La reforma constitucional permetrà aplicar la llei de protecció del periodisme d'investigació, aprovada al parlament al juny · Qualsevol ciutadà pot presentar-se com a candidat a formar part de l'assemblea, només amb l'aval de trenta persones
Arran de la greu crisi financera del 2008 a Islàndia, aquest petit i peculiar país ha entrat en un important procés de regeneració democràtica. Amb la pressió de la població i del nou govern de coalició entre el Partit Socialdemòcrata i l'esquerra verda, l'any passat es va acordar d'organitzar una assemblea popular (versió en català amb Google Translate) per a reformar la constitució del país, que data de la independència respecte de Dinamarca, la dècada de 1940. Dissabte vinent, els poc més de dos-cents mil islandesos amb dret de vot podran elegir la trentena de membres que compondran aquesta comissió, que haurà de repensar la constitució en eixos tan importants com l'organització del poder, el rol de la presidència, la justícia, la democràcia participativa, la transferència de poders a organitzacions internacionals i qüestions ambientals. S'hi presenten mig miler de ciutadans, alguns dels quals tenen lligams amb grups de pressió i partits, tal com denuncia l'activista i candidat Smári McCarthy.
'Sabem que hi ha candidats que tenen lligams amb lobbies, grups d'interès i formacions polítiques, i de fet hi ha algun gran partit que s'ha mostrat en contra de tot aquest procés', explica a VilaWeb McCarthy. 'Però també hi ha moltes iniciatives, sorgides de l'àmbit hacker i de xarxes socials (que són molt populars al país), que han aplegat dades amb el perfil de tots els candidats perquè els electors puguin saber si hi ha algú darrere seu'. Uns candidats, explica, que tan sols necessitaven tenir dret de vot i l'aval de trenta persones per a presentar-se a les eleccions de dissabte.
La Iniciativa Islandesa pro Mitjans de Comunicació Moderns, a l'expectativa
El 6 de novembre, tres setmanes abans de les eleccions, es va fer un encontre nacional previ, al qual van participar un miler de persones seleccionades aleatòriament de tot el país. S'hi va parlar dels canvis més prioritaris que caldran a la constitució de 1944, entre els quals es va esmentar de manera descatada la preocupació pels drets humans i la llibertat d'expressió. Són dos aspectes, comenta Smári McCarthy, bàsics per poder enfortir una original proposta legislativa islandesa de la qual s'ha parlat molt enguany, i de la qual ell és impulsor. La Iniciativa Islandesa pro Mitjans de Comunicació Moderns (IMMI), aprovada el 16 de juny passat al parlament, demana al govern que adopti lleis per a protegir la tasca informativa dels periodistes de tot el món. La llei, que per implementar-se necessita la modificació d'alguns aspectes constitucionals, preveu convertir Islàndia en el primer refugi del periodisme d'investigació, que garanteixi l'anonimat de les fonts i la llibertat d'expressió, i protegeixi de la persecució. D'alguna manera, equival a transposar el model dels paradisos fiscals a l'àmbit de la llibertat d'expressió.
La Iniciativa Islandesa pro Mitjans de Comunicació Moderns ha rebut força suport d'organitzacions per la llibertat d'expressió i la cultura lliure, entre les quals hi ha el col·lectiu eXgae. També hi ha una pàgina en línia que recull adhesions d'internautes a la proposta.
Més símptomes de regeneració
La regeneració que viu l'illa també s'ha viscut recentment en l'àmbit polític. La classe política tradicional, considerada responsable d'haver permès una actuació irregular dels bancs, va rebre una gran clatellada el maig passat quan el comediant islandès Jón Gnarr va guanyar les eleccions municipals a la capital del país, Reykjavik. Al capdavant del Millor, un partit de broma amb unes quantes propostes inversemblants, Gnarr va obtenir el 34,7% dels vots i és el batlle de la ciutat.
No es pot deslligar d'aquest canvi de mentalitat i de tendències l'aprovació per unanimitat, l'11 de juny al parlament, de la llei del matrimoni de parelles homosexuals. Per quaranta-nou vots a favor i cap en contra, l'Althingi va acceptar de canviar legislativament els termes del matrimoni per incloure-hi la unió entre dos homes o dues dones. Cal recordar que Islàndia és l'únic país al món on el cap d'estat, la socialdemòcrata Johanna Sigurdardottir, s'ha declarat obertament lesbiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada