31 d’ag. 2010

Entrevista a Giulia Tamayo

Sònia Casas parla amb l’advocada que ha documentat el drama de les dones indígenes esteril·litzades per Fujimori

“Festival de la lligadura de trompes”, aquest era el nom oficial als tres dies durant els quals els metges visitaven un poblet de l’altiplà andí o la selva amazònica per convèncer les dones a operar-se. Hi havia incentius per a les famílies d’elles: aliments, roba, diners… i incentius per als equips mèdics que fessin el major número d’intervencions: un viatge per a tres persones a una localitat del país. Però més enllà del xantatge econòmic, també hi va haver nombroses amenaces i coaccions. I moltes morts i danys físics i morals irreversibles.

Com les obligaven a esteril·litzar-se?
Arran del conflicte entre el govern i Sendero Luminoso la gent de les zones rurals vivia aterrida. Era fàcil atermoritzar-les dient-los que les detendrien a elles o als seus marits.

Quan va passar tot això?
Durant el segon mandat del president Alberto Fujimori. De les 300.000 esteril·litzacions comptabilitzades entre el 1996 i el 2000, 250.000 es van produir durant els dos primers anys.

Una xifra enorme per tant poc temps.
Això demostra que va ser un pla sistemàtic, políticament organitzat. De fet, Fujimori volia estar permanentment informat de l’evolució del programa. Per a ell era una prioritat.

En quin sentit?
Ell creia que els conflictes comencen en l’escassetat de recursos que genera el creixement demogràfic i per això volia controlar la natalitat. Però quan es veuen les elevades quotes d’esteril·lització imposades a les comunitats indígenes, pobles que durant el conflicte armat havien perdut un terç de la població, és evident que també hi havia raons eugenèsiques.

La filosofia que admet la intervenció en la natalitat per millorar la raça humana.
Sí. Jo diria que Fujimori veia en els indígenes el rostre del seu enemic intern, el potencial enemic del demà. I com que la societat peruana és intensament racista i percep els indígenes com a excedents socials, va creure que elles mai ho denunciarien i que si ho feien, mai ningú no les escoltaria.

Però va topar amb vostè.
Amb mi i amb les organitzacions de camperoles de Cusco i Piura, que són les que em van fer arribar les primeres 243 denúncies. Vaig començar a viatjar fins als llocs més remots per documentar el què havia passat.

Li va costar trobar les víctimes?
No, va ser senzillíssim. Només calia asseure’t a la cantina del poblet i preguntar-li a la cambrera. De seguida et deia a aquesta li van fer això, a l’altra li van fer allò, aquella va morir. La mitjana d’edat rondava la trentena però n’hi havia que eren menors de 25 anys.

El relat oficial parla d’1% de mortalitat.
Jo em vaig trobar amb molts cadàvers que no havien estat computats. A moltes se’ls donava un anastèsic veterinari o se les feia tornar caminant a casa després de la intervenció, sense donar-los ni tan sols una pastilla per calmar els dolors. Com que patien desnutrició, les ferides trigaven a tancar-se i s’infectaven. També he vist cicatrius que mostren una manca total de respecte pel cos d’aquestes dones, com si hi haguessin experimentat durant l’operació.

A banda de les evidents cicratius psicològiques, m’imagino.
Per suposat. La infertilitat és una deshonra en la societat indígena. Algunes van ser abandonades pels marits, que les consideraven “menys dones”, d’altres viuen tancades a la seva barraca, estigmatitzades per la seva comunitat. El menyspreu per la salut, la vida i la llibertat d’aquestes dones ha estat total. D’aquí que l’informe el titulés “Nada personal”.

Publicat al 1999. Quins efectes va tenir?
L’informe va permetre denunciar el primer cas davant la Comisió Interamericana de Drets Humans, el de Mamérita Mestanza, de 33 anys, que va morir després de l’operació. Quan va caure el govern de Fujimori, la comisió va acceptar el cas i quatre anys després, el govern va admetre haver violat els seus drets i va pagar una indemnització a la família.

I la resta de casos?
Són el nostre cavall de batalla. L’any passat la fiscalia va arxivar-los. Va ser una decisió judicial vergonyosa presa per protegir les autoritats fujimoristes. Van presentar els casos com negligències mèdiques i no com un crim contra els drets humans.

Què es pot fer ara?
Estem esperant que la Comissió Interamericana es pronunciï, i per això és tan important per a nosaltres divulgar aquests fets al màxim. Alhora, podem insistir a resoldre-ho per la via judicial interna, dins del Perú, ja que en haver-se arxivat els casos legalment es considera que no hi ha hagut judici. O també podem intentar que actuï la jurisdicció universal, és a dir que algun país estranger ho denunciï. També estem treballant en aquesta direcció.

Que un país estranger s’involucri és fàcil o difícil?
Si la Comissió reconeix que va ser una pràctica sistemàtica i que, per tant, es pot considerar un cas de crims de lesa humanitat, qualsevol país pot denunciar-ho per genocidi i crims contra la humanitat.

Però Perú no és l’únic país on s’han dut a terme pràctiques d’aquesta mena...
No, n’hi ha moltíssims: el Brasil, Xile, l’Índia, Mèxic, el Pakistan, Indonèsia, la Xina, els Estats Units…

Als Estats Units?
Sí, a Puerto Rico, i també a determinades comunitats afroamericanes. Tot això, de fet, va arrencar amb força durant els anys setanta, amb Henry Kissinger a la Casa Blanca. Durant aquest període, l’administració de Washington va documentar informes sobre les amenaces que podien afectar els Estats Units, i un dels problemes que es mencionaven era l’explosió demogràfica als països pobres. Assenyalaven diversos països com a preocupants, i dins la política de seguretat nacional americana va quedar inclòs el control de natalitat.

I la resta de països?
La majoria ho van fer també durant els anys setanta i vuitanta. La característica comuna és que tots van marcar “poblacions objectiu”, principalment indígenes. A Xile, amb els maputxes, al Brasil, amb les comunitats amazòniques, a Mèxic… a Mèxic els metges estaven tan habituats que van ser contractats per les autoritats de Fujimori per entrenar metges peruans!

I per què el cas peruà es pot jutjar si els programes de tots aquests països han quedat “impunes” judicialment?
Perquè és posterior a la Conferència del Caire del 1994, en la qual es declarà per primera vegada el dret de les dones a controlar la seva fertilitat. Fins aleshores, aquest assumpte no havia estat regulat internacionalment. De fet, dos anys abans, a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro, encara es van produir debats al voltant del “model poblacionista”.

Quin és aquest model?
És una teoria que acusa els ventres de les dones pobres de tots els mals del planeta, des del deteriorament de la Terra fins a la proliferació de conflictes armats.

I això encara es va debatre l’any 1992 a Rio?
Sí, i en conseqüència va sorgir la Conferència del Caire del 1994, en la qual es deixa molt clar que cap país pot establir metes per regular el creixement de la població perquè va en contra dels drets humans. Per això, el cas del Perú és significatiu, perquè succeeix després de tots aquests reconeixements i cal fer-los valdre, en aquest cas, amb la sentència d’un tribunal.

De proves per aportar, crec que no els en falten…
No, tenim testimonis de víctimes, de familiars de víctimes, dels equips mèdics i del personal sanitari que va participar en les operacions i que ara estan disposats a testificar, tot i jugar-se la seva vida professional. I per acabar-ho d’adobar, tenim documents governamentals que vénen a ratificar-ho tot plegat, perquè amb la caiguda del règim de Fujimori es va poder accedir als arxius governamentals, on hem trobat un gran nombre d’evidències que va ser un programa perfectament planificat.

Font: Revista Sàpiens

Cauen 14 implicats en xarxa d'explotació sexual d'homes a l'Estat Espanyol

Els captaven amb enganys a Brasil; els donaven cocaïna i Viagra i els prostituïen 24 h. al dia: policia.

Font: La Jornada

Madrid. Almenys 14 persones van ser detingudes en diverses províncies de l'Estat Espanyol per la seva implicació en una xarxa d'explotació sexual d'homes, la primera d'aquest tipus desarticulada a l'Estat Espanyol, va informar el dimarts la Policia Nacional.

La xarxa, el líder de la qual operava des de Palma de Mallorca, captava amb enganys a joves a Brasil i els facilitava el passatge d'avió, que era adquirit amb targetes "clonades".

Una vegada a l'Estat Espanyol —on arribaven accedint a l'espai Schengen en aeroports de tercers països—, se'ls distribuïa per cases de cites i se'ls proporcionava cocaïna ("popper", una substància a força de nitrits que s'inhala) i Viagra pera prostituir-se 24 hores al dia, segons la policia.

Els joves, els clients dels quals eren captats a través de la secció de contactes en la premsa i a través de pàgines web, arribaven enganyats respecte als diners que haurien de retornar a l'organització, a la qual havien d'arribar a pagar xifres que rondaven els 4 mil euros.

La investigació, iniciada al febrer passat, ha permès la detenció dels màxims responsables de la xarxa, que estan acusats de delictes contra ciutadans estrangers, relatius a la prostitució, contra els drets dels treballadors i associació il·lícita.

Les detencions s'han produït a Palma de Mallorca, León, Barcelona, Alacant i Madrid.

Ascó II es desconnecta a causa d'un problema dels detectors de gasos del condensador

Central nuclear d'Ascó II

La central nuclear d'Ascó II s'ha desconnectat de la xarxa elèctrica durant mitja hora aquest dilluns per un problema dels detectors de gasos del condensador. Segons el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), els dos detectors de radiació de l'extracció de gasos del condensador del circuit secundari han estat "inoperables". El monitor de radiació secundari, que ha patit una pèrdua de tensió, substituïa el sistema principal. Aquest també es trobava inoperable perquè es portava a terme el manteniment d'una bomba del sistema. L'avaria s'ha pogut resoldre i la planta ja opera amb total normalitat després d'entrar de nou a la xarxa elèctrica.

L'avaria no ha suposat cap risc pels treballadors ni pel medi ambient i ha estat classificat com a nivell 0 a l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES), segons el CSN.

Font: Reus Digital

30 d’ag. 2010

La detenció de La Barbie

Ricardo Ravelo / Proceso

MÈXIC, D.F., 30 d'agost (apro).- La Policia Federal confirmà avui la detenció d'Edgar Valdez Villareal, conegut com La Barbie, un dels narcotraficants més buscats del país, qui treballava per a l'organització dels germans Beltrán Leyva.

La captura es va realitzar a través dels operatius realitzats des de les primeres hores d'aquest dilluns a Cuernavaca, Morelos --on el capo tenia el seu centre operatiu—i a Toluca, Estat de Mèxic, on van ser revisades diverses cases que pertanyien a l'organització criminal per a la qual servia La Barbie... Llegir més

- "Cop d'alt impacte" la captura de La Barbie: Poiré
- Després de la vacant criminal
- Acapulco, el vedat de poder de La Barbie

Àudio: Narcocorrido de La Barbie

Autor: Roberto Tapia



Lletra completa del corrido de La Barbie:

Se oyen rumores por ahí
que según me andan buscando
por mis negocios prohibidos
y porque soy muy bragado
es que para este negocio
tienes que ser aventado.

Por apodos soy la Barbie
por los contras muy temidos
y por allá en Sinaloa
por los jefes soy muy querido
es que traigo la camisa bien puesta
y también al tiro.

Estoy muy agradecido
también me siento orgulloso
de ser parte del cartel
más grande y más poderoso
Culiacán estoy contigo
siempre lo digo gustoso.

Apreciado por el Mayo
por el Mochomo y el Chapo
Arturo Beltrán lo quiere como si fuera su hijo
5-7 mi plebada ténganme listo el comando.

Lo conocen por el Tigre,
por la Muñeca y Muñeco
hombre de muchos apodos
también de mucho cerebro
pero pa que no se enreden
Barbie díganme primero.

Para la mafia valor,
pal enemigo balazos
pal cerebro es el negocio
pa las mujeres mis brazos
el costal pa los billetes
Colombia pal polvo blanco.

Apreciado por el Mayo
por el Mochomo y el Chapo
Arturo Beltrán lo quiere como si fuera su hijo
5-7 mi plebada ténganme listo el comando
.


Més noticies relacionades:

Cau La Barbie; versió de que seria testimoni protegit de la DEA
Delega EU a narcos la política migratòria: The New York Times

La policia federal de Mèxic acomiada el 10% de la seva plantilla per vincles amb el crim organitzat

Mèxic (ACN).- Un total de 3.200 efectius de la policia federal de Mèxic han estat acomiadats en el que portem d'any per possibles vincles amb el crim organitzat o el narcotràfic. A més, segons assenyala la BBC, n'hi ha 1.020 més que estan subjectes a un procés disciplinari, de manera que també podrien acabar al carrer. I 465 estan subjectes a un procés legal acusats de cometre algun delicte, entre els quals hi ha els comandants assignats a Ciudad Juárez i que ja van ser acusats de corrupció. D'aquesta manera, un 10% de la plantilla de la policia federal pateix el procés de depuració de la dependència que s'ha iniciat des de fa mesos.

Migrants a Mèxic: víctimes invisibles

Dani - Amnistia Internacional Catalunya
Canalsolidai.org

El recent assassinat de 72 migrants irregulars a Tamaulipas, prop de la frontera nord de Mèxic, a mans d’un poderós grup de delinqüents del narcotràfic, ha tret a la llum la dura realitat de les persones que travessen Mèxic per arribar als EUA.

Eren persones d’El Salvador, Hondures, Equador i el Brasil que travessaven Mèxic per creuar la frontera dels EUA de manera irregular i deixar enrere una vida de misèria i inseguretat als seus països d’origen.

Paradoxalment, han trobat la mort en aquest viatge il·lusionant a la recerca d’una vida millor.

La majoria dels migrants irregulars arriben de Centreamèrica i molts inicien el perillós pas per Mèxic creuant des de Guatemala pels estats fronterers de Chiapas o Tabasco. Només arriben a la frontera amb Estats Units els qui sobreviuen a un dels viatges més perillosos del món.

Al llarg del camí, milers d’aquestes persones seran víctimes de pallisses, segrestos, atacs sexuals i violacions, i fins i tot assassinats, la majoria a mans de grups criminals vinculats al narcotràfic.

Però les seves vides i mort gairebé sempre queden ocultes. Moltes de les seves històries mai no s’explicaran. Són les víctimes invisibles.

Els fets de Tamaulipas, l’assassinat a sang freda de migrants indefensos tractant d’arribar als EUA, són terribles per la seva dimensió, i són una evidència clara de la severitat i gravetat dels atacs contra migrants irregulars a Mèxic.

Ja el mes d’abril de 2010, Amnistia Internacional va emetre un informe que alertava d’aquesta situació i que destacava el fracàs de les autoritats federals i estatals de Mèxic per prevenir-la.

Incapacitat de les autoritats per reduir els atacs a migrants

Les morts de Tamaulipas demostren un cop més la duresa i el perill extrem que han d’afrontar els migrants quan arriben a Mèxic, etapa final del seu viatge, i l’aparent incapacitat de les autoritats per reduir-ne els atacs.

Davant de la gravetat dels fets, Amnistia Internacional reclama al govern mexicà que implementi un pla d’acció en el qual tots els agents clau actuïn de manera coordinada i efectiva. Es tracta d’institucions com la Procuraduria General de la República, la Secretaria de Seguretat Pública o l’Institut Nacional de Migració.

Un fet molt preocupant és que, al no disposar de condició jurídica, a les persones migrants en situació irregular se’ls nega el recurs efectiu al sistema de justícia, fet que les converteix en més vulnerables per patir abusos.

Exclosos de la societat, invisibles i sense la protecció de la llei, els migrants irregulars a Mèxic estan condemnats a viure al marge, exposats a l’explotació per part de bandes delictives i funcionaris corruptes, i ignorats en gran mesura per les autoritats que haurien de protegir-los dels abusos contra els drets humans.

Grups de drets humans s’organitzen

Per fer front a aquest buit, a Mèxic nombrosos grups de defensa dels drets humans s’estan organitzant. Un d’aquests grups és el que lidera el pare Alejandro Solalinde, que desde 2007 gestiona el refugi per a migrants de Ciudad Ixtepec, a l’estat d’Oaxaca.

Situat prop de les vies del ferrocarril per on viatgen les persones procedents de Centreamèrica i amb capacitat per a més de 400 persones, el centre ofereix assistència humanitària a les persones migrants que necessiten un lloc on descansar i recuperar-se del viatge.

Aquesta mostra de solidaritat amb les persones migrants ha provocat atacs i l’assetjament per part de membres xenòfobs de comunitats locals, encoratjats sovint per bandes de delinqüents i autoritats locals. El pare Solalinde ha estat objecte de constants amenaces i intimidació, i les autoritats amb prou feines han fet res per protegir-lo ni han investigat les amenaces que ha rebut.

La seva vida corre perill i Amnistia Internacional ha obert una ciberacció per demanar a les autoritats mexicanes que el protegeixin.

Enllaç a l’exposició virtual: Víctimes invisibles, migrants en moviment a través de Mèxic

Foto: Migrants irregulars en el seu pas per Mèxic.

Enllaç a un vídeo de Youtube sobre la realitat d’aquestes persones migrants


Principals rutes de pas

Informació relacionada:

28 d’ag. 2010

Una història colonial

"Potser la intenció és seguir servint-se de les colònies que ara es troben dins el territori peninsular, que veuen fugir els seus recursos, via dèficit fiscal, any rere any..."

Joan C. Vilalta i Serrano / El Punt 28/08/2010

La història de l'Estat espanyol és la història d'una incapacitat: la de crear unes estructures econòmiques que permetin establir una economia amb unes bases sòlides generadores de riquesa. El fet d'haver estat un estat imperial des de pràcticament el moment de la unitat dinàstica dels diferents regnes de la península n'ha marcat indeleblement el caràcter. La colonització d'Amèrica va significar l'entrada d'un cabal de riquesa constant que tal com arribava marxava cap a Itàlia i Alemanya, d'on eren els banquers que prestaven diners a la Corona i a la gran noblesa castellana. Però amb això no n'hi havia prou, tant és així que el que avui diríem concurs de creditors de la monarquia es va convertir en un fet habitual alhora que la riquesa fàcil que s'obtenia de les colònies significava la mort, ofegada en un mar de plata, de l'economia castellana, a diferència de França, Holanda i Anglaterra, els grans enemics de la monarquia hispànica que en aquells anys van saber crear duradores estructures econòmiques. La grandesa de la monarquia, la defensa de la fe i, en la noblesa, estament que considerava infamant el treball manual, la voluntat d'ostentació com a mostra de la importància de la seva casa, eren uns objectius en si mateixos que van portar a la decadència de l'imperi i gairebé a la seva dissolució. Amb l'arribada dels borbons el pretès programa modernitzador de la nova dinastia no va ser més que una pàtina que recobria unes estructures que seguien tan corcades que a la primera gran embranzida, la de Napoleó, van saltar fetes miques i, si bé altres territoris europeus van sortir d'aquelles guerres i de les revolucions del segle XIX amb uns estats enfortits, el regne d'Espanya va acabar aquell segle ple de guerres civils i cops d'estat, tremendament afeblit i perdent les darreres i riques colònies, Cuba, Puerto Rico i Filipines, en un desastrós conflicte amb els Estats Units. Si bé aquesta pèrdua va produir moviments que propugnaven que, per fi, l'Estat Espanyol es modernitzés i es dediqués a generar riquesa i no a buscar-la fora, la història del nostre segle XX és sobradament coneguda i si no es va entrar en cap de les guerres mundials va ser més per la pròpia impotència que no pas per una autèntica voluntat neutralista.

I arribem a la democràcia, amb l'entrada en el Mercat Comú, després Unió Europea, va semblar que ens homologaríem definitivament amb els nostres veïns europeus. Aquests, a més, proporcionen durant dècades un milionari flux constant de fons estructurals, que no reben tots els territoris igual, és clar, alhora que els centres de decisió financers, paradigmàtic el cas Banco Bilbao Vizcaya, i industrials, el cas d'empreses farmacèutiques entre molts d'altres, es porten cap a Madrid, i es buiden de poder econòmic perifèries que podien ser considerades perilloses, a més d'endur-se'n allà la corresponent tributació.

Són anys de creixement, fons estructurals, sous més baixos que Europa, facilitats dels governs que fan que moltes empreses s'instal·lin a casa nostra, a què cal afegir la liberalització del sòl feta pel govern d'Aznar, que juntament amb unes polítiques creditícies, com a mínim, arriscades acaben creant una economia tan brillant com precària. Després de declaracions prepotents dels governs espanyols, de presumir de creixements constants, de superàvit pressupostari, d'infraestructures discutibles pensades només en clau política, de dedicar-se sense previsió de futur al monocultiu del totxo, en plena presidència espanyola de la Unió Europea, hi ha una trucada de Washington i, quina humiliació!, es recorda al rei que, com alguns ja li havien fet notar, va nu. Que el país està excessivament endeutat, que ja no som competitius i que molts altres ofereixen el que ens feia atractius fa anys i que cal fer alguna cosa. I llavors el rei es tapa a corre-cuita les vergonyes i com ha dilapidat el seu patrimoni, 176.000 milions d'euros?, fa que paguin de nou els seus súbdits, a tant per cap i tant per barba, ho hagis fet bé o malament. Però algú pensa realment en el futur? Com tornarem a ser competitius? Quines mesures estructurals estructurades, valgui la redundància, calen prendre? Qui pagarà quan deixin de rajar fons europeus? O bé la intenció és seguir servint-se de les colònies que ara es troben dins el territori peninsular, territoris productors de riquesa, sense poder econòmic, que avui de manera més sofisticada veuen fugir els seus recursos, via dèficit fiscal, any rere any. Potser cal anar pensant en el que han acabat fent totes les colònies i caminar tots sols.

26 d’ag. 2010

Es mor Raimon Panikkar als 91 anys

Era el pensador del nostre país més reconegut internacionalment

El filòsof i teòleg català Raimon Panikkar s'ha mort aquesta tarda als 91 anys a casa seva, a Tavertet (Osona). L'any passat va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona i en una entrevista d'aleshores amb VilaWeb, el filòsof parlava de la felicitat, la llibertat, de moment convuls que viu el país, etc.

Panikkar era el pensador del nostre país més reconegut a nivell internacional. Sempre va defensar i promoure el diàleg intercultural i era considerat un pont entre Orient i Occident. Les religions diferents dels seus pares i el fet de viure en diversos punts del món com Itàlia, els EUA i la Índia van afavorir el seu missatge tolerant i de defensa de la pau i el diàleg. Així, deia sovint que va marxar del país cristià, va descobrir l'hinduisme i va tornar budista sense deixar de ser cristià.

Va néixer a Barcelona l'any 1918, i va tenir una vida molt plena. Tot i que de jove va ordenar-se sacerdot i va arribar a ser membre de l'Opus Dei, va deixar la institució als anys seixanta, poc després de viatjar a l'Índia per primera vegada. Allà hi va viure durant quaranta anys. També va viure als Estats Units durant una dècada, però fa més de vint anys que va decidir instal·lar-se a Tavertet (Osona), on va constituir la Fundació Vivarium, la qual dirigia.

Coneixedor d'una dotzena de llengües, va publicar més de vuitanta llibres. A més de la Medalla d'Or al Mèrit Cultural, va rebre la Creu de Sant Jordi el 1999; l'any 2000 va rebre el títol de Cavaller de les Arts i les Lletres del govern francès, i el 2001, el govern italià va atorgar-li la Medalla de la Presidència de la República.

La Generalitat ha lamentat la mort de Panikkar, 'un pensador reconegut mundialment', tal com ha dit el vice-president Josep-Lluí Carod-Rovira, que n'ha destacat la 'contribució intel·lectual' i la seva importància en el diàleg inter-religiós. També el batlle de Barcelona, Jordi Hereu, ha mostrat el seu condol i el de tot l'ajuntament per la mort del filòsof, que va fer del diàleg 'l'essència de la seva vida i la manera de relacionar-se amb els altres'.

Entrevista, clicar sobre la imatge

Font: Vilaweb

Tavertet 28/01/2010

Estimats amics,

Voldria comunicar-vos que crec que ha arribat el moment (ajornat diverses vegades) de retirar-me de qualsevol activitat pública, sia amb una participació directa o amb una participació intel·lectual, a les quals he dedicat tota la meva vida com a forma de compartir les meves reflexions.

Continuaré estant a prop vostre d’una manera més profunda, és a dir, en el silenci i en la pregària, i de la mateixa manera us demano d’estar al meu costat en aquest darrer període de la meva existència.

M’heu sentit a dir sovint que la persona és un nus d’una xarxa de relacions: en acomiadar-me de vosaltres us vull agrair sincerament d’haver-me enriquit amb la relació que he tingut amb cadascun de vosaltres.

Estic agraït també a tots aquells que, de manera personal o associada, continuaran actuant, fins i tot sense mi, per la difusió del meu pensament bo i compartint els meus ideals.

Dono gràcies pel do de la vida, que només és tal quan es viu en comunió: és amb aquest esperit que he viscut també el meu sacerdoci.

Wikileaks publicarà avui més documents secrets sobre la guerra de l'Afganistan

Ho va anunciar ahir a través del Twitter

Els responsables de la web Wikileaks van anunciar ahir al seu Twitter que avui, 25 d'agost, publicaran nous documents secrets de la guerra de l'Afganistan. De fet, Julian Assange, el fundador, ja va dir fa dues setmanes que publicaria 15.000 arxius més, que s'afegiran als 70.000 del juliol. Mentre el departament de Defensa dels EUA acusa Wikileaks de posar en perill civils afganesos, Assange defensa, per contra, que ajuden a fer justícia.

La fiscalia de Suècia va retirar la setmana passada els càrrecs de violació i assetjament contra Assange, els responsables de la web van acusar el Pentagon de voler-los difamar, mitjançant acusacions, per provar de desprestigiar-los. Així ho van dir en el seu twitter, on van recordar un document secret dels EUA del 2008 segons el qual es planificava una ofensiva contra Wikileaks.

Assange, que en tot moment havia negat l'acusació, es va preguntar públicament perquè s'havia vist immers en aquesta situació just en el moment en què s'està pendent de la publicació dels 15.000 nous arxius sobre la guerra de l'Afganistan.

Notícies relacionades:

25 d’ag. 2010

Masacre de migrants a Tamaulipas

Fa unes hores saltava la noticia: “L'exèrcit de Mèxic troba 72 cadàvers al nord-est del país, L'exèrcit mexicà ha trobat 72 cadàvers --58 homes i 14 dones-- als voltants d'un ranxo a l'estat de Taumalipas, situat al nord-est de Mèxic”.

El primer que hom pensa i que els mateixos mitjans ens volen fer creure mitjançant les noticies d'agència (EUROPA PRESS, per exemple), tot és conseqüència de la guerra que des de l'estiu de 2006 l'actual president de Mèxic, Felipe de Jesús Calderón Hinojosa ha emprès contra els càrtels del narco mexicà, fins hi tot traient l'exercit al carrer, conseqüència d'això son els més de 28.000 morts reconeguts oficialment.

Doncs, no, quan Mèxic està tot esvalotat per l'aplicació de La Ley de Arizona SB1070, per part de l'estat d'Arizona dels EEUU, una llei descaradament racista, feixista, xenòfoba... la qual afecta directament a la migració mexicana als Estats Units, a Mèxic impunement s'extorsiona sota tortura i assassinen a migrants, d'altres països, els quals van de pas a la recerca d'un futur millor. Equatorians, guatemalencs, salvadorencs, hondurenys, brasilers...

Aquest és el cas de la troballa de 72 cadàvers, que passen a formar part de la llarga llista en que els últims anys han estat trobats, d'altres mai seran trobats ni constaran en llistes.

Prou dur és haver de sortir del seu país abandonant llurs famílies, casa, costums, cultura... per que a més de tots els perills que troben pel camí s'hi hagi de sumar el del temor a ser atrapat per les múltiples policies, a més dels inhumans membres del “crim organitzat”.

Val a dir que la guerra que s'anomena contra el narco, no és tal, ja que el que abans només eren càrtels de la droga han ampliat el negocia al trafic d'armes i el de persones, les quals han passat a ser un producte més per comerciar (de fet això és un negoci molt vell).

La tàctica és simple, normalment acostumen a portar un telèfon mòbil, amb el qual els criminals els obliguen a trucar a les seves famílies o coneguts per tal de que paguin un rescat, si a la primera no responen torturen, amputen membres, violen..., a la segona, si veuen que no en trauran cap diner, se'ls treuen de sobre o sigui se'ls assassina i fora noses.

Així que no totes les morts són directament vinculades al combat al narco o de combats entre càrtels del narcos, en molts casos hi haurem de sumar, migrants, periodistes, defensors dels drets humans i activistes desidents polítics. Malgrat ho intentin emmascarar amb la guerra contra el narco.

Aquest és el Mèxic del Bicentenario?

PS. Per diners, per racisme o xenofòbia. Nosaltres, seguim pensant que una vida és una vida i totes són iguals d'importants (amb papers o sense).

Infromació relacionada:
Més informació sobre migracions a Mèxic a L'ombra de l'atzavara

Las almas que se llevo el tren

REGRESA EL TREN DE LA MUERTE PARTE I

REGRESA EL TREN DE LA MUERTE PARTE II

REGRESA EL TREN DE LA MUERTE PARTE III

Inormació relacionada:
"El tren de la muerte": un desafío para migrantes centroamericanos en México

El tren de la muerte: reto para migrantes
Mujeres migrantes: víctimas del tren de la muerte

Una pràctica habitual:
Acción Urgente: Secuestro a migrantes centroamericanos en las vías del tren en Saltillo, Coahuila

Aristegui - Migracion En La Frontera Norte De Mexico 1/2

Aristegui - Migracion En La Frontera Norte De Mexico 2/2

Si Cataluña se va

· Los intereses centralistas ya lo han logrado. Los catalanes han pasado de la desafección al despegue

Suso del Toro (El País-Galicia)

La banca casi no concede créditos, pero también cuesta dar crédito a lo que hacen la mayoría de los medios de comunicación madrileños. Ni siquiera descansan los domingos, y eso que es verano: leo en una revista dominical que distribuyó la pasada semana el rotativo El Mundo una lista que confeccionaron con "los españoles más queridos y más odiados por los españoles. Qué miedo. Los tales "españoles" que declararon para la encuesta su amor a diestro y su odio a siniestro en realidad son de ese diario, pero la manipulación periodística hace que esas personas se transformen en "los españoles". ¿A que no saben quiénes son "los más odiados" de esa curiosa lista, que hace unos años nos parecería grimosa y hoy ya pasa desapercibida?

Acertaron. De la lista de diez personajes, los que figuran en la parte superior de la lista son políticos "enemigos de España": catalanes o miembros del Gobierno de Rodríguez Zapatero, empezando por el propio presidente. Los otros cinco son protagonistas o presentadores de programas basura, lo que indica que quienes votan esa lista son consumidores de esos manjares televisivos. ¿Los más amados? Los deportistas y futbolistas que no sean catalanes, y eso tiene mérito cuando una selección española repleta de catalanes acaba de ganar el Mundial.

El odio contra los "enemigos de España", los "antiespañoles", viene del franquismo, pero se siguió alimentando estos años con los asesinatos de ETA y las ambigüedades del nacionalismo vasco ante los crímenes. Cuando el terrorismo etarra aflojó porque no le quedó más remedio, la dieta se completó con "los catalanes nos roban, el Estatut rompe España, la lengua castellana se rompe, los toros se rompen..." Los insultos continuos y las campañas contra los intereses catalanes, su lengua y su identidad son el trabajo sucio y burdo, que ha ido acompañado de razonamientos y análisis de intelectuales que argumentaron lo mismo pero con más finura. La mirada y los intereses centralistas que se cerraron en banda lo han conseguido: ya estamos en una época nueva, Cataluña ha pasado de la desafección a su despegue, buena parte de la sociedad catalana ha llegado a una conclusión al fin: España no comprende a los catalanes y los rechaza; seguir formando parte del Estado español solo le acarreará desprecios y problemas.

Podemos detenernos en las incidencias, escándalos, roces entre partidos catalanes, pero perderemos de vista lo esencial, lo que corre por el fondo y es transversal al conjunto de la sociedad catalana: Cataluña se está convenciendo de que su nacionalidad nunca tendrá encaje en este Estado y de que España solo es un lastre. Mentalmente ya casi han cruzado la raya. Si lo hacen, la deriva hacia la independencia sería inevitable. En adelante nuestros conciudadanos catalanes desistirán ya de buscar un encaje nacional dentro de la Constitución, una Constitución que los propios nacionalistas catalanes ayudaron a redactar y que suscribieron como un pacto político para poder existir dentro de España. También saben que reformarla o redactar otra nueva que los reconozca nacionalmente es imposible: el nacionalismo español también lo impediría. Respecto a los vascos como nacionalidad, en cuanto ETA ponga fin a su lamentable y siniestra existencia, comprobaremos lo que piensa la mayoría de su sociedad.

El Gobierno intenta un diálogo con la Generalitat para detener esa deriva, pero los nacionalistas españoles, con la bandera tan inflamada, probablemente conseguirán que fracase en nombre de la sagrada unidad de España. Hemos visto cómo el españolismo empapa la capital del Estado y todas las instituciones, desde el Tribunal Constitucional al último guardia. La "España plural" ha sido imposible, los esfuerzos para actualizar el autogobierno catalán tendrían que haber ido acompañados de una política nueva que reflejase la pluralidad cultural y lingüística y nada ha cambiado. Una nueva idea de España. Pero España sigue siendo de Bisbal, Manolo Escobar, la de Bienvenido, mister Marshall!

Cataluña, sin Estado o con él, es una nacionalidad europea, mientras Galicia está siendo desguazada como nacionalidad desde la propia Xunta siguiendo las consignas del españolismo centralista. Si los catalanes se van, ¿qué España nos espera a nosotros? Pero vivir bajo la ideología del nacionalismo cañí también será insoportable para muchas otras personas por toda España que no tolerarán retroceder a la época de pan, fútbol y toros. Una, grande y libre de catalanes, vascos y demás ralea. Catalanes, por favor, piénsenlo dos veces, unos los odian pero otros los necesitamos. Una España sin ustedes será definitivamente insoportable.

L'exèrcit de Mèxic troba 72 cadàvers al nord-est del país

Vilaweb 25.08.2010

L'exèrcit mexicà ha trobat 72 cadàvers --58 homes i 14 dones-- als voltants d'un ranxo a l'estat de Taumalipas, situat al nord-est de Mèxic.

Els militars van informar en un comunicat que la macabra troballa s'ha produït després de mantenir un enfrontament amb suposats sicaris en un ranxo de la població de San Fernando, situada al nord de Tamaulipas. En aquest enfrontament ha mort un infant de Marina mexicà.

Segons el comunicat emès per la Secretaria de Marina, tot ha començat quan un home amb ferida de bala s'ha acostat fins a un control de carretera de l'Exèrcit al voltant de San Fernando, demanant assistència mèdica.

L'home ha dit als militars que havia estat ferit per presumptes membres del crim organitzat que es refugiaven en un ranxo pròxim, informa el diari 'El Universal'.

"Per aquest motiu, personal d'infanteria, amb el suport d'unitats aeronavals, s'ha dirigit a l'àrea indicada, albirant des de l'aire als infractors de la llei, els quals en notar la presència dels elements de l'Armada de Mèxic han obert foc i han iniciat la fugida a bord de diversos vehicles", es pot llegir en el comunicat.

A l'enfrontament ha mort un infant de Marina mexicà i ha estat detingut un dels presumptes sicaris, un menor d'edat, que ha estat posat a disposició de la Procuradoria General de la República (Fiscalia).

En l'esmentat ranxo els militars han decomissat 21 armes llargues i 101 cartutxos amb diversos calibres, així com divers material militar. També han estat confiscades quatre camionetes, una amb matrícules clonades de la Secretaria General de la Defensa (Sedena, Ministeri de Defensa).

Ha estat després d'aquesta actuació quan els militars s'han disposat a pentinar la zona, i han trobat al nord-est 22 quilòmetres del ranxo els 72 cadàvers.

Des que el 2006 l'actual president de Mèxic, Felipe Calderón, prengués el poder al país i emprengués una guerra sense quarter contra els càrtels, usant fins i tot a l'Exèrcit per portar a terme tasques policials, han mort de manera violenta a Mèxic unes 28.000 persones, segons dades oficials del mes d'agost.

Noticies relacionades:

·
Hallan 72 cadáveres en rancho de Tamaulipas
· Hallan en un rancho en Tamaulipas 72 ejecutados
(Catorce son mujeres; se enfrentaron marinos con narcos: cuatro muertos)
· Cobertura Narcotráfico, la lucha por el territorio

22 d’ag. 2010

La central nuclear d'Ascó II treballa a mig gas i la de Vandellòs II té problemes amb els relés

Dimarts passat també la central nuclear d'Ascó I va registrar un error en el procés de comprovació de les condicions inicials necessàries per fer una prova de vigilància al generador Dièsel B, quan per un error humà se n'havia registrat l'arrencada no prevista.

L'entrada d'algues del riu Ebre al canal de presa d'aigua va provocar ahir la interrupció del funcionament de les bombes d'aigua de circulació, per aquest motiu es va haver de reduir la potència al 50% de la central nuclear d'Ascó II, segons va informar el Consell de Seguretat Nuclear. Pel que fa a Vandellòs II, es va detectar que en les proves utilitzades per comprovar l'actuació de determinats equips davant el senyal d'Injecció de Seguretat, no s'havien comprovat alguns dels contactes dels relés auxiliars associats als circuits d'aquests equips.

Per aquest motiu, la planta va declarar inoperables els relés afectats i va aplicar les Especificacions de funcionament. Després de modificar els procediments de prova, es realitzen les proves no efectuades completament. Quan aquestes donin un resultat satisfactori, els relés es declararan novament operables, segons informa Ecodiari

L'incident a Ascó II no ha suposat risc per als treballadors, la població o el Medi Ambient i ha estat classificat com a nivell 0 a l'Escala Internacional de Successos Nuclears.

Dissabte passat, l'AVUI informava que les bombes de càrrega B i C del reactor nuclear Ascó I i les A, B i D a Ascó II han tornat a ser declarades operables després que dimarts s'hi detectessin errors procedimentals. Aquests no van suposar cap significació de seguretat i els reactors van continuar funcionant al cent per cent: “Es tracta d'un fet complex tècnicament, però no pel que fa a la seguretat”, senyalaven des del Consell de Seguretat Nuclear. A més, aquestes bombes de càrrega no són les bombes d'aigua amb què habitualment es refrigera la central, sinó que només s'usen en cas de necessitat extrema. D'altra banda, dimarts també s'havia informat que a Ascó I s'havia registrat un error en el procés de comprovació de les condicions inicials necessàries per fer una prova de vigilància al generador Dièsel B, quan per un error humà se n'havia registrat l'arrencada no prevista, tot i que tampoc va suposar cap perill per a la seguretat.

Per saber-ne més:

Incident a la central nuclear de Cofrents: en suma 240

La central nuclear de Cofrents expedientada per la caiguda d'una barra d'urani

Cofrents, líder en residus radioactius

Denuncien l'"ocultació i manipulació" de l'accident d'Ascó

CANC: "Cal sortir al carrer per defensar la nostra terra"

"Tanquem Cofrents" demana a les Corts que no s'instal·li el cementiri nuclear a Zarra

Greenpeace denunciarà el govern espanyol procés per escollir l'ublicació del cementeri

Nova mobilització contra la candidatura d'Ascó a acollir el cementeri

"Tanquem Cofrents" lliura una corona funerària a l'alcalde de Zarra

Ascó i Zarra entre les vuit candidatures admeses en el procés de selecció del cementeri

"Tanquem Cofrents" fa una crida a la mobilització per impedir la instal·lació del cementeri a Zarra

L'Ajuntament de Zarra, a la Vall de Cofrents, també vol acollir el cementeri nuclear

Centenars de persones es manifesten a Barcelona contra el cementiri nuclear

Mas i Montilla van acceptar la candidatura d'Ascó malgat que ara s'hi oposen

La CUP rebutja la insta·lació d'un cementiri de residus nuclears als Països Catalans

L'ajuntament d'Ascó aprova presentar la candidatura per acollir el magatzem nuclear

Un sol crit "Ascó, Catalunya diu que no"

Mobilitzacions contra la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó

Antecedents:

Denuncien l'"ocultació i manipulació" de l'accident d'Ascó

El CANC critica la predisposició de l'Alcalde d'Ascó al cementiri nuclear

Els municipis d'Ascó i Vandellòs s'han ofert per acollir el Magatzem Transitori Centralitzat

Ascó I no pot connectar-se a la xarxa i a Vandellòs II s'han trobat més partícules radioactives

Nous accidents a les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs

Concentració a les portes de la central nuclear d'Ascó per exigir-ne el seu tancament

Continuen trobant noves particules nuclears de la fuita d'Ascó I

El CANC: "És una burla a la ciutadania" atorgar un càrrec al director cessat d'Ascó, Rafael Gasca

La fiscalia de Tarragona obre diligències per la fuita d'Ascó mentre Montilla intenta tancar l'afer

La central d’Ascó continua amenaçant les poblacions properes

La policia trenca la normalitat de la Festa Major de Gràcia: controls, càrregues i detencions

La policia autonòmica ha desplegat un important contingent d'agents a la Vila de Gràcia, amb la intenció d'impedir els actes de benvinguda a Laura Riera i fer efectiva la consigna de l'Audiència Nacional espanyola. Quan els organitzadors de les festes populars de la plaça del Raspall (CFP) pretenien realitzar una roda de premsa desconvocant les activitats de benvinguda a la presa política, els agents antiavalots han procedit a la retenció de les persones que es trobaven a la tarima de la plaça; d'aquests, una persona, Martí H., ha estat detinguda i resta ara mateix als calabossos de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de les Corts. Poc després una manifestació espontània ha recorregut els carrers de Gràcia fins la plaça de la Vila, on els antiavalots han carregat de forma indiscriminada entre la gent que celebrava un correfoc infantil. La policia ha detingut fins a 3 persones més per manifestar-s'hi contra l'ocupació policial de Gràcia i la prohibició de Madrid.
Com a resposta a aquests fets, Alerta Solidària ha convocat una concentració per la llibertat d'en Martí H. i la resta de solidaris: avui diumenge a les 18 hores a la plaça de la Vila de Gràcia.

El portaveu de la Coordinadora de Festes Populars va ser detingut ahir a la tarda al barri de Gràcia de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra van retenir i identificar unes desenes de persoens després d'haver avortar l'intent de lectura d'un manifest on es pretenia comunicar que tots els actes previstos havien estat ja desconvocats, tal i com ja s'havia difós per canals d'informació com el 3/24. De tots els "retinguts" a la plaça només Martí H. continua detingut a la comissaria de les Corts. Algunes informacions apuntaven que els Mossos d'Esquadra havien assegura que seria traslladat a l'Audiència Nacional espanyol, però aquesta informació encara no ha estat contrastada.

Enmig de la confusió i la sorpresa de tothom, els Mossos d'Esquadra van pujar a l'escenari, van desplaçar la desena de persones de la Coordinadora de Festes Populars cap a un carrer adjacent i, cap a un quart de vuit els van deixat anar, prèvies identificacions, menys al que havia començat a llegir el manifest. Aquest fou obligat a pujar a un furgó i segons la notificació d'un responsable policial serà conduït a l'Audiència Nacional espanyola, segons informa Alerta Solidària.

La roda de premsa avortada havia estat comunicada als agents de paisà que hi havia a la plaça i malgrat conèixer el contingut del comunicat van optar per la via expeditiva i va provocar la indignació general dels reunits a la plaça.
Però la situació de més tensió i violència s'ha produït cap a les 20h a la plaça de la Vila, on s'ha dirigit la manifestació espontània de protesta que ha burlat el cordó policial. Un cop arribats el centenar i escaig de persones que protestaven davant la seu del districte els policies antiavalots han carregat indiscrimidament contra les persones que es trobaven a la plaça. Es dóna la circumstància que a la plaça de la Vila es realitzava també un correfoc infantil, els participants del qual també han resultats afectats per les càrregues dels antiavalots de la policia autonòmica.

Un gran contingent de policies de paisà han invaït la Vila de Gràcia, distribuït per grups per diferents indrets del barri: aquests han estat els responsables de les detencions posteriors de diverses persones. La presència dels policies uniformats i encaputxats també ha trencat la normalitat de la Festat Major: l'actitud intimidatòria d'alguns agents i les prohibicions a la circulació normal pels carrers han inhibit molts veïns i visitants, que no han pogut gaudir de la Festa Major amb normalitat a causa de la presa policial de Gràcia.

L'acte de rebuda a Riera acaba desconvocat, amb una càrrega policíaca i un detingut

Convocada una concentració avui a la tarda a Gràcia per reclamar-ne l'alliberament

L'acte de rebuda a Laura Riera que s'havia de fer a les Festes Populars de Gràcia es va acabar desconvocant. Quan els organitzadors llegien un manifest per, segons diuen, anunciar la suspensió de l'acte, els mossos en van interrompre la lectura i en van detenir un. Després, van carregar contra un centenar de manifestants; les topades van arribar fins a la plaça de la Vila de Gràcia, enmig del correfoc infantil.

La plaça del Raspall, on hi havia mig centenar de persones poc abans de l'hora prevista perquè comencés l'acte de rebuda a Laura Riera, va quedar blindada per desenes d'antiavalots que van impedir que més gent hi accedís.

Segons que van explicar responsables de l'organització de les Festes Populars de Gràcia, i d'acord amb el comunicat fet públic pel col·lectiu Rescat, el propòsit del manifest que es volia llegir a l'escenari de la plaça del Raspall era d'anunciar la desconvocatòria de l'acte de benvinguda a Laura Riera. Els motius: la prohibició per part de l'Audència espanyola de celebrar-lo i la possibilitat que, si es mantenia, hi acabés havent incidents.

Un detingut

A quarts de set del vespre, un portaveu de l'organització va pujar a l'escenari, acompanyat d'una desena de joves que duien una pancarta que deia: 'Pels drets polítics i civils, Audiència Nacional dissolució'. Quan tot just començava a llegir el manifest, un grup d'agents antiavalots dels mossos d'esquadra va pujar a l'escenari, van fer fora els joves, els van prendre la pancarta i les còpies del manifest que llegien i se'n van endur set per identificar-los. Un d'ells va acabar detingut.

Després d'aquests moments de tensió, el mig centenar de persones que eren a la plaça del Raspall van cridar consignes contra la policia. Un altre grup de gent, de prop d'un centenar de manifestants, es va concentrar a la confluència del carrer de Siracusa amb la plaça del Raspall. La policia va carregar i les topades van acabar a la plaça de la Vila de Gràcia, on es feia el correfoc infantil. La plaça era plena de gom-a-gom. De resultes d'aquesta càrrega hi va haver tres detinguts més, segons els mateixos organitzadors. La policia de moment només parla d'un detingut.

Càrrega enmig del correfoc infantil

A la plaça de la Vila de Gràcia, un dels testimonis que participava en el correfoc, Aitor Fernández, va explicar a l'ACN que 'els polícies s'havien tornat bojos i havien començat a carregar contra la gent'. 'La gent ha començat a córrer per totes bandes i la policia repartia cops de porra per tots costats, sense veure a qui pegaven. S'han tornat bojos', va insistir, i encara va afegir que els infants que participaven en el correfoc amb les seves famílies no entenien res.

De fet, un portaveu de la colla de diables que feia el correfoc va agafar el micròfon després dels fets per asseverar que la funció de la policia era mantenir l'ordre públic, però que els infants que van patir la càrrega els costaria molt entendre el paper de la policia.

Un altre testimoni, Víctor Fàbregas, que seguia el correfoc amb la seva filla, va relatar com de cop 'quatre' manifestants es van posar enmig de la cercavila i ja no els va donar temps per a res, perquè 'darrera venien els mossos amb empentes, decantant a tothom, a diables petits, pares i nens espantats'.

La versió dels mossos

Un aquest comunicat, els mossos expliquen que van organitzar un dispositiu per fer complir l'ordre de prohibit de l'acte emesa pel jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz divendres. I continua. 'Després d'informar als participants de l'acte convocat que no es permetria aquest ni cap altre gest relacionat amb el mateix, agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra han procedit també a retirar totes les pancartes que s'estaven desplegant a la Plaça del Raspall de la Vila de Gràcia de Barcelona relacionades amb l'acte prohibit'. També expliquen que hi va haver un detingut per presumpte enaltiment del terrorisme.

Sobre els incidents a la plaça de la Vila de Gràcia, els mossos exposen: 'Pocs minuts després, un grup de joves radicals desobeint les indicacions policials han donat inici a una marxa pels carrers del barri de Gràcia fins a arribar a la Plaça de la Vila on en aquell moment estava a punt d'iniciar-se diversos actes lúdics i festius en els que hi participaven un important nombre de veïns de la ciutat que no guardaven cap relació amb les persones que havien convocat l'acte desautoritzat per l'Audiència Nacional. Abans que aquest grup radical, que en tot moment ha intentat cridar consignes que vulneraven la resolució judicial, ocupés la Plaça de la Vila, els mossos han realitzat una ràpida maniobra de dissolució i disperssió de la concentració sense que ningú hagi resultat ferit'.

Els mossos, però, no parlen en cap moment de cap altre detingut, durant la càrrega que hi va haver després.

Concentració avui a la tarda a Gràcia

Arran dels incidents i de la detenció de, com a mínim, un jove, Alerta Solidària ha emès un comunicat explicant que el portaveu que havia començat a llegir el manifest a la plaça del Raspall i que després fou detingut, ha estat traslladat a l'Audiència espanyola, a Madrid. I afegeix: 'Alerta Solidària considera que tot els problemes posteriors ocorreguts a Gràcia només poden ser atribuïts a la nefasta gestió dels mossos d'esquadra i en especial als seus caps operatius al carrer. Exigim l'alliberament del portaveu detingut ja que en cap cas, comunicar que els actes havien estat desconvocats pot ser delicte'.

En un altre comunicat, la Coordinadora d'assemblees de Joves de l' Esquerra Independentista (CAJEI) convoca una concentració de protesta per les detencions a les sis de la tarda a la plaça de la Vila de Gràcia.

Riera surt de la presó

L'acte de rebuda a Laura Riera fou divendres per l'Audència espanyola, i ahir mateix la consellera de Justícia, Montserrat Tura, havia dit que confiava que la policia l'impediria.

Riera va sortir a primera hora del matí de la presó de Brians I, on havia estat traslladada des de Wad-Ras, després de complir la condemna de nou anys per col·laboració amb ETA.

Font: Vilaweb

Enllaços:

Un horticultor de Balaguer ensenya a cultivar l'artemísia als immigrants perquè puguin combatre la malària a l'Àfrica

Aprendre a cultivar l'artemísia a Catalunya per poder combatre la malària a l'Àfrica. Aquesta és la filosofia de Josep Pàmies, un horticultor de Balaguer que treballa des de fa anys amb aquesta planta i els seus beneficis per lluitar contra la malaltia i que ara també ensenya als immigrants africans a conrear-la perquè les famílies sense mitjans econòmics puguin utilitzar-la als seus països d'origen per combatre la malària.

L'horticultor de Balaguer Josep Pàmies ensenya a cultivar l'artemísia a immigrants africans.

Fa prop de 2.000 anys que la medicina xinesa va descobrir que l'artemísia és una planta amb propietats curatives. Unes propietats que fins i tot poden arribar a utilitzar-se per lluitar contra la malària, una de les pitjors malalties infeccioses del món. Des de fa 40 anys, un dels seus components, l'artemisinina, s'està fent servir per combatre-la.

De Balaguer a l'Àfrica

Des de Catalunya, un horticultor de Balaguer, Josep Pàmies, ja fa temps que cultiva l'artemísia al seu hivernacle i que coneix els beneficis d'aquesta planta. Ara, a més, aprofita els seus coneixements per ensenyar a immigrants africans com fer-ho per tal que puguin aplicar la tècnica als seus països d'origen i fer arribar un possible tractament contra la malària a les famílies més pobres del continent.

Segons Pàmies, "un africà no pot pagar 20 euros del tractament d'una setmana amb artemisinina, però sí que pot plantar la planta i costar-li només un cèntim", i per això és tan important que ells mateixos aprenguin a treballar amb les llavors, perquè d'una sola en poden sortir fins a 500 plantes.

Per tant, l'objectiu principal de l'ensenyament que fa Pàmies és que cada família pugui tenir la seva pròpia planta que li permeti extreure'n fulles per preparar-se'n infusions. D'aquesta forma el tractament amb artemisinina s'estendrà entre les poblacions afectades per la malària, d'una forma econòmica i eficaç.

A la "recerca" de l'artemísia

Però a banda de les aplicacions domèstiques de l'artemísia, també se'n poden fer moltes de científiques. De fet, en el Centre per a Productes Agrícoles Innovadors (CNAP), situat a la Universitat de York, al Regne Unit, cultiven diverses varietats d'"Artemisia annua", una planta d'origen xinès, de la qual extreuen l'artemisinina necessària per fabricar el fàrmac més utilitzat contra la malària.

Aquest centre treballa en col·laboració amb la Fundació Bill i Melinda Gates en el denominat Projecte Artemísia, que té com a objectiu principal trobar les varietats de la planta que continguin més artemisinina per poder-les enviar a l'Àfrica, un dels països més afectats per la devastadora malaltia.

En els últims mesos, i gràcies a la investigació i la recerca feta des del centre, s'ha pogut elaborar el mapa genètic de la planta, fet que ha ajudat a l'hora de seleccionar les millors variants de la planta. Tot plegat, un esforç que permet tractar entre 300 i 500 milions de casos de malària declarats arreu del món, i que causen cada any prop d'un milió de morts.

Font: 3Cat24

Informació relacionada:

Josep Pàmies Bolg

La doctrina del xoc: o vols que et segueixin explicant contes?

Per: Aida Sánchez/ CanalSolidari.org

El llibre de Naomi Klein és una obra imprescindible per entendre el present. Ara la pel·lícula La doctrina del xoc et dóna una nova oportunitat per veure amb els teus propis ulls com els desastres, tant naturals com provocats, s’utilitzen per forçar canvis polítics i econòmics.

Què tenen en comú la dictadura de Pinochet a Xile, la caiguda del mur de Berlín, els atemptats contra les torres bessones de Nova York, la guerra de L’Iraq o les inundacions a Nova Orleans? El film La doctrina del xoc, basat en el llibre del mateix nom, ens mostra com darrere de tots aquests desastres s’amaguen trames maquinades de corrupció i violència.

La periodista, acadèmica i activista Naomi Klein ens argumenta i ens dóna exemples en el seu llibre de com des que es va iniciar l’auge del capitalisme del desastre als anys 70 aquesta pràctica no ha parat de desenvolupar-se i perfeccionar-se.

Els cineastes Michael Winterbottom i Mat Whitecross, codirectores de la multipremiada The Road to Guantanamo, porten ara a la pantalla un documental amb imatges reals extretes d’allò més profund dels arxius filmogràfics de tot el món.

Usant el tractament de l’electroshock com a metàfora, la pel·lícula explora com els Estats Units, amb l’ajuda de la CIA, van caure rendits davant la interpretació de l’economista Milton Friedman sobri el capitalisme de mercat i van tractar d’imposar-la en els països en desenvolupament. Van tenir èxit en vendre la desregulació del mercat lliure als països en crisis que no tenien altra opció més que fer el que els exigia la nació més rica de la terra.

El documental, igual que el llibre, denuncia l’estafa de les polítiques econòmiques de l’Escola de Chicago i la seva connexió amb el caos i el vessament de sang per tot el món. Fa un repàs exhaustiu i clarificador de les actuacions de Tatcher, Bush, Pinochet, Videla, Yeltsin, Reagan… i de la connivència amb els grans aglomerats empresarials que representaven interessos econòmics privats.

Després d’un desastre, com el tsunami del sud-est asiàtic el 2004, la maquinària privatitzadora s’engega per acabar amb tot allò públic, en aquest cas amb les platges poblades per pescadors locals i actualment ocupades per grans hotels.

Els mercats completament desregulats han creat un clima econòmic totalment desequilibrat en el qual un petit grup s’ha fet extremadament ric i la resta s’ha enfonsat en la pobresa. Això va dur a l’extensió de la privatització i a la violència a Rússia, Polònia, Xile, Sud-àfrica i, per descomptat, Orient Mitjà. I La doctrina del xoc ens explica com va succeir, qui ho van promoure, on segueix encara en marxa, i què es pot fer per frenar-ho. Imprescindible, no?

La doctrina del xoc ha estat guardonada al festival de cinema de Sundance el 2010 i als festivals de cinema de Berlín i Sant Sebastià. Aquí pots veure el trailer en castellà



La doctrina del xoc, documental complet i subtitulat en castellà


Font: CanalSolidario.org

Naomi Klein

Llibres de Naomi Klein:

2000. No Logo: El poder de les marques. Editorial: Labutxaca ISBN: 84-96863-51-4 ISBN-13: 9788496863514

No Logo: No Space, No Choice, No Jobs. ISBN 0312421435

No Logo: El poder de las marcas. Editado por Paidós en 2002 ISBN 978-84-493-1248-9

2002. Fences and Windows: Dispatches from the Front Lines of the Globalization Debate. ISBN 0312307993

Vallas y Ventanas: Despachos desde las trincheras del debate sobre la globalización. Editado por Paidós en 2002 ISBN 84-493-1328-7

2007. La doctrina del shock, Ed Empúries

The Shock Doctrine: The Rise of Disaster Capitalism. ISBN 0805079831 (publicat en català La doctrina del xoc)

La doctrina del shock: El auge del capitalismo del desastre. Editado por Paidós en 2007 ISBN 978-84-493-2041-5

La doctrina del xoc: L'ascens del capitalisme del desastre (Edit. Empúries. ISBN: 978-84-9787-275-1)

· Web oficial de Naomi Klein
· Naomi Klein denuncia el "Capitalisme del desastre"

Més informació:
La doctrina del "shock"
La por