Home de l'esport de Franco, va acabar dirigint el moviment olímpic · La Comissió de la Dignitat diu que la instal·lació de la capella ardent al Palau de la Generalitat és un fet indigne
Avui s'ha mort a la clínica Quirón de Barcelona Juan Antonio Samaranch, amb vuitanta-nou anys, d'una insuficiència coronària. Samaranch fou l'home de l'esport de Franco, en qualitat de delegat d'esports, i procurador de les corts franquistes. Es va afiliar molt jove a la Falange Tradicionalista y de las JONS i va començar la carrera política a l'Ajuntament de Barcelona, com a regidor d'Esports, el 1955. També fou l'últim president de la Diputació de Barcelona i, ja mort el dictador, ambaixador a la Unió Soviètica i a Mongòlia. Finalment, va acabar dirigint el Comitè Internacional Olímpic, del qual era president honorari des del 2001, i va portar els Jocs Olímpics a Barcelona.
La majoria classe política elogia la figura de Samaranch
La gran majoria de la classe política catalana ha elogiat la figura de Samaranch i fins aquest vespre només el senador d'Esquerra Unida i Alternativa, Joan Josep Nuet (bloc), ha estat crític amb el fet que la capella ardent s'instal·li demà al Palau de la Generalitat. 'És un insult a les víctimes del franquisme, això mai es permetria a Alemanya amb un ex-dirigent feixista del seu nivell', ha dit en declaracions a VilaWeb.
Nuet ha explicat que no és contrari a destacar 'les virtuts olímpiques del Samaranch de l'època democràtica', però cal posar-les al costat 'del seu passat com a alt dirigent de la Falange i home de confiança de Franco'. 'Samaranch mai ha demanat perdó per haver estat un dirigent feixista i, per tant, coneixedor directe dels crims del franquisme; dir que això és una circumstància històrica és fer hipocresia política, igual que provar d'amagar el passat, com sembla que s'està fent en aquest país', ha reblat.
El vice-president de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, per la seva banda, ha lamentat la mort de Samaranch, qui ha qualificat com 'el català més important del món de l'esport i l'olimpisme a nivell internacional'. Per Carod, Samaranch va ser una persona 'hàbil i diplomàtica en les relacions socials' i les va saber utilitzar per 'les finalitats que es proposava'.
Una de les primeres reaccions a la mort de Samaranch ha estat la de la secretària general de l'esport de la Generalitat, Anna Pruna (ERC), que ha destacat que fou ' una figura clau en l’olimpisme i una persona entregada a l’esport', i ha subratllat 'la seva contribució a fer possible la celebració dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona'. I ha afegit: 'Sempre va ser un home d'idees avançades i ha estat, amb diferència, un dels millors dirigents esportius a escala mundial (…). La petjada que ha deixat al món de l'esport serà molt difícil d'igualar per cap altra persona'.
Esquerra ha manifestat el condol en nom de la formació política als familiars i amics de Samaranch. La portaveu dels republicans, Anna Simó, ha destacat el paper que va jugar en 'projectar la imatge de Barcelona arreu del món' amb els Jocs Olímpics del 1992. Però, també ha recordat que Samaranch era una persona 'amb qui ERC mai ha compartit simpatia política per la seva vinculació amb el règim franquista'.
Per la seva banda, CiU ha destacat de Samaranch que era 'un català universal' i 'un punt de referència en l'esport internacional on va exercir una important tasca que, amb els anys, el va dur a rebre guardons tant destacats com el Príncep d'Astúries o la Medalla d'Or de la Generalitat'. CiU també en destaca la seva tasca econòmica i empresarial, concretament al capdavant de 'La Caixa'.
L'ex-president Jordi Pujol ha defensat un 'balanç positiu' de la trajectòria de Samaranch. Pujol ha indicat que Samaranch va ser un personatge 'molt important de la Catalunya del segle XX', que va haver de viure en un país 'complicat' i durant un segle 'complex'. Pujol ha explicat que va conèixer Samaranch a finals dels anys setanta, i va poder comprovar que el seu 'sentiment de país, la seva imbricació amb Catalunya' havia anat augmentant durant aquests trenta anys. De fet, va ser Jordi Pujol qui va donar la medalla d'or de la Generalitat a l'ex-dirigent franquista.
El PSC s'ha sumat als elogis a Samaranch. Els socialistes n'han destacat la seva 'gran tasca' en la renovació del COI i 'la seva importància i el paper vital en la contribució a l’èxit de la candidatura de Barcelona 92, uns Jocs Olímpics que seran recordats com un dels millors de la història'. Sobre la capella ardent que s'instal·larà demà al Palau de la Generalitat, fonts del PSC han dit a VilaWeb que no hi trobaven cap inconvenient sempre que a ll govern li semblés bé.
Qui no ha volgut pronunciar-se ni sobre la mort de Samaranch ni sobre la instal·lació de la capella ardent és Iniciativa, que ha declinat a VilaWeb fer-ne cap comentari.
Font: Vilaweb
Samaranch a Barcelona, el 18 de juliol de 1974, en el 38è aniversari del cop militar de Franco. Només dotze anys després proclamava Barcelona seu olímpica
Samaranch, amb la camisa blava de falangista, repiteix el seu jurament de fidelitat en benefici de Jesús i dels ràdiooients.
sense paraules
sense paraules
Samaranch (a baix a la dreta) amb 54 anys d'edat, amb la camisa blava, l'any 1974 a Barcelona al 'monumento a los caídos'.
Capella ardent al Palau de la Generalitat
'Un fet indigne'
La Comissió de la Dignitat diu que la instal·lació de la capella ardent al Palau de la Generalitat és un fet indigne. 'El Palau de la Generalitat és un lloc reservat per a les persones que han defensat Catalunya i la democràcia. Samaranch no compleix cap d'aquests requisits.' Els impulsors de la Comissió de la Dignitat s'han mostrat disgustats i consideren que el govern comet un acte d'una gran gravetat.Un grup a Facebook contra el minut de silenci al Camp Nou
El Futbol Club Barcelona, del qual Samaranch n'era soci, ha anunciat que en el partit amb el Xerès de dissabte es guardarien 'uns instants de silenci' com a mostra de condol. Però ja hi ha un grup a Facebook contrari, que amb el nom 'No al minut de silenci per Samaranch al Camp Nou' reclama que l'estadi no faci 'cap mena d'homenatge als franquistes'.Notícies relacionades
El Futbol Club Barcelona, del qual Samaranch n'era soci, ha anunciat que en el partit amb el Xerès de dissabte es guardarien 'uns instants de silenci' com a mostra de condol. Però ja hi ha un grup a Facebook contrari, que amb el nom 'No al minut de silenci per Samaranch al Camp Nou' reclama que l'estadi no faci 'cap mena d'homenatge als franquistes'.Notícies relacionades
Prop d'un miler i mig d'intel·lectuals i artistes demanen la dimissió de Samaranch de president honorífic del COIEnllaços
Democràcia i Dignitat a l'Esport Web de campanya amb el lema 'El moviment olímpic no pot honorar falangistes'Més informació:
· En memòria del meu avi: Samaranch ha mort
Tenim el que ens mereixem | Jordi CarbonellFa un parell d'hores Juan Antonio Samaranch, s'ha mort. El primer que m'ha vingut al cap han estat unes paraules del meu avi quan ja estava molt fotut i es veia les orelles; "L'única pena que tinc, es la de marxa abans que el cabró d'en Samaranch". Bé, avui 21 d'abril, el repressor de totes les manifestacions a favor de la democràcia que es varen fer a Barcelona durant la seva época de Governador Civil ( 1973-1977), ens ha deixat per sempre. Qué es vagin preparant els amos del cel o de l'infern, que no trigarà a pendre'ls-hi el lloc!. Com deia el meu avi: "Tiempo al tiempo"
Font: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/165752/#comments
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada