 |
| Un bazuca entre les armes comissades i posteriorment destruïdes per la Guàrdia Civil |
JESÚS RODRÍGUEZ / @ALBERTMARTNEZ
Directa.Cat 30/07/2014
La secció quarta de l'Audiència de València ha absolt –amb
una sentència que es comunicarà a les acusacions i la defensa aquest
dimecres al migdia– les divuit persones encausades dins l'operació
Panzer. El magistrat José Manuel Megía Carmona considera, amb el vot
favorable dels altres dos jutges de la secció, que la investigació feta
durant dos anys per la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la
Comandància de la Guàrdia Civil de València va ser “paupèrrima i
ridícula”. En referència als informes de la Benemèrita afirma que
incorporen “obvietats buides de contingut incriminatori”, i en relació a
l'actuació del jutjat d'instrucció diu que “concedeix el valor del
dogma a la afirmació policial”. Segons Megía Carmona, l'afirmació que
tres dels encausats havien organitzat una cadena de distribució d'armes
de foc “és gratuïta, nascuda de quelcom no acreditat”. Es dóna la
circumstància que el jutge és el mateix que l'any 2005 va dictar
l'absolució dels membres d'un altre presumpte grup neonazi, que es va
conèixer com a cas Armagedon.
Tota la sentència està plena de retrets contra la Guàrdia Civil i
desqualificacions a la forma d'actuar del jutjat d'instrucció 20 de
València, que va ser el que va ordenar punxar els telèfons, fer les
detencions i els escorcolls. Segons l'Audiència “no existia cap indici
objectiu de comissió de delicte que permetés vulnerar el secret de les
comunicacions", i com a conseqüència d'això, ha anul·lat totes les
gravacions de trucades telefòniques incorporades a la investigació i que
eren un dels pilars de l'acusació pels delictes d'associació il·lícita,
tinença il·lícita d'armes prohibides i tinença d'armes de foc
reglamentàries. L'anul·lació de les gravacions com a prova, sumat a la
destrucció “errònia” de les armes comissades que es va perpetrar per
part de la Guàrdia Civil abans del judici –entre les quals hi havia un
bazuca–, o la “mínima” concreció dels testimonis policials durant les
sessions de la vista oral, han portat el tribunal a justificar la
sentència absolutòria.
Dos militars, un regidor d'España 2000 i l'assassí de Guillem Agulló
Cal recordar que se'ls acusava de formar un presumpte grup neonazi
anomenat Frente Antisistema i que, entre els imputats, hi figuraven dos
militars, un regidor de la població valenciana de Silla del partit
ultradretà España 2000 i Pedro José Cuevas Silvestre, l'assassí confés
del jove antifeixista de Burjassot Guillem Agulló, mort l'abril de 1993.
Els informes policials redactats l'any 2005 assenyalaven que aquest
presumpte grupúscle es reunia al “Centre Cultural Thule” i tenia com a
objectiu “fer proselitisme i adoctrinament de la ideologia
nacional-socialista, difonent informacions que justifiquessin l'ús de la
violència contra determinats grups de la població per raó de les seves
creences i origen racial (moros, homosexuals, immigrants,...)”.
En la part resolutiva del text, es decreta l'absolució de tots ells,
se'ls hi retornen totes les fiances dipositades al jutjat i s'acorda que
les costes judicials siguin pagades d'ofici. Curiosament, però, malgrat
no haver estat condemnats per possessió d'armes ni drogues, l'Audiència
ordena que totes les substàncies i efectes incautats durant els
registres i que siguin d'il·lícita circulació siguin decomissades, així
com que la resta “que no reuneixin aquestes característiques” siguin
retornades als seus propietaris.
Informació relacionada:
Guillem Agulló: 'Els grups neonazis fan la feina bruta als aparells oficials'
Opinió contundent d'Esteban Ibarra: Judici a l'odi neonazi
-.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada