28 de set. 2011

Veracruz: un altre estat de Mèxic consternat

Joan Carles Guisado Cabezas / Font: suite101.net 27/09/2011

Els de Veracruz terroritzats pel crim organitzat i consternats per la ineficàcia dels seus governants, viuen en un continu desassossec.

Des que Javier Duarte va accedir al lloc de governador de l'estat, Veracruz ha patit una onada de matances, el crim organitzat campa per la ciutat sense cap pudor amb la connivència de molts funcionaris públics.

"Rota la tranquil.litat en territori Veracruz pels re-acomodament dels càrtels de la droga, no obstant la presència massiva d'elements de la Marina a tot l'estat-, la violència s'ha intensificat en l'últim any, el que converteix a Veracruz a la entitat més inestable per les "balaceras" i les constants execucions, sobretot de "Zetas", els qui van dominar l'entorn en l'administració de Fidel Herrera ", ens destaca la Revista Proceso en la seva edició número 1821.

La injustícia social com llavor del crim organitzat

Segurament ni Javier Duarte, governador de Veracruz, ni Felipe Calderón, president de Mèxic, siguin els culpables de tanta inseguretat, però sí que tenen molta responsabilitat. La violència a Mèxic no és cosa nova, ve des de fa molt temps. El repartiment de la riquesa a Mèxic, i a Veracruz en particular, és extremadament injust, el salari mínim no és suficient perquè un pare de família pugui alimentar dignament als seus.

A l'hora que hi ha persones que difícilment poden alimentar-se, hi ha ciutadans amb un nivell de vida envejable, fins i tot per al primer món, aquesta desigualtat social és la llavor del crim organitzat a Mèxic.

Més igualtat social, més dignitat per a les persones, més protecció per als nens i les famílies, més educació, aquestes són algunes de les premisses mínimes per començar a caminar, aquesta és la veritable lluita contra la violència.

La ineptitud política i la corrupció imperant

"Mèxic: un país mal dirigit, on els que governen han descobert que és molt difícil tenir èxit perquè tenim una policia corrupta, un Exèrcit sota sospita." Responia l'escriptor mexicà Elmer Mendoza (Culiacán, 1949), en una entrevista atorgada al diari espanyol "El País". Un indici de buscar solucions el contestava en una altra pregunta: "Hem demanat al Govern que cridi als experts als quals no ha cridat, que reelabori la Constitució, que replantegi el sistema de justícia i d'educació i la relació del Govern amb el sistema econòmic. ".

La ineptitud política imperant a Mèxic ha estat superada amb escreix en els dies passats en l'estat de Veracruz, situant-lo en l'ignominiós primer lloc de la ineptitud, prepotència i falta de tacte dels seus governants, de tots els estats mexicans.

La quantitat de fets esdevinguts és de tal magnitud que no es poden ressenyar en un article informatiu, només destacarem tres, ocorreguts en tan sols un mes.

L'empresonament de dos "twiteros" acusats de terrorisme

A la tarda del 26 d'agost passat van ser detinguts per l'Agència Veracruzana d'Investigacions (AVI), dos "twiteros": Maruchi Bravo Pagola i Gilberto Martínez Vera. Tots dos acusats de terrorisme per "difondre rumors sobre atacs del narcotràfic contra escoles".

Després de posar-se en contra de Javier Duarte tota la comunitat "twitera" i pràcticament tots els mitjans de comunicació tant nacionals com internacionals, els encausats van quedar lliures sense càrrecs, per falta de consistència en les acusacions, però això sí que han passat un mes en una presó, per res confortable.

Javier Duarte i el seu procurador general de Justica, Reynaldo Escobar Pérez, han pecat de supèrbia i autoritarisme.

35 cadàvers dipositats a la via pública, al carrer principal de Boca del Rio



El dia 20 de setembre, els delinqüents deixen en ridícul a les autoritats, en plena llum del dia, al mig del carrer principal deixen dos camionetes amb 35 persones assassinades sense que la policia se n'adoni.

Javier Duarte i Reynaldo Escobar tornen a fer el ridícul, es contradiuen entre ells, Javier Duarte dient que tots pertanyien al crim organitzat i d'alguna manera justificant la mort, en el mateix moment que Reynaldo Escobar comunicava que només hi havia 18 cossos identificats.

La desaparició i assassinat de Gabi

Extracte d'un article del diari Notiver del dia 24 de setembre 2011, a propòsit de la consternació produïda a Xalapa per la troballa del cos sense vida de Gabriela Arlene Benítez Ybarra; desapareguda fa tres mesos:

"En el seu moment, el titular de la Procuradoria General de Justícia de l'estat (PGJ), Reynaldo Escobar Pérez, va minimitzar els fets denunciats per la doctora Ybarra, fins i tot va arribar a assenyalar davant la premsa que la menor havia fugit de casa per" violència intrafamiliar ".

És més, el funcionari estatal va arribar a assenyalar, a través d'un comunicat de premsa, que d'acord amb les "investigacions" realçades amb motiu de la denúncia, al parlar amb els companys d'escola de la menor, "aquests van comentar que ella ja estava farta dels renys de la seva mare, a qui identificava com la Generala "".

Tots aquests dies sonen per Veracruz peticions de renúncia tant per a Javier Duarte com per Reynaldo Escobar.

A sobre Javier Duarte admira el dictador Franco.



Els ciutadans atemorits i "acostumats" a la situació

Només hi ha una cosa pitjor que la por, la paràlisi de la ciutadania, admetre els fets criminals com una cosa normal, com una cosa inherent a la idiosincràsia d'un poble, en aquest cas al poble jarocho.

Quantes humiliacions més, tant dels criminals com dels polítics, haurà d'aguantar encara el poble de Veracruz per poder dir ja n'hi ha prou!

No s'ha d'oblidar el poble Veracruz que per les seves venes corre a dojo sang de revolta: la sang de Yanga, esclau negre que es va imposar a l'esclavitud exercida pels espanyols ja en 1609, convertint a l'actual població de Yanga en el primer poble lliure d'Amèrica, amb l'originari nom de San Lorenzo de los Negros.

El poder de canviar Veracruz, no està en les mans dels polítics de torn, el poder resideix en el poble, el poder està en les mans del poble de Veracruz.

Copyright de l'article: Joan Carles Guisado Cabezas. Contacta amb l'autor d'aquest article per obtenir el seu permís i autorització expressa per poder utilitzar o publicar el seu contingut de forma total o parcial.

Font: suite101.net

Homenatge a l’alcalde franquista d’Arbolí

Pobleviu.cat El pròxim dia 1 d’octubre a les 12h en motiu de la Festa Major d’Arbolí (Baix Camp) es realitzarà un homenatge al Sr. Josep Maria Pàmies Bigorra, alcalde del poble en època franquista, amb totes les conseqüències que el càrrec comportava. L’homenatge està organitzat per l’alcalde Jordi Juncosa i Alberich del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), actual equip de govern majoritari.

Un dels principals motius que esgrimeix el consistori local per retre homenatge a Pàmies Bigorra és que enguany es compleixen cent anys del seu naixement. L’homenatjat va ostentar el càrrec d’alcalde d’Arbolí durant 21 anys, i anteriorment també va exercir de tinent d’alcalde i regidor del règim dictatorial; aprofitant que el seu germà era llavors l’alcalde de la vila. En l’edició del 25 d’agost del 1955, el periòdic La Vanguardia publicava:

“El Ayuntamiento de Arbolí está constituido de la siguiente manera: Alcalde, don Antonio Pamies Bigorra; concejales, don José María Pamies Bigorra, Juan Pamies Pamies y Juan Bautista Pamies Nadal; secretario, Juan Juncosa Martorell. Como se dará cuenta el lector, una verdadera dinastía de Pamies componen el Ayuntamiento de este pueblecito”.

Un grup de “veïns democràtics i indignats” d’Arbolí han denunciat la situació com un greuge per les famílies que van patir la repressió franquista, i exigeixen que s’anul·li l’acte ja que defensa uns ideals oposats a la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la democràcia. Valors que suposen ha de potenciar l’ajuntament del poble.

Per veure en PDF el llibret de les festes majors d’Arbolí, on s’anuncia l’homenatge, clica aquí.

Carta de denuncia adreçada als veïns:

Benvolguts veïns i veïnes d’Arbolí,

Aquest cap de setmana serà la nostra Festa Major d’Arbolí, en la que més o menys al llarg de molts anys tots hi participem des del més petit al més gran. És un acte lúdic i festiu per divertir-nos i per conviure dos dies entre tots, amb els nostres familiars, amb els nostres veïns, amb els nostres amics i amb totes aquelles persones que ens venen a visitar expressament per formar part d’aquesta germanor.

Ara bé, aquest escrit no el teníem previst sinó que ha vingut donat per unes circumstàncies molt dures de les que estàvem pendents d’explicar-vos per si al final es posava una mica de seny i no es produïa el fet.

Com ja sabeu el dia 1 d’octubre es farà un homenatge a dos alcaldes d’Arbolí, la idea del nostre actual alcalde és molt bona si no fos per la gravetat institucional (per ser alcalde), ètica (per defensar valors Republicans i Independentistes) i moral (per les famílies que van patir la repressió franquista).

Una institució democràtica escollida per tots els arbolinencs i arbolinenques, encarregada de vetllar per l’interès general i no per un interès particular, no pot fer un homenatge al Sr. Josep Maria Pàmies Bigorra (E.P.D) que ostentava càrrecs d’alcalde, tinent d’alcalde i regidor d’un règim dictatorial, que defensava uns ideals completament diferents als de la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la democràcia, valors que podeu exercir lliurament des del vostre ajuntament gràcies a les primeres eleccions democràtiques municipals del 3 d’abril de 1979.

Salutacions cordials,
Veïns democràtics i indignats!!!!

Veïns d’Arbolí, contra l’homenatge a l’alcalde de l’època franquista

Un grup de veïns d’Arbolí exigeixen que s’aturi l’homenatge a Josep Maria Pàmies, que fou alcalde del poble durant l’època franquista. Aquests tatxen el reconeixement de «gravetat institucional» i denuncien que ha estat decisió d’un membre d’ERC. L’actual batlle, Jordi Juncosa, assegura que la decisió no vulnera cap llei i que es tracta d’una menció per la seva feina al llarg de 21 anys

Imatge d’arxiu del que fou alcalde d’Arbolí, Josep Maria Pàmies, saludant al rei Joan Carles I. - pobleviu.cat

F. Gras / Diari de Tarragona 27/09/2011

El petit poble d’Arbolí – amb poc més d’un centenar d’habitants– viu aquests dies revolucionat després de què un grup de veïns hagi inundat el municipi de cartes exigint que es paralitzi l’homenatge a un dels seus antics alcaldes. El motiu de la denúncia ve precedida pel fet que Josep Maria Pàmies fou el batlle del poble durant l’època franquista, motiu pel qual consideren de «gravetat institucional» la decisió, ja que «va defensar uns ideals completament diferents als de la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la democràcia». En aquest sentit, també critiquen durament que la persona encarregada d’organitzar l’acte hagi estat l’actual alcalde d’Arbolí, Jordi Juncosa, que pertany a ERC.

Per la seva banda, Juncosa assegura que es tracta d’un acte inclòs dins del programa de festa major i que pretén retre un reconeixement als dos darrers alcaldes del poble, entre ells Pàmies, que exercir el càrrec durant 21 anys –tres d’ells ja amb el franquisme exhaurit–. Així doncs, l’alcalde d’ERC defensa que l’homenatge incideix en la feina que va dur a terme, sobretot, amb diverses obres a nivell urbanístic que va arribar a costejar en part ell mateix. També subratlla que la decisió no vulnera cap llei i que el ple municipal hi va estar d’acord.

26 de set. 2011

L'ICS vol retallar a la meitat l'extra de Nadal i ajornar pagaments

A la demarcació espera estalviar al voltant de cinc milions d'euros

Enrique Canovaca/ ACN / Reis Digital 26/09/2011



Protesta a Reus dels treballadors de la Salut
(Foto: Enrique Canovaca)

Per fi l'Institut Català de la Salut (ICS) ha concretat les mesures que vol prendre fins el mes de desembre per tal d'estalviar 45 milions d'euros a tota Catalunya, dels quals al voltant de cinc a la demarcació, amb l'objectiu d'eixugar el dèficit al departament. En una reunió celebrada a Barcelona, l'ICS ha proposat als sindicats una retallada de la metitat de la pagat extra del nadal, així com posposar els pagaments de guàrdies i complements dels propers tres mesos. Salut no proposa acomiadaments d'interins, tal i com s'havia especulat durant la setmana passada, i presenta unes mesures que afecten a la totalitat dels treballadors sanitaris. Aquests tenen temps fins dijous per decidir si les accepten.

De moment, Salut no proposa acomiadar més d'un centenar d'interins de la primària al Camp de Tarragona. Les informacions donades pels coordinadors dels ambulatoris durant la setmana passada, afirmant que part dels interins anirien al carrer si els fixos no es rebaixaven un 10% el sou, no s'han fet realitat aquest dilluns. Finalment, l'ICS vol fer responsables del dèficit sanitari a tota la plantilla, a través d'una reducció menor al 33% en el complement de destí, depenent de la categoria laboral. Això significaria una reducció a la meitat de la paga de nadal.

En termes absoluts, un cap de servei d'hospital podria perdre 1.248 euros, un metge, al voltant dels 870, i un zelador, uns 420 euros. Amb aquesta mesura s'estalviaria a tota Catalunya uns 25 milions d'euros. La resta fins arribar als 45 milions es trauria d'ajornar el pagament de complements com el de la carrera professional, del novembre al febrer. Les guàrdies, a més, es pagarien a seixanta dies i no al mes següent com fins ara. Els sindicats han mostrat la seva oposició a aquestes mesures, a l'espera que els treballadors donin la seva opinió en les diferents assemblees.

A la demarcació, l'estalvi que vol fer l'ICS supera els cinc milions d'euros, entre els àmbits de primària del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre i els hospitals de Joan XXIII de Tarragona i de la Verge de la Cinta de Tortosa. Concretament, a la primària de les nostres comarques la xifra és d'1.280.000 euros, segons ha explicat a aquest mitjà la presidenta de la Junta de Personal, Gemma Ortega, qui considera "una coacció i un absurd" que el Govern vulgui fer pagar el dèficit sanitari existent als treballadors, quan és un àmbit que afecta a tota la societat.

Els cinc sindicats que formen aquesta Junta de Personal -CCOO, UGT, CATAC-CTS, SATSE i Metges de Catalunya- han proposat a la direcció territorial que acabi amb una norantena de càrrecs intermitjos, com a directors mèdics, adjunts d'infermeria i referents d'atenció a l'usuari, el que suposaria un estalvi d'entre 500.000 i 600.000 euros. Fins arribar als 1,2 milions d'euros, la Junta de Personal considera que el Govern pot ajornar el pagament de les quotes de la Seguretat Social, com fan altres administracions.

La decisió d'acceptar o no les propostes de l'ICS està en mans dels treballadors. Al Camp de Tarragona, aquest dilluns a la tarda hi ha prevista una assamblea al centre cívic de Torreforta. El més probable és que la plantilla rebutgi de ple aquestes mesures i es concretin respostes contundents. A Reus, aquest migdia ja s'ha produït una assemblea al CAP Sant Pere, tot i que no s'ha decidit res concret a l'espera de la reunió a Tarragona.

o0o

CCOO convoca vaga a tots els serveis de Renfe el dilluns i el dijous

L'esvàstica: l'origen del símbol nazi

Diverses cultures antigues van usar aquest distintiu que es convertís, amb el temps, en la insígnia principal d'Adolf Hitler

Rodrigo Fraga / de10.com 26/09/2011

El símbol de l'esvàstica va prendre gran rellevància durant la Segona Guerra Mundial, ja que es va convertir en l'estendard dels Nazis, i amb això en un símbol de por i terror per als jueus.

Però, d'on prové l'esvàstica? El seu origen és més antic del que es creu. Sent alguna cosa comú en la cultura Romana i l'art de l'Índia, així com en l'arquitectura del passat, havent estat representada en mosaics, frisos i altres obres del món antic.

El lloc todoleyendas.com, aprofundeix una mica més en el tema i ens explica des de quan s'usa aquest símbol.

Segons l'arqueòleg sir Alexander Cunningham, es tracta d'un monograma generat per la conjunció de les lletres la su asti en caràcters Ashoka (anteriors a l'escriptura devanagari, que són les que des de fa diversos segles s'utilitzen en l'escriptura del sànscrit). Segons alguns autors, això demostra que el símbol no va ser creat durant aquesta era, sinó aproximadament al segle V a. C., i fins i tot va poder haver estat anterior. Encara que els visnuistas diuen que l'esvástica està eternament dibuixada en una de les quatre mans del déu Vixnu.

Aquest símbol, que ha vingut apareixent repetidament en la iconografia, l'art i el disseny produïts al llarg de la història de la humanitat, ha representat conceptes molt diversos. Entre aquests es troben la sort, el Brahman, el concepte hindú de samsara (reencarnació) o a Súria (déu del Sol), per citar solament els més representatius.

Al principi l'esvàstica va ser usada com a símbol entre els hindús. S'esmenta per primera vegada en els Vedes (les escriptures sagrades de l'hinduisme més primitiu), però el seu ús es trasllada a altres religions de l'Índia, com el budisme i el yainisme.



Una creença occidental moderna, probablement apòcrifa, sosté que només l'esvástica amb braços doblegats cap a la dreta, és una marca de bona sort, mentre que l'esvàstica de braços doblegats cap a l'esquerra, representa un auguri nefast.

Fins i tot alguns occidentals l'han nomenat, arbitràriament, sauwastika, la qual cosa des del punt de vista de l'etimologia sànscrita és un aberració. No hi ha proves d'aquesta distinció en la història del hinduisme de la qual prové el símbol i, no obstant la versió més corrent és l'esvástica dextrógira, els hindús de l'Índia i Nepal segueixen usant el símbol en les seves dues variants.

L'enigma de l'Esvàstica 1/3


Els budistes quasi sempre empren la forma levógira. A principis del segle XX el nazisme va adoptar la creu esvàstica com a emblema i arran de la Segona Guerra Mundial a Occident s'identifica majoritàriament com un símbol exclusivament del Tercer Reich, desconeixent pràcticament el seu ús pre-nazi.

D'altra banda, com a símbol hinduista, l'esvàstica té un altre significat: Swasti, literalment "benestar" o "auspici". El significat etimològic de la esvàstica és un mot derivat i pertanyent a l'idioma Sànscrit Hindú, que és interpretada segons, almenys en dues versions.

L'enigma de l'Esvàstica 2/3


La primera indica que procedeix del terme Swasti (o La Su Asti), format per la reunió de l'adverbi seu ("Bé" o "Bé") i del verb As en la seva tercera persona del singular del present d'indicatiu: Asti ("Això és "). La segona fa referència a la conjunció de les lletres la seva + Asti (en idioma sànscrit seu: 'molt', astika: 'auspicis').

Les primeres i més primitives esvàstiques que s'han trobat fins ara, són les de Glozel a França, les peces daten del període Paleolític. En l'edat del bronze (4.000 aC) va ser utilitzada en les primeres monedes de Mesopotàmia. Per als egipcis representaven el poder que cada ésser humà posseeix en si. En japonès és Manji, que significa literalment "deu mil déus". A la Xina és el signe que representa el número 10 mil, que és la totalitat dels éssers.

L'enigma de l'Esvàstica 3/3


També a la Esvástica és coneguda sota la denominació de Creu Gamma, ja que la seva representació gràfica "té quatre braços recolzats com la lletra gamma en majúscula de l'alfabet grec". Veure: cienciapopular.com.

Teories

La freqüència amb què és usada l'esvàstica s'explica pel fet que és un símbol senzill i atractiu, que pot aparèixer sense dificultat en qualsevol civilització que hagi desenvolupat la cistelleria, i d'aquí expandir-se amb facilitat, a causa dels contactes entre els diferents pobles. La esvàstica seria un disseny molt repetit, creat per les vores de les canyes o joncs usats per fabricar una cistella de base quadrangular.

Altres teories intenten demostrar que es va produir una transmissió del símbol d'unes cultures a unes altres. També hi ha qui s'ha servit de les teories de Carl Jung , més concretament de l'inconscient col.lectiu, per explicar la presència de l'esvàstica en llocs tan distants.

Existeix una altra teoria exposada per Carl Sagan, que contradiu les anteriors. Segons Sagan és inexplicable que aquest símbol hagi estat usat al llarg de la història per moltes civilitzacions distants entre si i que no haurien tingut cap vincle d'unió, llevat que es consideri la possibilitat que es tracti d'un símbol resultant d'una experiència comú que van tenir tots aquests pobles. Per Sagan, aquesta experiència únicament podria provenir del cel: podria ser la visió d'algun astre peculiar o bé la visió d'alguna anomalia atmosfèrica.

Sagan opinava que l'origen probable de l'esvàstica, era l'acostament d'un cometa amb moviment de rotació, de tal manera que el seu eix quedés orientat cap a l'observador terrestre.

Sigui com sigui, aquest símbol té més història que la generada a la Segona Guerra Mundial.

La Catalunya més covarda

Vicent Partal / Editorial Vilaweb 26/09/2011

'Tocar de peus a terra', 'seny, ara cal seny', 'no podem fer política, hem d'anar al gra', 'més val agafar això que tenim segur que no pas fer volar coloms'... Són algunes de les frases que es van sentir ahir a la junta de compromissaris del Barça, quan es va posar a votació el patrocini de la samarreta del primer equip de futbol pel govern de Qatar.

Relataré una intervenció paradigmàtica. Un senyor gran (lamente no recordar-ne el nom) va agafar el micròfon i amb un gran èmfasi vocal va dir que havia tingut un somni, que era el de votar no a la venda de la samarreta. I va desgranar bé, a plena consciència, totes les raons per les quals ho faria. Però, de sobte, la lírica es va tallar, el compromissari va dir que s'havia despertat i que havia agafat el llibre que té sempre --sempre va dir ell--, al capçal i va llegir aquell famós fragment de 'Assaig de càntic al temple' d'Espriu. Ho va fer, pobre Espriu!, prostituint el sentit original del text per proclamar emocionat i vibrant que ell preferia continuar essent brut i que, per tant, votaria que sí als calers de Qatar i deixaria les qüestions morals, que coneixia perfectament, com acabava de demostrar 'per a un temps millor'. Encara li sobrà temps per emocionar-se reclamant més catalanitat.

No és gaire difícil d'imaginar aquesta mateixa intervenció pel mateix home el dia que es convoque un referèndum sobre la independència del Principat i el govern espanyol amenace que no ens pagaran les pensions i amb mil maleses més. Eixe dia segurament que eixiran de sota de les pedres aquest estil de catalans, com el compromissari d'ahir, que ploren d'emoció per les quatre barres, però que mai no troben l'ocasió adequada de fer-les reals.

La directiva del Barça havia estat sorprenentment clara i havia reconegut dues coses molt importants: primera, que era el govern de Qatar, directament el govern de Qatar, qui pagava la samarreta; segona, que Qatar no era una democràcia. Es va inventar unes preteses eleccions municipals per dissimular el missatge i mirar de confondre l'ambient, però era difícil d'amagar l'obvietat: Qatar, una dictadura, paga la samarreta del Barça.

I un club com el Barça, més que un club i orgullós de ser-ho, s'ho pot permetre, això? S'ho pot permetre, això, un club com el Barça al qual tanta gent ens hem acostat perquè representava la democràcia i la lluita per la democràcia? La resposta dels compromissaris va ser d'evitar el debat, 'no parlem de política', ignorar del tot les raons morals i menjar-se la dignitat. Pels diners, per l'estabilitat, perquè hem d'anar tirant, perquè les coses són difícils...

Són aquests els mateixos arguments i la mateixa actitud, no ho oblidem, que van portar molts catalans a posar-se al costat de Franco, sabent què representava el seu règim, fins i tot mentre somniaven i ploraven la pàtria perduda. Es van menjar la dignitat, allò que sabien que havien de fer, per por en alguns casos, per comoditat en la majoria, per interessos, sempre. I si ens pensàvem que la raó eren unes circumstàncies molt extraordinàries, ahir vam tenir la prova que no és així. Aquesta Catalunya mesella, amoral, repugnant per covarda, és ben viva, es manté viva i més val que ho sapiguem.

(Un detall final que no puc defugir: aquesta Catalunya mesella es mou molt al dictat dels dirigents. Al final és com ells volen que siga. Per això, si són gent neta, la poden fer anar endavant malgrat les resistències, però si són gent bruta la fan rebolcar-se enmig del fang).

director@vilaweb.cat

Informació relacionada:

El Barça lluirà Qatar Foundation a la samarreta
Què és Qatar Foudantion?
El debat de Qatar Foundation

22 de set. 2011

Des de Reus, Catalunya (Europa) condemnem l'escalada d'agressions a les Comunitats Autònomes Zapatistes i les Bases de Suport de l'EZLN

Als i les companyes bases de suport del EZLN
A les Juntas de Buen Gobierno
A l'EZLN

A l'Otra Campaña

Fem manifest la nostra rabia i indignació així com el suport a les companyes i companys, Bases de Suport de l'EZLN (BAEZLN) de la comunitat autònoma de San Patricio, Municipi Autònom Rebel Zapatista La Dignidad, a la Zona Nord de Chiapas, ens avisaven a través de la Junta de Buen Gobierno, “Nueva semilla que va a producir” (Roberto Barrios) que el passat 12 de setembre estaven patint una nova agressió, amenaces, fustigació i intimidació en contra seu per elements “paramilitars” de Tila i Sabanilla.

Tres dies més tard, la Junta de Buen Gobierno emetia una altre denúncia / comunicat, en el qual s'esmentava l'increment d'efectius que envoltaven la comunitat i la tenien assetjada.

Val a dir que amb dues denuncies esmenten amb noms i cognoms els responsables. No hi ha cap excusa perquè els tres nivells de govern prenguin un determini per parar aquestes agressions i moltes d'altres que s'estan donant contra les comunitats autònomes zapatistes, no tant sols a San Patricio, també a Nueva Purísima és un altra cas recent denunciat per la Junta “El Camino del Futuro”, La Garrucha. Podríem esmentar una llarga llista d'agressions i greuges, però no cal, ja que els responsables saben ben bé quines són i a qui els fa la feina bruta.

Per tots aquests actes i greuges i el que pugui passar, responsabilitzem al govern federal Felipe Calderón Hinojosa, al govern de l'estat Juan Sabines Guerrero al president municipal de Sabanilla Jenaro Vázquez López i la presidenta municipal de Tila, Sandra Llum Cruz Espinoza, del que els pugui passar nostres companys i companyes, germans i germanes.

Continuem expectants pel que pugui succeir, sense deixar de difondre en mitjans propis i aliens tot allò que els masmedies callen.

Rebeu una fraternal i solidària abraçada

Prou guerra contra els pobles zapatistes!

Llibertat pels presos polítics !

Visca els pobles en resistència!


La Reus, Cultural i Solidària per la Pau
Reus, Catalunya
reus@lareus.org

PS. No voldríem deixar passar l'ocasió per enviar, també una salutació al espoliat i resistent poble Yaqui i al Movimiento por la Paz, encapçalat pel poeta Javier Sicília en la seva lluita.

-o0o-

Crítiques a la pena de mort als EUA després de l'execució de Troy Davis

Ha estat executat aquesta matinada malgrat un ajornament de quatre hores · Hi havia molts dubtes sobre la seva culpabilitat

Font: Vilaweb 22/09/2011

Els grups de defensa dels drets humans han criticat l'execució aquesta matinada passada de Troy Davis. La Unió Americana per a les Llibertats Civils l'ha qualificada d'abusiva i inconstitucional i ha recordat 'la injustícia sistemàtica que caracteritza el nostre sistema de pena de mort'. El portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya, Dani Vilaró, hi incideix: 'Amb les xifres a la mà, la pena de mort és discriminatòria. Els negres, hispans i els pobres tenen menys oportunitats de salvar-se que els blancs o la gent amb recursos econòmics'.

'Als EUA s'executen innocents'

El portaveu d'Amnistia Internacional recorda, en declaracions a VilaWeb, els dubtes de culpabilitat que hi ha hagut en el cas Davis: set dels nou testimonis es van retractar i van denunciar coaccions. 'Són massa dubtes, i era justament això que invocàvem per a frenar l'execució', lamenta, i recorda que la Junta d'apel·lacions de Geòrgia va anul·lar l'any 2007 la condemna a port justament per la quantitat de dubtes: 'Què ha passat perquè ara hagi decidit executar Troy Davis? S'han esvaït els dubtes? Aquestes contradiccions demostren que el sistema judicial dels EUA, sobretot en qüestions de pena de mort, no funciona, que té greus imperfeccions'.

En aquests vint anys que Davis ha romàs al corredor de la mort, noranta presos han estat finalment alliberats després de demostrar-se'n la innocència. 'Davant d'aquesta xifra, podem afirmar que als EUA s'executen persones innocents', declara Dani Vilaró: 'El sistema judicial nord-americà permet l'error, i quan es tracta de pena de mort, l'error és irrevocable. No hi ha marxa enrere'.

Un altre aspecte, que no és casual, d'aquest cas és que Troy Davis fos negre. 'Amb les xifres a la mà, diu Vilaró, la pena de mort als EUA és discriminatòria. Els negres, hispans i els pobres tenen menys oportunitats de salvar-se que els blancs o la gent amb recursos econòmics'.

Amb tot, el portaveu d'Amnistia Internacional recorda que des que es va restablir la pena de mort l'any 1976, s'han fet avenços cap a l'abolició: 'És una feina lenta i persistent, però hi ha una tendència cap a l'abolició. La percepció de la societat nord-americana ha anat canviant. Li preocupa no tant el debat moral sobre l'aplicació o no de la pena de mort sinó la possibilitat d'executar algú que és innocent. Es va avançant. Lentament. Però s'avança'.

Matinada cruel a Georgia

Pocs minuts abans de la una de la matinada (hora catalana), moment previst de l'execució de Troy Davis, han comunicat que s'ajornava. La intensa campanya internacional de defensa semblava que havia aconseguit l'objectiu, i que el cas era assumit a darrera hora per alguns jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units. Però, poc després de les cinc de la matinada, l'execució s'ha dut a terme. En una matinada cruel, doncs, Davis ha mort quatre hores i vuit minuts més tard, bo i proclamant per última vegada que era innocent.

L'estat de Geòrgia va complir així la pena contra Troy Davis, acusat d'haver assassinat el policia de Savannah Mark MacPhail. I això malgrat que les proves de la condemna, el judici es va fer el 1991, han estat posades en dubte, especialment perquè alguns testimonis han reconegut que no havien vist res i que la policia els havia pressionats a declarar.

Poc abans de ser executat, Davis ha dit als familiars de Mark McPhail i els ha dit que s'equivocaven d'home. 'No vaig matar el seu fill, pare i germà. Només puc demanar és que revisin a fons el cas per a poder veure finalment la veritat'.

Manca de proves

Concretament de les nou persones que inicialment havien acusat Davis de matar el policia Mark MacPhail el 1991 set se n'han desdit. La majoria d'ells han denunciat que van ser pressionats per la policia i que se'ls va amenaçar si no acusaven Davis. Els dos que no se n'han desdit són una persona que no vol parlar del cas des de fa vint anys i Sylvester Coles. Coles és la persona que primer va acusar Davis però ara diversos testimonis coincideixen a dir que va ser ell i no Davis qui va matar el policia.

En cap moment la policia ha trobat evidències físiques o restes d'ADN que puguin incriminar Davis mentre que a casa de Coles s'hi va trobar una pistola del mateix tipus que la que es va usar per a assassinar MacPhail.

Els dubtes sobre el procés han generat una gran campanya de suport a Davis, amb la participació entre altres de Desmond Tutu, Jimmy Carter, Joan Baez, Harry Belafonte i alguns defensors més dels drets humans. El ressò que té a internet la campanya (etiquetes #TroyDavis i #toomuchdoubt) és considerable.

El cas Davis pot marcar un tomb pel que fa a la pena de mort als Estats Units. Ahir a Texas va ser assassinat també un home acusat de diversos homicidis i militant d'extrema dreta, sense grans protestes ja que el seu cas judicialment era provat. Però la possibilitat d'un error judicial en el cas de Davis ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre si l'estat pot executar una persona i diversos països, particulament europeus i americans, no han dubtat en atacar el sistema judicial americà per seguir permetent en alguns estats la pena de mort.

El president Obama es va limitar a dir a través del seu portaveu de premsa que no considerava apropiat pronunciar-se sobre una condemna individual per no interferir en el sistema judicial o ens poders dels estats membres de la unió.

Als Estats Units la pena de mort ha estat abolida en setze dels cinquanta estats però en la majoria fa molts anys que no s'hi fa cap execució. L'any 2010 el nombre d'execucions va ser de 44 i l'any abans de 37, el nombre més baix en dècades.

La policia analitza el vídeo de la matança d'ahir a Veracruz. Mèxic



Les autoritats locals analitzen avui les imatges d'una càmera de vídeo que va registrar la matança d'ahir a Veracruz. La càmera va captar el moment en què delinqüents llançaven en una avinguda els cadàvers de 35 persones assassinades, en un succés sense precedents en aquest estat oriental de Mèxic. Els cossos van ser trobats el dimarts a plena llum del dia al transitat bulevard Adolfo Ruiz Cortines, al municipi de Boca del Río, part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Veracruz.

El fiscal de l'estat, Reynaldo Escobar, va dir ahir que mai abans havia passat un cas semblant a Veracruz, i va opinar que la violència que pateix el nord d'aquesta regió, en els seus límits amb els estats de Tamaulipas, Sant Luis Potosí i Hidalgo , ara va arribar a la zona turística de la capital veracruzana.

En Boca del Río es troba la zona de major afluència turística de Veracruz, i diversos barris residencials i comerços de luxe.

Les primeres imatges dels fets mostren dues camionetes plenes de cossos estacionades en un pas a desnivell, i altres cadàvers més escampats en el paviment.

Els morts van ser abandonats a uns quants metres d'un monument que commemora la cerimònia ritual dels voladors de "Papantla", en què quatre indígenes descendeixen des de dalt d'un pal d'uns 30 metres lligats pels peus a unes cordes que els fan girar.

La majoria de les 12 dones i 23 homes assassinats, entre els quals hi ha almenys dos menors d'entre 15 i 17 anys i un policia municipal, van morir per asfíxia o estrangulament.

Altres per traumatismes generalitzats i pèrdua de sang, i només un per tret d'arma de foc, el que ha cridat l'atenció de les autoritats, ja que usualment el crim organitzat assassina les seves víctimes a trets.

"Es veu que hi va haver tortura i sadisme en l'execució d'aquestes persones", va dir a mitjans locals Escobar, i va detallar que la majoria de les persones van ser assassinades unes hores abans de ser trobades al carrer.

El fiscal ha precisat a Efe que la investigadors policials de l'estat han identificat ja a 18 víctimes, la majoria de les quals té antecedents penals-uns processats i altres ja sentenciats-per delictes de segrest, extorsió, homicidi, venda de drogues, robatori de actuacions i assalts a habitatges.

Dels morts identificats, només dos no tenen antecedents penals i havien estat reportats com desapareguts pels seus familiars, un dels quals és el policia, que segons Escobar no hi ha indicis que estigui relacionat amb el crim organitzat.

Segons les primeres investigacions i testimonis, al lloc van arribar quatre vehicles dels quals es van baixar homes armats, que van parar el trànsit. Després van obrir les portes de la planxa de càrrega de les camionetes i van llançar a terra alguns cadàvers.

Al costat dels cossos va ser deixada una manta en la qual hi havia un missatge dirigit contra l'organització criminal Los Zetas i els seus "col.laboradors", de manera que es podria tractar d'una venjança entre grups narcotraficants.

El missatge estava signat amb les sigles "GN", el que ha portat a alguns a especular que es podria tractar de l'organització criminal Gent Nova, que opera al servei del poderós càrtel de Sinaloa, però les autoritats asseguren que no hi ha encara proves per establir aquesta relació ni de les víctimes amb els Zetas.

En l'estat de Veracruz operen principalment els cartells de les drogues dels Zetas i el Golf, i també alguns reductes de la Família Michoacana.

Font:
Redacció Sírius (Agencia Catalana Alternativa de Notícies)

Informació relacionada:

Nova matança de 35 persones a Veracruz
Amb 41.000 morts en sis anys, y 11.000 desapareguts, el Govern Mexicà continua volen ocultar la realitat. Cap mala imatge de cara en fora, no fos cas que no vinguessin les esperades inversión. (Aquí un petit exemple)

21 de set. 2011

Dislocades nacionals i internacionals per les comunitats zapatistes

La JBG de Roberto Barrios va emetre un nou comunicat el 14 de setembre, en què tornen a denunciar "els actes d'agressió, amenaces, fustigació i desallotjament que pateixen els nostres companys base de suport de la comunitat de Sant Patricio del municipi autònom La Dignidad, el denunciat en data de 12 de setembre d'enguany, on un grup de 100 persones es van possessionar a la vora de la comunitat ja esmentada, per desallotjar als nostres companys i companyes de les seves terres que viuen i treballen amb les seves famílies i fills des de fa 15 anys".

Dos dies més tard, el grup s'ha incrementat i són ja 160 les persones que han envaït les terres de les companyes BAZ, amb reforços provinents del Ejido El Paraiso, El Calvario i Rancho Guadalupe. Segons explicava la JBG compten amb 47 canons i dues armes calibre AR 15. Els invasors mantenien a les famílies acorralades per mitjà de trets constants. La situació s'anava empitjorant, ja que començaven a acusar també la manca d'alimentació i altres necessitats.

Davant aquesta greu i preocupant situació, el ​​Frayba va emetre una acció urgent, per la fustigació i risc de desplaçament forçat de la comunitat de Sant Patricio.

Pronunciament de la RvsR Chiapas per assetjament i risc de desplaçament forçat de la comunitat autònoma zapatista de Sant Patrici.

Solidaritat amb les comunitats zapatistes. Atenes. Grècia.

Recordem que ja ho explica el Sup a la seva Tercera Carta al senyor Luis Villoro : "A les nostres terres seguim en resistència. Segueixen les agressions en contra nostra provinents de tot l'espectre polític. Som un exemple que és possible que tots els partits polítics tinguin un mateix objectiu. Afavorits pels governs federal, estatal i municipals, tots els partits polítics ens ataquen".

Recordem també que l'ús de grups paramilitars que es disfressen d'organitzacions socials és una altra cara violenta de la guerra de contrainsurgència, durant 2010 aquest treball va ser realitzat per la OPDDIC (Organització per a la Defensa dels Drets Indígenes i Camperola), mentre que el 2011 la ORCA (Organització regional de cafeticultores de Ocosingo) ha pres un fort paper i és la zona nord i selva de l'estat on el govern té forts interessos econòmics just on s'ha reactivat el setge paramilitar. 5 de les 11 denúncies donades a conèixer aquest any, són dels Caracoles de Garrucha i Morelia en relació a atacs de l'ORCAO.

Davant aquestes situacions es convoca a una dislocada NACIONAL I INTERNACIONAL DE SUPORT I SOLIDARITAT AMB LXS ZAPATISTES per al pròxim 22 de setembre.

Convocatòria a Mitjans Lliures i Independents.

Medi Ambient dóna el vistiplau per construir el cementiri nuclear a Ascó

El Ministeri no troba "impactes significatius" en la instal·lació després que el CSN emetés un informe favorable sobre els efectes de la radiació

ACN / Reus Digital 21/09/ 2011

La Secretaria d'Estat pel Canvi Climàtic del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí ha emès un informe d'avaluació ambiental favorable per a la construcció d'un magatzem temporal individualitzat -ATI en les seves sigles en castellà- de residus nuclears dins del recinte de la central d'Ascó (Ribera d'Ebre). La resolució, aprovada el passat 1 de setembre i feta pública aquest dimecres al BOE, considera que la instal·lació i el seu procés de construcció no suposaran "impactes significatius" sobre el medi ambient i l'entorn. L'estudi no entra a calibrar els riscos de la possible contaminació radiològica, després de l'informe favorable en aquest sentit emès pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

Segons els gestors del complex atòmic, el magatzem ha de permetre funcionar a la central durant els pròxims anys davant la manca de capacitat de les piscines per emmagatzemar el combustible gastat i l'ajornament de la decisió sobre la ubicació d'un magatzem temporal centralitzat.

D'acord amb l'informe del ministeri, les instal·lacions es construiran tres quilòmetres al nord del nucli urbà d'Ascó i quatre al sud de Flix, i ocuparan dos hectàrees de terreny dins del recinte nuclear amb la qualificació urbanística de zona industrial. Estructuralment, estarà format per dos lloses sísmiques sobre les quals podran descansar 32 mòduls d'emmagatzemament i un total de 1.024 elements de combustible gastats.

L'informe destaca que la zona on s'emplaçarà l'ATI té una "baixa sismicitat" i no afecta de forma directa zones naturals protegides, tot i admetre la seva proximitat amb espais de la Xarxa Natura 2000 i zones ZEPA en el curs de l'Ebre i el pas de l'Ase. Tampoc observa afectacions sobre la vegetació, pins i matolls, o la fauna de la zona.

La proposta inicial es va sotmetre a informació pública i va rebre les aportacions de diferents departaments de la Generalitat, institucions estatals, municipals així com entitats ecologistes. Entre d'altres consideracions, les al·legacions apuntaven a la possibilitat de despreniments de terreny per estar situat en un fort pendent, la possibilitat de terratrèmols tot i la "baixa sismicitat" apuntada o la seva situació en una zona susceptible d'inundació prop del riu Ebre.

L'estudi conclou que les principals afeccions sobre l'entorn, pel que fa a qualitat de l'aire o geomorfològiques, tindran lloc durant el procés de construcció del magatzem, amb les excavacions i el moviment de prop de 44.000 metres cúbics de terra, amb mesures reductores de l'impacte. El ministeri proposa mesures per evitar que aquestes actuacions no afectin el riu Ebre ni les possibles aigües subterrànies, que no s'haurien detectat. El sistema de residus pel funcionament de l'ATI -des d'inerts a "perillosos", els generats per les màquines- s'integraran en la gestió de la mateixa nuclear.

El desmantellament d'aquest magatzem temporal individualitzat i la posterior restauració de la parcel·la on s'ubica quedaran integrats en el mateix pla per al desmantellament de la central nuclear d'Ascó, en considerar que es tracta d'una instal·lació interna del complex.

Spain's secret conflict. subtCAT

El documental "Spain's Secret Conflict" és una producció de la britànica Endboard Productions i analitza en 39 minuts els orígens del conflicte, donant veu a ambdues parts (destaca la participació de l'expresident espanyol José Maria Aznar o del periodista Federico Jiménez Losantos). La presentació a l'Eurocambra l'organitzen la plataforma Sobirania i Progrés i l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa. Llegir més ...

15 de set. 2011

La maleta mexicana

Dates: 6 de Octubre de 2011 - 15 de Gener de 2012


La maleta mexicana

Exposició organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya en coproducció amb l’ICP de Nova York

Pas de l'Ebre
Foto: Robert Capa [Ernest Hemingway (tercer per l'esquerra), periodista del New York Times Herbert Matthews (segon des de l'esquerra) i dos soldats republicans, Teruel, Espanya], a finals de desembre de 1937. Negatiu. © Estate of David Seymour / Magnum International Center of Photography / MNAC lainformacion.com

Comissària: Cynthia Young, conservadora adjunta de l’ICP

El Museu Nacional d’Art de Catalunya, en coproducció amb l’International Center of Photography de Nova York (ICP), presentarà a Barcelona les fotografies realitzades per Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour 'Chim' a la Guerra Civil espanyola, de les quals s’havia perdut tot rastre des de 1939. Aquestes extraordinàries imatges, moltes inèdites, formen el que es coneix com la 'maleta mexicana' i són sens dubte el conjunt de negatius recuperats més important del segle XX.

Robert Capa va abandonar París el 1939, deixant al seu darrere la guerra i tres caixes que contenien els negatius de 126 rodets fotogràfics amb 4.500 instantànies preses durant la Guerra Civil espanyola pel mateix Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour 'Chim', entre maig de 1936 i març de 1939, així com un petit nombre de fotografies realitzades per Fred Stein a la capital francesa. El material es va donar per perdut fins que va reaparèixer a Mèxic el 1995 i, després de múltiples vicissituds, el 2007 els negatius van arribar a l’ICP de Nova York, on s’exposen des de setembre de 2010 i fins a gener de 2011.

Entre aquests negatius es troben retrats fins ara desconeguts de personatges com ara Federico García Lorca, Dolores Ibárruri, coneguda com La Passionària, o Ernest Hemingway. Els negatius trobats a la 'maleta mexicana' també permeten contemplar les sèries senceres a les quals pertanyen algunes fotografies que van ser publicades al seu moment i que es van convertir en imatges icòniques de la Guerra Civil. Aquestes imatges poden ser ara llegides en l’orde en el qual van ser preses, i aporten una informació interessantíssima sobre moments crucials del conflicte i els seus protagonistes, alhora que aporten llum sobre la manera de treballar dels tres fotògrafs, pioners del fotoperiodisme. D’altra banda, l’estudi d’aquestes imatges ha permès també confirmar o reatribuir les autories d’algunes de les fotografies.

Alguns documents de 'La maleta mexicana' es van presentar ja al MNAC l’estiu de 2009, amb motiu de les exposicions Això és la guerra! Robert Capa en acció i Gerda Taro, organitzades pel Museu amb gran èxit de públic.

La mostra va acompanyada de la publicació d’un catàleg que aplega, en dos volums, els estudis d’especialistes com ara Paul Preston, Simon Dell, David Balsells, Michel Lefebvre, Bernard Lebrun, Brian Wallis, Cynthia Young i Kristen Lubben. Al catàleg, a més, es reprodueixen els 4.500 negatius trobats a la maleta.

L’exposició La maleta mexicana i el seu catàleg són possibles gràcies a la col·laboració del National Endowment for the Arts, Joseph and Joan Cullman Foundation for the Arts, Frank i Mary Ann Arisman, i Christian Keesee. A més, també li han donat el seu suport Sandy i Ellen Luger.

Foto: Chim (David Seymour): Dolores Ibárruri (La Pasionaria), Madrid, finals d'abril- començaments de juliol de 1936 © Estate of David Seymour / Magnum International Center of Photography / MNAC. lainformacion.com


Foto: Chim (David Seymour) Mare alletant al seu nadó mentre escolta un discurs polític prop de Badajoz, Extremadura, finals d' abril, principis de maig de 1936 © Estate of David Seymour / Magnum International Center of Photography / MNAC. lainformacion.com

Foto: Robert Capa y Taro en una imagen incluida en una muestra anterior que tuvo lugar en 2009 en el MNAC (Foto: MNAC) © Estate of David Seymour / Magnum International Center of Photography / MNAC. lainformacion.com



La Maleta Mexicana



Un documental de Trisha Ziff produït per Berlin212 i Mallerich Films.
Productor: Eamon O'Farrill, Paco Poch
Delegat: Víctor Cavaller
http://www.maletamexicana.com/spanish

La maleta mexicana” (2011) de Trisha Ziff, és una producció de 212 Berlin, Mallerich Films Paco Poch, TV3 i TVE amb producció associada d’Alicorn Films, i amb la participació de l’ICAA i del Programa IBERMEDIA. Rodada a Espanya, els Estats Units, França, Holanda i Mèxic.

Aquest llarg documental relata la troballa de 4.500 negatius de fotos fetes durant la Guerra Civil pels fotoreporters Robert Capa, Gerda Taro y David Seymour ‘Chim’, que van ser recuperats coincidint amb l’entrada en vigor de la Llei de la Memòria Històrica.

Aquests 4.500 negatius van ser descoberts a Ciutat de Mèxic el 2007, 70 anys després de la seva desaparició. Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour ‘Chim’, tres amics exiliats d’Alemanya, Polònia i Hongria, es van conèixer a París entre el 1936 i el 1937 i es van unir per combatre el feixisme amb les seves càmeres. Van aconseguir dotar la contesa de visibilitat en publicacions com Regards, Ce Soir, Look o Life, que van convertir algunes de les seves cèlebres instantànies en icones.

El film segueix el viatge dels negatius des de França a Mèxic i descobreix el paper que aquest país va jugar durant el conflicte bèl·lic i el seu suport a la República en l’exili. Segons la directora, tot i que la pel·lícula tracta sobre Espanya i la Guerra Civil, “els records de la repressió, la dictadura i l’exili a Mèxic, aborda qüestions universals com la necessitat de desenterrar històries polítiques o personals per afrontar més bé el futur”.

El músic Michael Nyman i el cineasta John Sayles han participat en el documental en qualitat de productors executius.

Trisha Ziff va debutar amb el llargmetratge Chevolution (2008), que va participar, entre altres, en els festivals de Tribeca, Silver Docs i el Festival Latino de Los Ángeles –on va obtenir una Menció Especial-.

o0o
Capa, Seymour i la pionera fotográfa Gerda Tarovan captar la marxa cap a l'exili francès durant la Guerra Civil Espanyola


-0-

La Maleta Mexicana
(El documental)
 


o0o

5 de set. 2011

Filettino es declara independent d'Itàlia

El petit municipi del Lazio no accepta la proposta de Berlusconi de fer desaparèixer els ajuntaments més petits · El govern provisional del Principat de Filettino ha començat a emetre moneda pròpia

El poblet de Filettino, de 550 habitants, s'ha declarat independent d'Itàlia aquest cap de setmana i s'ha constituït en Principat. La iniciativa independentista va sorgir el mes d'agost arran dels plans d'austeritat del govern italià, que poden acabar amb la desaparició dels ajuntaments dels pobles més petits --com el de Filettino, obligat a fusionar-se amb la veïna Trevi. El govern provisional del Principat de Filettino ha demanat al príncep Emanuele Filiberto, de l'exiliada família reial italiana, que ocupi el nou tron.

El primer pas del nou govern provisional, presidit pel batlle Luca Sellari, ha estat d'encunyar moneda pròpia, el Fiorito, que ja circula pels comerços del poble. 'Volem una veritable autonomia respecte d'Itàlia i tenim els recursos financers necessaris per a fer-ho', assegura Sellari.



Font: Vilaweb

Darrers esdeveniments a Ascó i intensificació de la campanya d'oposició. Crida a la reacció

Els darrers esdeveniments en la central nuclear d'Ascó i la política informativa del CSN i la ANAV. La campanya d'oposició a la renovació del permís de funcionament continua, i ja supera les 300 entitats adherides. Entreu a la web http://www.totsdos.es/tln-enti i recolzeu el text que denuncia la irracionalitat de mantenir aquesta amenaça sobre la societat i el medi ambient.

Els dos darrers casos d'incidents d'Ascó són una mostra de la distància entre retòrica nuclear i realitat.

Primer. Entre el 4 i el 5 d'agost. Segons la nota emesa pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i la Associació Nuclear Ascó – Vandellòs (ANAV), cap a la 1 de la matinada del 4 d'agost es va disparar, durant uns breus segons, una alarma indicant la presència de gasos radioactius en els sistemes de ventilació de l'edifici de contenció. Cap a les 10 del matí del 5 de juliol, la web de successos notificats del CSN indicava que els sistemes havien actuat de manera automàtica, i que s'estaven realitzant maniobres de des-gasificació del circuit primari per baixar la radiació de fons. La nota afirmava, com és habitual, que el succés no havia tingut “repercussió en els treballadors, la població o el medi ambient”.

Al marge de que resulti xocant que la nota informi de l'absència d'impacte ambiental d'un succés que, segons el seu propi redactat, encara no havia finalitzat; el que crida més l'atenció és que, hores d'ara, tres setmanes més tard, encara no es sàpiguen amb exactitud les causes, ni s'hagi explicat el desenvolupament, ni s'hagin detallat les mesures aplicades per evitar la seva repetició.

El segon. Entre el 22 i el 23 d'agost. El 22 d'agost els dos grups de la central nuclear van baixar a un 64% la seva potència de generació. Encara que les dades es van reflectir a la pàgina web del CSN que registra la producció de les centrals, ni el CSN, ni l'empresa propietària, ni la ANAV, van donar cap explicació sobre aquesta baixada de potència. Finalment, desprès de vàries demandes d'informació, la ANAV va informar, sense entrar en detalls, de que es tractaven d'operacions de manteniment.

Així són la pràctica totalitat de les notes informatives del CSN sobre les incidències i problemes de funcionament de les centrals nuclears en general, i d'Ascó en particular. La transparència informativa es limita a la comunicació puntual d'un esdeveniment, sense criteris que permetin definir la seva importància i evolució. La pauta aplicada correspon a un cicle establert en base a informar – tranquil·litzar – oblidar, i esperar al següent succés. En el cas d'Ascó aquesta política informativa resulta especialment punyent a la llum de l'historial d'incidències, més de 100 en 4 anys, dels incompliments de la cultura de la seguretat, i de les complicitats demostrades entre els propietaris de la central i el CSN, que van tenir el seu màxim exponent en la fuita de radioactivitat del 26 de novembre de 2007, amagada per les dues parts durant més de quatre mesos.

Al marge d'un increment en la retòrica, no sembla que la catàstrofe de Fukushima hagi implicat canvis reals en el secretisme informatiu sobre les centrals nuclears. Per això, les sessions de debat que la Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA) va realitzar sobre Fukushima entre el 20 i el 24 de juny, es van fer a porta tancada. I per això la informació sobre l'actual fuita radioactiva continuada al Japó, i les seves conseqüències, es dona sense rigor, sense establir referents, amb un reconeixement continuat d'episodis de censura, que van seguits de reiterades demandes d'excuses; una informació contradictòria, que no explica clarament l'abast temporal i geogràfic de la catàstrofe.

En energia nuclear, la veracitat, el rigor, la seguretat i el nivell de riscos a assumir són aspectes subordinats als beneficis econòmics. Aquesta és la pauta informativa de la indústria nuclear i del CSN, malgrat que com agencia estatal aquest organisme, teòricament, hauria de controlar la indústria.

Per això és coherent amb aquesta pauta que el CSN informi a favor de la continuïtat del funcionament d'Ascó, encara que es reconegui la seva caducitat, una caducitat que es demostra en el llistat de problemes tècnics que la central ha de solucionar; això sí, sense aturar el seu funcionament.

I també per això és coherent oposar-se a aquestes situacions. La campanya contrària a l'allargament de la llicència d'Ascó engegada des de Tanquem les Nuclears compta, fins al moment, amb més de 300 entitats que la recolzen. Es té la seguretat de que més associacions, cooperatives, entitats culturals, esportives o juvenils; més fundacions, empreses i comerços; més grups de base sindicals, i polítics, i més institucions es manifestaran abans de que el proper 1 d'octubre, el termini legal venci.

Catalunya, a 26 d'agost de 2011.

http://www.tanquemlesnuclears.org

Més informació sobre la situació d’Ascó a:
http://www.tanquemlesnuclears.org/campanyes/asco/ascoapunt.html

4 de set. 2011

La fí de la bombeta incandescent: L'estafa ecològica puja de preu

Redacció Sírius Font: Rosa Muñoz Lima

Un les pot trobar, fins avui, en qualsevol llar. Però no serà per molt de temps, llevat que algú hagi acaparat reserves. A partir d'aquest 1 de setembre de 2011 els mercats de la Unió Europea (UE) no podran assortir amb noves bombetes incandescents de 60 watts. Quan s'hagin esgotat les restes disponibles en els seus magatzems, no hi haurà recanvis. Els crítics llancen advertències contra aquestes bombetes 'estalviadores' que resulten fins a deu vegades més cares i que ara augmenten, sense raó, un 25%. En trencar-se desprenen mercuri en gas, va ser un dels arguments contra la prohibició discutits el 2009 a Brussel.les. "Sabem que la protecció del medi ambient té un preu", comenta ara el WAZ, però "què es pot esperar de fonts de llum que, si bé són més eficients, es converteixen després en residus perillosos?".

La tradicional bombeta ha estat gradualment desplaçada del mercat i, en conseqüència, de les llars i oficines dels 27 membres del bloc, d'acord amb un decret de la Comissió Europea aprovat el 2009. Primer va tocar acomiadar-se de les de 100 watts, després de les de 75. I les últimes, de 40 i 25 watts, tampoc sobreviuran al 2012. En total, s'estima que uns 4.000 milions de bombetes sortiran de circulació.

Les "bombetes" convencionals s'associen amb calidesa, ... els europeus els diuen adéu, amb nostàlgia per la seva calidesa i la seva encesa ràpid .... els europeus els diuen adéu, amb nostàlgia per la seva calidesa i el seu encès ràpid.

Amb això, es força als consumidors a adquirir fonts més modernes de llum de baix consum. Hi ha diverses alternatives, argumenta des de Brussel la Comissió: tubs fluorescents, bombetes halògenes compactes, díodes emissors de llum (LED). Els tubs fluorescents tenen l'avantatge d'oferir una llum "equiparable" amb les fonts convencionals i els LEDs -els més eficients de totes- són més els més 'ecològics'... i els més cars de llarg i encarint-se.

El preu més elevat d'aquests es compensa, menteixen, amb una vida útil considerablement més llarga, però no s'en fan responsables quan peten en hores, dies o setmanes. Les bombetes halògenes, a més, resulten les grans consumidores energètiques, en un estudi recentment publicat per l'organització alemanya de protecció al consumidor Stiftung Warentest.

"Ens treuen calidesa, rapidesa, tradició..."

Els alemanys -com varies generacions d'europeus- tenen "una relació molt íntima" amb la bombeta incandescent, amb la calidesa de la seva llum, amb la seva encesa ràpid, assegura a l'emissora Deutschlandradio Kultur Stefan Grünwald, director de l'Institut Rheingold d'Investigació de Mitjans i Mercats, a Colònia.

Això explica que alguns alemanys hagin arribat a considerar la prohibició com "una interferència en la seva esfera privada", "una disposició totalment absurda, que se'ls imposa burocràticament, sense tenir en compte les seves costums, això que aprecien encara que s'hagi tornat costós", va explicar Grünwald a la ràdio pública alemanya.

Les seves successores, les estalviadores, pel que sembla no són res "ecològiques"

La notícia va arribar titulars en diversos diaris, inclòs el de major tiratge, el tabloide de masses Bild: "De com Angela Merkel es va carregar la bombeta", va titular aquest dia el Westdeutsche Allgemeine Zeitung (WAZ). "Un exemple clàssic del sense sentit amb marca Brussel.les", i amb impuls de la cancellera alemanya, assegura el rotatiu. Angela Merkel hauria llançat la primera pedra, carrega el periodista, en posar la bombeta com a exemple durant una cimera de la UE de 2007, que va aprovar un pla d'acció per a la protecció del clima.

Ni bo per al medi ambient, ni per a la butxaca

Segons la Comissió, experts han estudiat els possibles efectes negatius de la irradiació d'aquestes bombetes alternatives sense trobar "cap indici de problemes per a la salut si es manté una distància d'almenys 30 centímetres". I tampoc el mercuri contingut en les bombetes halògenes representa un perill real, va afirmar fa un any el portaveu Ferran Tarradellas, el que contradiu tota l'experiència ecològica, com amb les piles i bateries, i altres estudis independents.

De moment, i enmig d'aquests dubtes, l'entrada en vigor de la prohibició de comerciar les velles bombetes de 60 watts els arriba als consumidors de la mà d'una pujada de fins al 25% dels preus dels focus estalviadors, com si no haguessin estat ja prou costosos. Els llums LED podrien costar ara fins a 45 euros.

Productors com la signatura alemanya Osram o l'holandesa Phillips neguen la relació d'aquest encariment amb la mesura de Brussel.les. La culpa la té, diuen, el dràstic ascens dels preus de terres rares com el lantà, l'europi i el terbi, generalment provinents de la Xina i continguts en aquestes modernes llums de la discòrdia.

"Irritat" es va mostrar un portaveu de la Central de Protecció al Consumidor de l'estat federat alemany de Renània del Nord Westfàlia. El contingut de metalls rars en les bombetes estalviadores, va assegurar l'expert en energia, amb prou feines arriba al màxim d'un gram per l'interior de cada làmpada.

o0o
Comprar, llençar, comprar

Comprar, tirar, comprar from Dinero Libre on Vimeo.

Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per “matar” un producte? Com s’ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d’iPods? I què té tot això a veure amb l’Obsolescència Programada?