28 de set. 2009

L'or de Chiapas

Mentre ens trobàvem en terres llunyanes, també poguérem viure de prop un altre dels conflictes que colpeja la zona; La mineria.

El 17 d'agost, fou encarcerat (primer el desaparegueren) Mariano Abarca Roblero, membre de la REMA, y líder del Movimiento Popular de Resistencia, membre actiu de la resistencia contra la mineria, alliberat el 25 d'agost. Val a dir que els dies 29 y 30 d'agost es celebrava el II Encuentro Nacional de la Red Mexicana de Afectados por la Minería (REMA), és de suposar que s'intentava evitar la seva presencia com a membre actiu que és.

El passat 16 de setembre, es celebrà una marxa contra la mineria a l'Estat de Chiapas, Méxic, després de l'increment de protestes per part dels municipis afectats, Chicomuselo, Mazapa de Madero, Motozintla y Siltepec. La queixa contra l'espoli dels recursos minerals, la destrucció dels boscos, contaminació dels rius per cianur, l'erosió de la terra i el desgavell que provoca a tot l'ecosistema, així com la persecució per part de les empreses als moviments socials i o de protesta.

La Red Mexicana de Afectados por la Minería (Rema) denuncià que des de l'any 2000 al mes a Chiapas s'han atorgat 97 concessions mineres de més de un milió d'hectàrees de terra en diferents regions.

Aquest passat 25 de setembre, l'empresa “Linear Gold México”, anunciava la clausura de les seves activitats a Chiapas. Gerardo Abel Cano Mendoza, gerent del Projecte Ixhuatán, mitjançant una carta al Governador de l'Estat de Chiapas, datada del dia 18, comunicava que l'empresa tancava projectes i oficines a partir del 30 de setembre a tot l'Estat, argumentant els conflictes amb els “ejidatarios” propietaris dels terrenys,

Junt amb l'empresa Blackfire Exploration Corporation, la Linear Gold Corp., tenen la majoria de les concessions otorgades pel govern federal a las mineres estrangeres a l'Estat de Chiapas.

Segons la pàgina web de la minera, en el Projecte Ixhuatán (des del 2005) s'han extret 31.103,477 kg d'or i 136.855,298 kg de plata

Com funciona la mineria a cel obert? Quines conseqüències té?

Mariano Abarca Roblero fou assassinat el 27 de novembre de 2009

Consecuencias de la minería de oro a cierlo abierto I


Consecuencias de la minería de oro a cierlo abierto II

23 de set. 2009

Presentació a València del llibre: "Oaxaca: más allá de la insurrección. Crónica de un movimiento de movimientos"


Presentació a València del llibre:

"Oaxaca: más allá de la insurrección. Ccrónica de un movimiento de movimientos" de Sergio de Castro Sánchez, membre de Kaos en la Red

Presentació a càrrec de Sergio de Castro Sánchez y Lola Cubells.

Organitzat amb el Col•lectiu Zapatista el Caragol

Dissabte 26 de setembre 2009. 18'30h

Llibreria-associativa SAHIRI (València)
C/ Danses 5, darrere de la llotja
http://www.sahiri.com/
----

Texto de presentación del libro "Oaxaca: Más allá de la insurrección"
Gustavo Esteva
La Comuna de Oaxaca tuvo desde que nació inmensa visibilidad. Pero sigue siendo un misterio. ¿Mera revuelta popular? ¿rebelión profunda, insurrección? ¿movimiento de movimientos? ¿revolución?

Oaxaca: un antes y un después del 2006
Rubén Valencia
Prólogo al libro "Oaxaca: Más allá de la insurrección. Crónica de un movimiento de movimientos (2006-2007)" de Sergio de Castro Sánchez
---

Sergio de Castro Sánchez, 1971, València. Professor de Filosofia i col•laborador de diferents mitjans d'informació alternativa com Kaosenlared, Rebelion, La Haine, Diagonal, Rojo y Negro, La revista de la CNT, L'Avanç, Oaxacalibre o el Noticias de Oaxaca. Ha escrit fonamentalment sobre el conflicte social oaxaqueny, però també sobre Nicaragua, Bolívia o el Sàhara Occidental.
---

Més informació, clica aquí

20 de set. 2009

Doncs, sí… ja hi tornem a ser

És evident que les migracions s’han convertit en un greu problema, no pel fet en sí, sino pel que comporten les greus violacions a els drets humans, despreci, mort, negoci.

En situacions com aquestes es generen negocis, començant pel tràfic de persones, l'extorsió, violacions… i assassinats.

El passat més d’agost, vàrem tenir l’ocassió de visitar les vies a l’estació de Apakal’Na, a Palenque, l’estat de Chiapas (Xiapes), Mèxic.

El centre del migrant, “casa del caminante Tatic Samuel”, que és troba a la vora de les vies, fa uns mesos l’assaltaren els “maras”, destruint tot el que van poder, a part es feren amb l’espai, cosa que s’han hagut de cercar uns nous terrenys per tal d’ubicar la nova casa del migrant, en més condicions i seguretat, tant pels que hi van de pas, com els que s’atenen en cas de malaltia, seguretat, també pels que hi treballen, que en moles casos són voluntaris/es, principalment persones de la tercera edat i joves.

Actualment, la situació ha canviat un xic, ja que no hi passen tants migrants, el motiu és senzill, no és que ja no vulguin millorar la vida, sortir de la misèria de la qual tots i totes en som responsables, el motiu és que hi ha por, si abans el control de la zona el tenien les “maras”, ara, el crim organitzat que s’ha estès pel país ho controla tot, el càrtel del golfo ja ha diversificat el seus negocis, els seus sicaris, altrament anomenats “zetas”, s’han menjat als tant temuts maras. Fa temps que se’n parla als mitjans de comunicació, els grups mafiosos (ara en diuen delinqüència organitzada), no tant sols destinen els seus interessos a un sol gènere, en tenim un exemple a ca nostra, quants i quants bitllets no s’hauran rentat en els negocis de la ja petada bombolla immobiliària? Doncs bé, pel que fa al cas del càrtel del golfo, també, no tant sols són famosos pel tràfic de coca (cap a les espanyes), també es dediquen al tràfic d’armes i a un dels negocis més vells del món i no hem refereixo al digne ofici de prestar serveis "d’estimar") sinó al indigne negoci de tràfic de persones.

Ara han trobat un bon negoci amb els segrestos de migrants, comesos pels coneguts “zetas” o els “maras” reconvertits (ara els anomenen "zetitas") a diari i amb el consentiment de les forces de l'ordre, cada dia es segresten cents de migrants, els quals si no tenen ningú per pagar un rescat, ja us podeu imaginar la fi que fan. Hi han constatades, violacions, tortures, mutilacions i assassinats.

Doncs bé, ja veieu com està la idíl•lica ruta del tren “Chiapas-Mayab” de l’empresa estats units Genesee & Wyoming que no mostren al turisme. Si mai passeu per allà i l’agafeu, ja ho sabeu, haureu d’anar al sostre, porteu roba d’abric i una capelina, quan el tren enfila cap l’estat de Tabasco puja força alçada, generalment plou hi ha humitat i acostuma a fer fresca, diners per quan us assaltin i si us extorsiona la policia (la coneguda “mordida”), no retxis-teu, que si us poseu “farrucos”, aquests no s’estan de punyetes, tenen molt mala baba, millor nos us refieu mai de ningú que porti uniforme. Ah! Se m'oblidava, no hi ha vagons de primera, ni de segona, són trens de càrrega. L'anomenen: “La bèstia”, “el cuc de ferro”,...

Dos dies més tard que visitàrem l’estació, recolliren un jove hondureny partit en dos, una noticia petita en algun diari local. Hauria caigut o l’haurien tirat? Digueu-me morbós, però és el dubte que ens quedà, sols passar tot sovint.

L'ombra

PS. Aprofitant l’avinentesa, recomano a aquells o aquelles que sàpiguen remenar aquest invent diabòlic que en diuen internet, que intenti descarregar-se 'Sin nombre' , una pel•licula que il•lustra força bé el que per allà passa.


Trailer: Sin Nombre - Starmedia US
La pel·lícula, produida pels amigos Gael García Bernal i Diego Luna, està dirigida pel californià Cary Fukunaga.Copyright New2Air


'Sin nombre', cinta que tracta el pas de migrants centreamericans per Mèxico.
Sin nombre, una historia que barreja immigració clandestina i "pandilles" en una cinta amb clara consciencia social amb la que el californià Fukunaga guanyà el premi al millor director al festival Sundance.

Informació relacionada:

· El inquietante silencio de la muerte (Slideshow)

Cada día llegan a Tapachula decenas de centroamericanos, situada en la frontera de Guatemala, Tapachula se convierte en el inicio de la travesía a través de México y en el comienzo de uno de los tramos más peligrosos para el migrante... Por Toni Arnau

· Migración centroamericana. Dominio Z

Un periodista salvadoreño y un fotógrafo catalán, ambos del equipo En el Camino –una organización formada en México en 2008 por reporteros, fotógrafos y documentalistas de diversos países-, recorrieron durante una semana territorio tabasqueño para tomar registro de las atroces vicisitudes que enfrentan los centroamericanos indocumentados en su tránsito hacia Estados Unidos. Son vividos, descarnados, los relatos que se incluyen en este amplio reportaje, donde desfilan desde autoridades corruptas hasta sicarios del grupo armado Los Zetas y de bandas –“zetitas”- que asolan a los indocumentados.

· “Nosotros somos Los Zetas”
Texto: Óscar Martínez/Fotografías: Toni Arnau. Publicada el 24 de agosto de 2009 - El Faro
Un recorrido por el sureño Estado de Tabasco y encuentros con una diversidad de fuentes que solo tras rigurosos rituales de seguridad acceden a contar lo que saben, permite entender cómo el cártel de la droga conocido como Los Zetas logra operar con tanto éxito y con tanta impunidad en un terreno de reciente incorporación: el secuestro de migrantes indocumentados. Lo suyo es atemorizar, matar e infiltrar. Infiltrar todo. Todo.

· Cuidado con el Tren

· Més sobre migració: Clica aquí

· Mujeres en el camino
Tres madres migrantes. Tres mujeres, una con sus tres hijos, otra sin un pie, una más con sus recuerdos. Las tres con una misma idea: sus hijos. Una teme por lo que les pueda pasar viajando en el lomo de un tren, las otras dos se lamentan por estar lejos de ellos. Estas son las voces de tres centroamericanas que tuvieron que huir. Voces en el camino.
· Mujeres en el camino (Parte I)
· Mujeres en el camino (Parte II)
· Mujeres en el camino (Parte III)

19 de set. 2009

Zebda festeja a Jaurès

ANY 2009 ANY JEAN JAURÈS

per liberation.occ

3 setembre de 1859. Fa cent cinquanta anys, Jean Jaurès naixia a Castres. Abans de devenir un orador redotat i el més feréstec opositor de la Gran Guerra [1], és dins el país on començà veritablement la carrera política, prenent partit pels miners de Carmauç en1892.

2009, any Jaurès... Per commemorar el 150e aniversari de sa naixença, el més conegut dels grups tolosans, Zebda, li ha decidit retre homenatge a la manera seva, és a dir en música ben segur. I en l´ocurrència, en reprenent una de les cançons més belles de Jacques Brel : «Jaurès», escrita el 1977. Això que feia ja qualque temps que la reformació de Zebda estava dins l'aire. A creure que faltava un projecte a part per a què Mouss i Hakim Amokrane, així com Magyd Cherfi, unissin de nou llurs veus. Després de cinc anys en el curs dels quals cadascun ha menat els seus propis projectes és, doncs, per una tornada a les fonts que Zebda ha escollit de revenir al devant de l'escena. Fonts d'inspiració múltiples, però que testimonien totes un mateix compromís. Res de sorprenent doncs això que els membres de Zebda hagin escollit retrobar-se al voltant de la personalitat de Jean Jaurès re prenent les paraules de Jacques Brel.


Per aquesta versió 2009, Zebda retornà a l´estudi a enregistrar nous arranjaments. Un clip video que ara gira pels carrers de Tolosa barreja decoracions reconstituïdes a partir de documents d'època i imatges d'avui. «Ajuntant l´imatge al so, es vol mostrar el llaç entre l'època de Jaurès i les lluites d'avui dia, comença Mouss. La gent són les mateixes que ahir. I dins el clima social actual, la reivindicació col·lectiva com la que encarnava Jaurès és molt important. Es vol retre homenatge a la personalitat que encarnava l'esperança dels obrers de veure llur vida millorar i no pas partir a la guerra per servir de carn de canó després d'haver estat carn de patró. Quan Brel canta : «Per què han matat Jaurès ? », respon : «Per què han matat l'esperança. »

[1] Jean Jaurès fou assassinat dins un cafè de París, el 31 de juliol de 1914, tres dies després la França entrava en guerra amb Alemanya.


ZEBDA
Site officiel de ce groupe engagé toulousain.