11 nov. 2015

El periodisme de dades posa al descobert la història del narcotràfic a Mèxic


Vilaweb.Cat 11/11/2015

Des de fa quatre dècades els càrtels de la droga tenen sotmès Mèxic, per mitjà de la violència i la corrupció institucional. Ara un gran projecte de periodisme de dades, Narcodata, s’ha imposat l’objectiu de posar al descobert tota la informació disponible sobre el narcotràfic mexicà, de la manera més visual i planera possible.

Impulsat pel portal informatiu Animal Político i la plataforma col·laborativa Poderopedia, Narcodata vol plasmar ‘la història recent del crim organitzat amb visualitzacions interactives que expliquen el sorgiment dels càrtels, els seus caps, els conflictes entre grups, l’expansió geogràfica i les activitats delictives que cometen’.

La idea d’aquest projecte de periodisme de dades va néixer fa un any, quan Animal Político va obtenir, amb la llei de transparència mexicana, un document de la Procuradoria General de la República amb totes les cèl·lules delictives de Mèxic i el càrtel al qual obeïen.


-.-

5 nov. 2015

Periodistes catalans qüestiona el nomenament del cònsol mexicà a Barcelona

Fidel Herrera va aterrar a la capital catalana el 19 d’octubre sota una aurèola d’acusacions de presumptes vincles amb el crim organitzat durant la seva etapa de governador de l'Estat de Veracruz 

 Roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Gorka Leiza

Barcelona, 4 de novembre
Marta Molina.- @martamoli_RR / La Directa


En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona, quatre periodistes catalans, amb el suport de diverses organitzacions de drets humans i col·lectius que treballen per la pau a Catalunya, han qüestionat el nomenament de Fidel Herrera com a nou cònsol mexicà a Barcelona. Jordi Évole, Natza Farré, David Fernández i Marc Marginedas han formulat dotze preguntes al nou cònsol de Mèxic, relacionades amb l’assassinat de periodistes, les desaparicions forçades, les violacions dels drets humans de les migrants que passen cada dia per l’Estat de Veracruz i les amenaces contra les seves defensores. El president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, s’ha dirigit al govern espanyol per preguntar per què Mariano Rajoy va declarar que no veia cap impediment en el nomenament del nou cònsol i quina informació tenien del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació per concedir aquesta autorització diplomàtica tenint en compte que se’l vincula amb activitats il·legals.

Més de 60 persones seguien la compareixença a la sala de premsa –entre periodistes i organitzacions de drets humans– i l'streaming de l'acte ha comptat amb més de 300 connexions. Lolita Bosch, escriptora i activista catalanomexicana, ha iniciat la conferència de premsa explicant que, des de l’arribada d’Herrera a la ciutat, les organitzacions que treballen per la pau a Mèxic no han deixat de rebre trucades de diversos mitjans perquè els expliquessin "qui era aquest senyor, què passa a Veracruz i quina opinió tenen sobre Herrera". Davant aquesta inquietud i a través de cinc persones de la societat catalana, han volgut donar veu a les persones mexicanes que viuen a Barcelona i que no poden qüestionar Fidel Herrera personalment per por de les represàlies, contra elles o les seves famílies. També contra les periodistes que treballen cada dia des de Mèxic per exercir el seu dret d'informar i de ser informades. Bosch ha deixat clar des de l’inici que no tenen cap investigació sòlida sobre els vincles del cònsol amb el narcotràfic i que no volen desacreditar ningú sense haver investigat amb rigor. "Per a nosaltres, el que estem fent avui és una oportunitat única per establir un diàleg amb el cònsol Herrera sobre temes que ha deixat pendents a Mèxic, com l’assassinat de periodistes durant el seu govern i la violació sistemàtica dels drets humans dels immigrants o les amenaces a activistes".


Natza Farré, periodista de RAC 1, ha formulat la seva pregunta mentre es projectaven les imatges dels 170 periodistes assassinats o desapareguts a Veracruz durant els darrers anys. Farré ha preguntat al cònsol sobre les investigacions dels casos dels nou periodistes assassinats durant la seva gestió i per què es va blindar la informació sobre les despeses en comunicació social durant els sis anys que va durar el seu govern. El també periodista David Fernàndez ha preguntat què va fer el govern de Veracruz per buscar les 134 persones desaparegudes durant el govern d’Herrera i quines propostes de col·laboració van rebre les seves famílies per part de les autoritats estatals.

La pregunta de Marc Marginedas, periodista i corresponsal d'El Periódico a Rússia, ha arribat a través de vídeo i feia referència a la fustigació de mitjans digitals com Aristegui Noticias, Sin Embargo i d’altres mitjans de Veracruz, Ciutat de Mèxic i Tamaulipas. Aquestes pressions es van produir després de la publicació d’una foto de Fidel Herrera amb Francisco Pancho Colorado, persona vinculada al crim organitzat. Marginedas ha preguntat al cònsol sobre el seu vincle amb Juan Carlos Zaragoza Ríos, extraballador de Televisa actualment acusat d’amenaçar periodistes que "embruten" la imatge d’alguns polítics.

El periodista i presentador del programa Salvados de La Sexta, Jordi Évole, s’ha ocupat d'interrogar el cònsol sobre el tracte que reben les migrants que passen per Veracruz i sobre per què aquest Estat de l’orient mexicà es va convertir en l’Estat més perillós per a les migrants centreamericanes i les defensores de drets humans durant el seu govern. Évole ha citat part d’una entrevista de Regina Martínez, periodista del setmanari Processo que va ser assassinada el 28 d’abril de 2012 a casa seva. Martínez havia descobert i publicat els vincles amb el narco de l’actual governador de Veracruz, Javier Duarte. El seu assassinat encara resta impune, malgrat els intents del govern de Veracruz de relacionar-lo amb un crim passional.

Al final de la conferencia de premsa, Barcelona En Comú ha publicat un comunicat al seu web on interpel·la "les autoritats espanyoles i catalanes perquè es pronunciïn sobre l’acceptació del nou cònsol mexicà a Barcelona, vinculat al narcotràfic i la corrupció". David Fernández ha anunciat que les CUP (Candidatura d’Unitat Popular) faran boicot institucional al consolat mexicà a Barcelona per respecte a les víctimes.

Roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Gorka Leiza

* A la memòria del periodista i fotògraf Rubén Espinosa, que va ser assassinat aquest estiu a la Ciutat de Mèxic tot i denunciar les amenaces de mort que rebia constantment quan treballava a Veracruz i intentava fer la seva feina en un país en guerra. 

Informació relaionada:

-.-

1 gen. 2015

Entrevista a Gustavo Esteva, assessor de l’EZLN en els Acords de San Andrés

“El govern mexicà no ha deixat d’aplicar una estrategia contrainsurgent contra els zapatistes”

 Gustavo Esteva, assessor de l'EZLN - Damián López

Cristina Castaño
Directa.Cat 01/01/2015

L’1 de gener de 1994, l’Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) –organització armada mexicana constituida per camperols i indígenes dels grups chamula, tzeltal, tojolabal, chol i lacandón- anunciava el seu aixecament en armes contra el govern federal del president Carlos Salinas de Gortrari, del Partit Revolucionari Institucional (PRI). A 21 anys de la insurrecció a Chiapas, entrevistem Gustavo Esteva, el que fou assessor de l’EZLN en les seves mediacions als Acords de San Andrés amb el govern federal de Mèxic l’any 1996. Esteva, activista mexicà i intel·lectual desprofessionalitzat, és el fundador de la Universidad de la Tierra de Mèxic, i ha publicat una dotzena de llibres. Des del 1996 col·labora i participa amb l’EZLN. Actualment, resideix en un petit poble a Oaxaca, al sud de Mèxic.

Gustavo Esteva afirma que els mitjans d’informació convencionals han estat part d’una campanya contrainsurgent cap al moviment zapatista, que va passar d’etiquetar al Subcomandante Marcos i a l’EZLN com a guerrila d’Internet; fins a ignorar o distorsionar els esdeveniments que es produeixen en zona zapatista. La molt àmplia difusió del zapatisme per Internet i xarxes socials és producte d'iniciatives independents dels que simpatitzen amb les idees i pràctiques zapatistes i consideren important difondre-les.

En quina situació es troben ara les comunitats originaries de Mèxic?

No hi ha generalització possible. Les comunitats indígenes són molt diverses i es troben en diferents situacions. Dos milions d’indígenes viuen a la ciutat de Mèxic sota una intensa discriminació. Les comunitats aïllades de petits pobles indis pateixen extrema opressió i marginació. La majoria dels indígenes es troben classificats, segons els indicadors convencionals, sota la classificació dels més pobres. Però també hi ha un gran nombre de comunitats indígenes que es troben en la primera línia de la batalla en la confrontació actual amb el capital i el govern, davant l’amenaça de despulla de les seves terres i recursos. Moltes es troben assentades en territoris rics en minerals i biodiversitat. El govern ha lliurat concessions a 50 anys a companyies transnacionals, per a l'explotació minera; prop del 40% de Mèxic s'ha venut d'aquesta manera i bona part d'aquestes concessions, suposadament legals, són de naturalesa il·legal perquè abasten territoris que pertanyen als pobles indígenes. S'han modificat les lleis per facilitar la despulla i el govern fa servir tots els seus recursos, legals i il·legals, per accelerar-lo. Les comunitats resisteixen i han passat de la lluita per la terra a la defensa del territori, incloent terres, aigua i la seva manera de vida i de govern.

Com s’organitzen aquestes comunitats que encara resisteixen?

S’organitzen des de les Juntes de Bon Govern (JBG), formades per persones designades per assemblees comunitàries, que ocupen aquesta posició de forma temporal i honorària, sense percebre cap salari. S'ocupen de tots els assumptes de govern i justícia que es presenten a la zona de la seva jurisdicció i se sotmeten a la seva consideració. Existeixen cinc JBG, cadascuna de les quals abasta de cinc a set Municipis Autònoms Zapatistes. Les normes que regulen la convivència de les i els zapatistes es formulen i aproven des de les comunitats, els municipis i les zones –los Caracoles de las JBG-. Existeixen les lleis revolucionàries promulgades amb la insurrecció, elaborades per la pròpia gent i en contínua revisió, així com els set principis que han de complir els que ocupen posicions d'autoritat. Els membres de l'EZLN no poden tenir càrrecs en les JBG i han transferit tot el poder dels comandaments polític-militars, del temps de l'alçament, a la gent que els va conferir aquest poder.

Com cada JBG és autònoma van començar a sorgir diferents estils de vida i govern entre les diferents zones. Van decidir llavors crear grups a cada zona, formats per persones que havien ocupat ja alguna posició d'autoritat, perquè acudissin a les altres zones per tal d'aprendre unes de les altres, sense tractar de homogeneïtzar-les. El 2013 van decidir reproduir aquesta experiència amb persones d'altres parts de Mèxic i del món. Van obrir per a elles les seves comunitats i els seus habitants. Més de sis mil persones, de moltes parts de Mèxic i de dotzenes de països van cursar ja el primer nivell del curs "La Llibertat segons els zapatistes" en la Escuelita, impartit pels propis zapatistes.

Quina és la vostra postura davant els processos post-revolucionaris dels governs d’Amèrica Llatina?

Aprecio el que han fet per alleujar les condicions de pobresa extrema en els seus països i alguns aspectes de les seves polítiques públiques. Alhora, penso que són font contínua de confusió i falses expectatives. No són el que diuen ser o el que molts encara creuen. Han concertat una aliança amb el capital i en nom de diversos ideals progressistes, o fins i tot revolucionaris, exerceixen un control més o menys autoritari sobre la població i els moviments socials, per aplicar fórmules d'enginyeria social que, al meu parer, no només són obsoletes sinó contraproductives. Com ha dit Raúl Zibechi, pretenen governar per a la població, però sense ella, i en molts casos contra ella. Tots els anomenats governs “progressistes” d’Amèrica Llatina, Argentina, Bolívia, Brasil, Equador, Veneçuela o fins i tot Cuba van prendre la decisió d’associar-se amb el capital transnacional en nom del nacionalisme, la lluita antiimperialista i banderes semblants. Tot i això, existeix a Amèrica Llatina una altra esquerra que mai es va rendir a Lula da Silva o als seus equivalents en altres països. Reconec els seus mèrits. No redueix la seva gestió als escàndols de corrupció que van afectar la gestió de Lula, habituals en els governs "d'esquerra". Però també observa a l'ombra. Lula va acabar la seva gestió en un país en què l’1% de la població posseeix el 46% de la terra laborable. S'explica així la tensió que hi va haver sempre entre el seu govern i el Movemento dos sam Terra, o la que es va ampliar contínuament amb els ambientalistes o amb qui li van exigir una reforma laboral i de pensions, que va evitar per protegir el creixement i l’acumulació. L'esquerra que avui s'estén en els moviments socials llatinoamericans ha après les lliçons que van deixar el nacionalisme, l’estatisme i el desenvolupisme, amb el seu menyspreu per la natura i la justícia social. És una esquerra que es resisteix a pensar com a Estat i s'ocupa de reorganitzar la societat des de la base i reconstruir el poder polític. Concentra l'obstinació en la llibertat i la justícia i cancel·la la separació entre mitjans i fins: la societat que es busca apareix ja en la forma de la lluita.

Com ha sigut la repressió i persecució policial cap als zapatistes després de la promulgació de la Ley de Concordia y Pacificación al 1995?

El govern de Mèxic no ha deixat d'aplicar una estratègia contrainsurgent contra els zapatistes en tot aquest temps. Utilitza per a això tota mena d'eines, incloent grups paramilitars i agressions directes. Programes socials de tota índole formen part d'aquest repertori contrainsurgent. No s'ha atrevit a intervenir directament en l'àrea zapatista protegida per la llei, amb la policia o l'exèrcit, però no cessa en les seves provocacions i agressions.

El 2006, l’EZLN va iniciar una nova etapa amb la mobilització “La Otra Campaña”. Quins objectius perseguia?

El 2006 l'EZLN es va plantejar crear una opció per als que no confiaven ja en el procediment electoral. Que la gent sàpiga, deien, que hi ha també un altre camí. En comptes de les campanyes electorals, "La Otra Campaña" va ser un intent d'aconseguir que la gent se sentís a si mateixa i tractés d'articular les seves percepcions i esforços. El Subcomandante Marcos, com a Delegado Zero, va recórrer bona part del país per a aquest fi... fins que es va veure obligat a aturar el recorregut, després de diversos incidents en el camí i en particular per la repressió d’Atenco. Es van crear nombrosos grups, a tot el país, concentrats en l'activisme local, que a poc a poc es va començar a articular. El 2014 van abandonar el lema de “La Otra Campaña” i van adoptar l'emblema de la Sisena Declaració de la Selva Lacandona, un notable document col·lectiu dels zapatistes que sintetitza la postura zapatista assumida actualment per moltes persones. Cada vegada més, ens tractem d'articular sota el lideratge dels pobles indis.

Quina és la postura de l’EZLN com a revolucionàries davant de l’hegemonia europea i el món de la teoria revolucionaria contaminada d’economicisme eurocentrista?

Han fracassat tots els intents de posar una marca de fàbrica determinada sobre el moviment zapatista: marxistes, guerrillers, guevaristes, anarquistes i altres. No hi té cabuda en cap d'elles. S’haurà d'acceptar que han creat una nova categoria: zapatistes, neozapatistas... Rebutgem totes les formes de colonització i les actuals fórmules que tracten de rescatar el capital del seu desastre i impulsen l'acumulació per despossessió. Som obertament anticapitalistes i antipatriarcals. En la teoria i en la pràctica, tornem la política i l'ètica al centre de la vida social i expulsem l'economia.

Com heu aconseguit trencar amb això per a construir una cultura política fora de les lògiques de dirigisme i patriarcat?

Els zapatistes van plantejar des del principi la necessitat d'impulsar una altra manera de fer política. No busquem "prendre el poder" de dalt, com si fos una cosa que convé conquerir per fer des d'aquí la revolució o qualsevol altra cosa. Intentem reorganitzar la societat des de baix i a l'esquerra. Potser la seva frase més radical és la que sosté que només són gent comuna, homes i dones ordinaris, i per tant inconformes, rebels, somiadors. En comptes de líders, partits i avantguardes, plantegen teòrica i pràcticament una cultura política.


Notícies relacionades:

La llavor de l’EZLN
César Rojo 22/11/2013 
El 17-N se'n va celebrar el 30è aniversari



2 des. 2014

París i Madrid avancen en les interconnexions elèctriques

Francia echa en falta que España no luchara por el fondo de crecimiento

Construcción de una línea de muy alta tensión en Girona. / Pere Duran

Gabriela Cañas
El País

Francia y España celebran hoy en el palacio del Elíseo su XXIV Cumbre bilateral. Sobre la mesa están los proyectos que más convienen a las eléctricas españolas: las interconexiones para poder acceder a los mercados europeos de la energía a través del país vecino. También tratarán la posibilidad de trasladar a más de 50 presos etarras, la mitad de los que permanecen en cárceles galas, como ayer adelantó EL PAÍS.

Entre los documentos que suscribirán ambos países, hay cinco proyectos de interconexión eléctrica ya identificados que conjuntamente podrían aumentar de manera importante la ahora baja capacidad de intercambio (menos del 3% de la capacidad instalada).

Ambos Gobiernos van a constatar la próxima apertura de la línea de alta tensión Baixas-Santa Llogaïa y el avance de otras cuatro nuevas infraestructuras. Se trata del cable submarino a través del Golfo de Vizcaya que unirá el País Vasco y la Aquitania en 2020 y que ya cuenta con financiación europea. Identificadas están también las líneas Navarra-Burdeos, Sabiñánigo-Marsillón y Monzón-Cazaril. Los proyectos se han encarecido en la medida en que Francia exige que tales líneas sean subterráneas para reducir el impacto medioambiental. El hecho de que la ministra de Ecología, Ségolène Royal, sea sustituida en la cumbre por el titular de Economía, Emmanuel Macron, se considera una gran oportunidad para impulsar estos proyectos que nunca han contado con el entusiasmo francés.

Las relaciones políticas a alto nivel entre ambos países no atraviesan, sin embargo, su mejor momento. La férrea alianza de Madrid con la política de austeridad de Berlín no es bien percibida en París. Francia no logró el apoyo explícito de España para la propuesta franco-italiana de promover el crecimiento con un fondo comunitario de 310.000 millones de euros que la UE acaba de aprobar. Es un fondo que llega en el momento en que Francia más lo necesita para dinamizar la economía y reducir el desempleo, que sigue aumentando hasta cotas inimaginables en este país. El jueves se conoció el último dato disponible: un aumento del 0,8% en octubre, hasta alcanzar los 3,46 millones de parados, cifra histórica.

Francia considera, sin embargo, que si hay un país especialmente beneficiado de ese nuevo fondo europeo para el crecimiento es España, con una tasa de paro próxima al 20% y una economía que sigue estancada. “En lo que sí coinciden plenamente Madrid y París es la profundización de la coordinación de las políticas económicas de la zona euro”.

Hollande recibe a Rajoy en el Elíseo / Reuters-Live




-.-

La PDE confia que la UE advertirà el govern espanyol sobre el Pla Hidrològic de l'Ebre

Els representants de la coordinadora antitransvasaments demanen a Brussel·les que una delegació d'eurodiputats viatgi a les terres de l'Ebre. La plataforma afirma que els seus arguments han estat secundats per la Comissió Europea  

Foto: Plataforma en Defensa de l'Ebre

Laia Forès / Brussel·les
Ara.Cat 02/12/2014

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha presentat una petició al comitè de peticions del Parlament Europeu per demanar al govern espanyol que canviï el Pla Hidrològic de l'Ebre, ja que consideren que viola normatives comunitàries.  La coordinadora confia que aquesta comissió, que analitza les queixes dels ciutadans i emet un dictamen no vinculant, farà un informe contrari al pla aprovat per l'Estat. "Se li farà una bona estirada d'orelles al govern espanyol", ha assegurat la representant de la plataforma Susanna Abella en declaracions a la premsa des de Brussel·les, on ha intervingut al comitè de Peticions de l'Eurocambra.

"Denunciem que l'anàlisi és fals i tergiversat perquè s'han analitzat menys de la meitat de les masses d'aigua, i només les més senzilles", ha denunciat Abella. "Sabem que l'opinió del comitè de peticions no és vinculant, però serveix com a element de pressió de cara al govern espanyol", ha afegit.

La eurodiputada de Podem, Teresa Rodríguez, ha advertit que "els rius no són canonades, sinó que són ecosistemes que cal protegir. Sobretot l'Ebre, perquè hi ha una falta de cabal ecològic". Per la seva part, l'eurodiputat d'ICV, Ernest Urtasun ha explicat que "en la seva intervenció, la Comissió Europea ha estat inusualment dura" i creu que l'organisme "s'està prenent seriosament el dossier".

En aquest sentit, Abella ha explicat que "tots els arguments de la plataforma han estat secundats" per la Comissió Europea, i s'ha mostrat confiada que l'informe final de Brussel·les anirà en la "mateixa línia". La delegació de la PDE ha demanat que un grup d'eurodiputats viatgi a les terres de l'Ebre per informar-se 'in situ' de la situació.

-.-

La indemnització a la concessionària del Castor arriba a Brussel·les

'No volem que es pagui aquest macrodeute que no hem generat nosaltres sinó un projecte lesiu', diu la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia


Vilaweb.Cat 02/12/2014

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha denunciat a Brussel·les la indemnització a la concessionària del projecte Castor. 'No volem que es pagui aquest macrodeute que no hem generat nosaltres sinó un projecte lesiu que el ministeri d'Indústria no ha controlat amb el rigor necessari', s'ha queixat la seva portaveu, Cristina Reverter, després de participar en un debat amb eurodiputats d'ICV, Compromís, Esquerra Unida i Podem. Reverter ha advertit que 'tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu tenen la seva responsabilitat', perquè el projecte d'emmagatzematge submarí de gas natural 'és un projecte finançat pel Banc Europeu d'Inversions'.

La Plataforma també ha enviat una queixa a la Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, per la indemnització de 1.350 milions d'euros pagada a la concessionària Escal UGS (en mans del grup ACS de Florentino Pérez). 'Portem un missatge de denúncia, la veu de les terres del Sénia i de l'Ebre contra un projecte lesiu que ara, a més a més, haurem de pagar entre tots els espanyols', ha lamentat Reverter.

L'entitat també presentarà 'properament' denúncies davant dels comitès de Peticions, d'Economia i d'Energia del Parlament Europeu. 'Volem exigir respostes' també a Brussel·les, perquè el Banc Europeu d'Inversions 'ha finançat parcialment' el projecte Castor 'amb fons europeus, que paguem entre tots', ha insistit Reverter. A més, 'és un problema que s'ha estès a altres països, no és únicament un cas puntual d'un territori, sinó de molts més, i som aquí per contactar amb totes les veus possibles i presentar properament aquesta denúncia', ha insistit la portaveu de la Plataforma. Precisament aquest mateix dimarts la Plataforma en Defensa de l'Ebre ha pogut intervenir en el comitè de Peticions de l'Eurocambra per denunciar el Pla Hidrològic de la Conca l'Ebre aprovat pel govern espanyol.

-.-


Imatge: Plataforma en Defensa de l'Ebre
 -.-

22 nov. 2014

Més de 500 persones reclamen a Barcelona justícia pels 43 estudiants desapareguts a Ayotzinapa

Desapareguts des del passat 26 de setembre s'estan duent a terme mobilitzacions a Mèxic i altres parts del món en solidaritat. Aquesta era la Quarta Jornada Global per Ayotzinapa 



A Mèxic, cada 20 de novembre se celebra la Revolució Mexicana de 1910. No obstant això, en aquesta ocasió la celebració va tenir un significat especial. En lloc dels actes oficials, els protagonistes van ser els 43 estudiants desapareguts de Ayotzinapa, Guerrero.

Desapareguts, segons denuncien les activistes mexicanes, a causa de la repressió policíaca i el crim organitzat que predomina a Mèxic en els últims anys. Desapareguts des del passat 26 de setembre, i des de llavors, paradoxalment, la seva presència s'ha reproduït en tot Mèxic i en moltes altres parts del món, on la gent reclama en veu alta: “¡Vivos se los llevaron, vivos los queremos!”.

Barcelona és una de les ciutats on els 43 estudiants de Ayotzinapa han fet presència. Una presència que cobra vida amb les paraules de dolor i indignació dels centenars de persones que han sortit als carrers per exigir justícia, per demandar a l'Estat mexicà –presidit per Enrique Peña Nieto– que resolgui el cas, que no esmenta, i que lliuri amb vida als estudiants.

Aquest 20 de novembre, convocats per la Quarta Jornada Global per Ayotzinapa, més de 500 persones van prendre el carrer a Barcelona per solidaritzar-se, una vegada més, amb els pares, amics i companyes dels 43 estudiants desapareguts. La cita va ser a les Rambles, el centre neuràlgic del turisme barceloní.

A partir de les vuit del vespre va començar la concentració a la part alta de les Rambles. No només hi havia persones d'origen mexicà, sinó també català i d'altres països. Estaven allà per aixecar la seva veu. I ñés que la indignació és tan gran que ha creuat fronteres. La gent present es preguntava: “Com és possible tanta injustícia? Com és possible tant salvatgisme?”.

“Ayotzinapa és la suma de la indignació”

 
La paraula s'aixeca i camina. S'aixequen també els cartells, s'encenen les veles, i una musiquita comença a sonar: un grup de noies jaraneras han vingut a compartir les seves melodies de son jarocho –música tradicional mexicana. Inicia llavors una marxa que baixa a un costat de les Rambles. I la seva presència cobra vida. Malgrat estar desapareguts, els 43 estudiants de Ayotzinapa estan aquí: “¡Vivos se los llevaron, vivos los queremos!” és la consigna que després del 26 de setembre la gent no es cansa de repetir i cridar.

La marxa avança, tomba a l'alçada del carrer Portaferrissa i arriba finalment a la plaça de la Catedral. Allà les participants nomenen, un per un, als 43 estudiants desapareguts. I acusen: “¡Fue el estado, fue el estado!”. Per elles, l'Estat mexicà és el responsable d'aquesta injustícia, i ve una altra consigna: “¡Que renuncie, que renuncie!”; que renunciï Enrique Peña Nieto, president de Mèxic, que fins ara no ha estat capaç de resoldre el cas ni oferir justícia.

“Ayotzinapa és la suma de la indignació” diu un dels participants a través d'un altaveu. Els fets recents li donen la raó. En els últims anys, no només han estat assassinats i desapareguts els estudiants de Ayotzinapa, hi ha centenars de persones que també han estat assassinades i desaparegudes per les forces policials i militars. I Ayotzinapa, en efecte, és la suma d'aquesta indignació.

Llavors es va fer el silenci. Es va demanar un minut de silenci en solidaritat amb els 43 estudiants de Ayotzinapa. Mentre no hi hagi proves fefaents que estan morts, la consigna és que apareguin amb vida. És el que exigeixen els seus familiars i és la demanda que es defensa.

Aquest 20 de novembre ha estat especial. Fins i tot, en el zocalo de Ciutat de Mèxic, el govern va decidir clausurar els festejos oficials de la Revolució Mexicana. En el seu lloc, els protagonistes van ser els 43 estudiants desapareguts de Ayotzinapa. Ells també, com els zapatistes de la Revolució, han lluitat per la democràcia i la justícia. Ahir, la Revolució Mexicana no va ser relegada, sinó reivindicada.

Informació relacionada



-.-

13 nov. 2014

Una gravació mostra la brutalitat de l'agressió a un ciutadà ucraïnès a Barcelona

http://www.324.cat/video/5345131/Atac-duns-joves-antifeixistes-a-un-grup-ducrainesos

TVC - 13/11/2014

Les imatges gravades per una dona ucraïnesa mostra l'agressió de tres joves antifeixistes a un grup d'ucraïnesos, un dels quals va rebre un fort cop de casc al cap i ha passat un mes en coma. La gravació mostra com van passar els fets, posteriors a una xerrada celebrada a l'ateneu La Torna, al barri de Gràcia, que l'11 d'octubre passat va cedir el seu espai al Comitè Català de Solidaritat amb els Antifeixistes Ucraïnesos.

En un grup d'ucraïnesos que sortien de La Torna, hi havia Sasha, un enginyer de 56 anys que havia arribat feia dues hores a Barcelona per visitar el seu cunyat. Sortint de l'acte, tres persones que no eren a l'ateneu es dirigeixen als ucraïnesos acusant-los de "feixistes" i algun cop de peu. De mica en mica, la situació es descontrola i un dels agressors estaborneix Sasha amb un cop de casc. Aquest cop provoca un xiscle de la dona que enregsitra les imatges, que reclama l'ajuda de la gent que hi ha al carrer en aquell moment. Un dels vianants, un home que fuma amb pipa, se li acosta i li etziba: "vés al consolat, 'gilipolles'".

Sasha ha passat un mes en coma a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital de Sant Pau, amb "un pronòstic reservat". Tot i que sembla que "sobreviurà", no se sap si li quedaran seqüeles.
Detinguts gràcies a la gravació

Quatre dies després dels fets, els tres agressors (de 26, 27 i 28 anys) van ser detinguts pels Mossos d'Esquadra. El més jove, autor material de l'agressió més greu, està en presó preventiva per un delicte d'homicidi en grau de temptativa. Els altres dos han quedat en llibertat amb càrrecs per delictes de lesions.

La policia catalana ha subratllat que aquests tres agressors no participaven de l'assemblea celebrada a 'La Torna' i, per tant, desvinculen totalment l'incident d'aquest centre independentista, que només havia cedit el seu espai.

L'advocat Sebastià Martínez Ramos, que defensa la família d'en Sasha, defineix l'agressió com una acció de "violència gratuïta marcada per l'odi". Creu que els fets que van tenir lloc en aquest carrer del barri de Gràcia són "rotundament intolerables".

La víctima del cop de casc al cap, traslladat en ambulància la nit dels fets.
(Foto: ACN)
 -.-

La constructora ACS ja ha cobrat els 1.350 milions d'indemnització per aturar Castor

La plataforma Castor. (Foto: ACN)

TVC - 13/11/2014

La indemnització de 1.350 milions d'euros a l'empresa constructora del magatzem de gas Castor ja ha estat pagada. Segons ha pogut saber TV3, la constructora ACS ha comunicat aquest dijous a la tarda a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que dimarts passat, dia 11, li van ser abonats els 1.350 milions per compensar l'obligació d'aturar l'activitat a la planta.

Els diners els han avançat un grup de bancs, però els pagaran els consumidors a través de les factures del gas els pròxims 30 anys. El termini per fer el pagament acabava aquest divendres, segons el decret aprovat pel consell de ministres en què també s'ordenava la hibernació de la planta situada davant de la costa d'Alcanar i Vinaròs.

La injecció de gas al magatzem va provocar centenars de petits terratrèmols que van alertar la població i que van acabar provocant-ne el tancament.

-.-

Florentino ja ha cobrat



Nació Digital.Cat 13/11/2014 - L'empresa ACS comunica a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que els 1.350 milions de la indemnització pactada ja han estat abonats

Este dimarts passat, Florentino Pérez va cobrar els 1.350 milions que el Govern va aprovar concedir-li com a indemnització per renunciar a la concessió del magatzem de gas Castor. Tres dies abans que s’acabés el termini fixat pel reial decret aprovat fa poc més d’un mes per fer efectiva la indemnització, Escal UGS ja té els diners a la butxaca. Així ho ha informat avui l’empresa de Florentino, ACS, que és propietària del 66% d’Escal UGS, a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

La informació aportada per ACS avui en un informe de resultats, concretament en un apartat on informa de l’aprovació del reial decret i del seu contingut, exposa que “la compensació a Escal UGS per la inversió realitzada en el projecte (€ 1.350,7 milions) ha estat abonada el passat 11 de novembre”.

Justament avui diverses organitzacions de la societat civil (entre elles l'Aliança contra la pobresa energètica, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia i la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético), han mostrat el seu rebuig davant el desenllaç del projecte d'emmagatzematge submarí de gas natural Castor. En un comunicat, les entitats signants urgixen als representants dels diferents grups polítics que duguen a terme una impugnació del RDL que contempla la indemnització davant el Tribunal Constitucional abans que acabe el plaç per presentar-lo, el 3 gener 2015.

De fet, el mateix dia que es feia el traspàs dels diners el Govern de la Generalitat acordava sol·licitar un dictamen preceptiu al Consell de Garanties Estatutàries per analitzar la constitucionalitat del reial decret llei espanyol que fixava les condicions per indemnitzar l’empresa promotora. El govern entén que s’estan vulnerant “els drets i interessos dels usuaris del sistema gasista a Catalunya, afecta l’autonomia de la Generalitat i no fa un ús adequat de l’ordenament jurídic”.

11 nov. 2014

El grup feixista Democracia Nacional fa el ridícul el 9-N

El partit ultra Democracia Nacional havia amenaçat amb mobilitzar “centenars” de militants a Cardedeu per evitar que es votés el 9-N

La concentració convocada per Ana Castillo va reunir tres persones

Llibertat.Cat 11/11/2014

Fa una setmana la militant del partit ultradretà Democracia Nacional a Cardedeu Ana Castillo (ex-secretaria del PP a Sant Antoni de Vilamajor i ex-candidata de Plataforma per Catalunya a Cardedeu) va anunciar que el seu partit reuniria “centenars” de militants a Cardedeu per evitar que el dia 9 es votés. En realitat la concentració feixista del dia 9 a Cardedeu va reunir 3 persones (al migdia encara esperaven que vingués un autocar de Madrid amb els centenars de militants però els reforços mai van arribar).

Durant la concentració ultradretana els Mossos d’Esquadra van identificar els 3 membres del partit (Ana Castillo, el seu marit Eduardo Lera Benavides i un tercer militant) trobant-se amb la sorpresa que Lera Benavides tenia un assumpte pendent amb la justícia per una causa relacionada amb la violència domèstica. L’any 2005 Eduardo Lera Benavides va ser sentenciat a tractament psiquiàtric per difondre en diferents mitjans de comunicació que la seva dona (ara ex-dona) era amant del comte Lecquio i que la seva filla era d'aquest. La magistrada del Jutjat penal número tres de Santander va condemnar Eduardo Lera Benavides al tractament psiquiàtric i al pagament d'una indemnització a la seva dona, de la qual es trobava en tràmits de separació, de 6.000 euros, si bé l'absolia del delicte d'injúries del qual havia estat acusat en aplicar l'eximent completa de l'article 20.1 del Codi penal, que s'aplica a qui en el moment de cometre la infracció penal, a causa de qualsevol anomalia o alteració psíquica, no pugui comprendre la il·licitud del fet o actuar d'acord amb aquesta comprensió. L’acusat s’havia de sotmetre a tractament mèdic psiquiàtric per un especialista del Servei Càntabre de Salut, durant el termini de dotze mesos, amb informes mensuals. La detenció del passat dia 9 de novembre pot estar relacionada amb el no compliment d’aquesta sentència ja sigui perquè Lera no ha pagat la multa o perquè no ha acabat el tractament psiquiàtric.

Democracia Nacional no es va limitar en fer el ridícul a Cardedeu perquè també va participar en el desastrós intent d'assalt de l'Escola d'Hosteleria de Girona on cinc ultradretans van intentar trencar una urna sense aconseguir-ho ja que van ser expulsats i retinguts pels votants i posteriorment detinguts pels Mossos d’Esquadra. Un integrant d’aquest grup d’assaltants frustrats és un militant gironí de les joventuts de Democracia Nacional anomenat Lluis Serrat que es va posar a plorar quan va ser retingut a les portes del punt de votació. La web de Democracia Nacional Joven ha fet una recopilació de les seves “gestes” durant el 9-N.


 -.-