitats educatius, de salut, d’infraestructures, productius, ... i també la reflexió i el debat sobre el món que ens envolta.

Contrapart

La Parròquia de Santo Domingo de Guzmán de Palenque i la Diòcesis de San Cristóbal de las Casas. Chiapas

DIVENDRES 3 · De 20h a 22h
DISSABTE 4 · De 10h a 14h
i de 17h a 22h

DIVENDRES: 20h inauguració del Mercat
i
projecció de "Sin nombre" de Cary Fukunaga

Trailer: Sin Nombre - Starmedia US
La pel·lícula, produida pels amigos Gael García Bernal i Diego Luna, està dirigida pel californià Cary Fukunaga.Copyright New2Air



“Sin nombre” explica la història de Sayra (Paulina Gaytán), una adolescent hondurenya, famolenca d'un futur millor, que decideix emigrar a Estats Units juntament amb el seu oncle i el seu pare, qui ara té una nova família allà. A partir de Chiapas, viatgen en el sostre d'un vagó de càrrega, on són vulnerables a la naturalesa i a la violència. Mentrestant, en un grup de “maras salvatrucha” un dels seus membres se separa i fuig en un tren de càrrega.

“Sin nombre” és una pel·lícula que desplega totes les contradiccions humanes. Un thriller èpic i dramàtic escrit i dirigit pel director Cary Joji Fukunaga, ens retrata la realitat que viuen centenars d'immigrants centreamericans que deixen el seu país en la recerca incerta i moltes vegades amb risc d'un futur millor.

DISSABTE: 18h Actuació d’inSonora

INSONORA és la conseqüència d’un periple musical iniciat l'any 2000 que va créixer poc a poc i a foc lent. Es tracta d’una proposta estrictament instrumental que busca un so personal i contundent; una única i exclusiva manera de sonar, circòfila, mediterrània, desenfadada i d’envelat.

El repertori resultant és fruit de composicions pròpies i d'una actitud activa de recerca, que ens duu a despullar i arranjar els temes qüestionant-ne els ritmes, les harmonies i deixant-los només en lo essencial INSONORA proposa un directe consolidat amb un ritme que ràpidament et transporta al seu univers sonor, un passeig agradable que busca moments trepidants i petits racons íntims.

Salutacions

LaReus

“Al Congo la violació s’ha convertit en una arma de guerra”

Per: Y.Sánchez / Coordinadora d'ONG Solidàries

La imatge és de Sònia Cervià

Es calcula que cada dia mor una dona, víctima de la violència sexual i des de l’any 1996 s’han comptabilitzat unes 200.000 violacions al territori. L’activista congolesa Adèle Safi Kagarabi va ser a Girona per denunciar la situació i el seu rerefons d’interessos econòmics a la regió.

Kagarabi forma part de la Marxa Mundial de les Dones de la República Democràtica del Congo (RDC) i és presidenta de la Comissió de lluita contra les violències sexuals al Sud de Kivu, una província situada a l’orient del país.

La RD Congo és un país ric en recursos naturals, on el 70% de la població viu per sota del llindar de pobresa. Kagarabi dibuixa un país explotat per les multinacionals, sembrat de grups armats al servei dels interessos econòmics d’aquestes empreses, amb una població cansada de la presència de les tropes de les Nacions Unides que, després de deu anys, no han aconseguit aportar la pau ni la seguretat que prometien. En aquest escenari de conflicte, el cos de la dona s’ha convertit en una arma de guerra.

Grups armats

El 1994, va arribar a la RD Congo i sobretot a la província del Sud de Kivu, un flux massiu de refugiats procedents de Rwanda. “No es va fer distinció entre població civil i militars i a aquests darrers se’ls va deixar entrar amb les seves armes, i actuar a plaer”. En aquells moments, el dictador Mobutu Sese Seko estava al capdavant del país. Amb el suport de països veïns, com Rwanda i Uganda, Laurent Kabila es va presentar com a nou candidat. Kabila va comptar amb el suport de grups armats estrangers, que van instaurar el terror a les aldees congoleses, “saquejant, torturant i matant civils, amb l’excusa que havien ajudat els hutus”, en el conflicte al país veí. L’any 1997, Kabila va arribar al poder. “Va veure que aquells grups armats que li havien donat suport ja no tenien raó de continuar existint i els va demanar que tornessin als seus països”. Però els seus antics aliats es trobaven còmodes en territori congolès i volien continuar explotant els seus recursos naturals, menyspreant la població nativa.

“La comunitat internacional tenia molt d’interès en què aquests grups militars s’instauressin al Congo, però els congolesos no estaven disposats a deixar que explotessin els seus propis recursos i a les aldees es van crear grups locals per aturar-los i defensar els seus territoris”, explica Kagarabi. La violència es va fer més present. Massacres, tortures, càstigs públics… “Aquesta és la realitat a gairebé totes les próvíncies de la RDC”. L’activista congolesa també es demana d’on surten les armes que fan servir aquests grups militars. “Algunes porten noms espanyols”.

La violació, arma de guerra

En aquest context, es calcula que cada dia mor una dona, víctima de la violència sexual i des de l’any 1996 s’han comptabilitzat unes 200.000 violacions al territori. “La violació s’ha convertit en una arma de guerra, és una manera d’atemorir la població i mantenir-la submisa”, explica Kagarabi. Al fet execrable de la violació s’afegeix el de la tortura. “Aquets bàrbars introdueixen al cos de la dona tot tipus d’objectes, com branques d’arbre, vidres o el canó de la seva arma, per destruir el seu aparell reproductor. Això em fa pensar que hi ha un pla malèfic que ratlla el genocidi”.

Segrestades, torturades o convertides en esclaves sexuals, posteriorment les dones són rebutjades per les seves pròpies comunitats. Kagarabi, des de COFAS, una plataforma d’organitzacions de dones que lluiten pels drets de les dones al Sud del Kibu, impulsa programes d’acollida, atenció psicològica i formació per ajudar les víctimes.

Espoliació

Per darrere del drama de milers d’històries personals, Kagarabi denuncia l’existència d’interessos econòmics per explotar les mines i els recursos naturals del país. Minerals que després serviran per fer ordinadors o mòbils, per exemple. “La dona congolesa és molt forta, molt dinàmica i no es queda esperant sense fer res. Fa molts anys que denuncia les empreses que tenen interessos econòmics al seu país; no té por i està esperant el suport d’altres dones d’arreu del món”.

Malgrat la duresa del que relata, Adèle Kagarabi assegura que “no perdem l’esperança perquè sabem que hi ha solució”. Demana a la comunitat internacional que “repatriï aquests grups militars als seus propis països. Si el Congo té pau i estabilitat socioeconòmica, els països limítrofs també en tindran”. Fent una mirada a l‘Àfrica, Kagarabi demana, convidant a la reflexió, “per què tots els països africans rics en recursos estan sempre desestabilitzats?”. I afirma que “hi ha multinacionals enriquint-se del genocidi a molts països d‘Àfrica”.

L’acte va tenir lloc a la Llibreria Cafè Context de Girona i és la primera activitat que organitza el Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora d’ONG Solidàries.

Foto: Adèle Safi Kagarabi, en un moment de la xerrada que va oferir a Girona.

Teranga: un punt d'encontre entre Senegal i Catalunya

Benvingut, o el que és el mateix... Teranga!


Teranga.cat és un portal web de trobada de tots els senegalesos residents a Catalunya que neix amb l’objectiu de facilitar la integració de les persones nouvingudes fomentant el coneixement de la cultura i llengua catalanes.

Teranga.cat vol aprofitar el potencial de les noves tecnologies i convertir-se en una referència com a punt de reunió i intercanvi per a la comunitat senegalesa i catalana.

Amb aquesta intenció, el portal neix com una iniciativa bilingüe que obre canals de comunicació a través de l’ús comú del català, el wolof i el fula entenent que aquesta és la millor manera d’apropar dues comunitats i promoure l’alfabetització en català.

Focalitzat en els interessos i necessitats específiques d’una comunitat d’immigrants molt consolidada a Catalunya, el portal compta amb la col·laboració directa de les principals entitats d’immigrants, que, de la mà de la Fundació Pere Tarrés, han participat en la definició i la dinamització del portal. Així mateix, volem agrair la col·laboració d'Oma Technologies, Produccions Mínimes i la de la il·lustradora Cristina Minguillón.

No obstant, Teranga vol estar obert a tots, motiu pel qual vol comptar amb la participació de tots aquells senegalesos i catalans, siguin particulars o associacions, que vulguin formar part del projecte.

- Qui fem Teranga
Teranga.cat és una iniciativa de la Fundació Pere Tarrés en col·laboració amb la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC), l’Associació Catalana de Residents Senegalesos (ACRS) i l’associació Fedde Fulbe Jokkere Endam (FFJE), que poden utilitzar el web com a plataforma de difusió de les seves propostes.

- Què hi trobaràs al portal?
Teranga.cat compta amb diversos espais d’informació i comunicació:

• L’Agenda: un espai de difusió d’actes, jornades, conferències, fires, exposicions i aquelles propostes que puguin ser d’interès per la comunitat de Teranga.cat

• Viure a Catalunya: un espai informatiu amb fitxes pràctiques sobre aquells temes-clau que tot nouvingut necessita tenir clars per a la seva integració al país. A mode de guia pràctica, hi trobaràs informació d’utilitat sobre sanitat, habitatge, família...

• D’aquí i d’allà: amb l’ànim d’apropar les dues comunitats, és un espai en clau informativa i participativa que ofereix una selecció de propostes culturals per conèixer les tradicions i costums de Catalunya i Senegal. Per fer-ho més enriquidor, hi podràs afegir les teves recomanacions, experiències i testimonis.

• En català: una selecció dels millors recursos a la xarxa per aprendre la llengua mentre es fa ús de les noves tecnologies. Hi trobaràs referències a pel·lícules, llibres, jocs interactius, propostes multimèdia... per familiaritzar-te amb el català d’una forma fàcil i efectiva.

• Treball: anuncis classificats d’ofertes, demandes... i una guia pràctica perquè puguis afrontar amb èxit la teva incorporació al mercat laboral.

• Tauler d’anuncis: és l’espai d’intercanvi per excel·lència. Obert totalment a la participació, hi podràs publicar els teus anuncis sobre habitatge, viatges, contactes...

• Associacions: un punt de trobada amb les associacions senegaleses que existeixen a Catalunya perquè puguis conèixer les activitats que organitzen i els recursos que ofereixen.

- Un portal participatiu
Més que un entorn web, Teranga.cat vol ser un punt de trobada. Per aquest motiu, hi trobaràs diversos espais de participació per tal que tothom pugui dir la seva. Ens interessen la teva opinió, les teves experiències... i inclòs les teves receptes! Per aquest motiu, et convidem a participar i a què ens ajudis per tal que, entre tots, fem créixer Teranga.

Font: Campus

Sàhara Occidental: radiografia d'una vergonya internacional

La imatge és d'AASTP

El Marroc manté l’apagada informativa al Sàhara Ocupat mentre el govern espanyol no condemna. Prefereix defensar “els interessos d’Espanya” encara que passin per sobre dels principis. Per segona setmana, un recull que vol ser una petita bombeta de llum enmig d’una apagada informativa i de principis.

Sabíeu que el fosfat que controla el Marroc en els territoris ocupats li genera 1.250 milions d’euros anuals? Vet aquí el primer dels interessos per entendre el que passa aquests dies. “Cal buscar l’equilibri entre els principis i els interessos” diu un alt dirigent del PSOE. Un dels interessos deu ser la venda d’armes al Marroc, que segons Librered ha suposat uns ingressos de 340 milions d’euros en tres anys. La preocupació ha fet que les organitzacions de la Campanya Armes sota Control (Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam) demanin al govern garanties que aquestes armes no estan servint per violar els drets humans al Sàhara Occidental.

Tot i alguna disensió a les files socialistes, aviat ens queda clar cap a on es decanta la balança. La ministra d’Exteriors, Trinidad Jiménez, que fa poc es penjava pegatines de Sàhara libre assegura taxativament que “Espanya no té responsabilitats al Sàhara Occidental”, mentre la titular de la cartera de cultura, Ángeles González-Sinde, hi posa cullerada demanant als artistes que no opinin perquè no són experts en el conflicte del Sàhara.

Terreny adobat per a què la resta de forces polítiques surtin amb la canya a pescar vots (curiosa paradoxa en un Sàhara amb la pesca espoliada). Partits com el PP no han dubtat a abanderar la causa sahrauí, potser sense recordar que el govern Aznar va aportar al poble sahrauí tan sols un terç de l’actual ajuda al desenvolupament.

Davant el mutisme dels governs, la ciutadania parla

La reprimenda online a González-Sinde li ha arribat amb la campanya “Opina sobre el Sàhara encara que no siguis una experta”, adreçada als europarlamentaris. Els mateixos destinataris té la ciberacció endegada a sahararights.net. 50 mil signants han donat ja suport a un altra de la demanda d’Amnistia Internacional perquè les autoritats del Marroc obrin una investigació independent, si cal amb l’ajuda de l’ONU. L’ampli ventall de ciberaccions pel Sàhara també inclou l’enviament massiu de cartes a Trinidad Jiménez demanant-li que condemni la repressió.

L’apagada informativa més plàcida per al Marroc

Ni tan sols l’expulsió de primeres espases com Àngels Barceló han fet que el govern espanyol mogués un dit per denunciar la llibertat d’informació a al-Aiun. Mentre organismes com la Federació Internacional de Periodistes demanen llibertat per als mitjans, l’única “queixa” de l’executiu espanyol ha consistit en demanar a Rabat, amb la boca petita, l’entrada a al-Aiun d’un reduït nombre de periodistes espanyols. Resposta: un equip d’Antena 3 s’afegirà avui a la llarga llista de mitjans als que el govern alauita impedeix fer la feina.

El mur informatiu imposat pel Marroc no evita, però, que hi hagi alguna cosa més que indicis de flagrants atemptats als Drets Humans. Indicis i, sobretot, realitats amb noms i cognoms tenen cabuda en un blog que segueix minut a minut i en detall les notícies als territoris ocupats on, per exemple, es fan llistes dels centenars de sahrauís empresonats. És un dels referents per seguir el que allí passa, al costat d’altres com poemariosaharalibre, o de Guinguinbali.com, amb informació extensa i rigorosa.

Sense pràcticament cap periodista a terreny, per als mitjans resulta essencial el testimoni directe dels activistes, que amb iniciatives com aquest videochat han pogut compartir vivències i punts de vista amb una ciutadania que, farta de silencis còmplices dels governants, troba en Internet la via per queixar-se, compartir i, pesi a qui pesi, informar de tot el que ens arriba.

Article d’Oscar Sisteré, tècnic en comunicació de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida (sota llicència Creative Commons).

Podeu consultar aquí el primer article recopilatori ‘Indignació i informació a la xarxa per la massacre al Sàhara’.

Foto: Lleida, una de les moltes ciutats mobilitzades pel Sàhara.

Font: Canalsolidàri.org

8 de nov. 2010

Zapata: darrere la pista d'un mite

El passat mes de febrer va morir als 95 anys Ana María Zapata Portillo, activista política del Partido Revolucionario Institucional, diputada federal des del 1958 però, sobretot, última filla supervivent del llegendari cabdill de la revolució mexicana, Emiliano Zapata. Avui els convidem a veure un documental francès del 2009 que recull encara, entre altres, el testimoni d'Ana María Zapata.

Per veure vídeo Clica AQUÍ

7 de nov. 2010

Pedra líquida. Descobrint els secrets de Gaudí

La Sagrada Família, la creació més ambiciosa d’Antoni Gaudí, va començar a construir-se el segle XIX i encara avui s’està construint. Gaudí va dedicar 43 anys de la seva vida a aquesta obra i, tan bon punt es va adonar que no l’acabaria en vida, va deixar com a llegat un intricat disseny de models codificats, a partir d’un enginyós sistema geomètric, que permetrien, a les generacions futures, completar-lo.

Amb la mort de Gaudí, el 1926, i la destrucció d’aquests models durant la Guerra Civil, s’obria l’interrogant de com continuar les obres per a tots aquells que volien fer-ho; ningú entenia el complex sistema geomètric necessari per interpretar els models de l’arquitecte i traslladar-los a la realitat.

L’any 1979, el neozelandès Mark Burry, arquitecte de 23 anys, va trobar-se amb dos directors d’obra de Gaudí i els va oferir l’oportunitat de desxifrar el codi del mestre. A poc a poc va començar a recrear els dissenys de Gaudí a mà. Després va aplicar-hi un programari d’aeronàutica i va ser llavors quan els dissenys de Gaudí van veure la llum.

El documental ens explica el repte de com completar el temple de la mà del mateix Burry i també de l’equip d’arquitectes i d’artesans que han passat bona part de la seva vida dedicats a descobrir i interpretar l’obra de Gaudí. Mesclant tècniques que els ofereix la tecnologia actual i d’altres més artesanals, per primera vegada en la història s’han descobert les tècniques i mètodes de Gaudí, considerats un dia esotèrics i poc ortodoxos: el famós edifici “inacabable” està a punt de convertir-se en una realitat.

Dirigit i escrit per Polly Watkins.
Font: "Sense Ficció" / TV3



Descarregar documental, Clica AQUÍ

Judici a 8 antimilitaristes a Tarragona. 10 de novembre

El proper dimecres 10 de novembre a les 13h. tindrà lloc el judici del grup d'activistes de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, per haver fet unes pintades al terra de la rambla nova amb el text: RETALLEM LA DESPESA MILITAR, FEM OBJECCIÓ FISCAL.
Acció emmarcada dins la Campanya d'objecció fiscal a la despesa militar que fem cada any.
Us animem a fer suport en la concentració davant el jutjat d'instrucció número 6 (Al costat de la Rambla Lluís Companys, davant l'església de Sant Pau) a les 12'30h.
Us adjuntem de nou el manifest que vam redactar al respecte, i que potser moltes de vosaltres ja haureu signat.
En fi, si veniu allà estarem reconeixent els fets i dient que:
No ens cansarem de pintar, de cridar o reivindicar que CAP EXÈRCIT DEFENSA LA PAU,
que no volem vaixells de guerra al port de Tarragona, ni enlloc,
que no volem una ciutat, ni una escola militaritzada (sigui per militars, la guàrdia urbana, el cos dels mossos d'esquadra, o per les idees "brillants" del consistori...)
que no volem destinar diners dels nostres impostos a la despesa militar, que no volem fer ni pagar cap guerra,
i... el que faci falta!

MANIFEST

El passat 19 de juny de 2010 activistes i membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau van realitzar una acció (noviolenta) per promoure l’objecció fiscal a la despesa militar (comptabilitzant que aquesta és de 50 milions d’euros diaris a l’estat espanyol). Per tant estem parlant d’una acció de desobediència civil.

Els fets denunciats pel Cos dels Mossos d’Esquadra, amb prèvia identificació, es resumeixen en unes pintades fetes amb plantilla i de dimensions reduïdes, al terra de la via pública. En la pintada es podia es podia llegir:

RETALLEM LA DESPESA MILITAR, FEM OBJECCIÓ FISCAL.

L’acció podria emular les pintades que van fer qui patrocina la candidatura de Jocs del Mediterrani del 2017, entre qui s’hi troba l’Ajuntament de Tarragona.

Les conseqüències no s’han fet esperar i aquest grup d’activistes ha estat imputat i cridat a judici pel Juzgado de Instrucción número 6 de Tarragona.

Davant d’aquests fets manifestem:

Que la qualitat de la democràcia no es mesura per com es tracta a qui està d’acord amb tot, sinó per com es tracta a les persones dissidents.

Que l’objecció fiscal a la despesa militar és un dret civil, per tant les societats democràticament avançades haurien de contemplar-lo.

Que la desobediència civil ha estat, al llarg de la història, i segueix sent la principal eina per assolir aquests drets.

Que les accions de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau sempre són a cara descoberta, mai emparant-se en les multituds o en l’anonimat.

Que la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau crea espais d’art i pau, com les Paraules per la Pau els primers diumenge de mes, conferint a aquesta activitat reivindicativa un component lúdic, participatiu i eminentment cultural.

Que una ciutat que pretén ser Capital Europea de la Cultura no pot maltractar entitats que, d’una forma o altra, treballen per la cultura de la pau, encara que les autoritats locals no estiguin d’acord amb els seus plantejaments.

Que l’espai públic és per a ser utilitzat amb respecte per totes i tots, i no sols per les institucions polítiques locals o nacionals.

Que com creiem que la pau és una causa comuna i principal treballem per ella cada dia i de la manera que considerem justa, legítima i oportuna, no sols quan ho requereix la data determinada o l’interès polític de torn.

Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau
tgnapau@tinet.org