Per promoure el desenvolupament al Sud, s’ha de cooperar amb grans empreses tecnològiques que depreden el medi ambient, retallen drets laborals i fomenten el consum irresponsable?Resulta que ja es va celebrar la III Trobada Internacional de TIC en la cooperació per al desenvolupament. Nous models de cooperació en l‘àmbit de les TIC per al desenvolupament: innovant des del Sud. Si la paraula Sud està en el títol, per què la majoria d’ONG no saben res d’aquesta trobada a Gijón?
Una conclusió: En innovació tecnològica per al desenvolupament, és necessari deixar de considerar el ‘Sud’ com a receptor de transferència tecnològica, sinó com a generador d’innovacions importants que poden tenir una àmplia difusió tant a països del Sud com també del Nord. Per això, cal reconèixer les entitats locals del Sud com a socis i no com a “pacients” buscant l’equilibri de la cooperació. Per tant, el futur de la cooperació passa per obrir un diàleg actiu on les idees flueixin de nord a sud i de sud a nord. On tots puguem aprendre i col·laborar, incloses les grans multinacionals, les petites empreses, els agents de cooperació i les pròpies comunitats.
Una altra conclusió: El mòbil és l’ordinador d‘Àfrica . Això canvia l’essència del que es considera bretxa digital, al menys pel que fa a la infrastructura. 80% de penetració de mòbils a Sudàfrica, i s’espera que el 2011 s’arribi al 50% al conjunt del continent. Les agències de cooperació han d’activar els seus suports ràpidament.
Diàleg amb multinacionals / les agències de cooperació han d’activar els seus suports ràpidament. Uhmmmmm, ejem. Cap menció al coltan, a la depredació ecològica i al consum irresponsable, bases del negoci dels mòbils? Qualsevol que hagi estat a Perú o al Senegal sap que el fet que la gent tingui mòbils no significa que els utilitzin, o que tinguin saldo: i que la xarxa se satura fàcilment perquè les grans empreses de telecomunicacions han regat el planeta d’aparells sense invertir el suficient en infrastructures. També tot el món sap que els excel·lents comptes de resultats d’aquestes empreses deuen molt a estratègies diverses d’explotació laboral.
Per Alerta Perú m’assabento que a Claro, companyia telefònica de Slim, fa poc proclamat l’home més ric del planeta, fan fora la gent per sindicar-se (quina casualitat!). Precisament en aquest país el govern va imposar una multa a Telefònica Perú per falta de previsió i negligència en la caiguda de les comunicacions mòbils durant el terratrèmol de Pisco de 2007 (interessant aquest vídeo de la tele peruana).
És cert que iniciatives de software lliure per a la cobertura de conflictes i emergències com Ushaidi han tornat a estar presents a la trobada de Gijón, però... es comentaria quelcom de com després dels terratrèmols d’Haití i Xile van fallar tots els sistemes de telecomunicacions i que la gent va haver de recórrer a les ràdios a piles per assabentar-se del que estava passant i, en molts casos, a les ràdios comunitàries per comunicar-se amb les seves famílies?
Les imatges de dones o infants indígenes manejant mòbils o portàtils s’està convertint en recurs habitual de les ONGD com a símbol d’empoderament, però, justifiquen qualsevol iniciativa? A la reflexió sobre les TiC en/per al desenvolupament li manca una visió global i integrada del mercat de les telecomunicacions. Aquesta carència permet que molts espais i propostes-TiC resultin sospitosament “neutres” i alienes a plantejaments polítics i econòmics.
Les ONGD no estaven a Gijón. Estarien fent tallers sobre l‘ús dels mòbils per a la captació de fons?
Aquest article ha estat publicat originalment al blog CiComunica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada