S'apropa la data del 31 de març, en què hi ha convocades manifestacions a Perpinyà, Aiacciu, Baiona, Estrasburg, Kemper i Tolosa per a reivindicar una llei que garanteixi drets per a les llengües minoritzades a l'estat francès. Serà poc abans de la primera tanda de les presidencials franceses, en què un dels candidats, François Bayrou (MoDem), vol potenciar el reconeixement i l'ús d'aquestes llengües. Ho va dir, parlant occità, en un acte polític aquest cap de setmana a Tolosa (vídeo).
Va defensar la necessitat que la cultura sigui plural: 'que les llengües regionals de França siguin reconegudes tal com es mereixen, com a part de la riquesa nacional, i no com un element de feblesa, com les ha definides Nicolas Sarkozy en un discurs que ha estat una estigmatització de les nostres llengües i les nostres cultures'.
'Qu’ei finit lo temps de la vergonha e que comença lo temps de la fiertat!'
El candidat del Moviment Demòcrata va voler dedicar unes paraules en occità a un auditori occità: 'Qu’ei finit lo temps de la vergonha e que comença lo temps de la fiertat! Qu’èm occitans e bearneses, e bigordans e catalans, e bretons e basques. Pr'amor qu'i a de basques tanben. E qu’avèm l’intencion de contunhar a parlar la lenga nòsta. Qu’ei la nòsta lenga e qu’avèm tanben a la transméter, a la balhar aus dròlles qui son d’aquí! O mon país, Tolosa'. Bayrou citava amb aquestes paraules el cantant tolosenc Claudi Nogaròu.
A Tolosa, immediatament després dels occitans, Bayrou ens va nomenar als catalans, abans que no als bascos o els bretons. I va remarcar que el futur és de la convivència i la pluralitat. Ell és segurament una excepció en la política francesa, tan jacobina! però ha entès que per obrir-se pas entre els dos grans partits, entre Sarkozy i Hollande, la defensa de les llengües i les cultures també és un emblema potent. I això en un hexàgon on simplement no exístiem és ja una victòria per ella mateixa.
Una victòria, això sí, treballada per moltes generacions de lluitadors i de polítics marginalitzats, per dècades d'escoles i cantants, per l'esforç d'associacions i partits que s'han negat a acceptar això que ara Bayrou també denuncia: que a França hi ha gent que pensa que tot el poder ha de ser en les mans d'uns pocs, uns pocs que viuen amb el poder de decidir sobre tot i sobre cada cosa, fins i tot sobre la llengua que parlem a casa.
Això ha estat la república durant dècades però això no té perquè ser sempre. Amb moltes dificultats algunes coses comencen a canviar, de forma notable al nostre país, però cal que canvien molt més encara i més despressa. En el calendari una cita pròxima on sumar esforços: el 31 de març quan farem a Perpinyà el lipdub per la llengua mentre es manifesten a Kemper els bretons, a Baiona els bascos, a Ajaccio els corsos, a Tolosa els occitans i a Estrasburg els alsacians
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada