5 claus per entendre el fenomen de les pasteres i 5 claus per actuar

Per: Aida Sánchez/ CanalSolidari.org el 19/04/10

Per què mentre centenars de persones moren intentant arribar a Europa, els nostres governs només inverteixen en reforçar fronteres? Carlos Arce, co-coordinador de l‘Àrea d’Immigració de l’ Associació Pro-Drets Humans d’Andalusia ens dóna 5 claus per entendre el fenomen i 5 claus per actuar.

El passat 11 d’abril catorze algerians van partir d’Oran amb l’objectiu de començar una nova vida a Europa. La impossibilitat de migrar per vies legals els va obligar a embarcar en una llanxa rígida que, després de dos dies de viatge, va naufragar a 33 quilòmetres de la costa d’Almeria. Només tres tripulants van ser rescatats amb vida. Als altres onze se’ls dóna per desapareguts.

El mar Mediterrani s’ha convertit en una gran fossa comuna. Com l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA) recull en el seu informe Frontera Sud 2009, tot i que el nombre de persones mortes a les aigües espanyoles ha disminuït l‘últim any, no podem oblidar que centenars moren cada any intentant arribar a les nostres costes. Moltes més perden la vida a les aigües magribines o africanes o als seus deserts, a més dels seus drets fonamentals, reiteradament violats al llarg de tota la seva peregrinació migratòria.

5 claus per entendre el fenomen de les pasteres, segons Carlos Arce:

1) “Efecte expulsió”: La situació social, política, econòmica, ambiental i de Drets Humans dels països d’origen.
Quan es parla de la immigració africana per vies irregulars se sol al·ludir com a causa d’un suposat “efecte crida” que constituirien les presumptament “fràgils” polítiques migratòries i de control de fronteres d’Europa en general i Espanya en particular.

Per contra, el que existeix és un “efecte expulsió” determinat per la manca d’unes condicions de vida mínimament respectuoses amb la dignitat humana als països d’origen de les persones immigrants africanes que utilitzen via irregulars d’entrada a Espanya i Europa. N’hi ha prou amb una mirada a les dades relacionades amb els països del Magrib, del Sahel i de l‘Àfrica Subsahariana als Informes de Desenvolupament Humà del PNUD per tenir una constatació objectiva de l’esmentat “efecte expulsió”.

2) L’Estret, la frontera més desigual del món.
Tenint com a base els mateixos Informes de Desenvolupament Humà del PNUD, es pot afirmar que els 14 km. de l’Estret de Gibraltar que separen Europa i Àfrica constitueixen la frontera més desequilibrada del món.

L’abisme de reconeixement de drets fonamentals i respecte a la dignitat humana, unit a la proximitat geogràfica, explica que les persones africanes mirin a Europa com a principal via d’accés cap a una vida millor.

3) L’ “externalització” de fronteres d’Espanya i la Unió Europea: font de violacions de Drets Humans.
Des de fa anys la Unió Europea i Espanya han portat una política sistemàtica de “externalització” de les seves fronteres, consistent en deixar la responsabilitat del control dels fluxos migratoris a països fronterers amb la Unió a canvi d’acords que els afavoreixen en altres àmbits (econòmic , militar …). El fet que la majoria d’aquests Estats (Marroc, Algèria, Líbia o Mauritània, per exemple) tinguin, dit amb generositat, una trajectòria més que dubtosa en el respecte dels Drets Humans, ha generat una multitud de situacions de violació de drets fonamentals de les persones immigrants en trànsit cap a Europa als seus territoris. Aquestes violacions, reiteradament denunciades per col·lectius socials europeus i africans, han comptat amb la indiferència, quan no l’aquiescència, de la Unió Europea i els seus estats membres. Pots trobar informació actualitzada al respecte a l’informe de l’ APDHA Drets Humans a la Frontera Sud 2009.

També de gran interès i actualitat l’informe de Metges Sense Fronteres Violència sexual i Migració, sobre la realitat de les dones immigrants subsaharianes en trànsit cap a Europa al Marroc.

4) Situació als països d’acollida: L’exclusió de la ciutadania de les persones immigrants.
El no reconeixement de les persones immigrants com a ciutadanes plenes en les societats europees d’acollida els suposa una situació de gran vulnerabilitat. En no tenir possibilitat de prendre part en la vida política de la comunitat a la qual pertanyen, no tenen capacitat de reacció davant la constant retallada dels seus drets fonamentals que estan suposant les últimes reformes legislatives que en matèria migratòria s’han dut a terme nivell europeu i espanyol.

En aquesta línia s’emmarca la “recent reforma de la Llei d’Estrangeria a Espanya, operada per la LO 2 / 2009 i també la coneguda com a Directiva de Retorn, aprovada en l‘àmbit de la Unió durant l’any 2008.

A més de la citada retallada de drets fonamentals, l’actual marc normatiu configura una situació on la immigració per vies regulars, l’objectiu que suposadament busquen la legislació d’estrangeria de la Unió i d’Espanya, es converteixi en una quimera ratllant la impossibilitat.

5) La vigent crisi social i econòmica global: Agreuja l’ “efecte expulsió” i pot adobar el terreny per al racisme i la xenofòbia als països d’acollida.
Com va reconèixer el propi Ministre de l’Interior, Sr. Pérez Rubalcaba, la crisi econòmica global no suposa un debilitament del descrit “efecte expulsió”, sinó que en tot cas suposa un reforç del mateix, ja que les malmeses economies africanes estan patint amb especial virulència els efectes de la crisi i no disposen dels recursos socials dels països del Nord per pal·liar-los.

Aquests dos articles de La Región i El Economista són especialment aclaridors.

Per tant, el tan celebrat pel Ministeri de l’Interior espanyol descens d’arribada de pasteres a les costes espanyoles durant 2009 té molt més a veure amb l’aprofundiment en la política de “externalització” de fronteres descrita i l’increment de mitjans polítics , tecnològics i militars en el control de fronteres (Pla Àfrica, SIVE, o FRONTEX, per exemple) que la crisi faci d’Espanya un destí migratori menys atractiu.

El que sí que està facilitant la crisi és que circulin determinats missatges polítics i mediàtics que poden tenir preocupants conseqüències de foment del racisme o la xenofòbia.

5 claus per actuar davant del fenomen de les pasteres, segons Carlos Arce:

1) Informa’t. Coneix la realitat dels països d’origen de les persones migrants, de les polítiques de fronteres i de la situació de les persones immigrants a través de fonts independents. Les pàgines webs dels col·lectius de la societat civil implicats amb aquestes situacions i els canals informatius socials i alternatius són una bona eina per fer-ho.

Fins i tot en els teus moments de lleure, a través de la literatura i el cinema, et pots apropar al fenomen migratori. Dues pel·lícules recomanables: “14 quilòmetres”. Espanya. 2007. Director: Gerardo Olivares i “En un món lliure”. Gran Bretanya. 2007. Director: Ken Loach.

2) Mirada crítica. Molt vinculada amb l’anterior. És essencial prendre certa distància i sotmetre a constant anàlisi les informacions que ens arriben dels mitjans de comunicació “oficials” i les declaracions abocades al “fòrum polític”.

Partint d’una informació obtinguda per fonts independents, i aplicant el sentit crític, et serà més fàcil “esbrinar” els interessos político-econòmics que de vegades subjauen sota les informacions negatives relacionades amb el fenomen migratori.

3) Implica’t en la societat civil. Hi ha milers de col·lectius socials que treballen en tots els aspectes relacionats amb les migracions: des d’aquells que es dediquen a la cooperació, passant pel que tenen com a principal objectiu la vigència global dels Drets Humans i acabant pels que específicament lluiten pels drets de les persones migrants. I hi ha diverses maneres de col·laborar amb ells, depenent de les teves possibilitats i disponibilitat: difon les seves denúncies i campanyes entre els teus contactes, col·labora econòmicament en el seu sosteniment (com a soci o través de donacions puntuals) o, millor encara, passa a la militància activa en qualsevol d’ells.

4) Vota “amb consciència”. A més de la militància en la societat civil, com a ciutadà tens una poderosa arma: el teu vot.

Llegeix quines propostes inclouen en els seus programes electorals els diferents partits respecte el fenomen migratori. Comprova quines mesures polítiques i legislatives han impulsat i/o recolzat en aquesta matèria (per exemple, comprova quins partits van donar suport al Parlament Europeu a la “Directiva Retorn” o quins partits han fet el mateix amb la recent reforma de la “Llei de Estrangeria” al Parlament espanyol…).

Un cop tinguis aquesta informació, reflexiona, pensa si aquests programes electorals o mesures polítiques han afavorit el respecte ple dels drets humans de les persones migrants… i després vota “en consciència”.

5) Actua també en el teu entorn proper. No deixis de ser un factor d’acollida i inclusió dels teus veïns i veïnes, companys i companyes de treball i d’estudis d’origen immigrants.

Transmet valors positius als més petits del teu àmbit familiar, i d’especial importància que ho facis en l‘àmbit educatiu si tens responsabilitats docents.

No et quedis indiferent davant fets o opinions de caràcter racista o xenòfob.