A Juchitán, al sud de Mèxic, sempre hi ha vent. Un vent molt fort. Els parcs eòlics surten com rovellons de la terra. Això a desgrat dels camperols Zapoteques.
La pagesia d'aquesta zona denuncia no sols l'incompliment per part de les autoritats dels pagaments de les rendes dels espais dels seus terrenys per col·locar els molins i plaques, sinó de les conseqüències que això ha comportat pel sistema de reg.
Per una banda existeixen inundacions que no els permeten tenir ramats ni pastures i per altra banda no poden accedir a l'aigua a unes 20 hectàrees properes. La companyies eòliques amb la implantació dels molins han afectat les canalitzacions de regs.
L'energia verda no sempre és neta
Un vídeo realitzat pel col·lectiu holandès de periodistes des de Mèxic, La Ruta 2015
Empreses espanyoles a Mèxic: la brutícia de l'energia “neta”
El desenvolupament de grans parcs eòlics a l'Istme de Tehuantepec (Oaxaca, Mèxic) està representant l'espoli de les seves terres sota pressions i mentides. Les responsables són les grans multinacionals de l'energia procedents d'Espanya com Unión FENOSA, Gamesa, Endesa, Acciona, Eoliatec, Preneal, Iberdrola i Eurus (alianza entre la espanyola Acciona y Cemex).
Les empreses espanyoles vulneren clarament els drets dels pobles originaris a ser informats i consultats per a la seva acceptació o rebuig, com està contemplat a l'article 133 de la Carta Magna, en relació al Conveni 169 de la OIT.
·Rebuig al Corredor Eòlic del Istme de Tehuantepec, Oaxaca
·Pronunciament Del Fòrum Regional Parc Eòlic de l'Istme: Impactes ambiental, econòmic, social i cultural dels projectes privats d'energia eòlica
·Veure el manifest de la Red Mexicana de Acción frente al Libre Comercio (RMALC)
·Critica Greenpeace d'Espanya la doble moral d'Endesa, Unión Fenosa y Repsol
La importància del Istme de Tehuantepec
L'Istme de Tehuantepec és la regió més estreta del territori mexicà. En el passat, alguns projectes han pretès unir les aigües del Golf de Mèxic amb l'oceà Pacífic.
Una mica d'història recent:
El Port de Coatzacoalcos situat en l'Istme de Tehuantepec, es crea per decret Federal el 8 d'octubre de 1825. La història del seu “desenvolupament” s'entrellaça amb els principals esdeveniments que han influït amb la configuració de la regió. El 1858 es cobreix per primera vegada la ruta marítima Nova Orleáns - Minatitlán pel buc Quaker City. Les obres portuàries de l'època, es van relacionar amb altres projectes de la regió, igualment importants, com foren la construcció del ferrocarril transístmic negociat des de 1857.
En 1858 es va crear la Louissiana-Tehuantepec Railroad Company, el president del qual, LaSere era íntim amic del "negociador" Robert M. McLane, representant plenipotenciari d'Estats Units a Mèxic, qui juntament amb Melchor Ocampo, canceller de Benito Juárez, subscrivís al desembre de 1859 el Tractat de Trànsit i Comerç entre Mèxic i Estats Units que comprenia la zona de l'Istme. Juárez va rebutjar la presència de tropes estatunidenques, però el tractat, encara que signat i protocol·litzat, mai va assolir passar la duana del Congrés en Estats Units. La companyia va començar a fer viatges de Nova Orleans a San Francisco. Els vapors sortien de Nova Orleans a Minatitlán i d'aquí s'internaven pel riu Coatzacoalcos fins a Xuchi. Després seguien per terra fins a La Ventosa, prop de Salina Cruz, on embarcaven rumb a San Francisco.
A l'any 1871 un informe oficial del capità de la Marina nord-americana Shufeld, va posar l'accent en els avantatges comercials i de logística militar naval (per al pas d'armes i tropes) de l'Istme de Tehuantepec, el més proper a Estats Units i la distància més curta per a unir els ports de l'Atlàntic i del Pacífic. El famós projecte "Eix del Comerç Mundial", de Corthell i Matías Romero (1875-1888), va recuperar els arguments de Shufeldt i va ponderar el caràcter geopolític de l'istme com la ruta més directa per al comerç entre Europa i Orient.
Durant el porfiriat (dictadura de Porfirio Díaz), quan es van obrir les portes al capital estranger, l'istme no va ser l'excepció. En 1907, amb la sang encara fresca dels indígenes d'Acayucan, Veracruz – els quals al veure's desposseïts de les seves terres es van alçar en armes contra el suprem govern-, el general Porfirio Díaz va inaugurar el Ferrocarril de Tehuantepec, amb una longitud de 310 quilòmetres. La ruta va ser construïda amb capitals de l'empresa anglesa Pearson and Són Ltd. Es van concloure també els ports de Coatzacoalcos i Salina Cruz, i la primera refineria del país en Minatitlán, Veracruz. No obstant això, a causa de la Revolució Mexicana i a la inauguració del Canal de Panamà, el 1914, el somni del empori istmeny es va desplomar. Tehuantepec va deixar de ser un "negoci".
La revifada
Una vegada perdut el control dels EEUU del Canal de Panamà, l'altra sortida que tenen per transportar les seves mercaderies (i qui no diu també per raons militars) d'una banda a l'altra del seu país, es crear un nou canal, encara que sigui sec. Això també representarà el desplaçament de la frontera dels EEUU al sud, de més fàcil control que la selvàtica entre Guatemala i Chiapas. Dit d'altra manera, l'Istme de Tehuantepec, s'està convertint en una mina d'or per explotar pels grans depredadors, transports, xarxes ferroviàries, autopistes i evidentment per tot això fa falta energia. En qualsevol dels diferents sectors ja hi ha els gatxupins del gran capital amb les urpes esmolades per arrapar-s'hi bé.
Salut
L'ombra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada