29 de des. 2009

Seminari Internacional de Reflexió i Anàlisi


En ocasió de la publicació del llibre:
“Primer Col·loqui Internacional in Memoriam Andrés Aubry” “


CIDECI-UNITIERRA us convida al Seminari Internacional de Reflexió i Anàlisi

DIES 30 i 31 DE DECEMBRE 2009 1 i 2 DE GENER DE 2010

Lloc: CIDECI-UNITIERRA, CHIAPAS, amb adreça:
Camino Real a San Juan Chamula s/n.
Colonia Nueva Maravilla.
San Cristóbal de las Casas, Chiapas. Mèxic

·Fotorreportatge (Desinformémonos)
·Cobertura periodística de Hermann Bellinghausen

Programa

30 de desembre

Sessió vespertina (6 pm)
Panelistes:
Paraules de benvinguda
Mercedes Olivera
Gustavo Esteva
Jerôme Baschet
Moderador: Javier Matas
Preguntes i respostes

31 de desembre

Sessió matutina (11 am)
Panelistes:
Paulina Fernández
Corinne Kumar
sobre las Cortes de Mujeres (inglés con traducción)
Sergio Tischler
Moderadora: Marina Pagès

Sessió vespertina (6 pm)
Panelistes:
Bárbara Zamora
Sobre la justicia
Catherine Walsh
Más allá de lo antiepistémico: Insurgencias políticas, epistémicas y civilizatorias y pedagogias decoloniales, reflexiones desde Abya-Ayala
Javier Sicilia
leída por Guillermo Villaseñor: Proporción y Revolución
Moderador: Lázaro Sánchez
Preguntes i respostes

1º de gener

Sessió vespertina (6 pm)
Presentació de la mesa Cony Suárez
Panelistes:
Jonh Berger
Lectura del text: Hermann Bellinghausen (traducció de Ramón Vera): Cómo resistir la prisión mundo
Pablo González Casanova
Qué es lo que no conocemos (o no conocemos suficiente) para alcanzar la victoria
Luis Villoro
Frente al sistema capitalista mundial, otra visión del mundo es posible
Sergio Rodríguez
Reflexiones sobre el proyecto zapatista
Moderadora: Cony Suárez
Preguntes i respostes

2 de gener

Sessió matutina (11 am)
Panelistes:
Sylvia Marcos
Walter Mignolo
Arturo Anguiano
Moderador: Pedro Faro

Sesión vespertina (6 pm)
Panelistes:
Fernanda Navarro
Teodor Shanin
Jean Robert
Moderador: Jorge Santiago

El col·loqui al que fa referència el llibre que es presentarà aquest cap d'any, “… planeta terra: movimientos antisistémicos”, va tenir lloc al 2007 al Cideci-Unitierra, com homenatge de l'EZLN al company Andrés Aubry que va morir en accident de tràfic el 20 de setembre del mateix any.


Gustavo Esteva/La jornada 2009.12.28
Necessitem com mai la memòria. "Tampoco los muertos estarán a salvo del enemigo si éste vence." Si s'apaga la nostra memòria, "los muertos que construyeron nuestra historia no tienen cómo interpelarnos".

25 de des. 2009

Entrevista amb el FrayBa sobre les perspectives pel 2010

Entrevista amb Jorge Armando sobre el treball del FrayBa, la història recent de repressió a Chiapas i els preparatius de l'Estat per al 2010, la campanya mediàtica contra organitzacions de drets humans i les mobilitzacions contrainsurgents en les comunitats.

Per descarregar l'entrevista: Clica AQUÍ
Per escoltar-ho en directe: Clica AQUÍ

Una bona entrevista que amb poca estona en fa cincs cèntims de tal hi com està la situació per allà i com pinten les coses de cara al 2010. Millor que el Jorge, L'ombra no us ho pot explicar.

Salut

L'ombra

"Nos Vemos en 2010"

22 de des. 2009

Acteal, espai de consciència: un recordatori de la impunitat a Mèxic. 22 de desembre de 2009

La Coalició Internacional d'Espais de Consciència va decidir incloure a la comunitat tzotzil d'Acteal, en el municipi de San Pedro Chenalhó, Chiapas, com un dels 17 llocs històrics en el món que tenen com funció recordar a la humanitat injustícies del passat, amb l'objectiu d'evitar que aquestes es repeteixin i contribuir la construcció d'una cultura ciutadana de drets humans. Segons puntualitza la mateixa coalició, els llocs de consciència es proposen: “…els llocs històrics tenen l'obligació d'ajudar que les persones estableixin connexions entre la història dels nostres llocs i les seves implicacions contemporànies. Considerem que estimular el diàleg sobre temes socials urgents i fomentar els valors democràtics i humanitaris són la nostra funció fonamental”, diu la Coalició en el seu portal d'internet: http://www.sitesofconscience.org


Per llegir més informació:

· Acteal sitio de conciencia: un recordatorio de la impunidad en México
R. Aída Hernández Castillo/La Jornada

· Renombrarán Acteal: Sitio de Conciencia para la Humanidad
Isaín Mandujano/Observatorio Ciudadano
De ahora en adelante se llamará:
“Sitio de Conciencia para la Humanidad: Tierra Sagradas de los Mártires de Acteal”.

· A 12 años Acteal, crimen de Estado e impunidad: Frayba
Acteal, Sitio de Conciencia
· Ante la ineficacia del sistema de justicia y la complicidad del Estado mexicano, nuevos caminos de Justicia y Verdad florecen desde el pueblo organizado.
· Tierra Sagrada de los Mártires de Acteal, es declarado Sitio de Conciencia.

· Acteal: Sitio de conciencia para la humanidad
Javier Hernández Alpízar/Zapateando 2

· Acteal, datos para no olvidar
Javier Hernández Alpízar/Zapateando

Paraules de Mons. Tatic Samuel Ruíz García a les Abejas d'Acteal

Entrevista amb el General José Francisco Gallardo

Transmesa des de la comunitat d'Acteal. Parlem amb aquest coneixedor de la situació dels drets humans a l'interior de l'exèrcit, per a tractar el tema de l'actuació de l'exèrcit en tasques d'ordre intern. Aquesta acció, a pesar de la seva inconstitucionalitat, forma part del pla DN2 de defensa nacional que té com objectiu el control poblacional. El general ens diu que l'estratègia de contrainsurgència que es viu en el país, en la qual està contemplada la formació de grups paramilitars, la creació de lleis que limitin i criminalitzin la protesta social, i altra sèries d'accions militars en contra de la població, formen part d'aquest pla.

Acteal és un crim d'estat que respon a l'estratègia de contrainsurgència implementada pel govern mexicà com a resposta a la insurrecció zapatista. Acció errònia, ja que no ha de tractar-se una situació política-social d'una manera política-militar.

És necessari que la societat s'organitzi per denunciar la manera que el govern civil utilitza a l'exèrcit per controlar el descontentament social que està generant la implementació de polítiques socials i econòmiques impopulars, contràries als interessos del poble. És tasca de la societat mexicana construir activament una societat democràtica respectuosa amb dels drets humans.

Descarrega l'àudio del següent enllaç: Clica AQUÍ

Font:
Las Abejas de Acteal
Blog de la Sociedad Civil Las Abejas. Acteal, Chenalhó, Chiapas, Mèxic.

El General José Francisco Gallardo a Acteal

La historia d'un general Gallardo

Haver escrit una tesi sobre la necessitat d'un defensor dels drets humans per als militars i haver-la mostrat al llavors candidat presidencial Vicente Fox Quesada, li va costar al general Francisco Gallardo diversos anys de presó en un dels casos més emblemàtics d'assetjament a la llibertat d'expressió a Mèxic.

Carmen Aristegui - L'Exèrcit entrenà i protegí Paramilitars a Chiapas (Documents Desclassificats) 1/2.

Carmen Aristegui - L'Exèrcit entrenà i protegí Paramilitars a Chiapas (Documents Desclassificats) 2/2.

Entrevista realitzada al General José Francisco Gallardo per Carmen Aristegui al Canal CNN l'estiu passat (26 d'agost de 2009) en motiu de l'alliberament del paramilitars, assassins d'Acteal. Mostra els documents desclassificats en que és descriu clarament l'estratègia a seguir, desvetllant així que fou un esdeveniment totalment, preparat i premeditat amb força cura. Un Crim d'Estat

Las Abejas obren la possibitat de perdó i reconciliació a Acteal

La Sociedad Civil las Abejas, obren la possibilitat de perdó: només quan els "paramilitars" reconeguin la seva culpa, demanin perdó i demostrin que han canviat.

A la foto: Sebastián Pérez Vázquez, president de Las Abejas.
El qual va llegir el següent document (clicar per fer-lo més gran):

· Denuncien "repressió selectiva i sistemàtica" contra liders opositors a privatitzacions
En el Foro de Conciencia y Esperanza, construyendo la Otra Justicia a la comunidad de Acteal, a los Altos de Chiapas.

· Foro de Conciencia y Esperanza, la Otra Justicia
A les quatre del matí del dia 21 de desembre de 2009 es va iniciar el Foro de Conciencia y Esperanza, construyendo La Otra Justicia a la comunitat d'Acteal, als Altos de Chiapas. Van ser els ancians, les autoritats tradicionals de Las Abejas els quals van marcar el començament d'aquesta trista però esperançadora celebració.

· Las Abejas a 17 anys de la seva fundació i 12 anys de la massacre d'Acteal
Programa de Ràdio des d'Acteal amb membres de la Sociedad Civil Las Abejas en el qual ens parlen de la situació actual de l'organització en refrencia a la seva lluita per la justícia i la pau, a 17 anys de la seva creació i a 12 d'haver sofert una terrible massacre producte d'una política d'Estat.

Descarrega'l del següent enllaç: Clica AQUÍ

Entrevista amb Diego Cadenas director del Frayba

L'advocat Diego Cadenas Gordillo, director del Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de Las Casas (CDH-Frayba)

A Radio Almantal yu´un lekilal, directament des de la comunitat d'Acteal. Ens comenta sobre la situació actual del cas Acteal en el plànol jurídic. És una innocència esperar que l'estat brindi la justícia, queda clar que en el sistema mexicà no hi ha recursos eficaços per a poder aconseguir-la. L'alliberament dels 29 paramilitars ho comprova. Jurídicament l'única opció que resta és seguir acudint a la Comissió Interamericana perquè atregui el cas.

La política de contrainsurgencia implementada pel govern mexicà és cada vegada més rígida i envaeix ja, els aspectes polítics, militars, jurídics, culturals, mediàtics i fins i tot religiosos. La criminalització de la protesta social ha arribat a tal punt que es veu com a delinqüents fins a els defensors de drets humans.

L'alternativa: Prenguem consciència, denunciem, defensem el nostre territori i construïm a poc a poc una alternativa antisitémica i anticapitalista que respecti la vida i l'ésser humà.

AUDIO/ENTREVISTA A ACTEAL, DIEGO CADENAS.mp3
Font de l'entrevista del blog: Denuncia Pública Chiapas 2010

18 de des. 2009

Acteal, 12 anys d'impunitat. Documental i acte

Acte contra l'oblit. Documental:
"Acteal, 10 anys d'impunitat"
a la Casa de la Solidaritat,
C/ VIstalegre, 15.
08001 Barcelona.

El 22 de desembre de 1997, una banda paramilitar va assassinar a l'església, mentre resaven, a 45 membres de la Sociedad Civil Las Abejas (15 nens, 21 dones, quatre d'elles embarassades, i 9 homes), en la comunitat indígena d'Acteal (municipi de Chenalhó, regió de Los Altos, Chiapas). En el cas de la Massacre d'Acteal, l'Estat Mexicà ha negat als sobrevivents i a les famílies de les víctimes mortes el seu dret a la Justícia: dret a conèixer la veritat dels fets i els responsables relacionats amb la massacre, judici just ràpid i apegat al dret, el dret a la reparació del dany i la garantia que no es tornin a repetir fets d'aquesta naturalesa. Dintre d'aquest context, la comunitat d'Acteal segueix lluitant contra la impunitat i després de l'alliberament de 29 paramilitars per mitjà de la resolució de la Suprema Corte de Justicia de la Nación involucrats a la Massacre ocorreguda en l'any 1997 s'ha incrementat la fustigació i la por a aquesta comunitat.

Durant tots aquests anys hem recordat Acteal com crim d'estat i aquest any, malgrat tot, també ho volem fer i més quan la situació a Chiapas i a Mèxic torna a ser alarmant. L'alliberament dels paramilitars, la fustigació i les agressions a les comunitats indígenes com part de la guerra de baixa intensitat per a combatre el procés de construcció de l'autonomia i la implementació per la força de projectes de "desenvolupament" en contra de la decisió de les pròpies comunitats.

Amb la nostra memòria i el nostre compromís recordarem Acteal així com a totes les persones i pobles que lluiten per construir un món on càpiguen tots els mons i denunciarem al poder en totes les seves formes que anteposa els interessos econòmics i partidistes per sobre dels drets individuals i col·lectius. Us convoquem, com sempre, a compartir amb nosaltres aquest acte.

--
Assemblea en reconstrucció del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista
El CSRZ es troba en procés de reconstrucció com tal, durant aquest període, i fins que es finalitzin o es traspassin les activitats del grup, es continuarà fent servir aquest correu per les comunicacions necessàries en aquest procés.

ellokal@pangea.prg
http://chiapas.pangea.org

--

A 10 años de la matanza de Acteal
Reportatge realitzat per Ricardo Rocha

--
Més informació relacionada:

Las Abejas de Acteal
· Blog de la Sociedad Civil Las Abejas. Acteal, Chenalhó, Chiapas, México.
· Programa del dia 21 de desembre
· Clica aquí per escoltar la Retransmissió i Cobertura de la Trobada en Acteal
. Cobertura de l'Encuentro a Acteal 12 anys
--
A 12 anys de la massacre

Els paramilitars alliberats tornen a Acteal
Article de Gloria Muñoz Ramírez/Desinformémonos 2009.12.17
Es compleixen 12 anys de la massacre de Acteal amb l'alliberament de 30 dels paramilitars empresonats, alguns d'ells assassins confessos de la matança de 45 tzotzils.
Aquest 22 de desembre es compleixen 12 anys de la massacre perpetrada en Acteal, comunitat tzotzil dels Altos de Chiapas. Un any més d'impunitat, ara amb l'agreujant de l'alliberament de 30 dels paramilitars empresonats, alguns d'ells assassins confessos de la matança dels 45 tzotzils (18 nens, 22 dones i 6 homes) que es trobaven resant en una ermita.

Butlletí 36 sobre cas d'Acteal. La Suprema Corte deixa a la impunitat el cas
Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas. A.C.
L'Organització Sociedad Civil Las Abejas lliuren a la Comissió Interamericana de Drets Humans proves de la participació de l'Exèrcit Mexicà en l'estratègia contrainsurgent a Chiapas.
http://www.cencos.org/es/node/22050
Àudio del butlletí 36 Frayba sobre caso Acteal y SCJN

Butlletí informatiu especial sobre el Cas Acteal
Sipaz 2009.08.30
El 12 d'agost passat, la primera sala de la Suprema Corte de Justícia de la Nación (SCJN) va atorgar l'empar a 26 indígenes empresonats des de fa més de 11 anys i sentenciats per la matança de 45 indígenes, que el 22 de desembre de 1997 van ser assassinats en la comunitat de Acteal, municipi de Chenalhó (Altos de Chiapas).

Els assassins d'Acteal
Carlos Fazio/La Jornada 2009.08.25
La matança de Acteal va ser un crim d'Estat. L'assassinat de 49 indígenes tzotzils per paramilitars va donar inici a una nova fase de la guerra de baixa intensitat contra l'EZLN

Acteal: Comunicat de la Comunitat Las Abejas
Codo a Codo 2009.08.14
Les proves “veritables que són els nostres testimoniatges que els vam veure assassinar…”, declaren els sobrevivents d'Acteal.

Nova investigació és essencial en massacre d'Acteal
Amnistia Internacional 2009.08.14
Les autoritats mexicanes han d'iniciar una nova investigació independent sobre la massacre d'Acteal i assegurar que tots els responsables rendeixin comptes enfront de la justícia, ha dit avui, 13 d'agost de 2009, Amnistia Internacional.

Suprema Corte de Justicia de la Nación allibera als responsables de la Massacre d'Acteal
Daniel Arellano Chavez/Kaos en la Red 2009.08.13
El tret de gràcia que posa fi a la massacre de 46 persones no va ser disparat per les armes dels paramilitars assassins, sinó pels Ministres que aquest 12 d'agost de 2009 els van atorgar la llibertat

Article de Joan Baucells aparegut en el diari la Jornada: "Acteal, i ara què?
Comissió Civil Internacional d'Observació pels Drets Humans (CCIODH) 2009.08.10
Probablement aquesta setmana es farà pública la sentència de la Suprema Corte de Justícia de la Nación en la qual es concedirà l'empara a una quarantena dels quals en el seu moment van ser condemnats per la massacre d'Acteal. Els arguments utilitzats per la Cort semblen estar relacionats amb les irregularitats processals d'aquests judicis. En concret –segons avançava L'Universal, en la seva edició de 6 d'agost- les condemnes s'haurien sustentat sobre “desaparició d'evidències, alteracions de l'escena del crim, substracció d'inculpats i fabricació de testimoniatges”. No és prudent comentar una sentència a la qual no s'ha tingut accés i menys criticar-la per utilitzar arguments garantistes, encara que en les seves consecutives visites a Chiapas la Comissió Civil Internacional per l'Observació dels Drets Humans va poder contrastar com era del tot evident que la investigació sobre els fets d'Acteal estava envoltada d'enormes irregularitats.

No hi ha justícia a Mèxic, la impunitat es ratifica
Comissió Civil Internacional d'Observació pels Drets Humans (CCIODH) 2009.08.07
Sorprèn o si més no indigna que 11 anys després la resolució de la Suprema Corte resolgui que 40 dels condemnats per la massacre d'Acteal puguin quedar en llibertat per defectes de forma si més

Què va passar amb l'acusació del Subcomandante Marcos contra Felipe González?
Raúl Calvo Trenado/Kaos en la Red 2007.08.29
Sobre la matança d'Acteal a Chiapas: "Home, Ernesto [Zedillo], si en alguna cosa som experts els espanyols és en exterminar indígenes".
--

Acteal
José Saramago

Han pasado casi doce años de la matanza de Acteal, en el sudeste del estado mexicano de Chiapas. El día 22 de diciembre de 1997, cuando los miembros de la comunidad tzotzil de Las Abejas se encontraban reunidos para rezar en su humilde capilla, una construcción rústica de tablas atadas y sin pintura, noventa paramilitares del grupo Máscara Roja, expresamente transportados allí, pertrechados de armas de fuego y machetes, en un ataque que duró siete horas, dejaron en el terreno, entre hombres, niños y mujeres, algunas de ellas embarazadas, 45 muertos. La culpa de estos muertos era haber apoyado al Ejército Zapatista de Liberación Nacional. A 200 metros del lugar, un control de policía no movió un pie para ver lo que estaba pasando. Demasiado lo sabían ellos. Estuvimos en Acteal, Pilar y yo, poco tiempo después, hablamos y lloramos con algunos de los sobrevivientes que consiguieron escapar, vimos las señales de las balas en las paredes de la capilla, los sitios de las sepulturas, nos asomamos a la entrada de una cavidad en la ladera donde unas cuantas mujeres intentaron esconderse con los hijos y donde fueron asesinadas todos a golpes de machete y disparos a quemarropa. Regresamos a Acteal unos meses más tarde, el horror todavía se respiraba en el aire, pero se iba a hacer justicia.

Al final, no se ha hecho. Alegando errores de procedimiento, el Supremo Tribunal de Justicia mexicano acaba de poner en libertad a los casi veinte miembros de Máscara Roja que cumplían pena (imagínense) por posesión ilegal de armas, ignorándose deliberadamente que esas armas habían disparado y asesinado. A la media docena que todavía quedan en prisión no tardarán mucho en soltarlos también. Pero a los 45 tzotiles muertos con extrema crueldad, a esos no habrá manera de hacerlos resucitar. Hace pocos días escribí aquí que el problema de la justicia no es la justicia, sino de los jueces. Acteal es una prueba más.

Del blog: El Cuaderno de Saramago

15 de des. 2009

L'energia verda no sempre és neta

Els camperols Zapoteques protesten en contra dels parcs eòlics

A Juchitán, al sud de Mèxic, sempre hi ha vent. Un vent molt fort. Els parcs eòlics surten com rovellons de la terra. Això a desgrat dels camperols Zapoteques.

La pagesia d'aquesta zona denuncia no sols l'incompliment per part de les autoritats dels pagaments de les rendes dels espais dels seus terrenys per col·locar els molins i plaques, sinó de les conseqüències que això ha comportat pel sistema de reg.

Per una banda existeixen inundacions que no els permeten tenir ramats ni pastures i per altra banda no poden accedir a l'aigua a unes 20 hectàrees properes. La companyies eòliques amb la implantació dels molins han afectat les canalitzacions de regs.

L'energia verda no sempre és neta

Un vídeo realitzat pel col·lectiu holandès de periodistes des de Mèxic, La Ruta 2015

Empreses espanyoles a Mèxic: la brutícia de l'energia “neta”

El desenvolupament de grans parcs eòlics a l'Istme de Tehuantepec (Oaxaca, Mèxic) està representant l'espoli de les seves terres sota pressions i mentides. Les responsables són les grans multinacionals de l'energia procedents d'Espanya com Unión FENOSA, Gamesa, Endesa, Acciona, Eoliatec, Preneal, Iberdrola i Eurus (alianza entre la espanyola Acciona y Cemex).

Les empreses espanyoles vulneren clarament els drets dels pobles originaris a ser informats i consultats per a la seva acceptació o rebuig, com està contemplat a l'article 133 de la Carta Magna, en relació al Conveni 169 de la OIT.

·Rebuig al Corredor Eòlic del Istme de Tehuantepec, Oaxaca

·Pronunciament Del Fòrum Regional Parc Eòlic de l'Istme: Impactes ambiental, econòmic, social i cultural dels projectes privats d'energia eòlica

·Veure el manifest de la Red Mexicana de Acción frente al Libre Comercio (RMALC)

·Critica Greenpeace d'Espanya la doble moral d'Endesa, Unión Fenosa y Repsol


La importància del Istme de Tehuantepec

L'Istme de Tehuantepec és la regió més estreta del territori mexicà. En el passat, alguns projectes han pretès unir les aigües del Golf de Mèxic amb l'oceà Pacífic.

Una mica d'història recent:

El Port de Coatzacoalcos situat en l'Istme de Tehuantepec, es crea per decret Federal el 8 d'octubre de 1825. La història del seu “desenvolupament” s'entrellaça amb els principals esdeveniments que han influït amb la configuració de la regió. El 1858 es cobreix per primera vegada la ruta marítima Nova Orleáns - Minatitlán pel buc Quaker City. Les obres portuàries de l'època, es van relacionar amb altres projectes de la regió, igualment importants, com foren la construcció del ferrocarril transístmic negociat des de 1857.

En 1858 es va crear la Louissiana-Tehuantepec Railroad Company, el president del qual, LaSere era íntim amic del "negociador" Robert M. McLane, representant plenipotenciari d'Estats Units a Mèxic, qui juntament amb Melchor Ocampo, canceller de Benito Juárez, subscrivís al desembre de 1859 el Tractat de Trànsit i Comerç entre Mèxic i Estats Units que comprenia la zona de l'Istme. Juárez va rebutjar la presència de tropes estatunidenques, però el tractat, encara que signat i protocol·litzat, mai va assolir passar la duana del Congrés en Estats Units. La companyia va començar a fer viatges de Nova Orleans a San Francisco. Els vapors sortien de Nova Orleans a Minatitlán i d'aquí s'internaven pel riu Coatzacoalcos fins a Xuchi. Després seguien per terra fins a La Ventosa, prop de Salina Cruz, on embarcaven rumb a San Francisco.

A l'any 1871 un informe oficial del capità de la Marina nord-americana Shufeld, va posar l'accent en els avantatges comercials i de logística militar naval (per al pas d'armes i tropes) de l'Istme de Tehuantepec, el més proper a Estats Units i la distància més curta per a unir els ports de l'Atlàntic i del Pacífic. El famós projecte "Eix del Comerç Mundial", de Corthell i Matías Romero (1875-1888), va recuperar els arguments de Shufeldt i va ponderar el caràcter geopolític de l'istme com la ruta més directa per al comerç entre Europa i Orient.

Durant el porfiriat (dictadura de Porfirio Díaz), quan es van obrir les portes al capital estranger, l'istme no va ser l'excepció. En 1907, amb la sang encara fresca dels indígenes d'Acayucan, Veracruz – els quals al veure's desposseïts de les seves terres es van alçar en armes contra el suprem govern-, el general Porfirio Díaz va inaugurar el Ferrocarril de Tehuantepec, amb una longitud de 310 quilòmetres. La ruta va ser construïda amb capitals de l'empresa anglesa Pearson and Són Ltd. Es van concloure també els ports de Coatzacoalcos i Salina Cruz, i la primera refineria del país en Minatitlán, Veracruz. No obstant això, a causa de la Revolució Mexicana i a la inauguració del Canal de Panamà, el 1914, el somni del empori istmeny es va desplomar. Tehuantepec va deixar de ser un "negoci".

La revifada

Una vegada perdut el control dels EEUU del Canal de Panamà, l'altra sortida que tenen per transportar les seves mercaderies (i qui no diu també per raons militars) d'una banda a l'altra del seu país, es crear un nou canal, encara que sigui sec. Això també representarà el desplaçament de la frontera dels EEUU al sud, de més fàcil control que la selvàtica entre Guatemala i Chiapas. Dit d'altra manera, l'Istme de Tehuantepec, s'està convertint en una mina d'or per explotar pels grans depredadors, transports, xarxes ferroviàries, autopistes i evidentment per tot això fa falta energia. En qualsevol dels diferents sectors ja hi ha els gatxupins del gran capital amb les urpes esmolades per arrapar-s'hi bé.

Salut

L'ombra

14 de des. 2009

La CCIODH expressa la seva intenció de seguir treballant pels DDHH a Mèxic


Una trentena de persones procedents de diversos països europeus, participants en diverses visites a Mèxic de la Comissió Civil Internacional d'Observació pels Drets Humans (CCIODH), ens hem reunit per a reflexionar sobre el futur de la Comissió. Altres deu persones van poder seguir i participar en la reunió via internet i altres tantes van fer arribar les seves reflexions i propostes amb antelació.

Volem manifestar públicament a la societat civil internacional i la mexicana en particular el fruit de les nostres reflexions:

Lluny de millorar, la situació dels drets humans individuals i col·lectius a Mèxic ha empitjorat en els últims anys. A les demandes dels pobles indígenes i dels moviments socials, el poder respon d'una forma cada vegada més violenta: detencions arbitràries, agressions greus, morts i desaparicions; militarització de les funcions d'ordre públic, brutalitat policial, sentències exemplaritzants que duen, en alguns casos paradigmàtics, a empresonaments pràcticament per a tota la vida… en definitiva, un escenari on la vulneració generalitzada de drets acompanya una estratègia política que busca fer callar la legítima protesta social mitjançant la criminalització i el descoratjament.

Davant les denúncies que sorgeixen enfront de tals atropellaments, el sistema institucional en el seu conjunt tanca els ulls i silencia les veus. La impunitat dels responsables materials i intel·lectuals de les esmentades vulneracions s'estén a mesura que desapareix tot tret d'independència del sistema de procuració i compartició de justícia.

Però tot això no és pel que sembla suficient si es té en compte les reformes legislatives empreses tendents a eliminar tot un seguit de garanties individuals, legalitzant així la pràctica comuna de no respectar-les.

En aquest context d'estat d'excepció de facto impulsat cada dia de forma més oberta, cap preguntar-se sobre l'efectivitat de l'observació i la denúncia de les violacions de drets individuals i col·lectius, almenys en els termes en els quals s'ha vingut fent fins al moment. Aquest és un debat que ja és públic, ha existit i existeix en el si de la mateixa CCIODH

La CCIODH es planteja com repte seguir impulsant i obrir cap a l'exterior aquest debat, conscients que el camí està ple de contradiccions que ens segueixen interpel·lant. L'objectiu és, compartint les experiències viscudes al costat dels moviments socials, fer un ús més incisiu de l'observació de drets humans i col·lectius.

Mereix la pena recordar que la Comissió sorgeix com instrument d'observació i denúncia precisament arran d'un de tants casos en els quals s'han utilitzat els drets humans per a rentar la imatge pública d'un estat. Quan la Unió Europea va concedir “aval democràtic” al govern mexicà en vespres de la massacre d'Acteal, la xarxa de suport a Chiapas va proposar la primera visita de la CCIODH al 1998, una visita que no hagués estat possible sense la indignació i l'impuls de sectors i sensibilitats molt diverses de la societat civil internacional.

Des de llavors, centenars de persones, algunes pertanyents a diversos col·lectius però en la seva majoria a títol individual, han dedicat part del seu temps i recursos a la tasca de denunciar les diverses formes que utilitza el poder per a fer callar la protesta social a Mèxic, recaptant testimoniatges directes, interpel·lant a les institucions i denunciant als seus propis governs quan s'han fet còmplices o han tancat els ulls davant evidents violacions als drets humans.

La CCIODH es deu, en conseqüència, als pobles i a la societat civil. Als pobles quan reconeixen la presència de la Comissió en els seus territoris i a la societat civil internacional que la impulsa, li dóna suport i la compon.

Davant la gravetat de la situació de Mèxic, els participants en aquesta assemblea volem manifestar que ens sentim compromesos a seguir vigilants i a reforçar el treball de la Comissió, mantenint-la, com fins a ara, independent i oberta a tots els sectors i sensibilitats de la societat civil que consideren un deure fratern entre els pobles la denúncia de la mentida i la barbàrie.

Barcelona, 14 de desembre de 2009.

Assemblea de la Comissió Civil Internacional d'Observació pels Drets Humans (CCIODH)

--------------------------------------------------

Annex sobre temes d'organització:

En substitució de la Secretaria Permanent, s'ha format un Grup de Seguiment que col·lectivament impulsarà els treballs en xarxa d'anàlisi, documentació, comunicació, debat i intercanvi.

Aquest grup no exercirà funcions de portaveu, funció que només es manté durant les visites.

S'encarregarà de fomentar les relacions i l'intercanvi d'informació amb col·lectius que treballen temes específics sobre Mèxic.

D'impulsar el treball de denúncia i difusió fora de Mèxic i quan la situació ho requereixi de redactar els butlletins oportuns.

També impulsar el debat sobre l'efectivitat i utilitat per als moviments socials de la denúncia de violacions de drets humans individuals i col·lectius; així com posar a la disposició d'altres sectors de la societat civil la metodologia i els instruments de treball de la Comissió perquè es puguin emprendre accions independents en altres àmbits.

http://cciodh.pangea.org/?q=es/node/335

Més informació: clica aquí a la web de la CCIODH

10 de des. 2009

CIDECI I LA UNIVERSIDAD DE LA TIERRA

A San Cristóbal de las Casas, existeix la Universidad de la Tierra (Unitierra), una universitat molt especial i important per al desenvolupament de les poblacions indígenes. Raymundo Sánchez Bazarra, coordinador general de CIDECI (Centro Indígena de Capacitación Integral), qui realitza un treball molt extens, del qual podem trobar la Unitierra.

Raymundo és el coordinador general d'un projecte que vol convertir-se en un sistema, i aquest sistema té el nom de Sistema Indígena Intercultural de Educación no Formal, un sistema educatiu obert i flexible, el qual inclou cinc components; i un d'ells és la Unitierra.

El primer component del sistema és l'abans esmentat CIDECI (Centro Indígena de Capacitación Integral) Fray Bartolomé de las Casas, el qual va néixer el 24 d'agost de 1989, el dia de l'aniversari del natalici de Fra Bartolomé de Las Casas, d'aquí el seu nom. El CIDECI és un espai obert principalment per als joves i les joves indígenes que no van tenir escola o que van haver d'abandonar-la; oferint-los l'opció d'aprendre oficis i petites professions, independentment de l'escolaritat que tinguin.

El segon component del sistema és la visitada Universidad De La Tierra o Unitierra. El pas de crear una universitat la van donar de manera autònoma, és a dir, sense buscar el reconeixement oficial, sinó buscant el reconeixement dels pobles i de les comunitats indígenes a les quals serveixen. El plantejament que van realitzar fou clar, per què si el que fem és la professionalització de certes activitats, que per aquestes no tindran el prestigi que donen les universitats? Per aquestes, això que fem per joves que queden fora com deixalla del sistema educatiu formal, no pot tenir el prestigi, qualitat i acreditació de les universitats? Amb aquest plantejament i després de realitzar-se aquestes qüestions van decidir crear la Universidad De La Tierra, una universitat que respecta la terra, que la veu d'altra manera i que el seu projecte educatiu té tant valor com qualsevol altre, encara que comenci des de baix, des de la terra.
D'aquesta manera es va crear un pla d'estudis de cinc carreres en les quals es podia garantir la seva acreditació. La carrera de agroecologia, la d'arquitectura vernacla (nativa), la d'advocacia agrària, la d'administració d'iniciatives i projectes comunitaris i la de hidrotopografia.

El tercer component és el Centro de Estudios sobre la interculturalidad. En aquest centre es tracta el tema de la interculturalitat, tema que en els centres acadèmics es tracta d'una manera molt superficial i es queda en la temàtica de continguts ètnics o simplement en el coneixement del folklore, en opinió del coordinador Raymundo. Per aquest motiu van crear un seminari de reflexió en aquest centre on van desgranant i aprofundint en el tema; ja que en el seu judici és un tema primordial per al futur del món. Aquest centre es troba dintre d'una xarxa de centres amb els quals treballa conjuntament, com el Centre de trobades i diàlegs interculturals de Oaxaca, per exemple.

El quart component és el Centro de Estudios de información y documentación Emmanuel Wallerstein, centre que té obert un seminari permanent. Aquest és un seminari acadèmic on sota un programa específic de sessions, s'ajunten tots aquells que volen formar una comunitat d'aprenentatge per a discutir sobre el que fan, els seus compromisos polítics i morals enfront d'aquest món, confrontant-lo amb l'obra i les tesis contrastants sobre sistema mundo del professor Emmanuel Wallerstein (sociòleg i científic social històric, principal teòric de l'anàlisi del sistema món).

El cinquè component és el Centro Universitario de Educación Abierta y a Distancia, projecte que es realitza gràcies a la Universitat Sant Tomás de Bogotá, a Colòmbia. Aquesta idea està dirigida a tot aquell que treballa, per a aquell que no pot anar a les aules, a tot aquell que està disposat a acceptar aquesta responsabilitat de l’autoaprenentatge.

Una vegada explicats els 5 components del sistema, anem a centrar-nos en els dos primers (CIDECI i Unitierra)

CIDECI i Unitierra

Tot el treball va començar en 1983 i amb el pas del temps el projecte ha anat prenent el seu perfil, el seu rostre, passant per diferents etapes al llarg del temps. Però, per què i com es va crear? En 1989, l'estat Mexicà va anul·lar diversos projectes d'educació que intentaven realitzar i és quan el CIDECI decideix que no vol tenir cap tipus de relació amb l'estat, ni partits ni amb les seves institucions, declarant-se d'aquesta manera antisistèmic, decidint seguir endavant des de baix, amb les forces de la societat, per recuperar la capacitat d'autodeterminació expropiada per l'Estat.

Per a això, van posar la vista enrere i van començar a observar experiències del segle XVI a Mèxic i en altres llocs d'Amèrica llatina que van permetre als pobles sobreviure i resistir, mantenint la seva identitat; fins i tot després de 500 anys. D'aquesta manera van observar moltes iniciatives, en una vena utòpica, que van permetre a aquests pobles resistir, mantenir-se, i és d'aquí d'on van aprendre i van treure el concepte de RESISTIR i SOBREVIURE.

A més, els integrants d'aquest projecte es defineixen com a Illichistas, persones que segueixen i estan d'acord amb la manera del raonar crític d'Ivan Illich (pensador austríac, autor d'una sèrie de crítiques a les institucions clau del progrés en la cultura moderna i qui es va ocupar a formular profundes crítiques a l'educació escolar, la medicina professional i de patents, el treball aliè i no creador, el consum voraç d'energia necessària per al desenvolupament econòmic com una negació de l'equitat i la justícia social, entre altres temes), i pensen que el sistema que avui dia regeix aquest món ha d'acabar com van acabar altres anteriorment; que a la resistència que ells realitzen li correspon l'esperança que una altra cosa és possible, que caminen per un altre camí que no és el d'aquest món de guany, mercantilització, explotació, cobdícia, domini, menyspreu al diferent…

Així va néixer la idea, d'aquests dos elements, l'element de la resistència des del qual els van ensenyar els utòpics del segle XVI i l'element crític de la ruptura de les il•lusions d'Ivan Illich; amb la idea que un altre món és possible. Perquè creuen en altra destinació i ho volen construir al costat dels pobles que durant tants segles han resistit.

Funcionament del sistema acadèmic del CIDECI

El sistema se sosté sobre tres principis pedagògics.

El primer principi és el d'aprendre a fer, és a dir, el d'aprendre fent, com els joves aprenen en les seves comunitats, aprendre a realitzar tasques mitjançant la pràctica.

El segon principi és el d'aprendre a aprendre, basat en que tots els estudiants que formen part d'aquest sistema, on el seu estudi és gratuït i totalment flexible, donin a canvi una mica del seu temps per a treballar i poder mantenir l'espai, les instal·lacions, perquè d'aquesta manera es pugui donar el primer principi de l'acte aprenentatge anteriorment esmentat.

El tercer principi és el d'aprendre a ser més. Aquest principi els col•loca contra tendències al món modern, ja que mitjançant aquest s'intenta mantenir l'esperit que encara es pot trobar en els pobles i comunitats indígenes, aquest esperit que està molt lluny de la cobdícia que domina les activitats per a la producció en el nou món modern i que perverteix a les persones.

Tot el treball es divideix en 4 sectors: 1- agricultura orgànica, 2- tecnologia apropiada, 3- nutrició i salut comunitària, 4- comunicació educativa i coordinació general.

Els zapatistes en els seus diversos “Caragols” (Caracoles), uns anys enrere, ja creen un eix important dels seus treballs, és l’agroecologia (l'aplicació dels conceptes i principis de l'ecologia al disseny, desenvolupament i gestió de sistemes agrícoles sostenibles). Igual que els zapatistes, a la Unitierra també. Els joves que estudien en la Unitierra, de forma natural i gairebé sense adonar-se’n, descobreixen que és l’agroecologia i l'agricultura orgànica, ja que viuen en un entorn natural, un entorn que els permet començar a veure les coses per l'ecològic, l'orgànic; podem dir que viure allí és educació mediambiental.

Com explica Raymundo a l'hora de parlar de la Universidad de la Tierra, en la Unitierra s'ensenya art, però el significat per a la paraula art és diferent per a ells. Allí art és la manera d'utilitzar la matèria per a resoldre problemes i necessitats; com dissenyar trossos de fusta per a utilitzar-los com cartel·les, prestatgeries o rètols, per exemple.

Estudiants

Els estudiants es divideixen en interns i externs; i els dies es divideixen en quatre torns, 2 torns al matí i altre dos a la tarda. Els estudiants externs assisteixen o al matí o a la tarda i els interns, els quals viuen, mengen, dormen i treballen en la Unitierra assisteixen als 4 torns.

Per a tots els estudiants l'accés és gratuït, sempre que donin suport a la iniciativa. Aquest suport consisteix a treballar els dissabtes, des del matí fins a les 2 de la tarda en tot tipus de tasques i manteniment tals com posant finestres, pintant parets, realitzant serveis de neteja…

Els estudiants són principalment de llengua Tzotzil, Tzeltal, Chol i Tojolabal. D'aquesta manera la llengua que permet l'intercanvi cultural entre les quatre llengües indígenes és el castellà, pel que és la llengua que s'utilitza principalment a les classes i tallers.

El component principal que li dóna la seva identitat, la seva forma, la seva destinació al projecte, és l'indígena; encara així, les portes estan obertes a qui no és indígena, això sí, deixant bé clar que les coses allí són diferents i que l'indígena és en primer lloc.

Però, com s'assabenten els joves de la comunitat que és possible arribar a un lloc així? Mitjançant la paraula, aquest és el seu pla estratègic, que la notícia corri de boca en boca per totes les comunitats i que tot aquell jove al que l'educació de l'estat li ha donat l’esquena, sàpiga que té les portes del CIDECI i la Unitierra obertes.

L'estudiant al termini del seu aprenentatge i ha d'estar disposat a retornar a la seva comunitat i utilitzar allí el que ha après. Elabora un projecte que diríem seria la seva tesi, i estableix un compromís amb el Centre; el Centre li dóna suport amb una inversió mínima, per a l'equip, eines, material… perquè a la seva comunitat elabori el projecte, ajudant al desenvolupament d'aquesta. La persona que realitza la seva tesi a la seva comunitat està capacitada per ser mestre i compartir els seus coneixements amb els alumnes. Diguem que un alumne acaba els seus estudis en fusteria, si el seu compromís és tornar a la seva comunitat i ajudar a aquesta creant una fusteria, rebrà ajudes del projecte per a crear-la i fins i tot estarà capacitat per a tornar a la Unitierra i ser formador de nous alumnes. Amb aquesta manera d'actuar podem veure com la Unitierra no prepara als seus estudiants per al mercat, sinó per a la tornada a la seva comunitat, que l'estudiant retorni i que aporti la potenciació de la seva comunitat i la seva organització. No sempre s'aconsegueix que l'alumne torni a la seva comunitat però no per això canviarà la manera d'actuar.

El programa d'estudis és de tres mesos, però el sistema s'adapta a les necessitats de temps i a les possibilitats de l'alumne; és a dir, si l'alumne solament pot assistir un mes a classe, se li adaptarà el curs per a un mes, és un sistema totalment obert i flexible, un sistema el qual el seu criteri fonamental és el potenciar la capacitat de resistència, mantenir l'esperança dels pobles, que els pobles estiguin dempeus, se sentin dignes i mantinguin la seva rebel•lia.

Finançament

Des de que el 1989 l'estat anul·la els projectes que intentaven realitzar, el CIDECI decideix que no vol tenir cap tipus de relació amb l'estat, ni partits ni amb les seves institucions, declarant-se d'aquesta manera antisistèmic, com ja hem esmentat anteriorment.

D'aquesta manera l'única forma de finançament per a ells és la solidaritat. Tant la solidaritat nacional com la internacional, però sempre que no sigui una solidaritat amb condicions, és a dir, una solidaritat en la qual després de rebre ajuda, qui te la dóna et posa condicions, “et dono però has de…”. És per això, i com ens van explicar en la nostra visita, mai acceptaran, per exemple, ajuda de la Coca-Cola a canvi de posar publicitat en les seves parets, el més clar exemple de solidaritat condicionada.

També és veritat que es troben amb molts problemes al rebre finançament ja que moltes vegades necessiten presentar pressupostos i una planificació anual, cosa complicada ja que els cursos són trimestrals o de menys temps (sistema educatiu flexible i obert).

CIDECI i EZLN

El CIDECI comparteix i entén la lluita zapatista a la perfecció ja que podríem dir que caminen pel mateix camí. Hi ha una afinitat entre ambdós i com el seu coordinador explica, “tot això es pot fer només en el quadre de la lluita zapatista ha estat capaç d'obrir”, deixant clar que la lluita zapatista ha estat fonamental en el desenvolupament de CIDECI.

Els zapatistes s'han definit en La Sisena Declaració de La Selva Lacandona com un moviment antisistèmic, no electoral, no partidista, no a la presa de poder dient que aquest món no és com el volen. Lluiten per a veure si és més lliure, més igualitari, més just, aquest és en el camí que es troben els zapatistes i comparteixen amb el CIDECI.

En el món on vivim avui dia la Unitierra forma part d'un projecte molt especial, un sistema educatiu que fa front al sistema en el qual vivim, que creu en altra manera d'ensenyar i que lluita per això.

*Aquest text a sigut possible gràcies a l'aportació de l'Andeka

Més informació:

9 de des. 2009

Presentació del llibre: Primer Col•loqui Internacional In Memoriam, Andrés Aubry


Seminari Internacional de reflexió i anàlisis

En ocasió de la publicació del llibre: “Primer Coloquio Internacional in Memoriam Andrés Aubry” “…Planeta Tierra: movimientos antisistémicos…”

Aquí teniu la invitació, qui pugui assistir-hi serà afortunat, sentin-ho molt, l’ombra no podrà ser-hi, no per falta de ganes... en fi, estarem atents a quantes coses succeeixin a l’esdeveniment.

La presentació del llibre es realitzarà dins del Seminari Internacional de reflexió i anàlisi, els dies 30-31 de desembre de 2009 i 1-2 de gener de 2010.

On?

CIDECI-UNITIERRA, CHIAPAS, amb adreça:
Camino Real a San Juan Chamula s/n.
Colonia Nueva Maravilla.
San Cristóbal de las Casas, Chiapas. Mèxic

Adrés Aubry

Anem a pams, qui era o va ser Don Andrés Aubry?

El podies trobar per San Cristóbal de las Casas, barret d’ala, barba blanca... afable

Declarat: Primus Doctor Liberationis Conatus Causa per la Universitat de la Terra (CIDECI-UNITIERRA-CHIAPAS)
Andre Aubry, historiador, antropòleg, humanista... i apassionat defensor dels drets indígenes, va perdre la vida la tarda del dijous 20 de setembre de 2007, mentre conduïa de Tuxtla Gutierrez a Sant Cristóbal de Les Casas.

Fer un currículum de Don Andrés seria llarguíssim, per això us deixem uns enllaços per tal que us feu a la idea de (segons L’ombra) qui és aquesta il•lustríssima, honorable, sàvia, venerable, honesta, humil i senzilla persona a la qui teníem i seguim tenim un gran respecte, tots els elogis són pocs.
Cliqueu AQUÍ, hi ha una mica d’informació sobre Don Andrés

Andrés Aubry (més informació)

I aquí teniu la web oficial del que fou el Primer Col•loqui Internacional. In Memoriam, Andrés Aubry (no us el perdeu, val molt la pena, tants sols cal veure els convidats i les seves ponències. Impressionant!)

Esperem que els puguin assistir a l’esdeveniment ho gaudeixin i sinó, ja ho sabeu amb la informació que aquí us deixem n’hi ha per sucar-hi pa, tant sols cal: temps, paciència i ganes d’aprendre...

En un proper post, us explicarem que és la CIDECI-UNITIERRA. CHIAPAS, segur que ho trobeu interessant.

Una abraçada

L’ombra

PS. Serveixin d’exemple les paraules del Comandante David de l’EZLN, millor no es podia definir.

“Don Andrés fue, y siempre será, un amigo, un hermano y un compañero; lo mismo Angélica su esposa. A ellos, Don Andrés y Angélica, los recordamos con respeto y valoramos su ejemplo que va a seguir vivo en nuestros pueblos. De por sí nosotros, los pueblos indígenas, y sobre todo los zapatistas, a todas las personas que con humildad, con sencillez y honestidad, se ponen al lado de los pueblos, se ponen al servicio de los pueblos sin ninguna condición, nosotros los pueblos indígenas no podemos quedarnos sin agradecerles, reconocerles y no olvidarles.

A Don Andrés como a Angélica Inda siempre los recordamos con respeto y honor. Quisieron caminar al lado del pueblo, no pidieron nada a cambio más que la esperanza de una vida mejor. Podríamos decir muchas cosas más de ellos, pero hemos dicho y hemos escuchado ya lo que significó para nosotros, para los pueblos indígenas.”

Comandante David
Ejército Zapatista de Liberación Nacional

5 de des. 2009

Recordem a Alexis Grigoropoulos

6 de desembre de 2008, avui fa un any. Alexis Grigoropoulos de només 15 anys, és abatut per una bala policial en ple centre d’Atenes.

Alexis Grigoropoulos

Aquella nit del 6 de desembre, dissabte, una patrulla de policia que estava fent guàrdia en un carrer cèntric del barri d’Eksárjia (en ple centre d’Atenes). El barri d’Eksárjia és un barri ple d’història i lluita social al llarg d’aquestes últimes dècades.

En un moment donat hi hagueren uns incidents, quan un grup de joves van començar a discutir amb els assassins (policies/terroristes d’estat). Llavors un policia tragué la seva arma (pistola) y disparà sense més al jove Alexis de només 15 anys, el qual fou portat a l’hospital central "Evangelismós", on ja ingressar cadàver.
· Aquí, el policia, l'assassí de Alexis Grigoropoulos, anomenat Korkoneas ve de Kalamata, capital de Mesenia, de la regió perifèrica del Peloponès, d’una família de clara tradició ultradretana, col•laboracionistes durant l’ocupació Alemanya de Grècia a la segona Guerra Mundial.

Just després d’aquell assassinat, al barri d’ Eksárjia si dirigiren decenes de furgonetes policials, mentre una multitud de gent es concentrà davant de l’hospital impedint l’entrada de la policia.

Com era d’esperar, la policia atacà reprimint brutalment a la gent del barri d’ Eksárjia, agredint i arrestant. Els joves cerquen refugi a la històrica Escola Politècnica (que es troba al mateix barri) on en altres temps de dictadures militars ja hi entraren fins hi tot els tancs.

Es comencen a organitzar assemblees i concentracions, en tres dies s’havia estès la revolta per tot Grècia i les illes (Atenas, Trikala, Drama, Kavala, Komotini, Hania-Creta, Iráklio-Creta, Rodas, Salónica...)

Al cap d’un any, tot i haver-hi hagut unes eleccions en les quals es canvià de color polític, millor dit, de to, ja que tot apunta que les coses van de mal en pitjor. Si abans la dreta feia les malifetes que feia, pitjor ho està portant la social-democràcia (allò del talante que tant bé coneixem).

Tot plegat, val a dir que no s’han apaivagat les revoltes, s’aplica més que mai la llei antiterrorista i les lleis contra la immigració, persegueixen moviments socials, antiautoritaris, anarquistes... no tant sols usen les policies, sinó com tot Estat autoritari es val de ordes filofeixiestes o i neonazis. La imatge de baix ho demostra bé.

Per les últimes informacions que ens arriben, tot apunta que l’aniversari de l’assassinat d’Alexis, es prepara tens i calent. Haurem d’estar atents.

Algú deia...

Primer van agafar als comunistes,
i jo no vaig dir res perquè jo no era un comunista.
Després es van endur als jueus,
i no vaig dir res perquè jo no era un jueu.
Després van venir pels obrers,
i no vaig dir res perquè no era ni obrer ni sindicalista.
Després es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era protestant.
I quan finalment van venir per mi
no quedava ningú per a protestar.


Enllaços d'interès:
Grècia Llibertària
Atenes Indymedia

Estelnegre

· Comença el ball de bastons:
Crida des de la Universitat Politècnica Okupada a Atenes

Aproximadament entre 150-160 persones van ser detingudes en un intent de sembrar el terror i dissuadir a la resta de participar en les manifestacions que assenyalessin l'aniversari de l'assassinat d’Alexis.
Per llegir més, clica AQUÍ
Revolució a Grècia (especial Kaos)

· Tenim nou cominicat des de la Universitat Politècnica Okupada de Atenas

COMUNICADO DESDE LA UNIVERSIDAD POLITECNICA OKUPADA DE ATENAS

Aproximadamente entre 150-160 personas han sido detenidas en un intento de sembrar el terror y disuadir al resto de participar en las manifestaciones que señalaran el aniversario del asesinato de un joven de 15 años por la policía griega hace un año.

Un año después del asesinato de Alexandros Grigoropoulos a manos del estado griego, el ejercito policial del régimen esta intentando de apoderarse de cada esquina de la ciudad. Asesinos perfectamente uniformados han asaltado al centro social autogestionado “Resalto” en Keratsini, y al ayuntamiento ocupado de Keratsini. Han atacado también a jóvenes, han bloqueado las entradas y salidas a lugares de lucha política y social, han rodeado Exarhia y la Universidad Politécnica y aun continúan efectuando un gran número de arrestos y detenciones.

Esas marionetas del estado que son los medios de comunicación de masas no paran de retransmitir la propaganda oficial del poder fabricando toda una atmósfera de terror y miedo.

A un año de la revuelta de diciembre del 2008 el sistema de explotación y opresión intenta una vez mas reafirmar su autoridad. El gobierno esta intentando reforzar un estado permanente de emergencia para así mitigar la indignación social e imponer el silencio de los cementerios al conjunto de la sociedad.

En respuesta de la toma de la ciudad por parte de la policía nos encontramos ocupando la Universidad Politécnica.

Hacemos un llamamiento a toda persona que desee resistir para hacerlo por todos los medios necesarios.

Vamos a seguir manteniendo este espacio en nuestras manos así como mostrando nuestra solidaridad incondicional con todas y todos aquellos que se enfrentan a la persecución estatal.

Exigimos la liberación inmediata de todas y todos las arrestados y detenidos.

TOD@S A LA CALLE, A LA MANIFESTACIÓN DE MAÑANA EN PROPYLEA A LAS 13:30.

NI OLVIDAMOS NI PERDONAMOS.

TODO CONTINUA.

La Politécnica Ocupada

La Galeria Pecanins preserva el seu “esperit” per la innovació

• Obren col·lectiva per celebrar 45 anys d'aquest espai fundat per tres germanes
• Inclou obres dels pintors amb més trajectòria en el recinte, com Montserrat Aleix i Helen Escobedo
.
Foto • Les germanes Pecanins, imatge presa del llibre escrit en 2000 per Luís Carlos Emerich, per a festejar 35 anys del recinte de Durango 186, Colònia Roma

Merry MacMasters/La Jornada 2009.12.05

La Galeria Pecanins celebra nou lustres, complerts el passat octubre, amb l'exposició col•lectiva 45 anys: picant pedra que avui s'inaugura a les 12:30 hores en el seu domicili del carrer Durango 186, colònia Roma.

Aquesta mostra “única” reuneix obra en gran part de la col•lecció de la galeria formada per les seves fundadores, les germanes Pecanins: Montserrat, Ana María i Teresa (morta el passat 14 d'agost).

La idea de l'exhibició a cura de l'artista visual Yani Pecanins, sots-directora d'aquest espai cultural, i la seva tia Ana María, és “posar als pintors que han tingut més trajectòria dintre de la galeria”.

Encara que hi ha pintura, gràfica, dibuixos, collages, una mica de fotografia i una escultura dels anys 70, 80 i 90 del segle passat, “no vam buscar molt en el sentit d'èpoques, sinó de coses significatives per a la galeria, que a més fessin una exposició harmònica”, expressa Yani.

Participen artistes com Jordi Boldó, Kazuya Sakai, Josep Guinovart, Raúl Herrera, Montserrat Aleix, José Luis Cuevas, Josep Bartolí, Brian Nissan, Pedro Friedeberg, Yani Pecanins, Helen Escobedo, Roger Von Gunten, Philip Bragar, Héctor de Anda, Gabriel Macotela y Gabriel Ramírez.
Propostes i aventures boges

–Quin és el seu record més primerenc d'aquesta iniciativa de la seva mare i les seves ties?

–Me’n recordo –respon Yani Pecanins– de la primera galeria del carrer de Florència, però el que em porta més records és quan van inaugurar el local del carrer d'Hamburg; es van fer uns vestits de flassada que els artistes van pintar. Havia molta eufòria per l'aventura que emprenien.
–Quina ha estat la línia de la galeria?

–El que va moure a les Pecas a fer el que van fer a la galeria va ser la seva passió, el seu entusiasme, la seva amistat amb els pintors i el fet de ser part d'alguna cosa que s'estava movent que, m'imagino, tenia a veure amb la Ruptura.

“La Zona Rosa, quan la galeria va estar allí, també era un lloc on passaven coses, un barri on havia galeries, llibreries, tot un esperit. No només eren galeristes com per obrir, penjar quadres i guanyar diners, sinó de ser part dels projectes.

“Avui dia existeixen els comissaris i altres, però en aquesta època no. Llavors, elles feien el que les entusiasmava. Era alguna cosa molt participativa, passional. Moltes de les juntes del Salón Independiente van anar en la galeria quan va estar en el carrer d'Hamburg.

“Les Pecas inventaven, per exemple, els happenings –el performance d'avui–, que gairebé no n’hi havia. Van fer el pastís art, que es treia al carrer, on les persones participaven. Coses molt divertides; llavors, sí crec que aquest esperit és molt important aquí a la galeria. No només exposar perquè venia o perquè era un pintor famós, sinó perquè els encantava el que feia.”

–Què les distingia dels seus contemporanis?

–Pel que sembla aquest esperit de fer coses com boges i aventurar-se a muntar exposicions poc comunes. Potser una mica l'esperit del Salón Independiente on es feien coses noves i molt boges per a l'època. Elles eren molt participatives d'això i ho aplicaven a la galeria en el que exposaven, encara que no es vengués. La qüestió era fer coses diferents, propostes noves.

Un confessionari
L'amistat del crític d'art Luís Carlos Emerich es va refermar amb les germanes Pecanins quan aquell va començar a ser comissari, “a tenir encàrrecs rellevants. Llavors els vaig demanar que em museografiaren curaduries. Hem treballat moltes vegades junts en projectes fora de la galeria. L'únic en el qual he participat va ser en alguna cosa anomenada cinema cabaret, on el Govern del DF va convidar a les galeries a fer una exposició al•lusiva a la vida de la ciutat de Mèxic”.

Emerich és autor del libre Pecanins, publicat amb motiu dels 35 anys de la galeria.
–Com figura la galeria en el panorama d'aquests espais?

–La Galeria Pecanins ha estat determinant en la difusió de l'art mexicà, el català i el llatinoamericà. És un dels puntals de la ruptura dels anys 60. Allí es va formar el Salón Independiente. A pesar que molts dels artistes estaven amb Juan Martín, també exposaven amb les Pecas, que van oferir com sempre el seu espai com a lloc de conspiració en aquell moment que era una xafarderia d'una sola peça la condició de l'art mexicà. No eren tan ortodoxes com la Juan Martín, ja que es van obrir a moltes altres manifestacions. En els anys 60 són veritablement precursores del conceptualisme, que tot just s'albirava en aquest país.

Per a Emerich les Pecanins van buscar sempre “la seva realització personal. No es van fer riques i segueixen sense ser riques. No els va importar tant el negoci. Com els vaig dir un dia: ‘la seva galeria més aviat és un confessionari’. Aquí vénen els artistes a narrar les seves penes i divertir-se. Això és el que ha tingut i conserva la família sencera. Aquesta familiaritat de la galeria és el que imprimeix un caràcter humà, molt més que una botiga d'articles sumptuaris. És gairebé un temple de reunió per a moltíssimes persones”. 

Traducció de l'article: L'ombra i l'atzavara

· Per més informació: "Les Pecas". Pecanins, catalanes a Mèxic. Fa tan sols un mes escàs que a L'ombra de l'atzavara els hi vàrem dedicar tot un (post) monogràfic. Clicar AQUÍ

-.-

Amb els xiquets no s’hi juga (una de broma)

Xiquet fot el pa de cistell a l’exhibicionista de les xanques



Diuen que l'home de les xanques va anar fugint a poquet a poquet i en un raconet es va posar a plorar davant de tal humiliació...