Matthew Tree: 'L'extrema dreta juga amb foc i la gent s'adonarà dels monstres que crea'

Laura Ruiz i Trullols / Bloc Informatiu / Vilaweb.cat

Els discursos d'aquests partits acaben fent estralls, com els de Noruega, i la gent deixa de confiar-hi

L'escriptor Matthew Tree, que va néixer a Londres el 1958 i que fa més de vint-i-cinc anys que resideix a Catalunya, sempre s'ha interessat per la riquesa resultant de la barreja entre cultures. En un llibre seu, 'Negre de merda', reflexiona sobre què és el racisme, d'on ve i per què existeix. Quan el va presentar, va dir que li agradaria que fos un vaccí contra els vestigis de racisme que portem a dins. Tree és optimista: creu que el racisme es troba en declivi, que la gent va adonant-se a poc a poc dels estralls a què porta el discurs de l'extrema dreta i deixa de donar-li suport.

La major part de les informacions de l'atemptat de Noruega l'atribuïen a al-Qaida…
Sí! Hi ha molta confusió. Al-Qaida no és un moviment, és una mena d'associació poc coordinada de grups que creuen en una cosa que es diu islamisme i que volen que regeixi la vida política. És un corrent molt minoritari dins el món musulmà, però s'ha convertit en la gran amenaça, a ulls dels mitjans de comunicació occidentals i, per tant, de la societat. Quan hi ha violència, de seguida s'associa amb aquest islamisme.

Per què?
És curiós, un amic meu noruec, amb tres coneguts que van morir en aquells atemptats, viu a prop de la zona de l'atemptat d'Oslo. I ell diu que va passar com en l'11-M de Madrid, però al revés: la consigna de la dreta espanyola va ser ETA, ETA, ETA, però va resultar que havia estat al-Qaida; en canvi, a Noruega, de tan condicionats pels missatges sobre al-Qaida, de seguida van atribuir els atemptats a al-Qaida. A l'estat espanyol ens han bombardejat vint anys amb propaganda contra ETA, i allà contra al-Qaida.

Com és que, a la societat occidental, li costa tant de reconèixer que és racista, quan casos com aquest palesen que ho és?
Perquè el racisme cada dia és més mal vist. El procés va començar arran de la Segona Guerra Mundial i del moviment de drets civils dels EUA. El discurs racista dels orígens, de la superioritat d'una raça, és anacrònic. Ara hi ha una cosa que anomeno 'criptoracisme': grups d'extrema dreta que tenen capacitat d'influència sobre la societat i que basen el seu discurs en les diferències culturals negatives. Han convertit la religió de certes persones de pell fosca en una mena de substitut del racisme. Ja no diuen que els moros són inferiors pel color de la pell, sinó que tenen les mateixes característiques negatives perquè creuen en l'islam.

Hi ha una mena de fòbia a l'islam?
Sí, tot i que a mi no m'agrada parlar d'islamofòbia, perquè jo també tinc fòbia a totes les religions! De fet, l'islamofòbia no és res més que el racisme que s'amaga darrere un moviment pretesament antimusulmà.

L'extrema dreta creix, però ningú es reconeix racista...
És que l'extrema dreta mateix nega que ho sigui! Els sentiments no han desaparegut, solament s'han transformat. L'odi a la gent que no té un fenotip europeu s'ha transformat en odi a la seva religió. Un cas semblant és el dels jueus: abans del segle XVIII, els jueus eren odiats per motius religiosos i supersticiosos; però amb l'arribada de la Il·lustració, van continuar essent odiats per raons pseudocientífiques.

Potser és que les societats necessiten enemics...?
No, cada vegada hi ha menys odi a la gent de fenotips diferents perquè el racisme va clarament a la baixa. El 'criptoracisme' és l'últim intent de reconstruir-lo. Quan vaig a Londres, on aquest procés fa molt que dura, la cosa més normal del món és de trobar-hi parelles de fenotips i religions diferents. Les noves generacions cada vegada rebutgen més el racisme clàssic.

Com es pot eradicar aquest últim vestigi?
Explicant els fets, per comptes de fer insinuacions. Si mirem els últims atemptats d'Europa, veurem que n'hi ha molts més de fets per europeus que no pas per grups islamistes. Si donem les dades reals de quants musulmans segueixen la religió, veurem que no són tants. Cal desfer tabús i explicar la realitat.

Cal més cultura?
Sí, hi ha ignorància. Hi ha molta gent que no sap que l'islamisme deriva del cristianisme i del judaisme. Són les tres religions amb més lligams del planeta.

Si el racisme decau, per què puja l'extrema dreta?
Crec que és una pujada relativa. No hi ha cap país d'Europa governat per l'extrema dreta, tret de Polònia. El secret de l'èxit és que diuen que són realistes, que diuen allò que la gent pensa i que els polítics convencionals no volen dir. I hi ha molta gent a qui agrada aquest discurs. Com que encobreixen les seves idees reals, la gent els accepta. Ara, tan bon punt surten de l'amagatall i produeixen algun monstre com el de Noruega, la gent, de cop i volta, se'n vol allunyar. Pensa: 'Ui, ui, ui, això no ho volíem pas!'

La societat és poc conscient de l'abast que pot tenir aquest discurs?
Diria que sí. Els partits d'extrema dreta juguen amb foc, juguen a distingir grups d'éssers humans que en realitat són iguals. Un cop es veu realment en què creuen i es fa evident que tot plegat únicament pot conduir a la violència, molta gent comença a tenir por i els retira la confiança.

Si aquest discurs solament mena a la violència, s'haurien de prohibir els partits que el sostenen?
No sóc partidari de la prohibició. Ara, quan a les darreres eleccions Plataforma per Catalunya va fer eslògans que incitaven a l'odi, això sí que caldria prohibir-ho. No s'ha de prohibir Plataforma per Catalunya, però sí aquesta mena d'eslògans.

Però la línia és molt fina, qui l'hauria de traçar?
La justícia hauria de vigilar tot això. És una qüestió de legalitat.

.:.

Dossier sobre l'extrema dreta noruega.

Hva skjer i Norge. Apunt al bloc Badalona - Trondheim sobre els atemptats de Noruega, escrit l'endemà de la matança (24.07.11).

L'extrema dreta, més present que mai en les eleccions. Anàlisi de la nostra extrema dreta, feta arran de les eleccions del mes de maig (19.05.2011).