Una de freda i una de calenta (o al revés)

Espanya repudia el cop d'estat a Hondures. Aquí res a dir, ja que qualsevol cop d’estat es rebutjable i si hi han militronxos pel mig, encara més.

Per altra banda, Espanya pateix una plantofada de la justícia, l’actuació patètica, lamentable, submisa en pro de les altes oligarquies, els anomenats representants “del poble”, fa que qualsevol “espanyolitu” pugui ser vexat, agredit, assassinat i o desaparegut que el Gobiernu de la Nassión no respondrà... de fet, tampoc ho va fer ni per la Cristina Valls ni per la Maria Sostres (l’excusa, que encara s’està investigant). En fi, que de cada dia hom creu menys amb tota aquesta pantomima que “ells” n’anomenen “democràcia”. Defensaran l’empresa però al ciutadà que el donin pel sac. En fi, de cada dia més lluny d’eixos espanyols. Eps! i Convergente, menos.

Si retrocedeix la justicia, maten la democràcia.

Després es preguntaran; què passa? Per què les masses no voten? Qui creu encara en el seu sistema?

O sigui, no us mogueu de casa si voleu estar segurs.


Limita Congrés espanyol atribucions de l'Audiència Nacional sobre justícia universal

A partir d'avui, Espanya ha deixat de ser el model en l'aplicació de la "justícia universal", després que el ple del Congrés va aprovar, per àmplia majoria, la reforma legal que limita l'actuació de l'Audiència Nacional en matèria de jurisdicció universal a aquells casos en els existeixin víctimes espanyoles.

"És un dia de dol", diu l'encapçalat d'un comunicat emès per set organitzacions, entre elles Amnistia Internacional (AI) i Human Right Watch (HRW).

Mitjançant la jurisdicció universal, l'Audiència Nacional va estudiar el cas Atenco, encara que finalment ho va rebutjar el jutge Fernando Grande Marlaska, per considerar que a Mèxic encara estan obertes investigacions del cas.

Encara que freqüentment estan confrontats el Partido socialista obrero Espanyol (PsoE) i el Partido Popular (PP), aquesta iniciativa la van impulsar en conjunt i van tenir el suport del Partit Nacionalista Basc i Convergència i Unió, dos partits conservadors. En contra van estar Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya-Verds, així com el Grup Mixt.

La reforma modifica els apartats 4 i 5 de l'article 23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial que regula les seves competències en delictes de genocidi, lesa humanitat, terrorisme i pirateria, entre d’altres.

Són els casos d'Israel que ha pressionat al govern de José Luis Rodríguez Zapatero, degut al fet que l'Audiència Nacional –un òrgan independent de l'Executiu— té obert un procés contra alts comandaments militars per la mort de 14 víctimes innocents durant un "atac selectiu" ...

"Espanya es preocupa més per no ofendre alguns governs poderosos que per posar fi a la impunitat de la qual gaudeixen els criminals", estableixen.

Cliqueu aquí per llegir la noticia sencera