Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges

4 de set. 2011

La fí de la bombeta incandescent: L'estafa ecològica puja de preu

Redacció Sírius Font: Rosa Muñoz Lima

Un les pot trobar, fins avui, en qualsevol llar. Però no serà per molt de temps, llevat que algú hagi acaparat reserves. A partir d'aquest 1 de setembre de 2011 els mercats de la Unió Europea (UE) no podran assortir amb noves bombetes incandescents de 60 watts. Quan s'hagin esgotat les restes disponibles en els seus magatzems, no hi haurà recanvis. Els crítics llancen advertències contra aquestes bombetes 'estalviadores' que resulten fins a deu vegades més cares i que ara augmenten, sense raó, un 25%. En trencar-se desprenen mercuri en gas, va ser un dels arguments contra la prohibició discutits el 2009 a Brussel.les. "Sabem que la protecció del medi ambient té un preu", comenta ara el WAZ, però "què es pot esperar de fonts de llum que, si bé són més eficients, es converteixen després en residus perillosos?".

La tradicional bombeta ha estat gradualment desplaçada del mercat i, en conseqüència, de les llars i oficines dels 27 membres del bloc, d'acord amb un decret de la Comissió Europea aprovat el 2009. Primer va tocar acomiadar-se de les de 100 watts, després de les de 75. I les últimes, de 40 i 25 watts, tampoc sobreviuran al 2012. En total, s'estima que uns 4.000 milions de bombetes sortiran de circulació.

Les "bombetes" convencionals s'associen amb calidesa, ... els europeus els diuen adéu, amb nostàlgia per la seva calidesa i la seva encesa ràpid .... els europeus els diuen adéu, amb nostàlgia per la seva calidesa i el seu encès ràpid.

Amb això, es força als consumidors a adquirir fonts més modernes de llum de baix consum. Hi ha diverses alternatives, argumenta des de Brussel la Comissió: tubs fluorescents, bombetes halògenes compactes, díodes emissors de llum (LED). Els tubs fluorescents tenen l'avantatge d'oferir una llum "equiparable" amb les fonts convencionals i els LEDs -els més eficients de totes- són més els més 'ecològics'... i els més cars de llarg i encarint-se.

El preu més elevat d'aquests es compensa, menteixen, amb una vida útil considerablement més llarga, però no s'en fan responsables quan peten en hores, dies o setmanes. Les bombetes halògenes, a més, resulten les grans consumidores energètiques, en un estudi recentment publicat per l'organització alemanya de protecció al consumidor Stiftung Warentest.

"Ens treuen calidesa, rapidesa, tradició..."

Els alemanys -com varies generacions d'europeus- tenen "una relació molt íntima" amb la bombeta incandescent, amb la calidesa de la seva llum, amb la seva encesa ràpid, assegura a l'emissora Deutschlandradio Kultur Stefan Grünwald, director de l'Institut Rheingold d'Investigació de Mitjans i Mercats, a Colònia.

Això explica que alguns alemanys hagin arribat a considerar la prohibició com "una interferència en la seva esfera privada", "una disposició totalment absurda, que se'ls imposa burocràticament, sense tenir en compte les seves costums, això que aprecien encara que s'hagi tornat costós", va explicar Grünwald a la ràdio pública alemanya.

Les seves successores, les estalviadores, pel que sembla no són res "ecològiques"

La notícia va arribar titulars en diversos diaris, inclòs el de major tiratge, el tabloide de masses Bild: "De com Angela Merkel es va carregar la bombeta", va titular aquest dia el Westdeutsche Allgemeine Zeitung (WAZ). "Un exemple clàssic del sense sentit amb marca Brussel.les", i amb impuls de la cancellera alemanya, assegura el rotatiu. Angela Merkel hauria llançat la primera pedra, carrega el periodista, en posar la bombeta com a exemple durant una cimera de la UE de 2007, que va aprovar un pla d'acció per a la protecció del clima.

Ni bo per al medi ambient, ni per a la butxaca

Segons la Comissió, experts han estudiat els possibles efectes negatius de la irradiació d'aquestes bombetes alternatives sense trobar "cap indici de problemes per a la salut si es manté una distància d'almenys 30 centímetres". I tampoc el mercuri contingut en les bombetes halògenes representa un perill real, va afirmar fa un any el portaveu Ferran Tarradellas, el que contradiu tota l'experiència ecològica, com amb les piles i bateries, i altres estudis independents.

De moment, i enmig d'aquests dubtes, l'entrada en vigor de la prohibició de comerciar les velles bombetes de 60 watts els arriba als consumidors de la mà d'una pujada de fins al 25% dels preus dels focus estalviadors, com si no haguessin estat ja prou costosos. Els llums LED podrien costar ara fins a 45 euros.

Productors com la signatura alemanya Osram o l'holandesa Phillips neguen la relació d'aquest encariment amb la mesura de Brussel.les. La culpa la té, diuen, el dràstic ascens dels preus de terres rares com el lantà, l'europi i el terbi, generalment provinents de la Xina i continguts en aquestes modernes llums de la discòrdia.

"Irritat" es va mostrar un portaveu de la Central de Protecció al Consumidor de l'estat federat alemany de Renània del Nord Westfàlia. El contingut de metalls rars en les bombetes estalviadores, va assegurar l'expert en energia, amb prou feines arriba al màxim d'un gram per l'interior de cada làmpada.

o0o
Comprar, llençar, comprar

Comprar, tirar, comprar from Dinero Libre on Vimeo.

Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per “matar” un producte? Com s’ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d’iPods? I què té tot això a veure amb l’Obsolescència Programada?

21 de gen. 2011

Entrevista-diàleg amb Arcadi Oliveres


Ens parla de molts temes de la societat occidental, la crisi, la educació, la religió, la informació i la llibertat entre d'altres. Paraules de sabiesa d'aquest serè orador i informador. Gràcies Arcadi!

Canal de BolotDuario

Entrevista-diàleg amb Arcadi Oliveres - part 1


Entrevista-diàleg amb Arcadi Oliveres - part 2

Font: http://bolotduario.wordpress.com

20 de des. 2010

L'economia especulativa, segons Arcadi Oliveres

dilluns 20 de desembre a internet
Dimarts 21 de desembre, a les 22.25, al Canal 33 -

Arcadi Oliveres és economista de referència entre els moviments socials. Entre altres temes, és expert en economia mundial, en finances especulatives i en despesa militar. Doctor en Ciències Econòmiques, imparteix nombrosos cursos i conferències, i fa classe d’Economia Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Col•labora amb diversos moviments socials i cristians, i presideix, entre altres, l’associació Justícia i Pau, la Federació Catalana d’ONG’s per la Pau i la Universitat Internacional de la Pau.


Segons Arcadi Oliveres, l’especulació generalitzada, l’enorme frau fiscal i la despesa militar, fomentada pel “complex militar-industrial” –entre moltes altres coses-, evidencien la necessitat d’una reforma global del sistema econòmic.

Per aconseguir aquesta reforma cal incrementar el pes de la societat civil i dels moviments socials, i enllaçar-los amb la presa de decisions polítiques. I començar a impulsar canvis, a partir de projectes concrets.

El concepte de “complex militar-industrial” es va popularitzar arran del discurs de comiat de Dwight Eisenhower, president dels Estats Units del 1953 al 1960, en el que va advertir que el seu creixement desmesurat, pot posar en risc les llibertats i la democràcia.

ENLLAÇOS

ASSOCIACIÓ JUSTICIA I PAU

FEDERACIÓ CATALANA D'ONG PER LA PAU

UNIVERSITAT INTERNACIONAL PER LA PAU

DISCURS DE COMIAT D. EISENHOWER, president dels Estats Units 1953-1960 Fragments a Youtube. ....... Discurs sencer, només àudio

Font: TV3.Cat Latituds

16 de des. 2010

Comprar, llençar, comprar

Comprar, llençar, comprar
TV3.Cat

Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per “matar” un producte? Com s’ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d’iPods? I què té tot això a veure amb l’Obsolescència Programada?

L'obsolescència programada és l'escurçament deliberat de la vida d'un producte per incrementar-ne el consum. L'any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis." I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.

Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i utilitzant imatges d’arxiu molt poc conegudes, COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR relata la fascinant història de l’Obsolescència Programada des dels seus orígens cap a 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten a productes electrònics de darrera generació (iPods, impressores...) passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.

El documental, rodat a Catalunya, França, Alemanya, els EUA i Ghana, recull testimonis d’una pràctica empresarial que s’ha convertit en la base de l’economia moderna, i mostra les terribles conseqüències mediambientals que se’n deriven – com els enormes abocadors de “escombraries electròniques” que sorgeixen al voltant de ciutats com Accra. I també presenta diversos exemples de l’esperit de resistència que està creixent entre els consumidors.

A més de documentar la història secreta de l’Obsolescència Programada, el film presenta l’anàlisi i l’opinió de economistes, dissenyadors i pensadors que proposen vies alternatives per salvar l’economia I el medi ambient. També inclou exemples d’ emprenedors que posen en pràctica nous models de negoci que no es basen en l’obsolescència.

Dirigit per Cosima Dannoritzer.

Una producció de Televisió de Catalunya, Media 3.14, Article Z, Arte, TVE. Amb el suport del programa MEDI

En col·laboració amb NRK, Tore Tomter, Carina Bordevich, RTBF, Claire Colart, SBS-TV Australia, Mark Atkins, Andrew Golding, TG4, Micheal O’ Meallaigh, Télévision Suisse Romande (TSR), Unité des Films Documentaires, Irène Challand / Gaspard Lamunière, YLE, Jenny Westergård.

Amb el suport de Programme MEDIA Plus de la Communauté Européenne

http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=36638&catid=1270

En Castellà: Comprar, tirar, comprar

Cosima Dannoritzer, directora de "Comprar, llençar, comprar"
Entrevista amb la directora del documental "Comprar, llençar, comprar". Aquest treball relata la fascinant història de l'obsolescència programada des dels seus orígens, cap al 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques), fins a casos actuals.

Informació relacionada:
Esclaus del consumisme: fins a 122 productes de consum habitual són fets amb mà d'obra esclavitzada

5 de jul. 2010

La Fiscalia imputa dos directius de Repsol pel vessament de cru al delta de l'Ebre

S'investiga un segon vessament que s'hauria produït el passat 23 de juny


La Fiscalia ha imputat dos directius d'una filial de prospeccions de Repsol pel vessament de cru prop del delta de l'Ebre ara fa un any. En declaracions a l'ACN, el fiscal en cap de Tarragona, Xavier Jou, ha explicat que se'ls imputa un delicte contra el medi ambient per la fuita de petroli, el 15 de maig del 2009. Segons Jou, la Fiscalia va veure indicis de negligència en l'actitud dels tècnics i responsables de les prospeccions, que no haurien comunicat l'incident al Ministeri. Per no haver de sol·licitar pròrroga del procés, el fiscal va traslladar directament l'informe al jutge, que interrogarà els dos imputats.

En paral·lel, prossegueixen les diligències per un segon vessament, el 23 de juny passat, que es va produir al mateix punt a la plataforma subcontractada a l'empresa Pride North America. Segons el fiscal en cap, però, mentre el primer vessament va posar "en greu perill el medi ambient", aquest segon no tindria el mateix "gruix" -en quantitat de fuel vessat.

Són pous situats davant les costes del delta de l'Ebre, a quaranta quilòmetres de la costa tarragonina i a 2.400 metres sota el nivell del mar, uns pous que Repsol sondeja per poder ser explotats per la companyia d'aquí a quatre anys. L'any passat, Repsol ja va indemnitzar els pescadors amb 250.000 euros per les fugues de cru que ni plataforma ni companyia van comunicar a les autoritats.

Les fugues van ser detectades, una per un satèl·lit, i l'altra, per la torre de control del Port de Tarragona. Ara el jutjat número 3 de Tarragona, a instàncies de la Fiscalia, ha iniciat la investigació -que culminarà en un judici oral-, la qual podria acabar implicant responsables de la filial Ripsa i de Pride North America, subcontractada de Repsol per a les prospeccions petrolieres.

Repsol ha assegurat que desconeixia la decisió judicial, tot i reconèixer tenir constància de les diligències prèvies que havia obert la Fiscalia. Jou ha afirmat que "és possible" que l'empresa no n'estigués informada, i que la notícia d'enviar el cas a judici transcendís abans als mitjans de comunicació.

Per la seva banda, el president de Mediterrània-CIE, Ángel Juárez, ha manifestat sentir-se satisfet amb la decisió de la fiscalia ja que "dóna la raó a tots aquells que portem dècades denuncinant delictes ecològis i mediambientals". Juárez ha recordat que Mediterrània va denunciar el cas de Pride North America i ha demanat la creació d'un Tribunal Ambiental Internacional que persegueixi a les empreses que "atemptin contra el medi ambient".

21 de juny 2010

Economia contra Democràcia

L'economia dirigint la política. Intervenció de José Saramago amb motiu de la presentació d'Assaig sobre la Lucidesa.



Font: http://www.josesaramago.org

Trobarem a faltar una ment tan lúcida ...

19 de maig 2010

Les retallades socials de Zapatero: per què la crisi l'han de pagar els de sempre?

Joan M. Rosich / Reus Digital

No feia gaires dies que el govern espanyol apuntava signes de recuperació i de superació de la part més dolenta de la crisi econòmica en que estem immersos. Però el 12 de maig, per a sorpresa de molts, el president Zapatero ens anunciava tot un seguit de retallades socials per a poder fer front a la crisi, assenyalant a més que les coses encara poden anar pitjor. Els EEUU i la Unió Europea, els veritables amos del planeta l'hi havien donat un toc d'atenció i unes directrius clares: calia reduir el dèficit públic espanyol. I la socialdemocràcia, com en tantes altres ocasions, obedient, corre a fer la feina bruta i carrega les conseqüències en els principals afectats per la crisi i no en els veritables responsables.

Les mesures adoptades pel Govern espanyol per a reduir el dèficit públic de forma dràstica atempten contra les empleades i empleats públics, pensionistes i un conjunt de prestacions i drets socials que desapareixeran per decret llei, al més pur estil autoritari i sense cap respecte pel funcionament democràtic, i suposen un atac frontal i definitiu contra els drets laborals i socials de tota la població. De nou es demanen sacrificis al poble mentre les grans fortunes, les grans empreses amb multimilionaris beneficis i la banca, segueixen acumulant plusvàlues obtingudes amb el treball de totes les persones.

Aquestes mesures unides a les xifres alarmants d’atur, a la reducció de despesa social, a la reforma de les pensions, a la reforma laboral, als milers de milions d’euros públics lliurats a la banca, a la falta de futur per a milions de persones que estan pagant de forma directa la crisi que no han causat, provoquen la necessitat urgent d’una mobilització general de tota la societat. Els sindicalisme més combatiu i els moviments socials ja fa temps que reclamen la necessitat d'una vaga general, però el sindicalisme "oficial" i institucional sembla que no està per la feina, convoquen una vaga només de funcionaris, amenacen vagament amb una futura vaga general al mateix temps que diuen que no és el moment de fer vagues generals, viuen instal·lats en el sistema i no poden mossegar la ma que els dona de menjar.

Un cop més el govern cedeix a les pretensions del poder econòmic: Guanya la Banca. Culpable fonamental del succeït: és l’única que realment està sortint a flotació amb la seva crisi, i contra la qual no s’ha pres cap mesura de control. Guanyen les grans multinacionals, els especuladors i els mercats. Guanyen el govern, la UE i els organismes internacionals, que d’una banda afavoreixen als seus dòcils companys de viatge, els sindicats oficials, i per un altre segueixen el dictat de les grans corporacions.

Però la gran majoria de les persones treballadores, entre elles qui treballen en l’administració pública, perden. Cal reiterar-ho, ser treballadors i treballadores del sector públic, tenir una ocupació estable i amb drets no ha de ser sinònim de delicte ni de sou miserable.

És tota la població qui està afectada per la crisi i les seves conseqüències. És tota la societat, les persones en atur, treballadors en actiu, empleats públics, pensionistes, joventut… tota la població en el seu conjunt qui estem sofrint aquest atac brutal als nostres drets i conquestes socials de les últimes dècades i ha de ser tota la societat unida qui ha de donar la resposta contundent de Vaga General que la situació es mereix.

No resultaria comprensible ni convenient per a la pròpia unitat de totes i tots els treballadors i difícilment explicable davant l’opinió pública, una mobilització només del sector públic quan el 20% de la població està en atur i la precarietat laboral i social són alarmants. No ens queda altra alternativa, o recuperem l’estima social, de classe, el valor i la il·lusió pel col·lectiu, la democràcia real, o sucumbirem davant la dictadura de l’oligarquia econòmica i els poders polítics. Ja n'hi ha prou de socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis.

Joan M. Rosich és membre del secretariat de la CGT de Reus.

25 d’oct. 2009

Club Bilderberg. Entrevista a Arcadi Oliveres

Llista completa dels participants a la partida: Clica AQUÍ
Conferència Bilderberg
a Viquipedia

Club Bilderberg. Entrevista a Arcadi Oliveres from AttacTV on Vimeo.

Arcadi Oliveres - Entrevista (segona part) from AttacTV on Vimeo.

-oOo-

En aquesta entrevista d'Attac TV, Arcadi Oliveres explica qui són els personatges més influyents de la política i l'economia mundial i la relació entre ells

Aprofitem l'avinentesa per pujar una altre vídeo on l'Arcadi ens fa cinc cèntims de l'economia actual. El vídeo té un any, però és força vigent.

Entrevista a Arcadi Oliveres from AttacTV on Vimeo.

Arcadi Oliveres, és catedràtic d'economía aplicada en la Universitat Autònoma de Barcelona. Octubre de 2008.
Visita Attac.tv