28 d’ag. 2012

El concurs XYZ convertirà el pont d’Amposta en una cascada

Font: intocabledigital.cat


Una cascada que raja del pont penjant d’Amposta, mitjançant un circuit tancat que agafa aigua del riu. Així és The Waterfall, el projecte guanyador del concurs d’art XYZ, un certamen públic organitzat a Amposta per Lo pati-centre d’art de les terres de l’Ebre, amb Carles Santos, Josep Igual, Oscar José, Antònia Ripoll, Maria Pons i Marian Marín al jurat.

The Waterfall ho firma l’equip d’arquitectes Morcillo i Pallarés de Cieza, Múrcia, format per Ana Morcillo Pallarés i Jonathan Russell Rule. Els dos autors conceben el pont d’Amposta com un punt que transita entre el món urbà i el natural. Ara, amb el resultat de The Waterfall, serà a més una experiència visual i sonora per a l’espectador que el creuï.

Lo Pati està dirigit per Antònia Ripoll, Maria Pons i Marian Marín i compta amb el suport de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta. El premi que organitza està dotat amb 5.000 euros per al projecte guanyador, i l’objectiu és apropar cada any l’art contemporani a la ciutat. Un miler de persones han votat en aquesta edició i The Waterfall es presentarà el 29 de setembre.

o0o

Joan Fontcuberta inaugura una obra a la Rioja

El fotògraf català ha realitzat un mosaic a partir de fotografies dels veïns a Sajazarra i afirma que ha convertit la seva intervenció en un "Facebook calidoscòpic" que dóna testimoni de la memòria col·lectiva de la localitat.


ARA.CAT 18/08/2012

Sajazarra és un petit poble de la Rioja on actualment viuen només 140 persones. Els veïns cada any fan una convocatòria molt especial: conviden un artista a treballar al poble amb la condició que tots ells han de poder participar en l'obra.

El fotògraf Joan Fontcuberta hi ha participat enguany, i aquest divendres va inaugurar l'obra que ha realitzat: un mosaic ceràmic que representa una campana i que està ubicat en un dels arcs de l'església del poble.

Com hi van participar els veïns? "Durant la festa major del poble, vaig demanar que les famílies que volguessin col·laborar portessin els seus àlbums de fotos personals. Amb uns ajudants vam fer reproduccions de 12.000 fotos de totes les èpoques i de tots els motius: la verema, les celebracions, retrats de nens, la Guerra Civil, el paisatge, etc. Amb aquestes fotos vaig compondre el mosaic", diu Fontcuberta.

El model per al mosaic va ser la fotografia d'una de les campanes de l'església. "A Sajazarra corre una llegenda: durant l'Edat Mitjana –assegura el fotògraf–, quan la localitat marcava la frontera de la zona musulmana i la zona cristiana, una princesa àrab es volia batejar però era rebutjada a tot arreu. Només a Sajazarra la van acceptar i la van batejar. En agraïment, la princesa va fer ofrena al poble d'una campana. La "campana de la mora" representa encara un símbol de tolerància i convivència".

Amb la seva intervenció, conclou l'artista, ha volgut que els habitants del poble es facin seu aquest símbol del poble i diu que ha fet un  "Facebook calidoscòpic que dóna testimoni de la memòria col·lectiva del lloc".

5 d’ag. 2012

Acció Urgent. Lydia Cacho, periodista i defensora dels drets humans amenaçada de mort

Lydia Cacho
Lydia Cacho va començar a rebre amenaces i a patir assetjament després de publicar el 2005 un llibre en què treia a la llum una xarxa de pornografia infantil que, segons sembla, actuava amb el coneixement i la protecció de polítics i empresaris dels estats de Quintana Roo i Puebla.

Lydia Cacho era a casa treballant el 29 de juliol quan el seu "transductor" de mà, utilitzat únicament per a emergències, es va encendre sol. Ella va respondre, pensant que podria ser un col·lega de la feina, i va sentir una veu d'home que l'anomenava pel seu nom i li deia: “Ya te lo dijimos, pinche puta, no te metas con nosotros, se ve que no aprendiste con la vueltecita que te dieron. La que te va a tocar va ser en pedacitos, así te vamos a mandar a casa, en pedacitos, pendeja”. Lydia Cacho ha denunciat formalment aquesta amenaça davant la Procuradoria General de la República.

El 2009, la Comissió Interamericana de Drets Humans va demanar al govern mexicà que adoptés mesures cautelars per Lydia Cacho. El 2010, Lydia Cacho va publicar un altre llibre, en el qual, un cop més, treia a la llum el tràfic de dones i nenes i revelava els noms d'individus presumptament vinculats a aquestes xarxes delictivas. Lydia Cacho va començar a rebre amenaces i a patir assetjament després publicar el 2005 un llibre en què treia a la llum una xarxa de pornografia infantil que, segons sembla, actuava amb el coneixement i la protecció de polítics i empresaris dels estats de Quintana Roo i Pobla. A conseqüència de les denúncies per difamació presentades contra ella i dels irregulars procediments judicials, el desembre de 2006 va ser detinguda i sotmesa a amenaces i assetjament. Després d'això, es van publicar en els mitjans de comunicació converses telefòniques intervingudes en què s'implicava en la seva detenció i assetjament a exalts càrrecs governamentals de l'estat de Pobla. Des de llavors, Lydia Cacho ha seguit rebent amenaces, de vegades com a represàlia pel seu treball com a periodista i defensora dels drets humans en un alberg per a dones a Cancún. 

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA 

Els periodistes de Mèxic corren un greu perill de ser agredits o assassinats a causa del seu treball. Segons la Comissió Nacional dels Drets Humans, almenys 70 periodistes han estat assassinats des del 2000, i segueix sense conèixer el parador d'altres 13 periodistes segrestats. Els que investiguen o denuncien la delinqüència i la corrupció estan especialment exposats a atacs o intimidació. En la gran majoria dels casos, els responsables no compareixen davant la justícia, el que crea un clima d'impunitat.

Escriguin immediatament, en espanyol, en anglès o en el seu idioma:
  • expressant preocupació perquè Lydia Cacho va ser amenaçada de mort el 29 de juliol, i instant a les autoritats a garantir la seva seguretat;
  • instant les autoritats a proporcionar a Lydia Cacho mesures efectives de protecció, d'acord amb els desitjos de la pròpia afectada, id'acord amb el que ordena la Comissió Interamericana de Drets Humans;
  • demanant-los que ordenin una investigació immediata, exhaustiva i imparcial sobre les amenaces de mort i que portin els responsables davant la justícia.
Enviïn els CRIDES, ABANS DEL 12 DE SETEMBRE DE 2012, A:

Dr Alejandro Poiré Romero
Secretari de Governació
Secretaria de Governació
Bucareli 99, 1r. pis, Col Juárez
Delegació Cuauhtémoc
Mèxic DF, CP06600, Mèxic
Fax: +52 55 5093 3414
Correu electrònic.:
secretario@segob.gob.mx
Tractament: Sr Secretari

Marisela Morales Ibáñez
Procuradora General de la República
Passeig de la Reforma 211-213
Col Cuauhtémoc, Mèxic DF, CP 06500, Mèxic
Fax: +52 55 5346 0908 (insisteixin, i diguin: "fax")
Correu electrònic.: ofproc@pgr.gob.mx
Tractament: Sra Procuradora General

I còpia a:
ONG local
Fundació Lydia Cacho
Correu electrònic.: info@fundacionlydiacacho.org

Envieu també còpia a la representació diplomàtica de Mèxic acreditada al seu país.
Incloguin les adreces de les seus diplomàtiques locals a continuació:

Nom Adreça 1 Direcció 2 Direcció 3 Fax Número fax Correu electrònic. Adreça correu-e. 
Consulteu amb l'oficina del seu Secció si van a enviar les crides després de la data abans indicada.
Lydia Cacho ja va ser objecte de la AU 207/11 (AMR 41/045/2011), del 4 de juliol de 2011.
Nom: Lydia Cacho
Sexe: Dona
AU: 228/12 Índex: AMR 41/055/2012 Data d'emissió: 1 agost 2012

Veure:

Acció Urgent. Lydia Cacho, Periodista i Defensora dels Drets Humans en Perill 06/07/2011
Prostitució i tràfic de dones i nenes 15/06/2010


Informació relacionada: 

Memorias de una infamia
Esclavas del Poder
 
o0o

Ens ha deixat la Chavela Vargas


La cantant Chavela Vargas s'ha mort avui, diumenge,a la ciutat de Cuernavaca (Morelos, sud de Mèxic DF). Vargas feia una setmana que havia ingressat a l'hospital en estat greu. Tenia noranta-tres anys.



Chavela Vargas havia estat un dels grans noms de la música llatinoamericana, amiga de grans artistes i coneguda per la seva independència personal.

o0o

Chavela, el seu últim projecte La luna grande: Homenaje de Chavela Vargas a Federico García Lorca, el va presentar al públic el passat mes d'abril al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic (DF)

LA LUNA GRANDE DE Chavela Vargas a Federico García Lorca (disco-libro)


Un excel·lent reportatge de la periodista mexicana Laura Castellanos, una de les últimes entrevistes prèvies al concert de presentació del disc que Chavela va poder concedir pel seu delicat estat de salut: "Chavela Vargas: Ya vengo de vuelta"

Chavela Vargas- La Llorona (Belles Arts) 

Chavela a l'homenage a Federico García Lorca, al palacio de Bellas Artes (Mèxic DF). Interpreta "La Llorona"

Chavela Vargas rinde homenaje a Federico García Lorca

o0o

Tossuda i rebel com era, desobeint les indicacions mèdiques, viatjà a Madrid on hagué de quedar-se uns dies hospitalitzada per esgotament. I erre que erre, el pasat 10 de juliol, aconseguí el seu objectiu, Chavela ens presentava el seu últim treball (llibre-disc), homenatge al seu estimat poeta Federico García Lorca  a la Residencia de Estudiantes a Madrid, acompanyada pels seus bons amics, Martirio i el cantaor badaloní Miguel Poveda.

o0o

"Ojalá que te vaya bonito"

Publicat el 20/07/2012 per
Aquesta peça és un nou teaser del documental sobre Miguel Poveda produït por Sarao Films. Està gravat el 10 de juliol de 2012 a Madrid a l'homenatge a Federico García Lorca de Chavela Vargas amb la col·laboració de Miguel Poveda y Martirio.

http://www.miguelpoveda.com

Font del vídeo: http://www.youtube.com/user/SARAOFILMS


Miguel Poveda, el proper dia 20 d'aquest mes treu també un disc al mercat homenatge a Chavela, El nou disc s'anomena: “La Chamana. Un tributo a Chavela Vargas”. Aquí us en deixo un tastet, suposo que ella n'estaria satisfeta. Llàstima que ella ja no ho podrà gaudir (... o sí?).

La Chamana - Hacia la Vida



o0o

En fi, millor anem a buscar un "caballito", fem l'última (?) i ...

Tomate esta botella Chavela

o0o

Les Tretze Roses

Avui recordem...


Les Tretze Roses és el nom col·lectiu que se'ls va donar a un grup de tretze noies, set d'elles menors d'edat (llavors establerta en 21 anys), afusellades per la repressió franquista a Madrid, la matinada del 5 d'agost de 1939, oc després de finalitzar la Guerra Civil Espanyola, al costat de la tàpia del cementiri de l'Almudena de Madrid, a 500 metres de la presó de les Vendes, van ser afusellats els 56 membres de les Joventuts Socialistes Unificades, entre els quals es trobaven les Tretze Roses.


Havien demanat morir al costat d'altres companys que anaven a ser afusellats aquest dia, però els seus botxins no van accedir a concedir-los aquest últim desig.

Les joves, donant prova d'una serenitat admirable, van distribuir les seves pertinences entre les recluses, van tenir el valor de rentar-se i pentinar-se, es van posar els seus vestits més bonics i van esperar amb fermesa i sang freda que vinguessin a conduir-les a la capella. Ja en capella, els van autoritzar a escriure una carta als seus familiars, i cadascú va començar a compondre aquell record que parlaria de la monstruosa injustícia comesa.

Van consolar a les altres recluses que ploraven, assegurant que se sentien felices de donar la seva vida per una causa justa. Quan van venir els seus botxins les tretze van sortir cridant: «visca la República!».

Les Tretze Roses


Carmen Barrero Aguado (20 anys, modista). Treballava des dels 12 anys, després de la mort del seu pare, per ajudar a mantenir a la seva família, que comptava amb 8 germans més, 4 menors que ella. Militant del PCE, després de la guerra, va ser la responsable femenina del partit a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939. 

Martina Barroso García (24 anys, modista). En acabar la guerra va començar a participar en l'organització de les JSU de Chamartín. Anava al descampat davant de la Ciutat Universitària a buscar armes i municions (el que estava prohibit). Es conserven algunes de les cartes originals que va escriure al seu xicot i a la seva família des de la presó. 

Blanca Brisac Vázquez (29 anys, pianista). La més gran de les tretze. Tenia un fill. No tenia cap militància política. Era catòlica i votant de dretes. Va ser detinguda per relacionar-se amb un músic pertanyent al Partit Comunista. Va escriure una carta al seu fill la matinada del 5 d'agost de 1939, que li va ser lliurada per la seva família (tots de dretes) 16 anys després. La carta àdhuc es conserva. 

Pilar Bueno Ibáñez (27 anys, modista). En iniciar-se la guerra es va afiliar al PCE i va treballar com a voluntària en les cases-bressol (on es recollia a orfes i a fills de milicians que anaven al front). Va ser nomenada secretària d'organització del ràdio Norte. En acabar la guerra es va encarregar de la reorganització del PCE en vuit sectors de Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939. 

Julia Conesa Conesa (19 anys, modista). Nascuda a Oviedo. Vivia a Madrid amb la seva mare i les seves dues germanes. Es va afiliar a les JSU per les instal·lacions esportives que presentaven a la fi de 1937 on es va ocupar del seu monitoratge. Aviat va treballar com a cobradora de tramvies, ja que la seva família necessitava diners, i va deixar el contacte amb les JSU. Va ser detinguda al maig de 1939 per la denúncia d'un company del seu xicot. La van detenir cosint a la seva casa. 

Adelina García Casillas (19 anys, activista). Militant de les JSU. Filla d'un guàrdia civil vidu. Li van enviar una carta a la seva casa afirmant que només volien fer-li un interrogatori ordinari. Es va presentar de manera voluntària, però no va tornar a la seva casa. Va ingressar a la presó el 18 de maig de 1939. 

Elena Gil Olaya (20 anys, activista). Va ingressar a les JSU en 1937. En acabar la guerra va començar a treballar en el grup de Chamartín. 

Virtudes González García (18 anys, modista). Amiga de María del Carmen Cuesta (15 anys, pertanyent a les JSU i supervivent de la presó de Ventas). En 1936 es va afiliar a les JSU, on va conèixer Vicente Ollero, que va acabar sent el seu company. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939 denunciada per un company seu sota tortura. 

Ana López Gallego (21 anys, modista). Militant de les JSU. Va ser secretària del radi de Chamartín durant la Guerra. El seu xicot, que també era comunista, li va proposar anar-se a França, però ella va decidir quedar-se amb els seus tres germans petits a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig, però no va ser portada a la presó de dones de Ventas fins al 6 de juny. S'explica que no va morir en la primera descàrrega i que va preguntar "És que a mi no em maten?". 

Joaquina López Laffite (23 anys, secretària). Al setembre de 1936 es va afiliar a les JSU. Se li va encomanar la secretaria femenina del Comitè Provincial clandestí. Va ser denunciada per Severino Rodríguez (número dos en les JSU). La van detenir el 18 d'abril de 1939 a la seva casa, al costat dels seus germans. La van portar a un xalet. La van acusar de ser comunista, però ignoraven el càrrec que ostentava. Joaquina va reconèixer la seva militància durant la guerra, però no l'actual. No va ser conduïda a Ventas fins al 3 de juny, malgrat ser de les primeres detingudes. 

Dionisia Manzanero Salas (20 anys, modista). Es va afiliar al Partit Comunista a l'abril de 1938 després que un obús matés la seva germana i uns nois que jugaven en un descampat. En acabar la guerra va ser l'enllaç entre els dirigents comunistes a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939. 

Victoria Muñoz García (18 anys, activista). Es va afiliar amb 15 anys a les JSU. Pertanyia al grup de Chamartín. Era la germana de Gregorio Muñoz, responsable militar del grup del sector de Chamartín de la Rosa. Va arribar a Ventas el 6 de juny de 1939. 

Luisa Rodríguez de la Fuente (18 anys, sastra). Va entrar en les JSU en 1937 sense ocupar cap càrrec. Li van proposar crear un grup, però no havia convençut àdhuc a ningú més que al seu cosí quan la van detenir. Va reconèixer la seva militància durant la guerra, però no l'actual. A l'abril la van traslladar a Ventas, sent la primera de les Tretze Roses a entrar a la presó.

Més informació:

Les Tretze Roses (Wikipedia)
Les Tretze Roses (Wikilingua)
Sobre la pel·liícula “Las 13 Rosas”. Una pel·lícula, de producció espanyola, dirigida per Emilio Martínez Lázaro, basada en fets reals i inspirada en el llibre “Trece Rosas Rojas” de Carlos Fonseca. Trece rosas, trece vidas, trece injusticias
 
ACTO HOMENAJE 73 ANIVERSARIO DEL FUSILAMIENTO DE LAS TRECE ROSAS
Fundación Trece Rosas

o0o

S'activa l'Espolimetre.cat, el comptador de l'espoli fiscal que pateix Catalunya

És el primer producte del laboratori de projectes la Fàbrica, dirigit pel sociòleg Salvador Cardús


S'ha activat l'Espolimetre.cat, un complet comptador de l'espoli fiscal que pateix Catalunya d'Espanya. S'hi pot veure què costa Espanya a Catalunya des del moment en què s'ha accedit a la pàgina, des que ha començat el dia, des del començament de l'any o des de 1986, que és la data des de la qual es tenen dades oficials. L'Espolímetre, que té el mateix nom d'una iniciativa semblant llançada fa pocs dies i amb la qual ara s'ha coordinat, és el primer projecte de la Fàbrica, un nou projecte per a potenciar les opcions de la independència dirigit pel sociòleg Salvador Cardús, que en parla en aquesta entrevista.
La Fàbrica es defineix com un laboratori de projectes on participen mig centenar de professionals d'àmbits diversos i complementaris, dirigits per Salvador Cardús, i que treballa formant equips per a iniciatives concretes. En el cas de l'Espolímetre, a més de la web activada avui també disposarà d'aplicacions per a Android i iPhone, i es podrà incrustar en webs i blocs personals. La Fàbrica també intentarà que el comptador d'espoli fiscal sigui present, físicament, en algun lloc destacat d'alguna ciutat del país.

Fins quan hem d'esperar?

Font Vilaweb

Quin és exactament el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya?
Es posa marxa l'espolímetre, un comptador sobre el dèficit fiscal

Enllaços relacionats     
www.espolimetre.cat

Manos Limpias demana que es jutgi a la Generalitat per presumpte sedició


La ultradreta espanyola ja demana que es jutgi per insurrecció contra l`ordenament constitucional establert (sedició) a la Generalitat, pel sol fet de dir que no hi han diners i que potser cal fer quelcom.


El sindicat ultradretà Manos Limpias ha fet arribar un escrit al president del govern titulat Daño al Interés Público, en el que demana a l`empara de l`article 29 del text constitucional que s`apliqui el mecanisme que preveu l`article 155 de la constitució espanyola, a la Generalitat de Catalunya, per obligar al compliment forçós de les obligacions o per tal de protegir l`interès general.

Concretament es refereix a l`escàndol de la Generalitat de Catalunya amb les crides a la insubmissió fiscal, i amb l`aprovació d`un pacte fiscal, que titllen d`il·legal, o a l`incompliment sistemàtic de les resolucions judicials com la sentència sobre l`Estatut. També fa al·lusió als processos judicials on estan imputats dirigents polítics, per malversació de cabals públics.

Afirmen entre d`altres que es trenca la solidaritat entre totes les nacionalitats i regions d`Espanya, que la riquesa del país en les seves diferents formes i sigui quina sigui la titularitat està subordinat a l`interès general, o que la imatge a Europa de la insubmissió i rebel·lia ha produït la desconfiança en els mercats financers internacionals.

També demana la intervenció a la comunitat andalusa pels mateixos motius.

I acaba demanant que es remetin els fets a la Fiscalia General de l`Estat, perquè es podria estar produint un presumpte delicte d`inducció a la sedició, per part dels màxims responsables de la Generalitat Catalana, en tractar d`impedir l`aplicació de les lleis fora de les vies legals.

Font: Ara o mai! 03.08.12

Informació relacionada:

La ignorància de la caverna no té fronteres

o0o

3 d’ag. 2012

La ignorància de la caverna no té fronteres


Explica la Gaceta en un article titulat “La Generalitat demana peatges per a tot Espanya i rebaixes en els de Catalunya” que a causa de la mobilització del #novullpagar d’aquest cap de setmana per l'anunci de Foment d'augmentar les tarifes, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder, ha tingut la brillant idea de reclamar al Ministeri de Foment que estengui els peatges a les vies d'alta capacitat de tota Espanya i rebaixi el preu de les barreres que ja existeixen a Catalunya. Pel to emprat sembla que els ha semblat lleig.

Però sembla que encara els ha semblat més lleig, el fet que el conseller hagi insistit en que una rebaixa substancial dels preus actuals, per deixar-los en "cèntims d'euro", és una solució factible si s'igualen preus i s'instauren a tot Espanya. Com era d’esperar han tret arguments de pes per rebatre les pretensions del conseller, que sigui dit de passada, en comptes de anar a l’arrel del problema fa volar coloms.

Aquest mitjà cavernícola, seguint les tesis del PPC, però sense massa ubicació ni GPS, assenyala la incongruència de demanar un impossible, sobretot si es té en compte que la Generalitat no suprimeix els seus peatges i fins i tot, en posa més, com és el cas del túnel del Cadí, “la única ruta cap a França des de Catalunya”!!!

O la caverna és profundament messetària i no entén de geografia, i d’aquí l’obsessió de mirar-ho tot des del seu centre, o és plena de lluços, o les dues coses.

Font:
http://www.directe.cat/xoc-de-trens/221887/la-ignorancia-de-la-caverna-te-fronteres

La Generalitat pide peajes para toda España y rebajas en los de Cataluña

El millor de tot els comentaris. lloros de repetició d'un discurs desgastat racista, xenòfob, feixista que només la ignorància dels addictes consumidors de telebrossa amb el cervell rebullit poden repetir una i altra vegada. Sempre la mateixa cantarella, pobres. En fi, és el que hi ha, no donen a més ...

Informació relacionada

Prou peatges ! No volem pagar

o0o