El moviment 'freegan'. Deixalles que alimenten

El moviment 'freegan' converteix el reciclatge del menjar en una opció de vida

Jo, freggan

Vilaweb.Cat

Quan un parla amb la gent gran sobre el reciclatge alimentari a Catalunya, la majoria diuen: “Això sempre s’ha fet!”. No obstant, degut a la postguerra i la pobresa extrema en la que vivien moltes famílies, aquest fenomen anava més lligat a la necessitat de menjar que a la crítica al consumisme, tal i com fan ara algunes moviments socials nascuts cap als anys 90 a Catalunya.

A diferència d’altres països, a Catalunya el reciclatge alimentari mai ha estat organitzat, sinó que la gent el practica individualment per ideologia pròpia. Malgrat això, existeix un col·lectiu independent a Barcelona anomenat La Olla Móvil que aprofita aliments des del 2005.

Aquest grup està format per persones que no estan conformes amb les desigualtats socials i el malbaratament de productes que es viu actualment. Així doncs, recullen aquells aliments que el mercat de l’Abaceria Central de Barcelona ha de llençar, per després oferir-lo com a plat vegetarià cada dissabte a aquella gent que ho necessita. En concret, es distribueix per la nit al Raval i el Barri Gòtic de Barcelona. Pel que fa al reciclatge a títol individual, aquests han crescut en número en poc temps, però han vist com ajuntaments, en concret el de Barcelona, i diferents cadenes de supermercats posaven traves a la seva acció.

La paraula 'freegans' ve de la suma de “free” i de “vegans”, que vol dir lliures i vegetarians. Tanmateix, actualment es consideren 'freegans' qualsevol persona que recicla menjar com a una opció vital.

Abans, un 'freegan' podia passar per davant els comerços i recollir part del menjar que els botiguers deixaven separat, però ara han de cercar-lo dins les escombraries. A més, l’Ajuntament de Barcelona sanciona, a través de l'Ordenança del Medi Ambient, amb multes d'entre 400 i 3000 euros el fet de remenar els contenidors. Aquesta tipifica com falta lleu "transvasar o manipular deixalles dipositades en els elements de contenció ubicats a la via pública". Els dos motius principals d’aquests dos canvis han estat, en primer lloc, les cues de gent recollint menjar donaven “mala imatge” a la ciutat i, en segon, hi havia barris on la tria d’aliments comportava brutícia al carrer i els veïns es queixaven.

Malgrat aquest canvi, a trashwiki.org, una pàgina web dedicada exclusivament a donar informació sobre aquells llocs on es pot recollir menjar a tot el món, diu que l'estat espanyol compta amb la reputació de ser un país meravellós pels 'freegans'. Això és gràcies a l’existència de mercats, botigues petites de queviures i fleques que ofereixen menjar sobrant a aquells qui ho demanen.

No obstant, alguns d'aquests activistes denuncien que algunes grans cadenes són bastant reticents a donar menjar a canvi de res. Segons expliquen, molts cops tenen els contenidors a l'interior dels seus establiments, o bé barregen el menjar amb lleixiu perquè aquest no pugui ser aprofitat. Per altra banda, moltes d'aquestes grans superfícies tenen convenis amb bancs d'aliments.

Sembla ser que és un moviment que va en augment, alhora que cada cop es malgasta més menjar. Ara falta saber com evolucionaran les polítiques dels diferents ajuntaments i els supermercats.

Informació relacionada:

• El reciclatge alimentari arreu del món Es calcula que cada europeu i cada nord-americà llança, anualment, entre 95 i 115 kg d’aliments en estat encara òptim
• Donar abans que llençar Hi ha negocis i mercats col•laboren perquè els sobrants no acabin a les escombreries

o0o

“Tenim el dret a decidir sobre allò que mengem”

Vídeo de la xerrada a l’acampada de Castellar del Vallès

A continuació podeu veure el vídeo de la intervenció d’Esther Vivas a l’acampada de Castellar del Vallès, el passat 12 de juny, on va parlar de l’impacte de les polítiques agrícoles i alimentàries actuals i la necessitat de recuperar la capacitat de decidir sobre allò que mengem.

Veure altres vídeos de la xerrada a 2a part, 3ra i 4ta.

Font: Esther Vivas

Descobreix quins additius consumeixes i... passa d'ells!

Per: Aida Sánchez/ CanalSolidari.org

Per què: Perquè les multinacionals de l’alimentació no decideixin contra la teva salut

L‘ús de colorants, edulcorants, emulsionants i saboritzants és una pràctica habitual a l’hora de processar els aliments que consumim. El seu consum genera creixents dosis d’intolerància i al·lèrgies als mateixos.

Agafa tres productes que consumeixis habitualment, fes una llista amb els additius que contenen comparant entre marques o amb altres alternatives per adoptar uns hàbits més saludables i millorar el teu consum.

Pst! I una altra coseta molt important: Ens ajudes? Intentem estudiar l’impacte de la comunicació per a l’acció. Si respons les preguntes del qüestionari de sota ens fas un gran favor. Merci!

Clica aquí

Informació relacionada:

Qui ha posat això al meu plat?

Deixaràs que cinc empreses decideixin què menjaràs avui?

Esther Vivas / Canalsolidari.org

Ja saps qui decideix allò que menges? A l’Estat espanyol, cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra controlen més del 75% de la distribució de productes. Quines conseqüències té aquest sistema per a pagesos i consumidors?

La compra a supermercats, hipermercats, cadenes de descompte… s’ha convertit en una activitat quotidiana, però poques vegades ens preguntem quina influència té aquest model de distribució a l’hora de determinar què comprem, a quin preu paguem els productes, com consumim. Si analitzem algunes xifres, observem com la distribució d’aliments cada cop està concentrada en menys mans. A l’Estat espanyol, cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra controlen més del 75% de la distribució d’allò que mengem, i aquesta tendència va a més.

És el que s’ha vingut a anomenar la teoria del “rellotge de sorra” o “de l’embut”. A Europa, per exemple, en un extrem de la cadena trobem a uns tres milions de productors i a l’altre 160 milions de consumidors, enmig 110 grups monopolitzen la relació entre ambdós. Aquests últims acaben determinant a quin preu es paga el producte al pagès i a quin preu nosaltres el paguem al ‘súper’. Segons el sindicat agrari COAG, el diferencial mig entre el preu en origen d’un producte i en destí es situa en un 500%, amb el conseqüent empobriment de la pagesia familiar i la seva desaparició. A Catalunya, poc més de l’1% de la població activa treballa de pagès/a.

Aquest model té un impacte molt negatiu en el petit comerç. En la mesura que els supermercat s’han anat imposant, el comerç tradicional s’ha vist obligat a tancar les portes. Si a l’Estat espanyol l’any 1998 hi havia 95 mil tendes, al 2004 tan sols en quedaven 25 mil. En l’àmbit laboral, el treballador/a està sotmès a ritmes de producció intensos, tasques repetitives i a poca autonomia de decisió, que comporten malalties com l’estrès, l‘esgotament, etc.

Davant les crítiques rebudes, la gran distribució dissenya estratègies de marketing empresarial i de responsabilitat social corporativa introduint productes de comerç just i ecològics als seus prestatges, creant fundacions i intentant-se dotar d’una imatge “equitativa i solidària”. Però malgrat aquestes pràctiques, la lògica dels supermercats és l’antítesi de la defensada pels moviments socials del comerç just, l’agroecologia o el consum responsable.

La voracitat de la gran distribució no té límits. Avui, amb la saturació dels mercats del Nord i una creixent classe mitja al Sud, els supermercats miren cap a noves quotes de mercat en aquests països. El “sense fronteres” arriba a la gran distribució. Una manera més de fer negoci.

Esther Vivas és autora de Supermercados, no gracias (Icaria editorial, 2007).
Article publicat a El Punt, 08/05/2010.
Més info al blog d’Esther Vivas.

“Si els pagesos desapareixen a mans de qui està la nostra alimentació?”

La reportera Clara Sánchez-Castro de REC investiga els tractaments portats a terme amb els cinc productes més habituals a la taula: pa, porc, tomàquet, llet i ous. El procés de cadascun d'ells és diferent i no solem preguntar-nos si realment sabem el que mengem.

Veure vídeo complet aquí.