Raymundo és el coordinador general d'un projecte que vol convertir-se en un sistema, i aquest sistema té el nom de Sistema Indígena Intercultural de Educación no Formal, un sistema educatiu obert i flexible, el qual inclou cinc components; i un d'ells és la Unitierra.
El primer component del sistema és l'abans esmentat CIDECI (Centro Indígena de Capacitación Integral) Fray Bartolomé de las Casas, el qual va néixer el 24 d'agost de 1989, el dia de l'aniversari del natalici de Fra Bartolomé de Las Casas, d'aquí el seu nom. El CIDECI és un espai obert principalment per als joves i les joves indígenes que no van tenir escola o que van haver d'abandonar-la; oferint-los l'opció d'aprendre oficis i petites professions, independentment de l'escolaritat que tinguin.
El segon component del sistema és la visitada Universidad De La Tierra o Unitierra. El pas de crear una universitat la van donar de manera autònoma, és a dir, sense buscar el reconeixement oficial, sinó buscant el reconeixement dels pobles i de les comunitats indígenes a les quals serveixen. El plantejament que van realitzar fou clar, per què si el que fem és la professionalització de certes activitats, que per aquestes no tindran el prestigi que donen les universitats? Per aquestes, això que fem per joves que queden fora com deixalla del sistema educatiu formal, no pot tenir el prestigi, qualitat i acreditació de les universitats? Amb aquest plantejament i després de realitzar-se aquestes qüestions van decidir crear la Universidad De La Tierra, una universitat que respecta la terra, que la veu d'altra manera i que el seu projecte educatiu té tant valor com qualsevol altre, encara que comenci des de baix, des de la terra.
D'aquesta manera es va crear un pla d'estudis de cinc carreres en les quals es podia garantir la seva acreditació. La carrera de agroecologia, la d'arquitectura vernacla (nativa), la d'advocacia agrària, la d'administració d'iniciatives i projectes comunitaris i la de hidrotopografia.
El tercer component és el Centro de Estudios sobre la interculturalidad. En aquest centre es tracta el tema de la interculturalitat, tema que en els centres acadèmics es tracta d'una manera molt superficial i es queda en la temàtica de continguts ètnics o simplement en el coneixement del folklore, en opinió del coordinador Raymundo. Per aquest motiu van crear un seminari de reflexió en aquest centre on van desgranant i aprofundint en el tema; ja que en el seu judici és un tema primordial per al futur del món. Aquest centre es troba dintre d'una xarxa de centres amb els quals treballa conjuntament, com el Centre de trobades i diàlegs interculturals de Oaxaca, per exemple.
El quart component és el Centro de Estudios de información y documentación Emmanuel Wallerstein, centre que té obert un seminari permanent. Aquest és un seminari acadèmic on sota un programa específic de sessions, s'ajunten tots aquells que volen formar una comunitat d'aprenentatge per a discutir sobre el que fan, els seus compromisos polítics i morals enfront d'aquest món, confrontant-lo amb l'obra i les tesis contrastants sobre sistema mundo del professor Emmanuel Wallerstein (sociòleg i científic social històric, principal teòric de l'anàlisi del sistema món).
El cinquè component és el Centro Universitario de Educación Abierta y a Distancia, projecte que es realitza gràcies a la Universitat Sant Tomás de Bogotá, a Colòmbia. Aquesta idea està dirigida a tot aquell que treballa, per a aquell que no pot anar a les aules, a tot aquell que està disposat a acceptar aquesta responsabilitat de l’autoaprenentatge.
Una vegada explicats els 5 components del sistema, anem a centrar-nos en els dos primers (CIDECI i Unitierra)
CIDECI i UnitierraTot el treball va començar en 1983 i amb el pas del temps el projecte ha anat prenent el seu perfil, el seu rostre, passant per diferents etapes al llarg del temps. Però, per què i com es va crear? En 1989, l'estat Mexicà va anul·lar diversos projectes d'educació que intentaven realitzar i és quan el CIDECI decideix que no vol tenir cap tipus de relació amb l'estat, ni partits ni amb les seves institucions, declarant-se d'aquesta manera antisistèmic, decidint seguir endavant des de baix, amb les forces de la societat, per recuperar la capacitat d'autodeterminació expropiada per l'Estat.
Per a això, van posar la vista enrere i van començar a observar experiències del segle XVI a Mèxic i en altres llocs d'Amèrica llatina que van permetre als pobles sobreviure i resistir, mantenint la seva identitat; fins i tot després de 500 anys. D'aquesta manera van observar moltes iniciatives, en una vena utòpica, que van permetre a aquests pobles resistir, mantenir-se, i és d'aquí d'on van aprendre i van treure el concepte de RESISTIR i SOBREVIURE.
