La imatge és de FarmamundiAls països empobrits, el 80% de les persones que viuen amb VIH desconeixen el seu estat. A Nicaragua, país on Farmamundi treballa des de fa més de 15 anys en projectes de cooperació al desenvolupament, la taxa d’incidència del VIH/Sida s’ha duplicat en els últims tres anys.
A Nicaragua, país on Farmamundi treballa des de fa més de 15 anys en projectes de cooperació al desenvolupament, la taxa d’incidència del VIH/Sida ha augmentat d’una manera molt important, passant del 0’66% l’any 1987, al 13% en el 2009. Aquesta taxa s’ha duplicat en els últims tres anys.
Segons dades oficials (setembre 2009) del Ministeri de Salut (MINSA) de Nicaragua, al país hi havia registrats 3.876 casos de VIH, dels quals 2.544 eren asimptomàtics, 516 havien desenvolupat la SIDA i 810 persones van morir. Altres dades mostren que per cada dona infectada es registren 1’7 homes, alhora que la majoria dels diagnòstics són de persones d’entre 15 i 45 anys, franja de població econòmicament activa.
La realitat d’una epidèmia silenciada
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 80% de les persones que viuen amb el VIH en països d’ingressos mitjans o baixos, ignora la seva condició de seropositivat, el que fa pensar que els registres oficials podrien estar subestimant el veritable nombre de casos afectats per aquesta malaltia. Segons les estadístiques del Laboratori de Referència Nacional del MINSA, l’any 2008 es van fer 106.736 proves per a la detecció del VIH. Si considerem que aquestes proves es fan a un nicaragüenc diferent per primer cop, a aquest ritme, es necessitarien més de 40 anys perquè a cada nicaragüenc se li fes la prova de detecció del VIH. “Aquesta situació representa un alt risc d’epidèmia silenciada, especialment quan es combina amb una falsa sensació de seguretat (a l’inici de la pandèmia, Nicaragua registrava les taxes més baixes de VIH a la regió), un alt nivell de violència sexual (amb els valors més alts de Llatinoamèrica) i un alt nivell de pobresa, que es reflecteix en l’Index de Desenvolupament Humà que situa al país, en l’avantpenúltim lloc a Llatinoamèrica”, argumenta Carlos Berrios, responsable de Farmamundi a Nicaragua.
La discriminació, la manca d’oportunitats i la poca sensibilitat de la població sumada a un model social fortament androcèntric, amb un sector polític patriarcal que combat la incidència, els models alterns de representació i l’agrupació de la societat civil, són reptes que dificulten la presa de mesures efectives per contrarestar i prevenir la propagació del VIH. Berrios explica que altres factors que influeixen i a tenir en compte són “l’explotació sexual infantil, el tràfic de persones, la desregulació de l’estat i la legislació lesiva als drets sexuals i reproductius de la població”.
Impacte socioeconòmic i els objectius del mil·lenni
El VIH té un impacte negatiu en el creixement de les economies i un efecte directe en el món laboral, la productivitat, l’estalvi i els serveis públics. A més, degut a la sobrecàrrega del sistema sanitari, el VIH té a més un impacte important en les economies de les llars. Estimacions de l’Organització Mundial de la Salut indiquen que la triple teràpia antiretroviral per aturar la propagació del virus, costa entre US$10.000 i US$15.000 anualment per pacient, en els països més desenvolupats. No obstant això, el cost d’aquesta malaltia va més enllà del preu del tractament, ja que una persona que viu amb el VIH ha de canalitzar recursos al seu benestar físic i psicològic en la prevenció secundària (per evitar les complicacions de la malaltia) i en la terciària (per rehabilitar i restituir els efectes crònics del VIH). “Tot i que el país compta amb un Pla Estratègic Nacional 2006-2010 per al VIH, organitzacions de persones que viuen amb el VIH/Sida (PVVS) afirmen que les millores han estat modestes, ja que el Pla encara no reconeix aquesta epidèmia com un problema de tots, sinó que estigmatitza a segments específics de la societat” apunta Berrios.
Malgrat els Objectius del Mil·lenni per al 2015 tenen com a fita, no tan sols aturar la propagació del VIH, sinó també canviar-ne el sentit, Nicaragua està registrant un augment progressiu del nombre de persones afectades pel VIH. A més, fins al moment, no s’han anunciat o implementat noves mesures que indiquin la possibilitat de complir amb aquestes fites.
Esforços des de les contraparts de Farmamundi
El Col·lectiu de Dones de Matagalpa (CMM) treballa, des dels seus inicis l’any 1987 (any en què es va anunciar oficialment a Nicaragua la primera persona amb VIH), pels drets i la salut sexual. Les primeres accions d’incidència van incloure l’educació permanent a personal del sistema de salut i a agents comunitaris sobre l’epidèmia del VIH/SIDA, amb un enfocament no discriminatori i de drets de les persones, a més de campanyes informatives i de sensibilització, tant a nivell nacional com internacional. “L’any 1992 el CMM va començar a aplicar l’estratègia d’atenció directa, enfortint en primer lloc el treball de les llevadores comunitàries, com a persones de referència per a les dones embarassades, i ampliant amb el temps, l’atenció en salut sexual i reproductiva, amb la implementació de proves per a infeccions de transmissió sexual (ITS), incloent les proves de VIH” explica l’Ana Ara Sorribas, membre del Col·lectiu. L’any1999 la primera persona amb SIDA va contactar directament amb el CMM i és llavors quan va començar l’atenció integral i l’acompanyament psicosocial de persones amb VIH. “Aquell mateix any, es va iniciar també un programa de formació específica per a promotores i promotors de salut sexual reproductiva i de lluita contra la violència” continua l’Ana Ara, que també explica, que amb l’inici del mil·lenni, i degut a la organització i pressió de la societat civil, es va publicar la llei 238 de Promoció, protecció i defensa dels drets humans en front de la SIDA.
Des de l’any 2000, el Col·lectiu continua amb campanyes de sensibilització i prevenció, explicant experiències en escoles de primària i secundària. Fruit d’aquesta experiència, el Col·lectiu va publicar el manual “Trabajando temas de salud y sexualidad desde el aula“, a més d’incorporar capítols sobre el VIH en textos de formació de personal sanitari i de consulta sobre salut com en el llibre “Buscando remedio“ editat per AIS Nicaragua, un altre soci local de Farmamundi.
Finalment, destacar que a partir del 2003, any en què arriben els antiretrovirals a Nicaragua, i en coordinació amb el MINSA central, s’amplia l‘àrea d’atenció, per tal de garantir l’atenció i el tractament dels PVVS de Matagalpa. Des de l’aquell mateix any, Farmamundi ha donat suport decidit al treball en salut del Col.lectiu de Dones, com les accions per a la prevenció i atenció a persones que viuen amb el virus de la Sida.
Algunes dades
Avui, més de 33 milions de persones viuen amb la Sida a tot el món, la major part d’elles a l‘Àfrica subsahariana, on només un 15% reben tractament.
Farmamundi denuncia la manca d’accés als antiretrovirals i els seus elevats preus que impedeixen, a gran part dels persones infectades pel VIH, pagar el tractament que els hi permeti dur una vida digna. En molts llocs del planeta, les polítiques de prevenció no són suficients i la majoria de la població infectada no té accés al tractament.
Farmamundi treballa a Nicaragua des de fa més de 15 anys, amb el suport de nou organitzacions i institucions locals. Aquest treball està centrat en diverses línies estratègiques: afavorir l’accés i ús racional dels medicaments, assegurar la qualitat dels medicaments i l’atenció primària en salut, destacant la salut sexual i reproductiva. Durant 2009 es van invertir prop d’un milió d’euros i en l’actualitat s’està treballant amb diversos socis locals, en sis projectes.
Article de Dr. Carlos Berrios, responsable de Farmamundi en Nicaragua i Douglas Quintero.
Més informació de subministrament d’antiretrovirals a ALH de Farmamundi aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada