La lluita en defensa del riu Ebre

Un article publicat el 29 de setembre al bloc de l’aigua del diari El Punt, Les aigües.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) es va constituir l’any 2000 com a resposta ciutadana al Plan Hidrológico Nacional (PHN) del govern del PP. Amb aquesta nova manera d’organitzar-nos, la PDE continuava la lluita que havien estat duent a terme la gent de les Terres de l’Ebre (TTE) des dels anys 1970 a favor del riu Ebre. La PDE no és cap associació formal ni burocràtica, sinó un espai on ciutadans de diversos àmbits podem ajuntar-nos voluntàriament, i cadascú pot aportar el seu “gra de sorra” per a protegir el riu, els seus ecosistemes, i el futur de les TTE.

La nostra acció més important i visual, és la mobilització ciutadana. Hem organitzat manifestacions multitudinàries arreu de Catalunya, de l’Estat Espanyol, i d’Europa. Milers de persones s’han manifestat pels carrers de les ciutats de les TTE, Barcelona, Madrid, València, i Brussel·les entre altres llocs. També pensem que convèncer és vèncer, i així hem intentat sempre anar juntament amb la comunitat científica. Allà on anem, aportem arguments científics sòlids en contra dels transvasaments, en contra dels usos irracionals de l’aigua, i a favor d’un règim de cabals per a garantir unes condicions mínimes de bon estat del riu. També hem portat la nostra problemàtica a les més altes instàncies de la Comissió Europea.

Un cop passada l’època del PHN, la PDE ha continuat treballant perquè entenem que els problemes del riu no s’han solucionat. Hi ha hagut més intents de transvasament i segurament ara en vindran més. També veiem que cada vegada més s’estan afavorint uns usos del riu poc sostenibles que deixen en perill el baix Ebre, el Delta i el Mar de l’Ebre. Aquí a les Terres de l’Ebre molta gent depèn d’unes bones condicions del riu; directament, els agricultors, arrossaires, pescadors, mariscaires; i indirectament molta altra gent, com per exemple, els que intenten tirar endavant projectes de turisme “verd”.

De fet, l’Ebre és el principal recurs d’aquestes terres i si no el conservem, continuarà el “transvasament” d’inversions i dels nostres joves cap a les grans ciutats més cap al nord.

En aquests moments, estem a l’espera que el govern de Madrid publiqui el Pla de Conca per a l’Ebre. Aquesta publicació ve obligada per la Directiva Marc d’Aigües de la Unió Europea, però encara així, no arriba. Fa dos anys que el Pla de Conca hauria d’estar llest, i la Comissió Europea ha decidit portar l’estat Espanyol als Tribunals per aquesta qüestió. Aquest Pla, si segueix les normes de la Directiva europea, ha d’establir i garantir un bon estat de les aigües de l’Ebre. Una de les claus d’aquestes garanties és la fixació d’un regim “mínim” de cabals. Els experts i les parts interessades ja han calculat una proposta, que ha estat aprovada pel Parlament Català, però des de Madrid sembla que fan orelles de marxant i al final publicaran un cabal “políticament convenient” per tal de complaure els usuaris sense tenir en compte el riu i la seva gent. Demanem que la Generalitat exigeixi uns cabals raonables i sostenibles per a l’Ebre dins d’aquest Pla de Conca.

Les últimes notícies tampoc són gaire esperançadores. El Tribunal Suprem demana que el govern de Madrid doni una resposta a les peticions de transvasaments al País Valencià, i el PP ha demanat (per a començar) un transvasament cap a Castelló. Amb aquesta sentència a la mà i una possible victòria del PP el 20N, no sabem quin futur ens espera. Alhora cal no oblidar que les obres que poden permetre els transvasaments no s’han aturat mai. Baix el concepte de “interès general”, els diferents governs han continuat amb el Canal Segarra-Garrigues (del riu Segre, el principal tributari de l’Ebre) i el Canal Xerta-Sènia. Des de la PDE pensem que, donat l’escàs rendiment i el futur incert dels regadius, aquesta aigua acabarà fent cap a Barcelona i València per a usos d’especulació.

Per tot això, la PDE ha convocat una assemblea informativa per al dissabte 1 d’octubre, on parlarem del que està passant i del que pot passar, i buscarem propostes per defensar el riu i el territori. Serà a les 20.00 a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Hi esteu tots convidats!

Lo riu és vida – no als transvasaments!

http://ebre.net/bloc

o0o

Carta al diari - Transvasament a Castellò

27/10/ 2011

Carta publicada a la Veu de l’Ebre al mes de setembre.

Transvasament a Castelló

La Plataforma en Defensa de l’Ebre porta anys avisant de que el canal Xerta-Sénia esta pensat única i exclusivament per transvasar aigua a Castelló. Durant aquest anys s’ha matxucat a la gent que ha dit això tractant-los d’exagerats i paranoics, però el temps desgraciadament esta donant la raó a esta gent.

Ara estem tots sorpresos sobre l’exigència de transvasar aigua a Castelló per part de la diputació de Castelló, però no mos hauríem de sorprendre tan, al cap i a la fi, a Castelló volen lo mateix que al Consorci d’aigües de Tarragona o als “quatre poblets de Barcelona” que xuparan aigua del Segarra-Garrigues.

Perquè els de Castelló han de tenir menys drets que els de Tarragona o Barcelona?

Aquí els que no tenim cap dret som els ciutadans de les TTEE que ja podem anar preparant les maletes i marxar cap a les grans capitals.

Alfredo Orà

o0o

Endavant amb els projectes (carta al diari)
ARRIBEN LES VACANCES, ENDAVANT AMB ELS PROJECTES QUE TENEN OPOSICIÓ SOCIAL. I LA CRISI… això només és per als poca-roba

o0o

La Plataforma en Defensa de l’Ebre convoca una manifestació el 30 de maig a Barcelona

Contra la pèrdua de qualitat de l’agua de l’Ebre i en defensa del cabdal ecològic

Punt de sortida: 12 h. Plaça Urquinaona.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha convocat per al diumenge 30 de maig a Barcelona una manifestació per a denunciar que l’estat del riu i, especialment, la qualitat de les seves aigües està empitjorant.

Amb la protesta, el moviment antitransvasament vol denunciar alguns projectes promoguts pels governs espanyol i català que, segons denuncia la Plataforma, són transvasaments d’aigua del riu Ebre.

Des del moviment antitransvasament també s’ha lamentat que els representants dels principals partits polítics en les Terres de l’Ebre no són capaços d’acordar una postura unànime per a reivindicar que el nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre contempli uns cabals ambientals que garanteixin la supervivència del Delta de l’Ebre.

MANIFEST “L’Ebre sense Cabals és la Mort del Delta”

“Rius amb aigua: Rius Vius”

La ciutadania de Catalunya es manifesta pels carrers de Barcelona per fer arribar a la Comissió Europea la necessitat de mantenir i recuperar els cabals dels rius catalans, en especial els de l’Ebre, per poder aconseguir els objectius ambientals que fixa la Directiva Marc de l’Aigua.

"La paralización en el Estado español de la planificación hidrológica supone unos graves impactos ambientales, económicos y sociales. A excepción de las Conques Internes de Catalunya, aún no se han determinado los caudales ecológicos necesarios para la vida de los ríos. Las Tablas de Damiel, la Albufera, el Bajo Jucar, Doñana, el Delta del Ebro, etc. espacios protegidos de gran importancia a nivel europeo por su rica biodiversidad. Ademas, muchos ríos están en grave peligro por la presión de anacrónicos trasvases, como es el caso del Tajo-Segura, insostenibles crecimientos urbanísticos y ampliación de nuevos regadíos."

La indefinició dels cabals a l’Ebre i la proposta d’ampliació de hectàrees de regadiu, a més de 400 mil en l’esborrany de Pla Hidrològic de l’Ebre elaborat per la CHE, posa en greu perill la biodiversitat i la vida al Delta, fins i tot la de llurs poblacions. Cal recordar que els cabals ambientals de l’Ebre al seu pas pel Delta han estat tècnicament ben calculats per l’Agència Catalana de l’Aigua i aprovats per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre mitjançant la participació ciutadana, del govern català i del propi Ministerio de Medio Ambiente i per dues vegades pel Parlament de Catalunya.

A la Conca de l’Ebre el major consum és l’agrícola. El sector agrícola és clau per a la producció dels nostres aliments i el seu assentament és imprescindible per un adequat equilibri territorial. Els actuals projectes de desenvolupament de regadius incrementen la crisi actual del sector, promouen un model agrícola industrial y paradoxalment incrementa el consum d’aigua. Els projectes de modernització y ampliació actualment en construcció comporten unes despeses que ni els agricultors, ni el estat poden assumir, generant una situació socialment y econòmica insostenible. A més a més, l’aigua suposadament estalviada no servirà per acomplir els cabals ambientals si no per ampliar els regadius i posar encara en més crisi el sistema hidrològic. Cal un nou model rural que tingui en compte les necessitats reals de la societat rural, promogui cultius coherents a les condicions climàtiques locals i respecti els sistemes agro-ecológics del territori amb una perspectiva de soberania alimentària.

D’altra banda, el model de creixement urbanístic de la zona litoral i de la Regió Metropolitana de Barcelona incrementa la insostenibilitat i el desequilibri territorial. La planificació de nous recursos pel seu abastament no pot ser il·limitat. El nou Pla de Gestió de Catalunya aporta 360 nous Hm3/a a la RMB i preveu que per al 2027 seran necessàries noves aportacions atesa la potencial construcció de 800.000 habitatges planificats al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Amb l’ocupació de més zones fluvials com és el cas de l’Horta de la Vila a Martorell. Sens dubte, cal un nou model de Planificació Territorial d’acord amb els bens naturals i els recursos disponibles de cada territori que també sigui capaç d’assentar les poblacions en les zones rurals i en les poblacions d’alta muntanya.

Exigim el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Cal recuperar els cabals ambientals del Ter segretats per Barcelona, del Gaià per les petroquímiques, del Foix i de la resta de rius catalans. D’altra banda, és imprescindible invertir la tendència de la contaminació dels aqüífers per la contaminació de nitrats i de les aigües superficials del Llobregat per l’acumulació de runams salins a la seva conca. També cal solucionar urgentment la contaminació de Flix tan perillosa ambientalment, socialment i econòmicament pel desenvolupament del tram baix de l’Ebre. Aigua de qualitat suposarà més aigua per als diversos usos humans i per mantenir uns rius amb vida.

A Catalunya ens trobem que els usos d’aigua vida i aigua social, aquells consums assenyats d’aigua domèstica, han esdevingut aigua negoci. Així el 70% de la gestió en baixa està en mans de les empreses privades que busquen en la gestió de l’aigua un nou mercat on lucrar-se. Els abastaments en alta, com ATL, pateixen importants pressions per a la seva privatització. Així, un servei bàsic que hauria d’estar gestionat públicament i amb participació social entra dins de les lleis del mercat de l’oferta i la demanda, l’aigua deixa de ser un bé comú per convertir-se en mercaderia.

Les ONGs defensores dels rius catalans, els moviments socials i la ciutadania en general exigim a l’actual i futurs Governs de Catalunya que defensin davant la Comissió Europea el compliment la Directiva Marc de l’Aigua i els seus principals objectius: gestió de la demanda, recuperació de costos, anàlisi de costos/benefici de les mesures a adoptar, participació ciutadana en la gestió i planificació de l’Aigua i el bon estat de totes les masses d’aigua.

Llistat d’adhesions i col·lectius convocants:

Plataforma Defensa de l’Ebre, Plataforma d’Oposició als Transvasaments, Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, ADAN, ADAPA, ADENC, AEMS-Rius amb Vida, Aula de l’Aigua, Asociación Río Aragón, Centre Medi Ambient l’Arrel, CGT-Catalunya, CGT-Aragó, Ecologistes de Catalunya, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria sense Fronteres, Entrepobles, Galanthus, Gent del Ter, Grup Natura Freixe, Jovens de les Terres de l’Ebre, Gent del Ter, Organització Ecologista l’Escurçó, Pirinaigua Associació Cultural dels Pirineus, Plataforma Serres Gornal Ordal, Plataforma Salvem Gaià, Prou Sal, Revolta Global Esquerra Anticapiltalista, SEO/Bird Life, Unió de Pagesos, -Unió de Plataformes: Plataforma Veïnal Pont de Suert, Plataforma de Defensa de la Terra Alta, Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica de Catalunya i Aragó, Plataforma Platja Llarga i Bosc de la Marquesa, Geven, AAV del Centre Històric de Bellver, Plataforma no Fem el Cim, Plataforma per una Vegueria Pròpia, Col·lectiu Bosc Verd, AAVV el Nuclí Antic de Cubelles, Begues Alta Tensió, Associació Natura Pou de Glaç, Grup Ecologista les Agulles, Plataforma Salvem Oliveretes, Plataforma Salvem Can Coll, ANDA, Associació Cultural de Montserrat, Plataforma en Defensa del Territori i Patrimoni del Baix Llobregat Nord, Plataforma Salvem Montserrat, Plataforma Popular Contra el Pla de Caufec, Plataforma l’AVE pel Litoral, Vall de Can Masdeu, Collserola Parc Natural.ORG, Ecologistes en Acció de Barcelona, Plataforma Defensa de la Serra Marina i Can Zam, Stop Karting Llinars, Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges, Nova Culura de l’Energia, El Sauquer, Meandro Associació per a la Preservació Patrimoni Natural, Ramaderia Ancestral Els Isards, Plataforma El Roure, Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, Assocació Amics del Mas Roig, Plataforma Ciutadana Salvem Solius, Assocació Centre Cívic Cultural i Social de Vallcanera Park de Sils, SOS Empordanet, Gent Pel Territori, Salvem Vilanera, Xarxa per la Defensa de l’Empordà, Arquitectes Sense Fronteres, Plataforma per l’Equilibri Territorial Interprovincial de Catalunya, SOS Monuments, Col·lectiu Patrimoni, Ecologistes Independentistes de Catalunya, L’Ateneu de Cultura Contemporània-CAT-EU, Col·lectiu Patrimoni, Plataforma Cívica en Defensa de les Terres del Sènia, Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica de Catalunya i Aragó-, WWF.