A més, els integrants d'aquest projecte es defineixen com a Illichistas, persones que segueixen i estan d'acord amb la manera del raonar crític d'Ivan Illich (pensador austríac, autor d'una sèrie de crítiques a les institucions clau del progrés en la cultura moderna i qui es va ocupar a formular profundes crítiques a l'educació escolar, la medicina professional i de patents, el treball aliè i no creador, el consum voraç d'energia necessària per al desenvolupament econòmic com una negació de l'equitat i la justícia social, entre altres temes), i pensen que el sistema que avui dia regeix aquest món ha d'acabar com van acabar altres anteriorment; que a la resistència que ells realitzen li correspon l'esperança que una altra cosa és possible, que caminen per un altre camí que no és el d'aquest món de guany, mercantilització, explotació, cobdícia, domini, menyspreu al diferent…
Així va néixer la idea, d'aquests dos elements, l'element de la resistència des del qual els van ensenyar els utòpics del segle XVI i l'element crític de la ruptura de les il•lusions d'Ivan Illich; amb la idea que un altre món és possible. Perquè creuen en altra destinació i ho volen construir al costat dels pobles que durant tants segles han resistit.
Funcionament del sistema acadèmic del CIDECI
El sistema se sosté sobre tres principis pedagògics.
El primer principi és el d'aprendre a fer, és a dir, el d'aprendre fent, com els joves aprenen en les seves comunitats, aprendre a realitzar tasques mitjançant la pràctica.
El segon principi és el d'aprendre a aprendre, basat en que tots els estudiants que formen part d'aquest sistema, on el seu estudi és gratuït i totalment flexible, donin a canvi una mica del seu temps per a treballar i poder mantenir l'espai, les instal·lacions, perquè d'aquesta manera es pugui donar el primer principi de l'acte aprenentatge anteriorment esmentat.
El tercer principi és el d'aprendre a ser més. Aquest principi els col•loca contra tendències al món modern, ja que mitjançant aquest s'intenta mantenir l'esperit que encara es pot trobar en els pobles i comunitats indígenes, aquest esperit que està molt lluny de la cobdícia que domina les activitats per a la producció en el nou món modern i que perverteix a les persones.
Tot el treball es divideix en 4 sectors: 1- agricultura orgànica, 2- tecnologia apropiada, 3- nutrició i salut comunitària, 4- comunicació educativa i coordinació general.
Els zapatistes en els seus diversos “Caragols” (Caracoles), uns anys enrere, ja creen un eix important dels seus treballs, és l’agroecologia (l'aplicació dels conceptes i principis de l'ecologia al disseny, desenvolupament i gestió de sistemes agrícoles sostenibles). Igual que els zapatistes, a la Unitierra també. Els joves que estudien en la Unitierra, de forma natural i gairebé sense adonar-se’n, descobreixen que és l’agroecologia i l'agricultura orgànica, ja que viuen en un entorn natural, un entorn que els permet començar a veure les coses per l'ecològic, l'orgànic; podem dir que viure allí és educació mediambiental.
Com explica Raymundo a l'hora de parlar de la Universidad de la Tierra, en la Unitierra s'ensenya art, però el significat per a la paraula art és diferent per a ells. Allí art és la manera d'utilitzar la matèria per a resoldre problemes i necessitats; com dissenyar trossos de fusta per a utilitzar-los com cartel·les, prestatgeries o rètols, per exemple.
Estudiants
Els estudiants es divideixen en interns i externs; i els dies es divideixen en quatre torns, 2 torns al matí i altre dos a la tarda. Els estudiants externs assisteixen o al matí o a la tarda i els interns, els quals viuen, mengen, dormen i treballen en la Unitierra assisteixen als 4 torns.
Per a tots els estudiants l'accés és gratuït, sempre que donin suport a la iniciativa. Aquest suport consisteix a treballar els dissabtes, des del matí fins a les 2 de la tarda en tot tipus de tasques i manteniment tals com posant finestres, pintant parets, realitzant serveis de neteja…
Els estudiants són principalment de llengua Tzotzil, Tzeltal, Chol i Tojolabal. D'aquesta manera la llengua que permet l'intercanvi cultural entre les quatre llengües indígenes és el castellà, pel que és la llengua que s'utilitza principalment a les classes i tallers.
El component principal que li dóna la seva identitat, la seva forma, la seva destinació al projecte, és l'indígena; encara així, les portes estan obertes a qui no és indígena, això sí, deixant bé clar que les coses allí són diferents i que l'indígena és en primer lloc.
Però, com s'assabenten els joves de la comunitat que és possible arribar a un lloc així? Mitjançant la paraula, aquest és el seu pla estratègic, que la notícia corri de boca en boca per totes les comunitats i que tot aquell jove al que l'educació de l'estat li ha donat l’esquena, sàpiga que té les portes del CIDECI i la Unitierra obertes.
L'estudiant al termini del seu aprenentatge i ha d'estar disposat a retornar a la seva comunitat i utilitzar allí el que ha après. Elabora un projecte que diríem seria la seva tesi, i estableix un compromís amb el Centre; el Centre li dóna suport amb una inversió mínima, per a l'equip, eines, material… perquè a la seva comunitat elabori el projecte, ajudant al desenvolupament d'aquesta. La persona que realitza la seva tesi a la seva comunitat està capacitada per ser mestre i compartir els seus coneixements amb els alumnes. Diguem que un alumne acaba els seus estudis en fusteria, si el seu compromís és tornar a la seva comunitat i ajudar a aquesta creant una fusteria, rebrà ajudes del projecte per a crear-la i fins i tot estarà capacitat per a tornar a la Unitierra i ser formador de nous alumnes. Amb aquesta manera d'actuar podem veure com la Unitierra no prepara als seus estudiants per al mercat, sinó per a la tornada a la seva comunitat, que l'estudiant retorni i que aporti la potenciació de la seva comunitat i la seva organització. No sempre s'aconsegueix que l'alumne torni a la seva comunitat però no per això canviarà la manera d'actuar.
El programa d'estudis és de tres mesos, però el sistema s'adapta a les necessitats de temps i a les possibilitats de l'alumne; és a dir, si l'alumne solament pot assistir un mes a classe, se li adaptarà el curs per a un mes, és un sistema totalment obert i flexible, un sistema el qual el seu criteri fonamental és el potenciar la capacitat de resistència, mantenir l'esperança dels pobles, que els pobles estiguin dempeus, se sentin dignes i mantinguin la seva rebel•lia.
Finançament
Des de que el 1989 l'estat anul·la els projectes que intentaven realitzar, el CIDECI decideix que no vol tenir cap tipus de relació amb l'estat, ni partits ni amb les seves institucions, declarant-se d'aquesta manera antisistèmic, com ja hem esmentat anteriorment.
D'aquesta manera l'única forma de finançament per a ells és la solidaritat. Tant la solidaritat nacional com la internacional, però sempre que no sigui una solidaritat amb condicions, és a dir, una solidaritat en la qual després de rebre ajuda, qui te la dóna et posa condicions, “et dono però has de…”. És per això, i com ens van explicar en la nostra visita, mai acceptaran, per exemple, ajuda de la Coca-Cola a canvi de posar publicitat en les seves parets, el més clar exemple de solidaritat condicionada.
També és veritat que es troben amb molts problemes al rebre finançament ja que moltes vegades necessiten presentar pressupostos i una planificació anual, cosa complicada ja que els cursos són trimestrals o de menys temps (sistema educatiu flexible i obert).
CIDECI i EZLN
El CIDECI comparteix i entén la lluita zapatista a la perfecció ja que podríem dir que caminen pel mateix camí. Hi ha una afinitat entre ambdós i com el seu coordinador explica, “tot això es pot fer només en el quadre de la lluita zapatista ha estat capaç d'obrir”, deixant clar que la lluita zapatista ha estat fonamental en el desenvolupament de CIDECI.
Els zapatistes s'han definit en La Sisena Declaració de La Selva Lacandona com un moviment antisistèmic, no electoral, no partidista, no a la presa de poder dient que aquest món no és com el volen. Lluiten per a veure si és més lliure, més igualitari, més just, aquest és en el camí que es troben els zapatistes i comparteixen amb el CIDECI.
En el món on vivim avui dia la Unitierra forma part d'un projecte molt especial, un sistema educatiu que fa front al sistema en el qual vivim, que creu en altra manera d'ensenyar i que lluita per això.
*Aquest text a sigut possible gràcies a l'aportació de l'Andeka
Més informació:
·Entrevista con Raymundo Sánchez Barraza. Una Universidad Sin Zapatos
·Centro Indígena de Capacitación Integral (CIDECI) de San Cristóbal de Las Casas
(Pensamiento Pedagógico Radical)
·Blog de CIDECI, Las casas
Informació relacionada:
·La Universidad de la Tierra en Oaxaca. Una propuesta para el aprendizaje convivencial
(Pensamiento Pedagógico Radical)
·Centro Indígena de Capacitación Integral (CIDECI) de San Cristóbal de Las Casas
(Pensamiento Pedagógico Radical)
·Blog de CIDECI, Las casas
Informació relacionada:
·La Universidad de la Tierra en Oaxaca. Una propuesta para el aprendizaje convivencial
(Pensamiento Pedagógico Radical)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada