24 d’ag. 2011

La tuitosfera demana votar en referèndum la reforma de la Constitució

La tuitosfera i la xarxa en general s'han despertat amb claredat i rapidesa a l'anunci del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que ha acordat amb el PP reformar la Constitució per limitar el sostre del dèficit. A través del Twitter amb les etiquetes "#yoquierovotar" i "#jovullvotar", polítics i ciutadans tuitaires reclamen que es consulti el poble sobre la modificació a la Carta Magna. Mitjançant una petició online, la demanda arriba també als diputats i senadors.

Nereida Carrillo / 3cat24.cat

Tot i que la Constitució no estableix que s'hagi de consultar necessàriament al poble per canviar-ne alguns dels articles, els ciutadans ja hi han començat a dir la seva. Ho fan a través del Twitter i d'altres campanyes a través d'internet per reclamar que se'ls tingui en compte per reformar la Carta Magna.

Les iniciatives han començat a aparèixer i ser secundades després que Zapatero ha anunciat aquest dimarts al matí al Congrés un acord amb el PP per canviar la Constitució per limitar el sostre del dèficit. L'anunci respon a la voluntat expressada pel president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel. Tot i que en un primer moment la vicepresidenta Elena Salgado va dir que no era tan fàcil en tots els països de la Unió Europea canviar la Constitució, el president del Congrés, José Bono, s'ha mostrat més optimista perquè es pugui fer en només qüestió de setmanes.

Signatures en línia

La Constitució preveu que si el 10% dels diputats o senadors sol·liciten un referèndum per preguntar als ciutadans sobre els canvis a la Carta Magna, la consulta s'haurà de convocar. A través de la xarxa i d'internet, els ciutadans s'han posat en marxa perquè això tiri endavant. En poques hores ha començat a bullir una petició promoguda pel catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Vicenç Navarro, en què es recullen signatures per demanar a diputats i senadors que reclamin un referèndum sobre els canvis que es pretenen introduir al text constitucional. En només dues hores, 5.000 persones han secundat la petició i poc abans de les vuit del vespre, la xifra de suports ja superava els 12.000.

Els tuitaires que volen votar

Al Twitter, l'etiqueta "#yoquierovotar" s'ha convertit en "trending topic", també s'està implantant amb força "#jovullvotar" i comencen a aparèixer altres versions i propostes amb les quals la tuitosfera expressa la seva sorpresa per un anunci inesperat de modificar la Carta Magna i demana que es convoqui un referèndum per poder donar la seva opinió a les urnes. A última hora de la tarda, a Catalunya també s'ha convertit en "trending topic" l'etiqueta "#jovullvotaradéuespanya".

Els polítics que demanen una consulta al Twitter

Alguns diputats i altres polítics tuitaires ja han fet públic a la xarxa de microblogging la seva posició. L'ecosocialista Joan Herrera considera que si els canvis es fan sense referèndum, s'empobrirà la democràcia. El socialista Quim Nadal proposa que s'aprofiti l'ocasió per fer altres canvis, mentre que el diputat socialista al Congrés i també tuitaire Francesc Vallès encara no ha tuitejat sobre la qüestió.

El diputat de CiU Pere Macias considera la consulta "una demanda molt raonable" mentre que el president del grup al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha dit que comparteix "l'esperit" de la reforma proposada per Zapatero. Les diputades d'ICV Núria Buenaventura i d'UpyD Rosa Díez també ha reclamat una consulta com han fet a través del Twitter altres polítics com Gaspar Llamazares o Raül Romeva.

Després d'aquestes campanyes a internet, faltarà veure si els diputats i senadors fan un moviment també en aquestes cambres, com van fer alguns eurodiputats amb l'esmena per volar en classe turista, o si no mouen fitxa en aquests escenaris polítics.

Troben les restes d'una peça única al món a l'Abric Romaní de Capellades

Una peça de fusta de 56.000 anys d'antiguitat única al món ha aparegut al jaciment de l'Abric Romaní de Capellades. La troballa l'ha fet un grup d'investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) durant la campanya d'excavacions dirigida per Eudald Carbonell. El més excepcional d'aquesta troballa és que l'eina de fusta té un mànec, i no en consta cap d'igual al registre arqueològic mundial amb aquesta antiguitat.

Es tracta de l'únic objecte amb aquesta morfologia que ha estat descobert durant els més de cent anys d'estudi arqueològic a l'Abric Romaní, que acumula restes dels 35 als 75.000 anys d'antiguitat. Segons ha explicat el director de l'excavació, Eudald Carbonell, es tracta d'una peça "única al món", que podria estar relacionada amb la "recol·lecció o el manteniment del foc" dels neandertals. Es calcula que la troballa té 56.000 anys d'antiguitat, fet que la converteix en l'artefacte de fusta amb mànec més antic del registre arqueològic mundial. La peça està parcialment carbonitzada i s'ha mantingut gràcies al travertí, la pedra que caracteritza l'Abric Romaní de Capellades i que permet una conservació gairebé perfecta de les restes arqueològiques neandertals.

Primeres hipòtesis sobre l'ús

Els poblats de caçadors recol·lectors nòmades solien cremar les eines abans d'abandonar els llocs on s'havien establert, i és per això que l'eina s'ha trobat cremada. Les primeres hipòtesis apunten que seria un utensili "que s'utilitzava amb una sola mà", i que servia per al manteniment del foc o per a tasques de recol·lecció, segons ha detallat Carbonell. L'arqueòleg ha assegurat no haver vist "mai abans" cap peça similar, ni a l'Abric Romaní, ni altres jaciments, ni tampoc en els aborígens australians que encara conserven el modus vivendi dels homes primitius, i ha mostrat el seu desig de trobar-ne un altre per demostrar que els neandertals "tenien una col·lecció desconeguda d'objectes de fusta".

L'objecte consta d'un mànec i una part activa -la resta de la peça-, que fa 15 centímetres de llarg i 8 d'ample i que té una morfologia triangular. Pel que fa al mànec, és de secció circular i fa 17 centímetres de llarg per 4 de diàmetre. La troballa s'ha fet al nivell d'excavació P, que correspon a més de 56.000 anys d'antiguitat.

Les excavacions continuen

Des del 8 fins al 31 d'agost un equip de trenta investigadors estan realitzant una campanya d'excavació a l'Abric Romaní de Capellades. En aquests moments s'està treballant al nivell P, que correspon als 56.000 anys d'antiguitat, però encara queden 16 metres per excavar que podrien arribar als 100.000 anys d'antiguitat.

A banda de la peça de fusta localitzada, la campanya d'excavació d'aquest estiu a l'Abric Romaní ha permès localitzar també un conjunt de llars amb restes de fauna de cèrvids, cavalls i bòvids, i diferents objectes elaborats amb fusta.

La campanya d'excavació de l'any passat va posar al descobert 13.000 nous fòssils

El jaciment ressegueix la vida dels neandertals, que va des dels 35.000 anys d'antiguitat fins als 90.000. Les troballes a l'Abric Romaní dels darrers anys demostren que els neandertals s'organitzaven en una estructura social complexa i avançada, i que dividien els espais dels habitatges segons les seves funcions. Per exemple hi ha un apartat de l'Abric per a la manipulació dels aliments i un taller d'eines de sílex.

Font:
noticies.sirius.cat
regio7.cat

La tisorada sanitària

Almenys una seixantena d'ambulatoris es queden sense urgències de nit

Una de les decisions més polèmiques del govern actual de la Generalitat ha estat la retallada del pressupost destinat a Salut. Això implica la reducció horària d'alguns ambulatoris, principalment dels serveis d'urgències nocturns, i el tancament d'altres coincidint amb el període estiuenc, tot i que en alguns casos amb l'amenaça d'un adéu definitiu. També s'han tancat sales d'operacions i s'han aprovat EROs, a banda de la rebaixa d'un 5% del salari dels professionals. La Conselleria de Salut ha defensat els canvis per la necessitat d'estalviar, uns 50 milions d'euros segons els càlculs inicials, però no ha convençut els usuaris que veuen perillar l'atenció urgent i pròxima. Al 3cat24.cat hem començat a fer un recompte de les afectacions.


Mostra La tisorada sanitària en un mapa més gran

El Departament de Salut va anunciar al juny que tancaria les urgències nocturnes de 73 centres, suprimiria 17 serveis sanitaris i en canviaria de lloc 24. En la primera setmana d'agost, segons les dades que facilita el Departament, dels 194 CAPs que tenen atenció continuada -és a dir, atenen urgències a la nit- 56 han perdut hores d'atenció, 32 s'han canviat per un metge de guàrdia localitzable, que es desplaça al domicili del pacient, i en 22 no hi ha servei i es remet el pacient a un altre centre.

També d'acord amb les dades de Salut, a tot Catalunya hi ha 85 Centres d'Assistència Primària tancats coincidint amb el període estiuenc, cosa que representa un 7% del total.

En el cas de les ambulàncies, des del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) puntualitzen que no hi ha menys vehicles, sinó que es prestaran menys hores de servei. De les 2.375.000 del 2010 es passarà a 2.225.000, reducció que s'ha decidit en funció dels criteris de població, territori i temps de trajecte estimat fins a diversos punts. A aquests canvis cal sumar-hi el conflicte laboral per la vaga indefinida dels treballadors de les empreses adjudicatàries del servei.

A Barcelona, la Federació d'Associacions de Veïns ha alertat que el servei s'ha reduït a gairebé tots els districtes. La primera notícia va ser el tancament del centre d'urgències que l'Hospital Clínic tenia al carrer València.

Destaca el cas de Sants-Montjuïc, on el CAP de Manso concentra les urgències nocturnes de set centres sanitaris. Els ambulatoris de la Bordeta-Magòria, Carreras Candi, La Marina, Poble Sec i Sants atenen de dilluns a divendres de 8 a 20 hores, mentre que Carles Ribas i Numància també obren els dissabtes de 9 a 17 hores.

Al districte de Sant Andreu, el CAP que porta el mateix nom rebrà les urgències que s'atenien a Bon Pastor, Via Barcino i La Sagrera.

A Gràcia, tanca el torn de nit de l'Hospital de l'Esperança, on la pressió popular ha aconseguit que s'hi continuïn atenent urgències entre les 8 les 20 hores. I a l'Hospital Dos de Maig, la continuïtat està pendent de si hi ha acord entre els treballadors, la Generalitat i la Creu Roja.

La retallada no distingeix entre els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i els de la resta de Catalunya. A Arbúcies s'han recollit més de 1.500 signatures en contra del tancament de les urgències, que obligarà la gent a anar fins a la capital de comarca, Santa Coloma de Farners -a 35 minuts en cotxe i carreteres glaçades a l'hivern- per ser atesos.

També han fet notar la seva peculiaritat de muntanya els municipis afectats per la retallada al Ripollès, on la intenció de Salut és que només hi hagi atenció nocturna a l'Hospital de Campdevànol. Això vol dir que tanquen els torns nocturns dels centres d'assistència primària de Ripoll i Camprodon.

Una ullada a les xarxes socials permet trobar-hi ràpidament els grups de protesta pel tancament dels serveis d'urgències als ambulatoris. És el cas dels usuaris del CAP Castellbisbal, del municipi del mateix nom, i també del de Molins de Rei, els pacients del qual s'hauran de desplaçar fins a Sant Andreu de la Barca o fins a Sant Joan Despí per rebre atenció mèdica fora de l'horari habitual. També s'han queixat a la xarxa els usuaris del CAP Ernest Lluch del nucli de Can Trias, a Viladecavalls, i el de Sant Sadurní d'Anoia.

A Badia del Vallès, el tancament nocturn del CAP també ha provocat indignació i protestes, també de municipis veïns, com ara Barberà del Vallès, on es troben que a l'estiu també està tancat l'ambulatori Rosa dels Vents. En cas que els usuaris optin per desplaçar-se fins a Sabadell també es trobaran amb un servei reduït, perquè del 6 d'agost i, en principi, fins a l'octubre, una dotzena de CAPs estaran tancats els dissabtes. D'aquests dotze, a més, tres tanquen tot l'agost.

La llista de municipis amb afectacions és llarga i també hi trobem noms com els de Solsona o Deltebre. També els municipis del Pallars, on usuaris i treballadors han denunciat la pèrdua de gairebé una quarta part del personal sanitari en una àrea marcada per la dispersió geogràfica i on, per tant, és més difícil l'accés als serveis.

La retallada sanitària també es concreta en expedients de regulació d'ocupació (ERO) com els dels hospitals de Calella i Blanes i la reducció dels llits disponibles als centres de tot Catalunya.

Font: 3cat24.cat

Ajuntaments catalans retiren l'ajuda a Barcelona Acció Solidària per recomanació del Fons Català de Cooperació

Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà i Sant Quirze del Vallès han retirat la subvenció que destinaven a l'ONG Barcelona Acció Solidària, organitzadora de la caravana en què Al-Qaeda del Magreb Islàmic va segrestar tres cooperants el novembre del 2009 a Mauritània. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha instat a denegar-los les ajudes perquè, entre d'altres motius, destinen més del 40% del pressupost a viatges. La decisió s'ha fet pública quan es compleix un any de l'alliberament de dos dels seus cooperants, retinguts al desert de Mali durant nou mesos.

L'informe tècnic del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, encarregat pel consistori de Santa Coloma de Gramenet i al qual ha tingut accés Europa Press, insta els ajuntaments catalans a denegar la subvenció a l'ONG Barcelona Acció Solidària (BAS) perquè considera que el seu pressupost està "bastant descompensat".

Critica que es destini el 41% del pressupost total –que és de 106.850 euros- a viatges, estades i salaris dels cooperants i subratlla que se sol·liciten 9.200 euros per a despeses de funcionament sense desglossar-les.

L'organisme de cooperació dels ens locals rebutja, a més, que el servei de transport de material s'ofereixi de manera gratuïta. "El transport el paguen altres organismes públics. A cost zero seria que el personal que viatja ho fes gratuïtament o aportant ells els recursos necessaris."

Entre els altres punts discutibles, el FCCD argumenta que el projecte no té cap contrapart als països on viatja i que "les beneficiàries són les mateixes ONG del nord".

El Fons també posa en dubte l'argument de Barcelona Acció Solidària (BAS) que la seva tasca soluciona el problema de les ONG de trobar els materials que necessiten als països receptors de l'ajuda. L'organisme entén que això no pot ser excusa per a cap projecte, a menys que es tracti de situacions excepcionals. "Això demostra que el projecte ha estat mal identificat i que no es coneix la zona on es pretén treballar", conclou l'informe.

Només Barcelona

L'ONG ha canviat el transport per terra de la Caravana Solidària, creada el 2001, pel de via marítima de la Plataforma Solidària, tot i que aquesta fórmula no ha mantingut el suport de Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà ni el de Sant Quirze del Vallès, que han optat per finançar altres projectes humanitaris.

Només ha mantingut la subvenció de 25.000 euros l'Ajuntament de Barcelona, per la vigència del conveni amb l'ONG pel 2010 i 2011.

Un any del desenllaç feliç

La retirada de les subvencions s'ha conegut coincidint amb el primer aniversari, aquest 22 d'agost, de l'alliberament de Roque Pascual i Albert Vilalta després de nou mesos de captiveri a mans d'Al-Qaeda del Magreb Islàmic.

Amb ells, havia estat segrestada una tercera cooperant, Alicia Gámez, que havia estat alliberada el mes de març.
Font: 3cat24.cat

23 d’ag. 2011

Manifestació contra la visita del Papa a Madrid

Més de 15.000 persones segons els i les organizadores, van sortir als carrers de Madrid per protestar contra la visita del Papa i el seu respectiu finançament amb diners públics. Des del primer moment, la tensió per part de la policia va ser més que palpable repartint empentes i crits als i les manifestants durant tot el recorregut. No van faltar els nombrosos insults i provocacions procedents dels peregrins catòlics, fins al punt d'arribar a escopir i agredir alguns manifestants mentre envoltaven la manifestació. La marxa va acabar completament col·lapsada entre el carrer Alcalá i Sol, on la policia a última hora va decidir carregar contra els i les manifestants deixant 8 ferits i 8 detingutss. Durant diverses hores el pas pels carrers principals de Madrid va estar vetat pels manifestants.





Una desena d'agents. El dia 18 d'agost, al voltant de les 23.00, transitaven pel carrer Atocha després d'haver intervingut en una concentració contra la "violència policial" en Sol En un moment donat, segons apareix en el vídeo difós per Internet, cinc d'ells envolten a una parella. Un bufeteja a la noia. El fotògraf 'freelance' Daniel Nuevo, que recull el moment amb la seva càmera, relata poques hores més tard haver rebut una pallissa per part dels uniformats després que el seu flash delati la seva presència.
o0o

"Investigarà" la policia espanyola si hi va haver abús d'autoritat contra manifestants
o0o

Intolerància religiosa a Espanya

L'educació de la senyora del JMJ


Un grup de indignats 15 M, portant pancartes amb eslògans "contra la violència policial", esdevinguda el dia anterior contra una jove i un periodista gràfic, és increpat per alguns participants del JMJ, en especial per una dona que a més de increpar els persegueix. Després de petits rifirafes, la dona els convida a anar-se'n a la "puta Cuba" amb els rojos i els ateus.
Aquest vídeo ha estat filmat per: Carlos González Ximénez
o0o

I mentre el Papa dormia ... macrobotellón

o0o

Catalunya es queda sense urgències

Dels 194 centres d'atenció primària (CAP) que tenen atenció continuada, urgències nocturnes, 56 han perdut hores d'atenció, 32 s'han canviat per un metge de guàrdia localitzable que es desplaça al domicili del pacient i 22 s'han quedat sense servei en el que portem d'agost.

D'acord amb les dades de Salut, recollides ara per la Intersindical, a tot Catalunya hi ha 85 Centres d'Assistència Primària tancats coincidint amb el període estiuenc, cosa que representa un 7% del total. Un mapa interactiu a Google Maps elaborat a partir d'informacions del 3cat24.cat permet consultar quines són les poblacions de Catalunya que s'han quedat sense urgències.

El Departament de Salut va anunciar al juny que tancaria les urgències nocturnes de 73 centres, suprimiria 17 serveis sanitaris i en canviaria de lloc 24. Això implica la reducció horària d'alguns ambulatoris, principalment dels serveis d'urgències nocturns, i el tancament d'altres coincidint amb el període estiuenc, tot i que en alguns casos amb l'amenaça d'un adéu definitiu. També s'han tancat sales d'operacions i s'han aprovat ERO, a banda de la rebaixa d'un 5% del salari dels professionals. La conselleria de Salut ha defensat els canvis per la necessitat d'estalviar uns 50 milions d'euros segons els càlculs inicials, però no ha convençut els usuaris que veuen perillar l'atenció urgent i pròxima.

En el cas de les ambulàncies, des del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) puntualitzen que no hi ha menys vehicles, sinó que es prestaran menys hores de servei. De les 2.375.000 del 2010 es passarà a 2.225.000, reducció que s'ha decidit en funció dels criteris de població, territori i temps de trajecte estimat fins a diversos punts. A aquests canvis cal sumar-hi el conflicte laboral per la vaga indefinida dels treballadors de les empreses adjudicatàries del servei.

A Barcelona, la Federació d'Associacions de Veïns ha alertat que el servei s'ha reduït a gairebé tots els districtes. La primera notícia va ser el tancament del centre d'urgències que l'Hospital Clínic tenia al carrer València. Destaca el cas de Sants-Montjuïc, on el CAP de Manso concentra les urgències nocturnes de set centres sanitaris. Els ambulatoris de la Bordeta-Magòria, Carreras Candi, La Marina, Poble Sec i Sants atenen de dilluns a divendres de 8 a 20 hores, mentre que Carles Ribas i Numància també obren els dissabtes de 9 a 17 hores.

Al districte de Sant Andreu, el CAP que porta el mateix nom rebrà les urgències que s'atenien a Bon Pastor, Via Barcino i La Sagrera.

A Gràcia, tanca el torn de nit de l'Hospital de l'Esperança, on la pressió popular ha aconseguit que s'hi continuïn atenent urgències entre les 8 les 20 hores. I a l'Hospital Dos de Maig, la continuïtat està pendent de si hi ha acord entre els treballadors, la Generalitat i la Creu Roja.

El Servei d’Auxiliars Sanitaris de l'Hospital Clínic de Barcelona disposa de dos torns diürns, un de matí i un altre de tarda, cada torn disposa d’uns 13-14 treballadors per cobrir tots els trasllats dins de l’hospital, així com per fer mobilitzacions de malalts enllitats i altres funcions com contencions de malalts psiquiàtrics, etc. El torn de nit de moment està sent respectat (són 5 auxiliars sanitaris per a tot l’hospital)

Des del juliol passat, tant el torn de matí com el de tarda, té una mitjana de 4-5 treballadors sense cobrir. Però és més, segons Andrés García, treballador del torn tarda, i Secretari de Jurídica de CGT de Sanitat de Barcelona, al mes d’agost és pitjor: "Hi ha dies d’aquest mes d’agost, que hi ha fins a 7 persones sense cobrir pel torn de tarda, és a dir hi ha més companys sense cobrir que treballant ", afegeix. La situació és insostenible, hi ha 6 o 7 auxiliars sanitaris per torn, per cobrir tota l’activitat diària. Andrés García afegeix: "a les sales se’ns queixen cada dos per tres, diuen que la culpa no és nostra, però molts malalts no es poden aixecar perquè amb 6 o 7 persones treballant no arribem a cobrir tota la demanda de serveis".

L’activitat dels auxiliars sanitaris, és comparable a un mes de desembre, amb demores d’1 hora en els serveis, i amb moltes sales sense poder anar a mobilitzar, perquè no hi ha personal suficient.

"Molts companys corren per fer els serveis, i la feina surt. Molta gent té por d’un ERO ", afegeix Andrés García.

El coordinador dels Auxiliars Sanitaris va donar l’ordre verbal, que no es comentés a les sales les absències. Per tant moltes companyes (auxiliars i infermeres) desconeixen que d’una plantilla de 13-14 auxiliars, estan treballant 6 o 7. Si ho sabessin suposo que un altre gall cantaria.

Sense urgències a molts municipis rurals

La retallada no distingeix entre els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i els de la resta de Catalunya. A Arbúcies s'han recollit més de 1.500 signatures en contra del tancament de les urgències, que obligarà la gent a anar fins a la capital de comarca, Santa Coloma de Farners -a 35 minuts en cotxe i carreteres glaçades a l'hivern- per ser atesos.

També han fet notar la seva peculiaritat de muntanya els municipis afectats per la retallada al Ripollès, on la intenció de Salut és que només hi hagi atenció nocturna a l'Hospital de Campdevànol. Això vol dir que tanquen els torns nocturns dels centres d'assistència primària de Ripoll i Camprodon.

Una ullada a les xarxes socials permet trobar-hi ràpidament els grups de protesta pel tancament dels serveis d'urgències als ambulatoris. És el cas dels usuaris del CAP Castellbisbal, del municipi del mateix nom, i també del de Molins de Rei, els pacients del qual s'hauran de desplaçar fins a Sant Andreu de la Barca o fins a Sant Joan Despí per rebre atenció mèdica fora de l'horari habitual. També s'han queixat a la xarxa els usuaris del CAP Ernest Lluch del nucli de Can Trias, a Viladecavalls, i el de Sant Sadurní d'Anoia.

A Badia del Vallès, el tancament nocturn del CAP també ha provocat indignació i protestes, també de municipis veïns, com ara Barberà del Vallès, on es troben que a l'estiu també està tancat l'ambulatori Rosa dels Vents. En cas que els usuaris optin per desplaçar-se fins a Sabadell també es trobaran amb un servei reduït, perquè del 6 d'agost i, en principi, fins a l'octubre, una dotzena de CAPs estaran tancats els dissabtes. D'aquests dotze, a més, tres tanquen tot l'agost.

La llista de municipis amb afectacions és llarga i també hi trobem noms com els de Solsona o Deltebre. També els municipis del Pallars, on usuaris i treballadors han denunciat la pèrdua de gairebé una quarta part del personal sanitari en una àrea marcada per la dispersió geogràfica i on, per tant, és més difícil l'accés als serveis.

La retallada sanitària també es concreta en expedients de regulació d'ocupació (ERO) com els dels hospitals de Calella i Blanes i la reducció dels llits disponibles als centres de tot Catalunya.

Font: Barcelona.Indymedia

Més informació relacionada:
o0o

Paraules per la pau agost 2011

Benvolgudes i benvolguts!
Us presentem la revista de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau del mes d'agost, que la gaudiu!!!


17 d’ag. 2011

Reprimeixen manifestació en contra de visita papal a Madrid



A Madrid, la manifestació en contra de la visita papal va tenir un moment de tensió entre indignats i joves catòlics. Els policies van intervenir per reprimir la protesta. teleSUR

Un cristià indignat pel luxe papal rep una ganivetada a Madrid



Martín Sagrera, un cristià "indignat" pel luxe i la despesa en la visita de Joseph Ratzinger rep una ganivetada al cèntric carrer de Preciados de Madrid per part d'un subjecte que després va ser detingut per un policia "de paisà".

Font: Paul Monzón / Periodista Digital

Les farmacèutiques còmplices de la injecció letal als EUA






Quan algú als EUA es decideix a adormir a la seva mascota, pot estar segur que el seu animal no patirà. Per això existeix el Pentobarbital. Aquest fàrmac anestèsic, legal a més de 20 estats, majorment serveix per tractar atacs d'apoplexia. Encara que també és un dels ingredients del còctel letal en les execucions d'humans. Però a l'estat d'Ohio"mata a seques".

La gent corre el risc de morir torturada

"Si alguna cosa no va bé, això pot causar un dolor atroç. I no s'han fet proves en humans per garantir que tot anirà bé. De manera que la gent corre el risc de morir torturada", considera Mia Fao, representant de l'ONG pro drets dels presos Reprieve.

En les presons nord-americanes s'acostumava a fer servir una droga de la mateixa família dels derivats de l'àcid barbitúric. Però després que Gran Bretanya i Itàlia prohibissin la seva exportació, és el Pentobarbital produït per l'empresa danesa Lundbeck el que ha estat utilitzat diverses vegades. "Segons ells som uns animals que no ens mereixem més que l'execució", confessa un condemnat a mort.

En un comunicat als governadors dels estats nord-americans que apliquen la pena de mort, el Govern danès els va confirmar que és perillós incloure les drogues a la injecció letal. No obstant, Dinamarca no pot seguir l'exemple dels seus veïns europeus ja que el laboratori que produeix el Pentobarbital es troba als Estats Units.

"El problema és que aquest producte ha estat en el mercat nord-americà durant anys. Així que es tracta d'un dilema ètic-comercial: No podem simplement deixar de fabricar-lo i retirar-lo de la circulació. D'aquesta manera posaríem en perill la vida dels pacients", informa Anders Schroll, portaveu de Lundbeck.

Els fabricants farmacèutics, còmplices de les execucions?

Lundbeck, que cada any ven 50 milions de dosis del fàrmac, solia afirmar que no està a les seves mans controlar els majoristes. Encara que després de la constant pressió dels activistes de drets humans el laboratori, l'únic subministrador de la droga per execucions que ha quedat, per fi està cedint. Ha promès controlar les seves cadenes de distribució per evitar que s'utilitzi en l'execució dels reus.

"La història ha demostrat que els estats obstinats a consumar la pena de mort sempre trobaran una opció. I com veiem molts continuen la recerca de medicaments alternatius. D'altra banda, és molt important que sota la pressió dels activistes el fabricant farmacèutic hagi canviat d'opinió i deixi de ser còmplice de les execucions", opina Liliana Segura, periodista autònoma a Nova York.

Segons informació oficial recentment difosa en la premsa britànica, la companyia danesa ha cessat la distribució de Pentobarbital als centres penitenciaris. A més, cadascun dels seus clients haurà de signar un paper en el qual es compromet a utilitzar la droga només amb finalitats mèdiques. I encara que això no signifiqui l'eradicació de la pena capital, els que s'oposen a aquest tipus de càstig ho estan celebrant com un pas important en el camí.

Font: MSK
http://actualidad.rt.com/actualidad/sociedad/issue_28381.html

Vessament petrolier al Mar del Nord: El més greu de la dècada

Aquest dimarts (2011.08.16), la companyia petroliera holandesa Royal Dutch Shell va informar que el vessament de cru en un dels seus oleoductes del mar del Nord és més greu del que es va pensar en un primer moment: l'ominosa taca negra de 37 quilòmetres quadrats que es veu en l'aigua, a 180 quilòmetres de la ciutat escocesa d'Aberdeen, és el producte de no una, sinó dues fissures a les seves instal.lacions. La primera fugida va ser descoberta el passat dimecres (2011.10.08) i la segona va ser vista des d'un helicòpter aquest 15 d'agost.

"La infraestructura que es troba sota l'aigua és molt complexa i la fuita de cru es troba en un lloc de difícil accés", ha declarat un portaveu de Shell, sense fer cap referència a la quantitat de petroli que la segona fissura pot haver alliberat fins el moment, però emfatitzant que la primera pot donar-se per segellada. Les organitzacions ecologistes han condemnat la política informativa de l'empresa, assenyalant que van passar dos dies abans que la petroliera deixés saber el que havia passat en una de les plataformes.

No hi ha perill per a les costes alemanyes... encara

El 12 d'agost, Shell va fer públic el vessament petrolier en la seva plataforma Gannet Alpha, assegurant simultàniament que els seus tècnics tenien la situació sota control i s'afanyaven a segellar la fuga. No obstant això, amb 216 tones de cru abocament, l'incident ja ha estat reconegut per les autoritats britàniques com la pitjor catàstrofe petroliera al mar del Nord des de l'any 2000, quan 500 tones van anar a donar a les aigües que banyen les costes de Gran Bretanya, Noruega, Dinamarca, Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França.

Els portaveus de Shell sostenen que les emissions de la primera fuga s'han reduït de 180 a 5 barrils de petroli diaris o menys, i el ministeri britànic d'Energia ha secundat l'opinió de la companyia petroliera, segons la qual les ones dissoldran la taca negra abans que aquesta arribi les costes. Però, quins riscos comporta el vessament produït per la segona fuga?: "Res indica que les costes alemanyes estiguin en perill", va dir Bernd Brügge, director del departament de Ciències Marines de l'Oficina Federal per al transport marítim i la Hidrografia, en ser consultat per Deutsche Welle.

Royal Dutch Shell, seguint els passos de BP?

"Nosaltres fem una mesura per determinar en quina direcció i la velocitat es mou la taca de petroli al mar del Nord i tot apunta que, d'aquí a divendres (2011.08.19), ni la costa alemanya ni la britànica es veuran afectades pel vessament de cru. Segons els nostres càlculs, la taca s'està distribuint al voltant del lloc de la fuita, en una àrea d'aproximadament 30 quilòmetres. No obstant això, seguirem monitoritzant la zona per constatar si hi ha canvis", va delimitar l'expert.

Aquest vessament és molt més petit que el que va ocórrer en el Golf de Mèxic el 2010 -quan un accident a la plataforma Deepwater Horizon de British Petroleum (BP) va contaminar les seves aigües amb cinc milions de barrils de petroli-, però Shell està lluny de poder dir que el cas està tancat. "La possibilitat que la fuita de petroli es converteixi o no en un perill per als ecosistemes del mar del Nord dependrà de la quantitat de cru vessat o, millor dit, de la rapidesa amb què l'empresa aconsegueixi segellar les fugues en qüestió", explica Brügge.

15 d’ag. 2011

Les peces del trencaclosques


Luis Hernández Navarro / La Jornada

Cost de la guerra de Felipe Calderón contra el narcotràfic, segons el Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat: 50 mil morts i 10 mil desapareguts.

2) Opinió d'Amnistia Internacional sobre la situació que es viu a Mèxic com a resultat de la presumpta responsabilitat de l'Exèrcit en els casos de desaparicions forçades: s'està a la vora d'una repressió generalitzada. El país podria viure en drets humans circumstàncies similars a les esdevingudes en les dictadures militars del Con Sud en les dècades de 1970 i 80.

3) Xifra de defensors de drets humans assassinats o víctimes de desaparició forçada entre gener de 2005 i maig de 2011, d'acord amb la Comissió Nacional de Drets Humans (CNDH): 27 i vuit, respectivament.

4) Expedients oberts per presumptes violacions contra defensors de drets humans, en els últims cinc anys i cinc mesos, segons aquest organisme: 523.

5) Relació existent, d'acord amb Mariano Francisco Saynez, secretari de Marina, entre drets humans, criminals i organitzacions civils en la guerra contra el narcotràfic: "els grups delictius intenten tacar el prestigi i bon nom de les institucions" utilitzant a "grups ciutadans" i la bandera dels drets "humans," per "tal malèvol d'obstruir la participació de les mateixes en contra i així tenir el camp obert a la seva maldat."

6) Nombre d'homicidis de periodistes registrats, d'acord amb les xifres de la CNDH, de 2005 a març de 2011: 68.

7) Comunicadors desapareguts en aquest lapse, segons la mateixa font: 13.

8) Proporció de crims de periodistes que queden impunes: 89 per cent.

9) Posició d'Irina Bukovica, directora general de l'Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), sobre aquests crims: "Els atacs i homicidis contra els comunicadors atempten greument contra el dret que tenen els ciutadans a estar informats, a més que generen por a la societat."

10) Nombre de migrants segrestats a Mèxic entre abril i setembre de l'any passat, segons un informe de la CNDH: 11.033.

11) Recomanació preliminar a l'Estat mexicà de la Comissió Interamericana de Drets Humans sobre els indocumentats que travessen el seu territori: garantir de manera immediata la vida i la seguretat dels migrants mitjançant accions concretes.

12) Total d'alcaldes assassinats durant el sexenni de Felipe Calderón: 24.

13) Nombre de regidors desapareguts durant aquest mateix lapse: dos.

14) Quantitat de raptes soferts per ministres evangèlics durant l'actual administració, segons Arturo Farel, president de la Confraternitat Nacional d'Esglésies Evangèliques: més d'un centenar.

15) Entitats que, d'acord amb un informe d'questa organització religiosa estat per estat entre 2008 i 2011, són les de més alt risc per a l'exercici pastoral: Baja California, Coahuila, Chihuahua, Durango, estado de México, Guerrero, Jalisco, Michoacán, Nuevo León, Sinaloa y Tamaulipas.

16) Nom del pastor que va ser segrestat per un comando quan celebrava el culte dominical de l'església evangèlica El Shaddai, a Lázaro Cárdenas, Michoacán, i pel que els seus captors van demanar una recompensa de gairebé 20 milions de pesos: Josuè Ramírez Santiago.

17) Preu del crim organitzat per "oferir seguretat" a congregacions d'esglésies evangèliques i cristianes en 11 estats de la República: entre 10.000 i 30 mil pesos.

18) Xifra de religiosos catòlics que han mort de forma violenta des de començament del sexenni: 14, 12 sacerdots i dos seminaristes.

19) preveres assassinats durant els governs de Carlos Salines de Gortari, Ernesto Zedillo i Vicente Fox, segons l'organització Centre Catòlic Multimedial: un (el cardenal Juan Jesús Posadas Ocampo), tres i quatre, respectivament.

20) Any més violent per a ells: 2011, amb quatre assassinats.

21) Lloc que ocupa Mèxic en el catàleg dels països més perillosos per exercir el sacerdoci: tercer.

22) Quantitat d'enquestadors segrestats a Apatizangán, Michoacán, a l'agost d'aquest any, en l'avantsala del procés electoral per renovar governador en l'entitat: nou.

23) Xifra de repartidors de la Secció Groga que van desaparèixer en el mateix municipi: quatre.

24) Explicació oferta per Rafael Melgoza, secretari de Govern de l'entitat, sobre les causes de la privació il.legal de la seva llibertat: potser els van confondre amb agents encoberts.

25) Nombre d'agents de la Policia Federal que han estat indexats, sotmesos a procés penal i sentenciats de 2006 a juny de 2011: 405 casos, 76 processats i 18 sentenciats.

26) Armar les peces d'aquest trencaclosques, descarrilar l'absurda política militarista en curs, combatre la impunitat, aconseguir que es faci justícia a les víctimes, procurar que es reparin els danys: aquests són, en part, els reptes del Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat.

1) La Jornada, 29 de juliol de 2011; 2) La Jornada, 2 d'agost de 2011; 3) CNN, 7 de juliol de 2011; 4) Ibídem; 5) La Jornada, 27 de juliol de 2011; 6) El Universal, 2 de maig de 2011; 7) Ibídem, 8) CNN, 16 de febrer de 2010; 9) Notimex, 4 de juliol de 2011; 10) La Jornada, 3 d'agost de 2011; 11) La Jornada, 3 de agost de 2011, 12) La Jornada, 7 d'agost de 2011; 13) Ibídem, 14) Excélsior, 15 de juliol de 2012; 15) Ibídem, 16) Ibídem, 17) Ibídem, 18) Excélsior, 14 juliol 2011 ; 19) Ibídem, 20) Ibídem, 21) Excélsior, 14 de juliol de 2011; 22) La Jornada, 3 d'agost de 2011; 23) La Jornada, 6 d'agost de 2011; 24) Ibídem, i 25) La Jornada , 4 d'agost de 2011.

La vigència del EZLN


Jaime Martínez Veloz / La Jornada

Una i una altra la tossuda realitat convalida la proposta suggerida per l'EZLN per destravar el conjunt de nus que impedeix la formulació d'un projecte de nació incloent, just i democràtic. Potser amb el temps hagi qui oblidi les propostes formulades per l'EZLN durant el procés de negociació realitzat entre el govern federal i els zapatistes en els anys 1995 i 1996.

N'hi ha que afirmen que les iniciatives polítiques de l'EZLN han fracassat. És obvi que a les forces acumulades per l'EZLN i els seus aliats i simpatitzants no els va ser favorable la correlació de forces per aconseguir concretar el pacte amb el govern federal a San Andrés Larráinzar, però això no implica que la raó, la història i els millors arguments no hagin estat del seu costat.

El 1995, després de les primeres cinc reunions de treball entre el govern federal i l'EZLN, on les negociacions es trobaven entrampades pel fet que el tema que es discutia era el de la distensió militar, el qual té per si mateix massa arestes, la primera Comissió de Concòrdia i Pacificació formular una proposta que va atreure l'atenció del zapatisme i va permetre construir una interlocució, fins a aquest moment no aconseguida.

La proposta partia del reconeixement que l'aixecament zapatista era l'expressió d'una insurrecció comunitària, les raons i causes compartia la majoria del poble mexicà. A partir d'aquesta premissa, el procés de negociació caminaria per una banda en l'alleujament de l'agenda pactada entre el govern federal i l'EZLN, i en paral.lel en un procés on es impulsaria un ampli diàleg nacional per a la reforma democràtica de l'Estat, on el Congrés de la Unió seria el convocant i la societat seria l'escenari. En aquest procés l'EZLN seria un dels actors que participarien, al costat del conjunt de forces polítiques, socials i econòmiques que conformen l'espectre nacional.

El primer Fòrum sobre la Reforma Democràtica de l'Estat es va realitzar a San Cristóbal de las Casas, on l'EZLN i un nombre important d'organitzacions de tot tipus van participar, esperançats en una ruta que semblava poder resoldre de fons les justes causes que van originar l'aixecament zapatista.

Al mateix temps, es va desfogar el primer tema de l'agenda convinguda entre les parts, denominat "Drets i cultura indígenes," i el 16 de febrer de 1996 la delegació del govern federal i l'EZLN van signar els documents que avui es coneixen com els acords de San Andrés Larráinzar.

Aquesta dinàmica esperançadora, on l'eix fonamental radicava en la formulació tàctica esgrimida pel zapatisme, i les causes que defensava, i ho segueix fent, es va col.lapsar quan el govern federal i els interessos que representa es van negar a complir amb el pactat i van desencadenar una ofensiva mediàtica per desqualificar l'esforç desplegat per segments importants de la societat, i fins i tot per la mateixa delegació governamental, que tot i les diferències havia aconseguit concretar un acord amb els zapatistes, que transcendia la conjuntura i es situava en la perspectiva de la construcció d'un nou país.

Els personeros de les empreses transnacionals, de les quals avui són els seus empleats i que en aquell moment eren funcionaris del govern, no van batallar per convèncer el president Zedillo que els acords de San Andrés significaven un enorme perill per desplegar la política privatitzadora, que lliurava ja des d'aquest temps els actius mexicans a les empreses estrangeres, de les quals després es van convertir en socis i servents.

La desqualificació per que s'ha pactat a Sant Andrés va ser la constant en el govern de Zedillo, es va utilitzar tot allò que fos necessari per satanitzar als que havíem compartit somnis i anhels amb els zapatistes.

A l'EZLN se'l va sotmetre a una intensa campanya d'agressió i assetjament en un va intent per minimitzar-lo. Mentre als zapatistes s'intentava reduir, a les transnacionals energètiques, companyies mineres estrangeres i de les nacionals al Grupo México de Larrea, i als grups financers internacionals, se'ls posava en zafata de plata tot allò que pogués afavorir els seus interessos. En aquests temps es produeix el Fobaproa, el rescat de carreteres, es venen els ferrocarrils, satèl lits, es privatitzen els ports i aeroports i es realitza una intensa lliurament de tot allò que pugui ser negoci, en detriment del patrimoni nacional.

Els resultats d'aquesta política estan a la vista: avui som una nació amb majors índexs de pobresa, la seguretat nacional és un desastre, la delinqüència i el crim organitzat permean grans capes socials, els processos electorals se sustenten en un enorme dispendi de recursos, on l'important no és el programa dels candidats, sinó les quantitats que es dilapiden en campanyes vàcues i anodines. Amb les estadístiques a la mà no podem dir que som un millor país al que existia abans de l'aixecament zapatista.

A partir de l'incompliment del govern federal del que s'ha pactat a Sant Andrés Larráinzar, els zapatistes s'han dedicat a reorganitzar les seves forces, consolidar les seves relacions internes i esperar amb paciència espartana millors temps que els permetin aconseguir els seus justos propòsits de viure en una societat més justa i democràtica. La impressionant mobilització realitzada fa unes setmanes per milers de zapatistes en carrers de Sant Cristóbal de las Casas desmenteix a aquells que donaven per mort l'EZLN. El zapatisme viu, camina i en termes organitzatius ha consolidat la seva presència en les comunitats indígenes del país. En tota lluita hi ha desgast, però també hi ha renovació, anhels i noves esperances.

Enmig de l'actual circumstància política, on la constant són el curt termini i l'immediatisme, no em queda dubte que el plantejament zapatista d'impulsar un procés de diàleg nacional per a la reforma democràtica de l'Estat és una formulació vigent i de llarg alè.

8 d’ag. 2011

Arcadi Oliveres. “La crisi actual i les perspectives de futur”

Benvolgudes, benvolguts,

Dijous 11 d’agost, a les 20.00 hores, l’Arcadi Oliveres al Teatre d’Almoster, ens parlarà de “La crisi actual i les perspectives de futur”.

Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau. Doctor en Ciències Econòmiques i expert en economia mundial... i entre moltes coses més, un lluitador incombustible.

Hi resteu convidats / des

Si us plau feu-ne difusió
Us hi esperem.

Organitzat per La Reus
i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Almoster.

Xerrada d'Arcadi Oliveres: “La crisi actual i les perspectives de futur” al Facebook

Una mica d'informació...

divendres 24 de juny de 2011
Arcadi Oliveres: "Si els 'indignats' es convertissin en partit polític seria la seva fi"

dimecres 22 de juny de 2011
La Coordinadora d'ONG Solidàries, amb Arcadi Oliveres

divendres 17 de juny de 2011
Un grup d'intel·lectuals dóna suport públic a Arcadi Oliveres
Oliveres creu que Felip Puig no tirarà endavant la querella per presumptes calúmnies

dissabte 18 de juny de 2011
No al Pacte de l’Euro

divendres 27 de maig de 2011
BCN - 27M. Democràcia? ... Quina democràcia?

26 de maig de 2011
xerrada de l’Arcadi Oliveres a l'acampadareus del 26/05/2011

dimecres 25 de maig de 2011
Arcadi Oliveres: el dret a la indignació i a la reacció col·lectiva

dimecres 25 de maig de 2011
Les protestes dels “indignats” s'escampen pel territori

dijous 19 de maig de 2011
L'#acampadabcn i Democràcia Real Ja!

dijous 28 d’abril de 2011
Xerrada a Reus el 28 d’abril sobre "Immigració i crisi econòmica", a càrrec d’Arcadi Oliveres

dilluns 28 de març de 2011
Arcadi Oliveres (entrevista a Singulars)

dimecres 23 de març de 2011
Arcadi Oliveres: 'Una intervenció militar servirà per fer més víctimes civils i prou'

dimarts 29 de març de 2011
Líbia: calia intervenir militarment?

divendres 21 de gener de 2011
Entrevista-diàleg amb Arcadi Oliveres
Entrevista amb l'economista, professor d'universitat, escriptor i activista social, Arcadi Oliveres.

dilluns 20 de desembre de 2010
L'economia especulativa, segons Arcadi Oliveres

dijous 14 d’octubre de 2010
Una nova agressió al dret a la informació. Ara li toca a Kaos en la Red

dijous 14 d’octubre de 2010
Totes i tots som kaosenlared! No a la criminalització de la llibertat d'expressió i opinió

dijous 3 de juny de 2010
El Club Bilderberg, es reuneix a Sitges

diumenge 4 d’abril de 2010
Xerrada a càrrec de l'Arcadi Oliveres a Reus Consultes populars i possibles canvis socials

diumenge 25 d’octubre de 2009
Club Bilderberg. Entrevista a Arcadi Oliveres

5 d’ag. 2011

Primer Fòrum contracultural a San Cristóbal de las Casas. Chiapas

Els dies 12 i 13 d'agost de 2011, s'estarà realitzant el Primer Fòrum contracultural Reprenent les veus, l'organització i l'art als carrers a San Cristóbal de las Casas, Chiapas. L'esdeveniment s'estarà realitzant a la "Casa d'Art Experimental Edel" ubicada a Flavio A. Paniagua # 10, Col Centre.

Aquest fòrum és organitzat pel col.lectiu Rebelde@ndo Dignidad i Adherentes a L'Otra Campaña. El propòsit és "crear accions i treball col.lectiu de solidaritat que en determinat moment ens permeti practicar el suport mutu d'una manera organitzada en el procés de les lluites socials".

La dinàmica serà el diàleg, reflexions i opinions dels assistents entorn a quatre taules de treball que s'han plantejat:

1. Participació de la dona dins de l'organització i les lluites socials

2. Mitjans independents i drets humans

3. Acció directa, autonomia, terra i territori i

4. Contracultures i expressions juvenils

De la mateixa manera s'han convidat a persones que tenen experiència sobre els temes d'aquestes taules que estaran compartint les seves experiències.

Per més informació http://www.rebeldeandodignidad.blogspot.com

Contacte: forocontraculturalchiapas@hotmail.com i rebeldeandodignidad@gmail.com


Font: Radio Zapatista

4 d’ag. 2011

Matthew Tree: 'L'extrema dreta juga amb foc i la gent s'adonarà dels monstres que crea'

Els discursos d'aquests partits acaben fent estralls, com els de Noruega, i la gent deixa de confiar-hi

L'escriptor Matthew Tree, que va néixer a Londres el 1958 i que fa més de vint-i-cinc anys que resideix a Catalunya, sempre s'ha interessat per la riquesa resultant de la barreja entre cultures. En un llibre seu, 'Negre de merda', reflexiona sobre què és el racisme, d'on ve i per què existeix. Quan el va presentar, va dir que li agradaria que fos un vaccí contra els vestigis de racisme que portem a dins. Tree és optimista: creu que el racisme es troba en declivi, que la gent va adonant-se a poc a poc dels estralls a què porta el discurs de l'extrema dreta i deixa de donar-li suport.

La major part de les informacions de l'atemptat de Noruega l'atribuïen a al-Qaida…
Sí! Hi ha molta confusió. Al-Qaida no és un moviment, és una mena d'associació poc coordinada de grups que creuen en una cosa que es diu islamisme i que volen que regeixi la vida política. És un corrent molt minoritari dins el món musulmà, però s'ha convertit en la gran amenaça, a ulls dels mitjans de comunicació occidentals i, per tant, de la societat. Quan hi ha violència, de seguida s'associa amb aquest islamisme.

Per què?
És curiós, un amic meu noruec, amb tres coneguts que van morir en aquells atemptats, viu a prop de la zona de l'atemptat d'Oslo. I ell diu que va passar com en l'11-M de Madrid, però al revés: la consigna de la dreta espanyola va ser ETA, ETA, ETA, però va resultar que havia estat al-Qaida; en canvi, a Noruega, de tan condicionats pels missatges sobre al-Qaida, de seguida van atribuir els atemptats a al-Qaida. A l'estat espanyol ens han bombardejat vint anys amb propaganda contra ETA, i allà contra al-Qaida.

Com és que, a la societat occidental, li costa tant de reconèixer que és racista, quan casos com aquest palesen que ho és?
Perquè el racisme cada dia és més mal vist. El procés va començar arran de la Segona Guerra Mundial i del moviment de drets civils dels EUA. El discurs racista dels orígens, de la superioritat d'una raça, és anacrònic. Ara hi ha una cosa que anomeno 'criptoracisme': grups d'extrema dreta que tenen capacitat d'influència sobre la societat i que basen el seu discurs en les diferències culturals negatives. Han convertit la religió de certes persones de pell fosca en una mena de substitut del racisme. Ja no diuen que els moros són inferiors pel color de la pell, sinó que tenen les mateixes característiques negatives perquè creuen en l'islam.

Hi ha una mena de fòbia a l'islam?
Sí, tot i que a mi no m'agrada parlar d'islamofòbia, perquè jo també tinc fòbia a totes les religions! De fet, l'islamofòbia no és res més que el racisme que s'amaga darrere un moviment pretesament antimusulmà.

L'extrema dreta creix, però ningú es reconeix racista...
És que l'extrema dreta mateix nega que ho sigui! Els sentiments no han desaparegut, solament s'han transformat. L'odi a la gent que no té un fenotip europeu s'ha transformat en odi a la seva religió. Un cas semblant és el dels jueus: abans del segle XVIII, els jueus eren odiats per motius religiosos i supersticiosos; però amb l'arribada de la Il·lustració, van continuar essent odiats per raons pseudocientífiques.

Potser és que les societats necessiten enemics...?
No, cada vegada hi ha menys odi a la gent de fenotips diferents perquè el racisme va clarament a la baixa. El 'criptoracisme' és l'últim intent de reconstruir-lo. Quan vaig a Londres, on aquest procés fa molt que dura, la cosa més normal del món és de trobar-hi parelles de fenotips i religions diferents. Les noves generacions cada vegada rebutgen més el racisme clàssic.

Com es pot eradicar aquest últim vestigi?
Explicant els fets, per comptes de fer insinuacions. Si mirem els últims atemptats d'Europa, veurem que n'hi ha molts més de fets per europeus que no pas per grups islamistes. Si donem les dades reals de quants musulmans segueixen la religió, veurem que no són tants. Cal desfer tabús i explicar la realitat.

Cal més cultura?
Sí, hi ha ignorància. Hi ha molta gent que no sap que l'islamisme deriva del cristianisme i del judaisme. Són les tres religions amb més lligams del planeta.

Si el racisme decau, per què puja l'extrema dreta?
Crec que és una pujada relativa. No hi ha cap país d'Europa governat per l'extrema dreta, tret de Polònia. El secret de l'èxit és que diuen que són realistes, que diuen allò que la gent pensa i que els polítics convencionals no volen dir. I hi ha molta gent a qui agrada aquest discurs. Com que encobreixen les seves idees reals, la gent els accepta. Ara, tan bon punt surten de l'amagatall i produeixen algun monstre com el de Noruega, la gent, de cop i volta, se'n vol allunyar. Pensa: 'Ui, ui, ui, això no ho volíem pas!'

La societat és poc conscient de l'abast que pot tenir aquest discurs?
Diria que sí. Els partits d'extrema dreta juguen amb foc, juguen a distingir grups d'éssers humans que en realitat són iguals. Un cop es veu realment en què creuen i es fa evident que tot plegat únicament pot conduir a la violència, molta gent comença a tenir por i els retira la confiança.

Si aquest discurs solament mena a la violència, s'haurien de prohibir els partits que el sostenen?
No sóc partidari de la prohibició. Ara, quan a les darreres eleccions Plataforma per Catalunya va fer eslògans que incitaven a l'odi, això sí que caldria prohibir-ho. No s'ha de prohibir Plataforma per Catalunya, però sí aquesta mena d'eslògans.

Però la línia és molt fina, qui l'hauria de traçar?
La justícia hauria de vigilar tot això. És una qüestió de legalitat.

.:.

Dossier sobre l'extrema dreta noruega.

Hva skjer i Norge. Apunt al bloc Badalona - Trondheim sobre els atemptats de Noruega, escrit l'endemà de la matança (24.07.11).

L'extrema dreta, més present que mai en les eleccions. Anàlisi de la nostra extrema dreta, feta arran de les eleccions del mes de maig (19.05.2011).

ANONYMOUS: Operation Facebook

Em faig ressò d’aquesta nota de la gent d’Anonymus, crec que és força interessant.

5 novembre 2011 Operació Facebook

Atenció ciutadans del món. Som Anonymous.

Desitgem obtenir la teva atenció, esperant que atenguis els següents advertiments:

El seu més adorat mitjà de comunicació serà destruït. Si tu ets un hacktivista o un subjecte que només vol protegir la llibertat d'informació, llavors mira i uneix-te a la causa i mata Facebook pel bé de la teva pròpia privacitat.

Facebook ha estat venent informació a agències governamentals i donant accés clandestí a empreses de seguretat informàtica perquè ells puguin espiar gent a tot arreu del món. Algunes d'aquestes trucades, WhiteHat infosec, en espanyol una mena de Seguretat Informàtica Barret Blanc estan treballant per governs autoritaris, com els d'Egipte i Síria.

Tot el que fas a Facebook, es queda a Facebook, sense importar la teva configuració de "privacitat", també "eliminar" el teu compte és impossible, fins i tot si vols eliminar per sempre el teu compte, tota la teva informació personal es queda a Facebook i pot ser recuperada en qualsevol moment. Canviar la configuració de privacitat del teu Facebook per fer-lo més privat és també una il·lusió. Facebook sap més de tu que la teva família.
http://www.physorg.com/news17061427…
http://itgrunts.com/2010/10/07/face…

No podeu amagar-se de la realitat, que la totalitat de la gent de l'internet, viu. Facebook és l'oposat de la causa Antisec. No estàs fora de perill ni d'ells ni de cap govern. Un dia ens adonarem i recordarem el que vam fer i s'adonarem que estàvem bé, agrairan als amos de l'internet, que no els estem fent mal, sinó salvant-los.

Els disturbis estan en marxa. No és una batalla pel futur de la privacitat i la publicitat. És una batalla per l'elecció i el consentiment informat. Es desenvolupa perquè la gent està sent violada, abusada, assetjada i confosa per fer coses de les quals no entenen les seves conseqüències. Facebook diu que dóna als seus usuaris opcions, però això és completament fals. Li dóna als usuaris la il·lusió que oculta els detalls d'ells mateixos "pel seu propi bé" quan en realitat estan fent milions amb tu. Quan un servei és "gratis", en realitat vol dir que estan fent diners amb tu i amb la teva informació. Pensa-ho per una estona i prepara't per al dia que farà història, 5 de novembre de 2011, # opfacebook. Compromès. Aquest és el nostre món ara. Existim sense nacionalitat, sense cap credo religiós.



Tenim el dret a no ser vigilats, no ser assetjats i no ser usats com a guany. Tenim el dret de no viure com esclaus. Som Anonymous, som legió, no perdonem, no oblidem, espera’ns.