‘La Pastora’, el maqui hermafrodita

Una tragèdia de postguerra al massís dels Ports 

Per Oriol Gracià, amb l’assessorament de Josep Sánchez Cervelló
Sàpiens

Fotografia del maqui 'La Pastora'
l'any 1939 quan encara vestia com a dona

La Guàrdia Civil va acusar-lo de 28 assassinats i segons la premsa franquista era “una repelente mujer, lésbica y sanguinaria, con instintos de hiena”. Però sembla que ‘la Pastora’ mai no va matar ningú i, de fet, ni tan sols era dona. Ara bé, aquella versió oficial va calar tant entre l’opinió pública que de les històries de maquis que s’expliquen al massís dels Ports —a la cruïlla de Catalunya, el País Valencià i Aragó— cap aixeca tanta controvèrsia com la d’aquest guerriller.

‘La Pastora’ va néixer l’any 1917 a Vallibona, a la comarca dels Ports, amb una malformació genital que no permetia diferenciar els seus atributs masculins dels femenins. I, davant el dubte, els seus pares van decidir batejar-lo amb el nom de Teresa, pensant que així s’estalviaria de fer el servei militar. Però en l’adolescència va començar a desenvolupar trets masculins evidents malgrat que va continuar vivint com a dona fins als 32 anys. Les coses van canviar a principis dels anys quaranta, quan els grups clandestins de guerrillers antifranquistes, els maquis, es van refugiar al massís dels Ports i va decidir de sumar-s’hi. A partir de llavors va deixar enrere la indumentària femenina i es va fer dir Florencio, si bé popularment era conegut pel sobrenom de ‘la Pastora’.

Fotografia del maqui 'La Pastora'
l'any 1960, quan el van detenir

Però, aviat, la pressió policial va ofegar les aspiracions dels guerrillers. Per això, ‘la Pastora’ i el seu camarada Francisco Serrano van preferir desertar, això sí, sense deixar de cometre emboscades, robatoris i segrestos pel seu compte. Més tard va emigrar a Andorra, on el van detenir l’any 1960. Es va iniciar així un periple per les presons femenines de Lleida, Tarragona i València. I és que malgrat que llavors ja actuava com a home, als registres oficials constava com a dona. Van caldre unes proves mèdiques per demostrar que era un home de cap a peus, i que patia un pseudohermafroditisme masculí, amb un escrot bífid i un penis de dimensions reduïdes. Poc després, va ser jutjat en consell de guerra, que el va sentenciar a 15 anys de presó.

-.-

Entrevista a Alicia Giménez Bartlett

Per Oriol Gracià  

“Em vaig encuriosir per saber què hi havia de cert darrere del maqui tan controvertit conegut com ‘la Pastora’”.

L’escriptora Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 1951) ha guanyat la darrera edició del Premi Nadal amb la novel·la ‘On ningú no et trobi’. Des de la ficció, però també des del rigor històric, l’autora fa un retrat de Florencio Pla Messeguer, el maqui hermafrodita nascut al massís dels Ports que als anys 50 del segle passat va portar de corcoll els masovers i la Guàrdia Civil. 

Vostè, de petita, ja va sentir parlar de ‘la Pastora’?
De petita vaig viure a Tortosa i a les Terres de l’Ebre. Qui més qui menys havia sentit parlar d’aquell maqui. Deien que era una dona, però que tenia la sang freda d’un home i que havia comès no sé quants assassinats. Ja en aquell moment em vaig començar a encuriosir per saber què hi havia de cert darrere d’aquella persona tan terrorífica.  

I quan va decidir portar la història d’aquest maqui a la ficció?
Fa cosa de 15 anys hi va haver un primer intent. Però és un personatge tan complex que em feia falta molta documentació. De fet, l’editorial em va voler donar un cop de mà i va enviar un estudiant d’història a la zona del massís dels Ports per parlar amb la gent que l’havia conegut i consultar els arxius militars on pogués haver-hi informació. Però ens vam trobar amb la por de la gent per parlar d’aquests temes i amb traves burocràtiques per consultar els arxius militars.

I ara les coses han canviat?
Sí, fa tres anys es va publicar l’assaig ‘La Pastora, del monte al mito’, del periodista José Calvo, que va significar un punt i a part. El llibre és el resultat de molts anys d’investigació; és molt exhaustiu i m’ha servit de base per construir la novel·la. Paral·lelament, he visitat els pobles per on va passar ‘la Pastora’ i he parlat amb la gent que el van conèixer. 

El personatge patia pseudohermafroditisme. Hi havia el perill de caure en la banalització?
Tenia molt clar que l’havia de tractar amb respecte. El mite popular em va portar al personatge, i jo havia de descobrir qui s’amagava al darrere, l’aspecte més humà. No era tan salvatge com alguns l’han volgut pintar, però tampoc era un sant. De fet, l’any 1978 l’escriptor Manuel Villar ja va escriure una novel·la sobre ‘la Pastora’, que ara s’ha reeditat. El problema és que es recrea en la cara més fosca del personatge, barreja llegenda i realitat sense gaires escrúpols.

Vostè què hi ha aportat de nou?
Jo he treballat amb el major rigor històric possible gràcies a la documentació que amb els anys ha anat acumulant José Calvo.

Informació relacionada:

Els escamots de Terol, Conca i Llevant

-.-
  
'La Pastora': notas sobre la verdad

-.-