7 preguntes i 7 respostes sobre els i les zapatistes

Fa uns quants dies que anem parlant dels zapatistes, que si les Juntes de Bon Govern, que si les demandes, que si els aniversaris, pot ser ja comença a ser hora de que sintetitzem una mica per tal de definir-los amb “quatre” ratlles, al menys fins arribar a La Otra Campaña, que de fet, també hauríem de parlar de La Sexta Declaración de la Selva Lacandona, que per aquells o aquelles que no els faci peresa llegir una mica (res, només són sis o set folis), és un bon tractat polític, molt i molt recomanable per periodistes i politicòlegs especialment neoliberals. De ben segur els serà amè, acostumats a llegir tots aquells totxos dels Chicago Boys, això se'ls farà més entenedor

7 preguntes i 7 respostes sobre els i les zapatistes

1.- Qui són ?

Els zapatistes han dit “som producte de 500 anys de lluites, primer contra l'esclavitud en la guerra d'independència; després per evitar ser absorbits per l'expansionisme nord-americà, després per promulgar la nostra Constitució i expulsar a l'Imperi Francès del nostre sòl, després la dictadura porfirista ens va negar l'aplicació justa de les Lleis de Reforma

...som els hereus dels veritables forjadors de la nostra nacionalitat, els desposseïts som milions” “'...els comandaments i elements de tropa de l'EZLN són majoritàriament indígenes chiapanecs, això és així perquè els indígenes representem el sector mes humiliat i desposseït de Mèxic, però també, com es veu el més digne, som milers d'indígenes alçats en armes, darrere de nosaltres hi ha desenes de milers de familiars nostres. Així les coses, estem en lluita desenes de milers d'indígenes”

2.- Per què estan en lluita?

“ AVUI DIEM !PROU!... per a no morir de fam davant l'ambició insaciable d'una dictadura de més de 70 anys encapçalada per una “camarilla” de traïdors que representen als grups més conservadors i “vendepatrias”. Són els mateixos que es van oposar a Hidalgo i a Morelos, els quals van trair a Vicente Guerrero... són els mateixos que avui ens ho lleven tot”.

3.- Per què van prendre les armes?

L'EZLN va escriure als nens de Jalisco al febrer de 1994 “...nosaltres no ens aixequem en armes pel gust de matar i morir... Per als nostres nens i nenes no hi ha escoles ni medicines, no hi ha roba ni aliments, no hi ha un sostre digne on guardar la nostra pobresa. Per als nostres nens solament hi ha treball, ignorància i mort. La terra que tenim no serveix per a res. Els nostres fills han d'entrar a treballar des de molt petits per a poder aconseguir una mica d'aliment, roba i medicines... mengen el mateix que nosaltres: blat de moro, frijol i chile. No poden anar a escola i aprendre el castilla perquè el treball mata tot el dia i la malaltia la nit mata. Així viuen i moren els nostres nens i nenes des de fa 501 anys. Nosaltres els seus pares, les seves mares, els seus germans i germanes no vam voler carregar més amb la culpa de no fer res pels nostres nens i nenes. Busquem camins de pau per a tenir justícia i trobem mort; trobem sempre dolor i pena. Ja no vam poder més... era tant el dolor i la pena. I llavors vam haver d'arribar a trobar el camí de la guerra, perquè el que demanem amb veu no va ser escoltat.”

4.- Què demanen els Zapatistes?

“...no demanem almoines o caritats, nosaltres demanem justícia: un salari just, un tros de bona terra, una casa digna, una escola de veritat, medicina que guareixi, pa en les nostres taules, respecte al nostre, llibertat de dir el que arriba en el nostre pensament i obre les portes de la boca perquè les paraules ens uneixin a uns altres en pau i sense mort. Això demanem sempre, nens i nenes de Jalisco, i no van escoltar el que la nostra veu clamava.”

I també han afirmat “...els nostres problemes, i els de la pàtria tota, només poden resoldre's per mitjà d'un moviment nacional revolucionari entorn de tres demandes principals: llibertat, democràcia i justícia.”

Els zapatistes diuen “...la situació que estem vivint no només és un estat ni només alguns pobles sinó que sabem i coneixem que mateixos germans estan sofrint molts altres pobles en molts altres estats, així com estem sofrint on vivim.”

5.- Com estan organitzats i qui pren les decisions?

Els zapatistes tenen una direcció que es diu Comitè Clandestí Revolucionari Indígena, molt nombrosa i on es prenen les decisions de forma col•lectiva, segons el que ells diuen, organitzada per ètnies i regions, i electa per la base “... el Comitè Directiu està format per indis tzotzils, tzeltals, chols, tojolabals, mames i soques, els principals grups ètnics de Chiapas.”

“...quan es va avançant doncs cada pobles ha triat als seus representants, als seus dirigents ... els mateixos pobles van proposar doncs qui va a dirigir aquestes organitzacions.”

“Doncs així avançant de poble en poble, hi va haver temps, de nomenar delegats, així arribem, doncs a ser el CCRI.” “...el que va dir el poble és el que tractem de complir. Es fa el pla del que vol el poble.”

“Així és que si algun membre del CCRI si no compleix amb el seu treball, si no respecta a la gent, doncs company, aquí no et convé ser-hi ... Així està constituït el comitè, d'una manera democràtica.”

“Es fan assemblees en cada regió, en cada zona llavors aquí se li demana l'opinió a la gent. Llavors aquesta opinió es recull, de diferents comunitats.” “També se li va a informar... Per això cada pas que volem donar, volem reflexionar-lo. I cada proposta que ens faci el govern... volem reflexionar-la. No podem anar a adquirir (prendre) el que no coneixem.”

“...tot ho hem de consultar-lo al poble... No podem dialogar-nos o negociar nosaltres així només, sinó primer ho hem de preguntar al poble.”

6.- Per que es diuen zapatistes?

“I conten els més vells entre els vells de les comunitats que hi va haver un tal Zapata que es va alçar pels seus i que la seva veu cantava, més que cridar, ! Terra i Llibertat !. I conten aquests ancians que no ha mort, que Zapata ha de tornar. I conten els vells més vells que el vent i la pluja i el sol li diuen al camperol quan ha de preparar la terra, quan ha de sembrar, quan collir. I conten que també l'esperança se sembra i es cull.”

“...10 d'abril de 1992. A fora els camperols indígenes d'Ocosingo, Oxchuc, Hustlán, Chilón, Yajalón, Sabanilla, Salto de Agua, Palenque, Altamirano, San Andrés, i Cancuc, ballen enfront d'una imatge gegantesca de Zapata pintada per un d'ells, declamen poemes, canten i diuen la seva paraula ... Els camperols criden que Zapata viu la lluita segueix. Un d'ells llegeix una carta dirigida a Carlos Salinas de Gortari on l'acusen d'haver acabat amb els assoliments zapatistes en matèria agrària, vendre al país amb el Tractat de Lliure Comerç i tornar A Mèxic als temps del porfirisme...”

“Hi va haver un home que, caminant la seva paraula des de lluny, a la nostra muntanya va arribar i va parlar amb la llengua dels homes i dones veritables. Era i no era d'aquestes terres el seu pas, en la boca dels nostres morts, en la veu dels sabedors ancians, va caminar la seva paraula d'ell fins al nostre cor...”

“Votan Zapata, llum que des de lluny va venir i aquí va néixer en la nostra terra... Votan Zapata, tímid foc que en la nostra mort va viure 501 anys. Votán Zapata, nom que canvia, home sense rostre tendra llum que ens empara... Va venir venint Votán Zapata. Nom sense nom, Votán Zapata va mirar en Miguel, va caminar en José María, Vicente va anar, es nomenà en Benito, va volar en ocellet, va muntar en Emiliano, va cridar en Francisco, va vestir a Pedro...”

“És i no és tot en nosaltres... caminant està... Amo de la nit... Senyor de la muntanya... Nosaltres... Votan, guardià i cor del poble. Un i molts és. Cap i tots. Estant ve. Votán Zapata, guardià i cor del poble”

7.- Què estan proposant ara els zapatistes?

Estan proposant un gran moviment a nivell nacional: L'Altra Campanya (La Otra Campaña, neix a l'1 de gener del 2006)

“El que nosaltres venim a dir-los, companys i companyes, és que no podem seguir pensant que algú vindrà a fer per nosaltres el que ens toca a nosaltres, perquè el que puguem construir aquí en Quintana Roo i aquí en el nostre país que es diu Mèxic, no importa que Estat estigui un, el que hem de construir l'hem de construir nosaltres i el que estem fent en l'Altra Campanya és aixecant un moviment.”

“Nosaltres el que volem és que s'organitzi la gent i que sigui la gent la qual mani. Moltes vegades ens volen vendre la idea que la gent gens només vol la disbauxa i el relax, però aquí els qui estan en la disbauxa i en el relax, els criminals, els quals són els governants.”

“Es tracta que anem fent junts el que es diu un Programa Nacional de Lluita, o sigui que no ve només un polític a dir que és el que necessitem. Sinó que nosaltres mateixos diguem què és el que necessitem i vegem també la forma que anem a lluitar per aconseguir això.”

Per veure el document original, clica AQUÍ
Font: CEDOZ

· Que és la Sexta?
· Que és La Otra Campaña?