Contrasta barroc amb la redempció i el dolor per reflectir la realitat

• Benjamí Domínguez exhibeix 57 olis en el museu de la Secretaria d'Hisenda

• Mai havíem tingut un període tan complicat, en el qual som superats per una sèrie de problemes, però sobretot per la tecnologia que ens aclapara, afirma el pintor

Teles de Benjamí Domínguez que s'exhibeixen en el recinte de Moneda 5, Centre Històric Fotografia · Cortesia del museu

Merry MacMasters / La Jornada 25/03/2011

El pintor Benjamí Domínguez va veure la seva primera dona "decapitada" quan era nen, en un circ que va arribar al seu poble natal, Jiménez, Chihuahua, en ple desert entre el fons d'un mar antic de la del silenci.

També va veure allà la seva primera levitació i alguna vegada una tela daurada, brillant, un brocat portat dels Estats Units. L'única pintora del poble, una senyora ja gran, que pintava molt clàssic, li va inculcar la idea del classicisme.

Aquesta càrrega cultural alimenta la seva obra, la manifestació més recent es mostra en Barroc, exposició de 57 olis que ahir a la nit es va obrir, en el context del Festival de Mèxic-FMX, al Museu d'Art de la Secretaria d'Hisenda (antic Palau de l'Arquebisbat ), Moneda 5, Centre Històric.

Per Domínguez el títol de la mostra no podria reflectir amb més claredat no només la meva feina, sinó l'època en què vivim. Mai havíem tingut un període barroc tan complicat, en el qual som superats per una sèrie de problemes, però sobretot per la tecnologia que ens aclapara, ja que no som capaços de caminar al seu pas. Això ens crea un conflicte interior barroc, en el sentit de la lluita dels contraris: bé / malament, modern / antic.

D'allí que la seva obra és un estudi interiorista d'aquest home que som, en conflicte continu. La exposición se apoya en la imagen, precisamente, de los ángeles barrocos. L'exposició es recolza en la imatge, precisament, dels àngels barrocs amb aquestes vestimentes luxoses, amb or i brocats, i participa dels tres aspectes de la imatge barroca, primer l'austeritat: hi ha quadres molt austers, sense gaire composició ni tècnica, que diuen només el que les expressions poden comunicar.

Després hi ha la fastuositat, és a dir, la part dels brocats, la roba, l'or, tota aquesta falsedat que envolta l'home, li lleva personalitat i el converteix en el que porta la disfressa. M'encanta disfressar amb or tots aquells sentiments que podrien aflorar i ens fan mal.

El joc de les decapitacions

Finalment, per primera vegada Domínguez mostra la tercera etapa de la imatge barroca: el dolor, la redempció. Hi ha vuit quadres forts, complicats, que reflecteixen el que passa al país.

El tema de dos és el joc de les decapitacions, basat en un poema de José Lezama Lima, llavors combinar de nou la poesia amb els símbols, amb la fastuositat. M'agrada crear aquest contrast entre el dolor i la fastuositat lluminosa de l'or, i introdueixo, per exemple, molt de sadomasoquisme, molt tímidament. Espero arribar a fer-ho més evident, més fort.

Després de la decapitada del circ, la primera trobada pictòric de Domínguez amb el tema va ser el quadre Salomé amb el cap de Joan Baptista, de Caravaggio, que el va obsessionar molt de temps. Van passar 40 anys fins que va començar a fer visible aquesta imatge. El seu ús també ve d'una revolta, paraula que no li agrada.

"Molts em critiquen perquè faig quadres bonics, encara que no veig el conflicte allà. Llavors, hi ha la necessitat de canviar, donar-li un gir brutal i apropar-lo a la realitat, però no es pot dissociar de l'art clàssic, antic, perquè utilitzar els mateixos temes, teníem els mateixos problemes.

"Ara s'agreguen coses més contemporànies, però l'art no té èpoques." "Això és per als historiadors, els que classifiquen." "Els retrats romans són els mateixos que els d'ara, la mateixa llum de tres quarts, només canvia la tècnica, la pinzellada." "No crec molt en la modernitat de l'art, però pel que sembla vaig trobar per allà una vena que buscava: la del dolor."