20 de set. 2010

El gran negoci privat amb l'aigua de tots

Les elèctriques paguen menys de 20 milions al Govern pel cabal dels rius, amb el que guanyen 1.000 milions. Com en el cas de la nuclear, creix el debat per revisar la seva retribució.

Els rius són miraculosos. Es sabia que portaven riquesa i bellesa, però el que aconsegueixen amb ells les elèctriques va molt més enllà. El Ministeri de Medi Ambient ha demanat entre totes les seves confederacions hidrogràfiques les dades disperses i opacs sobre quant li paguen les elèctriques per usar l'aigua per produir electricitat. El recompte dóna com a resultat que per usar l'aigua, per llei un bé públic i sense amo, les elèctriques paguen entre 10 i 20 milions d'euros a l'any al Govern, segons fonts de l'Executiu. Amb aquest cabal produeixen electricitat que, al seu torn, les elèctriques cobren al preu de mercat. De mitjana, en els últims anys han aconseguit al voltant de 1.000 milions anuals de beneficis amb aquest sistema.

El sistema de fixació de preus de l'electricitat és singular. Les empreses van oferint l'electricitat en funció de la demanda de cada moment. Les elèctriques primer aporten la nuclear, que no pot variar la seva potència, totes les renovables entren per llei i, si hi ha aigua en els embassaments, la hidràulica. El que falta es completa amb carbó i gas, que són més cars, i al final totes cobren el preu més alt.

El resultat és que la hidroelèctrica gairebé sense costos i amb preses construïdes fa dècades, es cobra al preu del gas. Si el gas puja en els mercats internacionals, pugen els beneficis de les preses. Els experts bategen aquest fenomen com "beneficis caiguts del cel".


Font: Té la mà Maria

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada