“El millor aliment per a l'esperança és el riure”

Ma. Àngels Martínez / El Punt 01/10/10

Pallasso rebel i compromès fins al moll de l'os, Iván Prado s'ha proposat organitzar un festival internacional de pallassos a Palestina. Una de les iniciatives impulsades per recollir fons és el Circe Circus, un festival de ‘clowns' i teatre de carrer que se celebra des d'avui fins diumenge a Santa Coloma de Gramenet

Iván Prado. Foto: ROBERT RAMOS.

Com neix el projecte Festiclown Palestina?

L'última vegada que vam donar suport a una caravana solidària a Palestina va ser l'any passat, a l'abril, com a Pallassos en Rebel·lia, i allà vam descobrir no només la força que té el riure com a escut humà, com a missatge de pau, sinó el seu caràcter terapèutic i fraternal. Vam pensar per què no traslladar allà, com si fos una nau d'abastament, el Festiclown que se celebra en diferents ciutats gallegues de manera que durant una setmana Ramal·là, Nabulus, Jerusalem puguin sentir que formen part del circuit internacional de ciutats que tenen un festival de clown al carrer. Prendre els carrers on hi ha casquets de bombes, on hi ha tancs, on hi ha check points amb el riure i els pallassos.

Algú pot pensar que el poble palestí té altres necessitats més urgents que un festival de pallassos.

Jo vaig constatar que quan l'ésser humà se sent acompanyat és doblement capaç de tirar endavant enmig de la barbàrie. Que una de les coses que més dolen als palestins és sentir-se sols, i que el fet que hi hagi gent disposada a compartir amb ells un tros de la seva vida per intentar generar un espai d'alegria i de riure, a ells els dóna molta força. Però, a més, en aquest últim viatge he descobert una altra cosa, i és que sense esperança no hi ha futur. I el millor aliment per a l'esperança no és el pa, és el riure. El riure és un antídot contra la por i la por és la gran arma nuclear que utilitza Israel. Per tant, ser allà i que durant set dies puguin sentir-se part de la humanitat, acompanyats, rient, sentint-se germans de gent d'altres països que els donen suport i no els deixen sols enmig d'aquella terrorífica invasió i ocupació és altament necessari. És més, és que la humanitat és això, no és un tros de pa.

És més difícil arrencar un somriure a Palestina?

Hi ha de tot, però en general la rebuda, que és una cosa que m'ha trastocat molt, és extraordinària. Riuen moltíssim, t'abracen, t'expliquen la seva vida, et fiquen a casa seva... Tu esperes que la gent estigui allà cuirassada per tot el que pateixen i és tot el contrari. He trobat un missatge d'humanitat i esperança en aquesta gent que està vivint la barbàrie. Sorgeix la fraternitat. Quan tu pots veure la humanitat en els ulls d'una persona, que és el treball d'un veritable pallasso, et canvia la vida. I si aquella persona ha patit tant com pateixen els palestins, i encara tenen un somriure a la cara, aleshores se t'il·lumina el cor. És una cosa de la qual no et pots despullar mai.

L'abril passat, quan va viatjar a Israel per preparar el festival, el van detenir i expulsar del país. Què va passar?

Van dir que era un perill per a la seguretat nacional. I la pregunta és: per què tenen por d'un pallasso? Israel no és un estat democràtic, sinó un exèrcit d'ocupació. I la seva mentalitat és la d'un exèrcit que ocupa un altre territori. Aleshores tot el que alimenti l'alegria, l'esperança, tot el que doni vida a la gent que ells estan ocupant els fa por. Els fa por un pallasso al qual consideren terrorista i el fiquen en una presó i l'expulsen perquè en realitat tenen por de l'amor.

D'on prové aquest convenciment que el festival es durà a terme, malgrat tot?

Primer sóc gallec, i per tant molt tossut. Després sóc pallasso, i el pallasso és l'ésser més lliure que hi ha sobre l'escenari. Però és que, a més, som fills d'una tradició de circ europea, secular, que té la capacitat d'haver superat des de la inquisició fins a dues guerres mundials, Franco, la globalització... És a dir, que som gent que creiem que les coses amb voluntat, alegria i esforç es poden fer.

I quan tenen previst aterrar a Palestina?

En vista de les dificultats hem reformulat una mica el projecte. Ja no serà només un festival d'una setmana, sinó que durant un any hi aniran diferents caravanes a formar gent a Palestina. Volem ajudar a generar un equip de risoterapeutes palestins perquè hem vist l'enorme benefici que té la risoteràpia en aquell país. El setembre del 2011 serà quan se celebrarà la setmana gran del Festiclown.

Quin creu que és el paper del pallasso al segle XXI?

Parafrasejant Leo Bassi: quan els polítics fan el pallasso, el pallasso ha de fer política. El pallasso sempre ha estat el rebel, el que té la capacitat, juntament amb el bufó, de dir les coses als poderosos. En un moment en què la política d'estat no funciona, els pallassos són justament els que poden capgirar el discurs. Per mi el pallasso és un revolucionari perquè el riure és transformador. Et canvia a tu per dins i canvia la societat. El paper del pallasso compromès és llançar un missatge de transformació. Canviar aquest sistema que valora més la matèria que les persones, les fronteres que la llibertat de moviments, i que permet que passi el que està passant a Palestina, que és la gran tragèdia del segle XXI.

FESTICLOWN

Més informació:

Festiclown Palestina 2010-2011
Pallasos en Rebeldía (Asociación Cultural y de Cooperación Internacional)

Temes relacionats:

Festiclown: fent el pallasso per un món millor
D'arribades i abraçades
Coperactiva Cultural-Culturactiva