29 de març 2010

2009-2010: anys decisius pels grups armats

L'escenari del 2010 és, per dir el menys, complex, i apunta a un major radicalisme social.

Alejandro Jiménez y Laura Castellanos | Quaderns d'Illacrua

L’any 2009, els moviments socials mexicans va constatar com el règim polític, encapçalat pel conservador Partido de Acción Nacional (PAN), es va endurir, especialment contra els moviments amb reivindicacions socials, indígenes, laborals i ambientalistes.

Va tractar-se, doncs, d’un any convuls. Per una banda, es va produir un enfrontament entre el govern i el moviment sindical, representat pel Sindicato Mexicano de Electricistas (SME), que va constatar com 11.000 treballadors es quedaven sense feina a causa de la desaparició de la seva font principal d’ocupació. Per altra banda, van incrementar-se les agressions contra les comunitats zapatistes de Chiapes, a les quals es vol sotmetre al control governamental. I va produir-se també una burla jurídica contra el moviment ciutadà del Frente Amplio Opositor de San Luis Potosí, que combat l’explotació il·legal i insalubre d’una mina a cel obert per part de l’empresa minera canadenca de Sant Xavier.

Durant el 2009 també es va produir la criminalització dels lluitadors de l’oposició: els detinguts pels fets de San Salvador Atenco de 2006, entre els quals hi havia Ignacio del Valle, van ser condemnats a 162 anys de presó.

Arreu del territori nacional hi ha altres casos ignorats pels mitjans de comunicació, però no per això menys denunciables, ja que suposen una agressivitat molt forta vers la població més vulnerable del país: dones, indígenes, obrers, joves.

Respecte als moviments radicals, el 2009 va destacar per l’ascens de l’activitat dels grups anarquistes, que des de reivindicacions diverses –ecològiques, animalistes, veganes o tecnoindustrials–, van dur a terme accions aïllades, però constants, contra bancs, comerços i restaurants de menjar ràpid. Aquestes accions van créixer un 200 % i, fruit d’això, avui ja hi ha set activistes presos.

Hem de recordar, a més, que l’anarquisme no era un tema de discussió pública abans del setembre de 2009, moment en què van esclatar mitja dotzena de còctels Molotov contra diferents caixers bancaris i negocis. Avui coneixem millor la ideologia d’aquest moviment, que forma part d’un corrent més global amb representació especialment en aquells països on el neoliberalisme és més devastador.

En contrast amb això, les guerrilles, com és el cas de l’Ejército Popular Revolucionario (EPR) i les seves escissions, van replegar-se. La seva ofensiva va ser tan sols epistolar, i resumeix un reguitzell d’atrocitats comeses per l’Estat contra la població civil. En els seus comunicats afirmen que es dediquen a acumular forces a fi de superar les diferències i construir un front comú. Rebutgen que el 2010, any del bicentenari de la Independència de Mèxic i centenari de la Revolució, sigui una data emblemàtica per a un nou alçament armat, i tots coincideixen en què el determinisme històric no existeix, i sí, en canvi, el treball popular i social de llarg bagatge.

Potser l’únic grup colpejat des de la base ha estat l’Ejército Revolucionario del Pueblo Insurgente (ERPI), amb base a Guerrero, i que es considera més un grup d’autodefensa camperola que no pas part d’avantguarda militar. El seu dirigent més visible, el comandant Ramiro, va ser executat per un narcotraficant.

L’ERPI va quedar provisionalment sense cap visible i va experimentar un fenomen que s’ha donat també a Chiapas: els grups de narcotraficants apareixien com a extensions paramilitars del govern, fent la feina bruta d’eliminació d’opositors.

En resum, l’any 2009 va significar un punt sense retorn per al moviment popular rebel a Mèxic, ja que no va disposar de cap catalitzador per vehicular les seves reivindicacions. Per contra, es van accentuar les contradiccions del sistema politicoeconòmic, que només ha aconseguit augmentar el nombre de persones pobres i indignades arreu del país.

L’escenari de 2010 és, si més no, complex, i apunta cap a un major radicalisme social. Els diferents moviments populars s’enfrontaran aquest any a la difícil disjuntiva entre seguir resistint l’oblit, la persecució i les agressions, o passar a l’ofensiva en relació al grau de maduració de cada grup, ja sigui per la via de l’activisme social o bé, directament, per la rebel·lió i la subversió.

Periodistes, coautors del llibre México Armado 1942-1981. Alejandro Jiménez escriu sobre moviments radicals i armats en el seu blog De armas tomar del diari El Universal. Laura Castellanos és autora del llibre Corte de caja, entrevista amb el subcomandant Marcos.

2010: Per fi l'hora del Mèxic profund?

Lola Cubells i Sergio de Castro Sánchez | Quaderns d'Illacrua

Any 2006. Als carrers d’Oaxaca, presos pel poble, es respira cert optimisme. L’hora del canvi està a punt d’arribar. Si 1810 va ser l’any de la Independència, i 1910 el de la Revolució, 2010 tornarà a veure Mèxic abocat en una lluita total contra l’opressió. I potser, aquesta vegada, la història estigui del cantó del “Mèxic profund” –el d’“els de baix”, autèntics protagonistes d’una història silenciada “des de dalt”– i no del “Mèxic imaginari” (una distinció de l’antropòleg Guillermo Bonfill Batalla). El “Mèxic imaginari” no sols serà derrotat, sinó que també serà incapaç –com va fer en el passat– de portar al seu terreny el discurs de l’emancipació, la llibertat i la revolució [1].


Zapatistas protestan contra las acciones del grupo paramilitar "Ejército de Dios". SIPAZ

L’any 2006 va ser especialment conflictiu a Mèxic. Finalitzat el sexenni presidencial de Vicente Fox, membre de l’ultradretà Partido de Acción Nacional (PAN), Felipe Calderón es va fer amb la presidència després d’un nou frau electoral contra el Partido de la Revolución Democrática (PRD), representant de l’esquerra institucional que acudia a les urnes amb Andrés Manuel López Obrador com a candidat. El moviment lopezobradorista va prendre durant mesos la capital mexicana amb plantones i manifestacions de fins a dos milions de persones, mentre que el seu “líder” es negava a reconèixer el govern “espuri” de Calderón i creava el seu propi “govern legítim”.

Però abans que Calderón prengués possessió, Fox havia de deixar net el panorama sociopolític del país al seu col·lega de partit. Ho va fer primer a Atenco, on el Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra (FPDT) havia aconseguit paral·litzar la construcció d’un nou aeroport al seu territori. Alhora, era colpejada La Otra Campaña, impulsada per l’Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) com a alternativa no partidista a les eleccions presidencials, i la caravana de la qual acabava de visitar la localitat d’Atenco.

Posteriorment li tocaria el torn a Oaxaca, on a partir de la insurrecció contra el governador Ulises Ruiz Ortiz (del Partido Revolucionario Institucional, PRI), l’Assemblea Popular de los Pueblos de Oaxaca (APPO) va començar a construir en el discurs i en l’acció formes d’organització sociopolítica que, sobre la base dels “usos i costums” dels pobles originaris de la regió, amenaçaven de manera directa el poder establert.

El narcotràfic com a excusa

Després del frau de les eleccions presidencials de 2006, Calderón es va marcar com a objectiu refermar la legitimitat del seu govern a través de la lluita contra el narcotràfic. L’escalada de violència no es féu esperar. Així, des de 2006, les morts violentes han arribat a les 16.000; d’aquestes, gairebé 8.000 van produir-se només el 2009, any en què la militarització es va aprofunditzar.

A través de la Iniciativa Mérida (també anomenada Plan México, per les seves similituds amb el Plan Colombia), els EUA han destinat 1.400 milions de dòlars a la lluita contra el narco. La iniciativa, que s’ha desplegat des de 2007 a 2010, ha permès a Calderón desplegar més de 50.000 efectius militars arreu del territori nacional. El resultat: increment exponencial de la violència i violacions constants dels drets humans per part de l’Exèrcit –s’han incrementat un 600 % des que va arrancar el Plan México–, circumstància que fins i tot ha denunciat la institucional Comisión Nacional de Derechos Humanos (CNDH).

La militarització i la presència nord-americana en territori mexicà van trobar en l’“epidèmia” de la grip porcina una justificació afegida. D’aquesta manera, el març de 2009 es va crear el Centro Conjunto de Implementación per coordinar l’acció de militars i policies d’ambdós països. Aquesta coordinació va cristal·litzar en la realització, per primera vegada en la història, de maniobres militars conjuntes entre Mèxic i els EUA, amb la participació de la 4a Flota nord-americana, renascuda davant de l’“amenaça” de Veneçuela i altres països afins.

L’acord assolit a mitjan agost entre Calderón i Uribe per a la creació del Grupo de Alto Nivel de Seguridad y Justicia (GANSJ) amb la finalitat que tots dos països coordinin accions de seguretat i justícia; l’autorització per part de Calderón, a finals de 2006, perquè l’Agència Nord-americana Antidrogues (DEA) tingui presència permanent a Mèxic; les denúncies de connexions de grups polítics del nord del país amb els càrtels de la droga i, fins i tot, la possible creació, animada per l’executiu mexicà, de “grups civils d’autodefensa”, són senyals que alerten sobre el camí cap a la colombització de Mèxic i l’arribada de la “narcopolítica”.

Com és costum entre els governs acòlits del lliure mercat, la política mexicana de seguretat conté objectius ocults. Per a Pablo Romo Cedano, coordinador del Reporte de la criminalización de la protesta, elaborat per l’Observatorio de la Conflictividad Social en México (OCSM), “en nom del combat contra el narcotràfic i el terrorisme es configura un camp de batalla on els autèntics criminals romanen en la impunitat, mentre que els líders socials són perseguits, criminalitzats i empresonats per processos judicials absurds”.

I “raons” per a la criminalització no en falten. Segons l’OCSM, només entre 2006 i el primer semestre de 2008 van registrar-se 2.000 conflictes socials d’abast divers a Mèxic. Les condicions socials, polítiques i econòmiques actuals no fan pensar que el panorama d’efervescència social acabi el 2010.

Cataclisme neoliberal

L’entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (TLCAN) l’1 de gener de 1994 va requerir canvis constitucionals que van posar fi a una de les principals conquestes de la Revolució de 1910: la propietat col·lectiva de la terra. La reforma de l’article 27 de la Constitució va obrir les portes a la privatització de les terres, així com dels recursos naturals de què disposen. Alhora, l’obertura de mercats va impedir al camperolat indígena competir amb l’economia agrària nord-americana, industrialitzada i subvencionada per l’Estat.

L’enfonsament de l’economia mexicana en aquest període –inclòs el nivell d’endeutament extern, que va arribar als 166.960 milions de dòlars el 1999– només va ser superat el 2009. Segons el mateix Banc Mundial, el nombre de pobres ha augmentat en 4,2 milions el 2009 (més de deu milions des de 2006), la qual cosa ha provocat que, segons dades del Consejo Nacional de Evaluación de la Política de Desarrollo Social, més de la meitat de la població del país sigui considerada pobre. L’increment de preus (inclosa la cistella de productes bàsics) ha deteriorat en un 44 % les condicions de vida dels camperols, especialment afectats per l’alça dels preus d’articles com el blat de moro a partir de l’entrada en vigor del TLCAN.

D’altra banda, segons l’Instituto Nacional de Estadística y Geografía (INEGI), el PIB mexicà es va contraure el 2009 un 6,5 %, la caiguda més pronunciada des de 1933. Al mateix temps, 2,76 milions de persones –el 5,7 % de la població econòmicament activa– estan actualment a l’atur. Flexibilització del mercat laboral, superexplotació, subcontractació i violacions permanents dels convenis col·lectius són algunes de les mesures que Calderón ha aplicat als qui han aconseguit mantenir el seu lloc de treball.

Crisi i política de partits

El fracàs de la política antidroga de Calderón, així com les conseqüències de la crisi econòmica, han fet que el president i el seu partit hagin perdut la poca credibilitat que els quedava després del frau de 2006. La conseqüència més directa ha estat la derrota del PAN a les eleccions celebrades el 2009, en què estaven en joc la meitat dels escons de la cambra baixa, sis governs estatals i unes 500 alcaldies d’onze estats diferents. El PRI fou el gran vencedor dels comicis, amb un 36,7 % dels escons i la majoria dels càrrecs en disputa, tant estatals com locals.

En aquesta situació, i de cara a les eleccions a governador que se celebraran enguany en 12 estats, el PRD i el PAN han començat a preparar candidatures conjuntes, en un pacte aparentment “contranatura”. El nom d’Enrique Peña Nieto –membre del PRI, governador de l’Estat de Mèxic i responsable principal de la repressió a Atenco– sona com el candidat amb més possibilitats de cara a les presidencials de 2012.

Davant del complicat panorama electoral al qual haurà de fer front el PAN, i en un intent per recuperar la seva credibilitat –i la de tot el sistema polític mexicà, posat en dubte per la majoria de la població–, el passat 15 de desembre Calderón va llançar una proposta de reforma política.

Aquesta reforma pretén accentuar el model presidencialista (entre altres coses, atribueix al cap d’Estat la facultat de vetar parcialment les lleis que siguin aprovades pel Congrés), alhora que intenta crear la il·lusió que, en un país on els moviments socials es distancien cada vegada més de la política partidista, la ciutadania té cabuda en el model “democràtic”. Així, es permet que aquesta presenti projectes de llei al Congrés, així com candidatures independents als càrrecs d’elecció popular (encara que eleva del 2 al 4 % el percentatge de vots que un partit polític ha d’assolir per mantenir el seu registre).

2009: lluita social i repressió

Amb un panorama sociopolític com el descrit, no és estrany que 2009 hagi estat un any de lluites socials i repressió, i que hagi alimentat encara més les expectatives sobre una agudització de la conflictivitat. Vegem-ne solament dos exemples.

Mèxic segueix mirant amb expectació l’EZLN, el qual, segons molts, durant el 2010 podria presentar una nova iniciativa política que intenti aglutinar la diversitat d’actors socials del país, mentre que, paral·lelament, aprofundeix el procés de construcció de l’autonomia de les comunitats de Chiapas en resistència, actualment en una nova fase de guerra de desgast integral.

És així que, a través d’una nova escalada de “dessarrollismo contrainsurgent” i paramilitarització, s’intenta controlar el territori i posar fi a la resistència zapatista. Per a Marina Pagés, del Servicio Internacional por la Paz (SIPAZ), “els governs estan utilitzant una doble estratègia: restar legitimitat als zapatistes a les bones (ressorgiment d’instàncies de diàleg, aprovació de la llei indígena, acords amb l’ONU i l’OIT, etc.); i per la força (conflictes comunitaris en els quals els zapatistes són presentats com els agressors o estigmatitzant defensors de drets humans). Es fustiga no solament les comunitats, sinó la xarxa de suport que acompanya el procés d’autonomia. Aquesta política repressiva es duu a terme amb una total impunitat, tal com va demostrar l’alliberament per part del Tribunal Superior de Justícia, entre l’agost i el novembre de 2009, de 35 indígenes condemnats per la matança d’Acteal de 1997 –en què van ser assassinades 45 persones–, tot argumentant irregularitats processals, però sense entrar a jutjar si les persones condemnades eren innocents.

Tanmateix, les protestes socials més contundents de l’any passat van desenvolupar-se a partir de l’aprovació l’octubre de 2009, per part de Felipe Calderón, d’un decret a través del qual es dissolia l’empresa pública de subministrament elèctric Luz y Fuerza del Centro –que, posteriorment, va ser presa per l’exèrcit– i es confirmava l’aprofundiment en la privatització energètica.

Amb l’argument de la manca de rendibilitat de l’empresa pública –segons el Sindicato Mexicano de Electricistas (SME), provocada per l’executiu–, 44.000 treballadors van ser acomiadats, la qual cosa va portar l’SME –un dels sindicats més grans del país– a convocar, entre altres accions, successives manifestacions a Ciutat de Mèxic. Si bé aquestes accions van comptar amb una àmplia participació solidària d’estudiants i intel·lectuals d’esquerra, no han aconseguit, de moment, cohesionar un procés més ampli –com indica Dolores González, de Servicios y Asesorías para la Paz (SERAPAZ)– a causa de l’escepticisme que segueixen generant en l’esquerra antipartits les formes de participació dels sindicats tradicionals.

2010: part del procés

Un article recent publicat a la revista Contralínea revela com, abans de la presa de possessió de Felipe Calderón, PAN i PRI –juntament amb empresaris i alts executius de grans transnacionals– van idear el “Proyecto México 2030”, la intenció del qual seria privatitzar completament tots els sectors estratègics i els béns de la nació. Aquest projecte polític aprofundiria no solament la política neoliberal en el país, sinó també la situació que l’activista i intel·lectual Gustavo Esteva defineix com un “estat d’excepció no declarat”.

La conjuntura actual té nombroses similituds amb les condicions que van permetre moments històrics revolucionaris, semblances fins i tot aguditzades per la fase terminal del neoliberalisme en la qual ens trobem. Una circumstància que apareix amb claredat al Mèxic actual és la multiplicació de les resistències i la construcció d’alternatives polítiques i econòmiques que reprenen la necessitat de reformular l’Estat i aconseguir d’una vegada per sempre l’emancipació de tots els sectors exclosos. Chiapas, Oaxaca o Atenco no poden ser analitzats aïlladament. Formen part de la lluites cícliques que van sorgir de les pràctiques ocultes de resistència teixides al llarg de la història de dominació capitalista. Les condicions perquè el Mèxic profund pugui, finalment, fer prevaler el seu projecte sociopolític estan donades. I, sens dubte, 2010 suposarà un any potser no definitiu, però sí il·lusionant. El futur dirà.
-.-.-.-.-.-

[1] La clàssica distinció entre el “Mèxic profund” i el “Mèxic imaginari” es deu a l'antropòleg Guillermo Bonfill Batalla.
-.-.-.-.-.-

- Lola Cubells es membre del Col.lectiu Zapatista de València, “El Caragol” i investigadora social especialista en interculturalitat i drets humans a Chiapas.

- Sergio de Castro Sánchez es membre del Col.lectiu Zapatista de València, “El Caragol”; coordinador de la secció Mèxic de Kaos en la Red i autor del llibre Oaxaca: Más allá de la insurrección. Crónica de un movimiento de movimientos (2006-2007)

28 de març 2010

Nova mobilització a la Vall de Cofrents contra el cementiri nuclear

Nombroses entitats ecologistes convoquen una nova protesta contra la possibilitat que s'instal·li a Zarra

Nombroses entitats ecologistes, aplegades a la Plataforma Contra el Cementiri Nuclear i a la plataforma Tanquem Cofrents, convoquen per avui a migdia una manifestació de protesta que començarà a Teresa de Cofrents i que s'acabarà a Zarra per protestar contra la possible instal·lació a la Vall de Cofrents del cementiri nuclear.

Una de les entitats que avui serà present en la manifestació és Greenpeace, que ha presentat un recurs a l'Audiència espanyola per la suposada vulneració de l'anomenat conveni Aarhus sobre l'accés a la informació i la participació del públic en la presa de decisions. Segons Greenpeace, la declaració del Parlament de Catalunya contra la instal·lació del cementiri nuclear al Principat, amb els vots favorables de tots els partits tret del PP ja reconeix explícitament aquesta vulneració.

En aquest sentit, el responsable de la campanya nuclear de Greenpeace, Carlos Bravo, ha demanat al batlle de Zarra 'que no es deixi empènyer pel ministeri d'Indústria en aquest procés antidemocràtic, que només ha causat rebuig i crispació al poble i, per tant, que retiri la candidatura presentada'.

Justament fa un mes que una manifestació amb aquest mateix propòsit ja va aplegar tres mil manifestants a Zarra i prop de deu mil manifestants van sortir al carrer a començament de mes a Móra d'Ebre per refusar la instal·lació a Ascó.

Font: Vilaweb

La presidència espanyola deixa Catalunya sense veu a la Unió Europea

El govern espanyol impedeix als consellers intervenir en els consells de ministres europeus aquest semestre. Bèlgica permetrà a Flandes i Valònia presidir reunions

Albert Segura (Avui)
Brussel·les 28/03/2010

La presidència de torn espanyola ha deixat el govern català sense veu en els consells de ministres de la Unió Europea. Fins ara els consellers podien intervenir en algunes reunions a Brussel·les, com la resta d'autonomies, i fins i tot se'ls permetia fer-ho en llengua catalana, però aquest semestre el govern espanyol no els dóna la paraula. Francesc Baltasar i Joaquim Llena, consellers de Medi Ambient i Habitatge i d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, ja s'hi han trobat, segons ha pogut saber l'AVUI. Bèlgica, en canvi, permetrà als governs de Flandes i Valònia presidir les reunions de la UE el semestre que ve.

Fonts del govern espanyol asseguren que la decisió només és temporal i al·leguen que "durant aquests sis mesos Espanya no es representa a si mateixa, sinó a tota la UE en el seu conjunt". Des del 2005 els consellers podien ocupar una de les cadires reservades per a la delegació espanyola en els consells de ministres de Medi Ambient, Agricultura, Afers Socials i Cultura i Ensenyament i intervenir-hi. El cafè per a tothom, però, obligava els governs autonòmics a esperar i fer torns per poder participar-hi i havien de defensar el posicionament conjunt de totes les comunitats, prèviament consensuat. A més, per parlar en català, basc o gallec, llengües no oficials, calia avisar i enviar el discurs a Brussel·les amb set setmanes d'antelació. Ara ni així.

Seriositat "No seria seriós que Catalunya o Múrcia parlessin en nom de la UE, que un conseller fes de ministre, ni Alemanya ni cap altre soci no cediria mai aquesta responsabilitat a un land o regió", adverteix l'executiu de Zapatero. Bèlgica, però, desmenteix aquest argument i demostra que és a anys llum d'Espanya. La presidència belga, el segon semestre d'aquest 2010, no només permetrà als governs regionals de Flandes, Valònia i Brussel·les participar i intervenir en els consells de ministres, sinó que anirà molt més enllà: un ministre flamenc podrà, directament, presidir les reunions i parlar en nom de tota la UE.

La presidència espanyola tampoc no està servint per fer cap passa endavant en l'oficialitat del català, tot i que el president José Montilla havia demanat a José Luis Rodríguez Zapatero que aprofités aquest semestre per aconseguir-la.

26 de març 2010

Joan Sorroca Punsola, empresari català, assassinat a trets a Chihuahua

· Joan Sorroca Punsola tenia 56 anys i vivia des del 1982 a Mèxic. Estava casat i tenia dos fills

Un empresari català, Joan Sorroca Punsola, va ser assassinat a trets dimecres a la nit quan sortia del seu negoci a la ciutat mexicana de Chihuahua. L'home va ser víctima dels elevadíssims nivells d'inseguretat que es viuen en aquesta ciutat, estat i país.

Sorroca, nascut el 1954 al municipi pallarès de la Vall de Cardós, vivia des del 1982 a Mèxic, on s'havia establert. Tenia un negoci -un pàrquing amb el nom de King Kong-, s'havia casat i tenia dos fills.

Segons els testimonis presencials citats per la premsa local, Sorroca va ser sorprès a la sortida del negoci per uns homes que, aparentment, volien robar-li. Ell s'hi va resistir i aleshores va ser tirotejat. Va morir allà mateix. (Versió diari Avui)

Segons la premsa mexicana, no hi hagué testimonis presencials (Heraldo de Chihuahua)

Fonts de l'ambaixada espanyola a Mèxic van explicar que serà enterrat a la mateixa ciutat de Chihuahua.

A tot això, com ja digué mesos enrere Felipe Calderón Hinojosa, tot apunta que hi ha una campanya orquestrada a parlar malament de Mèxic, i que això s'ha convertit en esport nacional i internacional, de la mateixa manera acusava de deslleials als mitjans que difonien notícies negatives del país, acusant aquests mitjans d'exagerats. Si cerqueu a les hemeroteques mexicanes veureu que una altra vegada torna a insistir en el mateix tema a l'Encuentro con Empresarios de Yucatán, casualitat que reclami una bona imatge de Mèxic per cridar inversions internacionals i el mateix dia us trobeu al mateix diari amb la mort d'un empresari català a Mèxic.

Valtros mateixos, així són les coses i així les expliquem, malgrat que Calderón ens tracti de traïdors, de mentiders d'enemics de la pàtria i de no sé quantes coses més... en un altre moment, us farem cinc cèntims d'inversions internacionals i drets humans (contemplat dins dels tractats internacionals entre la Unió Europea i Mèxic o entre les Espanyes i Mèxic).

Joan, que descansis en pau, el nostre més dolgut condol a la seva família.

PS. Malauradament a Mèxic tant sols serà una de les tantes centse de mortes violentes que hi hauran hagut aquesta setmana. Però segons el President no ho hauríem dir que Mèxic s'ha convertit en un del països més perillosos del món.

Més info:
Calderón reclama a quienes hablan mal de México
México, el más peligroso para los periodistas
El país más peligroso del mundo

17 de març 2010

L'Observatori de la Salut - URV segueix mostrant opacitat i confonent a l'opinió pública

La Plataforma Cel Net estem d' acord amb aquest escrit i per això us el volem fer arribar, ja que s' avé amb un dels nostres objectius principals: treballar per una informació verídica i real de les nostres administracions, hem cregut interessant que us arribés a les mans.

El 10 de març del 2010 es publicava en un mitjà de comunicació local un article sobre els darrers estudis i conclusions de l'Observatori de la Salut i el Medi Ambient, adscrit a l'Agència de Protecció de la Salut, en el qual es nega de forma categòrica la relació causa efecte entre contaminació i problemes de salut al Camp de Tarragona. Des del GEPEC-EdC, un cop més, es dubta de la fiabilitat dels estudis fets i de la independència d'aquest organisme, participat en el seu comitè assessor per l'AEQT.

De la mateixa manera que fa exactament dos anys, l'Observatori de la Salut (amb la complicitat del director de l'Agència de Protecció de la Salut a Tarragona, Dr. Joan Guix) torna ara a presentar a través de determinats mitjans de comunicació locals uns resultats esbiaixats, tendenciosos, poc fiables i distorsionadors de la realitat epidemiològica del Camp de Tarragona en relació a la contaminació atmosfèrica. Uns estudis que no han estat referendats per la comunitat científica, que no s'han fet públics enlloc, i dels que no se n'ha fet ressò cap publicació científica de prestigi.
Irònicament, el Dr. Guix posa com a exemple d'estudi poc científic el que vincula la mala qualitat de l'esperma tarragoní amb la contaminació, sense adonar-se que els estudis fets per l'Observatori de la Salut presenten com a mínim el mateix grau de fiabilitat i consens científic que l'estudi fet per l'Institut Marqués. Caldria doncs, que el Dr. Guix prengués com a referents epidemiològics els estudis més exhaustius sobre mortalitat relacionada amb la contaminació que s'han fet fins ara, a saber:
  • Atlas de mortalidad por cancer y otras causas en España 1978-1992 (Servicio de Epidemiología del Cáncer del Centro Nacional de Epidemiología y publicado en 1996 con la ayuda de la Fundación Científica de la Asociación Española Contra el Cáncer)
  • Atlas de Mortalidad de la Comunitat Valenciana 1991-2000 (Dirección General de Salud Pública. Área de Epidemiología. Servicio de Estudios Epidemiológicos y Estadísticas Sanitarias. Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat)
  • Atlas municipal de mortalidad por cáncer en España 1989-1998 (Área de Epidemiología Ambiental y Cáncer del Centro Nacional de Epidemiología, Instituto de Salud Carlos III)
  • Protocolo de investigación del Atlas de Mortalidad de las capitales d provincia de Andalucía y Cataluña(PROYECTO AMCAC - Grupo de Investigación DEMAP (Distribución Espacial de la Morbi-mortalidad en Áreas Pequeñas). Escuela Andaluza de Salud Pública (Granada). Grup de Recerca en Estadística, Economia Aplicada i Salut (GRECS). Universitat de Girona (Girona))
  • Atlas de mortalidad en áreas pequeñas en España, 1987-1995. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
  • Atlas interactivo de mortalidad en Andalucía (AIMA - Escuela Andaluza de Salud Pública. Granada. Consejería de Salud de la Junta de Andalucía. Sevilla)
Tots aquests estudis (i molts altres) presenten dues diferències TANGIBLES respecte als que fa l'Observatori de la Salut-URV, i és que només es publiquen quan s'han finalitzat completament i que es poden consultar públicament, fins i tot a través d'Internet. Per tant, demanem al Dr. Guix que abans de fer públiques conclusions esbiaixades en determinats mitjans de comunicació locals mantingui la discreció sobre els estudis que s'estan realitzant (justament per garantir-ne la independència) i que un cop finalitzats posi en coneixement de la ciutadania la metodologia i resultats a través d'una publicació de prestigi en l'àmbit de l'epidemiologia i la salut pública (o com a mínim a la web del Departament de Salut).
Finalment, i en la línia de crítica constructiva cap a l'Agència de Protecció de la Salut de Tarragona, demanem al Dr. Guix que sigui prudent abans de fer afirmacions tan controvertides com dir que “el contaminant atmosfèric més perillós és el tabac”, ja que per començar el tabac no es cap contaminant atmosfèric (cal fer un ús apropiat del llenguatge científic) i per adobar-ho cal que demostri estadísticament que la relació causa-efecte entre tabac i mortalitat és superior a la relació causa-efecte entre determinats contaminants atmosfèrics i mortalitat.
Encoratgem, doncs, a que l'Agència de Protecció de la Salut faci públics tots els detalls de l'estudi (o estudis) fet per l'Observatori de la Salut-URV, o en el seu defecte que s'abstingui de confondre a la ciutadania amb declaracions que serien més pròpies d'un responsable de l'AEQT que d'un càrrec de l'administració pública sanitària. Ens agradaria que l'anunciat estudi sobre els efectes de la contaminació en nens es faci amb total transparència, rigor, objectivitat i sobretot, molt de respecte cap als ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona.

Aprofitem el correu per explicar-vos que anem treballant en els camps que havíem esmentat al crear la Plataforma i que, encara que a poc a poc, anireu tenint notícies.

Al facebook estem connectats diàriament i s' hi penja informació i articles molt constantment, és un bon lloc per estar en contacte amb nosaltres i saber què anem fent.

Us afegim l' adreça on hi teniu els formularis penjats per treballar el tema de les males olors, per si algú hi vol col·laborar encara hi és a temps, un cop fetes les podeu fer arribar al Gepec o a la Plataforma

També us adjuntem l' adreça del les CANC per signar contra la candidatura d' Ascó al Cementiri Nuclear, tots lluitem per un territori net!


Salut i força!

Campanya de recollida d’al·legacions contra el cementiri nuclear (MTC) d’Ascó


Signa el teu full d’al·legacións, participa a la campanya!


- En format paper

Us adjuntem el document en format JPG (Cliqueu aquí per obtenir-lo en format PDF) de les al·legacions tipus, per tal que les imprimiu, les signeu i les feu córrer per tal d’ajudar a recollir-ne moltes. Aquestes al·legacions les heu de fer arribar abans del dia 27 de març a l’apartat de correus 25, 43730 Falset o als diferents punts de recollida que s’estan organitzant (veure llistat a continuació).

- En format electrònic

També poden presentar-se a través d’internet, mitjançant el següent enllaç: SIGNA (molt fàcil)

- Punts on, de moment, podeu fer arribar al·legacions:

Falset: Apartat de Correus 25 (43730)
Tortosa: Casal Popular Panxampla (Gil de Frederich, 6)
Tortosa: Llibreria la 2 de Viladrich, Bar Temple i Pintures JABS
Reus: GEPEC (Prat de la Riba n. 18, pis 2on Telèfon: 977 33 11 42)
Olot: Mirmanda (C. dels Sastres, 14)
Barcelona: Xarxa de Consum Solidari | FAVB

- Informació Ministerio de Indústria sobre el MTC

Comisión interministerial para la selección del emplazamiento ATC y Centro Tecnológico
Nota de premsa Ministerio al·legacions

- Més informació campanya contra MTC:

Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya
http://blogcanc.blogspot.com
Apaguem les nuclears
http://apaguemlesnuclears.wordpress.com

Més informació relacionada: AQUÍ

El 20 de març, a Barcelona: “els zapatistas no estan sols”.

El 20 de març, a Barcelona: concentració política i cultural, per a cridar, juntament amb altres col·lectius d'Europa i Amèrica, que “els zapatistas no estan sols”.

A la Otra Campaña Nacional i Internacional
A les bases de suport zapatista (BAZ)

En el marc de les activitats que diversos col·lectius europeus han organitzat entre el 12 i 21 març de 2010, per a aixecar la veu en suport als pobles zapatistas, volem expressar que des de Barcelona, a Catalunya, ens unim a aquestes accions per a denunciar la repressió del govern mexicà, que amb l'exèrcit i paramilitars, reprimeix a les bases de suport zapatista, que dignament s'organitzen i lluiten pels seus drets.

Us informem que el dia 20 de març (17 h.), aquí a Barcelona, en la plaça de Sant Jaume, farem una concentració política i cultural, per a cridar, juntament amb altres col·lectius d'Europa i Amèrica, que “els zapatistas no estan sols”.

Atentamente

Barrikada Zapatista de Barcelona
NomadaSintópico

Xerrades i debats:

- Dilluns 15 a les 19 hores: Casa Aukan, Fontrodona 15
- Dimecres 17 a les 19 hores: Centre Cultural EXIT, Rambla del Raval 34
- Divendres 19 a les 21 hores: CSO Barrilonia, San Rafel 8

http://www.europazapatista.org/?El-20-de-marzo-en-Barcelona

20 de Març: Desllorigada Nacional i Internacional de Suport i Solidaritat amb les BAZ

Us cridem a unir les nostres forces, a aixecar les nostres veus en suport i solidaritat amb les Bases de suport Zapatista, amb els pobles i "ejidos" chiapanencs que enfronten l'ofensiva paramilitar dels mals governs i de la classe política i econòmica de Mèxic, realitzant el pròxim dia 20 de març una acció desllorigada nacional i internacional.

Llegir més...

Seguiment de la setmana solidària amb els i les zapatistes a Europa

Dimiteix indignat el director del museu que va censurar les fotos del «cas Gürtel»

El Punt 09/03/10 – València. Enric Orts

Ricardo Costa, una de les imatges censurades. Foto: M. LORENZO.

Romà de la Calle, fins ahir director del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (Muvim), va dimitir del càrrec en desacord amb la censura executada per Salvador Enguix, responsable de Cultura de la Diputació de València –de la qual depèn el Muvim–, sobre les fotografies que feien al·lusió al cas Gürtel d’una exposició que havia promogut la Unió de Periodistes i que ocupava una de les sales del museu.

En la seua carta de dimissió, De la Calle lamenta el fet que des de la Diputació es transmetera que l’amputació de la mostra disposava del seu aval, la qual cosa va negar amb rotunditat.

Segons el ja exdirector, la decisió va ser presa «des de dalt». En la carta, adreçada a Enguix, De la Calle escriu: «Tu vas rebre l’ordre i tu la vas transmetre sota una pressió ingent. Per això, parlar de pacte censor entre nosaltres, com ha intentat fer institucionalment la mateixa Diputació per a instrumentalitzar-me, no té cap sentit i m’ha ofès profundament.»

Al marge de la utilització del seu nom per part de la institució en mans del PP, De la Calle va expressar ahir un rebuig rotund a la censura. «Jo mai he vist tanta malaptesa. Un té dignitat i no pot acceptar aquest tipus de decisions», va subratllar.

Tot i que dissabte el president de la Diputació, Alfonso Rus, va avalar la retirada de les fotos, ahir es va imposar un prudencial silenci en les files del PP, només trencat per l’alcaldessa de València, Rita Barberá, que, a diferència de Rus, va desaprovar la censura. «Qui es compromet amb una exposició ha de mantenir-la. Nosaltres defenem la llibertat d’expressió», va afirmar.

Irònicament, Enguix va emetre una nota on alabava la trajectòria de De la Calle, director del Muvim des del 2004.

De la Calle va rebre nombroses mostres de suport, entre altres dels treballadors del museu, la Unió de Periodistes i de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València.

9 de març 2010

Ovidi Montllor 2.0

Martí Crespo / Vilaweb 09/03/2010

Quinze anys després de fer vacances internet redescobreix el cantant d'Alcoi amb tot de webs i materials

El 10 de març de 1995 es va morir a Barcelona el cantant i actor alcoià Ovidi Montllor. Quan ens va deixar, internet tot just feia els primers passos; avui, just quinze anys després, la xarxa ja forma part de la nostra vida quotidiana. I l'Ovidi, és clar, hi té el seu racó. Us proposem, tot seguit, de descobrir la seva força completa petja digital. El primer pas és OvidiMontllor.com, de Joan Santonja, amb molta informació de la seva vida i obra (i algunes cançons). També és indispensable l'Arxiu Personal Ovidi Montllor, una iniciativa de la Universitat Politècnica de València que inventaria el fons personal de l'artista, dipositat durant uns quants anys a casa del pintor alcoià i amic íntim seu Antoni Miró. S'hi inclouen articles, cançons, cartells, cartes, dibuixos, fitxers audiovisuals, partitures... El mateix Antoni Miró manté a la seva pàgina personal el dossier especial que va dedicar a l'Ovidi en ocasió dels deu anys de la seva mort, el 2005, amb fotografies originals, pintures i dibuixos amb el cantant de protagonista. El desè aniversari, també es va commemorar digitalment a VilaWeb amb aquest especial i al Diari de l'Escola amb aquest reportatge.

El perfil més literari d'Ovidi Montllor s'aplega a la web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i el seu vessant més musical s'analitza al portal Botiboti.org. Sense deixar la música, a Kumbaworld hi ha un bon grapat de lletres i partitures; a Cancioneros.com s'esmenta la seva llarga discografia, i a Música de Poetes es poden escoltar desenes de poemes d'autors dels Països Catalans interpretats per Montllor. I el seu pas davant les càmeres, queda recollida a l'Internet Movie DataBase.

Pel desè aniversari de la seva mort, TVE Catalunya va preparar el programa Te'n recordes, Ovidi? (descripció detallada), consultable íntegrament a YouTube. Al mateix servidor de vídeos de Google s'apleguen molts més vídeos amb l'artista alcoià de protagonista, entre els quals hi ha l'Ovidoscopi, un homenatge personal i audiovisual de Gilberto Dobon. TV3, per la seva banda, va dedicar-li un capítol del programa Noms.

Ovidi Montllor ha fet passos fins i tot a les xarxes socials: disposa de grup a Facebook i de compte a MySpace.


Amadeu Casellas surt de la presó

Li resten els vuit anys complerts en preventiva, que fins ara no havien estat computats com a condemna ferma

El pres Amadeu Casellas ha sortit aquest migdia de la presó, després de vint-i-quatre anys empresonat. Fonts del Departament de Justícia han explicat a VilaWeb que s'ha aplicat la doctrina del Tribunal Constitucional, existent des del 2008, que preveu computar els anys de presó preventiva com a condemna ferma. Així ho va demanar de fer la defensa de Casellas quan el pres va ser traslladat a Girona, segons Justícia. La conclusió va ser que calia restar vuit anys a la pena total, i per tant, que Casellas ja no havia de romandre més a la presó.

Fonts properes al pres fan una interpretació d'aquesta situació que afirma que Amadeu Casellas 'ja havia complert més anys dels que li tocaven', sense incidir en el canvi de doctrina del 2008.

Casellas ha protagonitzat tres vages de fam (l'última, l'any passat) com a mesura de protesta pels 'incompliments de les promeses dels serveis penitenciaris' i per 'les males condicions de les presons catalanes'.

Font: Vilaweb
Més informació: AQUÍ

8 de març 2010

Milers de persones es manifesten a Móra d'Ebre contra el cementiri nuclear

· La marxa comença amb retard perquè s'han col·lapsat els accessos a la vila

Entre tres mil persones, segons els mossos, i deu mil, segons els organitzadors, s'han manifestat pels carrers de Móra d'Ebre en contra de la candidatura d'Ascó a acollir el magatzem de residus nuclears. La marxa, convocada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), ha començat des del pont vell amb quaranta minuts de retard perquè que s'havien col·lapsat els accessos a la vila. La pancarta principal, amb el lema 'No al cementiri nuclear', ha estat encapçalada per portaveus i activistes de plataformes en defensa del territori. A la marxa també hi assistien dirigents d'ICV i ERC.

'Hem demostrat que el territori està, majoritàriament, en contra de la candidatura. Ho demostren les mocions de noranta-dos ajuntament, nou consells comarcals i una resolució del Parlament. En un lloc normal, no seria necessari sortir al carrer, davant d'aquesta evidència', deia abans de la manifestació a VilaWeb el portaveu de la CANC, Sergi Saladié.

Saladié es queixa que el govern espanyol no tingui en compte totes aquestes veus contràries al cementiri nuclear i és per això que volen 'recordar que al territori no hi ha consens a favor del cementiri'. A més, alerta: 'Sabem que el territori que menys soroll faci en contra serà l'escollit, perquè cerquen el lloc socialment viable i no pas el més òptim des d'un punt de vista tècnic.' És per això que explica que protestaran tant com puguin. 'La nostra intenció és que davant, la mobilització del territori, l'estat descarti ja Ascó com a candidata. Però si ho vol allargar, nosaltres serem aquí, lluitant, fins al final', sentencia Saladié.

Ascó és, juntament amb Zarra, una de les vuit candidatures oficials a acollir el cementiri nuclear, després de l'aprovació de l'Ajuntament de presentar-s'hi. Tanmateix, hi ha molts veïns que no hi estan d'acord. En aquest sentit, el portaveu de la CANC recorda que 'no hi ha hagut cap municipi ni cap entitat que hagi donat suport a la candidatura d'Ascó; és més, la majoria s'hi han mostrat contraris', i afirma que les esperances d'aconseguir que Ascó no aculli el cementiri 'són màximes': 'Quan Ascó va presentar la candidatura, hi havia seixanta-dos ajuntaments en contra; ara, un mes més tard, ja en són noranta-dos: un per dia! Això també demostra que el territori s'ha posat les piles i ens dóna confiança als qui treballem per evitar la instal·lació del cementiri a Ascó.'

Més informació: MANIFEST

· Milers de persones contra el cementiri nuclear (Avui)
· La marxa convocada per la Coordinadora Antinuclear de Catalunya (CANC), ha comptat amb el suport de plataformes ecologistes i entitats del territori (Kaos en la Red)
· Milers de persones clamen a Móra d'Ebre contra el cementiri nuclear a Ascó (El Periodico)
· Milers de persones tornen a manifestar-se contra el cementiri nuclear (Directa)
· Les Terres de l'Ebre tornen a dir «No» (El Punt)
· «Hem col·lapsat l'entrada a Móra d'Ebre!» (El Punt)

· Un grito contra el 'basurero' atómico (El País)

Acció urgent (Mèxic): Augmenta el perill pels familiars d'un activista comunitari

Margarita Martínez, esposa de l'activista comunitari Adolfo Guzmán Ordaz, va ser segrestada, copejada i amenaçada el 25 de febrer. Ella i Adolfo Guzmán havien rebut anteriorment amenaces de mort després de presentar una denúncia contra la policia.

Margarita Martínez ha denunciat que, quan es dirigiria a buscar al seu fill a l'escola en la localitat de San Cristóbal de les Casas, estat de Chiapas, va ser segrestada per almenys dos homes. Li van cobrir el cap amb una borsa i la van ficar en un automòbil. La van copejar en la cara amb un instrument contundent i li van col·locar contra les costelles quelcom que podia ser un arma. Els seus segrestadors li van dir: “ja no podràs treballar”. També la van amenaçar de mort i li van dir que retirés la denúncia que ella i el seu espòs havien presentat al novembre després que uns agents de la Policia Ministerial assaltessin la seva casa de Comitán sense mostrar cap ordre judicial i intimidessin a la seva família. Finalment, els seus segrestadors la van deixar lliure prop de la seva casa de San Cristóbal. Abans de deixar-la marxar, li van dir: “aquest és un regalet del president municipal de Comitán”. Margarita Martínez i la seva família s'havien traslladat recentment a San Cristóbal, ja que no se sentien segurs en Comitán.

Al desembre i gener, Adolfo Guzmán i la seva família van rebre amenaces de mort anònimes en tres ocasions. La família les va denunciar a les autoritats i, a conseqüència d'això, la Procuraduría de l'estat de Chiapas li va oferir protecció en forma de patrulles de la policia estatal i municipal. No obstant això, Adolfo Guzmán i la seva família van rebutjar la protecció, ja que temien que els agents assignats no fossin independents i poguessin estar relacionats amb la font de les amenaces, el que els posaria en un perill encara major.

ESCRIVIU IMMEDIATAMENT, en espanyol (castellà) o en el vostre propi idioma:
  • demanant a les autoritats que proporcionin protecció immediata i efectiva a Adolfo Guzmán, Margarita Martínez i els seus fills, d'acord amb els seus propis desitjos, perquè puguin seguir endavant amb la seva denúncia contra la policia;
  • instant-les a ordenar una investigació immediata, exhaustiva i imparcial sobre el segrest, els cops i les amenaces sofertes per Margarita Martínez, que facin públics els seus resultats i que duguin als responsables davant la justícia.
ENVIEU CRIDES ABANS DEL 14 D'ABRIL DE 2010 A:

Lic. Fernando Francisco Gómez-Mont
Secretaría de Gobernación

Bucareli 99, 1er. piso,
Col. Juárez, Del. Cuauhtémoc,
México D.F., C.P.06600, MÉXICO
Fax: +52 55 5093 3414
Correo-e.: secretario@segob.gob.mx
Tratamiento: Señor Secretario

Lic. Juan José Sabines Guerrero
Gobernador del Estado de Chiapas

Palacio de Gobierno,
1º piso, Col. Centro, C.P. 29000, Tuxtla Gutiérrez, Chiapas, MÉXICO
Fax: +52 961 618 8050, ext.: 21122
Correo-e.: juansabines@chiapas.gob.mx
Tratamiento: Señor Gobernador

Mtro. Raciel López Salazar
Procurador General de Justicia del Estado de Chiapas

Libramiento no. 2010, Col. El Bosque, Tuxtla Gutiérrez, MÉXICO, CP 29049
Fax: +52 961 6165724
Correo-e.: raciel.lopez@mje.chiapas.gob.mx
Tratamiento: Señor Procurador

COPIA A: Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas, AC, Correo-e.: frayba@frayba.org.mx
Envieu també copia a la representació diplomàtica de Mèxic acreditada en el seu país. Consulteu amb l'oficina de la seva Secció si heu d'enviar les crides després de la data abans indicada.

Informació complementaria

Adolfo Guzmán traballa per Enlace Comunicación y Capacitación, organització comunitària que proporciona formació en drets humans i en desenvolupament econòmic sostenible a comunitats indígenes. Margarita Martínez és activista de diverses organitzacions locals de la societat civil, i recentment ha estat voluntària d'Enlace Comunicación y Capacitación, amb la qual ha impartit formació.

La casa de Margarita Martínez i Adolfo Guzmán va ser assaltada per la policia el 8 de novembre. Uns 20 agents de la Policia Ministerial es van presentar sense ordre judicial, van intimidar a Adolfo Guzmán i van apuntar amb un arma a Margarita Martínez. Van dir que buscaven a "algú ", sense dir a qui. Pel que sembla, el registre ho havien ordenat les autoritats estatals, que buscaven a les persones que havien organitzat recents protestes davant edificis públics i havien tallat carreteres. Les protestes en qüestió havien estat encapçalades per agricultors locals i venedors que demanaven un espai on vendre els seus productes.

MANIFEST de la CANC del 7 de març de 2010

MANIFESTACIO DE MÓRA D’EBRE 7-3-10


Bon dia a tothom!

En nom de la CANC us volem agrair a totes i tots la vostra assistència avui aquí a Móra.

Agafant un fragment del prioratí Toni Orensanz, quan va descriure la manifestació d’Ascó de fa poc més d’un mes: avui aquí tornem a ser un torrent de gent de tota edat, condició i pelatge, amb calvos i peluts, senyores maquillades, empresaris, estudiants, vinaters, científics, funcionaris, ames de casa, i pagesos acostumats a conrear lo silenci.

I més, també hi ha músics, alcaldes, punkis i diputats...

Fa un mes a Ascó vam ser 2.500 persones i avui en som 10.000!!!!

A Ascó érem 60 entitats i associacions socials i culturals en contra del cementeri. Avui en som més de 150!

A Ascó érem 62 ajuntaments en contra del cementeri. Avui passem dels 100! D’aquests ajuntaments, 60 son de les Terres de l’Ebre i el Priorat, i representen més del 80% del total del territori.

A Ascó érem 7 Consells Comarcals. Avui en som 10!

A Ascó, el Parlament de Catalunya ja havia aprovat una resolució en contra del cementeri.

Al ple de la setmana que ve, el Parlament tornarà a aprovar una nova resolució en contra del cementeri, ni a Ascó ni a cap altre poble de Catalunya!

Demanem a tots els partits catalans un exercici de responsabilitat política, i que aquesta resolució s’aprovi per una àmplia majoria. Aquest dijous que ve totes i tots hem d’anar al Parlament a fer sentir la nostra veu!

I una cosa molt important, no hi ha cap ajuntament ni institució, cap ni una, que hagi donat suport a la candidatura d’Ascó. Ni tant sols la pròpia AMAC, esta associació que mos vol fer tragar lo cementeri. Avui, amb la Palma d’Ebre i la Torre, 10 dels 17 ajuntaments catalans d’aquesta associació estan en contra del cementeri!

I amb tot un territori en contra, el govern de l’Estat espanyol vol aplicar un procediment a l’estil franquista, marginant i sotmetent a totes les persones, territoris i institucions!

Si es consuma la candidatura d’Ascó, mos haurem de preguntar: de què serveixen los ajuntaments? De què serveix lo Parlament de Catalunya?

Amigues, amics, aquí està en joc molt més que els efectes negatius d’un cementeri nuclear! Aquí està en joc la democràcia mateixa!

EN UN PAIS NORMAL, AMB AQUEST POSICIONAMENT TERRITORIAL, SOCIAL, I POLÍTIC, JA N’HI HAURIA D’HAVER PROU PER DEMOSTRAR QUE EL TERRITORI ESTÀ EN CONTRA DEL CEMENTERI.

QUE MES HEM DE FER?!?!? QUE NO MOS ENTENEN O QUÈ? COM LOS HI HEM D’EXPLICAR QUE NO EL VOLEM?!?!?!?!?

EN AQUEST ESTAT ESPANYOL MAI EN TENEN PROU!!!

PERÒ SI AIXÍ HO VOLEN, AIXÍ HO TINDRAN. No deixarem que es consumi un dels majors fraus democràtics de la història recent de Catalunya. Les Terres de l’Ebre no ho permetrem !. Catalunya no ho permetrà!

I això que mos diuen que anem en cuidado, que estem lluitant contra molts interessos, que darrera hi ha molts diners en joc, i que en tenen molts per convèncer a la gent i aplastar als que no pensen com ells.

Naltros els hi contestem que contra els diners, els mitjans, les mentides, i els fraus democràtics, tenim la paciència, la perseverança, la fermesa i, sobretot, l’estima pel territori.

Estem en un tros de terra on la gent és tolerant i pacient, potser massa a vegades. Però quan ha convingut defensar-nos de les agressions, hem sortit al carrer amb les nostres raons. Ara fa 9 anys, al 2001, molts dels que estem avui aquí també hi érem en aquesta mateixa Móra. Allavons era el PHN, la massificació eòlica i la ENRON. Avui, segueixen los transvasaments i les massificacions, i hem canviat el cromo d’una tèrmica per un cementeri nuclear.

I mos volen enganyar dient que aquest cementeri serà com lo d’Holanda, i lo que volen fer aquí és 10 vegades més gran, per a que us feu una idea, com 20 camps de futbol!!!

I mos volen enganyar dient que això portarà progrés, com fa 20 anys Enresa també va dir a El Cabril, on hi ha lo cementeri de residus de mitjana i baixa intensitat, i on com diuen los alcaldes d’allà baix, no s’ha complert cap ni una de les promeses d’inversió i de llocs de treballs.

I si una cosa està clara i que tothom sap, és que un cementeri nuclear no és una fàbrica de xocolate com van dir a Ascó fa 30 anys quan van ficar les nuclears.

Durant aquests anys mos han obligat moltes vegades a dir no. I naltros no volem dir sempre que no, naltros volem dir que si: Si a un projecte de territori; si a viure a casa nostra; si a uns productes agrícoles de qualitat i a uns preus dignes; si a les empreses que donen llocs de treball i que no s’emporten los cuartos fora; si a un riu net i amb cabal ecològic; si a uns paisatges endreçats; i si a un país viu, ni espanyol ni radioactiu!!!!

I acabem amb unes paraules de 1976 de Carmel Biarnés, homenot d’Ascó, i que aquesta setmana reproduïa en un article lo nostre amic Xavier Garcia:

Deia Carmel Biarnés: «Amb la nostra ufana vida bucòlica els trenquem uns programes capitalistes fets amb computadores, però s'han confabulat contra nosaltres i pretenen fer marxar la gent de les vores de l'Ebre.»" I continuava dient: «Per part del poder, volen fer les coses calladament i que ningú s'avaloti. Som massa apetitosos, i un enrenou els ho tiraria tot enlaire.»

Les mateixes paraules d’ahir les podem fer servir avui.

I aquí estem!!! I diem NO AL CEMENTERI NUCLEAR!!!!

I no mos faran callar!

Avui, aquí a Mora d’Ebre, dia 7 de març de 2010, en aquestes terres testimoni d’enfrontaments i conflictes, de sofriment i de resistència, diem que no volem deixar als nostres fills un territori hipotecat, que no defallirem, que serem com sempre hem sigut, i que mos agrada ser tal com som!!.

No al cementeri nuclear!!!!

Visca les Terres de l’Ebre!!!!


5 de març 2010

Alerten d'agressions contra zapatistas a la Selva Lacandona, Chiapas


Carta d'organitzacions i intel·lectuals repudiant les amenaces contra bases de suport zapatistes


4 de març del 2010.

A l'Opinió Pública

Des del 12 de gener de 1994, l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) es va comprometre, amb la societat civil nacional i internacional, a no realitzar cap tipus d'acció armada ofensiva en contra del govern federal, estatal o municipal. Des de llavors, l'EZLN ha fet honor a la seva paraula, a pesar de l'existència d'una forta militarització en el seu territori i de la creació de diversos grups paramilitars, els quals, d'una manera recurrent, han provocat enfrontaments, sense que fins al moment assoleixin el seu objectiu.

Ara, la Junta de Buen Gobierno “El camino del futuro”, del Caragol de “Resistencia hacia un nuevo amanecer”, a La Garrucha, denúncia que han caigut en les seves mans documents on el grup paramilitar de l'Organització Per a la Defensa dels Drets Indígenes i Camperols (OPDDIC), de filiació priísta i perredista (segons diuen els propis paramilitars), preparen un atac en forma per a desallotjar als zapatistes de Santo Domingo, utilitzant armes de foc i fins i tot bombes.

Originalment, l'acció es tenia planejada pel 20 de març, no obstant això, es va avançar per al 5 d'aquest mateix mes.

Nosaltres, que hem acompanyat als zapatistes en la seva lluita per una pau amb justícia i dignitat ens posem en alerta davant aquesta amenaça i assenyalem als tres ordres de govern, l'executiu, l'estatal i el municipal, el mateix que a les forces armades aquí aquarterades (acampades), com els directament responsables de qualsevol atac.

Sabem de la força de voluntat dels nostres germans zapatistes per a, al mateix temps, resistir en la defensa de la seva terra i mantenir la seva paraula de no realitzar cap acció ofensiva.

Fem una crida als mexicans i internacionals de bona fe que es pronunciïn i estiguin vigilants.

Gruppe B.A.S.T.A. (Münster/Alemania)
Asociacion Ya Basta Italia
Coordinamento Toscano di Sostegno alla lotta zapatista. Italia
Colectivo ALANA (Solidaridad, Resistencia, Dignidad) Grecia
Cooperativa de Comercio Solidario “LA SEMILLA” Grecia
Colectiva de Trabajo-Cooperativa “EL CAMINO” Grecia
UFU - Universidad Free Underground Grecia
Grupo Les trois passants, Francia
Grupo IRU (Estado Español)
Plataforma de Solidaridad con Chiapas de Madrid
Confederación General del Trabajo (CGT) del Estado Español
Caracol mundo-eco de latido en solidaridad. Austria
Association Espoir Chiapas / Esperanza Chiapas, Francia
La Reus, Cultural i Solidària per la Pau, Reus, Catalunya, Europa
Centro de Documentación sobre Zapatismo (CEDOZ), Madrid
Alain Touraine
Sylvia Marcos
Paulina Fernández
Fernanda Navarro
Luis Villoro
Jean Robert
Ronald Nigh
Gustavo Esteva
François Houtart
John Berger
Immanuel Wallerstein
Walter Mignolo
Javier Sicilia
Guillermo Villaseñor García
Raúl Fornet-Betancourt
Aldo y Brunella Zanchetta
Jérôme Basche
Mercedes Olivera
Pietro Ameglio
Myriam Fracchia
Benno Glauser
Carlos Aguirre Rojas
Sergio Rodríguez Lascano
Raymundo Sánchez Barraza.

Ciudad Juárez, ciutat límit

Un reportatge de: Thierry Gaytan.
Producció: Ligne de Front

> Aquest proper diumenge dia 7 de març a les 21:50, al programa de TV3, "30 Minuts" aborda la situació d'una de les ciutats més conflictives del món, Ciudad Juárez, en el si d'un país, Mèxic, amenaçat molt seriosament pel poder i la influència dels "narcos". Recentment, la localitat fronterera mexicana ha tornat a ser notícia mundial per l'assassinat de quinze joves, la majoria estudiants, quan eren en una festa. Ciudad Juárez és el gran portal de la droga cap als Estats Units i el seu control se'l disputen els dos càrtels més importants del país. I al bell mig, la policia, objecte de permanent sospita pel seu alt grau de corrupció.

Durant els tres anys de govern de Felipe Calderón al capdavant de la república mexicana, hi ha hagut 17.000 morts violentes. I a Ciudad Juárez, la guerra entre els càrtels i la policia sol causar la mort diària de 10 persones. Un fenomen que reflecteix el poder devastador del crim organitzat a Mèxic i que posa en perill l'estabilitat democràtica.

Els autors de "Ciudad Juárez, Ciutat Límit" centren el reportatge en la vida de la ciutat, on els habitants han de conviure diàriament amb la violència. Segueix el treball d'un dels periodistes locals, Héctor Dayer, que es juga la vida per informar sobre la realitat de la ciutat, dels càrtels i de les activitats delictives de la mateixa policia, una part de la qual ja ha estat captada pel crim organitzat. L'alcalde de Ciudad Juárez, José Reyes, no es refia de la seva pròpia policia i el protegeix un grup de guardaespatlles armats fins a les dents.

El reportatge viatja fins a la ciutat de Guadalajara per mostrar-nos un cos de policia -"els incorruptibles"- creat específicament per vigilar l'activitat sospitosa dels agents.

Els que estan amenaçats i s'ho poden permetre pernocten i porten les seves famílies a El Paso, la ciutat nord-americana situada a tan sols uns metres de Ciudad Juárez i que esdevé el somni impossible de la localitat mexicana.

Més informació:
http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?seccio=proper

Grup neonazi de Reus serà jutjat a l'Audiencia Nacional

Un grup de joves neonazis de Reus acusats d'intentar atacar la mesquita d'aquesta ciutat amb còctels molotov, seran jutjats finalment per l'Audiencia Nacional de Madrid després que el Jutjat d'Instrucció nº 2 de Reus s'hagi inhibit del cas, en considerar que "ens trobem davant d'una banda organitzada d'extrema dreta violenta dedicada a promoure la discriminació, l'odi i la violència contra persones o grups de gent amb creences ideològiques o religioses diferents a les seves" i considerar que els fets s'emmarquen dins el contemplat per l'article 577 del Còdig Penal, on es castiga a "los que, sin pertenecer a banda armada, organización o grupo terrorista, y con la finalidad de subvertir el orden constitucional o de alterar gravemente la paz pública, o la de contribuir a estos fines atemorizando a los habitantes de una población o a los miembros de un colectivo social, político o profesional, cometen homicidios, lesiones, detenciones ilegales, amenazas o coacciones contra las personas".

L'any 2005 diversos col·lectius i associacions de Reus ja vam denunciar les actuacions violentes d'aquest grup neonazi, responsable de diverses agressions i atacs a locals, els membres del qual estaven vinculats a partits d'extrema dreta com Democracia Nacional.

>>> Adjuntem diversos links a notícies publicades en els mitjans informatius sobre el tema:

PUBLICO
Un ataque neonazi llega a la Audiencia Nacional

EL PUNT
Jutjaran a Madrid un grup acusat de voler atemptar contra la mesquita de Reus La policia va confiscar als detinguts una caixa amb còctels molotov i documentació d'ideologia nazi

REUS DIGITAL
Madrid investigarà sis presumptes nazis per voler atemptar contra la mesquita de Reus

Font: CGT Reus

3 de març 2010

COMUNICAT PREMSA - Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC)

Manifestació a Móra d'Ebre el 7 de Març

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya fa una crida general d'urgència a la mobilització popular i convoca tots los ciutadans i ciutadanes de Catalunya a una manifestació multitudinària per demostrar el rebuig territorial al Cementiri Nuclear a Ascó. La manifestació tindrà lloc el proper diumenge dia 7 de març, a les 12 h del matí, al Pont Vell de Móra d'Ebre.

Hem de tornar a sortir al carrer, com ara fa deu anys, per defensar la nostra terra, per poder viure als nostres pobles amb dignitat i per no hipotecar el futur de les properes generacions. Diumenge tots a Móra.


COMUNICAT DE PREMSA

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya convoca una manifestació contra la possible ubicació del cementiri nuclear a Ascó.

Davant la possible instal·lació del cementiri nuclear de tot l'Estat a Ascó, la CANC ha convocat una manifestació a Móra d'Ebre, el diumenge 7 de març les 12 del migdia, per tal de mostrar el rebuig i la manca de consens territorial, social i polític a una instal·lació d'aquest tipus. Així ho expressen les mocions de rebuig aprovades per 91 ajuntaments, 9 consells comarcals(entre ells, el de la Ribera d'Ebre), la Diputació de Lleida i el mateix Parlament de Catalunya. A més, més d’un centenar d'adhesions d'entitats socials, polítiques i econòmiques de tot Catalunya s’han posicionat en contra.

Es significatiu que des del passat 26 de gener, dia en que Ascó va aprovar presentar-se com a candidat, s’hagin aprovat un total de 29 mocions en diferents ajuntaments.Pràcticament és una moció més per dia la que s’ha aprovat en contra del cementiri nuclear a Ascó. Especialment representatives del sentiment territorial contrari al cementiri nuclear, son les mocions aprovades durant aquest darrer mes a la Torre de l’Espanyol (29 de gener) i a la Palma d’Ebre (11 de febrer), així com en diversos municipis del sud de la demarcació de Lleida, o la mateixa Diputació de Lleida.

Així doncs, a dia d’avui,hi ha 10 municipis de l’AMAC(Associació de Municipis en Àrees amb Centrals nuclears) de Catalunya que han aprovat mocions en contra del cementiri, i que representen el 60% dels municipis (Corbera d’Ebre, el Molar, La Fatarella, Flix, Móra d’Ebre, la Torre de l’Espanyol, la Palma d’Ebre, Vandellòs-Hospitalet, Mont-roig del C., i Tivissa) iel 80% de la població d’aquesta associació.

Cap ajuntament ni altre organisme ha aprovat cap moció ni acord de recolzament a la candidatura d’Ascó, ni tant sols la pròpia AMAC, ja que en l’assemblea que aquesta associació va realitzar el passat 27 de gener a Madrid, no es va sotmetre a votació cap aval a la candidatura d’Ascó, i va ser per interpretació subjectiva del seu gerent, Marià Vila d’Abadal, que va auto-proclamar el recolzament de l’AMAC.

Des de la CANC durant aquestes darrers setmanes s’han organitzat assemblees pel territori. Se n’han fet a Gandesa, Falset, Móra d’Ebre, Amposta, Tivissa, Sant Jaume d’Enveja, i Alcanar, així com a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El proper dijous 4 se’n farà una a Valls (20h. Institut d’Estudis Vallencs), i el divendres 5 una altra a La Torre de l’Espanyol (21’20h. al Casal).

De cara a la manifestació del proper diumenge, la CANC ha convidat formalment a assistir-hi al mateix President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, al President del Parlament, Ernest Benach, i al Síndic de Greuges, Rafel Ribó, així com a tots els diputats al Parlament de Catalunya, i els diputats i senadors catalans a Madrid.

Per a la manifestació s’han organitzatdues marxes en cotxe i un tren antinuclear. Una de les marxes sortirà de Tortosa a les 11h. des del pàrking del Sabeco, mentre que la del Camp i Priorat, sortirà des de Tarragona (Pl. Imperial Tarraco) i Valls (Portal Nou) a les 9’30h., passarà per Reus (Passeig Mata) a les 10h., i per Falset (antic camp de futbol) a les 10’45h. Per la seva banda, el tren antinuclear sortirà de Barcelona-Sants a les 9h. i arribarà a Móra la Nova a les 11’19h., desprès de passar per St. Vicens de Calders (9’47h.), Torredembarra (9’56h.) Altafulla (9’59h.), Tarragona (10’07h.) i Reus (10’26h.).

La manifestació, quecomençarà al Pont Vell de Móra d'Ebre, comptarà amb la presència de colles de grallers, dolçainers, gegants, i estarà encapçalada per la CANC, seguida dels representants polítics, i els alcaldes i regidors dels ajuntaments. La manifestació finalitzarà a la Plaça de Dalt, on es faran els parlaments, amb intervencions d’Andreu Carranza, Manolo Tomàs, Txus Carbó, veïns i veïnes d’Ascó, i el portaveu de la CANC, Sergi Saladié.

COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)


Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 2 de març de 2010


1 de març 2010

Carlos Montemayor, un mexicà compromès amb la cultura i la justícia

Carlos Montemayor (n. Parral, Chihuahua, 13 de juny de 1947 † Mèxic, D.F., 28 de febrer de 2010)

Ahir ens n'assabentàvem que desprès d'una llarga malaltia en deixava Carlos Montemayor, un dels INTELECTUALS (en majúscules) més important dels últims temps a Mèxic.

Parlar d'ell seria una mica pedant ja que hi ha desenes d'articles a la premsa d'avui que ho fan i de ben segur molt millor del que ho podria fer L'ombra.

Podem apuntar que va ser un dels màxims defensors de la causa zapatista, dels Acords de San Andrés Larráiznar, al costat dels lluitadors d'Atenco,... escriptor, traductor, activista social defensor dels pobles indígenes i dels grups més vulnerables del seu país, membre de nombre de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua, de la Real Acadèmia Espanyola, de l'Associació d'Escriptors en Llengües Indígenes i cantant d'òpera (tenor).

MONTEMAYOR: LABOR INCANSABLE. La comandancia zapatista escucha a Montemayor el 12 de marzo de 2001, en la Villa Olímpica. Presentes, Zebedeo, Tacho y el subcomandante Marcos, entre otros · Foto Alejandro Meléndez

MONTEMAYOR: LABOR INCANSABLE. El escritor recibe un machete y un paliacate de manos de Trinidad del Valle, dirigente de San Salvador Atenco. La imagen fue captada el 24 de septiembre de 2008, durante el acto en que se dio a conocer el libro Vencer o morir, del luchador social y académico Leopoldo Ayala, quien aparece a la derecha micrófono en mano · Foto José Carlo González

MONTEMAYOR: LABOR INCANSABLE. El 8 de noviembre de 2004 el ensayista y poeta visitó en el Reclusorio Norte de la ciudad de México a seis ciudadanos vascos detenidos · Foto María Meléndrez Parada

MONTEMAYOR: LABOR INCANSABLE. El 28 de octubre de 2009, el también colaborador de La Jornada recibió la medalla Roque Dalton, durante una ceremonia realizada en la sede del Centro de Derechos Humanos Miguel Agustín Pro, en la ciudad de México · Foto Jesús Villaseca

Aquí us deixem un recull d'articles que parlen de Carlos Montemayor:

Montemayor, imprescindible
Editorial/La Jornada 2010.03.01

Carlos Montemayor: cuando el tiempo falta
Luis Hernández Navarro/La Jornada 2010.03.01

Adiós a un poeta
Adolfo Gilly/La Jornada 2010.03.01

La importancia de llamarse Carlos Montemayor
Hermann Bellinghausen/La Jornada 2010.03.01

Aun en sus últimos días, Montemayor insistió en la necesidad de hacer justicia
Octavio Vélez Ascencio, Merry MacMasters y Víctor Ballinas/La Jornada 2010.03.01

Vivas, aplausos y canto en el homenaje a Carlos Montemayor
Mónica Mateos-Vega y Fabiola Palapa/La Jornada 2010.03.01

Carlos Montemayor, un ejemplo de vida
Comité Cerezo México 2010.03.01

Sensible fallecimiento de Carlos Montemayor
Red de Defensa de los Derechos Humanos 2010.03.01

A Carlos Montemayor
Liga Mexicana por la Defensa de los Derechos Humanos A.C. (Limeddh)
Asociación de Familiares de Detenidos Desaparecidos y Víctimas de Violaciones de Derechos Humanos en México (AFADEM FEDEFAM)
Fundación Diego Lucero A.C.
Centro de Derechos Humanos Coordinadora 28 de Mayo A.C.
Red Universitaria de Monitores de Derechos Humanos (RUMODH)
Asociación de Derechos Humanos del Estado de México (ADHEM)
Liga Mexicana por la Defensa de los Derechos Humanos A.C.

El legado de Montemayor
Laura Castellanos/El Universal 2010.03.01