Deixaràs que cinc empreses decideixin què menjaràs avui?

Esther Vivas / Canalsolidari.org

Ja saps qui decideix allò que menges? A l’Estat espanyol, cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra controlen més del 75% de la distribució de productes. Quines conseqüències té aquest sistema per a pagesos i consumidors?

La compra a supermercats, hipermercats, cadenes de descompte… s’ha convertit en una activitat quotidiana, però poques vegades ens preguntem quina influència té aquest model de distribució a l’hora de determinar què comprem, a quin preu paguem els productes, com consumim. Si analitzem algunes xifres, observem com la distribució d’aliments cada cop està concentrada en menys mans. A l’Estat espanyol, cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra controlen més del 75% de la distribució d’allò que mengem, i aquesta tendència va a més.

És el que s’ha vingut a anomenar la teoria del “rellotge de sorra” o “de l’embut”. A Europa, per exemple, en un extrem de la cadena trobem a uns tres milions de productors i a l’altre 160 milions de consumidors, enmig 110 grups monopolitzen la relació entre ambdós. Aquests últims acaben determinant a quin preu es paga el producte al pagès i a quin preu nosaltres el paguem al ‘súper’. Segons el sindicat agrari COAG, el diferencial mig entre el preu en origen d’un producte i en destí es situa en un 500%, amb el conseqüent empobriment de la pagesia familiar i la seva desaparició. A Catalunya, poc més de l’1% de la població activa treballa de pagès/a.

Aquest model té un impacte molt negatiu en el petit comerç. En la mesura que els supermercat s’han anat imposant, el comerç tradicional s’ha vist obligat a tancar les portes. Si a l’Estat espanyol l’any 1998 hi havia 95 mil tendes, al 2004 tan sols en quedaven 25 mil. En l’àmbit laboral, el treballador/a està sotmès a ritmes de producció intensos, tasques repetitives i a poca autonomia de decisió, que comporten malalties com l’estrès, l‘esgotament, etc.

Davant les crítiques rebudes, la gran distribució dissenya estratègies de marketing empresarial i de responsabilitat social corporativa introduint productes de comerç just i ecològics als seus prestatges, creant fundacions i intentant-se dotar d’una imatge “equitativa i solidària”. Però malgrat aquestes pràctiques, la lògica dels supermercats és l’antítesi de la defensada pels moviments socials del comerç just, l’agroecologia o el consum responsable.

La voracitat de la gran distribució no té límits. Avui, amb la saturació dels mercats del Nord i una creixent classe mitja al Sud, els supermercats miren cap a noves quotes de mercat en aquests països. El “sense fronteres” arriba a la gran distribució. Una manera més de fer negoci.

Esther Vivas és autora de Supermercados, no gracias (Icaria editorial, 2007).
Article publicat a El Punt, 08/05/2010.
Més info al blog d’Esther Vivas.

“Si els pagesos desapareixen a mans de qui està la nostra alimentació?”

La reportera Clara Sánchez-Castro de REC investiga els tractaments portats a terme amb els cinc productes més habituals a la taula: pa, porc, tomàquet, llet i ous. El procés de cadascun d'ells és diferent i no solem preguntar-nos si realment sabem el que mengem.

Veure vídeo complet aquí.