En situacions com aquestes es generen negocis, començant pel tràfic de persones, l'extorsió, violacions… i assassinats.
El passat més d’agost, vàrem tenir l’ocassió de visitar les vies a l’estació de Apakal’Na, a Palenque, l’estat de Chiapas (Xiapes), Mèxic.
Actualment, la situació ha canviat un xic, ja que no hi passen tants migrants, el motiu és senzill, no és que ja no vulguin millorar la vida, sortir de la misèria de la qual tots i totes en som responsables, el motiu és que hi ha por, si abans el control de la zona el tenien les “maras”, ara, el crim organitzat que s’ha estès pel país ho controla tot, el càrtel del golfo ja ha diversificat el seus negocis, els seus sicaris, altrament anomenats “zetas”, s’han menjat als tant temuts maras. Fa temps que se’n parla als mitjans de comunicació, els grups mafiosos (ara en diuen delinqüència organitzada), no tant sols destinen els seus interessos a un sol gènere, en tenim un exemple a ca nostra, quants i quants bitllets no s’hauran rentat en els negocis de la ja petada bombolla immobiliària? Doncs bé, pel que fa al cas del càrtel del golfo, també, no tant sols són famosos pel tràfic de coca (cap a les espanyes), també es dediquen al tràfic d’armes i a un dels negocis més vells del món i no hem refereixo al digne ofici de prestar serveis "d’estimar") sinó al indigne negoci de tràfic de persones.
Ara han trobat un bon negoci amb els segrestos de migrants, comesos pels coneguts “zetas” o els “maras” reconvertits (ara els anomenen "zetitas") a diari i amb el consentiment de les forces de l'ordre, cada dia es segresten cents de migrants, els quals si no tenen ningú per pagar un rescat, ja us podeu imaginar la fi que fan. Hi han constatades, violacions, tortures, mutilacions i assassinats.
Doncs bé, ja veieu com està la idíl•lica ruta del tren “Chiapas-Mayab” de l’empresa estats units Genesee & Wyoming que no mostren al turisme. Si mai passeu per allà i l’agafeu, ja ho sabeu, haureu d’anar al sostre, porteu roba d’abric i una capelina, quan el tren enfila cap l’estat de Tabasco puja força alçada, generalment plou hi ha humitat i acostuma a fer fresca, diners per quan us assaltin i si us extorsiona la policia (la coneguda “mordida”), no retxis-teu, que si us poseu “farrucos”, aquests no s’estan de punyetes, tenen molt mala baba, millor nos us refieu mai de ningú que porti uniforme. Ah! Se m'oblidava, no hi ha vagons de primera, ni de segona, són trens de càrrega. L'anomenen: “La bèstia”, “el cuc de ferro”,...
Dos dies més tard que visitàrem l’estació, recolliren un jove hondureny partit en dos, una noticia petita en algun diari local. Hauria caigut o l’haurien tirat? Digueu-me morbós, però és el dubte que ens quedà, sols passar tot sovint.
L'ombra
PS. Aprofitant l’avinentesa, recomano a aquells o aquelles que sàpiguen remenar aquest invent diabòlic que en diuen internet, que intenti descarregar-se 'Sin nombre' , una pel•licula que il•lustra força bé el que per allà passa.
Trailer: Sin Nombre - Starmedia US
La pel·lícula, produida pels amigos Gael García Bernal i Diego Luna, està dirigida pel californià Cary Fukunaga.Copyright New2Air
'Sin nombre', cinta que tracta el pas de migrants centreamericans per Mèxico.
Sin nombre, una historia que barreja immigració clandestina i "pandilles" en una cinta amb clara consciencia social amb la que el californià Fukunaga guanyà el premi al millor director al festival Sundance.
Informació relacionada:
· El inquietante silencio de la muerte (Slideshow)
Cada día llegan a Tapachula decenas de centroamericanos, situada en la frontera de Guatemala, Tapachula se convierte en el inicio de la travesía a través de México y en el comienzo de uno de los tramos más peligrosos para el migrante... Por Toni Arnau
· Migración centroamericana. Dominio Z
Un periodista salvadoreño y un fotógrafo catalán, ambos del equipo En el Camino –una organización formada en México en 2008 por reporteros, fotógrafos y documentalistas de diversos países-, recorrieron durante una semana territorio tabasqueño para tomar registro de las atroces vicisitudes que enfrentan los centroamericanos indocumentados en su tránsito hacia Estados Unidos. Son vividos, descarnados, los relatos que se incluyen en este amplio reportaje, donde desfilan desde autoridades corruptas hasta sicarios del grupo armado Los Zetas y de bandas –“zetitas”- que asolan a los indocumentados.
· “Nosotros somos Los Zetas”
Texto: Óscar Martínez/Fotografías: Toni Arnau. Publicada el 24 de agosto de 2009 - El Faro
Un recorrido por el sureño Estado de Tabasco y encuentros con una diversidad de fuentes que solo tras rigurosos rituales de seguridad acceden a contar lo que saben, permite entender cómo el cártel de la droga conocido como Los Zetas logra operar con tanto éxito y con tanta impunidad en un terreno de reciente incorporación: el secuestro de migrantes indocumentados. Lo suyo es atemorizar, matar e infiltrar. Infiltrar todo. Todo.
· Cuidado con el Tren
· Més sobre migració: Clica aquí
· Mujeres en el camino
Tres madres migrantes. Tres mujeres, una con sus tres hijos, otra sin un pie, una más con sus recuerdos. Las tres con una misma idea: sus hijos. Una teme por lo que les pueda pasar viajando en el lomo de un tren, las otras dos se lamentan por estar lejos de ellos. Estas son las voces de tres centroamericanas que tuvieron que huir. Voces en el camino.
· Mujeres en el camino (Parte I)
· Mujeres en el camino (Parte II)
· Mujeres en el camino (Parte III)
• Hallan a 51 indocumentados en una casa de Puebla
• Los centroamericanos y su vida con “la bestia”
• Los niños migrantes en el filo del peligro
• Las devociones de los migrantes: de la Guadalupana al Santo pollero
Més informació, clicar Aquí
Bon reportatge, felicitats un molt bona feina
ResponElimina(tens un dels trucadors al blog)
una abraçada
Açò no ho havia llegit!
ResponEliminaNo ho podriem haver fet millor. Serà una part de bibliografia, sense cita, clar.
Moltes gràcies per TOT un altra vegada!