Contra la pèrdua de qualitat de l’agua de l’Ebre i en defensa del cabdal ecològicPunt de sortida: 12 h. Plaça Urquinaona.
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha convocat per al diumenge 30 de maig a Barcelona una manifestació per a denunciar que l’estat del riu i, especialment, la qualitat de les seves aigües està empitjorant.
Amb la protesta, el moviment antitransvasament vol denunciar alguns projectes promoguts pels governs espanyol i català que, segons denuncia la Plataforma, són transvasaments d’aigua del riu Ebre.
Des del moviment antitransvasament també s’ha lamentat que els representants dels principals partits polítics en les Terres de l’Ebre no són capaços d’acordar una postura unànime per a reivindicar que el nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre contempli uns cabals ambientals que garanteixin la supervivència del Delta de l’Ebre.
MANIFEST “L’Ebre sense Cabals és la Mort del Delta”
“Rius amb aigua: Rius Vius”
La ciutadania de Catalunya es manifesta pels carrers de Barcelona per fer arribar a la Comissió Europea la necessitat de mantenir i recuperar els cabals dels rius catalans, en especial els de l’Ebre, per poder aconseguir els objectius ambientals que fixa la Directiva Marc de l’Aigua.
"La paralización en el Estado español de la planificación hidrológica supone unos graves impactos ambientales, económicos y sociales. A excepción de las Conques Internes de Catalunya, aún no se han determinado los caudales ecológicos necesarios para la vida de los ríos. Las Tablas de Damiel, la Albufera, el Bajo Jucar, Doñana, el Delta del Ebro, etc. espacios protegidos de gran importancia a nivel europeo por su rica biodiversidad. Ademas, muchos ríos están en grave peligro por la presión de anacrónicos trasvases, como es el caso del Tajo-Segura, insostenibles crecimientos urbanísticos y ampliación de nuevos regadíos."
La indefinició dels cabals a l’Ebre i la proposta d’ampliació de hectàrees de regadiu, a més de 400 mil en l’esborrany de Pla Hidrològic de l’Ebre elaborat per la CHE, posa en greu perill la biodiversitat i la vida al Delta, fins i tot la de llurs poblacions. Cal recordar que els cabals ambientals de l’Ebre al seu pas pel Delta han estat tècnicament ben calculats per l’Agència Catalana de l’Aigua i aprovats per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre mitjançant la participació ciutadana, del govern català i del propi Ministerio de Medio Ambiente i per dues vegades pel Parlament de Catalunya.
A la Conca de l’Ebre el major consum és l’agrícola. El sector agrícola és clau per a la producció dels nostres aliments i el seu assentament és imprescindible per un adequat equilibri territorial. Els actuals projectes de desenvolupament de regadius incrementen la crisi actual del sector, promouen un model agrícola industrial y paradoxalment incrementa el consum d’aigua. Els projectes de modernització y ampliació actualment en construcció comporten unes despeses que ni els agricultors, ni el estat poden assumir, generant una situació socialment y econòmica insostenible. A més a més, l’aigua suposadament estalviada no servirà per acomplir els cabals ambientals si no per ampliar els regadius i posar encara en més crisi el sistema hidrològic. Cal un nou model rural que tingui en compte les necessitats reals de la societat rural, promogui cultius coherents a les condicions climàtiques locals i respecti els sistemes agro-ecológics del territori amb una perspectiva de soberania alimentària.
D’altra banda, el model de creixement urbanístic de la zona litoral i de la Regió Metropolitana de Barcelona incrementa la insostenibilitat i el desequilibri territorial. La planificació de nous recursos pel seu abastament no pot ser il·limitat. El nou Pla de Gestió de Catalunya aporta 360 nous Hm3/a a la RMB i preveu que per al 2027 seran necessàries noves aportacions atesa la potencial construcció de 800.000 habitatges planificats al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Amb l’ocupació de més zones fluvials com és el cas de l’Horta de la Vila a Martorell. Sens dubte, cal un nou model de Planificació Territorial d’acord amb els bens naturals i els recursos disponibles de cada territori que també sigui capaç d’assentar les poblacions en les zones rurals i en les poblacions d’alta muntanya.
Exigim el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Cal recuperar els cabals ambientals del Ter segretats per Barcelona, del Gaià per les petroquímiques, del Foix i de la resta de rius catalans. D’altra banda, és imprescindible invertir la tendència de la contaminació dels aqüífers per la contaminació de nitrats i de les aigües superficials del Llobregat per l’acumulació de runams salins a la seva conca. També cal solucionar urgentment la contaminació de Flix tan perillosa ambientalment, socialment i econòmicament pel desenvolupament del tram baix de l’Ebre. Aigua de qualitat suposarà més aigua per als diversos usos humans i per mantenir uns rius amb vida.
A Catalunya ens trobem que els usos d’aigua vida i aigua social, aquells consums assenyats d’aigua domèstica, han esdevingut aigua negoci. Així el 70% de la gestió en baixa està en mans de les empreses privades que busquen en la gestió de l’aigua un nou mercat on lucrar-se. Els abastaments en alta, com ATL, pateixen importants pressions per a la seva privatització. Així, un servei bàsic que hauria d’estar gestionat públicament i amb participació social entra dins de les lleis del mercat de l’oferta i la demanda, l’aigua deixa de ser un bé comú per convertir-se en mercaderia.
Les ONGs defensores dels rius catalans, els moviments socials i la ciutadania en general exigim a l’actual i futurs Governs de Catalunya que defensin davant la Comissió Europea el compliment la Directiva Marc de l’Aigua i els seus principals objectius: gestió de la demanda, recuperació de costos, anàlisi de costos/benefici de les mesures a adoptar, participació ciutadana en la gestió i planificació de l’Aigua i el bon estat de totes les masses d’aigua.
Llistat d’adhesions i col·lectius convocants:
Plataforma Defensa de l’Ebre, Plataforma d’Oposició als Transvasaments, Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, ADAN, ADAPA, ADENC, AEMS-Rius amb Vida, Aula de l’Aigua, Asociación Río Aragón, Centre Medi Ambient l’Arrel, CGT-Catalunya, CGT-Aragó, Ecologistes de Catalunya, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria sense Fronteres, Entrepobles, Galanthus, Gent del Ter, Grup Natura Freixe, Jovens de les Terres de l’Ebre, Gent del Ter, Organització Ecologista l’Escurçó, Pirinaigua Associació Cultural dels Pirineus, Plataforma Serres Gornal Ordal, Plataforma Salvem Gaià, Prou Sal, Revolta Global Esquerra Anticapiltalista, SEO/Bird Life, Unió de Pagesos, -Unió de Plataformes: Plataforma Veïnal Pont de Suert, Plataforma de Defensa de la Terra Alta, Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica de Catalunya i Aragó, Plataforma Platja Llarga i Bosc de la Marquesa, Geven, AAV del Centre Històric de Bellver, Plataforma no Fem el Cim, Plataforma per una Vegueria Pròpia, Col·lectiu Bosc Verd, AAVV el Nuclí Antic de Cubelles, Begues Alta Tensió, Associació Natura Pou de Glaç, Grup Ecologista les Agulles, Plataforma Salvem Oliveretes, Plataforma Salvem Can Coll, ANDA, Associació Cultural de Montserrat, Plataforma en Defensa del Territori i Patrimoni del Baix Llobregat Nord, Plataforma Salvem Montserrat, Plataforma Popular Contra el Pla de Caufec, Plataforma l’AVE pel Litoral, Vall de Can Masdeu, Collserola Parc Natural.ORG, Ecologistes en Acció de Barcelona, Plataforma Defensa de la Serra Marina i Can Zam, Stop Karting Llinars, Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges, Nova Culura de l’Energia, El Sauquer, Meandro Associació per a la Preservació Patrimoni Natural, Ramaderia Ancestral Els Isards, Plataforma El Roure, Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, Assocació Amics del Mas Roig, Plataforma Ciutadana Salvem Solius, Assocació Centre Cívic Cultural i Social de Vallcanera Park de Sils, SOS Empordanet, Gent Pel Territori, Salvem Vilanera, Xarxa per la Defensa de l’Empordà, Arquitectes Sense Fronteres, Plataforma per l’Equilibri Territorial Interprovincial de Catalunya, SOS Monuments, Col·lectiu Patrimoni, Ecologistes Independentistes de Catalunya, L’Ateneu de Cultura Contemporània-CAT-EU, Col·lectiu Patrimoni, Plataforma Cívica en Defensa de les Terres del Sènia, Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica de Catalunya i Aragó-, WWF.
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha convocat per al diumenge 30 de maig a Barcelona una manifestació per a denunciar que l’estat del riu i, especialment, la qualitat de les seves aigües està empitjorant.
Amb la protesta, el moviment antitransvasament vol denunciar alguns projectes promoguts pels governs espanyol i català que, segons denuncia la Plataforma, són transvasaments d’aigua del riu Ebre.
Des del moviment antitransvasament també s’ha lamentat que els representants dels principals partits polítics en les Terres de l’Ebre no són capaços d’acordar una postura unànime per a reivindicar que el nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre contempli uns cabals ambientals que garanteixin la supervivència del Delta de l’Ebre.
MANIFEST “L’Ebre sense Cabals és la Mort del Delta”
“Rius amb aigua: Rius Vius”
La ciutadania de Catalunya es manifesta pels carrers de Barcelona per fer arribar a la Comissió Europea la necessitat de mantenir i recuperar els cabals dels rius catalans, en especial els de l’Ebre, per poder aconseguir els objectius ambientals que fixa la Directiva Marc de l’Aigua.
"La paralización en el Estado español de la planificación hidrológica supone unos graves impactos ambientales, económicos y sociales. A excepción de las Conques Internes de Catalunya, aún no se han determinado los caudales ecológicos necesarios para la vida de los ríos. Las Tablas de Damiel, la Albufera, el Bajo Jucar, Doñana, el Delta del Ebro, etc. espacios protegidos de gran importancia a nivel europeo por su rica biodiversidad. Ademas, muchos ríos están en grave peligro por la presión de anacrónicos trasvases, como es el caso del Tajo-Segura, insostenibles crecimientos urbanísticos y ampliación de nuevos regadíos."
La indefinició dels cabals a l’Ebre i la proposta d’ampliació de hectàrees de regadiu, a més de 400 mil en l’esborrany de Pla Hidrològic de l’Ebre elaborat per la CHE, posa en greu perill la biodiversitat i la vida al Delta, fins i tot la de llurs poblacions. Cal recordar que els cabals ambientals de l’Ebre al seu pas pel Delta han estat tècnicament ben calculats per l’Agència Catalana de l’Aigua i aprovats per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre mitjançant la participació ciutadana, del govern català i del propi Ministerio de Medio Ambiente i per dues vegades pel Parlament de Catalunya.
A la Conca de l’Ebre el major consum és l’agrícola. El sector agrícola és clau per a la producció dels nostres aliments i el seu assentament és imprescindible per un adequat equilibri territorial. Els actuals projectes de desenvolupament de regadius incrementen la crisi actual del sector, promouen un model agrícola industrial y paradoxalment incrementa el consum d’aigua. Els projectes de modernització y ampliació actualment en construcció comporten unes despeses que ni els agricultors, ni el estat poden assumir, generant una situació socialment y econòmica insostenible. A més a més, l’aigua suposadament estalviada no servirà per acomplir els cabals ambientals si no per ampliar els regadius i posar encara en més crisi el sistema hidrològic. Cal un nou model rural que tingui en compte les necessitats reals de la societat rural, promogui cultius coherents a les condicions climàtiques locals i respecti els sistemes agro-ecológics del territori amb una perspectiva de soberania alimentària.
D’altra banda, el model de creixement urbanístic de la zona litoral i de la Regió Metropolitana de Barcelona incrementa la insostenibilitat i el desequilibri territorial. La planificació de nous recursos pel seu abastament no pot ser il·limitat. El nou Pla de Gestió de Catalunya aporta 360 nous Hm3/a a la RMB i preveu que per al 2027 seran necessàries noves aportacions atesa la potencial construcció de 800.000 habitatges planificats al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Amb l’ocupació de més zones fluvials com és el cas de l’Horta de la Vila a Martorell. Sens dubte, cal un nou model de Planificació Territorial d’acord amb els bens naturals i els recursos disponibles de cada territori que també sigui capaç d’assentar les poblacions en les zones rurals i en les poblacions d’alta muntanya.
Exigim el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Cal recuperar els cabals ambientals del Ter segretats per Barcelona, del Gaià per les petroquímiques, del Foix i de la resta de rius catalans. D’altra banda, és imprescindible invertir la tendència de la contaminació dels aqüífers per la contaminació de nitrats i de les aigües superficials del Llobregat per l’acumulació de runams salins a la seva conca. També cal solucionar urgentment la contaminació de Flix tan perillosa ambientalment, socialment i econòmicament pel desenvolupament del tram baix de l’Ebre. Aigua de qualitat suposarà més aigua per als diversos usos humans i per mantenir uns rius amb vida.
A Catalunya ens trobem que els usos d’aigua vida i aigua social, aquells consums assenyats d’aigua domèstica, han esdevingut aigua negoci. Així el 70% de la gestió en baixa està en mans de les empreses privades que busquen en la gestió de l’aigua un nou mercat on lucrar-se. Els abastaments en alta, com ATL, pateixen importants pressions per a la seva privatització. Així, un servei bàsic que hauria d’estar gestionat públicament i amb participació social entra dins de les lleis del mercat de l’oferta i la demanda, l’aigua deixa de ser un bé comú per convertir-se en mercaderia.
Les ONGs defensores dels rius catalans, els moviments socials i la ciutadania en general exigim a l’actual i futurs Governs de Catalunya que defensin davant la Comissió Europea el compliment la Directiva Marc de l’Aigua i els seus principals objectius: gestió de la demanda, recuperació de costos, anàlisi de costos/benefici de les mesures a adoptar, participació ciutadana en la gestió i planificació de l’Aigua i el bon estat de totes les masses d’aigua.
Llistat d’adhesions i col·lectius convocants:
Plataforma Defensa de l’Ebre, Plataforma d’Oposició als Transvasaments, Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, ADAN, ADAPA, ADENC, AEMS-Rius amb Vida, Aula de l’Aigua, Asociación Río Aragón, Centre Medi Ambient l’Arrel, CGT-Catalunya, CGT-Aragó, Ecologistes de Catalunya, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria sense Fronteres, Entrepobles, Galanthus, Gent del Ter, Grup Natura Freixe, Jovens de les Terres de l’Ebre, Gent del Ter, Organització Ecologista l’Escurçó, Pirinaigua Associació Cultural dels Pirineus, Plataforma Serres Gornal Ordal, Plataforma Salvem Gaià, Prou Sal, Revolta Global Esquerra Anticapiltalista, SEO/Bird Life, Unió de Pagesos, -Unió de Plataformes: Plataforma Veïnal Pont de Suert, Plataforma de Defensa de la Terra Alta, Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica de Catalunya i Aragó, Plataforma Platja Llarga i Bosc de la Marquesa, Geven, AAV del Centre Històric de Bellver, Plataforma no Fem el Cim, Plataforma per una Vegueria Pròpia, Col·lectiu Bosc Verd, AAVV el Nuclí Antic de Cubelles, Begues Alta Tensió, Associació Natura Pou de Glaç, Grup Ecologista les Agulles, Plataforma Salvem Oliveretes, Plataforma Salvem Can Coll, ANDA, Associació Cultural de Montserrat, Plataforma en Defensa del Territori i Patrimoni del Baix Llobregat Nord, Plataforma Salvem Montserrat, Plataforma Popular Contra el Pla de Caufec, Plataforma l’AVE pel Litoral, Vall de Can Masdeu, Collserola Parc Natural.ORG, Ecologistes en Acció de Barcelona, Plataforma Defensa de la Serra Marina i Can Zam, Stop Karting Llinars, Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges, Nova Culura de l’Energia, El Sauquer, Meandro Associació per a la Preservació Patrimoni Natural, Ramaderia Ancestral Els Isards, Plataforma El Roure, Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, Assocació Amics del Mas Roig, Plataforma Ciutadana Salvem Solius, Assocació Centre Cívic Cultural i Social de Vallcanera Park de Sils, SOS Empordanet, Gent Pel Territori, Salvem Vilanera, Xarxa per la Defensa de l’Empordà, Arquitectes Sense Fronteres, Plataforma per l’Equilibri Territorial Interprovincial de Catalunya, SOS Monuments, Col·lectiu Patrimoni, Ecologistes Independentistes de Catalunya, L’Ateneu de Cultura Contemporània-CAT-EU, Col·lectiu Patrimoni, Plataforma Cívica en Defensa de les Terres del Sènia, Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica de Catalunya i Aragó-, WWF.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada