30 d’oct. 2011

Interessos dels partits i privats en la sanitat

la guspira

Alfons Quintà / Diari de Girona

El periodista ALFONS QUINTÀ des de les pàgines del Diari de Girona ens desvetlla avui el full de ruta ocult pel desmantellament de la sanitat pública catalana. Es tracta d’un escàndol polític que hauria d’esclatar als nassos dels que l’estan duent a terme!

Tots els partits estan entre confosos i dividits davant la descarada destrucció de la sanitat pública catalana, dirigida des de la Presidència de la Generalitat. Una de les raons del desori és l’absència d’una anàlisi específica de la situació de la sanitat, així com el pes de la sanitat concertada i privada en el món del finançament dels partits.

Una font diu: “Quan s’atorga una obra pública tothom arrufa el nas. Quan es concedeix un servei, també. És una actitud justificada. En canvi, fins ara la sanitat -que representa una partida pressupostària encara més elevada- semblava que anava com una seda. No era així. El que hi havia era una certa conxorxa que afectava la totalitat o la major part dels partits. Ara sembla que una de les parts (CiU) vol ser la dominant. Tot plegat configura un tema immens”.

També és evident la manera d’obrar antidemocràtica de CiU, en no exposar al Parlament ni a l’opinió pública la destrucció que està efectuant. Encara és més al·lucinant constatar que metges que militen en diversos partits -en especial a CDC- tampoc saben ni entenen què està fent la Generalitat. A més, n’hi ha molts que en discrepen. Tot es tan espès i tan carregat de cinisme polític, que per trobar una via d’aclariment cal anar per l’ordre cronològic. Fem-ho.

D’entrada, Ruiz va ser triat deliberadament per Mas per reduir el sector públic en benefici del concertat i del privat. Aquí tenim la llei òmnibus -model de norma opaca-, que permet que hospitals públics tractin pacients privats. S’han tancat sales d’operacions (cosa que redueix les intervencions), s’han endarrerit indefinidament proves intermèdies extremadament vitals i, en síntesi, s’han dut a terme tota mena d’altres maldats que tenen com única finalitat portar els usuaris vers entitats privades. Però pagant, és clar.

Aquesta era la política decidida inicialment per Artur Mas i Boi Ruiz, amb participació de Germà Gordó, exgerent de CDC, i encara ara amb grans funcions econòmiques en la presidència de la Generalitat, on, ai las, des de l’arribada de Mas hi ha hagut una significativa i preocupant centralització de la contractació pública.

Josep Prat Domènech és president de l’Institut Català de la Salut (ICS) i assessor oficial de Mas en temes de salut, càrrecs que ha fet compatibles, com tinc ben confirmat, amb el de conseller de la filial de la multinacional sanitària United Surgical Partners (USP) i el de director general de les empreses municipals, incloses les sanitàries de Reus. Va ser ell qui va proposar la venda, a trossos (perquè no podia ser d’altra manera, és massa gran) de tota la sanitat pública catalana, en el mercat internacional. Ho he escrit diverses vegades. M’hi ratifico. Incomprensiblement, tothom encara ho calla.

O gairebé tothom. Perquè dins la mateixa CDC ja ha sorgit la veu, en forma d’article periodístic, del doctor Xavier Pomés, antic conseller de Sanitat per CiU. Encarna una preocupació que és professional ( “Les retallades maten”, diuen els metges amb pancartes) i també política. Si temes cabdals, fins ara tractats només per DdG, són exposats per altres mitjans, el cost polític per CiU serà immens.

En privat, Ruiz parla d’un estudi demanat a la consultora multinacional de gestió McKinsey, la qual exposarà un seguit de vaguetats. D’aquesta manera, Ruiz vol tapar el fet que, segons em diuen, amb molt detall, les fonts informants al·ludides, Ruiz i Prat, conjuntament, ja varen iniciar fa mesos les gestions destinades a trobar un comprador per a tot el sistema públic català.

Aquesta gran operació implicarà altres preses de posició. Hi està amatent la Federació de Mutualitats de Catalunya, presidida pel socialista Rafael Suñol Trepat, persona que va fer carrera amb l’ajut de Narcís Serra, però que mai no es va entendre amb la consellera socialista Marina Geli. Si preval el que volen Ruiz i Mas, creixerà molt el sector d’assegurances privades.

A la vegada hi haurà infinitud de moviment menors -però greus per les poblacions afectades- respecte a centres o serveis que ara són públics. En aquest sentit, una font indica que un grup proper a l’exconseller Jaume Roma -que va cessar per un escàndol, malgrat ser molt proper a la família Pujol- estaria interessat per l’Hospital d’Igualada, on ara és majoritari el Servei Català de Salut.

Per acabar-ho de complicar, una font em diu que Jordi Pujol veu amb preocupació que Mas passi a ser l’home del sector sanitari privat, fet cabdal pel domini econòmic dins CDC. Pujol es va entendre molt bé amb Feliu Sucarrats, predecessor de Ruiz a la Unió Catalana d’Hospitals i qui va triar Ruiz com successor. Per això, en els darrers dies Pujol ha mantingut diverses reunions sobre el tema. Però no ha dit res públicament. Pujol sap que la qüestió pot explotar. De fet, arreu del món ja hauria implicat un daltabaix institucional.

Font: diaridegirona.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada